Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42827 Festa Major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-2 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216</p> XIX-XX <p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.</p> 08034-13 Calders <p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42828 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-0 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.</p> XIX-XX <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.</p> 08034-14 Calders <p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42829 Festa Major de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> XIX-XX <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> 08034-15 Bellveí 41.7707500,1.9907400 416116 4624816 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42830 Festa del Most https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-0 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> XIX-XX <p>En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.</p> 08034-16 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42831 Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-0 XIX-XX <p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.</p> 08034-17 Calders <p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42832 Festa dels Avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-avis <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.</p> XX <p>L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.</p> 08034-18 Calders <p>L'any 1950 va començar a celebrar-se.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42833 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-0 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.</p> XIX-XX <p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.</p> 08034-19 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42834 Mes de Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/mes-de-maria <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> XX <p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.</p> 08034-20 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42835 Festa de les Noies https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.</p> XX <p>Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.</p> 08034-21 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42836 Divendres Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/divendres-sant <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> XX <p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.</p> 08034-22 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42837 Primera Pasqua https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-pasqua <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> XX <p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.</p> 08034-23 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42838 Sant Pere Màrtir https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir XX <p>En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.</p> 08034-24 Sant Andreu <p>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> 41.7707500,1.9907400 416116 4624816 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42839 Festa Major de la colònia Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-jorba <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.</p> XX <p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.</p> 08034-25 Colònia Jorba <p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.</p> 41.7607400,1.9365900 411601 4623758 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia. 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42936 Barraca de vinya del Campà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa 08034-122 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42937 Barraca de vinya al camí de la Grossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa 08034-123 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42938 Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 08034-124 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42939 Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 08034-125 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42940 Barraca de vinya al camí de Vilaterçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana 08034-126 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42941 Barraca de vinya al terme de les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles 08034-127 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42942 Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles 08034-128 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42943 Barraca de vinya a la rotonda de Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders 08034-129 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Inexistent Patrimoni immoble Edifici Ornamental 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Escalé 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42946 Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota 08034-132 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42963 Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom. 08034-149 Sant Andreu 41.7703100,1.9904100 416088 4624767 08034 Calders Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
84982 Roure Gros del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. 08055-124 Just al nord-est del mas del Bosc 0 0 08055 Castellcir Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) La identificació sobre el terreny és incerta. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:32
53024 Bomba de bombeig d'aigua potable. https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-de-bombeig-daigua-potable XX Bomba d'impulsió, per al bombeig d'aigua des del dipòsit regulador per al subministrament d'aigua potable a la població. Fabricat per l'empresa Abellanet de Manresa. 08079-225 Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 En Antoni Pujol i Pujol fou l'encarregat des de l'any 1932 del manteniment del subministrament del servei d'aigua potable al municipi. 41.8688600,2.1124000 426340 4635597 1931 08079 L'Estany Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 52 2.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:32
81017 La Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-2 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XVII-XX El conjunt arquitectònic que correspon al que s'anomenava la sagrera està configurat per un petit grup de cases que es desenvolupà a tocar de l'església parroquial i que equival al nucli originari del poble de Monistrol de Calders. Es tracta de les cases que es van construir a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders i de l'antic cementiri, avui desaparegut i transformat en la plaça de l'església. Concretament, es correspondria amb les cases que avui són la Rectoria (antigament anomenat mas Guardiola), Cal Campaner, el Centre Parroquial (antigament, Ca l'Erola), Cal Tonico, Cal Pere Negre i Ca la Miquela, i potser alguna altra casa desapareguda. A part de la rectoria, la resta de cases conservades de l'antiga sagrera es troben al costat de ponent de la plaça de l'església, espai on s'ubicava l'antic cementiri, tot i que molt probablement hi podria haver alguna altra casa cap al sud o fins i tot a llevant, vers el nord hi ha la riera de Sant Joan. Antigament, les cases que haurien conformat la Sagrera serien més, incloent entre altres la zona on s'ubicava la desapareguda casa de les Monges. Exceptuant l'actual Rectoria (mas Guardiola) adossada a l'església i que té una tipologia pròpia d'una masia; en conjunt, la resta, són edificis bàsicament del tipus casa entre mitgeres o de cap de carrer, de planta baixa, i una o dues plantes, més la darrera sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener orientat est-oest; unes amb els murs de paredat comú vist i altres amb la superfície arrebossada i pintada. Excepte l'edifici del centre parroquial, en general la resta són de característiques similars, en algunes es pot identificar part d'estructura que pot correspondre als segles XVII i XVIII, sense descartar que puguin tenir elements anteriors, com a Ca la Miquela, així com reformes posteriors. 08128-83 a tocar de l'església de Sant Feliu, entre aquesta, la plaça de la Pedrera, el C/Molí i la riera. Les sagreres eren espais considerats sagrats que es desenvoluparen a partir de l'església parroquial i cementiri, a l'entorn del qual s'establia una delimitació habitualment d'unes 30 passes; espai en el qual no s'hi podien cometre actes de violència, raó per la qual esdevenia una zona on hi havia interès en construir-hi habitatges, entre altres, a fi de gaudir de la protecció eclesiàstica. L'església parroquial de Sant Feliu està documentada des d'època medieval, concretament al segle XII, també el mas Guardiola; segurament també d'època medieval data la construcció d'altres cases a la zona de la sagrera, aquestes però degueren experimentar evolucions arquitectòniques diverses, entre les quals reconstruccions o reformes d'època moderna, quedant testimoni d'actuacions del període barroc i modern, destacant els segles XVII i XVIII i que han perdurant fins als nostres dies. Sembla que a la zona de la Sagrera de Monistrol de Calders també hi hauria la capella de Sant Joan del Solà, segons consta referenciada en la documentació en que es cita aquesta església. Al segle XVII s'esmenta el lloc anomenat la Sagrera de Monistrol de Calders, segons es recull en un document de 1840 en sobre un cens d'un hort situat en aquest indret davant la capella de Sant Joan (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià: Manual comú, 1840-1842). 41.7598600,2.0135800 418000 4623584 08128 Monistrol de Calders Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es tracta d'una zona d'interès històric i patrimonial, no només per les característiques arquitectòniques dels edificis sinó perquè correspon amb el nucli originari del poble de Monistrol de Calders; tant l'estructura arquitectònica dels edificis conservats com el subsòl constitueixen un entorn d'interès patrimonial i susceptible de conservar restes arqueològiques.La majoria dels edificis conservats han experimentat algunes reformes al llarg dels anys, de fet la majoria consta que foren refetes entre els anys 1690 i 1810 (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 36). 96|94 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:37
81126 Barraca 11 de la Baga de Can Dat https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-baga-de-can-dat Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6240) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX es troba en avançat estat d'esfondrament. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la porta orientada a ponent. 08128-192 a la vall del torrent de la Baga del Coll, a la part alta i a la dreta del torrent. 41.7466100,2.0414800 420303 4622087 08128 Monistrol de Calders Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81126-foto-08128-192-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:37
42820 Les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quingles -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 91. XVIII-XX Masia de petites dimensions ampliada i remodelada els anys 50. La construcció antiga tenia només dues plantes i una superfície menor. Ha quedat dissimulada sota l'obra moderna que imita la tipologia d'una masia tradicional tot cobrint bona part dels elements autèntics. Actualment és de planta basilical i s'hi ha aixecat un segon pis. Té cossos adossats a la banda de ponent (tines) i de llevant. A l'entorn hi ha dependències de granja. 08034-6 Es tracta d'un mas documentat a partir del segle XIV. Possiblement el 1955 va sofrir una ampliació i remodelació general que li ha donat l'aparença actual. 41.7775700,1.9468000 412473 4625617 08034 Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42820-foto-08034-6-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42821 El Forn de Calç (casa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-casa XVIII-XIX Casa de planta irregular. Té un cos original de planta més o menys rectangular al qual s'hi ha adossat dependències. A la part posterior té planta baixa més dos pisos. L'interior és actualment restaurat i conserva dues tines. 08034-7 Probable construcció del mas al segle XVIII i ampliació al XIX. Els propietaris de la casa van construir el forn de calç a la meitat del segle XIX i s'encarregaren de la seva explotació. 41.7808000,1.9463400 412439 4625976 08034 Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42821-foto-08034-7-1.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42825 Les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tapies -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 XVIII-XIX Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa. 08034-11 Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies. 41.7779000,1.9318800 411233 4625668 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Es conserven documents antics de la casa 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42826 Capella de la Immaculada del mas Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies XIX Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. 08034-12 Mas les Tàpies La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. 41.7779500,1.9320600 411248 4625674 1880 08034 Calders Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42841 Font de les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-tapies XIX-XX Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural. 08034-27 Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans). 41.7803400,1.9363100 411605 4625935 08034 Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42852 Les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-0 -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991. XII-XX Totalment enrunat Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res. 08034-38 El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres. 41.7527300,1.9492900 412646 4622856 08034 Calders Difícil Dolent Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50. 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42854 La Mira https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mira XVIII-XIX En ruïna Petita masia en ruïna situada al cim d'un turonet en un meandre del riu Calders. Consta d'un cos residencial de planta rectangular. La façana principal és encarada a migdia. Es tracta d'una construcció senzilla, amb poques obertures. Es conserva més o menys l'estructura exterior i interior. Falta la teulada. L'interior conserva un forn i un soterrani. 08034-40 41.7622600,1.9548400 413120 4623909 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42854-foto-08034-40-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero Llinda de l'entrada principal: 1782 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42863 Sant Andreu de Bellveí (església i rectoria) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-esglesia-i-rectoria -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. XII En ruïna Conjunt d'església i rectoria. L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat. L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals. L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa. L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí. 08034-49 Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major. 41.7707500,1.9907400 416116 4624816 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-2.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals.-Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres. 92|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42864 Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. I-V Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica. 08034-50 Al mateix indret de l'església Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders. 41.7707600,1.9906700 416110 4624817 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42864-foto-08034-50-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal. 83 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42865 Serramalera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramalera -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. -XIII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 4-X-1998. XVIII-XX En ruïna Masia en ruïnes. Tot i el seu origen medieval la part visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla. Parets de maçoneria, amb cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó. Amb estructures modernes intrusives (bigues de ferro, etc). 08034-51 El mas es troba documentat el 1329. Era un mas modest que no arribava a 50 quarteres. Al segle XIX era una casa econòmicament important. El 1802 l'hereu es va casar amb una pubilla de Bellveí. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des dels anys 70 aproximadament el mas es troba en ruïnes. 41.7691400,1.9591800 413490 4624668 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42865-foto-08034-51-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42867 Reclosa del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/reclosa-del-viver XIX-XX La construcció és molt sòlida i es conserva bé. Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents. La resclosa té una llargària d'uns 27 m aproximadament. Consta d'un mur sòlid , més ample de la base. La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar. Forma un petit embassament. L'aigua té diverses sortides. A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent. A la part central hi ha una aixeta que canalitza l'aigua per regar els horts. Al començament de l'embassament hi ha un pou d'uns 4 m, on neix aigua. A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (...) DE VERGE MARIA - JAVM (...) TORR(E) CABOTA A (...)». 08034-53 El Viver (torrent de les Tàpies) Es tracta d'una construcció del final del segle XIX o principi del XX. Sorprèn l'esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes. Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota. L'any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l'embassament. 41.7862900,1.9648300 413983 4626567 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Al costat nord abans hi havia una mina per recollir aigua. 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
42924 Partagàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/partagas -VII Caminada Popular de Navarcles. 13-X-1991. Centre Excursionista de Navarcles (Fulletó amb text de Llorenç Ferrer) XVIII-XIX En ruïnes Antiga masia actualment en ruïnes. Situada al cim d'un turonet, just a tocar d'una torre d'alta tensió. Formada per dos cossos adossats en forma de L. Tenia dues plantes. Conserva les parets pràcticament fins a l'alçada de la teulada. El portal d'entrada era a la façana de migdia. Té una tina adossada, amb una rampa d'accés. 08034-110 Sempre ha estat un mas petit i una masoveria d'un de més gran. L'any 1850 tenia 30 quarteres d'extensió i era conreat per Salvador Clusellas, qui havia de pagar parts dels fruits al propietari, que vivia al mas Bellveí. Aquest, a causa d'un casament hereu-pubilla, va passar a ser propietat del mas Solervicens de Navarcles. 41.7643100,1.9566900 413277 4624134 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42926 Clot de la Domènega https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-domenega -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344. Desapareguda En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera. 08034-112 El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus. 41.7863500,1.9778300 415063 4626560 08034 Calders Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -La localització exacta del jaciment es desconeix. 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42930 Barraca de vinya al camí de Trullars https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49. XIX Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra. 08034-116 És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. 41.7787500,1.9702000 414419 4625724 08034 Calders Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero. Modificació OPC S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42933 Necròpolis de Partegàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-partegas -DAURA, A; GALOBART, J: «Necròpolis de Partagàs», a Catalunya Romànica: El Bages, vol. XI, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 136. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'Arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212-213. V-XV Necròpolis medieval que consta de set tombes del tipus cista, col·locades paral·lelament segons una orientació est-oest. Les caixes estan formades per diverses lloses laterals, generalment tres. Han estat obertes i violades i només s'hi ha identificat fragments ossis escampats. Una d'elles tenia una llargada força gran: 2'10 m. 08034-119 Al costat mateix del camí, a la banda de llevant. 41.7604500,1.9603500 413576 4623702 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42933-foto-08034-119-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 85 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42934 Sant Amanç (tomba) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-tomba <p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.</p> -3500/2500 <p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.</p> 08034-120 <p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.</p> 41.7935100,2.0114900 417869 4627322 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42934-foto-08034-120-1.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 78 1754 1.4 2484 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42935 Orquídees https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidees 08034-121 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Difícil Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
42948 La cova del Cargolaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-cargolaire Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons. 08034-134 A les roques dels Gitanos Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:28
84866 Castell de Castellcir https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellcir Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979. 6. Revisada. Pladevall i Font, Antoni, dir.. Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. 1a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 460 p. Revisada. XI Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen d'una intervenció de consolidació. El Castell de Castellcir s'alça al capdamunt d'una serra rocosa (amb orientació sud-oest/nord-est) que, tant per la seva forma allargada com pel perfil reentrant de la roca (més estreta a la base), li han conferit el nom popular de Castell de la Popa. L'accés al recinte es fa des del seu flanc orientat al nord-oest, on un camí enllosat mena cap a una gran escala de pedra que mor davant un gran portal amb arc de mig punt dovellat. Seguidament, s'accedeix a un espai distribuïdor que encara conserva íntegra la coberta amb volta de canó. A l'extrem oposat d'aquest distribuïdor hi ha 3 finestres (una d'elles tapiada) i, a banda i banda, sengles portes rematades amb arcs rebaixats que donen accés a la part sud-occidental i nord-oriental del castell. A la part sud-occidental del castell, just passat el distribuïdor inicial, hi ha un edifici del qual s'han perdut els forjats però que, juntament a la zona del distribuïdor, conserva evidències (caps de biga i rengles de finestres i festejadors) d'haver tingut planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. Dins la cantonada sud-oest d'aquest edifici es conserva un cup rectangular cobert amb volta de canó i revestit amb cairons de pedra. Ja fora d'aquest edifici, sortint-ne per una porta allindanada i sempre avançant cap al sud-oest, s'accedeix a un espai obert amb restes de mur i un cos avançat a un nivell inferior. Des de l'espai distribuïdor inicial cap al nord-est hi ha un seguit d'àmbits parcialment arrasats però que degueren tenir almenys planta baixa i primer pis. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha l'església castral de de Sant Martí de la Roca, d'origen romànic, amb una senzilla planta rectangular (possiblement fruit de les reformes del segle XVI) i coberta de volta de canó. A més de l'interior totalment buit, l'espoli de les amples dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada (que, segons sembla, van ser muntades en una casa de Mura) han causat danys a la façana meridional i a la coberta. 08055-8 Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa El primer esment documental del castell data de l'any 1014, quan 'Castellcirvio' apareix a la documentació de Sant Benet de Bages. Posteriorment, n'apareixeran les variants Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi. L'origen del castell rau en el control de la vall del Tenes. Si bé el domini del castell pertanyia al Casal de Barcelona, ja des del segle XI fins el XIV se n'ocupaven, com a feudataris, els Castellcir. El seu llinatge s'extingí amb la Pesta Negra, l'any 1348, i el domini passà successivament per les mans dels Planella i dels marquesos de Castellbell. Un fet històric ressenyable fou l'atac del castell per part del rei Jaume II l'any 1294, degut als abusos comesos per Gilabert de Castellcir. 41.7739200,2.1765800 431565 4625003 1014 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Cultural 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) També rep el nom popular de Castell de la Popa. 94|98|85 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:32
84943 Barraca de la Soleia dels Sorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-dels-sorts Se n'ha esfondrat la coberta. Barraca de pedra seca, de planta circular però amb la façana més aplanada. La porta devia ser al lateral sud-est, ja que la part nord està encaixada en el terreny. La coberta devia estar resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual se n'intueix l'arrencament. 08055-85 Entre Serramitja i els Sorts 41.7850200,2.0504600 421097 4626343 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 8577 de la wikipedra. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:32
84947 Balma del Molí d'en Brotons https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moli-den-brotons Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya. Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons. 08055-89 A l'est de la Tosca El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints. 41.7820200,2.0785000 423423 4625985 08055 Castellcir Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84947-foto-08055-89-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:32
84948 Cova de la Font de la Tosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-la-tosca L'entorn està degradat. Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà. 08055-90 Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà 41.7789700,2.0763600 423242 4625648 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:32
84950 El Xei https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xei GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30 TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. XVIII Masia situada en un turó sobre el marge esquerre de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia dels Sorts, que n'és a l'altra riba. El volum principal el constitueix un edifici de planta rectangular en origen i quadrada després d'una ampliació vers el sud. Consta de planta baixa i primer pis sota coberta. A la façana principal, encarada a sud, tan sols hi ha una gran obertura que correspon a una volta rebaixada (corresponent a l'ampliació esmentada) al fons de la qual s'hi troba la porta de la façana original, amb grans dovelles i la inscripció 1764 a la clau. La primera planta havia estat en bona part oberta, amb grans pilars sostenint l'embigat de la coberta. Tot i això, també s'hi aprecien finestres allindanades de pedra, especialment a la meitat nord. L'aparell és de grans pedres desbastades, lligades amb morter de calç i emblanquinades. A part del volum principal, hi ha altres espais (tant annexats com segregats) que corresponen a coberts i tancats. 08055-92 Quintana del Xei El primer esment documental és de 1130, quan consta com a alou de Sant Benet de Bages. En la documentació apareix en ocasions com a 'el Soler', 'l'Alzina' o el 'Mas Alzina'. Al segle XIII consta que tenia agregats els masos d'Armamirona i Colomer, ara desapareguts. Posteriorment passà a mans del mas Collell de Balenyà i, més endavant, a les de la Closella. A partir de mitjan segle XVI passà a mans de Pau Alzina, i més tard a les de Pau Soler, conegut amb el sobrenom de Xei. Fou habitada pels seus propietaris fins al 1785, i més tard hi hagué masovers, fins a mitjan segle XX. Actualment torna a estar habitada de forma permanent. 41.7791400,2.0503400 421080 4625691 1764 08055 Castellcir Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84950-foto-08055-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84950-foto-08055-92-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 94|98|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5