Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84962 | Barraca 3 del Pla del Tasar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-pla-del-tasar | La coberta està pràctcament esfondrada del tot. | Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a l'oest. Hi ha una petita obertura a l'est. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, està esfondrada en bona mesura. | 08055-104 | A l'oest de la Closella | 41.7635400,2.0516500 | 421169 | 4623957 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6507 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84963 | Barraca 5 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-torrent-de-colljova | La coberta es comença a esfondrar. | Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, comença a esfondrar-se en el seu punt més elevat. | 08055-105 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7684400,2.0436800 | 420513 | 4624509 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6552 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84964 | Barraca 6 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat est. Hi ha una petita obertura orientada al sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva completa. | 08055-106 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7684400,2.0436800 | 420513 | 4624509 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6553 de la wikipedra, on és anomenada 'Barraca 5 del Torrent de Colljovà', denominació repetida coincident amb la de la fitxa 6552 i 105 del present Mapa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 84965 | Barraca 7 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva intacta. | 08055-107 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7692400,2.0467500 | 420769 | 4624595 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 84966 | Casa del Coll de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-coll-de-marfa | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | L'edifici és una ruïna. | Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa. | 08055-108 | Al sud-oest de Marfà | Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX. | 41.7751900,2.0650700 | 422299 | 4625239 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84968 | El Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiolic | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | Petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est. El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics. S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant, està completa. L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat. | 08055-110 | A la part alta del torrent de la Fàbrega | 41.7794500,2.0840400 | 423881 | 4625695 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 84971 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt-1 | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Se n'han perdut les cobertes i els forjats | Mas abandonat situat al coll entre els serrats de Pujalt i de la Descàrrega, que comuniquen Marfà amb Castellterçol. L'edifici, de planta aproximadament rectangular (amb un retranqueig a l'angle nord-est), està orientada a sud-oest . Malgrat que ha perdut les cobertes i els forjats), els murs exteriors i interiors es conserven en tot el seu alçat, gràcies al seu aparell de blocs de calcària ben escairada. Les obertures, totes allindanades, estan fetes amb grans blocs i tenen ampits motllurats. L'edifici constava de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. L'alçat de la façana mostra clarament que la part originària era la central, a l'esquerra de la qual s'hi va annexar una rampa que devia portar a un petit cobert i, a la dreta (a l'est), tot un nou tram d'edifici anivellat amb la resta. En aquesta part nova hi ha el portal, amb la data '1799' inscrita a la llinda. A la llinda de la finestra que té just per sobre s'hi llegeix 'ANDREU PUJALT / 16[6?]9'. Adossat al lateral est d'aquest mòdul de l'edifici hi ha un cup revestit amb cairons de pedra arrebossats. | 08055-113 | A les proximitats de la masia del Pedrós | El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà. | 41.7720400,2.0756000 | 423170 | 4624879 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84978 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-2 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Hi ha parts del parament trencats, i l'acció d'una planta enfiladissa i dels agents meteorològics l'està degradant. | Petit edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est. El cos principal té planta baixa, primer pis i pis sota coberta, amb un petit annex a l'extrem oest amb tan sols planta baixa i primer pis. La façana del cos principal, orientada a migdia, té dues obertures allindanades per nivell: una porta i una finestra enreixada a la planta baixa, dues grans finestres amb ampit al primer pis i dues finestres menors (només una amb ampit) a la planta sota coberta. El cos annex tan sols té una obertura per planta. L'aparell és de maçoneria (amb algun petit afegit de maó, com l'arc de descàrrega sobre la llinda de la porta) i està arrebossada amb morter. La coberta és a dues aigües. Quant a la distribució interior, l'espai principal de la planta baixa té una gran xemeneia que, alhora, conserva l'obertura d'un forn (reconeixible a l'exterior com un cos annex de planta circular). En una cantonada de la planta baixa hi ha la cuina, que conserva la pica de pedra. La casa conserva els forjats dels pisos superiors, amb bigues i terres de fusta. | 08055-120 | Al peu meridional del Serrat Rodó | Es tracta de l'antiga Casanova de les Solanes, documentada des del 1750. | 41.7643900,2.1810500 | 431927 | 4623941 | 1750 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84987 | Poua del Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-saiolic | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Molta vegetació a la zona i no s'ha pogut localtizar. | Construcció segurament cilíndrica i parcialment soterrada amb una cúpula com a coberta. Cal pensar que seguiria les característiques pròpies d'aquest tipus de construccions. | 08055-129 | A Marfà, a tocar del Torrent de la Fabrèga, proper al mas Saiolic | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi | 41.7778500,2.0898600 | 424362 | 4625512 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No localitzada. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84989 | Turó de Villacís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-villacis | Bolòs, J; Anglada, M; Pladevall, A. Vilacís. Catalunya romànica. Enciclopedia.cat | XII-XIII | Parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Vestigis d'una construcció situada dalt del turó al que dóna nom. Es conserven les restes d'un edifici, de certa entitat, tot i que actualment es troba força emmascarat per l'abundant vegetació de la zona. En base a les característiques del murs conservats i els nivells d'enderroc visibles, sembla que va tenir força alçada. Està format per un cos al nord, dividit en dos espais, i un altre cos al sud. La cambra nord est té una amplada de 3,4 m i uns 8 m de llarg, però en manca el mur est. Hi té adossada un altre un altre construcció, que pel seu parament sembla més moderna. Per la seva banda, la cambra nord oest fa 4,25 m d'ample per 5,5 m de llarg. Finalment, la cambra sud, adossada al conjunt anterior, fa 8,1 m de llarg per uns 4,55 m d'ample. Destaca, que a la banda exterior de la paret nord comença un vall bastant profund que sembla fet artificialment. Els murs més antics, estan fets amb carreus petits ben escairats i de mides regulars, són força gruixuts, amb amplades superiors a 1 m. També hi ha murs més prims amb amplades entorn els 0.60 m, que semblen de fases posteriors. Per les característiques constructives les restes més antigues podrien situar-se vers els segles XII o XIII, però només una intervenció arqueològica en podrà aclarir totes les incògnites. | 08055-131 | A l'est del nucli urbà de Castellcir i al nord de l'església de Sant Andre | És coneix molt poc sobre les restes conservades al turó. Es sap que entre 1131 i el segle XVII hi havia el mas Vilacís, però les restes conservades, no semblen correspondre a un mas, a excepció que es tractes tal vegada, d'un mas fortificat. També hi ha una noticia de 1229, quan rebé a través del testament de Guillema de Castellcir unes donacions. Les incògnites sobre les restes conservades plantegen doncs diverses hipòtesis, segons alguns autors, Vilacís és el que queda del castell conegut com a Castell del Tenes, esmentat des del 898. Part de les restes, també han estat identificades com la capella de Sant Miquel d'Argelaguer, de situació desconeguda i documentada des de 1217. Fins el 1432 hi ha vuit notícies més sobre l'església, però només deixen constància de la seva existència. La tercera possibilitat seria que es tractés d'una construcció totalment desconeguda. Hi ha fins i tot una tradició local, que diu que en aquest cim hi havia l'antiga parròquia de Castellcir. Un crim fet pel senyor del castell, provocà que es trasllades al lloc actual. | 41.7673500,2.1622100 | 430364 | 4624285 | 08055 | Castellcir | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84990 | Casanova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-castell-0 | XVII-XIX | Algunes parts tenen indicis de deterioramnet. | Construcció formada per un cos principal de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. A la banda oest té un cos annexat i al sud un altre cobert independent. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i correspon a una construcció feta amb pedra sense devastar lligada amb morter. Les cantonades estan definides per blocs de pedra ben escairada i la façana està rematada amb un arrebossat de morter de calç. Totes les obertures són rectangulars, definides amb pedres ben escairades. La façana principal està orientada a sud i les obertures segueixen tres eixos de simetria. A la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular, a la llinda de la qual es pot llegir 1869. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, la de l'oest en conserva la reixa de ferro, la de l'est es troba actualment tapiada. Al primer pis hi ha un balcó al centre, just per sobre la porta i dues finestres a banda i banda amb ampit de pedra. Les tres obertures tenen una reixa. A les golfes, seguint el mateix eix de simetria, hi ha tres finestres també amb ampit de pedra. La façana lateral est es troba força transformada, a banda de les tres finestres idèntiques, una per planta, a l'eix central, a la meitat nord n'hi ha quatre més. Una per la planta pis i tres més a la planta baixa. Totes són rectangulars, igual que la resta d'obertures de l'edifici, però en destaca la situada més al nord, a la planta baixa, feta amb maons definint un arc rebaixat, fruit segurament d'una reforma. A la façana lateral oest s'observen dues finestres iguals a l'eix central, una per les golfes i l'altre a la planta pis. A l'alçada de la planta baixa s'adossa l'edifici annex, fet de pedra i amb dos espais independents, un d'ells destinat al bestiar, tal com suggereix la presència d'una gran menjadora. A l'oest d'aquest annex s'intueix l'existència d'un altre possible estança, de la qual només es conserva el pilar central que ajudava a sustentar l'embigat. | 08055-132 | Al nord del nucli urbà, i a l'est de la Penyora. | Deu el seu nom a la proximitat del Castell de Castellcir, del qual es troba a uns 725 metres al nord-nord-oest. Aquest edifici, documentat des del 1666, havia estat utilitzat com a cada de colònies de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallés, però al no tenir aigua corrent es va deixar d'utilitzar. Actualment està abandonat. | 41.7803000,2.1742600 | 431379 | 4625713 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Accés restringit | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84991 | Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenec | XVIII | Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor. El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud. La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat. Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat. Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant. Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes. En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals. Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual. | 08055-133 | Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja. | Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers | 41.7377000,2.1538600 | 429637 | 4621000 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84992 | El Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardell-0 | XVI-XVIII | Edificació orientada a migdia, on té l'entrada principal que dóna accés al recinte. Aquesta entrada consta d'un mur que de pedra que s'estén entre dos del les edificacions annexes, tancant un espai que actua de pati distribuïdor. En aquest punt hi ha una petita cornisa, sota la qual hi ha la porta, definida per grans carreus escarriats definint un arc de mig punt, amb el monograma IHS esculpit i un text il·legible a la dovella. Passada aquesta porta s'accedeix al pati quadrangular, que dóna accés a tot el nucli original. El cos central, està lleugerament més aixecat que els laterals i té coberta amb teula àrab a doble vessant. La construcció està feta a partir de carreus escairats, força regulars tot lligat amb morter de calç. La porta d'entrada a l'habitatge, també feta amb arc de mig punts i carreus escairats hi ha l'escut de Catalunya esculpit a la dovella. Per sobre questa porta en destaca una finestra amb aires tardo gòtics. Adossats a aquesta construcció trobem diferents cossos annexes tant a l'est com a l'oest, aquest últim sobrepassant el límit definit pel pati distribuir, perllongant-se vers el sud. Ja fora d'aquest nucli original també hi ha un gran pati una part del qual es troba paviment amb rajols a redós del qual hi ha altres dependències independents com estables, femers, graners, etc. Al nord del recinte encara hi ha un altre edificació de petites dimensions, i al sud trobem una gran bassa de planta circular. | 08055-134 | Al sud del nucli de Castellcir, als camps del Vilardell, a tocar del termenal de Sant Quirze Safaja. | Mas documentat des de 1287, i conserva un nucli original del segle XVI, però també nombroses transformacions i afegits dels segles XVII i XVIII. | 41.7412800,2.1537400 | 429631 | 4621397 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84993 | Barraca 1 de la Baga del Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-xei | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Ensulsida. | Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp | 08055-135 | A Marfà, al sud de la Quintana del Xei | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,, | 41.7769000,2.0513200 | 421158 | 4625441 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84994 | Poua de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-sant-jeroni | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Construcció cilíndrica semisoterrània d'uns 6.7 m de diàmetre feta de maçoneria, famb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció està rematada per una cúpula semiesfèrica, i té dues obertures, una la nord i un altre als sud, amb pedres que la tanquen. Una rampa delimitada per murs de pedra seca en permet l'accés. | 08055-136 | Al nord del nucli de Castellcir i del mas de Sant Jeroni | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat, d'un clima apropiat. El gel es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi. | 41.7839900,2.1476600 | 429173 | 4626144 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Per la proximitat amb la Poua de les Berengueres, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. També coneguda com Poua de les Berengueres II | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 84996 | Poua del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-cavaller | XVII-XIX | S'ha perdut la part superior de l'estructura. | Construcció de planta circular (amb uns 12 m de diàmetre) i parets en projecció cilíndrica, de les quals tan sols en resta la base. La seva proximitat a la riera de Castellcir, que llisca sobre una plataforma rocosa, facilitava l'obtenció de gel i la seva conservació a la poua. | 08055-138 | A llevant de la urbanització de la Penyora | 41.7840200,2.1716300 | 431165 | 4626128 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84996-foto-08055-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84996-foto-08055-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Relacionada amb aquesta poua, hi ha la llegenda d'un cavaller que s'hi apareix. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84998 | Cal Fantasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fantasia | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX | Coberta parcialment ensulsida. | Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert. | 08055-140 | Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol. | Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació. | 41.7440100,2.1428400 | 428728 | 4621710 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84999 | Serracaixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracaixeta | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original. | Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent. | 08055-141 | Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra | És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció. | 41.7919600,2.1719300 | 431198 | 4627010 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A llevant trobem la Font del Barbot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 85000 | Poua Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-montserrat | XVII-XIX | Ha estat consolidada recentment. | La Poua Montserrat rep el nom del mas proper. La seva ubicació a les proximitats de la riera de Fontscalents és òptima de cara a recuperar-ne les plaques de gel i conservar-les. La construcció té 12 m de diàmetre i conserva els més de 20 m d'alçària, essent de les més ben conservades. La cúpula està coberta exteriorment amb terra, contribuint a l'aïllament tèrmic de l'interior. Una única obertura quadrada dona accés a l'interior. Hi són visibles elements d'una consolidació recent. | 08055-142 | A ponent de Sant Jeroni | 41.7814600,2.1441600 | 428879 | 4625866 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85000-foto-08055-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85000-foto-08055-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 85004 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-3 | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada recentment | Construcció orientada a sud i construïda sobre un aflorament rocós, formada per dos cossos, amb coberta a doble vessant, amb ràfec de maons. Feta amb pedra de mida diversa lligada amb morter, té carreus escairats a les cantonades. El cos més antic possiblement és el de ponent, on trobem una gran porta rectangular definida per carreus de pedra escairada a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, una de les quals també definida per carreus escairats i amb ampit de pedra motllurada. L'altre obertura, amb llinda de fusta, sembla posterior i vinculada a una reforma. Aquest cos va patir una ampliació per la banda de llevant amb un parament molt similar. En aquesta banda trobem tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, totes amb llinda de fusta, iguals que les la reformada de la banda oriental. A l'extrem est d'aquesta ampliació hi ha una porta tapiada i just per sobre una petita obertura amb una cornisa. A la façana nord trobem quatre obertures, totes elles a la part més antiga de l'edifici. Les dues del primer pis estan definides per blocs de pedra escairada i tenen ampit de pedra motllurada. Les altres dues estan definides per maons. A la façana lateral est trobem cinc obertures, totes definides per maons. Tres d'elles corresponen a grans finestres rematades amb arc rebaixat. A l'oest de la construcció principal hi ha un petit annex adossat, afegit possiblement amb la ultima reforma de l'edifici. | 08055-146 | A Marfà, al nord est del Torrent de la Fàbrega. | Se'n sap molt poc d'aquesta edificació, però sembla que apareix a la documentació des de 1497, per tant té un origen medieval. | 41.7843600,2.0827700 | 423781 | 4626241 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 85005 | Les Berengueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-berengueres | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Petit mas de planta gairebé quadrada amb orientació a sud-oest que consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L'aparell és de maçoneria i, tot i que actualment té la pedra vista, originàriament devia estar arrebossada. A la façana principal hi ha tres obertures per planta: la porta principal i dues finestres a la baixa, grans finestres amb ampit al primer pis i finestres menors sota coberta. Aquestes obertures estan generalment fetes de pedra ben treballada, amb excepció de les llindes de la porta i les finestres de la planta baixa, fetes de fusta, i dels muntants d'una de les finestres de la planta baixa i les tres del pis sota coberta, de maons. | 08055-147 | A ponent de Santa Coloma Sasserra | Al llarg dels temps, les Berengueres apareix tant vinculada a Sant Andreu de Castellcir com a Santa Coloma Sasserra, on la casa té vas propi al cementiri parroquial. | 41.7921400,2.1559700 | 429872 | 4627042 | 1666 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85005-foto-08055-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85005-foto-08055-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 85006 | Bauma d'en Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma | XII | Seguint un sender a ponent del pla de la Bruga, es descendeix entre terrasses de conreus fins finalment entomar el tram final entre una formació de gresos. Allà, l'erosió hi ha excavat una ampla visera de 41 m de longitud i fins 12 m de fons, amb una alçada hàbil de 3m. En el seu extrem de llevant hi ha habilitat un espai de 8 m per 5,60 tancat amb murs de pedra seca; una porta i una finestra en són les úniques obertures. A l'interior hi ha una estructura rectangular de fusta, possiblement el suport d'uns jaços. Així mateix, vora la finestra hi ha una banqueta adossada i una zona de cuina, amb sortida de fums. Possiblement la construcció actual no és l'originària, sinó una refacció més recent, considerant la seva construcció irregular amb blocs ben tallats però sense rejuntar. En canvi, a l'exterior d'aquest espai s'hi reconeixen murs escapçats amb un aparell més regular, que podria correspondre a l'edifici antic que, un cop derruït, va servir com a pedrera. | 08055-148 | Sota el pla de la Bruga | La primera referència és de l'any 1175, i hauria estat un lloc de residència continuat al llarg de l'edat mitjana i moderna. Antigament era anomenada Espluga Baladora, però el nom actual li ve dels seus propietaris moderns: l'any 1692, al llibre de comunions de l'església de Sant Martí hi consta que en la roca foradada del castell de Castellcir hi viuen en Valentí Roma i Magdalena, la seva muller. Hi ha referències a que, ocasionalment, el lloc hauria servit de lloc de refugi per als bandolers. | 41.7786800,2.1865300 | 432397 | 4625524 | 1175 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83953 | Casa Prat de la Riba o can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-prat-de-la-riba-o-can-padros | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana. La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data 'MDCCC' i la inscripció 'Dr. Padrós' en lletres gregues. El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions. El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador. | 08064-1 | Pl. de Prat de la Riba, 7. | L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI. El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba. L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana. Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83953-foto-08064-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83955 | Església parroquial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-fruitos | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | XVII | Església de tres naus, amb planta de creu llatina, i coberta a dues vessants. En el mur de tramuntana, a l'alçada de l'absis hi ha un campanar de planta octogonal, coronat amb una terrassa balustrada i gàrgoles zoomorfes. La façana presenta una portalada rectangular, flanquejada per dues semicolumnes que sustenten un entaulament amb tríglifs i mètopes; al damunt hi ha un frontó trencat amb volutes i, a la part central, una fornícula amb la imatge de Sant Fruitós. Per sobre, hi ha una enorme rosassa de vidres plomats, que dona llum a l'interior. El parament dels murs és de pedra picada. | 08064-3 | Pl. de l'Església. | La referència més antiga de l'esgésia de Sant Fruitós és un document de l'any 964, quan es va jurar sobre el seu altar el testament del levita Guadamir. L'església actual és la tercera que s'ha erigit sobre el mateix solar; segurament l'edifici primitiu es va construir a finals del segle IX. L'any 1130, l'església i la seva sufragània de Sant Julià d'Úixols van ser cedides al monestir de l'Estany, que va crear una pabordia l'any 1406. La pabordia es va institucionalitzar l'any 1430 i era regida inicialment per canonges del monestir de l'Estany; fins a l'any 1850 els seus rectors eren intitulats pabordes. L'església va ser refeta a principis del segle XVII i ampliada els anys successius. | 41.7517000,2.1210300 | 426923 | 4622582 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83955-foto-08064-3-2.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83956 | Església de Sant Llogari de Castellet o de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-llogari-de-castellet-o-de-la-sala | ANGLADA i BAYÉS, M.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.460. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1975) L'Antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet del terme municipal de Castellterçol. Granollers: Montblanc-Martín. | XII-XVIII | En estat ruïnós. | Església d'origen romànic d'una sola nau i transsepte. Les reformes de les que va ser objecte als segles XVI i XVII en desfiguren la primitiva fàbrica romànica. Es conserva l'absis original, de planta semicircular, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. L'absis llis és cobert amb volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és apuntat i la nau de volta de canó seguit, de secció deformada. El centre de l'absis presenta una finestra de doble esqueixada. Hi ha dos portals d'entrada a la capella. Un des de l'exterior i un altre des del mas de la Sala, per un atri cobert per una volta de canó. Sobre l'atri hi ha un campanar d'espadanya. | 08064-4 | La Sala de Sant Llogari | La referència més antiga de Sant Llogari és un document de l'any 939, quan es va unir a Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració pel bisbe Jordi de Vic. Al segle XIV, quan només tenia quatre masos sota la seva advocació, es va unir com a sufragània a Castellterçol. Pels volts de l'any 1550 va ser cedida a Granera per una permuta de Sant Julià d'Úixols. Des del segle XVI es anomenada Sant Llogari de la Sala per trobar-se a tocar d'aquesta casa. L'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, va ser profanada. | 41.7553300,2.0543600 | 421385 | 4623043 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83956-foto-08064-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83957 | Església de Sant Julià d'Úixols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-julia-duixols | ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http://www.santjuliadu.org/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial. | X-XVIII | L'edifici es troba força malmès. | Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó. | 08064-5 | Sant Julià d'Úixols | Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. | 41.7244200,2.1131400 | 426236 | 4619560 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83957-foto-08064-5-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83959 | Residència Josep Brugaroles o Convent de les Carmelites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-josep-brugaroles-o-convent-de-les-carmelites | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada, construït al voltant d'un pati central, on hi ha un pou. La façana principal està distribuïda en tres nivells i flanquejada, en els laterals, per torres prismàtiques, més altes que el cos central. Les finestres presenten llindes d'arcs rebaixat, de maó vist. Les dues torres estan coronades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro. Una de les torres té una campana. | 08064-7 | Ctra. de Granera, 41-43. | A l'entrada del recinte del convent hi ha una placa amb la inscripció, explicativa de la seva història: 'D. Jose Brugarola i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867'. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83959-foto-08064-7-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83960 | El Tint o Casa Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint-o-casa-nubiola | CASACUBERTA DE LA ROSA, J. (2003) Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX-XX | Edifici de grans dimensions, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a vuit vessants i coronada, a la part central, per una torratxa de secció quadrada, amb coberta de fusta a quatre vessants. La casa, construïda a principis del segle XIX, és d'estil neoclàssic; a inicis del segle XX, va ser objecte d'obres de reforma i ampliació, d'inspiració modernista. D'entre aquestes reformes, en destaca el ràfec de fusta, sota el que hi ha pintures modernistes que representen essers mitològics. Tanmateix es destacable el gran treball de forja dels balcons i dels murs de la finca. Sobre el portal hi ha una pintura amb l'any de construcció de la casa '1801'. El parament és de paredat comú, arrebossat i pintat de colors salmonats. Tota la façana està decorada amb motius geomètrics. | 08064-8 | C. de Quadró, 47. | La casa Nubiola es relaciona amb l'antiga activitat tèxtil de Castellterçol. El nom del Tint prové dels treballs de tintura que s'hi feien, per a donar color als teixits que es confeccionaven al poble. | 41.7504800,2.1172300 | 426606 | 4622449 | 1801 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83960-foto-08064-8-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. Esta protegit per un Pla especial específic de 2003 (2003/006129/B; DOGC 15/07/2003): el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Té l'objectiu de delimitar i catalogar les unitats que conformen el seu patrimoni arquitectònic i regular la seva utilització o canvi d'us.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 105 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83961 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-5 | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].</p> | XVI | <p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br /> La torre de defensa </span></span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.</p> | 08064-9 | Ctra. C-59, km 27. | <p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual </span></span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.</p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.</span></span></p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.</span></span><br /> </p> | 41.7385700,2.1326100 | 427871 | 4621114 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 83962 | Església de Sant Francesc d'Assís de Castellterçol o la Capella Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-francesc-dassis-de-castelltercol-o-la-capella-nova | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Temple d'una sola nau, amb quatre capelles laterals i un absis rectangular. La nau està coberta amb volta de canó. El portal d'entrada es troba flanquejat per dues semipilastres que sostenen una llinda motllurada, ornada amb un medalló, sobre la que hi ha una cornisa que fa de base de la fornícula amb la imatge de Sant Francesc. Per damunt hi ha una rosassa. El coronament de la façana és mixtilini, amb una creu al centre. | 08064-10 | Pl. de Sant Francesc. | La capella de Sant Francesc d'Assís va ser idea de Josep Gallés i Pujal. Per a poder construir-la es va haver de demanar ajuda a diversos estaments, es van fer subscripcions, organitzar rifes, etc. La construcció va començar l'any 1849 amb la benedicció del pavorde Damià Pascual. La capella va ser beneïda el 13 de desembre de 1852, quan només estava construït el presbiteri. Les obres exteriors van finalitzar l'any 1874. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser profanada i es van destruir els seus altars. Es va destinar com a magatzem de carbó fins que, finalment, va ser restaurada. | 41.7500400,2.1167800 | 426568 | 4622401 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83962-foto-08064-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83962-foto-08064-10-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 116 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83965 | Casal dels Taiadella o can Dou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-taiadella-o-can-dou | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).</p> <p>PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).</p> | XVII | <p>Edifici civil d'estil barroc, que consta de planta baixa, pis i golfes. És un casal marcat per la simetria de la seva façana principal, definit pel portal d'entrada i marcat pels tres balcons del primer pis i per les tres finestres de les golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt, es troba envoltada d'un parament encoixinat, i flanquejada per finestrals de pedra treballada. A la dovella central hi ha l'escut heràldic de la família. Els balcons de la planta noble presenten obertures de pedra treballada. El balcó, amb decoració escultòrica de temàtica floral, reposa sobre quatre mènsules. Les tres finestres de les golfes són quadrades amb brancals i ampits de pedra. El ràfec de la teulada, realitzat amb encavallada de fusta, és sobresortit, amb els vèrtex amb mènsules de fusta, de temàtica figurativa. A la banda esquerra, hi ha una tribuna d'inspiració medieval.</p> | 08064-13 | C. de Barcelona, 2-4 | <p>La família Taiadella, que procedia de Castellcir, va construir aquesta casa a Castellterçol l'any 1674. Pertany als Marquesos de Dou que es van entroncar amb els Taiadella o Tayadella.</p> | 41.7519900,2.1209200 | 426914 | 4622614 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83965-foto-08064-13-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 96 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 83966 | La Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ginebreda | CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XIX | Gran mas pairal format per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta quadrada i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb grans dovelles i presenta la següent inscripció: 'EIXA CASA FOV REEDIFIADA EN LO ANY DE 1818 PER LO ILLESRD GAIETANO DE PLANELLA Y FIVALLER COMTE DE LLAR Y BARO DE GRANERA'. Les obertures són petites, quadrades o rectangulars, de disposició simètrica, de pedra carejada. En destaca el portal de la façana oest, que duu inscrit, a la llinda, l'any '1621'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-14 | Quintana de la Ginebreda | Les referències documentals més antigues del mas són del segle XII, quan hi havia al terme actual de Castellterçol dos nuclis de població; un d'ells depenia del castell i l'altre, del mas amb l'església de Sant Fruitós. La casa va ser restaurada l'any 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera. | 41.7652500,2.1095600 | 425985 | 4624096 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83966-foto-08064-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83967 | Capella de Sant Gaietà al mas de la Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-gaieta-al-mas-de-la-ginebreda | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XIX | Es troba en estat d'abandó. | Petita capella d'una sola nau, amb absis semicircular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Coronant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La porta d'entrada és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. Per sobre, hi ha un escut que representa les armes de les diferents famílies nobles de Castellterçol, amb l'any '1883'. En destaca l'escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. | 08064-15 | La Ginebreda | La història de la capella es troba estretament relacionada al mas de la Ginebreda. Va ser restaurada l'any 1883 però el seus orígens són anteriors. Era la capella de l' únic gremi de pouers de gel de Catalunya. | 41.7650300,2.1122100 | 426205 | 4624069 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83967-foto-08064-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83968 | La Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serradora-0 | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVI | Masia formada per un edifici principal, una torre de defensa i diversos cossos annexos, amb un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Al costat oest, se li adossa una antiga torre de defensa; és de planta quadrada, consta de quatre pisos i està coberta a quatre aigües. Sota una de les finestres, hi ha un bloc de pedra esculpit amb dos animals (probablement felins) enfrontats, que aguanten amb les potes davanteres una serra. El portal és d'arc de mig punt, adovellat, amb un escut al centre. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. En destaquen les finestres conopials, de la planta noble i de la torre, i la galeria de finestres d'arc de mig punt, del pis superior. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-16 | Al nord-est de Castellterçol | La referència documental més antiga del mas és de l'any 1259. Segons consta a la documentació, els Serradora eren una família de grans propietaris, i alguns dels seus membres van arribar a ser batlles de la vila. | 41.7721600,2.1237400 | 427172 | 4624851 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83968-foto-08064-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83968-foto-08064-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83969 | La Sala de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-sant-llogari | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XVII | Moltes de les estances es troben en estat ruïnós. | La Sala de Sant Llogari és una gran masia fortificada de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada, que s'arrengleren formant un eix amb orientació nord-sud. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal d'entrada és d'arc rebaixat, i a la llinda hi ha la següent inscripció: 'Llogar- Sala, 1827'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. La façana de migdia presenta dos nivells diferents amb galeries porticades. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca una tina i un cobert davant de l'era, amb un arc de mig punt. Al seu costat nord-oriental es troba la capella de Sant Llogari. | 08064-17 | Sant Llogari de Castellet | 41.7550500,2.0542400 | 421374 | 4623012 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83969-foto-08064-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83970 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVI-XVIII | Masia pairal formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. L'edifici principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Presenta un rellotge de sol. Les obertures són de distribució regular, rectangulars i emmarcades majoritàriament d'obra, a excepció del portal i els balcons centrals de la façana, emmarcats amb pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Adossada a la façana al nord-est de la casa es troba la capella de Sant Bru, coronada amb un campanar d'espadanya. En destaca l'era, que conserva l'antic paviment. | 08064-18 | Camps de les Costes de l'Oller | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. El mas va quedar deshabitat durant la pesta negra, però aviat es va tornar a ocupar. La capella de Sant Bru ja existia al segle XVIII, però posteriorment va ser objecte d'obres de remodelació i va canviar d'orientació. Als anys quaranta del segle passat es va construir el rellotge de sol i les galeries de l'extrem de la casa. | 41.7597300,2.1147700 | 426412 | 4623479 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83970-foto-08064-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83970-foto-08064-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83970-foto-08064-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83971 | L'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhorta-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un petit cobert, a pocs metres de la façana principal, i una pallissa a poca distància al sud-est de la casa. | 08064-19 | L'Horta | 41.7453900,2.1303500 | 427691 | 4621873 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83971-foto-08064-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83971-foto-08064-19-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83976 | Edifici al carrer de l'Hospital, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-lhospital-2-4 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La façana és de composició asimètrica, amb finestres quadrades, de pedra treballada; en destaca la llinda de la finestra superior, amb l'any '1668' inscrit. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada. | 08064-24 | C. de l'Hospital, 2-4. | 41.7524800,2.1207200 | 426898 | 4622668 | 1668 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83976-foto-08064-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83976-foto-08064-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83977 | Edifici al carrer de Josep Gallés, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-josep-galles-22 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Hi ha quatre antigues obertures de pedra carejada. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, que presenta una inscripció amb l'any de construcció '1667', l'anagrama de Jesucrist al mig i uns cardets a cada costat, que indiquen la professió de paraire dels seus antics habitants. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat. | 08064-25 | C. de Josep Gallés, 22-24. | Els antics habitants d'aquesta casa, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7533000,2.1208300 | 426908 | 4622759 | 1667 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83977-foto-08064-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83977-foto-08064-25-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83978 | Edifici al carrer de Baix, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-baix-46 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, i actualment de dues plantes pis, fruit d'una reforma; anteriorment constava de planta baixa, una planta pis i golfes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són de pedra carejada. La de la planta baixa, duu inscrit l'any '1666'. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-26 | C. de Baix, 46. | La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7517400,2.1191400 | 426766 | 4622588 | 1666 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83978-foto-08064-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83978-foto-08064-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83980 | Casal al carrer de Josep Gallés, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-al-carrer-de-josep-galles-11 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Es tracta d'un casal que fa cantonada, amb accés al carrer Josep Gallés i al carrer del Call de l'Escudella. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que segueix la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica i les obertures són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals de pedra treballada. La llinda de la finestra del pis superior presenta inscrit l'any de construcció '1607'. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossades i pintades, deixant vistos els elements de ressalt. | 08064-28 | C. de Josep Gallés, 11. | 41.7528600,2.1208000 | 426905 | 4622711 | 1607 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83980-foto-08064-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83980-foto-08064-28-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83981 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 28 o can Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-28-o-can-teuler | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La dovella central presenta un relleu de pedra emmarcat en una figura geomètrica trapezoidal. A la part inferior hi ha l'any '1674' inscrit, i a la part superior hi ha una custòdia flanquejada a ambdós costats per una rosa amb branques i fulles. La resta d'obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-29 | C. de Sant Llogari, 28. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. El relleu de la porta d'entrada va ser instal·lat com a record pel fet d'haver-se resguardat en aquest edifici la custòdia durant la processó del Corpus de l'any 1674. | 41.7509300,2.1171300 | 426598 | 4622499 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83981-foto-08064-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83981-foto-08064-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83982 | Edifici al carrer de Baix, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-baix-39 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal presenta la següent inscripció 'Iaume Turrella. 1674'. Les finestres dels dos pisos superiors es troben tapiades. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat. | 08064-30 | C. de Baix, 39. | La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7516100,2.1190300 | 426757 | 4622573 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83982-foto-08064-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83982-foto-08064-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83983 | Casa Planella, Bricfeus o Gallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-planella-bricfeus-o-galles | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVI-XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La casa presenta també els estables, units a un pati i a un porxo obert, amb jardí al darrera. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer. En sobresurt una torratxa de planta quadrada i coberta a quatre vessants. La façana és de distribució bastant regular; el portal és d'arc de mig punt adovellat, amb les dovelles motllurades, i les finestres són rectangulars, també motllurades i amb ampits sobresortits. Una de les finestres presenta l'any '1674' inscrit. | 08064-31 | C. de Josep Gallés, 10-14. | Aquesta casa va pertànyer a les famílies Bricfeus, Planella i Gallés. En són originaris el jesuïta Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. | 41.7529600,2.1210300 | 426925 | 4622722 | 1674 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83983-foto-08064-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83983-foto-08064-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83984 | Can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padros-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. El portal és rectangular, de pedra sorrenca carejada, i presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Michel Padrós 1690' i dues llançadores esculpides, que indiquen la professió dels seus antics habitants. Al pis superior hi ha una finestra rectangular, també de pedra carejada, amb lleixa motllurada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, actualment de pedra vista. | 08064-32 | C. de Sant Francesc, 6. | Els habitants de can Padrós, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7501400,2.1166000 | 426553 | 4622412 | 1690 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83984-foto-08064-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83984-foto-08064-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 83985 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-30 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca la finestra del primer pis, que és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal d'entrada és de factura contemporània. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-33 | C. de Sant Llogari, 30. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7508900,2.1170700 | 426593 | 4622495 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83985-foto-08064-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83985-foto-08064-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 83986 | Edifici al carrer del Nord, 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-del-nord-8-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer del Nord. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La majoria de les llindes són d'arc conopial. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada. | 08064-34 | C. del Nord, 8-10. | 41.7518700,2.1184600 | 426710 | 4622603 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83986-foto-08064-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83986-foto-08064-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 83987 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 65-67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-65-67 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVI-XVII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. A la planta baixa, en destaca la llinda de fusta de la gran porta doble, també de fusta, i l'arc de mig punt de pedra, amb l'any '1577' inscrit. La planta primera presenta una finestra de tradició gòtica d'arc de mig punt, emmarcada en un rectangle amb un guardapols a la part superior, decorada amb traceria de pedra. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-35 | C. de Sant Llogari, 65-67. | La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. | 41.7499300,2.1158700 | 426492 | 4622390 | 1577 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83987-foto-08064-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83987-foto-08064-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83988 | Edifici al carrer de Sant Llogari, 77 o can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-77-o-can-carreres | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca el portal i la finestra del pis superior, de pedra carejada. La llinda del portal, que duu inscrita la següent inscripció: 'Joan Carreras. Any 1707', recau sobre un seguit de carreus regulars i ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08064-36 | C. de Sant Llogari, 77. | La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII. | 41.7498000,2.1153300 | 426447 | 4622376 | 1707 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83988-foto-08064-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83988-foto-08064-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya inventaria únicament la llinda de l'edifici. Erròniament el situa al nº 73. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 83989 | Casa Datsira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-datsira | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVIII | Edifici entre mitgeres, format per dos cossos de diferent alçada, de planta rectangular. Un d'ells consta de planta baixa i dues plantes pis, i l'altre, de planta baixa i una planta pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, amb el carener paral·lel a la façana, i segueixen la línia del carrer. La façana és asimètrica i les obertures són rectangulars; unes, amb llindes i brancals de pedra treballada, i d'altres, amb llindes de maó d'arc rebaixat, i una obertura tapiada. El portal d'entrada presenta, a la llinda, una inscripció molt erosionada: 'Si en ta casa hya bunansa i seras si fas farmansa'. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada. | 08064-37 | C. de Josep Gallés, 26. | La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII. | 41.7533900,2.1207800 | 426904 | 4622769 | 1732 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83989-foto-08064-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83989-foto-08064-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.