Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80335 | Cova de Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-puig-antic | Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona, el vallès oriental i el maresme” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. ed. Políglota. Barcelona. Daviu, J.; Pallarès, J.(1981).-”Tres cavitats al terme de Collsuspina”. Gours (8):31-36. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona. | Cova d'uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d'entrada fa un 5 m d'altura per 2 m d'amplada. | 08138-438 | Al sud-est de Puig-antic, a peu de cingle | Segons l'Espeleoíndex, la cavitat era coneguda des d'antic en els àmbits arqueològics. La primera referència és una exploració duta a terme per la SIE del CEA l'any 1970. Tot i aixecar-se'n la topografia, aquesta no fou publicada fins l'any 1982, amb motiu de la publicació del volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (on surt erròniament situada). L'any 1981 Joan Pallarès i Jordi Daviu (GEFOMA) realitzen una nova topografia que publiquen a la revista GOURS, ometent conscientment la situació de la cavitat. | 41.8046100,2.1658600 | 430707 | 4628419 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | A l'Espeleoindex s'inclou una topografia actualitzada de la cavitat. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 80338 | Les Nou Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-nou-fonts | <p>Zona de meandres al torrent Mal, on apareixen diverses fonts que ragen de sengles diàclasis de la roca, just entre dos saltants del torrent.</p> | 08138-441 | Torrent Mal, a ponent de les Roques Foradades | 41.7932200,2.1381100 | 428389 | 4627177 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-02-06 00:00:00 | Francesc Roma | La zona està actualment molt abandonada | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 80357 | Bassal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassal-roig | Bassal d'aigua de construcció artificial que es troba en el camí del Rourell. L'aigua li arriba per una conducció artificial que la hi porta des de la Font de l'Horta del Rourell. Després continua fins a la masia. | 08138-460 | Camí del Rourell | 41.8309500,2.0586100 | 421830 | 4631435 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | Constitueix un punt d'aigua segura per a la fauna local. Presenta vegetació vinculada als espais lacustres. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 80362 | Guixeres de Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixeres-de-bussanya | Aflorament de guixos, d'una trentena de metres de llarg, orientats d'est a oest. Fa 3 o 4 metres d'altura. La seva aparença és el d'una paret tallada verticalment i amb un perfil lleugerament corbat. S'hi veuen les marques dels pics o escodes que varen tallar el material originari. Cap a ponent del lloc que es descriu, a la mateixa altura, hi ha altres afloraments de guix igualment explotats. En un d'ells apareixen les restes d'una barraca o d'un forn (no es pot precisar més). | 08138-465 | Guixeres de Bussanya, al sud del serrat de Vilaclara, a mitja altura del torrent, riba dreta (nord) | El comerç de guix a Moià queda reflectit en una àpoca de l'any 1332 que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. | 41.8191000,2.0547300 | 421493 | 4630123 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80362-foto-08138-465-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80362-foto-08138-465-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | El guix es feia servir com a material de construcció i, com la calç, calia que abans fos cuit, tot i que a una temperatura menor. El conjunt d'afloraments fa pensar en una utilització no esporàdica. A les rodalies s'han trobat algunes restes de teula, però no cap edifici (excepte les barraques inventariades en altres fitxes, que sembla que no tenen relació amb la guixera). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 85827 | Salt d'Aigua del Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-moli-del-pla | Salt d'aigua de dimensions força espectaculars que es troba a la Riera del Molí just a l'indret on, al segle XVIII, s'hi va edificar un molí fariner, anomenat Molí del Pla 2. Precisament el molí aprofitava el potencial d'aquest desnivell provocat pel saltant. La riera del Molí és un curs fluvial força modest i d'escàs cabal, tributari de la Riera d'Oló, on desemboca al cap d'uns centenars de metres. En el sector proper a Sant Feliu de Terrassola la riera discorre per una fondalada ombrívola i frondosa. Just a tocar del molí, l'aigua cau per un tall vertical de la roca d'uns 10 metres d'alçada. El cingle és també força ample, de manera que al costat esquerre hi ha l'edificació del molí, pràcticament adossada a la roca. Habitualment per la riera hi baixa aigua tot l'any, tot i que la intensitat del salt depèn lògicament del règim de pluges. A la part baixa del salt es forma una petita esplanada totalment ombrívola on gairebé no hi entra el sol. Una cinquantena de metres riera avall trobem un altre salt d'aigua, aquest de menor alçada però aprofitat també amb la instal·lació d'un molí, tot i que de dimensions més modestes. És conegut com a Molí del Pla 1. | 08258-5 | Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal | 41.8922400,2.1001900 | 425354 | 4638203 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85827-foto-08258-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85827-foto-08258-5-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies 2 i 3 de Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 85828 | Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-0 | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. | Espai natural inclòs dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) que abasta una extensa àrea de la comarca del Moianès a l'entorn de la capital, Moià, i que inclou diversos municipis, entre ells Santa Maria d'Oló. Concretament, l'àrea dins el terme municipal d'Oló es troba al nord d'aquest PEIN i conforma una llengua entorn de l'eix central del municipi que va d'est a oest, tot seguint el curs de la riera d'Oló. La superfície total del PEIN és de 10.583,77 ha, de les quals 1.426,15 es troben dins el terme de Santa Maria d'Oló; això suposa un 13,47 %. Aquest espai protegit comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca del Moianès, situada en un dels extrems de l'àrea humida del nord-est de Catalunya. La flora i la vegetació d'aquest espai conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. A nivell faunístic és un bon representant de les espècies forestals amb influència mediterrània. També és remarcable la presència de destacades espècies pròpies dels ecosistemes fluvials, així com d'alguns indrets d'interès geològic; entre ells la zona del Brai, a tocar del nucli urbà d'Oló. El territori situat dins el terme d'Oló ve condicionat pel curs de la riera d'Oló, que transcorre per un paisatge d'orografia abrupta, modelada per l'erosió de l'aigua, amb cingles i terrasses fluvials, torrents que formen salts d'aigua i nombrosos xaragalls. La riera d'Oló presenta un cabal variable segons l'època de l'any, i en alguns moments de l'estiu arriba a quedar pràcticament seca. Als marges de la riera hi trobem vegetació riberenca que, en alguns trams, ha donat lloc a bosc de ribera. Aquests espais solen servir com a corredors biològics de moltes espècies. En aquest ecosistema de medi aquàtic hi trobem els peixos autòctons, com la bagra o el barb cua-roig; també una gran diversitat d'insectes aquàtics, entre els quals la papallona graèllsia, l'espiadimonis i diverses libèl·lules. Així mateix, hi és ben present el bernat pescaire i també s'hi han detectat alguns exemplars de llúdriga, un mamífer protegit i en perill d'extinció. Més enllà de l'entorn aquàtic al llarg de l'espai protegit s'aixequen també algunes formacions muntanyoses. D'est a oest, el Serrat Gran, la Serra de la Vila, la Serra del Castell i el Serrat de les Tosqueres. | 08258-6 | Eix central del terme municipal, entorn de la riera d'Oló | L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN l'any 1992 en virtut del decret 328/1992. Posteriorment es va ampliar l'espai protegit mitjançant el decret 166/2010. Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva, que es va complementar amb un règim normatiu bàsic de protecció amb determinacions específiques per a aquest espai. | 41.8840000,2.0762500 | 423358 | 4637310 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85828-foto-08258-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85828-foto-08258-6-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 85829 | Brai d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brai-dolo | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | La presència de les instal·lacions de la fàbrica Sauleda, vora la riera, condicionen en certa manera l'apreciació del paisatge. | Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. L'anomenat Brai d'Oló es troba a la riera d'Oló al seu pas sota el poble, i s'estén riera avall uns quants quilòmetres. En realitat, forma part d'una important estructura geològica que, junt amb la falla del Guix de Sallent i l'anticlinal de Súria, recorre el Bages pràcticament d'est a oest. Els indrets més interessants per descobrir el Brai d'Oló són el Cingle del Macari i el Serrat del Segimon, situats a tocar del nucli d'Oló, a llevant, i un parell de quilòmetres més avall la Serra de Borina. Hi ha alguns llocs habilitats com a miradors des d'on es pot apreciar de manera privilegiada el fenomen d'aquestes formacions geològiques. El mirador sobre el Serrat del Segimon es troba en un turó al seu vessant sud, a l'altra banda del Torrent Salat. A dalt del poble, la Plaça de Baix o Plaça de la Independència té bones vistes sobre la vall de la riera i els dos turons. El procés de formació d'aquest brai és el següent. Durant l'oligocè, fa més de 23 milions d'anys, tota aquesta zona era molt plana. Durant la formació dels Pirineus, fa uns onze milions d'anys, forts moviments tectònics van provocar la formació d'un plec anticlinal; és a dir, amb la part del centre més aixecada que a les vores. Ho va facilitar el fet que anteriorment la Catalunya central havia estat ocupada per un mar, i la sal que s'havia acumulat al subsòl va actuar com a lubricant i va facilitar el lliscament de les capes superiors que van formar aquest plegament. Al lloc on es va formar el plec hi passava la riera d'Oló que, enlloc de desviar-se, simplement compensava l'aixecament enduent-se més terres i roques. Així es va anar formant l'anomenat brai d'Oló que avui es pot observar en aquesta vall (GIRABAL, 2016: 82). En el flanc nord-oest de l'anticlinal de Santa Maria d'Oló en general les capes de sediments s'han mantingut força horitzontals. En canvi, en el flanc sud-est les capes es troben inclinades verticalment, amb el cabussament (pendent) inclinat cap al sud. L'erosió provocada per la riera ha deixat ben al descobert els estrats, dipositats durant l'època de l'Eocè. En aquest sector la llera de la riera es troba vora la fondària on es localitzen els materials salins aixecats per l'anticlinal. Així, al turó de Dalt del Poble i al Cingle del Macari s'hi poden observar els estrats horitzontals, mentre que al Serrat del Segimon, una mica més avall, la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical. | 08258-7 | Sector central del terme municipal, vora el nucli urbà d'Oló | 41.8739700,2.0376400 | 420142 | 4636231 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85829-foto-08258-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85829-foto-08258-7-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 85830 | Cingle del Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-del-macari | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | Cingle força espectacular i d'un gran interès geològic que està relacionat amb l'anomenat Brai d'Oló. Està emplaçat molt a la vora del poble d'Oló, al seu costat de llevant i sobre la riera d'Oló, i és un dels principals elements que dóna personalitat a aquest paisatge peculiar de l'entorn d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el cingle del Macari es troba en una zona encara no afectada pel plec, de manera que els estrats són horitzontals; és a dir, en la mateixa disposició de quan s'hi van dipositar com a sediments. Com que la riera ha dut a terme una important tasca erosiva, el turó presenta un tall vertical on es poden veure perfectament els estrats, d'un color roig intens. Són margues i gresos característics de l'anomenada Formació Artés. S'hi distingeixen múltiples capes, dipositades en successives inundacions de l'antiga plana que hi havia fa més de 23 milions d'anys, durant l'Oligocè. Riera avall i no gaire lluny, els terrenys es troben ja afectats pel plec anticlinal, i al Serrat del Segimon, per exemple, podem observar com la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical. | 08258-8 | Sector central del terme municipal, a l'est del nucli urbà d'Oló | 41.8749800,2.0381100 | 420182 | 4636343 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85830-foto-08258-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85830-foto-08258-8-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 85831 | Serrat del Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-segimon | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | Serrat d'un gran interès des del punt de vista geològic, ja que forma part de l'anomenat Brai d'Oló. El serrat s'estén al costat de llevant de la riera d'Oló, molt a prop del mateix poble d'Oló, i és un dels principals elements que dóna personalitat al paisatge peculiar de l'entorn d'aquesta localitat. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal, de manera que l'erosió de la riera ha deixat al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas, el Serrat de Segimon es troba de ple en la zona afectada pel plec anticlinal, que és un tipus de plegament en què el centre ha quedat més aixecat que les vores. L'eix de l'anticlinal es trobaria just a l'espai buit on la riera ha excavat la seva vall. Per això al Serrat del Segimon els estrats geològics estan inclinats cap al sud. En canvi, al Cingle del Macari, que es troba més al nord i encara no està afectat pel plegament, els estrats continuen disposats horitzontalment, tal com s'hi van dipositar com a sediments. Els materials del Serrat del Segimon són margues i gresos de l'anomenada Formació d'Artés, d'un color roig o rosat. Són una mica més antics que els del cingle del Macari, segurament a causa d'una falla en la que el marge sud es va elevar respecte al nord. El lloc ideal per observar el Serrat del Segimon és des del seu vessant sud, a l'altra banda del Torrent Salat. Pel turó que hi ha a aquesta banda puja un caminet que condueix cap a un mirador dotat amb un plafó informatiu sobre la geologia del lloc. Des d'aquest punt es pot apreciar perfectament la disposició fortament inclinada, gairebé vertical, dels estrats. En aquesta banda és el torrent Salat qui ha fet el treball erosiu tot deixant al descobert els estrats. | 08258-9 | Sector central del terme municipal, a l'est del nucli urbà d'Oló | 41.8724300,2.0391900 | 420269 | 4636059 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85831-foto-08258-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85831-foto-08258-9-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 85833 | Font del Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roc-0 | GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 85. | Font emplaçada al costat de la riera d'Oló, força a prop del mateix poble d'Oló. Es troba en un planell fresc i ombrívol, aixoplugat per diferents plàtans. L'indret està equipat amb taules de pícnic i també compta amb un plafó informatiu del PEIN del Moianès. Es divideix en dues àrees. La que es troba al sud és la font antiga. Compta amb un parapet d'obra amb dos nivells de brolladors i piques. L'àrea més al nord es va arranjar a la dècada de 1970 i compta amb un sol brollador. En aquest sector l'aigua és molt abundosa i més amunt de la font hi ha diverses surgències naturals, sembla que de vetes diferents. Una està canalitzada en una mina i s'utilitza per regar els horts que hi ha al costat, i que es troben a una cota més alta que la font. En un d'aquests horts terrassats hi ha l'anomenada barraca del Jepet, que és una curiosa balma de pedra tosca. | 08258-11 | Sector central del terme municipal | 41.8693900,2.0366200 | 420052 | 4635724 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85833-foto-08258-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85833-foto-08258-11-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 85834 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-6 | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | La riera Gavarresa al seu pas pel terme de Santa Maria d'Oló transcorre per espais d'un gran interès natural i d'una remarcable bellesa paisatgística. La riera neix als Prepirineus, vora les muntanyes d'Alpens, i té una longitud de 60 Km fins que desemboca al Llobregat, després d'haver travessat el Lluçanès i el Moianès. En el seu curs mitjà la Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. Ho fa en un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint-se camí a mesura que ha anat desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes cingleres espectaculars, amb unes parets verticals que deixen a la vista els estrats sedimentaris, fets de materials tous, com ara margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens. Tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló, a l'indret conegut com la Frau, la riera forma un gran meandre orientat cap al nord amb dos grans cingles, possiblement els més espectaculars: el cingle del Llop i el cingle Grona. Tot seguit, la riera forma un altre gran meandre al pla d'Aguiló, en aquest cas orientat cap al sud, amb un gran cingle al Serrat d'Aguiló. Més endavant, passada la masia de Ciuró, trobem meandres menors, però també amb importants cingles a la zona de les Sorreres i les Planes. Als marges de la Gavarresa hi trobem boscos de ribera habitats per salzeda amb sarga i albaredes amb vinca. Les imponents cingleres i els talussos que ha perforat la riera són un indret ideal perquè hi instal·lin els seus nius aus rapinyaires com l'aligot, però també l'esparver, l'astor, el xoriguer, el duc o el roquerol. | 08258-12 | Sector nord-occidental del terme | 41.8939700,2.0320800 | 419706 | 4638457 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85834-foto-08258-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85834-foto-08258-12-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 85835 | Cingle del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-del-llop | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | El Cingle del Llop, junt amb el Cingle Grona, és un dels més espectaculars de la riera Gavarresa. Ambdós es troben en un dels seus meandres, tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló. En aquest indret, prop de la Frau, la riera forma un gran meandre orientat cap al nord. Sobre la primera corba del meandre la riera ha anat erosionant el serrat anomenat Baga de cal Llop i ha configurat aquest imponent cingle. Des de la mateixa carena del serrat comença un gran tall pràcticament vertical que arriba fins a la riera. La paret adopta una forma arrodonida que va perfilant la mitja circumferència d'aquesta corba del meandre. I ben bé fregant els peus del cingle discorre la riera. És sorprenent el contrast entre el curs de la riera, que se situa en un terreny totalment planer i envoltada per un esplèndid bosc de ribera, i la paret vertical del cingle, d'un roig intens, que s'eleva fins a una alçada d'uns 70 metres. Tot i que l'ascensió a la part alta del serrat és una mica dificultosa, val la pena per poder contemplar una espectacular vista de tot el cingle. Una mica més endavant, en el sector més exterior del meandre, hi trobem el Cingle Grona. En el seu curs mitjà la riera Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. És un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint camí a mesura que va desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes espectaculars cingleres que deixen a la vista els estrats sedimentaris, que són fets amb materials molt tous: margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens. | 08258-13 | Sector nord-occidental del terme | 41.8994500,2.0373200 | 420147 | 4639060 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85835-foto-08258-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85835-foto-08258-13-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 85836 | Cingle Grona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-grona | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | Remoció de terres a l'esplanada interior del meandre per destinar-les a conreu | El Cingle Grona, junt amb el Cingle del Llop, és un dels més espectaculars de la riera Gavarresa. Ambdós es troben en un dels seus meandres, tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló. En aquest indret, prop de la Frau, la riera forma un meandre de grans dimensions orientat cap al nord. En el sector més exterior del meandre la riera ha anat erosionant el serrat anomenat Costa Grona i ha configurat aquest cingle, d'una gran bellesa plàstica. La meitat inferior del serrat presenta un tall pràcticament vertical que deixa a la vista els estrats sedimentaris, d'un color rogenc. Ben bé als peus del cingle discorre la riera, que perfora literalment la paret del cingle i s'enfonsa sota la roca. Al costat s'aixequen els arbres d'un bosc de Ribera conformat tan sols per una estreta franja. Més enllà, en l'espai interior del meandre, s'obre una bona esplanada que permet tenir una vista de conjunt de tot el meandre. Un centenar de metres riera amunt, en la corba inicial del meandre, hi ha el Cingle del Llop. En el seu curs mitjà la riera Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. És un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint camí a mesura que va desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes espectaculars cingleres que deixen a la vista els estrats sedimentaris, que són fets de materials molt tous: margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens. | 08258-14 | Sector nord-occidental del terme | 41.9023800,2.0375700 | 420172 | 4639385 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85836-foto-08258-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85836-foto-08258-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 85837 | Serrat d'Aguiló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-daguilo | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | Turó prominent emplaçat vora la riera Gavarresa, a l'alçada de la masia del Ciuró. És un dels cims destacats d'aquesta contrada, amb el seu perfil més identificable a la cara nord, sobre la masia d'Orriols, on queda tallat per un cingle de paret vertical on són visibles els estrats sedimentaris de color vermellós. És un dels cingles característics que ha erosionat la riera Gavarresa al llarg dels diversos meandres que forma en aquesta zona. Les cares sud i est del serrat, en canvi, són de pendent molt més suau i en part conreats. El Serrat d'Aguiló té una alçada de 453 metres i, des del seu vessant nord i occidental, presenta unes magnífiques vistes sobre la conca de la Gavarresa i tot el territori que s'estén més al nord. Precisament en una de les puntes occidentals del turó hom suposa que hi havia emplaçat l'antic castell d'Aguiló, documentat en època medieval, del qual en quedarien unes restes molt escadusseres. | 08258-15 | Sector nord-occidental del terme | 41.8928900,2.0281300 | 419377 | 4638341 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 85841 | Serrat i Mirador del Picamill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-i-mirador-del-picamill | Anònim 'El poble i el seu entorn. Santa Maria d'Oló . Itinerari de paisatge i patrimoni. Ruta 6' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. | Turó característic proper al nucli d'Oló el cim del qual s'ha adequat com a mirador. Es troba entre els ravals de Rovirola i Santa Eulàlia, i vora la casa de cal Tripeta. Des de la banda de Rovirola el turó mostra el seu perfil més peculiar, en forma semblant a una gepa de camell. En el punt més alt, de 684 metres d'altitud, s'hi ha instal·lat el mirador, de petites dimensions, que consta d'un banc, una barana de fusta i un màstil amb la bandera catalana. Mirant en direcció nord s'obté una bona perspectiva que arriba fins les muntanyes del Pirineu: Port del Compte, Rasos de Peguera, el Cadí, Puigllaçada, Puigmal i Bastiments. Més en primer terme, destaca la vista sobre la Gavarresa i els diversos cingles que aquesta riera ha anat tallant al seu pas, i que contrasten pel color rogenc de la terra sobre un fons verd derivat de la important massa boscosa. A la cara oposada; és a dir, mirant cap sud, la vista és sobre el poble d'Oló, que queda enfonsat en els terrenys més baixos i ondulants a l'entorn de la Riera d'Oló. | 08258-19 | Sector central del terme municipal, prop del nucli d'Oló | 41.8810200,2.0305400 | 419562 | 4637020 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85841-foto-08258-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85841-foto-08258-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En alguns llocs és anomenat Serrt de cal Tripeta | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 85846 | Cingleres dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-dels-plans | Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. | Cingle característic d'aquest tram de la Riera d'Oló amb els estrats geològics, d'un color rosat, que han quedat al descobert per la tasca erosiva de la riera. Es troba molt a prop de l'església vella de Sant Joan d'Oló. Precisament en un dels extrems del turó on hi ha les restes d'aquesta església romànica s'hi ha adequat un petit mirador encarat cap a aquest espectacular cingle. En aquest sector la Riera d'Oló forma un ampli meandre. A la part de llevant, on la tasca erosiva de la riera ha estat més intensa, s'aixeca un serrat de forma triangular que en una de les seves cares presenta un tall pràcticament vertical, d'uns 80 metres. Ha deixat al descobert els materials sedimentaris, dipositats en estrats horitzontals. | 08258-24 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8528400,2.0004900 | 417032 | 4633920 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85846-foto-08258-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85846-foto-08258-24-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les indicacions d'accés (emplaçament) són per arribar al mirador | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 86025 | Font de Rosselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rosselles | Font emplaçada en un coster, prop d'un torrent que desemboca al Torrent de Rosselles, tributari de la riera d'Oló. Es troba a prop del mas Rosselles, però en propietat de Torigues. La font té un brollador en una pedra, que actualment raja de manera intermitent, enmig d'un entorn de bosc de pi. El mas Torigues capta aigua d'aquesta font. | 08258-185 | Sector central del terme municipal | 41.8676400,2.0492000 | 421094 | 4635518 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86025-foto-08258-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86025-foto-08258-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 86026 | Font de les Hortes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-hortes-0 | ANTONELL PEDRALS, Eva. Subministrament de les aigües potables a Santa Maria d'Oló. Treball de 3r de BUP, inèdit. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 102, 145-147. | XX | El pas de la carretera ha alterat l'entorn natural d'aquesta zona | Font situada al costat de la carretera local d'Oló a Sant Joan d'Oló, a la zona anomenada de les Hortes perquè antigament hi havia un bon nombre d'horts que es regaven amb l'aigua d'aquesta font. Ara la font consisteix en un senzill brollador situat pràcticament al marge de la carretera. A l'altre costat de la carretera hi ha un tancat que protegeix una mina que és un dels punts de captació per al subministrament d'aigües a Oló. | 08258-186 | Al sector central del terme municipal | Antigament la font era més avall, i estava equipada amb un viver i un safareig que utilitzaven les cases veïnes, com ara el Joncar. L'aigua d'aquesta font s'aprofitava per regar una àmplia zona d'horts situats a les terrasses inferiors, els quals eren menats per un bon nombre de pagesos. El 1863 hi havia una junta d'aigües de la font de les Hortes que, des de temps immemorials, s'encarregava de reglamentar l'ús de les aigües d'aquesta font per regar tots aquests horts. Qui no complia les normes era multat. El 1880 es van reunir els hortolans amb l'ajuntament per tractar de l'aprofitament de les fonts del Roc, de la Salada i del Molí. Hi havia una norma consuetudinària que establia que els dilluns tenien preferència els planters per regar, segurament perquè havien fet la compra el dia anterior al mercat dels diumenges de Moià. A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d'abastament d'aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l'Ajuntament sinó d'un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d'haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l'aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l'aigua havia d'arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l'any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l'aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es diu per error que l'any que arribà l'aigua va ser el 1913. Com que l'aigua d'aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant. Però els pagesos que regaven amb aquesta aigua s'hi van oposar. El conflicte es va resoldre donant una portadora d'aigua diària de franc als que deixaven passar els tubs pels seus horts. El 1932 Obradors va deixar el negoci de l'aigua i se'l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Ambdós van vendre el servei d'aigües a un administrador de finques, i l'any 1939 el propietari era Esteban Ollé. Després de la Guerra va caldre millorar la captació i es construí una mina a la font de les Hortes, la que hi ha a l'altra banda de la carretera. El 1962 el servei es va vendre a Josep Terricabres Palau de la Gleva, que va iniciar el procés de modernització. El 1976 Terricabres va vendre el servei a Josep Pons i Prat, que tenia com a soci Martí Jubany. A la dècada de 1990 els nous propietaris van haver de fer noves inversions i nous pous. El 2020 s'ha encarregat un pla director per evitar problemes en el subministrament, però el servei continua en mans d'aquesta empresa. | 41.8656500,2.0438600 | 420648 | 4635302 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86026-foto-08258-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86026-foto-08258-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 86028 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes-1 | Font emplaçada uns 150 m al nord-est de la masia de Moratones, propera també a la font de Moratones. L'aigua surt per un brollador encastat a una pedra, enmig d'un entorn boscós. | 08258-188 | Sector central del terme municipal | 41.8597800,2.0284800 | 419364 | 4634664 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86028-foto-08258-188-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 86029 | Barraca del Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-jepet | Balma de pedra tosca que es troba als horts de la Font del Roc i que s'anomena barraca del Jepet perquè s'ha utilitzat tradicionalment per guardar-hi eines dels horts. Aquesta zona té una gran abundància d'aigua, i antigament un salt d'aigua queia per sobre la balma. A la roca encara s'hi poden veure alguns fòssils. | 08258-189 | Sector central del terme municipal | 41.8698400,2.0371200 | 420094 | 4635773 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86029-foto-08258-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 86030 | Font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salada-1 | GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 83. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. | Zona afectada per les riuades | Font o punt de surgència d'aigües que, tal com indica el nom, són salades. Està emplaçada en una terrassa fluvial de la riera d'Oló, i ocupa una superfície d'uns vint metres on l'aigua aflora i crea bassals i un terreny pantanós. Aquesta surgència és activa durant tot l'any. Al costat hi podem veure un tamariu, un tipus d'arbre característic dels terrenys salinosos. A pocs metres per sota de la superfície hi discorren aigües que es tornen salades pel contacte amb els estrats salins que existeixen en aquesta zona de la Catalunya central, i que són els mateixos que s'exploten a les mines de potassa del Bages. La llera de la riera d'Oló es troba prop del nivell on es localitzen aquests estrats salins que han quedat aixecats a causa del plec anticlinal que hi ha en aquest sector, i que configura l'anomenat Brai d'Oló. Així mateix, prop de la fàbrica Sauleda, a la sortida del poble, hi ha l'anomenat torrent Salat, que en aquest indret desemboca a la riera d'Oló. Es diu que, en èpoques de misèria, en algunes cases d'Oló estalviaven la sal posant al menjar un raig d'aquesta aigua. | 08258-190 | Al sector central del terme municipal | 41.8642400,2.0206500 | 418720 | 4635167 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86030-foto-08258-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86030-foto-08258-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 86031 | Cingle de Serra Borina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-de-serra-borina | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | Cingle tallat a la part sud-occidental de la serra Borina, una formació que s'estén al nord de la riera d'Oló, uns quilòmetres aigües avall del poble. És d'un gran interès geològic, ja que hi podem veure un tall espectacular del plec de l'anticlinal d'Oló. El plec ha quedat tallat per l'erosió de la riera, ja que forma part de l'anomenat Brai d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal, de manera que l'erosió de la riera ha deixat al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el tall que podem veure presenta uns materials fortament acolorits, d'un to vermellós o rosat. I els estrats són molt inclinats, gairebé verticals i rebregats, amb complicats plecs secundaris. Tot plegat configura un impressionant teló de fons que embelleix un dels costats de la vall de la riera d'Oló. La Serra Borina es troba en la zona afectada pel plec anticlinal, que és un tipus de plegament en què el centre ha quedat més aixecat que les vores. L'eix de l'anticlinal es trobaria just a l'espai buit on la riera ha excavat la seva vall. Per això els estrats geològics estan fortament inclinats. Els materials d'aquesta part de la Serra Borina corresponen a l'anomenada Formació d'Artés, d'un color roig o rosat. El lloc ideal per observar aquesta formació geològica és el camí que ressegueix la riera d'Oló, un quilòmetre i mig més avall del molí d'Altimires, en un indret on la riera fa un meandre que ha deixat una àmplia terrassa fluvial. | 08258-191 | Al sector central del terme municipal | 41.8630700,2.0151000 | 418258 | 4635042 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86031-foto-08258-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86031-foto-08258-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 86057 | Basses de l'horta d'Armenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-lhorta-darmenteres | Entorn en cert estat d'abandó | Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d'Armenteres i uns 150 m a l'est del mas. En aquest indret hi havia una important zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí. El del costat de llevant és de dimensions considerables. Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida. Fa uns any el propietari d'Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l'indret com a 'lago del loto'. També s'hi va instal·lar una palanca. | 08258-215 | Sector sud-oest del terme municipal | En aquest indret hi havia un gran zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar 'Chamanasterio'. En els anys següents va rehabilitar la masia amb l'ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l'entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes. Entre d'altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l'estany de l'antiga horta d'Armenteres, i va batejar l'indret amb el nom de 'lago del Loto'. | 41.8500200,1.9991100 | 416914 | 4633609 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86057-foto-08258-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86057-foto-08258-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Lago del Loto | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 86112 | Gorg de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-rocafort | Entorn abandonat i sense cuidar | Gorg de la riera d'Oló amb un petit salt d'aigua, emplaçat uns 300 metres a ponent del Pont de Rocafort i a prop també del Molí de Rocafort. En aquest indret, envoltat per una exuberant vegetació de ribera, la riera conforma un toll d'aigua força gran. No fa pas tants anys que encara solia venir-hi el jovent i la quitxalla a banyar-s'hi. | 08258-270 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8970000,2.1056200 | 425810 | 4638727 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86112-foto-08258-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86112-foto-08258-270-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: la gent de l'Estany en diuen Gorg de la Torre | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 86133 | Font del Cura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cura | La font ha estat coberta amb un dipòsit | Antiga font que es troba en una petita fondalada uns 40 m al sud-oest del barri de Sant Tomàs. Tradicionalment era la font que utilitzava la gent d'aquest barri edificat a la dècada de 1930 als afores d'Oló. Era una font de clot i encara proporciona aigua, però a la dècada de 1980 el seu propietari va construir un dipòsit de totxo just al damunt de la font. La seva intenció era muntar una petita nau industrial tèxtil que havia de funcionar amb telers moderns de tipus hidràulic, els quals necessiten aigua per funcionar. Aquest projecte, però, no va reeixir. | 08258-291 | Rodalies del nucli urbà, prop del Barri de Sant Tomàs | 41.8759200,2.0367100 | 420067 | 4636448 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86133-foto-08258-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 86152 | Hort del Nanjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-nanjo | Hort urbà emplaçat a Dalt del Poble que és representatiu dels molts que hi havia a Oló, ja que antigament cada casa tenia el seu hort particular, que solia estar regat mitjançant una cisterna que recollia les aigües pluvials. Aquest hort ocupa una superfície modesta al costat de la casa de Cal Ferrer i molt a prop de cal Nanjo, que es troba a l'altra banda del carrer. L'hort és regat amb les aigües que venen canalitzades des de la teulada de cal Nanjo, passant per sota el carrer i emmagatzemades en una cisterna que està aixoplugada sota un cobert. Antigament en aquest sector hi havia una ferreria (la casa del costat és cal Ferrer) i encara s'hi troben mostres d'escòria. En aquesta zona, entre les cases de cal Ferrer, cal Xola, la Caseta d'en Ruvís i cal Puigneró, hi havia més horts de diferents propietaris. Es trobaven entre la part posterior de les cases i la muralla. | 08258-320 | Carrer de Sant Jordi. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) | 41.8704800,2.0345100 | 419878 | 4635847 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86152-foto-08258-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86152-foto-08258-320-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 86215 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-14 | Entorn sense cuidar i de difícil accés | Font emplaçada en un coster del Serrat de la Manola, prop de la masia de la Riera. L'aigua raja per un brollador en un empedrat enmig d'una zona boscosa amb molt de boix. Sota el brollador s'ha format una superfície corba que recorda una teula. Al costat de la font s'ha habilitat un petit racó amb una taula circular i bancs fets de ciment però que imiten troncs de fusta. | 08258-393 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8409200,1.9880600 | 415985 | 4632609 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86215-foto-08258-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86215-foto-08258-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 86218 | Viver i hort d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-i-hort-daltimires | <p>Hort amb un viver que pertany al mas Altimires i que és dels últims que en cara és menat pel seu propietari (Josep Euras Barniol) a la manera tradicional. Està emplaçat uns 100 metres al sud-est de la masia, i té una extensió d'uns 40 metres de llargària. A l'extrem nord-est hi ha un petit viver gairebé amagat entre la vegetació, amb una llosa que fa de safareig. L'hort es manté de manera molt curosa i seguint l'estil hortícola tradicional, fet que és especialment visible en l'encanyissat de les tomaqueres o en les barraques (coberts) fets de canyes.</p> | 08258-396 | Sector central del terme municipal | 41.8656300,2.0128200 | 418072 | 4635329 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 86220 | Gola de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gola-de-lescaleta | Cingle o gola espectacular que es troba a la vall de la riera Gavarresa, sobre el pla anomenat de Jeremies i prop de la masia de la Vall. Després de transitar per l'extens pla, en aquest indret la riera fa un meandre. A la riba sud s'aixeca la paret d'aquest cingle de forma corba i de tall gairebé vertical que deixa al descobert els materials geològics propis de la formació d'Artés, d'un color rosat. Les margues i argiles, més toves, s'alternen amb estrats de roca més dura que formen uns queixals de formes anguloses que recorden una escala. D'aquí la denominació de gola de l'Escaleta. El desnivell entre la part alta del cingle i el pla de la riera és molt acusat, d'uns 100 metres. És interessant el contrast entre el vermell sec de la gola i el verd frondós del bosc de ribera que s'estén al llarg del curs fluvial tot conformant un paisatge de notable bellesa. | 08258-398 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8815600,2.0066000 | 417576 | 4637103 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86220-foto-08258-398-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 86221 | Font de Canamasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canamasses | Font que es troba a l'obaga de Canamasses, a la vall de la riera de Segalers i uns 700 metres al nord de la casa que té el mateix nom. Es tracta d'una font de clot, amb un cabal reduït però que no s'asseca mai. | 08258-399 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8993700,2.0684900 | 422733 | 4639023 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86221-foto-08258-399-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml