Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42867 | Reclosa del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reclosa-del-viver | XIX-XX | La construcció és molt sòlida i es conserva bé. | Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents. La resclosa té una llargària d'uns 27 m aproximadament. Consta d'un mur sòlid , més ample de la base. La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar. Forma un petit embassament. L'aigua té diverses sortides. A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent. A la part central hi ha una aixeta que canalitza l'aigua per regar els horts. Al començament de l'embassament hi ha un pou d'uns 4 m, on neix aigua. A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (...) DE VERGE MARIA - JAVM (...) TORR(E) CABOTA A (...)». | 08034-53 | El Viver (torrent de les Tàpies) | Es tracta d'una construcció del final del segle XIX o principi del XX. Sorprèn l'esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes. Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota. L'any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l'embassament. | 41.7862900,1.9648300 | 413983 | 4626567 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Al costat nord abans hi havia una mina per recollir aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42868 | Mont-rós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ros | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 91. | XVII-XX | Masia de dimensions modestes més una construcció independent amb una tina. Edifici de planta rectangular, obra bastant uniforme dels segles XVII-XVIII.. Té planta baixa més un pis i coberts. A començament de segle s'hi construí un cos adossat a ponent, molt senzill, fet de tova. La façana principal és a migdia. Té portal adovellat i finestres amb pedra treballada. A l'interior es conserva el celler, amb premsa. A prop de la casa hi ha un pou, obert a començaments de segle, amb una barraca. | 08034-54 | La construcció és en bona part obra dels segles XVII i XVIII. A començament de segle es construí el cos de ponent i el 1905 la tina. L'actual masover (Jaume Vilaseca i Roca) ho és des de l'any 1946. | 41.7792000,1.9609900 | 413654 | 4625783 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42868-foto-08034-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42868-foto-08034-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda a la façana de migdia: 1676 | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42869 | Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-cabota | -PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 67-68. | XVII-XIX | L'estructura s'aguanta, però en males condicions | Masia de dimensions considerables, formada per un cos residencial més coberts i capella. El cos original és de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Té portal adovellat i s'hi insinua un finestral que podria ser gòtic tardà, gairebé tapat per l'arrebossat. Al davant està tancat per una lliça. El segle XIX s'amplià amb la construcció d'una porxada adossada a la façana i s'aixecà un altre pis amb balcó a la banda de ponent. A la part posterior hi ha un cobert amb 3 tines. | 08034-55 | L'etimologia del topònim podria fer pensar en un origen romà o tardo-romà d'aquest assentament. La proximitat amb la vil·la romana de Matacans (Artés) reforçaria aquesta hipòtesi. La part principal del mas és obra dels segles XVII-XVIII. El 1687 s'hi construí una capella. Al segle XIX s'hi van fer ampliacions importants. Sembla que aleshores devia ser una casa potent. En aquesta època es construí en les seves terres la resclosa del Viver, una obra força impressionant que tenia la funció de regar una petita horta. En aquest segle va pertànyer a Antònia Soler, propietària del mas Vidal de Cabrianes (Sallent). Aquesta va morir el 1964, soltera, i llegà les seves propietats a una fundació en benefici del poble de Cabrianes que encara existeix. Des de fa uns 4 anys la masia és abandonada. | 41.7864900,1.9609800 | 413663 | 4626593 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42869-foto-08034-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42869-foto-08034-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42869-foto-08034-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llindes al balcó i porxada de migdia: 1843, 1868.-Es troba situat sobre la línia del termenal entre Calders i Artés. Una part de la casa a cada municipi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42870 | Capella de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-torre-cabota | XVII | Petita capella rural. És de planta rectangular, d'una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant. La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles. Al damunt un rosetó. Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó. Té un petit cor i sagristia darrera l'altar. Conserva pintura mural força moderna (probablement d'aquest segle) i de poc valor. | 08034-56 | Mas Torre Cabota | 41.7869300,1.9611600 | 413679 | 4626641 | 1687 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42870-foto-08034-56-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Dovella central: 1687 | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42871 | La Casa Vella de Torre Cabota (o la Caseta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-torre-cabota-o-la-caseta | XVIII-XIX | En ruïnes | Antiga casa de pagès en ruïnes. Era una casa de tamany mitjà-petit. Se'n conserven les parets del nord, amb 2 finestres força grans. La resta d'estructures (bona part fetes de tàpia) són cobertes per la vegetació. Tenia planta baixa i probablement dos pisos. Era situada al costat mateix del camí ral de Vic. | 08034-57 | Podria tractar-se d'una casa nova, construïda al final del segle XVIII o principis del XIX en terrenys de la 'casa mare': Torre Cabota. En plena època d'expansió del conreu de la vinya. Si aquest fos el cas seria l'únic exemple conegut a Calders d'un sistema molt estès en terres més occidentals del Bages. Fa molt temps que la casa és abandonada. S'aprofità material per fer construccions a Torre Cabota. | 41.7883900,1.9688300 | 414318 | 4626796 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42872 | Camí ral de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. | XIII-XIX | Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s'han rebentat i es degrada a causa del desús. | Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L'itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l'exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l'encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d'hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l'actual carretera en direcció a l'hostal de la Grossa (terme d'Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d'amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra. | 08034-58 | Es parla de precedents d'aquest camí ja d'època ibèrica i romana. Durant l'alta edat mitjana es troba documentada l'anomenada 'Strata Francisca', un camí d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D'aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d'aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 41.7865500,1.9626700 | 413804 | 4626598 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42873 | El Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trullas | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. | XVI-XIX | Masia de tamany petit. Formada pel cos residencial més un cobert. De planta rectangular més dos pisos (el superior, juntament amb una terrassa, aixecat recentment). La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat d'arc rebaixat i finestres de pedra treballada. Una amb relleu de tradició gòtica. L'interior és totalment reformat. Conserva una cisterna. | 08034-59 | Apareix documentat el segle XIV com a mas Truyars. Sembla un mas força antic (segles XVI-XVIII) que ha sofert poques ampliacions. Recentment ha estat completament remodelat i s'hi ha aixecat el pis superior. | 41.7966700,2.0056200 | 417386 | 4627679 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42874 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac | XVII-XVIII | Masia de tamany mitjà. Formada per un cos residencial, casa del masover (transformada en pallissa) i coberts a la part posterior. La casa construïda sobre el turonet és actual. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis. La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat, dos contraforts i finestres de pedra treballada (dues amb l'emblema IHS). Els baixos tenen un celler amb volta ogival. El primer pis és bastant modificat. Conserva 2 tines. | 08034-60 | Tal com indica la llinda, es tracta d'una construcció fonamentalment dels segles XVII i XVIII. Els actuals propietaris la van adquirir ara fa uns 50 anys. La masoveria, actualment convertida en pallissa, s'anomenava el Rubió de Reixac. Recentment s'hi ha fet algunes modificacions: cobrir el terrat que donava a migdia, fer obertures grosses i abaixar el nivell de la coberta. | 41.7948700,2.0154200 | 418198 | 4627470 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Finestra del primer pis: 1602 | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42875 | Sant Amanç (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-masia | XVII-XIX | Masia força gran. Formada per l'edifici residencial, més pallissa i capella. La part residencial està formada per diversos cossos adossats. El més gran és de planta rectangular. Té planta baixa més pis i golfes. La façana principal és encarada al nord. Té 2 finestres amb relleu de tradició gòtica. Possiblement el cos més antic és el de la part del darrera (S-E), amb llindes del segle XVII. A la part de ponent s'hi ha construït unes galeries. Tenia diverses tines i una cisterna. | 08034-61 | El mas ja existia quan el 1643 van construir la capella. En aquesta època era anomenada Santamans. L'obra del mas és fonamentalment dels segles XVII i XVIII, tal com indiquen les nombroses llindes. El segle XIX es devien construir les galeries. | 41.7882700,2.0130100 | 417989 | 4626739 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Finestra de la façana davantera: 1799-Finestres de la part posterior: '29 ABRIL 1673 FET', 1678, 1701, 1730. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42876 | Sant Amanç (capella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-capella | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 66. -GAVIN, J.M.: Inventari d'esglésies. Bages. Vol. V, Artestudi Edicions, Barcelona, 1979, p. 40. | XVII | Petita capella rural. De planta rectangular i una sola nau, acabada amb absis semi-circular. La Façana principal és feta amb carreus grossos i escairats. Té portal rectangular i un rosetó. Al damunt, una espadanya amb dos forats. La capella només té 2 finestres estretes. L'interior és cobert amb volta de canó. Té un petit cor. No conserva cap element religiós. A la part central del terra hi ha una llosa funerària. | 08034-62 | Al costat del mas Sant Amanç | Hi ha un document referit a la capella de Sant Amanç en època medieval. Es tracta d'un testament del segle XIV en el qual Bernat Llucià deixa una quantitat de diners a diferents altars, entre els quals l'altar de «Sti. Amatoris». La construcció actual és obra del 1643, segons indica la llinda del portal. S'edificà al costat del mas que aleshores era anomenat Santamans. El manteniment de la capella anava a càrrec del propietari del mas. Per Pasqua Florida s'hi feia un aplec. Pels volts de 1977 van emblanquinar l'exterior. | 41.7888000,2.0138600 | 418060 | 4626797 | 1643 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Inscripció de la tomba: «Restos de don MAR(IA)NO CASAGEMAS murió en julio de 1884».-Llinda del portal: 1643 | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 42877 | Camps de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-reixac | XIX-XX | Les parets es conserven bé, però han estat rebentades en diversos trams per aprofitar-ne la pedra. | Conjunt de camps parcel·lats mitjançant diverses parets de pedra seca que es troben en una esplanada prop del mas Reixac. Hi ha una sèrie d'unes 3 parets que discorren llargues i rectes, en paral·lel. D'entre 50 i 70 m de llargària. Amb un gruix constant d'uns 80 cm. | 08034-63 | Sembla ser que es parcel·laven els camps i s'arrendaven a gent de fora. Es tracta d'una estructura curiosa i molt ben conservada que no és habitual en un terreny pla. | 41.7952200,2.0192200 | 418514 | 4627505 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42877-foto-08034-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42878 | Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatercana | XX | Gran casal reedificat com a residència d'aire senyorial damunt d'una anterior masia que es va cremar. La construcció actual és de planta més o menys quadrada. A la part de ponent té quatre plantes i a la de llevant tres. Té una torre de planta quadrada adossada en un angle. Als baixos del sector de llevant (casa del masover) es conserva part de l'antiga construcció. La nova construcció té una estructura perfectament planificada i regular, amb sèries de finestres de diferent tipologia. A la planta baixa hi ha la masoveria. El primer pis és adequat com a habitatge residencial, amb mobiliari d'època. El pis superior és buit. | 08034-64 | L'antic mas es va cremar a finals del segle XIX i va ser abandonat. El 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior excepte en la façana de ponent, que es va aixecar de nou. També s'aixecà un segon pis. El propietari era un tal Graus, farinaire de Barcelona. El 1960 es fa l'estructura interna i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta, amb graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Al peu de la casa hi passava el camí cap a Monistrol de Calders. L'antiga propietat incloïa la caseta d'en Ponça (a la urbanització Urbissol) i la Ruca. Els anys 40 es van dividir en diferents propietats. | 41.7995200,2.0330800 | 419671 | 4627969 | 1930/60 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-3.jpg | Física | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserva una taula que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 m. Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula. | 98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42879 | La Domènega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-domenega | XVIII-XIX | Casa de pagès força modificada. Consta d'un cos de planta rectangular. Amb planta baixa més dos pisos i cossos adossats a llevant i ponent. Les parets mestres es conserven, però s'han fet de nou les obertures i s'ha remodelat l'interior. La planta baixa conserva gairebé íntegrament l'estructura original. Tenia celler i corrals. Conserva voltes d'aresta i la boca d'un forn de pa i un pou. També tenia un molí d'oli que ha quedat cobert pel paviment actual. | 08034-65 | Casa de pagès construïda probablement el 1772, tal com indica la llinda de la porta. El 1799 es va aixecar la part de ponent. | 41.7858400,1.9769100 | 414986 | 4626505 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42879-foto-08034-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42879-foto-08034-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Porta de la façana posterior: 1772-Forn de pa i volta: 1799. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42880 | Colònia Jorba (o colònia del Manganell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-o-colonia-del-manganell | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XIX-XX | Colònia industrial. És situada a la vora d'un meandre del riu Calders, cosa que determina una planta allargada, amb diferents nivells aterrassats que aprofiten al màxim l'espai. Consta de 3 naus fabrils, resclosa, canal i una turbina, diverses construccions amb habitatges per als treballadors i galliners. L'edifici principal d'habitatges forma un cos allargat de 4 plantes. Fet de pedra a la base i acabat amb totxo. A la part posterior tenen galeries, que comuniquen amb els galliners mitjançant 2 passos a nivell. Als baixos de l'edifici hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els pisos havien començat a reformar-se quan l'empresa va tancar. Entrant a l'esquerra, hi ha l'antiga residència per treballadors foranis, on hi ha també la capella. Adossat a aquest edifici n'hi ha un altre que acollia la fusteria, manyaneria i despatxos. La casa del director és fora del recinte, al costat de la carretera. | 08034-66 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1906 es construí la central elèctrica, a prop de la colònia. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. El 1903 s'hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia... També administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri. L'escola la portaven les monges i el capellà. Va funcionar fins l'any 1975 aproximadament. Als baixos del bloc de pisos hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els diumenges, al bar hi feien ball. Primer amb un piano de mà i després amb una gramola. També hi havia una sala on feien teatre (a l'edifici de la residència). A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42881 | Colònia Jorba (naus industrials) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-naus-industrials | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. | XIX-XX | 3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers. | 08034-67 | Colònia Jorba | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7606000,1.9359800 | 411550 | 4623743 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42881-foto-08034-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42883 | Casa del director (colònia Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-director-colonia-jorba | XX | Casa austera i d'estil rústec. De planta rectangular molt uniforme. Té planta baixa més uns pis, soterrani i golfes. Les parets són de pedra, amb rengles regulars de finestres i balcons emmarcats amb totxo. L'entrada és per la part posterior. Té adossades dues cases més a la part de llevant, on hi vivien treballadors de la colònia (electricista, forner...). A la part de darrera el terreny és enjardinat i té una escalinata. A la part de migdia hi ha la Font de l'Avi. | 08034-69 | Al costat de la carretera que va a la colònia. Casa núm. 37 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. La casa del director deu ser obra del començament del segle XX. L'escassetat d'espai a l'interior del recinte fabril devia determinar la seva ubicació a l'exterior. És feta d'una sola tirada, en un estil rústec i senzill per l'exterior. | 41.7630500,1.9357700 | 411536 | 4624016 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42884 | Central elèctrica Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-electrica-jorba | -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394. | XX | Central elèctrica. Consta del canal (de 5 km de llarg) que desemboca en una estructura de captació de l'aigua a dalt del serrat, una canonada en pendent i l'edifici de la central. La canonada té un desnivell de 97 metres. La central constava de dues construccions: una de vivendes per als treballadors i una altra amb les instal·lacions de la central. Aquesta última va ser destruïda per la riuada de 1994 i s'ha reconstruït amb una edificació de formigó. La central conserva les tres turbines originals, que continuen funcionant. | 08034-70 | L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. L'aiguat de 1994 va destruir la nau de la central, que s'hagué de construir de nou. | 41.7668000,1.9431300 | 412153 | 4624425 | 1905-11 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42884-foto-08034-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42885 | Canal de la Central elèctrica Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-electrica-jorba | -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394. | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica Jorba. Es tracta d'una obra d'enginyeria impressionant. La resclosa és prop de Bellveí. El canal té un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. En la part final té una amplada d'uns 2 metres i una fondària de més de 3. Les parets són revestides amb pedra i arrebossades. Finalment, l'aigua és canalitzada cap al salt d'aigua en una construcció que hi ha dalt del serrat. El salt d'aigua té un desnivell de 97 metres. | 08034-71 | L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. | 41.7676800,1.9769600 | 414966 | 4624488 | 1906-12 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42885-foto-08034-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42885-foto-08034-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Pere Jorba i Gassó | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42886 | La Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grossa | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 148. | XVII-XIX | Masia gran que consta de diferents construccions: casa dels propietaris, casa dels masovers, construcció anomenada 'casa dels pobres', pallissa i femer. El cos residencial és de planta més o menys quadrada. Amb el carener paral·lel a la façana principal. Té portal adovellat i 3 balcons (fets el 1798 segons una inscripció de la barana). A la part sud hi ha interessants galeries amb pilastres de pedra (segle XVIII) sobre una base porxada. Coberts annexos i una construcció en forma de torre que correspon a les comunes. A la part nord hi ha una era enllosada i la pallissa (1684), amb un interessant portal d'arc rebaixat, amb dovelles encaixades de manera singular. L'interior de la casa es troba ben conservat: El celler té arcades ogivals i un fragment d'opus spicatum. Les alcoves tenen motllures de guix. | 08034-72 | L'arxiu de la casa conserva un pergamí de l'any 1323. Sembla que és un contracte del mas signat pel Senyor de Calders. Des d'aleshores la família que l'habita són els Gros. Durant la Guerra del Francès el quarter general de la resistència contra les tropes napoleòniques era instal·lat a l'Hostal de la Grossa (indret molt proper, al terme de Moià). Segons les notes escrites en un diari conservat al mas La Grossa, el dia 30 de gener de 1809 una columna comandada pel general Palafox i el marquès de Lesan 'robaren tot lo que podien'. Van cremar bosc i mobles de la casa. A principis del segle XIX un tal Josep Gros, que era escultor, va fer les motllures de guix en diferents habitacions, que encara es conserven. Pels volts de 1910, a causa d'un matrimoni sense descendència, la propietat passà a un nebot, de cognom Illa (el pare de l'actual propietari). Segons sembla, a l'anomenada 'Casa dels pobres' s'hi acollia tots els que passaven i ho demanaven. Al costat hi ha diversos xiprers, que són símbol d'acollida. Durant la Guerra Civil també va sofrir importants destrosses. Al mas hi vivia un fill de la casa que era capellà i tenia una important biblioteca de temes religiosos. Durant 8 dies hi va haver foc. Es van cremar llibres, documents i altres elements, entre els quals possiblement un quadre del Greco. | 41.7996000,2.0349800 | 419829 | 4627976 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42886-foto-08034-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42886-foto-08034-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42886-foto-08034-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Inscripció a les baranes dels balcons: 1798-Llinda de la façana: 'Joseph Gros 1767'-Pilastra de la galeria sud: '17(...) Jaume Gros'-Dovella central de la pallissa: 1684-Altres inscripcions: 1919-El cos central de la casa és situat en la mateixa línia del termenal entre Calders i Moià | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42887 | Mare de Déu dels Dolors (La Grossa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-dolors-la-grossa | XIX | Capella rural del mas la Grossa. De planta rectangular i una sola nau, amb un cos annex corresponent a la sagristia. Els murs són de pedra, de parament senzill. A les cantoneres hi ha carreus escairats amb pedra de diferent material. La façana principal té un portal rectangular i un rosetó, rematada per una espadanya amb una campana petita. L'interior conserva decoració mural amb motllures que simulen pilastres estriades i un fris amb inscripcions en llatí. La coberta és amb volta de canó composta, pintada amb motius vegetals. | 08034-73 | Al mas La Grossa | Tal com indica la llinda, aquesta capella devia construir-se pels volts del 1843. La família propietària del mas solia tenir membres que eren capellans i la tenien al seu càrrec. Durant la Guerra Civil van cremar un retaule de fusta policromada i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. El pare de l'actual propietari va reconstruir l'altar en pedra. | 41.7998900,2.0352800 | 419854 | 4628008 | 1843 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42887-foto-08034-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -La capella és situada al costat del mas, però ja fora del terme de Calders-Llinda del portal: 1843. Amb un gravat esquemàtic | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42888 | Comunes de La Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunes-de-la-grossa | XVIII-XIX | La comuna petita té la fusta esquerdada | Comunes de la casa. Cos de planta rectangular en forma de torre, amb coberta a un sol vessant. Unit a la casa mitjançant un pas a nivell. Antigament el pas era descobert. Després es va cobrir amb una paret de maó amb 3 arcades. La part superior de la construcció té una cambra on hi ha les comunes: 4 en total, disposades en renglera. N'hi ha tres que són més altes (una de mida gran i dues de mitjanes), i una de més baixa, per als nens. A la part inferior hi ha el dipòsit, amb una petita porta lateral. | 08034-74 | Mas La Grossa | 41.7994300,2.0349700 | 419828 | 4627958 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42888-foto-08034-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42888-foto-08034-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42891 | Teuleria de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-grossa | XVIII-XIX | Teuleria o forn de totxos situat al cim d'un serrat que s'anomena 'Serrat de la teuleria'. Actualment es troba mig ensorrada i coberta per la vegetació. | 08034-77 | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Element no localitzat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42892 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-3 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25). | 08034-78 | 41.7939100,1.9908900 | 416158 | 4627387 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
| 42893 | L'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larola | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79, 194. -FLUVIÀ i ESCORSA, A.: 'Castell de Calders', a Els castells catalans, vol. V., Dalmau, R. Editor. Barcelona, 1976, p. 520. | XVII-XIX | Masia de planta més o menys quadrada. Té planta baixa més un pis i golfes, amb coberts a la part oest i nord. Originàriament la façana principal era a la part de ponent, que conserva el portal adovellat. El cos residencial és una construcció exteriorment austera. L'element més destacat és la galeria de la cara est, amb dues tines que desembocaven al celler. La planta baixa tenia celler, un graner i estables. El primer pis acull l'habitatge, amb una sala i cuina molt interessants. Conserva el mobiliari propi del segle XIX, amb imatges de sants, reliquiaris, calaixeres, etc. | 08034-79 | La notícia més antiga data del 1107, any en què el mas 'Herola' fou donat al monestir de Sant Benet de Bages per cenobi en retenir injustament uns terrenys. El 1690 l'estructura de la casa va ser reformada. A mitjan segle XVIII s'hi afegí la galeria del nord. L'actual propietari, de cognom 'Arola', és descendent de la família que ja habitava el mas en època medieval. | 41.7887900,1.9912900 | 416185 | 4626818 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42893-foto-08034-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42893-foto-08034-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42893-foto-08034-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Conserva objectes interessants: eines, peces de ceràmica, màquina de ventar, garrafes, etc.-Conserva un interessant col·lecció de reliquiaris.-Anteriorment hi havia hagut un trull.-Inscripcions: 1722 (balcó), 1690, 1694. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42895 | Mènsules de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-lesglesia | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p.116 | XI-XII | La mènsula de la dreta es troba força deteriorada. La de l'esquerra es conserva en bon estat. | Conjunt de dues mènsules situades a la façana exterior de l'església parroquial. Una és a la banda dreta. Representa un bust d'àngel i l'estil recorda el romànic. Es distingeixen la cabellera, les altes i les dues mans, una d'oberta. La segona és a l'angle esquerra. Representa una figura d'home amb els trets de la cara orientalitzants, amb la barba partida en dues meitats. Possiblement també és d'estil romànic. | 08034-81 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | Les dues mènsules es troben situades en els murs que es van construir amb motiu de l'eixamplament de l'antiga església romànica en el segle XVII. Es tracta d'elements que estan fora del seu context original, segurament aprofitats de l'antiga església. | 41.7910500,1.9934800 | 416370 | 4627067 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42895-foto-08034-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42895-foto-08034-81-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 92|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42896 | Pou de cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-serra | XVIII-XIX | Pou situat al marge d'un camp, al costat de la carretera d'Artés. Consisteix en una construcció en pedra de forma cilíndrica, amb coberta de lloses. Té una finestrella amb porticó de fusta, actualment malmesa. El pou té una profunditat mitjana. | 08034-82 | El pou pertanyia a la masia de can Serra. Abans de la portada d'aigües al poble moltes cases tenien el seu pou. | 41.7897000,1.9908400 | 416149 | 4626919 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42896-foto-08034-82-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 42897 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189-190. | XIX | Creu de terme. Consta d'un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d'uns dos metres d'alçada i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes. La creu té la següent inscripció: 'ANY 1805'. | 08034-83 | Abans de l'actual creu de ferro (feta l'any 1805) n'hi havia una de fusta sense pilar de pedra. Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada. Aleshores s'hi va posar la creu de pedra i ferro. Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d'Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls. | 41.7908000,1.9876000 | 415881 | 4627045 | 1805 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42898 | Cal Pere Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-moliner | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189. | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular, de planta baixa més un pis. Té portal amb arc rebaixat, de maó. La façana de llevant està reforçada amb tres contraforts. Es tracta d'una construcció molt senzilla, amb poques obertures, però d'una tipologia diferent a la resta de cases del poble. Al darrera té un pati. | 08034-84 | Es tracta d'una casa que té una estructura diferent de la resta de cases del poble. Es troba deshabitades de mitjans del segle XX, moment en què passà a utilitzar-se com a cobert i després granja. | 41.7909300,1.9877800 | 415896 | 4627059 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42898-foto-08034-84-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42899 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal | XI-XX | L'arxiu municipal de Calders es troba ubicat a la primera planta de l'edifici municipal, al costat de les oficines. Està equipat amb 127m linials de prestatgeries fixes i gaudeix de bones condicions medioambientals. Conté basicament la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també hi ha altres fons més petits, que integren el patrimoni documental de la vila, com són el del jutjat de pau, el del sindicat agrari i el de la Falange. Com a característiques del fons municipal cal destacar, que es tracta d'un fons contemporani, que permet conèixer, analitzar i estudiar tots aquells aspectes i assumptes en els quals l'ajuntament intervé arrel de les seves atribucions en la gestió i govern del territori municipal. Cal destacar el el volum amb unes 1045 capses i la varietat tipològica dels documents: Administració general (1807-2009), Hisenda (1822-2008), Proveïments (1878-2008), Serveis Socials (1911-2008), Sanitat (1889-2008), Obres i Urbanisme (1878-2008), Seguretat Pública (1820-2008), Serveis Militars (1821-2001), Població (1825-2007), Eleccions(1871-2009), Ensenyament (1879-2008), Cultura (1934-2008), Serveis Agropecuaris i medi ambient (1889-2008). Dintre d'aquestes seccions cal destacar algunes sèries com els llibres d'actes: 1879-2005, els comptes: 1822-2008, l'amillarament (1834-1991), atenció al refugiats i víctimes de la guerra: 1937- 1939, el padró d'habitants: 1825-2006), les eleccions municipals: 1873-2007, i les festes populars: 1948-2008. | 08034-85 | Ajuntament de Calders | L'Ajuntament de Calders va organitzar el fons municipal l'any 1998, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament. En aquest any , l'arxiver Joan Soler va realitzar la primera fase d'organització de tot el fons municipal, uns 67 ml, instal·lats en 733 capses. La instal·lació de les capses segueix el sistema de numeració contínua. El grau d'organització i conservació de la documentació era precari fins a la intervenció que va portar a terme, l'any 1998 l'OPC , tot i que en començar, Joan Soler, es va trobar amb tres instruments de descripció un de 1927, altre de 1966 i un tercer de 1990. Aquest instruments eren molt somers, no aplicaven quadre de classificació, i mancava molta documentació per inventariar. A finals de l'any 2004, l'Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'arxiu municipal. Des de l'any 2004 fins ara l'arxiu ha crescut, i ara té 1045 unitats d'instal·lació inventariades amb el programa informàtic GIAM. L'arxiu és pot consultar al matí, en horari de les oficines municipals, disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes i els préstecs, amb l'assessorament d'una arxivera itinerant de l'Oficina de Patrimoni Cultural. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42899-foto-08034-85-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (Agnès Rueda) | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42900 | Col·lecció de pintures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures | XX | Conjunt de 12 quadres, penjats al primer pis de l'Ajuntament i a la planta baixa. Procedeixen del concurs de pintura que es feia per la Festa Major. Les pintures representen paisatges del poble. Entre d'altres, hi són representats autors com Rozas, Reyes, Mariscal, etc. | 08034-86 | Ajuntament | En concurs de pintura es va fer per la Festa Major durant els anys 1991- 1993. El primer premi es quedava a l'Ajuntament i el segon i tercer eren comprats per algú del poble. La col·lecció consta també d'alguns dels premis que no van ser recollits pels seus compradors. El concurs va deixar de fer-se perquè econòmicament no resultava. | 41.7911300,1.9926300 | 416299 | 4627076 | 1991-93 | 08034 | Calders | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42900-foto-08034-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42901 | Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/preso | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 113. | XVI-XVII | Construcció subterrània a la qual s'accedeix per una trampa de fusta des de l'oficina de correus, a l'edifici de l'Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2'90 x 3'90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l'exterior. A l'esquerra, un portal d'entrada rectangular. Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d'una de les dovelles de la porta d'entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l'escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l'habitació. | 08034-87 | Ajuntament de Calders | La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble. Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s'hi compta una quantitat en concepte del que s'havia gastat en llum per als presos). Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia. Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l'Ajuntament. | 41.7911200,1.9926200 | 416298 | 4627075 | 08034 | Calders | Restringit | Dolent | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Actualment l'accés a l'interior del soterrani no és possible, ja que hi ha un moble damunt de la trampa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42902 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-0 | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 94, 99. | XVI-XIX | En ruïna | Antic mas en ruïnes, situat en un altiplà sobre el poble de Calders. Només en resten algunes parets a la part de llevant del turó, amb una porta per accedir-hi des del camí que puja del poble, i restes d'un cobert. | 08034-88 | Al segle XVI era un dels dos masos que hi havia prop de l'església parroquial de Sant Vicenç. En les seves terres (junt amb les del mas Arola) s'hi van fer els establiments que van donar lloc al poble de Calders. El Puig havia estat un dels masos més potents del terme. El 1912 encara es conservava íntegrament, tal com mostra una pintura. Actualment es troba totalment en ruïnes. | 41.7909900,1.9914500 | 416201 | 4627062 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42902-foto-08034-88-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42903 | Edifici de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lajuntament | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 111-114. | XVII-XVIII | Edifici format per dos cossos adossats. El de la part de llevant havia estat l'antiga 'Casa del Blat' (tal com indica la inscripció de la llinda) el de la part de ponent era la casa del Comú. Té planta baixa més dos pisos. Els dos cossos comparteixen una mateixa façana principal, encarada a la plaça, amb dues portes. La segona acull actualment les dependències de correus. L'interior de l'edifici, especialment els pisos superiors, han estat reformats modernament. Abans, al primer pis hi havia la casa del secretari de l'Ajuntament. | 08034-89 | En el seu origen la casa del costat de la rectoria havia estat la 'casa del Blat dels Pobres'. Es tractava d'una institució de beneficència que es constituí l'any 1647, encaminada a subvencionar aliments de primera necessitat (blat) als pobres de la parròquia. L'any següent el rector posava a disposició d'aquesta institució un pati de terra per edificar-hi la casa on s'havia d'emmagatzemar el blat. La construcció es va fer efectiva vint anys després, a càrrec de la Universitat. Al costat hi havia la casa del Comú: la seu de la Universitat del terme. És a dir, la institució que representava tots els habitants. En el soterrani d'aquesta hi havia la presó. Possiblement els pisos superiors s'edificaren en una segona fase, al segle XVIII, tal com indica la llinda. | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42903-foto-08034-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42903-foto-08034-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda del portal de l'Ajuntament: '1667. CASA DE LA OBRA DE LA ESGLÉSIA DE CALDERS'-Llinda de la porta de l'antiga casa del Comú: gravat amb 2 calderes.-Finestra de la casa del Comú: 1703 | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42904 | Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torra | XIX | Casa de planta rectangular. Té soterrani més dos pisos i golfes, amb una paret entremitgera. Es tracta d'un edifici de notables dimensions, adossat a l'Ajuntament, que sobresurt de la resta de cases del poble. El portal d'entrada és a la plaça. En les tres façanes que donen al carrer té balcons (amb una interessant decoració a les baranes de ferro). Conserva restes de l'arrebossat, amb pintura que imita un parament amb carreus. A la part posterior té dos pisos de galeries amb arcades i una era enrajolada. | 08034-90 | És un exemple interessant d'arquitectura del segle XIX, que sobresurt del conjunt del poble. Segons es diu, el propietari que va construir l'edifici era el mateix alcalde. Per això sobresurt de manera irregular respecte a la línia d'edificacions de la plaça. Als anys 40 i 50 d'aquest segle hi havia el cafè del poble, on també s'hi feia ball. | 41.7911800,1.9924800 | 416287 | 4627082 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42904-foto-08034-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42904-foto-08034-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 42905 | Monument a Joan Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-cuyas | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 157-159. | XX | Monòlit de pedra de forma més o menys rectangular, amb una inscripció. És envoltat per un semicercle enjardinat. Situat en una petita plaça amb arbres i bancs. La inscripció és la següent: 'Joan Cuyàs i Sala va portar l'aigua a Calders l'any 1917. Setembre 1988' | 08034-91 | El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Tradicionalment l'element més important per assegurar el subministrament d'aigua no potable eren les basses. Un altre element important eren els pous. El subministrament d'aigua potable per al consum humà es feia mitjançant fonts. Els primers estudis per impulsar l'aigua del riu amb una bomba mecànica es remunten a l'any 1900. Uns anys més tard Joan Cuyàs, natural de Barcelona i casat amb una calderina, va presentar el projecte de construir una estació que impulsés les aigües del riu Calders, captades a la Font dels Horts, fins un dipòsit situat a la Guàrdia. El finançament d'aquesta obra va anar a càrrec del mateix Cuyàs, el qual volia amortitzar els costos mitjançant les subscripcions anuals dels veïns. El projecte es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1917. Tanmateix, les constants obres de reparació que s'havien de fer van acabar arruïnant el projecte i tallant els subministrament. La solució definitiva no va arribar fins els anys 30. | 41.7948000,1.9970700 | 416673 | 4627480 | 1988 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 42906 | Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-0 | XVIII-XIX | Pou situat al costat del carrer Moià. Es tracta d'una petita construcció de planta més o menys quadrada, amb coberta de lloses. Té una portella de fusta. El pou és actualment tapat. | 08034-92 | El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Abans de la instal·lació d'una bomba, l'any 1917, els elements més importants per assegurar el subministrament eren les basses, les fonts i els pous. En aquest sector encara es poden veure algunes cases que conserven el seu pou. | 41.7966100,1.9991100 | 416845 | 4627679 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42906-foto-08034-92-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 42907 | Llinda de ca la Tereseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-tereseta | XVIII | Al damunt de la llinda hi passen conduccions elèctriques. | Llinda i dovelles de pedra corresponents a la porta principal de ca la Tereseta. S'hi observen diferents gravats i inscripcions. A la llinda: una enclusa de ferrer que té gravat a l'interior una creu grega, l'any 1759 i el nom 'CARNE', al costat unes tenalles i una altra eina. Les dues dovelles laterals de l'esquerra tenen una inscripció difícil d'interpretar: 'LO DIA I ESÂTJUST OU LO DIA QUE CAIGETANTA EdR 07'. En una dovella de l'altre costat hi ha una creu. Els gravats tenen una incisió poc profunda i són difícils de veure. | 08034-93 | Ca la Tereseta | La llinda devia indicar la casa d'un ferrer. L'altra inscripció és difícil d'interpretar. Exemples molt semblants de llindes amb gravats d'oficis es troben a Monistrol de Calders, concretament la llinda de cal Marfà, amb eines de ferrer. | 41.7951700,1.9979700 | 416748 | 4627520 | 1759 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42907-foto-08034-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42907-foto-08034-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42907-foto-08034-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42908 | Llinda de cal Gubianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-gubianes | XVII | La llinda és de pedra calcària, que s'erosiona amb facilitat. | Llinda de forma rectangular sobre el portal d'entrada de la casa (actualment té 2 pisos completament reformats). Al centre hi ha un alt relleu amb una figura circular que simbolitza el sol. El sol és representat amb una cara amb nas, ulls i boca. Al seu voltant, en forma de cercles, s'hi reparteixen els raigs entremig dels quals hi ha una sanefa avui mig desdibuixada. Al costat de la llinda hi ha una altra pedra amb una inscripció d'any: '16XI'. | 08034-94 | La casa data del segle XVII. Una llinda procedent d'una finestra de l'edifici té la data de 1611. Podria tractar-se d'una casa típica del poble, corresponent a l'expansió del segle XVII al llarg del camí ral. | 41.7918400,1.9956600 | 416552 | 4627152 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42909 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-0 | XVIII-XIX | Casa del poble, senzilla i de caràcter rural, però de dimensions que sobresurten de la mitjana. És de planta irregular, amb planta baixa més pis i golfes. Té una paret entremitgera. La façana principal dóna al carrer Manresa. Té dos portals amb arc rebaixat emmarcats amb maó i, al primer pis, tres balcons. A la part posterior té diferents finestrals de tipus fabril, actualment tapiats. | 08034-95 | Es tracta d'una casa que té el seu origen, com la resta del poble, als segles XVII-XVIII. Al segle XIX devia tenir una expansió important i s'amplià considerablement, bo i mantenint el seu caràcter rural. | 41.7909800,1.9873100 | 415857 | 4627065 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42909-foto-08034-95-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 42910 | Cal Tarrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarres | XVIII-XIX | Casa abandonada. Entorn deixat. | Casa del poble de caràcter rural però de dimensions més grans, que sobresurten de la mitjana. És de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. No està adossada entre mitgeres. Té una estructura similar a una petita masia. La façana principal és encarada al carrer Manresa. Té un portal (originàriament n'hi havia un altre que s'ha adequat com a porta de garatge). Al primer pis té una galeria amb dues arcades i dos balcons. Al segon pis, una galeria més baixa i dos balcons que no sobresurten de la façana. La façana de ponent també té galeries. | 08034-96 | Es tracta d'una casa que té el seu origen, com la resta del poble, als segles XVII-XVIII. Al segle XIX devia tenir una expansió important i s'amplià considerablement, tot convertint-se en un petit mas. | 41.7904500,1.9894800 | 416037 | 4627004 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42910-foto-08034-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42911 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra | -LLADÓ, J.: 'Calders'. Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, any XXV, Manresa, juny 1933, p. 390. | XVIII-XIX | Masia de planta més o menys quadrada, amb el carener perpendicular a la façana. Té planta baixa més 2 pisos i golfes. Té coberts adossats i un barri que tanca el recinte d'entrada. La façana principal, encarada al sud, és arrebossada. Té portal adovellat i, al primer pis, finestres emmarcades amb pedra treballada. Les altres façanes tenen diversos balcons. L'interior conserva bé la tipologia original. A la planta baixa hi havia l'estable, tines i celler. Al primer pis destaca una interessant sala amb habitacions col·laterals, amb galeria a migdia. El segon pis conté diverses habitacions. Tres de les habitacions tenen pintures murals de mitjan segle XIX. | 08034-97 | El mas és documentat en el fons de Sant Benet de Bages el 1329. La veu popular diu que hi va estatjar, en època de carlinades, Blanca de Borbó, de la família del pretendent carlí. Es conserva una cambra, decorada amb pintura, que en manté el nom: 'el quarto de donya Blanca'. La construcció de la casa és feta en diverses etapes. La primera construcció sembla que tenia la seva entrada per un altre indret. La fesomia actual deriva de les modificacions que s'hi van fer a mitjan segle XVIII. Al segle XIX i principi del XX s'hi van fer noves ampliacions. | 41.7902300,1.9917700 | 416227 | 4626977 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42911-foto-08034-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42911-foto-08034-97-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Existeix un treball, fet per Roser Serra i Jordi Cortès (1990), sobre la família Serra (1329 - 1892).-En diversos indrets es conserven elements tradicionals: arades, eines del camps, etc. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42912 | Fàbrica de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 137-138. -CAMPRUBÍ, Josep: 'Fàbriques de Calders i de Bellveí', Col·lecció La dinàmica d'un poble, Regió 7, Manresa, 24-03-87. | XX | Estructuralment l'edifici es conserva bé | Conjunt format per diverses naus paral·leles i una de transversal que les uneix, més la casa del director. La nau més antiga és la de ponent. És la típica nau fabril de tradició vuitcentista, amb grans finestrals que ocupen quasi tota la façana, d'una sola planta. Els altres dos cossos són més moderns, de dues plantes, fets amb pedra i maó. L'interior conserva les columnes de ferro i enbigat originals. L'entrada al recinte forma una petit jardí, actualment descuidat. | 08034-98 | Vers l'any 1920 la família Jorba va adquirir uns terrenys propietat del mas Puig, al peu de la carretera de Vic, on es construí una nau de pedra i una casa per a la direcció. La fàbrica va començar a treballar l'any 1925. El 1935 s'hi va aixecar una nova nau, on s'instal·laren els telers de color que funcionaven a la fàbrica de Bellveí. Posteriorment s'amplià fins a quatre naus. En l'època de màxim rendiment la fàbrica comptava amb una plantilla de 131 treballadors i 175 telers. L'any 1970 s'acollia a un pla de reestructuració i va tancar. El complex passà a mans de l'empresa 'Cardona i Cia', de Monistrol de Calders, fins al seu tancament definitiu l'any 1990. | 41.7892100,1.9918000 | 416228 | 4626864 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 42913 | Calders (poble) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calders-poble | -LLADÓ, J.: 'Geografia comarcana. Calders', a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 131, Manresa, agost 1929, p. 343. -LLADÓ, J.: 'Calders', a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Manresa, juny 1933, pp. 387-390. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. | XVII-XIX | El poble està situat a la zona de contacte entre el Pla de Bages i l'altiplà del Moianès, en una posició encastellada amb molt bona vista. El poble adopta una morfologia allargassada, seguint el recorregut de l'antic camí ral. Els carrers actuals, encara que tinguin diferent nom, són en realitat diferents trams d'aquest camí. Aquests carrers, que configuren el nucli antic, són els de Manresa, la Plaça, carrer de la Plaça, Raval, i Moià (aquest últim tal vegada és el que conserva de manera més homogènia la tipologia original). Actualment hi predominen les cases antigues (segles XVII - XVIII) amb alguna construcció moderna intercalada. Els carrers són asfaltats i amb voreres, el cablejat elèctric és a la vista. La casa prototípica seria entremitgera, coberta a dos vessants, de tres plantes i amb accés des del camí. A la planta baixa hi hauria el portal d'entrada. Damunt del portal solia haver-hi la finestra principal, amb festejadors, que sovint donava a la sala. L'última planta solia ser d'una alçada menor i es destinava a golfes. A la part del darrera cada casa tenia el seu hort. El materials constructius són la pedra i, en algun cas, tàpia. Darrerament s'ha accentuat la tendència a deixar les façanes a pedra vista. | 08034-99 | En un principi només hi havia l'església parroquial de Sant Vicenç. La població va néixer al peu de l'antic camí ral de Manresa a Vic, fet que li dóna una morfologia allargassada peculiar: un seguit de cases arrenglerades al llarg d'un mateix carrer. El nucli es va començar a formar el segle XVI, el XVII s'anà desenvolupant i quedava plenament configurat al segle XVIII. Sembla que un dels indrets on primer s'edificà va ser l'àrea propera a l'església. La plaça es convertí en el centre de serveis: Casa del Comú, hostal, carnisseria... Simultàniament es va anar construint al llarg del camí ral des de l'església en direcció a Manresa. El tros del camí cap a Moià es va anar ocupant una mica més tard, des del final del segle XVII i sobretot al llarg del XVIII. Les cases es van edificar en terres establertes pels masos Puig i Arola, que eren els més pròxims a l'actual poble. Es tracta d'un poble d'economia tradicionalment agrària. En els darrers 20 anys ha atret molta gent dels voltants per passar-hi l'estiu. | 41.7912400,1.9928700 | 416319 | 4627088 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llindes amb dates. Carrer Manresa: 1739, 1730, 1680, 1864, 1881. Carrer de la Plaça: 1692, 1770, 1691. Carrer Raval: 1681. Carrer Moià: 1759, 1698, 1695, 1737, 1707, 1738, 1850, 1687, 1681, 168(3?). | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42914 | Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-0 | XVIII-XX | Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s'hi ha aixecat diverses construccions d'una granja moderna. | 08034-100 | Aquest molí s'anomena del castell per la proximitat del castell de Calders. Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l'actual. Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner. | 41.7806100,1.9936700 | 416372 | 4625907 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42914-foto-08034-100-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 42915 | Bústia de l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-de-larola | XIX-XX | Bústia situada a la façana est del mas, en la mateixa paret. Es tracta d'un bloc de pedra rectangular (d'uns 50 x 20 cm), buidada al mig formant un espai per on es tiraven les cartes. L'interior dóna al que ara és una habitació de 'mals endreços' de la casa, on hi ha una porteta de fusta, de la mateixa profunditat de la paret, per on es recollien les cartes. | 08034-101 | Mas Arola | Era la bústia de la casa. Es diu que també s'hi recollien totes les cartes que anaven dirigides a Monistrol de Calders, ja que el camí que trencava en aquesta direcció passava pel peu de la casa. | 41.7888000,1.9912700 | 416183 | 4626819 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 42916 | Finestra gòtica del mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-del-mas-vila | XV-XVI | Finestra de forma rectangular, feta amb carreus calcaris treballats i amb decoració gòtica. Dues mènsules treballades toscament amb forma de cap sostenen la cornisa. Damunt del vèrtex de l'arc hi ha un escut sense senyals heràldics amb una figura radial encerclada. Coronant l'escut hi ha una altra mènsula molt tosca, semblant a les anteriors però més gran. Fins fa poc la finestra havia estat tapiada. La part inferior continua tapada per la cisterna de la casa, de construcció posterior. | 08034-102 | Mas Vila | La finestra està situada a la paret nord de la casa, que en el seu moment devia correspondre a una paret exterior. Estilísticament sembla de finals del segle XV o principis del XVI. | 41.7856600,1.9777900 | 415059 | 4626484 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42916-foto-08034-102-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 93|94|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42917 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila | XVII-XIX | Masia formada per diversos cossos adossats, una era amb cobert i una bassa. El cos principal és de planta baixa, un pis o golfes. Té galeries a la part de ponent i de migdia. El parament és de bona qualitat, amb carreus més o menys escairats. Té contraforts a la façana sud. A la part de llevant hi ha una petita lliça amb un portal adovellat. Als baixos hi ha una porxada que condueix als estables, forn, celler, tines i corts per al bestiar. El primer pis és dedicat a habitatge. El 1977 s'hi adossa una torre. La bassa recull l'aigua canalitzada per un rec. A uns 150 metres de la casa, al costat del camí, hi havia una bassa més antiga. | 08034-103 | Es coneix la seva existència des del segle XIV. Segons les inscripcions de les llindes, s'hi van fer ampliacions el 1770: el forn i algun cobert. El 1880 es construí la galeria freda. El 1868 i 1878 es construïren els coberts davant de l'era. El 1977 s'hi aixecà la torre. La façana nord ha sofert també modificacions en obrir-s'hi una altra entrada a la casa. Interiorment no ha sofert gaires modificacions. | 41.7855900,1.9777800 | 415058 | 4626476 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42917-foto-08034-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42917-foto-08034-103-2.jpg | Física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Balcó sud: 1652-Cos adossat a la torre: 1770-Conserva un finestral gòtic, un forn íntegre i de pedra, una roda de molí d'oli, tines i piques d'oli...-A la cuina es conserva un plafó de ceràmica de finals del segle XVIII amb la representació de Sant Josep i el nen Jesús. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 42918 | Pou de gel. La Poua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-la-poua | -PERARNAU, Jaume: Els pous de glaç de la comarca de Bages, Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5. Manresa, 1992, pp. 41-42. | XVIII | Estructuralment es conserva bé, però totalment cobert de vegetació | Pou de gel. Construcció soterrada en un terreny en pendent molt obac. És de planta circular, acabat amb una volta semiesfèrica. Té dues obertures rectangulars. L'alçada total és de 10,90 metres i el diàmetre de 6,7 metres. L'entorn i l'accés han estat agençats per la Diputació, amb una tanca feta de troncs. El pou és actualment completament cobert de vegetació i només n'és visible una de les obertures. | 08034-104 | Segons la inscripció, el pou va construir-se el 1723. La propietat del pou, segons cadastres de finals del segle XVIII, corresponia a Joan Casagemas. En un establiment datat al 1850 també s'esmenta el pou de glaç. Molt a prop de la casa del molí, a tocar del torrent, existia una petita bassa o platja destinada a l'estancament d'aigua que s'utilitzava per a l'elaboració del glaç. La producció del pou, que deuria funcionar no més enllà de mitjan segle XIX, era destinada fonamentalment a les poblacions properes (Calders, Monistrol, Moià) tot i que en alguna ocasió de màxima demanda de glaç podia proveir Manresa o bé entrar en els circuits de comercialització que tenien els pous del Moianès per proveir la ciutat de Barcelona. | 41.7798500,1.9916100 | 416200 | 4625825 | 1723 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42918-foto-08034-104-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda superior d'una de les obertures: 'Dia 26 de 1723'. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 42919 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 115-121 -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona, 1984, pp. 134-135. | XVII-XIX | Campanya de restauració el 1991-92 | Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya. L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics. Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda. | 08034-105 | És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals. Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes. Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades. | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Té dues tombes de llosa amb inscripcions:- 'QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY'-'Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)'-Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser... | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 42920 | Capella Fonda o del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-o-del-santissim | XIX | Actualment en procés de restauració del paviment | Capella adossada a la part NW de l'església parroquial. És de planta octogonal a l'exterior (amb un petit absis rectangular) i circular per dintre. Acabada amb cúpula i llanterna. L'interior té decoració que imita pilastres estriades amb capitells d'ordre mixt i un fris amb decoració vegetal. Els colors que dominen són el blau, groc i daurat. Té un altar amb una imatge del Sagrat Cor. | 08034-106 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | Va ser construïda per iniciativa particular d'una família del poble: els Tarrés. L'any 1852 ja estava acabada. Es va edificar a expenses del camí que passava pel costat de l'església, del pati de la rectoria i del cementiri adjacent. La imatge del Sagrat Cor és de després de la Guerra, obra d'un tal Cuyàs, ja que l'anterior va ser destruïda. El 1999, durant les obres de repavimentació, s'hi practica un intervenció arqueològica que ha deixà al descobert la base semicircular del presbiteri de la construcció original. Després de la Guerra aquesta part havia estat reformada. | 41.7910400,1.9931800 | 416345 | 4627066 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 99|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml