Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84004 | Cases aparellades al carrer de Barcelona, 48-50 i 52-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-al-carrer-de-barcelona-48-50-i-52-54 | FARGAS POSTIUS, J. Mª (1991) Pla Especial d'Ordenació Volumètrica per a dues edificacions del carrer Barcelona. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Una de les cases presenta un bon estat de conservació, però l'altre es troba en estat ruïnós i només conserva la façana. | Edifici format per dos habitatges entre parets mitgeres, que consten de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La casa número 48-50 es troba en un bon estat de conservació, i actualment és ocupada per un restaurant. La número 52-54 està en molt mal estat, només conserva la façana. La composició de la façana és simple i simètrica. En un extrem s'obre una galeria que trenca aquesta composició. A la planta baixa, les obertures són rectangulars i presenten, en la part superior, una línia motllurada, que va d'un extrem a l'altre de la façana. Les obertures de les golfes són circulars, decorades per unes motllures amb elements vegetals. Aquest recurs ornamental es repeteix a la zona de la cornisa. | 08064-52 | C. de Barcelona, 48-50 i 52-54. | La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat-jardí. | 41.7504200,2.1223100 | 427028 | 4622438 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84004-foto-08064-52-2.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 102 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 84023 | Cases aparellades a la carretera de Granera, 18-20 i 22-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-a-la-carretera-de-granera-18-20-i-22-24 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Es tracta de dues cases aparellades, de planta rectangular, que consten de planta baixa i golfes. La teulada és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants, tot i que dues de les vessants són molt més llargues que les altres. En sobresurt, a la part posterior, un cos a mode de llanterna. La façana principal és simètrica i molt senzilla. Les obertures són rectangulars i, en destaca, la línia motllurada a manera de guardapols que remarca totes les obertures. | 08064-71 | Ctra. de Granera, 18-20 i 22-24. | 41.7499200,2.1221500 | 427014 | 4622383 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84023-foto-08064-71-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l'IPA és BCIL (Catàleg: 353-I). DOGC 06/11/1981. Consten amb el núm. 26, com a edifici de protecció parcial a la Relació d'edificis d'interès annex a la Normativa del Pla general d'ordenació municipal de Castellterçol de 1981. | 106 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84030 | L'Era de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-de-les-cases | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Es tracta d'un mas format per diverses edificacions, tres de quals són cases. Les cases són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troben orientades al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-78 | Sant Julià d'Úixols | 41.7217400,2.1192800 | 426744 | 4619257 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84030-foto-08064-78-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web https://ca.wikiloc.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84220 | Carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-0 | XVII-XX | El carrer de Barcelona transcorre des de la plaça Joaquim Serra fins a la carretera de Castellcir. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. També hi ha cases de principi del segle XX, amb tipologia ciutat-jardí, construïdes durant la consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig. En destaquen els edificis dels nº 2, 9, 11, 13,15, 9-19, 21, 23-25, 39, 38-44 i 47. | 08064-268 | C. de Barcelona, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Barcelona. A principis del segle XX, al mateix carrer s'hi van construir també diverses cases de tipologia ciutat-jardí. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat. | 41.7507800,2.1220900 | 427010 | 4622479 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84220-foto-08064-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84220-foto-08064-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84220-foto-08064-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84221 | Carrer de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhospital | XVII-XVIII | El carrer de l'Hospital transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la plaça de Jaume Carrera. A costat i costat del carrer, especialment a la banda de ponent, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2-4, 7, 11,13 i 23. | 08064-269 | C. de l'Hospital, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de l'Hospital. | 41.7529200,2.1204800 | 426879 | 4622718 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84221-foto-08064-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84221-foto-08064-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84221-foto-08064-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84222 | Carrer de Josep Gallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-galles | XVII-XVIII | El carrer de Josep Gallés transcorre des del carrer de Sant Domènec fins a la plaça de Jaume Carrera. És important la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 11,10-14,13, 16, 21-23, 22-24, 25, 26, 29, 33, 51, 56 i 60. | 08064-270 | C. de Josep Gallés, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Josep Gallés. | 41.7537600,2.1206200 | 426891 | 4622811 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84222-foto-08064-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84222-foto-08064-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84222-foto-08064-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84223 | Carrer de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-moia | XVII-XVIII | El carrer de Moià transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la carretera C-59, a l'alçada del polígon industrial el Vapor. És notòria la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 16, 18, 20, 22, 32, 36, 50-52 i 54. | 08064-271 | C. de Moià, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Moià. | 41.7571800,2.1187300 | 426738 | 4623192 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84223-foto-08064-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84223-foto-08064-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84223-foto-08064-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84224 | Carrer del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raco | XVII-XVIII | El carrer del Racó és un petit carrer que neix de la plaça de Prat de la Riba. A costat i costat s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 1, 2-4, 3, 5 i 14 (la Presó). | 08064-272 | C. del Racó, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer del Racó. | 41.7513400,2.1191100 | 426763 | 4622543 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84224-foto-08064-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84224-foto-08064-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84224-foto-08064-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 84225 | Carrer de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-francesc | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. | XVII-XVIII | El carrer de Sant Francesc transcorre des de la plaça de Sant Francesc fins a l'inici del nucli urbà. A costat i costat del carrer, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2, 4, 6, 8, 14, 16, 18, 30, 35, 41, 43 i 60. | 08064-273 | C. de Sant Francesc, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Francesc. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Llogari. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana. | 41.7496800,2.1160000 | 426503 | 4622362 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84225-foto-08064-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84225-foto-08064-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84225-foto-08064-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84239 | Plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella-1 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. | XVII-XX | La plaça Vella, tai i com el seu nom indica, és una de les més antigues del nucli urbà. És una plaça petita i cèntrica que destaca per la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, amb llindes i brancals de pedra desbastada a les obertures. En destaquen els edificis dels nº 1, 4, 5 i10. | 08064-287 | Pl. Vella, s/n. | 41.7514800,2.1205600 | 426884 | 4622558 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84239-foto-08064-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84239-foto-08064-287-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tanmateix, la plaça acull diverses manifestacions culturals i populars que es celebren al municipi, com el pregó de Festa Major, la Dansa i el Ball del Ciri, el ball dels Nans i dels Gegants o la cremada de l'avet per Sant Fruitós, entre d'altres. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 84250 | Cases aparellades al carrer Cebrià Calvet, 30-32 i 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-al-carrer-cebria-calvet-30-32-i-34-36 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Es tracta de dues cases aparellades d'estil modernista. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i sotacoberta. La façana principal és simètrica, amb decoració d'esgrafiats de temàtica floral. La porta d'entrada i les finestres presenten elements decoratius a les parts superiors. Al sotacobert hi ha una petita obertura circular també decorada. L'accés a l'interior del solar on es troben les cases es realitza mitjançant unes portes de ferro forjat. | 08064-298 | C. de Cebrià Calvet, 30-32 i 34-36. | 41.7508300,2.1254300 | 427288 | 4622481 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84250-foto-08064-298-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47259 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-5 | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XIX | El nucli urbà de Collsuspina es caracteritza per la bellesa arquitectònica dels elements que formen el conjunt. El carrer Major és l'eix que vertebra les cases, que es troben a banda i banda d'aquest, des de la carretera N-141, de Manresa a Vic, fins al carrer de l'Espina, passant per la plaça Major, on hi trobem l'edifici de l'Ajuntament. És un carrer ample, que discorre de nord a sud, on trobem la major part dels habitatges del nucli que segueixen una estructura similar: cases fetes en pedra, amb la porta principal que s'obre al carrer i, generalment, un hort o jardí a la façana posterior, amb planta baixa i dos pisos, generalment. Molts d'aquests edificis conserven llindes amb la data de construcció i altres elements decoratius que recorden l'ofici dels primers estadants. | 08070-1 | Nucli urbà de Collsuspina | El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, regentat durant més d'un segle per una família de fadristerns del Mas Armadans i freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al llarg de dos segles compaginà les activitats d'hostal i botiga. Poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Montpart va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). L'any 1841 Collsuspina consta com a municipi independent, ja que es va fer la separació dels termes municipals de Tona i de Collsuspina. | 41.8261600,2.1754000 | 431523 | 4630804 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Estan protegits alguns elements puntuals que s'obren al carrer, però no el carrer. | 94|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47262 | Els Ventets / cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ventets-cal-tapies | XX | Els Ventets és un conjunt format per una finca que es troba ubicada al Raval Picanyol, tancada amb un mur de pedra, que guarda al seu interior una casa d'estructura singular i un jardí en el que predominen els avets. La casa està aixecada sobre pilars, d'estructura paral·lelepipèdica i amb teulada a un vessant metàl·lica. La casa sobresurt de la resta de cases de l'entorn per la forma arquitectònica característica. | 08070-4 | Raval Picanyol, c/ Toll 9-11 | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8254900,2.1647800 | 430640 | 4630738 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47262-foto-08070-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47262-foto-08070-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Ref. cadastral: 0709001DG3300N | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47266 | El Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.Pladevall, A. (1958). 'La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons'. A Ausa, vol. 3, núm. 23. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIII-XIX | Conjunt format per una gran casa pairal que es troba a prop del coll de la Pullosa i composta per diferents edificacions: l'edifici principal, dipòsit d'aigua, bassa, habitatge del pastor, habitatge del guarda, era, antics coberts agrícoles. L'edifici principal és un gran casal de planta rectangular amb façana principal oberta a migdia, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb un cos de galeria porxada al primer pis que es troba adossat a la part de llevant. La casa es va configurar fruit de diferents ampliacions a l'entorn d'un cos central al que es va afegir la façana principal a ponent, un segon cos a llevant i una façana a la banda de migdia, de manera que al centre de l'edifici s'ha format un pati obert. Destaca el portal adovellat semicircular a la façana principal, així com les cantoneres i els muntants i ampits de les finestres de pedra tallada; la dovella central de la porta té inscrita la data 1794 JOSEPH GARET dins un escut. A la façana de llevant, a cada angle superior de la façana, hi ha una garita de vigilància, elements que indiquen que el mas havia estat fortificat, segurament per la seva proximitat al camí Ral de Manresa. Les dues garites es veuen molt reformades i és difícil aproximar la cronologia; son de planta circular, coberta amb teula cònica d'un sol vessant, i amb espitlleres a diferents alçades. La casa té planta baixa i dos pisos, dividida la planta en tres crugies. L'accés principal es fa per la crugia central que, a la planta baixa, està coberta amb volta de creueria rebaixada i formant un vestíbul al que s'obren habitacions a banda i banda i que té al fons un cos d'escala quadrat amb escala en quatre trams que discorre al voltant del forat de l'escala, i que dona accés al pis. Es manté l'estructura de la crugia de migdia, amb arcs diafragma i voltes de pedra. Al primer pis hi ha la sala menjador estil neoclàssic amb una capella oratori dedicada a Sant Joaquim. Destaca la galeria afegida sobre aquesta crugia de migdia, amb un conjunt de columnes que sostenen arcs rebaixats. A la dreta de l'edifici principal hi ha altres dos edificis superposats i amb diferent orientació, coberts amb teulada a un vessant, presenten cantoneres, finestres i portals d'arc rebaixat de pedra treballada. | 08070-8 | Pla del Garet | La masia presenta elements arquitectònics de diferents èpoques, entre el segle XIV i el XX, i en la seva estructura es poden apreciar diferents ampliacions d'un primer casal que ara queda al centre de la construcció. La casa és documentada al menys des del segle XIII, fet que queda testimoniat pels arcs diafragma de la planta baixa, així com s'esmenta a la descripció del terme de l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, que diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per unir-se a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem al fogatge de 1553 el Garet de l'Hostal nou, dins el terme de Tona i a la zona de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona en aquella època, i dins el terme del castell de Tona. Aquesta casa s'anà fortificant a les diferents guerres de l'època moderna ja que era un lloc estratègic proper al camí Ral, possiblement per això conserva les dues garites, i sembla que fa tres generacions havia sigut propietat de francesos. La família Garet va estar vinculada a la casa des del segle XII i fins al 1893, en que va passar a un altre propietari per motius d'un préstec que va demanar un Garet i no va poder pagar. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons, a l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). El 1878 Collsupsina passà a ser parròquia independent, essent parròquia Santa Maria dels Socors. En el decret es van afegir les cases Caseta de Vilafort, abans parròquia de Sant Pere de Ferrerons, el Garet de Dalt, l'Hostal del Garet o la Guixera, can Jordà i can Catxulina, que estaven adscrites a la parròquia i municipi de Balenyà, i les Comes i el Gomar, que eren de Santa Coloma de Sasserra i municipi de Moià. La total independència del municipi de Collsuspina es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. | 41.8294900,2.1936900 | 433045 | 4631159 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47266-foto-08070-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47266-foto-08070-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47266-foto-08070-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A la façana principal, al costat de la balconada central, hi ha una inscripció: AQUEIX MAS, UN XIC CASTELL T'OFEREIX EL PA I LA SAL. SI AMB SO DE PAU VENS, BENVINGUT SIAS CAVALLER. També trobem altres elements decoratius moderns, com un escut heràldic dels Costa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47277 | Cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XVI-XIX | El cementiri de Sant Cugat de Gavadons es troba al costat de l'església, per la banda sud d'aquesta. Queda tancat en un recinte amb un mur que el delimita del límit del turó on es troba el conjunt per la banda sud, i per la paret de la mateixa església per la banda nord. L'accés és pel costat nordoest, a través d'una porta de ferro. El mur de la banda sud té una creu de pedra. A l'interior hi ha diferents espècies vegetals, entre les que destaquen tres xipresos. | 08070-19 | Sant Cugat de Gavadons | El cementiri té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8462400,2.1739600 | 431425 | 4633034 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47296 | Raval Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-les-casetes | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XX | El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. El carrer de Les Casetes es va pavimentar l'any 1984 amb un projecte de l'Ajuntament i subvenció de Diputació de Barcelona, ja que abans era un camí estret i de difícil trànsit, tot i ser un camí important, el camí de Muntanyola. L'estructura dels habitatges del segle XVIII és similar, habitatges entre mitgeres, de planta baixa i un o dos pisos amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al camí. Són edificacions en pedra i amb alguns elements decoratius, com les llindes de portes i finestres amb dates. La resta d'edificis d'aquest nucli són cases que responen a un tipus d'arquitectura de principis del segle XX, de casetes d'estiueig. | 08070-38 | Les Casetes | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8308600,2.1750900 | 431502 | 4631326 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47296-foto-08070-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47296-foto-08070-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47296-foto-08070-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47302 | Raval Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-picanyol | XIX-XX | El Raval Picanyol es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI, i a la banda de ponent del nucli urbà. És un barri de Collsuspina format per un conjunt d'habitatges, la majoria de la segona meitat del segle XX tot i que hi ha algun edifici de la dècada de 1930, que s'estructuren entre dos carrers perpendiculars a la carretera (carrer del Toll i carrer del Picanyol), i quatre carrers paral·lels a aquesta (carrer del Montseny, c/ de Pol, c/ del Canigó i c/ Ponent); així com un grup de tres cases a l'altre banda de la carretera, entre elles can Picanyol, que ha donat nom al barri. | 08070-44 | Raval Picanyol | L'estructura del barri és ordenada, mostrant una parcelació moderna al costat de la carretera i de la casa més antiga, La Bufa, antic hostal de carretera que va ser construït cap a l'any 1820. Entre els habitatge destaca la casa anomenada Els Ventets, per l'estructura arquitectònica característica. Un element característic d'aquest barri és la llegenda que dona sobrenom a l'hostal de la 'Bufa', que sembla fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa) | 41.8254800,2.1651900 | 430674 | 4630737 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47302-foto-08070-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47302-foto-08070-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 52871 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins | AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). | XVIII | Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 08079-72 | Raval del Prat. | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580600,2.1119900 | 426294 | 4634398 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52871-foto-08079-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 52872 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lestany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | .XII-XIX | <p>El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.</p> | 08079-73 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.</p> | 41.8690000,2.1123900 | 426339 | 4635612 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 52889 | Carrer dels Monjos - Carrer Fosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-carrer-fosc | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XV-XVIII | Carrer estret i tortuós, en pujada, que va des del pla del monestir cap a Oló. Destaquen l'edifici de la casa núm. 6 pel seu portal dovellat d'estructura renaixentista, la casa núm.3 per les seves llindes amb inscripcions de 1792. El conjunt de les cases està construït amb pedra local (gres vermell, fàcilment degradable). El prototipus de casa és estreta, amb paret mitgera, de tres plantes, la de baix destinada per animals, primer pis com a habitatge i golfes. El carrer avui està enllosat i a la part superior, que ha de salvar més desnivell, hi ha escales. Les façanes de les cases són a diferents nivells per adaptar-se al pendent. Predominen els portals rectangulars, no massa amples, combinant amb algun portal rebaixat. | 08079-90 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos. | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118200 | 426293 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antigament hi havia un hostal on els traginers i les mules que es dirigien cap al Lluçanès descansaven. | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 52890 | Carrer Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XV - XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'hi alineen guarden l'obra de les façanes originàries. El traçat del vial queda definit vers el fort pendent del vessant de llevant del Serrat de la Sagrera, Fet que propicia que al tram del carrer més meridional s'edifiqués sols el costat oest de l'antic camí, quedant totes les façanes de les cases obertes a l'est, on s'emplaça el nucli originari de la població. Dinàmica constructiva que s'inverteix al tram més septentrional del carrer on el pendent se suavitza. | 08079-91 | Nucli urbà. Carrer Rodors | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678600,2.1099700 | 426137 | 4635488 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 52891 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-7 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLC i TORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIV-XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'alineen guarden l'obra de les façanes originàries, especialment les d'època moderna. | 08079-92 | Nucli urbà. Carrer Major. | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688300,2.1118300 | 426293 | 4635594 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 82421 | Fàbrica del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-marcet | <p>BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). 'Granera'. Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del Moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/[Consulta: 15-03-2019].</p> | XX | Algunes de les naus han perdut les cobertes. | <p>Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.</p> | 08095-85 | Torrent del Marcet | <p>Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.</p> | 41.7385900,2.0774900 | 423288 | 4621164 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 80939 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-2 | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | Es tracta d'un gran conjunt arquitectònic que ha sofert nombroses intervencions al llarg del temps, amb canvis d'ubicació d'elements arquitectònics importants la qual cosa dificulta una lectura coherent del conjunt. Les diferents construccions estan edificades tot adaptant-se al terreny i configurant una planta del conjunt més o menys de forma allargada, de sud-est a nord-oest, en el qual trobem la casa, pallers, coberts destinats a magatzem o corts, l'actual masoveria, i també una capella. Diverses de les construccions queden disposades dins un recinte clos per un mur de tancament de pedra, el qual compta amb més d'un portal d'accés. El portal principal dóna obertura a un pati o era amb construccions destinades a magatzems als laterals i a la part frontal, l'edifici principal, la casa, la qual queda situada a la zona central de tot el conjunt. La casa, l'edifici residencial principal, és de planta rectangular amb construccions adossades, s'articula en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i carener en paral·lel a la façana que és orientada a llevant. El portal d'accés de la façana principal és adovellat formant un arc de mig punt, en la mateixa façana s'observen diverses finestres amb emmarcaments de pedra i llinda monolítica. La façana oposada i les laterals han estat molt modificades amb la incorporació d'elements constructius de diversa procedència (finestrals gòtics, reixes de ferro forjat, etc.) la qual cosa atorga al conjunt un aspecte senyorívol. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol esgrafiat, força malmès. De les dependències annexes destaquen dos grans arcs apuntats realitzats amb grans dovelles regulars en uns murs realitzats amb paredat comú. Al costat nord de la casa hi ha una petita capella, situada a l'extrem més septentrional de l'era que es configura en aquesta zona. | 08128-5 | A la zona oest del terme, a la Serra de Mussarra. | El mas el Bosc apareix esmentat en època medieval, al segle XII, en concret en una donació del 1112 feta pels senyors de Calders als monjos de Sant Benet de Bages. Posteriorment, en el fogatges de 1497 i de 1553 hi consta referenciat el cognom Bosc a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. Tot i això, el volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1570, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. Al llarg dels segles XVII i XVIII la casa experimentà diverses reformes i ampliacions. Al segle XVIII el mas passà a mans de la Comunitat de Preveres de Moià, la qual a finals d'aquesta centúria hi realitzà obres d'ampliació. També compta amb diverses actuacions realitzades al segle XX; període en el qual s'incorporà a l'edifici diferents pedres i elements arquitectònics d'altres masies, sembla que la majoria de masies properes enrunades. Documentalment és habitual que consti esmentada només com el Bosc, tot i això en alguns documents apareix amb l'afegit de Mussarra. | 41.7537700,2.0014400 | 416983 | 4622920 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80939-foto-08128-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80939-foto-08128-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici de la casa i la resta de dependències disposen de diversitat d'elements i peces arquitectòniques d'un ampli ventall cronològic, moltes de les quals sembla que no són originàries de la masia. Accés per pista forestal. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 80941 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-5 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | Alguns dels edificis mostren parts deteriorades, especialment visible en les estructures complementàries de l'explotació; a més, la casa principal fa anys que no està habitada. | Construcció aïllada, a quatre vents, que ha sofert al llarg del temps diverses ampliacions i modificacions que han modificat l'estructura original. Actualment presenta un cos d'edifici principal de planta gairebé quadrada i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos amb coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. A la part septentrional s'hi adossa un cos d'edifici on en un dels pilars de suport de la coberta de teules a una vessant realitzats amb grans carreus de pedra, hi ha inscrit en relleu la següent llegenda: 'JOSEPh COMA / FEV FER LA TINA / LO ANY 1824'. Actualment, aquest cos d'edifici es troba en un estrat de conservació força precari; aquest volum acull tres tines. Al cos d'edifici principal hi destaquen dues garites de defensa circulars muntades damunt tres semicercles de carreus de pedra, amb espitlleres als angles nord-oest i sud-est, és a dir, en l'eix diagonal de l'edifici, situades a l'alçada de la segona planta, la qual cosa confereix a l'edifici un caràcter senyorívol i de defensa. A la façana principal destaca el gran portal d'accés a l'interior, amb un gran arc de mig punt amb grans dovelles regulars muntades damunt uns grans brancals de grans carreus de pedra. La dovella central disposa l'escut de la casa amb la inscripció 'BARTOM / COMA /1590'. Els murs exteriors són de carreus de pedra força regulars disposats en filades, també força regulars. Els quatre angles de l'edifici estan reforçats amb una cantonera de grans carreus de pedra regulars. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta diverses tipologies i mesures, és a dir, poca unitat estilística motivada per les constants reformes i ampliacions que s'han produït. Així, damunt del portal d'accés s'observa una gran finestra amb notables emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra en els brancals i llinda i ampit monolítics, elements motllurats a la cantonera. Altres finestres més petites amb emmarcaments similars es distribueixen per la façana destacant un balcó ampitador a la darrera planta, a tocar l'angle sud-oest de l'edifici. Les dues façanes restants presenten diverses finestres de les mateixes característiques, és a dir, amb brancals realitzats amb carreus de pedra regulars, llindes i ampits motllurats de pedra monolítica. A la zona de l'era es localitza una inscripció en un carreu amb la següent llegenda: '1883 / YNES COMA / SO FET ENRA / JOLAR LA ERA / EN JURIOL'. A tocar la casa es localitza la capella, un senzill edifici de planta rectangular i d'una nau, amb una petita sagristia adossada al mur de llevant. La llinda de la porta té la següent inscripció 'Dies fundationes die 4 de agost del any 1759'. També a tocar el cos principal de la casa es localitza una construcció de planta rectangular, sembla que corresponent a la masoveria del conjunt, organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a una sola vessant. Es tracta d'una senzilla construcció amb murs de pedra formant un paredat comú força irregular. En una de les finestres i inscrita a la llinda es pot llegir la data de '1795'. | 08128-7 | a la zona nord-est del terme municipal. | La nissaga Coma de Monistrol de Calders, apareix referenciada en el fogatges de 1497 i de 1553, dins la vegueria de Manresa. En data 1516 el propietari era Valentí Coma. El volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1590, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. La família Coma va comptar amb membres que van ocupar destacats càrrecs religiosos, com rector de l'església de Sant Jaume Apòstol de Barcelona, al 1696, o vicari general de la Diòcesi, al 1701. La gran masia que ens ha arribat avui dia és el resultat de diferents períodes constructius, que van anar modificant i ampliant el conjunt del mas, especialment des de finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX. En aquest sentit, esmentar que al 1795 es construí la casa del masover, segons data inscrita en un carreu de l'edifici. Una altra ampliació fou al 1824 quan es bastí el cos de les tines, afegit a tocar de l'angle més nord de la masia. Al 1883 consta que es va enrajolar l'era, situada al sud de la casa principal, on es conserva una pedra que ho testimonia. A principis del 1900 la casa principal va partir un important incendi que afectà considerablement el seu interior, comportant que la casa restés abandonada fins als anys 60, període en que es van dur a terme algunes actuacions, com refer un dels forjats i la teulada. Aquestes actuacions es realitzaren arran del canvi de propietari, que a més de les esmentades reformes , va instal·lar un complex de jardineria i va construir part d'una infraestructura de ferrocarril a la finca que no va arribar a estar completada. Actualment, les instal·lacions de la jardineria i del ferrocarril estan abandonades. | 41.7803000,2.0310300 | 419476 | 4625837 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia la Coma conforma un gran complex format per diversitat d'edificis i construccions pròpies d'un gran mas, al qual, en aquesta cas, s'hi afegeixen tot un seguit d'estructures i elements que formaven part de l'antiga empresa de jardineria que hi tenien instal·lada els mateixos propietaris del mas. En aquest sentit, destacar l'existència d'estructures de diversos hivernacles, de parterres, diferents zones de planter d'arbres amb diversitat d'espècies, entre altres elements i estrucures que en formaven part. També fer esment a l'existència de restes d'una antiga estació de ferrocarril, situades prop de la masia, vers a migdia; el projecte d'aquest ferrocarril no es va arribar a completar, havia de comunicar el poble de Monistrol de Calders amb la masia. | 95|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 80951 | La Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | actualment no està habitada i l'estructura mostra signes de deteriorament. | Es tracta d'un conjunt força complex ja que és el resultat de diverses etapes constructives realitzades al llarg del temps. De totes les construccions sobresurt l'estructura del que sembla ser una torre de defensa, de planta rectangular i coberta amb teules formant una sola vessant. Treballada amb murs de pedra formant un paredat comú, presenta a la part superior i en una de les seves cares, dues espitlleres; en una altra presenta, com a element distintiu, una finestra treballada, amb emmarcaments de carreus de pedra motllurats i una llinda recta amb uns relleus de volutes decoratives. La resta de construccions es desenvolupen tot envoltant la torre, estructures articulades en alçat majoritàriament en planta baixa i dos pisos, sense gairebé obertures a la planta baixa. Un mur perimetral tanca el conjunt i mitjançant un gran portal dovellat s'accedeix a un pati interior; dit portal destaca per la regularitat de les dovelles que formen un arc de mig punt que descansa en brancals de grans carreus de pedra, escairats i ben tallats. Dels diferents volums construïts destaca el situat a l'esquerre del portal, un cos d'edifici que presenta, a la façana afrontada a l'exterior, un balcó amb llosa de pedra i barana de ferro de disseny simple, amb reganyols decoratius a la zona de sòcol. També té adossat un cos d'edifici de planta baixa amb una galeria superior amb quatre arcs de mig punt realitzats amb obra de totxana sense revestiment. A la zona oposada s'aixeca el volum principal del conjunt, de planta baixa i dos pisos i coberta de teules a dues vessants. Les obertures que s'observen són senzilles i no disposen d'emmarcaments remarcables llevat d'un balcó ampitador i una finestra que disposen d'emmarcaments de carreus de pedra motllurada. En una de les façanes s'observa una intervenció realitzada molt probablement l'any 1909 tal i com es desprèn de la inscripció que es localitza a la zona del capcer de la façana. Dita intervenció va consistir en la modificació d'obertures de la primera i segona planta. En la primera s'observen tres balcons ampitadors rematats amb llindes en forma d'arc de ferradura que descansen damunt d'impostes i brancals fets de maó massís, la qual cosa contrasta amb el paredat comú dels murs. La barana dels balcons ampitadors és de balustres amb passamà ceràmics. A la planta superior es disposen tres parelles de finestres geminades apuntades en degradació, realitzades amb maó massís. La complexitat del conjunt queda palesa en les construccions que s'hi adossen i que s'han anat construint al voltant de la torre esmentada, on mostren diversos materials constructius com la pedra, el reble o el maó, tal i com s'ha comentat. Al costat del portal d'accés se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i un portal d'accés amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. A l'extrem sud-est del conjunt s'hi ubiquen altres volums corresponents a espais destinats sobretot a magatzem, estables i corts. | 08128-17 | a l'àrea central de la zona nord del terme municipal. | La masia de la Païssa mostra diversitat de fases constructives que assenyalen una evolució arquitectònica molt àmplia que abasta des d'època medieval fins actuacions contemporànies, a grans trets semblaria que pot ocupar un ventall cronològic des del segle XII fins al XIX i XX. Les darreres obres més destacades i visibles són les d'època modernista que van atorgar una fisonomia diferent al conjunt en les façanes nord i est, i que daten del 1909. Les referències documentals vinculades al mas i al seu llinatge són molt diverses, en aquest sentit consta publicat que el topònim és esmentat al segle XI. Posteriorment, consta que un fill del mas fou abat del monestir de Sant Benet de Bages al segle XII. La bibliografia també fa menció que el mas havia tingut una capella durant l'època romànica (anterior a l'actual), la qual posteriorment es reconvertí en presó i més tard en estable. A l'any 1444 n'era propietari Pere Ramon 'Sapaysça'. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Arcís Païssa i Pere Pays, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas en aquests períodes. Documentalment l'indret de la Païssa, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. En diferents visites pastorals es fa menció als habitants del mas de l'incompliment del compromís de fer donació d'almoines per als pobres. Pel que fa a la torre, sembla que hauria pogut funcionar com a edifici defensiu en època del bandolerisme i també posteriorment durant les guerres carlines. Cap a les darreres dècades del segle XX va funcionar com a casa de colònies. | 41.7731300,2.0152800 | 418158 | 4625056 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la bibliografia es fa menció que a la dovella central de la porta principal de l'edifici residencial hi ha gravat l'escut familiar, disposat en posició invertida; una altra referència que es cita és que a la gran sala també de l'edifici principal hi consten algunes inscripcions a les portes d'accés a algunes cambres, datades els 1627 i el 1628. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 80968 | Carrer de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llogari | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | El carrer de Sant Llogari mostra un traçat força recte, actualment està pavimentat amb asfalt i té un lleuger desnivell que pren major alçada vers l'extrem de llevant. El carrer de Sant Llogari i per tant, les cases que en formen part, estan situades en paral·lel a la riera de Sant Joan, en el seu marge nord. El carrer de Sant Llogari únicament té cases a les dues bandes en l'extrem més nord del carrer, tocant al carrer del Torrent i al de la Vinya; per tant, la majoria de les cases del carrer de Sant Llogari són orientades directament cap a la riera. Es tracta d'un conjunt urbanístic que junt amb la riera configuren una imatge panoràmica típica del poble. En conjunt, les cases que conformen el carrer mostren una tipologia molt homogènia, probablement la més regular de tot el nucli, essent un exemple força similar a la tipologia de casa barroca, encara que el carrer està configurat també per cases de cronologia posterior, en especial del segle XVIII. A grans trets, el tipus de casa present al carrer de Sant Llogari és una casa entre mitgeres, de planta baixa, una planta pis i una planta golfes o sota-coberta; tot i això també hi ha algú exemple de més alçada. Totes amb el carener paral·lel a la façana principal, per tant, al carrer de Sant Llogari. Pel que fa a les obertures, sobretot són obertures força àmplies, tant en portes com finestres, i també moltes cases amb balcons, la majoria amb voladís; destaca també la presència d'obertures de galeria a la darrera planta. Moltes de les obertures són de llindes monolítiques sobre muntants de carreus força ben tallats, algunes amb els angles treballats al biaix o amb decoracions molt simples; essent molt destacable la gran presència de llindes amb inscripcions sobretot de dates. Les parets de molts dels edificis compten amb un acabat de revestiment simple i pintat de color blanc, groc o ocres. Els interiors de moltes de les cases consta que conserven elements arquitectònics interessants com voltes, restes d'enllosats, llindes, entre altres. | 08128-34 | des de la zona central del nucli antic vers el sud-est. | La urbanització del carrer es produí resseguint el traçat del camí que comunica Monistrol de Calders amb Sant Llogari de Castellet, fet que li atorga nom al carrer. Es tracta d'un carrer construït en el segon gran període de creixement del poble, que s'iniciaria al segle XVII i perduraria durant tot el segle XVIII. Algunes de les dates que trobem en les llindes de les carreres del carrer de Sant Llogari són 1708, 1774, 1775, 1793 o 1801; en general, la ocupació de les parcel·les del carrer es produí cronològicament de ponent vers a llevant, les primeres les més properes al nucli, segons ens assenyalen les pròpies llindes de les cases. | 41.7598000,2.0157000 | 418176 | 4623576 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80968-foto-08128-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80968-foto-08128-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80968-foto-08128-34-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Molts edificis han experimentat una reforma en façana consistent en l'obertura d'una porta de major amplada per adequar un espai de la planta baixa com a garatge.El carrer de Sant Llogari en el seu extrem de ponent té continuïtat amb el carrer de la Vinya, resseguint també el marge de la riera de Sant Joan; en aquest carrer és la part posterior de les cases de la banda sud del carrer de la Vinya les que obren sobre la riera.Destaca la presència de diversos horts a redós de la riera de Sant Joan, ocupant la llera del torrent, una part dels quals ocupen la zona entre el carrer i la riera pròpiament. | 96|98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 81017 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | El conjunt arquitectònic que correspon al que s'anomenava la sagrera està configurat per un petit grup de cases que es desenvolupà a tocar de l'església parroquial i que equival al nucli originari del poble de Monistrol de Calders. Es tracta de les cases que es van construir a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders i de l'antic cementiri, avui desaparegut i transformat en la plaça de l'església. Concretament, es correspondria amb les cases que avui són la Rectoria (antigament anomenat mas Guardiola), Cal Campaner, el Centre Parroquial (antigament, Ca l'Erola), Cal Tonico, Cal Pere Negre i Ca la Miquela, i potser alguna altra casa desapareguda. A part de la rectoria, la resta de cases conservades de l'antiga sagrera es troben al costat de ponent de la plaça de l'església, espai on s'ubicava l'antic cementiri, tot i que molt probablement hi podria haver alguna altra casa cap al sud o fins i tot a llevant, vers el nord hi ha la riera de Sant Joan. Antigament, les cases que haurien conformat la Sagrera serien més, incloent entre altres la zona on s'ubicava la desapareguda casa de les Monges. Exceptuant l'actual Rectoria (mas Guardiola) adossada a l'església i que té una tipologia pròpia d'una masia; en conjunt, la resta, són edificis bàsicament del tipus casa entre mitgeres o de cap de carrer, de planta baixa, i una o dues plantes, més la darrera sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener orientat est-oest; unes amb els murs de paredat comú vist i altres amb la superfície arrebossada i pintada. Excepte l'edifici del centre parroquial, en general la resta són de característiques similars, en algunes es pot identificar part d'estructura que pot correspondre als segles XVII i XVIII, sense descartar que puguin tenir elements anteriors, com a Ca la Miquela, així com reformes posteriors. | 08128-83 | a tocar de l'església de Sant Feliu, entre aquesta, la plaça de la Pedrera, el C/Molí i la riera. | Les sagreres eren espais considerats sagrats que es desenvoluparen a partir de l'església parroquial i cementiri, a l'entorn del qual s'establia una delimitació habitualment d'unes 30 passes; espai en el qual no s'hi podien cometre actes de violència, raó per la qual esdevenia una zona on hi havia interès en construir-hi habitatges, entre altres, a fi de gaudir de la protecció eclesiàstica. L'església parroquial de Sant Feliu està documentada des d'època medieval, concretament al segle XII, també el mas Guardiola; segurament també d'època medieval data la construcció d'altres cases a la zona de la sagrera, aquestes però degueren experimentar evolucions arquitectòniques diverses, entre les quals reconstruccions o reformes d'època moderna, quedant testimoni d'actuacions del període barroc i modern, destacant els segles XVII i XVIII i que han perdurant fins als nostres dies. Sembla que a la zona de la Sagrera de Monistrol de Calders també hi hauria la capella de Sant Joan del Solà, segons consta referenciada en la documentació en que es cita aquesta església. Al segle XVII s'esmenta el lloc anomenat la Sagrera de Monistrol de Calders, segons es recull en un document de 1840 en sobre un cens d'un hort situat en aquest indret davant la capella de Sant Joan (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià: Manual comú, 1840-1842). | 41.7598600,2.0135800 | 418000 | 4623584 | 08128 | Monistrol de Calders | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una zona d'interès històric i patrimonial, no només per les característiques arquitectòniques dels edificis sinó perquè correspon amb el nucli originari del poble de Monistrol de Calders; tant l'estructura arquitectònica dels edificis conservats com el subsòl constitueixen un entorn d'interès patrimonial i susceptible de conservar restes arqueològiques.La majoria dels edificis conservats han experimentat algunes reformes al llarg dels anys, de fet la majoria consta que foren refetes entre els anys 1690 i 1810 (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 36). | 96|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 81018 | Poble Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-avall | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena Poble Avall ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sota de la Sagrera, concretament cap a part del sud-oest i especialment cap a ponent; l'eix principal a partir del qual es desenvolupà aquest nucli és l'antic camí de Calders. Poble Avall engloba bàsicament el Carrer Nou, Carrer del Sastre, Carrer Fèlix Saladic (Carrer del Ferrer), Carrer del Bon Aire, Passatge del Ferrer, la Placeta i el Carrer del Serrat, aquest darrer neix a Poble Avall i es desenvolupa fins a Poble Amunt. Pel que fa al Carrer Nou, actualment ocupa un tram més curt que en origen, ja que inicialment el Carrer Nou es corresponia amb tot el traçat que s'iniciava a tocar de la Sagrera fins el final de l'actual Carrer Nou, per tant, incloïa els actuals Carrer Fèlix Estrada Saladic i Carrer Sastre; tot el traçar correspondria amb el camí de Calders. La Placeta era de fet un punt urbanístic important, ja que era l'indret on confluïen diversos camins. A més, de la placeta, la zona compta també amb un petit passatge. Pel que fa als carreres, en conjunt són vials estrets i sense voreres, molts amb un cert desnivell; en general amb un traçat molt lleugerament corbat resultat de l'adaptació a l'orografia del terreny, tot i que algun dels carrers compta una configuració més recte. La tipologia d'edificis existents es concreta en una gran majoria d'edificis entre mitgeres, de planta baixa, i una o dues plantes, amb un espai o golfa sota coberta, amb teulada a dues vessants de teula àrab i en general amb el carener en paral·lel al carrer (tot i que amb algunes excepcions). En conjunt són cases amb murs de paredat comú, moltes amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que algunes conserven vist el parament; un gran nombre de les cases compten amb obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms o alguns dibuixos incisos; la gran majoria de dates visibles són de finals del segle XVII i XVIII. | 08128-84 | la zona oest del nucli urbà. | La zona que ocupa Poble Avall es desenvolupà urbanísticament a partir de finals del segle XVII, tot i que el màxim impuls constructor va ser a inicis i mitjans dels segle XVIII. L'origen de Poble Avall vingué donat per la parcel·lació de terres del mas Llandric, propietat del mas el Bosc; aquest fet es va produir a causa de que la finca del Bosc passava per un moment econòmic complicat, després d'un període en que la crisis econòmica estava afectant fortament a les masies, tot coincidint amb que l'heretat comptava amb diversos masos deshabitats. El conjunt de factors determinà que l'hereu del mas el Bosc, Jaume Bosch i Vilatersana, a finals del segle XVII comencés a establir algunes peces de terres per construir cases, a la zona del mas Llandric. Aquells primers patis que s'establiren s'ubicaren a redós del camí del Calders, concretament conformant el carrer Nou, el qual justament és el carrer més vell urbanitzat del poble (els altres carrers de fet, eren els camins al llarg dels quals s'anava desenvolupant el poble). Sembla que el nom del carrer Nou s'adoptà en contraposició a vell, que seria la zona de la Sagrera. Consta que en el carrer Nou, concretament a la Placeta, s'hi instal·là el primer forn de pa del poble. Aquesta placeta era un punt de confluència del camí de Calders i el camí de Moià, junt amb el camí missader de la Païssa, que era el mateix que utilitzaven les masies ubicades per la mateixa zona, com la Coma, el Trull, Pumanyà, entre altres). La majoria de les cases es bastiren entre els anys 1675 i 1725, testimoniat en diverses dates de llindes a les façanes de diversos edificis que forment part de Poble Avall. L'augment de construcció de cases va venir motivat, entre altres, per un augment de població generalitzat i que coincidia en un moment de desenvolupament i creixement de l'àrea conreada del camp català, a Monistrol de Calders, específicament produït pel conreu de la vinya i sembla que potser també per la producció de l'aiguardent. La construcció de la carretera a la segona meitat del segle XIX comportà canvis importants a la zona de Poble Avall, ja que comportà l'enderroc d'algunes cases; tot i això, la construcció de la carretera i per tant, també del pont, suposà una millora molt gran pel poble de Monistrol de Calders (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 37-38). | 41.7589600,2.0103200 | 417728 | 4623488 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Poble Avall està construït a redós de la riera de Sant Joan, fet que afavoreix la presència a la zona d'àrees de conreu, ubicades a peu del torrent, tot i que també moltes cases comptaven amb un tros de terra a la part posterior de la casa. | 96|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 81019 | Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena el Poble, i també citat com a Poble Amunt en la bibliografia, ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sobre de la Sagrera i de Poble Avall, en alguna part constituint la continuïtat natural de Poble Avall cap a Poble Amunt, sense que impliqui un canvi, tall o limitació totalment clara i definida en alguna part. A grans trets, inicialment Poble Amunt inclou els carrers de la Mallola, de la Vinya, del Torrent, del Call, part del Carrer de Sant Llogari i Carrer Xic, entre altres; amb el temps aquesta zona anirà creixent i ocupant-se, afavorint i especialment destacant la construcció d'immobles vers el carrer de Sant Llogari, tot resseguint el camí de Castellterçol. Pel que fa als carrers, aquests són estrets, sense voreres i de traçat molt lleugerament corbat, tot adaptant-se al terreny, per bé que en el cas del Carrer de la Vinya amb un traçat recte i lleugerament més ample. La tipologia de cases existents majoritàriament són edificis entre mitgeres, compta amb edificis d'alçades diverses, de planta baixa, i una, dues o més plantes, amb un espai o golfa sota coberta, que en alguns casos és a manera de galeria o eixida coberta; en general amb teulada a dues vessants de teula àrab i amb el carener en paral·lel al carrer. En conjunt són cases amb murs de paredat comú amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que alguns edificis conserven vist el parament; un gran nombre de les cases disposen d'obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms incisos; la gran majoria de dates visibles són del segle XVIII. També compta amb diverses cases en que les obertures són de llinda i muntants de maó massís vist, en aquests casos, la majoria amb els murs de paredat comú vist. El Carrer de la Mallola, sembla que el més antic de Poble Amunt, també compta amb algun exemple de portalada adovellada. | 08128-85 | la zona nord i en part est del nucli antic del poble, per sobre de la riera de Sant Joan. | La urbanització de la zona que s'anomena Poble Amunt es pot considerar com la segona àrea de desenvolupament i creixement urbanístic després de Poble Avall; tot i que cronològicament durant part de la seva evolució constructiva coincideixen o sigui que es construeix simultàniament a Poble Avall i Poble Amunt, a grans trets, la primera zona s'urbanitzà primer i seguidament es desenvolupa Poble Amunt. En aquest sentit, el període de major auge constructiu de Poble Amunt s'experimentà durant el segle XVIII i XIX, tot i que tindria continuïtat durant el segle XX. Les necessitats de construcció de noves cases continuà degut a l'augment de població, causat per diferents factors, entre els quals l'increment poblacional general i concretament també per l'augment de mà d'obra necessària al camp català i també per l'inici de la industrialització, amb la implantació de fàbriques tèxtils a Monistrol de Calders i als municipis veïns. D'una manera força similar al que succeí a la zona de Poble Avall, en el cas de Poble Amunt, l'origen el trobem en la parcel·lació de terres propietat de la finca del mas Saladic; aquest mas també es veié afectat per la crisi econòmica comportant que diversos dels seus masos es quedessin deshabitats. La família propietària del mas Saladic, es vengué terres de l'antic mas Golobard que quedaven separades de les del mas Saladic pròpiament a la zona de l'actual carrer del Torrent (Torrent del Met), a la família Catot, els quals serien els promotors de la parcel·lació de terres i l'establiment de patis per la construcció de noves cases. En una primera fase, sobretot al carrer de la Mallola (que connectava amb el camí de Moià i amb el camí missader de la Païssa, i per tant, amb la Placeta i el camí de Calders, entre altres). Una segona gran fase constructora de Poble Amunt, comportà la urbanització i establiment de cases al carrer de la Vinya i part del carrer del Call i del Carrer Torrent, així com el primer tram del carrer de Sant Llogari (incloent el carrer Xic). Mica en mica s'anaren ocupant i construint cases a la resta d'espais lliures, creant els demés carrers que conformen Poble Amunt. El poble de Monistrol continuaria creixent en diferents fases i zones, tot i que durant molt de temps va mantenir una configuració compacte del que avui podem anomenar la part del poble, i no serà fins avançat el segle XX que es desenvoluparen les zones que configuraran les urbanitzacions (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 38-41). | 41.7609700,2.0148600 | 418108 | 4623706 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les cases que conformen part de Poble Amunt conserven en general les característiques d'una casa de poble de tipologia més aviat senzilla però amb diversos exemples amb elements arquitectònics d'interès patrimonial, especialment a les seves obertures, sobretot al carrer de la Mallola, al carrer de la Vinya i de Sant Llogari, entre altres. Tot i la diversitat constructiva que es pot observar en aquesta zona del poble, manté certs patrons tradicionals que formen part d'un ventall cronològic molt ampli, entre el segle XVIII i XX. També cal anotar que moltes cases han experimentat reformes i transformacions considerables. La zona ha estat caracteritzada també per ser l'àrea on s'hi ubicaren diversitat de comerços i establiments. La denominació de Poble Amunt es recull bàsicament en la bibliografia, sense que constin referències publicades, bàsicament és una denominació que permet situar i englobar la segona onada constructiva del poble de Monistrol de Calders, a la vegada que sembla que per una contraposició oral vers el Poble Avall. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 81249 | Serrat d'en Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-den-llogari | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6123, 6124) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | algunes de les estructures tenen vegetació que les cobreix parcialment, també s'observa algun petit enderroc d'alguns dels murs, sobretot dels marges. | Conjunt format per barraques i parets de vinya de pedra seca que formen una espiral que recorre tot el turonet on s'ubiquen, des de la base fins la part superior. En el conjunt hi trobem tres barraques de pedra seca que es troben bastides adossades en diferents punts de les parets de pedra seca que configuren les feixes de conreu de vinya. Una de les barraques, la més gran, es troba situada a l'extrem sud de la part baixa del turó, és del tipus aèria adossada al marge, de planta exterior més o menys quadrada amb coberta de falsa cúpula i porta d'entrada amb llinda plana monolítica i orientada vers el sud-est. Una altra barraca la trobem situada al costat oest i més o menys a mitja alçada del turó; és de tipus aèria també adossada al marge, de planta quadara i coberta amb volta de falsa cúpula, compta amb una obertura d'accés coronada amb llinda plana monolítica i orientada al sud-est. | 08128-315 | a la serra que s'alça al sud-oest del poble, al Serrat d'en Llogari. | 41.7561200,2.0041000 | 417207 | 4623178 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Popularment el conjunt és anomenat com a 'ensaïmada'. | 119 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 79888 | El Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrero | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | Carrer estret que uneix la plaça Major amb el carrer del Forn i la Baixada del Vall. Les cases amb els números 5, 7, 8 i 10 tenen llindes i/o elements arquitectònics d'interès artístic. | 08138-1 | Casc Urbà - c. del carreró | A l'època en què només hi havia quatre carrers envoltats per la muralla era anomenat carrer Jussà. | 41.8120000,2.0982700 | 425101 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Un dels portals, de mig punt i adovellat, ha estat tapat darrerament per un cartell d'una associació. | 85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 79901 | Sant Feliu de Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-rodors | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa . | XI-XIX | El conjunt sembla força descuidat | Conjunt de capella, rectoria (de dos pisos) i cementiri en un mateix bloc. La porta d'accés de l'antiga rectoria, actualment residència d'estiu, està situada al sud i no hi ha cap inscripció a la llinda. Les finestres alternen pedres amb motllures i les finestres tenen una reixa horitzontal de ferro forjat decorada amb motiu vegetal molt simple. En tres de les finestres del segon pis hi ha les següents inscripcions: 'PAU TARRADELLASE/RECTOR ANY 1789', '16(Crismó)38' a la finestra de sobre de la porta d'accés i 'Ror PINOSA/1808' a la finestra del costat. A la façana nord de la rectoria s'observa la part superior d'un pou. L'església de planta de creu llatina posseeix un esvelt campanar, sense espadanya, de planta quadrada de tres finestres llombardes d'estil romànic i amb teulada piramidal. No té absis. Obra de pedra molt irregular, actualment encalcinada, tot i que en algunes zones on l'encalcinat ha desaparegut, s'observen restes de les pintures modernes que va realitzar Mn. Daví als anys 50. Són interessants els capitells d'on surten els arcs del sostre. En ells hi són representats caparrons masculins de factura gòtica, i en un d'ells hi ha inscrita la data '1562'. El paviment de rajol quadriculat es conserva en molt bon estat, tot i que molt possiblement sigui del s. XVIII. En ell hi ha lloses de làpides d'entre el s. XVI i XVIII. La capella de ponent conserva un altar d'obra amb restes de policromia barroca, i a la clau de volta hi ha un escut. A les claus del sostre de la nau principal s'observen petits querubins de guix també encalcinats. A la façana sud hi ha el cor, que actualment dona accés al menjador de la rectoria. L'accés és a llevant de l'edifici. Sobre la llinda de l'entrada hi ha una placa de rètol ceràmic en el que es pot llegir: ' SAN FELIO DE RODORS '. El cementiri, del s. XIX, està situat al costat del portal d'entrada a l'ermita i es troba dividit pel paviment de lloses que porten a l'església. Els pocs nínxols que hi ha, amb semblant abandonat, estan en el recinte tancat per un mur i porta enreixada de ferro forjat bastant rovellat en el que s'observa la data 'AÑO 1886'. | 08138-14 | Al nord-oest de la vila en direcció a la Rovira. C-59 direcció l'Estany. | L'església està documentada des de l'any 939 i està situada en les terres de l'antic terme del castell de Rodors. Des de l'Edat Mitjana ha mantingut la funció parroquial, malgrat que actualment, el seu entorn és quasi despoblat. El temple que contemplem actualment correspon a la reconstrucció que es va realitzar al s. XVIII sobre dels paraments de l'edifici antic del s. XII, que ja havia estat reedificat en època romànica. La seva demarcació estava formada per diferents masies: mas Vilalta, amb la seva capella Sant Nazari, i el Mas del Soler de Terrades, també amb la capella del Roser. | 41.8411600,2.0823600 | 423814 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antiga Parròquia de Rodors. Té una vista panoràmica de les masies veïnes (Codinacs, Casamitjana) i del turó on s'observa el que queda de l'antic Castell de Rodors.El cap de setmana després de Tots Sants hi ha l'única missa celebrada en tot l'any.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Parròquia de Sant Feliu de Rodors i la cronologia donada és el s. XVIII. | 92|85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 79912 | La Gònima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gonima | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 86. Moià. | XVII-XVIII | Pèrdues volumètriques i en el cas de la Gònima Gran l'edifici està en estat ruïnós. | Conjunt d'edificis format per dues masies: la Gònima Gran i la Gònima Xica. La Gònima Gran és un mas de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes, amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles i embigat, tot i que ha caigut la major part . La façana principal o frontispici està encarada a migdia. La portalada amb arc de mig punt esta amagada darrere d'un afegit més modern amb volta d'aresta sobre el qual hi ha una galeria de tres arcs rebaixats, un d'ells tapiat. A la banda est d'aquesta galeria, a nivell del terra, hi ha un cobert fet amb maçoneria possiblement de la mateixa època que la galeria, a l'igual que part de la façana est on s'observa clarament una ampliació i mostres tapiades de l'esmentada galeria que continuava per llevant. L'entrada al mas dona pas a un vestíbul enllosat des d'on es distribueixen dues sales a dreta i esquerra, les quadres que encara conserven els abeuradors d'obra i fusta i dues voltes de mig punt. Des del vestíbul i al mateix nivell es podia accedir a dues sales més, actualment inaccessibles. Mitjançant una escala de pedra amb barana de ferro forjat s'accedeix al segon pis, on es distribuïen les altres habitacions avui no visitables ja que la major part dels murs i la teulada han caigut. Des de l'interior es pot observar encara una part de l'embigat de la teulada oest. La façana de tramuntana dona a un dipòsit d'aigua de planta rectangular d'uns 1,5 x 10 m descobert que llinda amb les façanes sud dels coberts de la Gònima Xica. Aquest segon edifici de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants i ràfec d'una filada de rajoles i amb fumeral quadrangular modern, és el nucli més antic del conjunt. L'accés a la Gònima Xica es realitza per una portalada a la façana oest, d'estil clàssic amb llinda de fusta, sense inscripció, que dona al barri on es distribueix la cort (dos coberts) i on podem observar una petita finestra amb la llinda decorada amb un petit arc conopial gòtic. Davant del mas hi la pallissa, que conserva la teulada a dues vessants, l'embigat i dos arcs de mig punt que arranquen d'una columna central de maó. | 08138-25 | Al sud de la vila - Km 35 Ctra. CB133 | La Gònima Gran va ser construïda pels amos abans que la Xica i va ser abandonada ara fa quasi cinquanta anys. | 41.7903200,2.1098700 | 426040 | 4626879 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM de la fitxa són les que pertanyen a la Gònima Gran que esta en mal estat de conservació, les de la Gònima Xica són x: 426142; y: 4627123; 667 snm.La Gònima Xica esta habitada pels masovers, la Gran està abandonada i en estat ruïnós.En cap dels dos edificis s'ha observat cap inscripció.Annexat a la façana de tramuntana del mas hi ha un cobert (actualment galliner) restaurat.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: la Gònima Gran. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 79913 | Masoveria de La Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-granoia | Diputació de Barcelona, SPAL; nº 011, (1526). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 88. Moià. | XVIII | Masia de grans dimensions i de planta rectangular i nucli original al peu de la muntanya. La façana està encarada a ponent i a la porta d'accés hi ha una inscripció a la llinda, en bastant mal estat, en la que es pot llegir: ' 17 Crismó 69 '. D'aquesta part del nucli es conserva, a l'esquerra del vestíbul d'entrada, la cuina amb el paviment de ceràmica, la pila de marbre i la llar de foc. A la dreta del vestíbul amb embigat i paviment original es troba el barri amb les quadres a dalt el paller i la cort. Aquestes dependències formen part de la part original i primera de la masia. L'antic paller, que fins fa pocs anys va ser el servei antic, té la teulada nova, menys en la zona on s'emmagatzemava i es guardava el cereal antigament, que encara conserva l'estructura de fusta amb diferents separadors. Aquest àmbit conserva l'embigat de fusta original. En una de les rajoles del terra d'aquesta estructura rectangular que servia per guardar el gra, hi ha una data amb marques digitals : ' 1864 '. Les finestres del paller són de fusta amb un forat i tela per deixar entrar la llum. Davant de les quadres hi ha un edifici de planta rectangular annexat a la masia en el que hi ha les actuals habitacions. Es tracta d'un cos posterior. La masia té una torre colomer (pis de dalt), el pis del mig és on actualment tenen els serveis i la part de baix és on hi ha una mica de safareig que divideix simètricament l'edifici. El cos de l'esquerra és on hi ha el nucli original de la masia datat l'any 1769. En aquesta part original encara es veuen els dos contraforts que aguantaven una terrassa avui desapareguda. Davant d'aquesta masoveria hi ha una torre nova (d'aquest segle) de la Granoia. | 08138-26 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant a mà esquerra | En documents del segle XIV apareixen documentades dues cases, la Granoia Jussasna i la Granoia Sobirana, per tant, no podem concretar quina de les dues ha arribat fins a l'actualitat. Durant la segona meitat del segle XVIII i fins a mitjan segle XIX va pertànyer a la família Batlles de Moià. Existeix un plànol de tota la propietat amb data del 4 de novembre de 1899 tot i que se sap que el nucli original està documentat des de l'any 1769. | 41.8210300,2.1208000 | 426983 | 4630279 | 1769 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79913-foto-08138-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79913-foto-08138-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En total la propietat té unes 150 hectàrees (construcció, camp i bosc). | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 79922 | El Prat de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-la-plana | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 129-130. Moià. | X-XVIII | Gran casa pairal encarada a migdia. L'edifici original consta de planta rectangular amb dos pisos més golfes. La teulada és a dues vessants amb ràfec amb una filada de rajoles. A la façana de tramuntana hi ha dos balcons amb els muntants decorats amb motius geomètrics i un cos amb funció de terrassa rectangular al que s'afegeix un volum semicircular poligonal fins al nivell de terra tapat per la vegetació. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb teulada a dues vessants al sud totalment restaurada. Els afegits que formen el conjunt junt al mas, probablement siguin del s. XVIII. Un d'ells és el cos amb galeria d'arcs de mig punt que hi ha a nivell del segon pis del mas i que s'estén a la façana de ponent. Aquesta galeria és coberta i el ràfec és de dues filades mixtes (teula i rajola decorada pictòricament). En l'angle de l'oest del mur que engloba tot el conjunt hi ha una torre de defensa de planta hexagonal amb finestres i teulada cònica. Un altre dels afegits al cos original és l'annex de llevant. Es tracta de tres annexos diferenciats: el primer de planta rectangular i teulada a dues vessants sense ràfec i de tres pisos essent l'últim una galeria oberta tipus paller. En el segon pis continua la galeria porxada amb arcs de mig punt que hi ha cap a ponent. El segon edifici, de planta rectangular és una antiga ermita, amb una rosassa de petites dimensions sense porta d'accés visible i teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula i rajola decorades pictòricament). El tercer cos, de majors dimensions rectangulars i d'accés a la façana de tramuntana, té dos pisos més els baixos porticats (conserva l'abeurador amb els travessers de fusta) amb tres sostres amb bòveda de canó. Les columnes del triple porxo són pilars de planta quadrada amb imposta des d'on arranquen els arcs de mig punt. Aquest sostre està reforçat amb bigues modernes de ferro. En una de les finestres centrals de la façana sud hi ha una inscripció a la llinda: ' 1768'. On acaba aquest cos i en direcció sud comença una via enllosada d'uns 30 m aproximadament en la que es pot observar el desgast de les pedres per les rodes de carro, que mor al camí de terra actual. A llevant de la via es conserva bona part de l'era del conjunt. | 08138-35 | A l'est de la vila de Moià. Km 35-36 Ctra. Bcn N-133 | La primera noticia històrica on es fa referència al Prat és en l'acta de consagració de l'església Parroquial de Moià (939). L'època del seu major esplendor es desenvolupa als segles XVII i XVIII. En aquest últim va ser quan es va aixecar l'edifici actual, un dels exemplars millor conservats de l'època. Hi ha un document de l'any 1165 on és citat el Prat. El Prat va aportar tota la pedra necessària per a la construcció de l'església parroquial de Moià, sobretot pel campanar. | 41.8020300,2.1152700 | 426502 | 4628174 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79922-foto-08138-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79922-foto-08138-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79922-foto-08138-35-3.jpg | Legal | Barroc|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Durant la Guerra Civil (1936-1939) en aquesta masia es van comptabilitzar 100 refugiats.El Sr. Català Roca, autor de ' Les cases Pairals a Catalunya ' té una bona col·lecció de negatius d'aquest mas.S'ha aixecat una capella semipública respectant la tipologia original del conjunt. | 96|85|94|92 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 79925 | La Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-casanova | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.</p> | 08138-38 | A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic. | <p>Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).</p> | 41.8190100,2.1369900 | 428325 | 4630041 | 1573 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova. | 95|96|94 | 46 | 1.2 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||
| 79928 | Castellnou de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellnou-de-la-plana | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1989); ' Els Castells Catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XIV-XVI | Edifici de planta irregular. És un casalot gòtic, articulat en tres cossos: el primer format per l'antic molí, el segon pel mas pròpiament dit, del qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia, molt semblants a l'estil del s. XVI amb caps enfrontats esculpits en la pedra. El tercer cos és el dedicat a les dependències i annexes de la casa actual. De l'antic molí senyorial, transformat al s. XIV en un gran casal que és ara, se n'observa, actualment, la bassa i a l'obrador s'hi troben diferents estris, una calaixera de pedra. Es conserven també als soterranis les presons i les cambres de tortura de l'edat mitjana. Els tres cossos formen un corraló orientat a ponent que està tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació. | 08138-41 | Al sud-est de Moià. Sortint de la vila en direcció Barcelona. Trencant a mà esquerra. | Castellnou és documentat des del s. XII, tot i que l'edificació que veiem actualment és del s. XIV. Va ser construït pels Planella, antics senyors feudals dels territoris, quan l'antic castell de Clarà va ser abandonat. L'aparició del castell va resultar de la transformació de la ' domus ' o casal de Molins. El conjunt va ser erigit en castell termenat per decret del rei Pere III, el 6 de juny de 1381 i derogat pel rei Martí l'any 1408 quan aconsegueixen l'emancipació de la senyoria. La propietat passa dels Planella (família que es va convertir en una de les grans famílies nobles catalanes que portà tresoreria reial) i dels qui l'ultima senyora de Castellnou fa testament el 19 de maig de 1501, als Barrera i més tard als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui ostenten els actuals propietaris fent-se anomenar de cognom Portnou. El Casalot també s'anomenà dels Molins. El molí va ser utilitzat com a tal fins els anys 80. Els actuals propietaris conserven documents antics de la casa en el seu arxiu. Va deixar de funcionar al 1936 després de la guerra. | 41.8026300,2.1033000 | 425508 | 4628251 | 1381 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 79934 | Colònia Vilardell - Cases Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vilardell-cases-vilardell | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Diputació de Barcelona; Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. núm. 48. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Conjunt de sis cases ajardinades disposades a banda i banda del passatge Vilardell sense sortida. Totes les cases són diferents però mantenen uns trets comuns. A la casa d'estiueig s'accedeix per una zona ajardinada, tenen dos pisos i predominen les obertures. Les cobertes són de teula àrab. Cal destacar certs elements eclèctics que imiten l'estil romànic (casa d'en Francesc Vilardell té arcs que imiten un claustre; la casa del Bon repòs té una església amb claustre).També cal remarcar de la casa J. Esteva, el ràfec amb cabirols de fusta alternats amb esgrafiats similars als de la casa de J. Vidal. Tot el conjunt arquitectònic està murallat amb reixa de ferro forjat. | 08138-47 | Casc urbà - Ctra. de Vic, núm. 13 | El seu nucli originari era la casa anomenada, segons S. Farràs, cal Ganso, edifici comprat per Magí Vilardell l'any 1895. La família Vilardell, comerciant de fusta amb seu a Barcelona, va edificar al primer terç del s. XX en un terreny propietat d'ells, sis cases pels seus fills. Aquest conjunt arquitectònic organitzat a l'entorn d'un passatge sense sortida és un exemple d'estiueig força freqüent a principi de segle. | 41.8093000,2.0992600 | 425180 | 4628995 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'interès del conjunt ve donat pel concepte d'estiueig de l'època. Als anys 40 ja va ser reformada.Principi s. XX. | 102|106|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 79962 | Les Cases de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-de-ferrerons | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 49. Moià. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau. | XVIII | Actualment estan abandonades | Conjunt de cases rurals la majoria derruïdes que pertanyen al conjunt d'edificis, junt amb l'església de Sant Pere, que formava part de l'antiga parròquia de Ferrerons. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data 1789. En una de les parets d'una pallissa situada a llevant del conjunt es veu la data de 1727. L'entrada per la banda sud es feia per una porta d'arc de mig punt, mentre que per la cara occidental hi ha un ampli arc rebaixat. | 08138-75 | A 8 Km de la vila de Moià | Apareixen en els fogatges de 1497 i 1553. Sembla que antigament hi havia hagut tres habitatges, que actualment estan desocupats i sense cap ús. Les cases estan unides formant un conjunt, amb dues i tres plantes d'alçada i cobertes a dues vessants. A la façana de migdia hi ha un porxo modern afegit. Al voltant hi ha alguns coberts separats de les cases. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data de 1789, però està en un volum que constitueix una ampliació d'un volum més antic. L'època de construcció és el segle XVIII. A finals de la dècada dels anys 50, van deixar d'estar definitivament habitades per masovers. Fins aleshores hi havia viscut la família de la Josefina Pons. | 41.8349100,2.1390000 | 428510 | 4631805 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79962-foto-08138-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79962-foto-08138-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Font al costat on encara avui comença el torrent de Graus. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 79969 | Carrer del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-forn | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XV | Carrer que va des del Carreró fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, la plaça Sant Sebastià. En ell es troben edificis de factura artística interessant que ens donen una visió de l'arquitectura d'època barroca de la vila amb elements com bossells amb dates, finestres amb motllures perimetrals i/o ampits tals com els números: 3, 5, 6 , 7, 20, 22, 27, 29, 31 34, 30. | 08138-82 | Casc Urbà - Del carreró fins la Pl. de Sant Sebastià | Carrer que junt amb els de les Joies, Sant Antoni i el carrer Jussà formen els quatre carrers que envoltaven la muralla del s. XV i possiblement ja existien abans. Deu el seu nom a l'existència en aquest indret del forn de pa propietat del Comú de a Vila ja en època medieval. . | 41.8124600,2.0982900 | 425103 | 4629347 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S'anomena carrer del Forn perquè a l'edat mitjana era on hi havia l'únic forn municipal. | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 79991 | Carrer del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-palau | Tarter i Fonts, R (2005); '1000 anys de Història de Moià'. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII | És un dels pocs carrers que conserva les llambordes erosionades pel pas del temps. Anant en direcció a l'hospital-residència al capdavall del carrer està delimitat, a mà esquerra pels murs (alguns fragments originals) de la muralla del s. XVII, a la dreta hi ha un seguit d'edificis d'interès com: cal Canet (núm. 25), ca l'Escabellat (núm. 33), casa de la Coma (núm. 27). | 08138-104 | Casc Urbà - Paral·lel al c. Rafael Casanova | Fins el s. XV no van aparèixer els primers ravals. L'aparició dels segons ocupa el s. XVII on apareixen alguns carrers com ara el de Palau. Antigament era anomenat carrer de Palau de Baix (el de Dalt era l'actual carrer de Rafael Casanova). Es deia així perquè es creia que hi havia hagut el palau dels comtes de Barcelona on habitaven quan venien a Moià. | 41.8112500,2.0985600 | 425124 | 4629213 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 80005 | Carrer Rafel Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rafel-casanova | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII | Carrer que comença quan acaba el carrer de Sant Antoni, davant de l'església parroquial. Hi ha diverses cases d'interès artístic i històric: núm. 8 (Museu Municipal-Casa Natal d'en Rafael Casanova), núm., 10 (llinda i inscripció), núm. 18, núm. 20, núm. 24, núm. 26, núm. 28 i la núm.30 enganxada a la volta. | 08138-118 | Casc Urbà - Al lateral sud de l'església de Santa Maria | És un dels carrers antics de la vila. Fins al s. XV no van aparèixer els primers ravals. L'aparició dels segons al s. XVII fa que apareguin alguns carrers com ara el de Palau (de Dalt i de Baix). Era anomenat el carrer Palau de Dalt al s. XVII. | 41.8115800,2.0980700 | 425084 | 4629250 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 80019 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-16 | La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. | XIX | El cementiri està format per nínxols en paret, tot i que hi ha algun panteó, però tots estan distribuïts entorn a les parets del recinte. Hi ha alguna fila de nínxols que divideix el terreny del cementiri estant perpendiculars als murs nord i sud. L'accés al cementiri es fa per la banda est i per una porta de ferro forjat en la que es pot llegir la data de 1874. El mur est confronta amb el mur oest de l'ermita del Remei, que queda fora del cementiri, i amb la base de la creu del Remei. | 08138-132 | Casc Urbà - c. del Remei | Aquest cementiri es fa servir a principis del s. XIX (1826), fins aleshores el cementiri havia estat a la zona de l'actual hospital però el primer conegut és el que estava situat a la plaça major del poble al costat de l'església de Sta. Maria. De fet se sap que encara hi resten restes in situ, tant en la plaça com a sota de l'hospital. En l'actual cementiri, i per destacar, hi ha el nínxol de la família del tenor Viñas, tot i que ell no reposa a Moià. | 41.8046800,2.0979400 | 425065 | 4628484 | 1874 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80019-foto-08138-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80019-foto-08138-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80019-foto-08138-132-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 106|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 80022 | Carrer de les Joies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-joies | La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. La Tosca. Ed. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XIV-XVIII | Carrer en el que hi ha diversos edificis dels s. XV-XX. Els murs de quasi tots els edificis són de pedra de grans carreus que han perdut el seu estucat original deixant la pedra vista. Té pendent pronunciada i en ell predominen les edificacions de tres plantes. Entre elles destaquen: Can Carner, la finestra gòtica de cal Soldevila (núm.19) i la finestra amb àngel de cal Sr. Magí (núm.23), la finestra (núm.25). Aquest carrer enllaça la plaça Major on està situada l'església parroquial de Santa Maria amb la plaça Sant Sebastià. | 08138-135 | Casc Urbà | El carrer de les Joies era el carrer major de la vila de Moià. En el s. XIV ja es trobava dins de la muralla i anava des del mig fins al portal de Rodors, on s'enllaçava amb el camí a Manresa. En algun document surt esmentat com a carrer de la Bosseria (on hi vivia un capellà que feia de bosser o d'administrador de la propietat). Carrer que junt amb el del Forn el de Sant Antoni i el carrer Jussà formen els quatre carrers que envoltaven la muralla del s. XV i possiblement ja existien abans. | 41.8125100,2.0972000 | 425013 | 4629354 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80022-foto-08138-135-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Carrer de les Joies. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 80047 | Finestres i arcs del carrer de les Joies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-arcs-del-carrer-de-les-joies | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | XV-XVIII | Són diverses finestres i balcons amb arcs amb decoració gòtica tardana-renaixentista que donen al carrer històric de les Joies. Algunes de les finestres han estat modificades i fetes balcó, d'altres tenen alguna reintegració amb ciment modern. La finestra del núm. 19 avui modificada i convertida en balcó té, a la llinda d'estil gòtic tardà, dos ulls amb motllura que formen un arc apuntat dins del qual s'hi ha treballat el lòbul. La finestra núm. 25 té l'ampit de pedra i les dovelles laterals estan treballades formant una columna prima amb capitell que sosté una llinda també de pedra però de talla més recent. Totes continuen funcionant com a decoració arquitectònica. | 08138-138 | Casc Urbà - c. de les Joies núm. 19, 25, 27 | 41.8125300,2.0971700 | 425010 | 4629356 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80047-foto-08138-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80047-foto-08138-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80047-foto-08138-138-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Renaixement|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Segueix llistat propietàris: Tantiñà Casas, José-c. Joies, 27 / Monsech Daví, Marciana-c.Joies,25 / Rovira Molas, Miguel-c.Joies,19 | 93|95|85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 80051 | Carrer de la Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-cansalada | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | XIV | Caldria consolidar els murs soterrats que formen part d'aquest antic carrer. | Carrer d'uns aproximadament 25 x 1,50 m que començava a la plaça de la font de San Joan i arribava a la plaça de l'església parroquial. Actualment no és transitable perquè roman soterrat formant part, a l'oest, per l'edifici del Casal, interromput per cal Renom al carrer Sant Antoni i fins on està l'edifici de Cal Plàcid. | 08138-142 | Casc Urbà | 41.8118800,2.0980800 | 425085 | 4629283 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80051-foto-08138-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80051-foto-08138-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80051-foto-08138-142-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | 96|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 80052 | Carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-sebastia-0 | XVI | El carrer de Sant Sebastià (patró de la vila) enllaça la plaça del mateix nom amb el carrer de Sant Pere, fins l'indret on hi ha la capella de Sant Josep. Hi predominen les cases de tres pisos, algunes totalment reformades dels s. XVI-XVII. Cal destacar la llinda de l'antiga capella de Sant Josep i la inscripció (1620), un motiu de ferrer del núm. 50, el casalot de cal Fermí núm. 31, les cases núm. 25, 27 (1796), 21, 18, 19 i les golfes del núm.24. És un dels pocs carrers de la vila que encara té el paviment de llambordes. | 08138-143 | Casc Urbà - de la Pl. Sant Sebastià al c. Sant Josep | Forma part del primer raval conegut durant 1560-70 com el Raval de Dalt i ocupa des de la plaça Sant Sebastià fins l'església de Sant Josep. Aquest carrer creix seguint el camí ral que portava a Manresa i a Vic passant pel Vall i el pont de les Graus. Al carrer Sant Sebastià s'hi va instal·lar gent aposentada i d'ofici: rellotgers, vinaters, ferrers; fet que encara es pot intuir pels edificis nobles que es conserven. Primer es va edificar la banda de baixa orientada a migdia, deixant la part nord per a magatzems i graners perquè per culpa del pendent, la planta baixa quedava sense ventilació. Més endavant la planta superior va ser habitada. Era ple de botigues i la seva funció era com una mena de Plaça Major. | 41.8130900,2.0968900 | 424988 | 4629418 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80052-foto-08138-143-1.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|95 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 80053 | Carrer Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-magdalena-0 | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVIII | És un dels pocs carrers que encara conserva les llambordes tot i que no són les originals es pot observar un desgast considerable per l'erosió. Anant en direcció a la plaça del Moianès, es troba limitat pels murs del Parc Municipal i a la esquerra es poden observar alguns edificis d'interès arquitectònic amb elements barrocs (llindes...) com: núm. 39, núm. 33, núm. 31; ja que hi ha poca construcció nova. En algun d'aquests edificis i sobretot a la banda de ponent del carrer que llinda amb el mur del Parc Municipal es troben anelles de bestiar de ferro. | 08138-144 | Casc Urbà - de la Pl. del Colom a la Pl. del Moianès. | Té aquest nom perquè era el camí que es prenia per anar a l'església de Santa Magdalena als afores de la vila en direcció oest. | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 80058 | Carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII-XIX | És el carrer més llarg de la vila situat a l'oest, el seu recorregut fa 800 m. Comença on es troben el carrer de Sant Josep i el de Sant Sebastià i finalitza al carrer perpendicular Jacint Icart. Continua, però ja sense el mateix nom, pel camí sense asfaltar que marcava el camí Ral de Manresa. Durant tot el carrer es troben construccions populars i nobles d'època barroca. | 08138-149 | Casc Urbà - des de finals del carrer Sant Sebastià fins el carrer Jacint Icart | Antigament es coneixia com a carrer de Manresa perquè era, junts amb d'altres en el casc urbà, el que dirigia cap a Manresa sortint de la vila. Per la seva forma s'anomena popularment 'el carrer de la mànega'. | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80058-foto-08138-149-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 96 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc