Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84868 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació | Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià. | 08055-10 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84868-foto-08055-10-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 80006 | Vila-Rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 163-164. Moià | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta moderns. La porta d'accés d'estil clàssic sense inscripcions és una portalada d'obra nova que dona accés al barri que no s'ha conservat. Annexat a la façana nord-est hi ha un cobert (antiga pallissa) actualment habitacle. | 08138-119 | Al sud i a poc més d'1 Km de la vila, a prop del Sot d'Aluies. | La masia va ser ampliada al s. XVIII, tot i que posteriorment l'edifici ha sofert altres ampliacions i restauracions. L'any 1913 es va edificar el pis superior. Actualment dedicada a turisme rural. | 41.8026800,2.0882900 | 424261 | 4628270 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80006-foto-08138-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Està totalment rehabilitada. s. XVIII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80271 | Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaclara-0 | Caldria una excavació acurada del lloc | Gran edifici o conjunt d'edificis, dels quals resta com a molt un metre de la part inferior. Presenta grans murs de 80 cm de gruix fets amb gres vermell relligat amb fang. El que semblaria un edifici dividit en 4 espais fa unes mides totals de 16 x 14 m. Hi ha també un espai que semblaria delimitar una era de 16,30 m x 18 m. | 08138-363 | Serra de Vilaclara, a tocar de la necròpolis del mateix nom | El mas Vilaclara apareix en un capbreu de l'any 1500 que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. | 41.8210000,2.0563100 | 421627 | 4630333 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80271-foto-08138-363-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 85884 | Vilagur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilagur | FERRER, Llorenç, PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 104, 114-115. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 29. | XIV-XIX | En ruïnes, i en procés de degradació perillós | Masia de dimensions modestes, probablement d'origen medieval. Es troba en semi-ruïna però ha conservat molt bé la tipologia originària, ja que pràcticament no va sofrir modificacions modernes. Es troba emplaçada en un promontori vora l'antic camí que d'Oló anava al Molí del Perer i a Moià. Pràcticament tota la construcció és obra dels segles XVI-XVII, i adopta una estructura curiosa que té el seu centre en una sala amb quatre arcs apuntats que se sostenen en un pilar central. Probablement en aquesta mateixa època la casa ja es va ampliar amb un cos davanter, a migdia, que presenta una finestra amb arc conopial, probablement datat en aquest mateix moment (segles XVI-XVII). La façana de ponent presenta una altra finestra amb arc conopial, que indicaria una cronologia similar. Es diu que la casa es va ampliar al segle XIX, però devia ser amb petits cossos poc significatius adossats a llevant i ponent. Exteriorment, la masia té poques obertures, amb algunes excepcions que ja hem esmentat. Presenta un aparellat de força qualitat, amb carreus petits més o menys disposats en filades. El portal principal és adovellat i està situat a llevant. Al seu damunt hi ha una inscripció de 1630 que fa referència a Ramon Abadal Vilagú i la seva muller Maria, l'hereva. Al costat de ponent es conserven les restes d'una premsa, i a la paret nord diverses espitlleres. Al costat de llevant es pot veure un arc actualment tapiat acompanyat de festejadors. La masia estava tancada en forma de clos, amb un cobert a ponent construït ja el 1679. L'interior de la casa conserva diferents elements d'interès. L'estança situada més al nord té adossat un pou. La sala que es troba al sud té un forn de pa, de dos metres de llargada, i una cuina. També es diu que hi ha una pica de pedra per oli d'un metre i mig de llargària i buidada amb dos forats de mig metre de fondària. Però en l'estat actual ruïnós no l'hem pogut identificar. Així mateix, hi ha constància que aquest mas tenia un molí d'oli o trull. | 08258-62 | Sector sud-est del terme municipal | Aquest mas és, ben probablement, d'origen medieval. Un membre de la família Vilagur, Berenguer de Vilagur, apareix esmentat en una reunió de caps de casa d'Oló per demanar la redempció del terme el 1394. En el fogatge de 1515 (conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) hi apareix 'la casa de Vilagur', pertanyent a la parròquia de Santa Maria d'Oló. No es pot descartar que la sala dels arcs sigui d'època baix-medieval, però va ser entorn dels segles XVI i XVII quan la masia es va reformar i va adoptar pràcticament l'aparença actual. Són nombroses les inscripcions amb dates corresponents a aquest període, concretament al segle XVII, que es troben en diferents indrets de la casa. En una d'elles, de l'any 1630 o tal vegada 1639, se'ns informa que llavors l'hereva era una tal Maria, possiblement Vilagú, que es devia casar amb un pubill: Ramon d'Abadal Vilagú. No coneixem gaire més informació. Es diu que al segle XIX la masia fou ampliada, però ja hem dit que, pel que es pot observar, les obres fetes són poc significatives. Des de fa anys Vilagur forma part de l'heretat del gran mas veí de Vilarasau, sempre però com una peça a part de la resta de masoveries. Entorn de 1940 encara hi vivien masovers, però posteriorment fou abandonada i el seu estat de degradació és progressiu. Cal dir que molta pedra de Vilagur s'ha utilitzat per restaurar la masia de Vilarasau, i també l'església de Sant Vicenç de Vilarasau. | 41.8508800,2.0515700 | 421270 | 4633655 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85884-foto-08258-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85884-foto-08258-62-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 29 (Pla Especial Urbanístic 2011)L'edifici presenta les següents inscripcions: A la llinda d'un corral: 1600Llinda a la cara nord:1[6]71A la dovella central d'un cobert a ponent: 16[7]9Inscripció sobre el portal al sud-est: Ramon Abadal Vilagú i Maria sa muller hereva, 1630 (o 39?)Informació oral facilitada per Joan Soler Hewitson i Francesca Güell Sala, de Vilarasau. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 79917 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-1 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 161-162. Moià. | XVII-XVIII | Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes. La coberta és a dues aigües de teula àrab amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola); el ràfec de la façana sud està refet. La façana sud presenta simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés d'estil clàssic i esta estructurada en tres nivells: en el superior hi ha una galeria de cinc arcs de mig punt amb ordre de mida descendent del centre cap als extrems; en el segon, tres balcons amb portes d'estil senzill i cap inscripció. A la banda esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol de grans dimensions que encara conserva l'agulla. Adossada a la façana de ponent hi ha una estructura de maçoneria de petites dimensions de planta quadrada que sembla un pou. A la façana de tramuntana es conserva l'única finestra amb enreixat de ferro forjat original i una altra més petita amb motllura a l'ampit, úniques en tot l'edifici. Adossada a aquesta façana hi ha una capella sota l'advocació de Sant Nazari de planta quadrada i teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és a ponent per una porta d'estil clàssic de gres vermell amb motllura interior a la que s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. La llinda no té cap inscripció però a sobre d'aquesta hi ha un escut nobiliari emmarcat amb una inscripció que diu: ' NOBs..D.D/FRANus AMAT. PLANELLA ET DE GRAVALOSA HAC/CAPELLAM REEDIFICA/VIT ANNO 1702 '. A sobre de l'escut hi ha una petita rosassa feta amb dos blocs de pedra de forma semicircular amb motllura interna. El paviment de l'ermita, sense culte i feta servir actualment com a sala d'activitats de l'escola de natura, és de rajola quadrada en quadrícula. A la façana de ponent de l'ermita es conserva part de l'estucat que caldria consolidar. En diferents parts de l'ermita hi ha hagut reintegracions volumètriques amb materials moderns: maó i ciment. A la façana de llevant hi ha deu finestres totes de factura senzilla sense inscripcions. Totes les finestres, balcons, portes de l'edifici estan realitzades amb pedra gres vermella (Bundsandstein). Annexat a llevant del mas hi ha un cobert, antic femer, que conserva l'embigat original i les façanes de maçoneria. A ponent hi ha l'antiga pallissa de planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta d'accés de grans dimensions amb arc de mig punt de maons. Es conserva gran part de l'era de la masia. | 08138-30 | A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Km. 4-5. | No se sap exactament l'any de construcció de la masia però es tenen algunes dades i es creu que va ser construïda durant el s. XVIII i reedificada l'any 1702. Va pertànyer a la família Planella i als seus descendents els marquesos de Castellbell fins a principis del segle XX. A l'arxiu de Moià s'han trobat documents de l'any 1000 on el nom de la masia surt mencionat. A l'any 1988 s'inicia el projecte d'una escola de natura. | 41.8412400,2.0916300 | 424584 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1988 es van fer algunes modificacions i restauracions en l'edifici però sense desfigurar molt la seva antiga aparença. Va ser reedificada el s. XVIII (1702).Les UTM de la capella són: x: 424695; y: 4632783; 851 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Mas Vilalta. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 85904 | Vilamorena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamorena | <p>FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 41, 108, 165. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 05.</p> | XVIII-XX | En algunes parts s'ha esfondrat el sostre i es troben en semi-ruïna | <p>Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, que s'ha anat ampliant en diferents fases fins adquirir les dimensions actuals. Es troba molt ben emplaçada a la part alta d'un turó conegut com el Serrat de Vilamorena. Consta d'un cos residencial en forma de L (de planta baixa més un pis) que es complementa amb barri, de manera que el conjunt forma un clos tancat més o menys de forma rectangular. El nucli inicial es troba al nord-est i sembla que la casa en un principi era força modesta. D'aquí s'hauria ampliat en diverses fases a ambdós costats, de manera que es configurà una edificació allargassada, probablement al segle XIX. Per la part posterior es poden observar les finestres, alguna amb llindes i brancals de pedra però la majoria emmarcades amb maó. La façana principal, en canvi, situada al sud-oest, no és visible ja que l'interior del barri es troba totalment envaït per la vegetació. Ja ben entrat el segle XX, entorn de 1961, es construí l'ala de ponent, que presenta una façana amb una galeria de quatre arcades, actualment tapiades. Aquesta part és la que es troba en pitjors condicions, semi-derruïda. Tots el murs són de maçoneria, a pedra vista.</p> | 08258-82 | Sector sud del terme municipal | <p>Tot i que aparentment no ho sembla, aquest mas és d'origen medieval. Se sap que entorn de 1150 el monestir de Sant Benet de Bages tenia béns i cobrava rendes dels masos de Pere Paüc de Tres Vics i de Vilamorena. També era propietari del mas Torre Cugussa i tenia àmplies possessions a la zona anomenada Tres Vics, entorn de l'actual mas de la Plana (PLADEVALL, 1991: 41). No coneixem més notícies antigues d'aquest mas i ignorem si la construcció actual podria conservar restes d'aquesta època tan reculada. Per la seva tipologia constructiva, el mas actual sembla més aviat obra del segles XVII o XVIII, i al llarg del segle XIX s'hauria anat ampliant en diverses fases. En un llistat de cases i albergs rurals de 1930 Vilamorena consta com a habitada. El 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos. A mitjans de segle XX els propietaris portaven el cognom Vilamorena i vivien a Artés, mentre que la casa era habitada per masovers. Els masovers eren Antonio Martín i Dolors Coca. Pels volts de 1961 es va construir l'ala de ponent, però al cap de poc, entorn de 1964, la casa ja va quedar abandonada. Pels volts de 2015 la va adquirir la família de vinaters Roqueta.</p> | 41.8297200,2.0121900 | 417974 | 4631342 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85904-foto-08258-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85904-foto-08258-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 05 (Pla Especial Urbanístic 2011) | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 84186 | Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-2 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra treballada. Les obertures son de disposició regular, també de pedra treballada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. A la part posterior hi ha una lliça i un cobert, i al nord-est, unes corts. | 08064-234 | La Serreta (Vilanova) | 41.7593100,2.0785800 | 423403 | 4623463 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84186-foto-08064-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84186-foto-08064-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84186-foto-08064-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 85976 | Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-3 | <p>BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit), p. 38. BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Jaume de Vilanova', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 393-395. DOMÈNECH, J (1934). 'Sant Jaume de Vilanova del Pla', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 465, Barcelona, p. 68-70. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 73, 107, 192, 197-198. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Sant Jaume de Vilanova', 'Iglesia de Pere de Vilanova', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1071-1074. PLADEVALL, Antoni (1971). 'Capelles i Santuaris del bisbat De Vic. Sant Jaume de Vilanova', Hoja Diocesana, núm. 3152, Vic 12 de setembre de 1971. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 66. VIGUÉ, Jordi (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 165-186.</p> | XI-XX | <p>Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que està emplaçada juntament amb l'església romànica de Sant Jaume de Vilanova en un petit altiplà anomenat avui Pla del Vent. El conjunt és força ampli i consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa és un pis i golfes) que té adossats cossos diversos cap al nord-est (un dels quals comunica amb l'església, de planta circular) més un conjunt de pallissa i coberts a ponent i altres coberts al sud. El nucli originari de la casa era en aquest primer cos, que primitivament era més baix (es pot apreciar perfectament la marca de l'antiga teulada a dues vessants) i també més estret. L'any 1798 (segons una inscripció) la casa es va sobrealçar amb el pis de les golfes. No està clar si es va eixamplar també cap a la dreta o bé aquesta part és posterior. Probablement també en aquest segle XVIII la casa es va allargar cap a llevant, de manera que va quedar adossada a l'església. Al nord-est hi ha un cos molt llarg, que compta amb una àmplia terrassa, que és una construcció ja del segle XIX o començament del XX. La façana principal de la casa, orientada vers ponent, presenta una distribució no gaire regular, fruit d'aquestes ampliacions. Té un portal rematat amb arc escarser adovellat i finestres de diferent tipologia. Majoritàriament són amb llindes i brancals de pedra, incloent-hi una llinda on s'insinua un arc conopial, característic del segle XVI. A l'angle sud-est la casa té una galeria amb tres arcs rebaixats de maó que, tal com hem dit, sembla ja força tardana. Tots els murs són a pedra vista, i el parament de les parts més antigues és fet amb carreus més o menys escairats i disposats en filades.</p> | 08258-136 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El lloc de Vilanova, dins del terme del castell d'Oló i de la parròquia de Santa Maria d'Oló, apareix documentat l'any 1093. Les primeres notícies són de l'església de Sant Jaume de Vilanova, que és una construcció romànica de finals del segle XI o principis del XII. L'any 1175 s'esmenta en el testament d'Arnau d'Oló, pertanyent a la família dels senyors del castell d'Oló. També hi ha altres referències, sobretot deixes de la Cúria Fumada de Vic, entre 1243 i 1372. Després sembla que devia quedar fora de culte. Cal dir que dins l'heretat del mas Vilanova hi havia una altra església: Sant Pere de Vilanova. Apareix documentada el 1063, i novament el 1206 juntament amb Sant Jaume, i al segle XIV se'n perd el rastre. Des d'aleshores devia quedar abandonada. Les restes d'aquesta església van ser identificades entorn de 1990, quan es preparava el llibre 'Oló, un poble, una història', i més o menys la notícia es recull en aquesta publicació (PLADEVALL, 1991: 197) i en la Catalunya Romànica (BENET i altres, 1984: 394). Actualment es pot confirmar plenament la seva existència. Segons la gent de la zona, el lloc on es troben les ruïnes es coneixia com el Serrat o el Turó de Sant Pere. Pel que fa al mas, en coneixem les primeres notícies al segle XIV, tot i que devia ser força anterior. En un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló el 1394 hi consta Pere de Vilanova; cal suposar que era el cap de casa en aquest moment. Més tard, en el fogatge de 1553 hi consta Pere Puig Vilanova, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Podria tractar-se d'un pubill de cognom Puig que havia entrat recentment al mas. Tal com hem dit, al segle XVIII (tal vegada entorn de 1798) el mas s'engrandí notablement i va quedar adossat a l'església. Tal com ens informa la inscripció de la llinda, el 1798 la família Vilanova continuava al front del mas, i llavors l'hereu era Jaume Vilanova. Al segle XIX la masia va continuar creixent. En una revisió dels límits parroquials que es va fer en aquesta època el mas i l'església (que llavors estava sense culte) van passar de la parròquia de Santa Maria d'Oló a la de Sant Feliu de Terrassola. Ja al segle XX, el 1931 Jaume Peyrí, catedràtic de la facultat de medicina, va adquirir el mas Vilanova i va restaurar la capella de Sant Jaume, que havia estat destinada a cort de porcs. La restauració fou encarregada al prestigiós arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, que també va dissenyar la torre residencial que es troba uns 300 metres al sud. El 1933 la capella fou oberta novament al culte i se'n celebrà un hipotètic mil·lenari, ja que hom suposava que s'havia construït l'any 1033, tal com ha quedat inscrit en una llosa. A la mort del doctor Peyrí la propietat passà a Manel Font, un ric industrial cotonaire que estava casat amb Roser Gorina i, per tant, era el gendre de Joan Gorina, el ric propietari de Rocabruna. Posteriorment, Vilanova fou propietat de Manuel de Sanllehí. En aquesta època l'heretat era molt més gran, i incloïa la Rovirassa, la Benfeta i la Torre de Vilanova. Després de la mort de Sanllehí els seus hereus van segregar la propietat per vendre-la en quatre peces separades el 1999. Pel que fa a l'església, des del 1936 es trobava fora de culte, però l'any 1971 fou objecte d'una neteja i ara torna a tenir culte. Al mas Vilanova s'hi va celebrar el 1973 per primera vegada la festa ara coneguda com la Diada del Soler, que inicialment era una trobada de pares i nens del Moviment Júnior i amb el temps ha esdevingut oberta a tothom. Es feia una arrossada i una missa de camp a l'església de Sant Jaume. El 1979 la trobada es va traslladar a la masia del Soler.</p> | 41.8913200,2.0819200 | 423837 | 4638117 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85976-foto-08258-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85976-foto-08258-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2021-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 66 (Pla Especial Urbanístic 2011). L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda de la façana de ponent: Jaume Vilanova 1798 Llinda de la façana de ponent: J S 1933 | 46 | 1.2 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 85877 | Vilarassau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarassau | BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Vicenç de Vilarassau', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 391-392. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 73, 93, 104, 115. GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 71-81. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 471. RIERA FONTS, Carles (2018). 'Sebastià Soler i Vilarassau, farmacèutic militar i metge', Modilianum, núm. 59 (2n semestre, 2018), Moià, p. 5-43. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 27. | X-XXI | Masia de grans dimensions, d'origen medieval. La seva estructura originària, molt ben planificada en forma de quatre naus amb un pati central, així com l'existència de dues habitacions a la primera planta semblants a unes cel·les, han induït a pensar que en algun moment podia havia estat un convent, però no es coneix cap notícia documental que avali aquesta hipòtesi. En tot cas, podem assegurar que en època medieval no era una masia convencional, sinó probablement una domus o casa forta que devia pertànyer a alguna instància important. El casal es troba emplaçat en un promontori força estratègic, al costat d'on hi ha l'església romànica de Sant Vicenç de Vilarasau. El conjunt és format per una gran construcció residencial, que compta amb una torre de defensa, més un bon nombre de coberts a llevant i un barri o clos tancat al sud. Tal com hem dit, la part residencial té el seu origen en una construcció de planta quadrada amb pati central. Tres de les naus (al sud, est i nord) consten en total de 17 arcs diafragmàtica apuntats. La nau de migdia no té arcs, però presenta, sobretot en el mur exterior, un parament de característiques medievals, fet amb petits carreus ben disposats i està reforçat amb contraforts. La resta de murs corresponents a aquest recinte quadrat tenen característiques similars. Sobre aquesta base d'època baix-medieval amb el temps Vilarasau va evolucionar cap a una masia més convencional. A la nau de ponent hi trobem el celler, amb grans bótes. El pati central es va modificar i va quedar relativament desdibuixat, amb la inclusió de construccions més funcionals. Als segles XVII i XVIII la casa s'amplià i, amb posterioritat a 1681, es dotà de la torre de defesa. En un moment donat (tal vegada al segle XIX) dues de les naus del pati interior (a sud i oest) es van sobrealçar per fer-hi una galeria porxada de dos pisos obrada amb pilastres i columnes de maó, cosa que acaba de donar a la construcció un aspecte conventual. La façana principal, a migdia, és part de l'obra baix-medieval però es devia sobrealçar i modificar als segles XVII-XVIII. Compta amb un portal adovellat més diverses finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra. L'estructura és força atípica, amb una teulada partida amb vessants a diferents nivells que mostren l'evolució complexa de l'edificació. A l'angle nord-est s'aixeca la torre, de planta quadrada. És de quatre pisos, comptant que a la part subterrània hi ha una tina. La façana de tramuntana presenta una petita terrassa porxada on hi ha una cisterna que recull les aigües pluvials, perfectament canalitzades. En aquesta façana hi ha diverses dates inscrites a les llindes corresponents als segles XVII i XVIII, les quals indicarien que en aquest època la masia va ser ampliada sobretot en aquest sector. A l'interior, la casa ha conservat molt bé les característiques constructives originàries. Al primer pis, en l'ala sud, hi trobem les dues habitacions que recorden cel·les de convent. Totes dues d'un format idèntic i amb un òcul de forma oval sobre la porta. A llevant del cos principal hi trobem uns coberts de forma allargada que pràcticament enllacen amb l'església. En un d'ells es conserva la premsa de vi. | 08258-55 | Sector sud-est del terme municipal | El mas Vilarasau correspon a l'antiga vila 'Ansaldi', documentada des de l'any 957. Aquesta antiga vil·la o mas estava lligada a l'existència de l'església de Sant Vicenç de Vilarasau, que es troba al seu costat, documentada l'any 1134, al principi com a parròquia i després com a sufragània de Santa Maria d'Oló. L'estructura originària de la domus o casa forta que és la base de la masia actual, i que inclou un gran nombre d'arcs apuntats, devia aixecar-se en època baix-medieval. S'ha dit que es podria haver construït al voltant dels segles XV-XVI, però el cert és que no disposem de dades concretes que ens informin ni de la cronologia ni de l'estatus que tenia aquest gran casal de característiques gòtiques. Una dada tal vegada significativa és que en el llistat de persones que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló el 1394, on hi apareixen gairebé tots els caps de família dels masos, no hi consta cap representant de Vilarasau. Als segles XVII i XVIII la masia es va ampliar i remodelar, tal com indiquen les diverses inscripcions que ja hem comentat. Del 1631 coneixem un inventari de béns del mas. En aquesta data la casa tenia una mula, un burro i una burra. A la cuina tenia totes les eines necessàries per conrear les vinyes: parpal, aixades, magalles, magall i palafangues. Tenia també un alambí per destil·lar el vi dolent i obtenir aiguardent. Al celler tenia una tina de pedra i una de fusta; 5 bótes grans, 3 de 2,5 cargues, i dues bótes petites; 4 portadores, 2 barrals i 2 cèrcols de bótes grosses. Tenia, a més, una arada, un jou i 4 relles i 4 garbells (FERRER, 1991: 93). En aquesta època ja era, doncs, un mas convencional. També consta que havia tingut un molí d'oli o trull. Sabem que, almenys des del segle XVII, els propietaris eren la família de cognom Vilarassau. Així, el 1608 Jaume Vilarassau va encarregar al pintor Joan Belill un retaule per a l'església de Sant Vicenç. Aquest retaule no s'ha conservat (GALOBART, 1996: 71-81). Més endavant, coneixem els noms d'alguns membres de la família gràcies al treball genealògic que ens han deixat consultar els actuals propietaris. El següent hereu conegut és Francisco Vilarasau, que devia néixer a mitjans del segle XVII. Es casà amb Teresa Gumà. El següent hereu fou Valentí Vilarasau Gumà, casat amb Margarita Portabella. El següent hereu fou Francisco Vilarasau Portabella, casat amb Rosa Espaniella(?). El següent hereu fou Isidro Vilarasau Espaniella (?), casat amb Raimunda Barnils. El següent hereu fou Bernardí Vilarasau Barnils (1790-1847), casat amb Francesca Casamitjana Torres (1793-1846). Sabem que Bernardí ja no residia al mas Vilarasau, sinó al carrer del Forn de Moià. Consta com a pagès hisendat i el 1834 era regidor de l'Ajuntament. L'hereva d'aquest matrimoni fou Anna Vilarasau Casamitjana (1814-1850), que es casà el 1834 amb Silvestre Soler Errando (1815-1875). Per tant, a partir d'aquesta generació els hereus van perdre el cognom Vilarasau i van adoptar el de Soler, que encara es manté en l'actualitat. Silvestre procedia d'una família d'antics paraires enriquits. Estaven emparentats amb altres famílies benestants de Moià, com els Batlles, que eren metges, i també amb la famosa nissaga de Sallent dels Torres Amat. El seu oncle era Fèlix Torres Amat, bisbe d'Astorga. La residència habitual de la família en aquesta època era la casa del cal Perxer, a la cantonada del carrer de les Joies, de Moià. El matrimoni va tenir cinc fills. L'hereu fou Joan Soler Vilarasau (1836-1917). Va ser notari i es casà amb Rita Torrens Jové (1851-1934). Rita era de Sarrià, i el matrimoni es va instal·lar en aquesta localitat barcelonina, que va ser la residència de la família en els anys posteriors. Un germà de Joan era Sebastià Soler Vilarassau (1839-1888), qui fou un destacat farmacèutic militar i metge. Exercí a Cuba i Filipines, i va ser mereixedor de diverses condecoracions. Gràcies a un article molt ben documentat sobre la seva biografia aparegut recentment hem pogut obtenir algunes dades sobre la família en aquesta època (RIERA, 2018: 8-13). L'hereu de Joan i Rita fou Joan Soler Torrens. Va fer carrera de medicina, com ja havia fet el seu oncle, s'establí de metge al Prat de Llobregat i es casà amb Angelita Feu Rodes. Joan era una persona liberal i freqüentava els ambients artístics i bohemis de la Barcelona dels primers decennis del segle XX. Tenia poc interès en la propietat del mas Vilarasau, del qual en tenien us de fruit les seves germanes, les quals sí que van continuar freqüentant el mas i amb qui Joan va tenir certes desavinences. Es diu que Joan Soler Torrens portava alguns dels seus pacients de tuberculosi a Vilarasau perquè es recuperessin. L'hereu de Joan i Angelita fou Joan Soler Feu, nascut el 1920 i també metge com el seu pare. Es casà amb Mercè Hewitson Espanyol, d'ascendència anglesa però nascuda ja a Barcelona. Joan era l'hereu de Vilarasau però l'us de fruit continuava, com en la generació anterior, en mans de les seves tietes. Durant tot aquest temps a Vilarasau hi residien masovers. Quan el mas va quedar lliure de l'us de fruit i els darrers masovers, que eren la família Rabat Roca, van marxar, entorn de 1976, Joan va començar a restaurar la masia. En aquest moment el mas ja no conservava la documentació i pràcticament la totalitat del mobiliari havia desaparegut. L'hereu de Joan i Mercè fou Joan Soler Hewitson, actual propietari. El 1986 es casà amb Francesca Güell Sala. Una mica abans Joan havia continuat les restauracions de la masia i entorn de 1980 s'hi instal·là definitivament, i més tard la seva família. Des d'aleshores ell i el seu fill han tirat endavant l'explotació agropecuària. Cal dir que en les escriptures de Vilarasau conta que des de feia anys tenia dues masoveries, que eren l'Illa i la Casa Nova de Sau. No en coneixem notícies documentals però ambdues semblen construccions relativament recents, del segle XVIII o principis del XIX. A mes, posseïa el mas Vilagur, aquest molt més antic, d'origen medieval, i que consta com una peça a part. Sembla que, almenys al segle XIX, els Soler Vilarasau també haurien tingut la propietat del mas Rojans. Se sap que Vilarasau tenia un forn d'obra, però se'n desconeix la ubicació. També es diu que era coneguda popularment com la Casa de les Mules, perquè que s'hi venien a fer tractes amb mules que ja estaven ensinistrades. | 41.8451900,2.0408300 | 420371 | 4633033 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85877-foto-08258-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85877-foto-08258-55-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 27 (Pla Especial Urbanístic 2011)El nom oficial del mas és Vilarasau, de vegades escrit amb dues esses. Popularment, però, és més conegut com a SauLlindes amb inscripcions a la façana nord: 17(?), 1683, 1681, '1789 V. M (?) SSDSO Roser', 2002.Informació facilitada per Joan Soler Hewitson i Francesca Güell Sala. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 79926 | Vilarjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarjoan | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 165-166. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, té tres plantes. El mas manté, malgrat les reformes, una estructura setcentista clara. La façana principal és de grans dimensions. La planta baixa té un porxo de banda a banda que aguanta la galeria del primer pis. Els arcs dels baixos són de mig punt a diferència dels de la galeria que són d'arc rebaixat i estan aguantats per pilars de pedra. Aquesta porxada i la galeria van ser sobreposades a la façana primitiva. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, així com també les finestres de les golfes. Al mur de llevant hi ha tres obertures convertides en balcons. Els darreres del Mas han esta reformats amb l'annex d'un terrat i d'una torre circular que feia de dipòsit d'aigua (s. XIX). Cal destacar la construcció d'un esvelt terrat i la d'una torre circular, ambdues obres datades del s. XIX. A la façana est, des del camí, hi ha una escalinata de pedra i paret de pedra seca que es dirigeix a la façana nord i a la torre circular. | 08138-39 | A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa. | Documentada des del segle XIV. | 41.8016300,2.0595800 | 421875 | 4628179 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La llinda de la porta principal té la data de l'any 1776.Té retocs moderns del s. XX. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 84208 | Vilarrubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarrubia | MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: 'JAUME PLANS 1820'. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-256 | Vilarrubia | 41.7488100,2.0577600 | 421659 | 4622316 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84208-foto-08064-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84208-foto-08064-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 42878 | Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatercana | XX | Gran casal reedificat com a residència d'aire senyorial damunt d'una anterior masia que es va cremar. La construcció actual és de planta més o menys quadrada. A la part de ponent té quatre plantes i a la de llevant tres. Té una torre de planta quadrada adossada en un angle. Als baixos del sector de llevant (casa del masover) es conserva part de l'antiga construcció. La nova construcció té una estructura perfectament planificada i regular, amb sèries de finestres de diferent tipologia. A la planta baixa hi ha la masoveria. El primer pis és adequat com a habitatge residencial, amb mobiliari d'època. El pis superior és buit. | 08034-64 | L'antic mas es va cremar a finals del segle XIX i va ser abandonat. El 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior excepte en la façana de ponent, que es va aixecar de nou. També s'aixecà un segon pis. El propietari era un tal Graus, farinaire de Barcelona. El 1960 es fa l'estructura interna i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta, amb graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Al peu de la casa hi passava el camí cap a Monistrol de Calders. L'antiga propietat incloïa la caseta d'en Ponça (a la urbanització Urbissol) i la Ruca. Els anys 40 es van dividir en diferents propietats. | 41.7995200,2.0330800 | 419671 | 4627969 | 1930/60 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-3.jpg | Física | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserva una taula que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 m. Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula. | 98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 83998 | Villa Orozco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-orozco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Edifici amb un cos central i diversos cossos laterals de dimensions més reduïdes, que consta de planta baixa i pis, a excepció del cos central, que presenta una torre mirador, de planta quadrada, amb un pis més d'alçada. La coberta es composta, a diferents aigües, i en sobresurt la torre mirador. Les obertures són de disposició simètrica, d'arc de mig punt a la torre i a la planta pis, i rectangulars al primer pis. | 08064-46 | Plça. de Jaume Carrera i Pujal, 6. | 41.7523400,2.1211500 | 426934 | 4622653 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83998-foto-08064-46-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 47344 | Viver de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-lespina | Al costat del pou de l'Espina hi ha un viver que recull l'aigua que s'utiitza pel rec dels horts. És de forma rectangular, excavat en part a la roca i tancat per la banda nord per una incipient bauma i pel mur dels coberts de la masia, mentre que els murs de ponent i migdia són de pedra informe unida amb morter. Al costat del viver hi ha dos abeuradors rectangulars excavats en pedres exemptes. | 08070-86 | L'Espina | 41.8176000,2.1779300 | 431724 | 4629851 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47344-foto-08070-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47344-foto-08070-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El viver es troba encerclat per una tanca de malla que evita caigudes. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 86213 | Viver de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-riera | XIX-XX | Viver pertanyent a La Riera que es troba emplaçat uns 140 m al sud d'aquesta masia, a l'altre costat de la riera d'Oló i en un entorn amb gran abundància d'aigua. El punt de captació de l'aigua és a la part baixa d'un coster i s'ha reforçat amb una petita construcció feta de pedra i amb tres filades de maó que formen una volta catalana. L'aigua que aflora sota aquesta volta queda embassada mitjançant una petita presa i conforma un toll de dimensions considerables. Aquest viver servia per regar horts de la masia de la Riera, que devien estar a l'esplanada que es troba al nord-oest, on ara hi ha un tancat per a les vaques. Uns 40 m al nord-est hi ha la Font de la Riera, que abasteix d'aigua la masia. | 08258-391 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8414000,1.9874900 | 415938 | 4632663 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86213-foto-08258-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86213-foto-08258-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||||
| 86218 | Viver i hort d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-i-hort-daltimires | <p>Hort amb un viver que pertany al mas Altimires i que és dels últims que en cara és menat pel seu propietari (Josep Euras Barniol) a la manera tradicional. Està emplaçat uns 100 metres al sud-est de la masia, i té una extensió d'uns 40 metres de llargària. A l'extrem nord-est hi ha un petit viver gairebé amagat entre la vegetació, amb una llosa que fa de safareig. L'hort es manté de manera molt curosa i seguint l'estil hortícola tradicional, fet que és especialment visible en l'encanyissat de les tomaqueres o en les barraques (coberts) fets de canyes.</p> | 08258-396 | Sector central del terme municipal | 41.8656300,2.0128200 | 418072 | 4635329 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||||||
| 86185 | Xalet d'Hemalosa (casa de l'amo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dhemalosa-casa-de-lamo | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 124-125, 139. | XX | En estat d'abandonament | Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat la casa de l'amo de la fàbrica d'HEMALOSA. Es troba a l'avinguda Manuel López, al costat d'un altre xalet de tipologia pràcticament idèntica que havia estat residència del metge de l'empresa i que actualment és l'Ajuntament. El xalet es troba al costat de l'antiga fàbrica, en una zona enjardinada però dins de la propietat de l'empresa FACA, instal·lada en antigues dependències d'HEMALOSA. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada al nord, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran sostingut sobre pilars i embigat de fusta. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. Sota el balcó hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu del Carme entre un paisatge costaner. És similar a la que hi ha al xalet de l'Ajuntament. | 08258-353 | Avinguda de Manuel López, s/n (recinte de l'empresa FACA). Nucli urbà d'Oló | La residència inicial de l'amo de la fàbrica López (que posteriorment fou coneguda amb el nom d'Hemalosa) era la casa anomenada cal Telèfons, del 1925. Posteriorment es construí un torre residencial a la zona on ara hi ha aquest xalet, però va durar poc temps, ja que a la dècada de 1950 es van edificar els dos xalets actuals com a habitatges per als directius. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. Una era per a l'amo de la fàbrica i a l'altre (l'actual ajuntament), en els darrers temps hi vivia el metge de l'empresa. El 1995 l'Ajuntament va comprar aquest segon xalet i, després d'una lleu rehabilitació, la nova seu de l'Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. El primer xalet, però, va quedar dins de les dependències de l'empresa d'envasos de plàstic FACA. | 41.8738000,2.0343800 | 419871 | 4636215 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86185-foto-08258-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86185-foto-08258-353-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 80091 | Xemeneia d'antiga bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dantiga-bobila | XX | Només es conserva la xemeneia | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç d'aproximadament uns 20 x 2,30 m de base quadrada que formava part d'una fàbrica de maons o bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada de 2 x 2,30 m en la que es pot observar, a la cara sud, una porta tapiada d'1 x 0,50 m amb arc rebaixat, feta també de maó. A sobre de la porta hi ha tres forats quadrats d'imposta de bigues. El segon cos és pròpiament la xemeneia de 18 x 1,90 m aproximadament. La planta és quadrada però a mida que es va estrenyent a la sortida es va estrenyent fins arribant a 1,50 m d'amplada. A la banda oest de la xemeneia hi ha una porta d'1,60 m sense tapiar. | 08138-183 | Casc Urbà. A l'est de la vila, al polígon de 'La Bòbila'. | 41.8153500,2.1381500 | 428417 | 4629634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80264 | Xiprer de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-coromines | Roma, F.; Perramon, M. : Excursions per la geografia de la Caritat. | Arbre mort | Restes d'un xiprer al costat de la masia. Segons es va documentar fa una dèdaca, parlant amb les persones que vivien a la masia, un xiprer situat davant d'una masia indicava que es podia demanar ajuda alimentària a les persones que hi vivien. Era una forma d'assegurar la supervivència de les persones sense recursos i sense domicili. No era exclusiu d'aquesta casa, sinó que es retroba en diferents llocs. | 08138-356 | Masia de Coromines | 41.8241700,2.0798300 | 423584 | 4630664 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Actualment (estiu de 2018) el xiprer sembla mort i possiblement sigui tallat. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 84120 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-1 | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta de dos exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens), situats al cementiri de Castellterçol. Destaquen per la seva alçada considerable, i per la seva capçada llarga i densa. | 08064-168 | Cementiri. C. Sant Llogari, 64. | 41.7505400,2.1149100 | 426413 | 4622458 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84120-foto-08064-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 47349 | Xiprers del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat. | 08070-91 | Cementiri de Collsuspina | Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau. | 41.8267500,2.1793000 | 431847 | 4630866 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 47350 | Xiprers del cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social. Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | Dins del recinte del cementiri de Sant Cugat de Gavadons hi ha tres xiprers de bon desenvolupament vertical, fins el punt de sobreppasar el nivell de l'espadanya del campanar. Al jardí que es configura hi ha també un conjunt de boix. | 08070-92 | Sant Cugat de Gavadons | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui assosiat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari.Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien aturar-se; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.8462900,2.1739600 | 431425 | 4633040 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquí el xiprer sorprèn, ens crida més l'atenció pel fet de ser un element vertical amb una forta coherència amb el seu entorn arquitectònic. | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 81056 | Xiquets de Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiquets-de-valls | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta que presenta un castell de 2 de 5 coronat. En general, les formes de l'escultura evolucionen d'una base més esquemàtica fins a un coronament amb unes figures més realistes, tot i que igualment presentades de manera sintètica. La peça està feta a partir de la unió de diferents parts, és de pedra del Mèdol de Tarragona i mesura 530 x 110 cm aproximadament. | 08128-122 | al final del Carrer del Torrent, prop de la riera de Sant Joan, al costat de Ca l'Espardenyer. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7600600,2.0148500 | 418106 | 4623605 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81056-foto-08128-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81056-foto-08128-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 81281 | Xup 1 del Sot de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-1-del-sot-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 459) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra signes de deteriorament. | Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és de llinda plana monolítica i orientada al nord-oest. | 08128-347 | al Sot de Pumanyà, prop del camí i a la base del turó on hi ha les restes de la masia. | 41.7713700,2.0358000 | 419862 | 4624841 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81281-foto-08128-347-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja; a prop hi ha el Xup 2 del Sot del Pumanyà. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona.Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 81238 | Xup 2 del Sot de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-2-del-sot-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 460) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra signes de deteriorament. | Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és de llinda plana monolítica i orientada a l'oest. | 08128-304 | al Sot de Pumanyà, prop del camí i a la base del turó on hi ha les restes de la masia. | 41.7713400,2.0347600 | 419775 | 4624839 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81238-foto-08128-304-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja; al costat mateix de l'obertura d'accés a l'aigua hi ha una mena de cóm. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona. A prop hi ha el Xup 2 del Sot del PumanyàAutor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 79971 | Xup de Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-les-comes | Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | Estructura de planta quadrada construïda en pedra seca amb unes mesures de 10 x 3 x 5 m que actualment es troba adossada a uns coberts de la banda de llevant de la masia de les Comes de Santa Eugènia. Dos arcs rebaixats independents parteixen simètricament el conjunt. Un d'aquests arcs va ser utilitzat com a safareig. L'altre arc està tapiat i d'ell sobresurt una estructura de planta rectangular d'uns 4 x 5 x 5 m coberta per una volta de canó. | 08138-84 | A 6 Km a l'est de la vila en direcció a Collsuspina Ctra. N-141 Km. 32. | No hi ha documentació escrita d'aquesta construcció i la tradició oral diu que era un lloc on es conservaven els aglans. | 41.8138500,2.1535500 | 429695 | 4629455 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 81239 | Xup del Rovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-del-rovell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 454) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit despreniment. | Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és per la part superior de l'estructura. | 08128-305 | a la zona oest del municipi, a la part oest del Serrat del Llogari. | 41.7558800,2.0030100 | 417116 | 4623153 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81239-foto-08128-305-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus de cisternes a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 81237 | Xup del Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-del-serni | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 462) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en força bon estat però es recull que comptava amb una part cobertora que no es conserva. | Dipòsit d'aigua de planta circular, sembla que en part picat a la pedra i part construït, conserva restes visibles del mur en el que es pot veure el revestiment hidràulic. | 08128-303 | al nord-est del nucli urbà, a la zona del Racó del Rovell. | 41.7619400,2.0246100 | 418920 | 4623805 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81237-foto-08128-303-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 84909 | Zona de captació d'aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-captacio-daigues | XX | Curs d'aigua que travessa el municipi en sentit nord sud, i que ha estat i és un element importantíssim per l'abastiment d'aigua del municipi. Durant el seu traçat hi ha diferents punts de captació i aprofitament de l'aigua, però el mes destacat és el que es troba a redós de la Parròquia de Sant Andreu, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. De fet a Ca l'Antoja trobem el primer embassament, que porta el nom del mas. Una mica més al sud, trobem un altre resclosa de menors dimensions, coneguda com la bassa gran, paral·lela a la qual hi ha un camí cimentat. L'últim gran punt de captació és la resclosa que hi ha a l'est de Cal Jaumet, coneguda com la bassa petita. | 08055-51 | A la riera de Castellcir, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. | La riera de Castellcir es forma al Pas de al Tuna, a la urbanització de la Penyora, al nord del municipi. La riera és el resultat de la unió del Torrent de la Sauva Negra i el Torrent de la Penyora. Des d'aquí va travessat vers els sud el municipi resseguint el Serrat del Colom, el Turó de Vilacís i la serra Roca-Sitjana deixant a l'oest els masos de Ca l'Antoja, Cal Joanet i La Vileta fins arribar a Can Sants i a l'est la parròquia de Sant Andreu. Passat Can Sants, una mica més al sud, rep per l'est el Torrent del Bosc, i a partir d'aquí ja es considerat com el riu Tenes. La importància d'aquest curs d'aigua al municipi s'evidencia, a banda de les diferents zones de captació per la presència del Molí del Bosc, on hi ha la Font del Molí, o de la poua del Molí del Bosc, a banda del Molí del Mig i el Molí Nou. | 41.7624700,2.1605100 | 430217 | 4623745 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84909-foto-08055-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84909-foto-08055-51-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.