Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42891 | Teuleria de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-grossa | XVIII-XIX | Teuleria o forn de totxos situat al cim d'un serrat que s'anomena 'Serrat de la teuleria'. Actualment es troba mig ensorrada i coberta per la vegetació. | 08034-77 | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Element no localitzat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 42944 | Dipòsit de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-major | Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. | XVIII-XIX | Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça. | 08034-130 | Plaça Major | La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 84967 | Dolmen del Trompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-trompo | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). | Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic | Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia. | 08055-109 | Al bosc mitger | 41.7690800,2.0465100 | 420749 | 4624577 | 08055 | Castellcir | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 84244 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-1 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per un gran nombre d'objectes d'interès històric, artístic i etnològic, que es troba majoritàriament a 'la Sala' a cal Recader, però també en d'altres espais de l'ajuntament. És una col·lecció molt heterogènia, de la que formen part objectes molt diversos, des de retrats dels diferents reis i dels presidents de la Generalitat, quadres de pintura, diapositives, banderes, escultures, ciris i d'altres objectes d'utilitat desconeguda No es troba inventariada ni ha estat objecte de cap estudi. | 08064-292 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84244-foto-08064-292-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 47263 | Col·lecció d'objectes de Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-els-ventets | XX | Col·lecció d'objectes procedents de la casa Els Ventets, formada per diversos objectes de la llar i una col·lecció d'obra pictòrica d'aproximadament 40 elements entre els que hi ha obres de pintors catalans, espanyols i alguns extrangers. Alguns són pintors de certa anomenada. | 08070-5 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 47359 | Rellotge del campanar de Santa Maria dels Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-maria-dels-socors | Rellotge del campanar del poble de Collsuspina. 1 d'Agost 2008. Fulletó realitzat amb motiu de la inauguració de la restauració del rellotge. Ajuntament de Collsuspina. Mercadé rellotgers S.L. (2008). Projecte de restauració del rellotge del campanar de Collsuspina. | XX | Rellotge ubicat a la torre del campanar de l'església dels Socors de Collsuspina. Exteriorment es veu l'esfera i a l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. L'estructura i la bancada és tota de ferro, els eixos i pinyons d'acer, les rodes, contrapesos i alguns pinyons són de llautó, els dos pesos són de ferro, la tija del pèndul i la bancada són de fusta. | 08070-101 | c/ Nou, 4. 08178 Collsuspina | L'any 1969 l'Ajuntament de Collsuspina encarrega la fabricació d'un rellotge per posar al campanar de l'església de Santa Maria dels Socors de Collsuspina. El rellotge el va fabricar Manufacturas Blasco, empresa ubicada al barri de Roquetes de Tortosa. El rellotge és el model Monumental Modern, que es dona corda per si mateix amb remuntatge electrònic dels pesos, soneria d'hores amb repetició i de quarts. Per la soneria s'instal·len dos martells moderns giratoris. L'esfera és de 120 cm de diàmetre de vidre, numeració àrab negre sobre fons esmerilat blanc. El cost total del rellotge va ser de 79.790 pessetes. L'any 2008 es va restaurar el rellotge, a càrreg del rellotger Xavier Mercadé Pascual. Al campanar hi ha una campana feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592. | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 1969 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47359-foto-08070-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Manufactuas Blasco | Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 47415 | Dansa de garrofins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-garrofins | TARTER FONTS, Ramon L'Àlbum de Moià Ajuntament de Moià, 2005, p.16 BALLÚS CASÓLIVA, Glòria El ball deles gitanes i el ball dels garrofins de Moià: materials per a la seva història, Modilianum núm.44 (1r semestre, 2011), p.53 | Ja no es balla a Collsuspina | El Ball dels garrofins és una dansa tradicional de Moià, tot i que es ballava a diferents llocs del moianès com Collsuspina. Actualment encara es dansa a Moià, i la interpreten un grup de nens i nenes acompanyats del so d'un flabiol o d'una gralla. Es balla la vigília de Sant Sebastià, al vespre, quan surten a ballar pels carrers i places acompanyats de dos teiers que els fan llum i de la figura del Pollo. També fan la seva dansa a l'hora de l'ofici del sant el dia 20 de gener. | 08070-157 | Collsuspina i Moianès | El ball dels garrofins és anomenat per primera vegada l'any 1789. Era ballat per sis joves solters la vigília de Sant Sebastià al vespre, acompanyats per música (que devia ser de flabiol) i dels portadors de teies. El seu nom deriva del mot 'garrofa' i és degut segurament a la forma de la barretina que porten penjant enrere, encara que altres versions han fet derivar la paraula (que alguna vegada apareix com a 'gaofins') del verb llatí gaudeo, gaudir. Durant el primer terç del segle xx també participaven en la processó de Sant Sebastià, portant en baiard una imatge processional de plata. Després de la guerra civil, els garrofins foren el ball que es mantigué més en actiu, si bé hi hagué períodes en què no es ballà. L'any 1974 es va recuperar el ball a Moià, tot i que s'ha perdut la tradició a Collsuspina. El vestuari dels garrofins està compost per: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla de puntes blanca, camisa amb màniga llarga blanca, escalfadors de color vermell, llaç vermell al coll, armilla amb cascavells amb rivets vermells, banda i faixa vermelles i garrofa (barretina) amb cintetes de colors al cap. Els balladors surten caminant de forma individual l'un darrere l'altre format dues fileres. Fan uns peculiars saltirons:1, 2 i 3, i el peu endavant. Quan canvia el ritme de la música fan una rotllana i finalment en grup de quatre, dos s'agafen sobre les espatlles dels altres dos per aixecar-se. És d'interès veure el grup que ha aguantat més estona a dos dels garrofins fent la torre. La participació del Pollo en aquest ball, és sols per acompanyar els garrofins, però sense cap intervenció. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 52826 | Can Jan de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-de-les-eres | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada de dos plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, amb el carener paral·lel a la façana. La seva composició es vertebra a partir de la porta principal que es disposa vers el costat de ponent. L'estructura dels brancals de la porta és feta amb maó cuit de gran format i arc rebaixat molt acusat. Al costat s'hi disposen dos finestrons, un emmarcat de maó i l'altre de pedra tallada. A la planta sota coberta s'hi disposen tres finestres rectangulars de dimensionat diferent que presenten aplacat de pedra als brancals i llinda plana de fusta. El parament exterior dels murs a la planta baixa és de fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades mentre que el nivell superior és tot revestit. | 08079-27 | Núcli urbà. Carrer Vic, 17 | 41.8710000,2.1127800 | 426374 | 4635834 | 08079 | L'Estany | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52826-foto-08079-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 53023 | Projector cinematogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-cinematografic | XX | Maquina de projectar cinema procedent de l'antic cinema municipal. Dispositiu opto-mecànic fabricat per l'empresa OSSA i que era emprat per mostrar pel·lícules projectades en una pantalla. L'aparell projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. | 08079-224 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 1947 | 08079 | L'Estany | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53023-foto-08079-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53023-foto-08079-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 80148 | Llegenda del dolmen de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dolmen-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna. | 08138-240 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El dolmen va desaparèixer en la construcció de la carretera N-141-c. Es diu que va acabar formant part del pedram de la carretera. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||||
| 80149 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia-1 | AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona. www.festes.org/articles.php?id=418 Clarà i Arisa, Jaume: 'Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià'. La Tosca, abril de 2010, | XVII | Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica. | 08138-241 | Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià. | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda: 'Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésiabaix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins.Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge.L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural.Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins.' | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 80150 | Refrany de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Refrany que diu : 'De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és'. | 08138-242 | El dolmen de la Grossa es trobava situat en un punt on actualment esta la carretera N-141-C, que antigament era un camí ral, prop de l'edifici actual de la Grossa tot i que no pertany al municipi de Moià. Cap a l'any 1865 en la construcció de la carretera, els picapedrers van rebre l'ordre d'esmicolar totes les pedres i obstacles que es trobessin dins el tram de la carretera i així ho van fer, incloent-hi el dolmen de la Grossa. El terme municipal al qual pertanyia aquest sepulcre és dubtós. A. Bofarull amb altres autors deia que pertanyia al terme municipal de Moià, S. Ginesta en la seva obra ' La comarca del Bages' esmenta que pertanyia al terme municipal d'Avinyó i segons altres fonts es considera propietat del municipi de Calders. | 41.7772300,2.0954500 | 424826 | 4625438 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||||
| 80204 | C. Francesc Viñas / c. Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-francesc-vinas-c-sant-antoni | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Pujades i Cavalleria, J (1992); Memòria d'intervenció arqueològica preventiva al carrer Francesc Vinyes cantonada amb el carrer de Sant Antoni ( placeta del Casal ) de Moià ( Bages ). Inèdit. Març. Vic. Núm. d'Inventari del Palau Moja nº826. | Excavació realitzada per J. Pujades l'any 1992 en el jardí elevat de can Carner que dona al carrer Francesc Viñas, antigament anomenat també carrer de la Cendra. En el procés de rebaix de terres del jardí elevat es va localitzar un mur de carreus irregulars amb orientació N-S i del que no es va poder determinar les mides ja que estava parcialment tapat per la vorera del carrer. El material arqueològic obtingut (102 fragments ceràmics, 14 fragments ossis de fauna, 1 escòria, 1 carbonet, 1 fragm.fFerro i un de teula) dona una cronologia a partir del s. XVI tot i que va aparèixer algun fragment de la baixa edat mitjana qualificat de residual. El número més important de ceràmica és la que correspon a finals del s. XVII i sobretot al s. XVIII. Així doncs, el material localitzat a la rasa de fonamentació del mur dona una cronologia no anterior a l'època moderna. | 08138-296 | Casc Urbà. Angle entre els dos carrers. | L'any 1366 es construeix la muralla de la vila que estava formada per: muralla, fossar i contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la Bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la Rectoria) i el carrer Jussà. | 41.8161300,2.1593300 | 430177 | 4629703 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A la memòria d'intervenció d'urgència no apareix cap UTM de l'estructura, només una cota Z: -220 pel parament de tramuntana i Z': -414 pel parament de llevant.No es coneix si van ser respectades les restes a l'hora de fer la nova pavimentació del jardí. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 42878 | Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatercana | XX | Gran casal reedificat com a residència d'aire senyorial damunt d'una anterior masia que es va cremar. La construcció actual és de planta més o menys quadrada. A la part de ponent té quatre plantes i a la de llevant tres. Té una torre de planta quadrada adossada en un angle. Als baixos del sector de llevant (casa del masover) es conserva part de l'antiga construcció. La nova construcció té una estructura perfectament planificada i regular, amb sèries de finestres de diferent tipologia. A la planta baixa hi ha la masoveria. El primer pis és adequat com a habitatge residencial, amb mobiliari d'època. El pis superior és buit. | 08034-64 | L'antic mas es va cremar a finals del segle XIX i va ser abandonat. El 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior excepte en la façana de ponent, que es va aixecar de nou. També s'aixecà un segon pis. El propietari era un tal Graus, farinaire de Barcelona. El 1960 es fa l'estructura interna i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta, amb graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Al peu de la casa hi passava el camí cap a Monistrol de Calders. L'antiga propietat incloïa la caseta d'en Ponça (a la urbanització Urbissol) i la Ruca. Els anys 40 es van dividir en diferents propietats. | 41.7995200,2.0330800 | 419671 | 4627969 | 1930/60 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-3.jpg | Física | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserva una taula que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 m. Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula. | 98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 42892 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-3 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25). | 08034-78 | 41.7939100,1.9908900 | 416158 | 4627387 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 42899 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal | XI-XX | L'arxiu municipal de Calders es troba ubicat a la primera planta de l'edifici municipal, al costat de les oficines. Està equipat amb 127m linials de prestatgeries fixes i gaudeix de bones condicions medioambientals. Conté basicament la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també hi ha altres fons més petits, que integren el patrimoni documental de la vila, com són el del jutjat de pau, el del sindicat agrari i el de la Falange. Com a característiques del fons municipal cal destacar, que es tracta d'un fons contemporani, que permet conèixer, analitzar i estudiar tots aquells aspectes i assumptes en els quals l'ajuntament intervé arrel de les seves atribucions en la gestió i govern del territori municipal. Cal destacar el el volum amb unes 1045 capses i la varietat tipològica dels documents: Administració general (1807-2009), Hisenda (1822-2008), Proveïments (1878-2008), Serveis Socials (1911-2008), Sanitat (1889-2008), Obres i Urbanisme (1878-2008), Seguretat Pública (1820-2008), Serveis Militars (1821-2001), Població (1825-2007), Eleccions(1871-2009), Ensenyament (1879-2008), Cultura (1934-2008), Serveis Agropecuaris i medi ambient (1889-2008). Dintre d'aquestes seccions cal destacar algunes sèries com els llibres d'actes: 1879-2005, els comptes: 1822-2008, l'amillarament (1834-1991), atenció al refugiats i víctimes de la guerra: 1937- 1939, el padró d'habitants: 1825-2006), les eleccions municipals: 1873-2007, i les festes populars: 1948-2008. | 08034-85 | Ajuntament de Calders | L'Ajuntament de Calders va organitzar el fons municipal l'any 1998, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament. En aquest any , l'arxiver Joan Soler va realitzar la primera fase d'organització de tot el fons municipal, uns 67 ml, instal·lats en 733 capses. La instal·lació de les capses segueix el sistema de numeració contínua. El grau d'organització i conservació de la documentació era precari fins a la intervenció que va portar a terme, l'any 1998 l'OPC , tot i que en començar, Joan Soler, es va trobar amb tres instruments de descripció un de 1927, altre de 1966 i un tercer de 1990. Aquest instruments eren molt somers, no aplicaven quadre de classificació, i mancava molta documentació per inventariar. A finals de l'any 2004, l'Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'arxiu municipal. Des de l'any 2004 fins ara l'arxiu ha crescut, i ara té 1045 unitats d'instal·lació inventariades amb el programa informàtic GIAM. L'arxiu és pot consultar al matí, en horari de les oficines municipals, disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes i els préstecs, amb l'assessorament d'una arxivera itinerant de l'Oficina de Patrimoni Cultural. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42899-foto-08034-85-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (Agnès Rueda) | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 42901 | Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/preso | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 113. | XVI-XVII | Construcció subterrània a la qual s'accedeix per una trampa de fusta des de l'oficina de correus, a l'edifici de l'Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2'90 x 3'90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l'exterior. A l'esquerra, un portal d'entrada rectangular. Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d'una de les dovelles de la porta d'entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l'escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l'habitació. | 08034-87 | Ajuntament de Calders | La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble. Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s'hi compta una quantitat en concepte del que s'havia gastat en llum per als presos). Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia. Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l'Ajuntament. | 41.7911200,1.9926200 | 416298 | 4627075 | 08034 | Calders | Restringit | Dolent | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Actualment l'accés a l'interior del soterrani no és possible, ja que hi ha un moble damunt de la trampa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 42922 | Ex vots de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-lesglesia | XIX | <p>Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.</p> | 08034-108 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia) | <p>Pintures probablement del segle XIX.</p> | 41.7910700,1.9935100 | 416372 | 4627069 | 08034 | Calders | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42922-foto-08034-108-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 42923 | Fons documental de lArxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial | <p>-VALDENEBRO, Raquel: Guia d'Arxius Parroquials del Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995. (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal de Manresa).</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu es conserva pràcticament complet. Consta de: -Llibres sacramentals: Baptismes (des de 1662), confirmacions (des de 1802), matrimonis ( des de 1662), defuncions (des de 1662) -Administració: llibres de culte (1851-1965), Visites (1885-1981), administració econòmica (1705-1915) -Llibres notarials: testaments (des de 1683).</p> | 08034-109 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (locals parroquials). | <p>Església parroquial documentada des del segle X i ampliada durant la primera meitat del segle XVII.</p> | 41.7910100,1.9930100 | 416331 | 4627063 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42923-foto-08034-109-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva documentació abundant sobre les diverses obres de reforma de l'església i la construcció de retaules. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||||
| 42960 | Font dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. | Propera a Malniu. Es troba dins una casa on hi ha l'actual captació d'aigua del municipi de Calders. L'aigua prové del riu Calders. | 08034-146 | Molí del Castell | La font dels Horts tenia propietats medicinals i brollava aigua contínua. A en Joan Cuyàs se li va acudir bombar l'aigua i conduir-la amb canonades fins al poble, cobrint 200m de desnivell. El setembre de 2015 va explicar el projecte als veïns, ja que es necessitava una quantitat de suscriptors per poder-ho posar en marxa. Va construir un dipòsit de 80.000 litres al Grau. A inicis de setembre de 1917 l'aigua arriba al poble, i el dilluns de festa Major es va fer una processó fins al dipòsit per beneir l'aigua. Tot i els esforços, diversos problemes van acabar per deixar inútil el servei (canonades trencades per la pressió, manca de subministrament de material, ....) i en Joan Cuyàs es vengué tota la instal·lació ja inservible el 1920. L'any 1932 l'ajuntament re-compra les instal·lacions i tornà a portar l'aigua al poble. | 41.7780600,1.9945400 | 416441 | 4625623 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 84865 | Can Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sants | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Conjunt de construccions entre les quals destaca un cos principal de planta rectangular i coberta a dues aigües, que consta de planta baixa, primer pis i pis sota coberta (d'alçada plena sota la carena i més limitada sota els caients de la teulada). Si bé hi ha obertures per totes les façanes (fet que posa de manifest que aquest cos va ser exempt), les principals s'encaren al sud. Llevat de la porta, resolta amb arc de mig punt de grans dovelles, la resta són allindanades. A la llinda de la finestra del primer pis situada sobre la porta hi consta la inscripció '1683 / ISIDRO SANTS', repartida a banda i banda d'un monograma IHS en relleu. A la llinda d'un balcó també al primer pis hi ha inscrita la data 1777, que deu correspondre a una reforma. Al cos principal s'hi adossaren diversos volums menors, que actuen com una extensió del mateix. Com la part original, estan alçats en maçoneria i acabats amb arrebossat de calç. En canvi, als laterals oest i sud hi ha un seguit de coberts d'entitat menor que, en forma de lletra C, creen un pati interior. | 08055-7 | Entre la Costa del Molar i la Riera de Castellcir | La casa és esmentada l'any 1666 i a la consueta de 1769 | 41.7537400,2.1576700 | 429972 | 4622778 | 1683 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84867 | Cementiri parroquial de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-parroquial-de-santa-coloma-sasserra | El Vell cementiri de Santa Coloma Sasserra: recull de dades i reportatge de les obres d'arranjament. Castellcir : Fundació Esteve Torrentó i Rius], 2010 | XIX | Les inscripcions mostren un desgast notable | Al conjunt format entorn a l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra s'hi accedeix passant la porta d'una petita tanca de pedra. Flanquejant aquest accés hi ha sengles inscripcions pràcticament illegibles, probablement provinents d'antigues làpides. Ja dins el recinte es troba frontalment l'església i, a mà esquerra, la tanca del cementiri. En una posició central hi ha la porta d'accés, una obertura (closa per una tanca de forja) rematada amb arc de mig punt sobre el qual hi ha un gran bloc de pedra (que actua més com a frontó que no com a llinda) de perfil arrodonit en el qual destaca el relleu d'una calavera amb dues tíbies creuades sota el qual hi ha una inscripció que intercala la data 'ANY / 1863' amb la frase admonitòria 'ESTA TESTA DESCARNADA - ESCOLTA' L I TE DIRÁ / FOU CARA DE [...] TU / AVUI O DEMÀ TU / PI [...] DEVORAR'. Al recinte, de petites dimensions, hi ha enterraments al terra coberts per làpides, juntament amb monòlits i panells de recent instal·lació amb poemes. | 08055-9 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma Sasserra està documentada des del segle X, i la seva condició de parròquia devia comportar la creació d'un espai de necròpolis al seu redós. No obstant, la configuració del cementiri actual és molt més recent, contemporània a jutjar per la inscripció de l'entrada. | 41.7947300,2.1685000 | 430916 | 4627320 | 1863 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84871 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-9 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau | XIV | Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic | L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura. | 08055-13 | A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra | El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta. | 41.7725900,2.1542800 | 429710 | 4624873 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84873 | Església de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9828 | XI-XIX | L'església de Santa Coloma Sasserra, documentada al segle X, ha arribat als nostres dies amb la planta i alguns elements d'estil romànic i una fesomia que correspon a la remodelació d'època moderna. S'hi accedeix travessant un clos dins el qual també hi ha el cementiri. El temple és de nau única i absis semicircular, amb la façana principal a ponent (on s'obre una porta axial, amb arc de mig punt dovellat) i un campanar de planta quadrada a l'angle nord-est (que conserva arcuacions llombardes i finestres geminades, ara tapiades). Partint d'aquesta configuració original, posteriorment s'hi afegiren capelles de planta rectangular a banda i banda, i una sagristia al costat de migdia de la capçalera. Així mateix, es va sobrealçar tot el conjunt donant lloc a noves obertures (com l'òcul de la façana principal) i a una nova coberta de volta de canó. | 08055-15 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església parroquial de Santa Coloma Sasserra està documentada des del 939, i és esmentada els anys 956, 1109, 1149 i 1160. A més del petit conjunt articulat al seu voltant, estenia la seva parroquialitat a masos dels actuals termes municipals de Castellcir, Balenyà, Centelles i Moià. Les fases de construcció reconeixibles al temple es poden datar al segle XI (campanar), XII (absis), XVII i XIX (en concret, 1673 i 1820, corresponents a les reformes generalitzades). | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 84874 | La Talladella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talladella | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). | XVI-XVIII | El desús d'alguns espais comença a causar deterioraments | El mas de la Talladella és un conjunt arquitectònic fruit de la incorporació de cossos al que havia estat l'edifici original: el gran casal de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer pis i golfes sota la coberta a dues aigües, amb tres crugies diferenciades. És en aquest cos, la façana principal del qual està orientada a migdia, on els grans carreus de reforç dels angles i les pedres que emmarquen les obertures destaquen més sobre la resta de l'aparell, de maçoneria de pedra mitjana i morter. A més de la porta (rematada en un arc de mig punt amb grans dovelles), és notable el treball de les llindes, on hi ha fins a tres relleus (amb forma d'escut ovalat) amb el monograma IHS; un d'ells és sostingut per un querubí. La façana principal té adossada una galeria de dos pisos sostinguda per un pilar de pedra continuat en maons i unes bigues de fusta notables. A més d'aquest afegit, un seguit de coberts i pallisses conformen un pati al voltant de l'edifici principal, clos amb una tanca on hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpida una roseta inscrita en un quadrat sobre el qual hi ha una creu. Sobre la fusta d'aquesta porta hi ha marcada la data 1830 sobre una A. Formant part del conjunt, però amb un accés independent, hi ha la capella del mas. De planta rectangular i coberta a dues aigües, té el seu origen al segle XVIII. es va consagrar a Sant Josep, tot i que modernament és coneguda com la Mare de Déu del Pilar. | 08055-16 | Al peu del Camí de Santa Coloma Sasserra | El primer esment documental del mas data del segle XIV, amb un propietari (Arnau Sa Taiadella) originari del mas Tullo de Santa Coloma Sasserra. Els Talladella prosperaren, i arribaren a tenir una casa senyorial a la plaça de Castellterçol. N'era fill el capità de fusellers Joan Baptista Talladella, combatent austriacista finalment exiliat a Àustria. | 41.7814500,2.1594500 | 430150 | 4625853 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El mas també és conegut popularment com la Taiadella | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84886 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIII-XXI | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic custodia bona part de la documentació d'origen eclesiàstic de l'actual municipi de Castellcir. Aquesta es distribueix en tres fons: el fons de la Mensa Episcopal, el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora i el fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir. Del fons de la Mensa Episcopal, que conté la documentació generada per l'actuació del bisbe com a senyor de les seves propietats, hi ha documentació referent a Casstellcir dins la sèrie 'Baronies de la Mitra. Termes de Santa Maria de l'Estany'. Dins el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora, és a la sèrie pergamins on hi ha referències d'interès sobre Castellcir. El fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir és, de tots 3, el més extens i el més concís pel que fa a documentació sobre Castellcir. El fons es divideix en els següents apartats: Llibres sacramentals Baptismes (1567-1910), Confirmacions (1664-1823), Matrimonis (1567-1773), Vària: compliment pasqual, comunions, etc. (1655-1949). Administració Aniversaris i celebracions (1668-1803), Llibre de l'obra (1939-1948), Visita pastoral i documents episcopals (1567-1729), Inventaris parroquials (1666-1939), Comptes i factures (1620-1953), Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. (1443-1839), Correspondència (1731-1889), Confraries (del Roser, 1648-1903; de les Ànimes, 1745-1845; de la Doctrina Cristiana, 1940-1941; de l'Apostolat de l'oració, 1901-1950), Vària (1726-1805). Llibres notarials Manuals (1570-1788), Capítols matrimonials (1537-1738), Testaments (1547-1788), Actes notarials (1332-1948), Processos (1408-1790), Registres de documents i formularis (1723), Vària (1590-1892). Pergamins (1281-1610).</p> | 08055-28 | Carrer Santa Maria, 1, Vic | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 1281 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 84890 | El Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-1 | Reformada recentment | Finca dins el nucli urbà amb diverses edificacions, on la principal, més propera al carrer correspon a l'habitatge. Té planta de T, és a dir formada per tres cossos amb l'entrada principal a l'est. Cada un dels cossos és de planta rectangular i segurament es van anar afegint progressivament al cos més antic. Es una edificació completament reformada amb totes les parets arrebossades. | 08055-32 | Carrer del sot de les Moles, 8-10 | 41.7590000,2.1481400 | 429185 | 4623369 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84890-foto-08055-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84890-foto-08055-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 84896 | Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ras-0 | Reformada al segle XXI | Construcció d'un cos de planta quadrada amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra on encara s'observen algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, com la del primer pis de la façana de ponent. Tanmateix l'edifici ha estats sotmès a una important reforma, que tot i que guarda l'estètica, obertures i planta original l'ha adaptat a les necessitats actuals. Al voltant del cos principal hi ha una tarima elevada que s'hi adossa. A redós d'aquest cos principal hi ha altres construccions de construcció moderna. | 08055-38 | A l'est del nucli principal, entre el carrer de Sant Andreu i el Torrent del Rossinyol. | 41.7626400,2.1519600 | 429507 | 4623770 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84896-foto-08055-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Finca envoltada d'una tanca, no s'hi pot accedir. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 84911 | Antiga Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XVII | Algunes construcions en perill d'ensulsida | Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri. | 08055-53 | A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria. | 41.7600000,2.1603200 | 430199 | 4623471 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També inclou el Mas Tomàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84913 | Cementiri de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-andreu | XX | Reformat el 1998 i el 2006 | Recinte de petites dimensions situat a l'oest de l'església delimitat per murs de pedra. Hi ha enterraments distribuïts en dues bateries de nínxols a tres alçades, que defineixen un pati central, on hi ha plantats alguns xiprers i on hi ha una creu de pedra. El cementiri, originari de l'antiga parròquia, actualment és municipal i encara està en us, fou ampliat el 1998 i 2006 i recentment remodelat. | 08055-55 | A la parròquia de Sant Andreu, a l'est del temple. | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà. | 41.7601800,2.1604800 | 430212 | 4623490 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 84924 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-3 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). | XX | Hi ha un habitatge construit just a sobre. | Edifici de planta de planta quadrangular d'un sol cos fet amb murs de maçoneria, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant. L'entrada a l'edifici es per l'oest on s'observa una porta rectangular, sobre la qual i ja al primer pis hi ha tres finestres quadrades. En les parets nord i sud les obertures tenen les mateixes característiques però de tres, passen a dos. A les golfes només s'observa una finestra per façana. Damunt les restes del vell molí hi ha actualment una casa edificada durant el segle XX, que son les restes actualment visibles. Tot i així sembla es versemblant intuir que l'aigua entrava al moli per la banda est del mateix, que es troba a tocar de la riera de Fonts Calents. Una mica més al nord, hi ha la font del Molí Vell, i al sud, i també en el curs de la riera, hi ha el molí Nou i la font i poua de glaç de la Vinyota. | 08055-66 | A l'oest del nucli urbà, a l'est del camí d'Esplugues i al sud e la Font del molí vell. | Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. | 41.7658500,2.1329900 | 427933 | 4624143 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Molí d'Esplugues.Durant la visita no es va accedir a l'interior, amb el que es desconeix si es conserven restes del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84931 | Pou de glaç de Can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-vilardell | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida | Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures. | 08055-73 | A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7459900,2.1595100 | 430116 | 4621916 | 08055 | Castellcir | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84932 | Capella de la Concepció de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-concepcio-de-maria | XVII | Capella d'una sola nau amb planta rectangular i coberta de teula àrab a dos vessants i absis pla. Té un petit campanar d'espadanya, molt senzill, fet de maons i coronament triangular, amb una petita campana. La construcció és aixecada a partir de murs de maçoneria, que actualment es troben completament arrebossats i pintats de blanc excepte a la façana posterior. La porta d'accés es troba a l'oest, és rectangular i està definida per blocs de pedra perfectament escairats. En destaca la llinda monolítica, amb una inscripció 'Capella intitulada Nostra Sra. de la Concepció feta fer per lo molt Ravarent Joseph Bosch, rector de Sant Llorenç d'Hortons, Bisbat de Barcelona 1674' Sobre la llinda hi ha una petita finestra rectangular delimitada per blocs de pedra carejada. L'església està construïda sobre la roca i per tant es troba lleugerament elevada del nivell de circulació. Per accedir-hi, hi ha una escala amb set graons amb barana d'obra a banda i banda. La porta actual és de fusta i té dues petites obertures amb reixes de ferro decorades amb el monograma de Jesús i Maria respectivament. L'interior és sobri, té el terra pavimentat amb rajoles de 30x30 m i dos bancs de fusta a tocar de les parets de la nau. A l'absis i presbiteri s'observen restes, força malmeses de decoració pictòrica. Entre les figures identificades hi ha la Verge Maria, dos àngels i un Sant. L'edifici es troba al pati exterior del mas, a tocar del Graner. | 08055-74 | Al mas del Bosc, sud est del nucli urbà. | Capella aixecada al segle XVII per satisfer les necessitats religioses del mas, que apareix documentat des de segle XVI. Tanmateix l'edifici actual sembla que seria del segle XVII, amb transformacions posteriors dels segles XVIII i XIX. L'església fou consagrada el 1673, i la feu construir Josep Bosch, fill de la masia, que fou rector de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.7533900,2.1684800 | 430870 | 4622730 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 84942 | Barraca de la Datzira 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-3 | Se n'ha esfondrat part de la coberta. Se n'utilitza l'interior com a magatzem. | Barraca de pedra seca, de planta quadrada, visiblement més ampla a la base que al coronament. La porta, orientada a sud i amb remat allindanat, és ovoïdal, i no rectangular. Al lateral nord hi havia hagut una obertura quadrada, ara tapada. La coberta està resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual s'ha esfondrat la part central. | 08055-84 | Entre la Datzira i la riera de Marfà | 41.7816100,2.0649900 | 422300 | 4625952 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins d'una finca tancada perimetralment, de manera que va ser observada a distància i alguns detalls podrien haver passat per alt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 84944 | Barraca de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-serramitja | Pèrdua de la coberta. | Barraca de pedra seca de planta circular. La porta, allindanada, es troba orientada a sud. Els seus perfils són irregulars (l'obertura és ovoïdal), probablement degut a la pèrdua de pedres. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades malgrat que està pràcticament enrunada del tot. | 08055-86 | Al sud-est del mas de Serramitja | 41.7902900,2.0512900 | 421172 | 4626928 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 8583 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 84945 | Barraca del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp | Pèrdua de la coberta quasi total. | Barraca de planta circular, originalment de pedra seca però posteriorment rejuntada amb morter de calç. La porta, allindanada, es troba orientada a sud, i té uns perfils són irregulars que tracen una obertura ovoïdal. Hi ha dues petites obertures a nord i a oest, i s'aprecia una antic prestatge (actualment reblert) al lateral est. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades, malgrat que està pràcticament enrunada del tot. A la part externa, al costat nord, s'hi adossen dos trams de mur. | 08055-87 | Al sud-est del mas de Serramitja | 41.7892000,2.0510700 | 421153 | 4626807 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 8582 de la wikipedra, on consta el comentari que la barraca fou en algunes parts consolidada amb argamassa perquè el vinyater, de Cal Camp d'Avinyó, s'hi quedava sovint a dormir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 84946 | La Closella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closella | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España: Barcelona. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona: [s.n.]; Impremta de la Casa de la Caritat, 1923. Separata de: Quaderns d'Estudi, vol. XV, núm. 57. PERICOT GARCIA, L. La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1925. PERICOT GARCIA, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 31). | Monument funerari calcolític consistent en una cista rectangular tancada, amb orientació nord-est/sud-oest, envoltada per un túmul. Se'n conserven cinc lloses, essent els ortostats laterals els més alts en comparació amb els dels costats curts. No se'n conserva la llosa de coberta. Entre els materials que s'hi localitzaren hi ha 7 peces dentals i 4 molars. | 08055-88 | Serrat dels Llamps | Fou excavat a la dècada de 1940, amb una segona intervenció realitzada l'any 1958 que no donà nous resultats, però que en permeté la documentació. | 41.7723900,2.0606300 | 421927 | 4624932 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominat la Clusella o la Crusella. No s'hi va poder accedir, donat que la parcel·la estava tancada per a la custòdia de bestiar. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 84949 | El Molí de la Datzira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-datzira | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XVIII | Ha perdut la coberta. | Gran edifici de planta rectangular amb la façana principal, en un dels costats llargs, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. Si bé l'aparell és de pedra mitjana desbastada lligada amb morter de calç i emblanquinada, les obertures estan fetes amb grans blocs escairats. Cadascun dels tres nivells té tres obertures, situades simètricament: a la planta baixa hi ha un gran portal coronat amb un arc angular de tres dovelles, flanquejat a l'esquerra per una finestra i a la dreta per una porta; a la primera planta hi ha tres finestres, la central amb un ampit simple; al nivell sota coberta s'aprecia com, de les tres finestres, la central va ser engrandida per esdevenir o un balcó o per afavorir la càrrega. Llevat de l'arc de l'entrada, la resta d'obertures són allindanades. La coberta, avui perduda, era a dues aigües en sentit longitudinal, de manera que un dels ràfecs vessa sobre la façana principal. A l'angle sud-oest de la planta baixa s'hi reconeixen uns arcs que donen a un espai soterrani, relacionat amb la maquinària de funcionament del molí, accionada per l'aigua que hi arribava des de la resclosa a la riera de la Golarda (uns 800 m aigües amunt) mitjançant un canal obrat vora 1700 (com testimonien dues inscripcions amb l'any 1705). Annexat al lateral oest del molí, hi ha restes molt deteriorades d'una edificació. Segregat d'aquestes construccions, uns metres més al sud, hi ha un petit volum corresponent a l'antic forn del molí. | 08055-91 | Just al sud de la Datzira | El Molí fariner de la Datzira és a poca distància al sud-oest de la masia de la Datzira, entre aquesta i la riera de la Golarda. El seu origen, vinculat a una època de grans reformes a la masia, es trobaria entorn al 1700. La família propietària, de cognom Datzira, alternava la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Hi van viure fins el primer terç del segle XX, quedant després abandonat i en clar declivi (el que n'ha afectat l'estat de conservació). A principis de segle XX, el mas principal torna a estar ocupat per masovers, el que ha propiciat que el molí es mantingui net. | 41.7842100,2.0580800 | 421729 | 4626246 | 1705 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84977 | Balma de la Clusella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-clusella | Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre). | 08055-119 | Al sud de la Clusella | 41.7639700,2.0560400 | 421535 | 4624001 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 84978 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-2 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Hi ha parts del parament trencats, i l'acció d'una planta enfiladissa i dels agents meteorològics l'està degradant. | Petit edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est. El cos principal té planta baixa, primer pis i pis sota coberta, amb un petit annex a l'extrem oest amb tan sols planta baixa i primer pis. La façana del cos principal, orientada a migdia, té dues obertures allindanades per nivell: una porta i una finestra enreixada a la planta baixa, dues grans finestres amb ampit al primer pis i dues finestres menors (només una amb ampit) a la planta sota coberta. El cos annex tan sols té una obertura per planta. L'aparell és de maçoneria (amb algun petit afegit de maó, com l'arc de descàrrega sobre la llinda de la porta) i està arrebossada amb morter. La coberta és a dues aigües. Quant a la distribució interior, l'espai principal de la planta baixa té una gran xemeneia que, alhora, conserva l'obertura d'un forn (reconeixible a l'exterior com un cos annex de planta circular). En una cantonada de la planta baixa hi ha la cuina, que conserva la pica de pedra. La casa conserva els forjats dels pisos superiors, amb bigues i terres de fusta. | 08055-120 | Al peu meridional del Serrat Rodó | Es tracta de l'antiga Casanova de les Solanes, documentada des del 1750. | 41.7643900,2.1810500 | 431927 | 4623941 | 1750 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84983 | Alzina de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puigdomenec | L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local. | 08055-125 | Just a ponent de Can Puigdomènec | 41.7357200,2.1523100 | 429506 | 4620781 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 84992 | El Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardell-0 | XVI-XVIII | Edificació orientada a migdia, on té l'entrada principal que dóna accés al recinte. Aquesta entrada consta d'un mur que de pedra que s'estén entre dos del les edificacions annexes, tancant un espai que actua de pati distribuïdor. En aquest punt hi ha una petita cornisa, sota la qual hi ha la porta, definida per grans carreus escarriats definint un arc de mig punt, amb el monograma IHS esculpit i un text il·legible a la dovella. Passada aquesta porta s'accedeix al pati quadrangular, que dóna accés a tot el nucli original. El cos central, està lleugerament més aixecat que els laterals i té coberta amb teula àrab a doble vessant. La construcció està feta a partir de carreus escairats, força regulars tot lligat amb morter de calç. La porta d'entrada a l'habitatge, també feta amb arc de mig punts i carreus escairats hi ha l'escut de Catalunya esculpit a la dovella. Per sobre questa porta en destaca una finestra amb aires tardo gòtics. Adossats a aquesta construcció trobem diferents cossos annexes tant a l'est com a l'oest, aquest últim sobrepassant el límit definit pel pati distribuir, perllongant-se vers el sud. Ja fora d'aquest nucli original també hi ha un gran pati una part del qual es troba paviment amb rajols a redós del qual hi ha altres dependències independents com estables, femers, graners, etc. Al nord del recinte encara hi ha un altre edificació de petites dimensions, i al sud trobem una gran bassa de planta circular. | 08055-134 | Al sud del nucli de Castellcir, als camps del Vilardell, a tocar del termenal de Sant Quirze Safaja. | Mas documentat des de 1287, i conserva un nucli original del segle XVI, però també nombroses transformacions i afegits dels segles XVII i XVIII. | 41.7412800,2.1537400 | 429631 | 4621397 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 84998 | Cal Fantasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fantasia | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX | Coberta parcialment ensulsida. | Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert. | 08055-140 | Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol. | Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació. | 41.7440100,2.1428400 | 428728 | 4621710 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 84999 | Serracaixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracaixeta | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original. | Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent. | 08055-141 | Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra | És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció. | 41.7919600,2.1719300 | 431198 | 4627010 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A llevant trobem la Font del Barbot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85004 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-3 | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada recentment | Construcció orientada a sud i construïda sobre un aflorament rocós, formada per dos cossos, amb coberta a doble vessant, amb ràfec de maons. Feta amb pedra de mida diversa lligada amb morter, té carreus escairats a les cantonades. El cos més antic possiblement és el de ponent, on trobem una gran porta rectangular definida per carreus de pedra escairada a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, una de les quals també definida per carreus escairats i amb ampit de pedra motllurada. L'altre obertura, amb llinda de fusta, sembla posterior i vinculada a una reforma. Aquest cos va patir una ampliació per la banda de llevant amb un parament molt similar. En aquesta banda trobem tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, totes amb llinda de fusta, iguals que les la reformada de la banda oriental. A l'extrem est d'aquesta ampliació hi ha una porta tapiada i just per sobre una petita obertura amb una cornisa. A la façana nord trobem quatre obertures, totes elles a la part més antiga de l'edifici. Les dues del primer pis estan definides per blocs de pedra escairada i tenen ampit de pedra motllurada. Les altres dues estan definides per maons. A la façana lateral est trobem cinc obertures, totes definides per maons. Tres d'elles corresponen a grans finestres rematades amb arc rebaixat. A l'oest de la construcció principal hi ha un petit annex adossat, afegit possiblement amb la ultima reforma de l'edifici. | 08055-146 | A Marfà, al nord est del Torrent de la Fàbrega. | Se'n sap molt poc d'aquesta edificació, però sembla que apareix a la documentació des de 1497, per tant té un origen medieval. | 41.7843600,2.0827700 | 423781 | 4626241 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84102 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970. | 08064-150 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 84105 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-9 | XX-XXI | El fons fotogràfic municipal es troba situat a 'la Sala', a cal Recader. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d'arxivadors. Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Castellterçol. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes, del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.). | 08064-153 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84105-foto-08064-153-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 84112 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers, que narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, el qual va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. Aquesta col·lecció, de gran valor artístic i documental (històric), és propietat de la Generalitat i es custodia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Està formada per 208 obres (192 dibuixos en diferents tècniques -tinta xinesa, llapis de carbó, guaix, i procediment mixt-, 11 olis i 5 mosaics), realitzades entre els anys 1939 i 1946. | 08064-160 | Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. El 9 d'octubre de 1986, Josep Franch i Clapers va oferir part de la seva obra en donació per tal de dotar el fons d'art de la Generalitat. El 14 de novembre de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat va acceptar l'oferiment i s'acceptà per Decret 379/1988. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tanmateix, i tot i que formen part de la col·lecció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els mosaics, olis i una selecció de guaixos es troben exposats a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol, i 24 obres més, al Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera.El codi de referència d'aquest fons és ANC1-539.Informacions referents a l'obra de Franch al Museu Memorial de l'Exili (MUME) facilitades per Miquel Serrano (conservador del museu).Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/josep_franch_clapers). | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 84130 | Gegants i Nans de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https://www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol. | XX | Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors. | 08064-178 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.