Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81273 | Barraca del Saladic a la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-saladic-a-la-fabrega | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6438) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algunses parts ensorrades. | Barraca de pedra seca del tipus bessona-composta i aèria aïllada, la planta és irregular tot i que la barraca situada més al nord té una forma més rectangular i la del costat més sud tendeix a planta circular. Ambdues tenen coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud, la barraca més nord té una obertura d'accés més gran, podria correspondre a la barraca destinada a guardar l'animal. | 08128-339 | uns 600 m al nord de Rubió, per sobre del camí de la Clusella a l'alçada del Torrent de la Fàbrega. | 41.7600000,2.0382000 | 420047 | 4623577 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81273-foto-08128-339-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 81264 | Barraca del Serrat de Baiones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-baiones | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6680) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta parcialment ensorrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior; la planta tendeix a una forma quadrada (amb la façana plana i la resta de cos exterior adoptant una forma més corba), coberta de falsa cúpula parcialment enderrocada, amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a ponent. | 08128-330 | a la zona nord-est del municipi, al Serrat de les Baiones, prop del límit del terme municipal. | 41.7843900,2.0404200 | 420262 | 4626283 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81264-foto-08128-330-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 81146 | Barraca del Toia al Pla de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-toia-al-pla-de-trullars | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6046) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; els brancals de la porta tenen menys amplada a la part superior, mostrant una obertura que tendeix a forma d'arc primitiu. | 08128-212 | a la zona del Sot del Perer, per sobre del camí del Pla de Trullars, a tocar dels camps. | 41.7464300,2.0308300 | 419417 | 4622077 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81146-foto-08128-212-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 81111 | Barraca del Xei al Pla de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xei-al-pla-de-trullars | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6247) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula,amb porta de llinda plana formada per dues lloses (sembla que en orígen era una única llosa que es fracturà) i encarada al sud. | 08128-177 | a la zona del Sot del Perer, per sobre del camí del Pla de Trullars, a tocar dels camps. | 41.7465400,2.0312600 | 419453 | 4622089 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81111-foto-08128-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81111-foto-08128-177-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 81272 | Barraca del Xesc a la Llandriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xesc-a-la-llandriga | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6762) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura està en bon estat però hi ha força vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'est. | 08128-338 | a la zona de la Llandriga, vers uns 230 metres al nord-est de les naus industrials. | 41.7634300,2.0080000 | 417541 | 4623986 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81272-foto-08128-338-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 81113 | Barraca dels Avellaners del Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-avellaners-del-campaner | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6636) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | conserva en bon estat tota l'estructura de les façanes però li manca la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, actualment no conserva la coberta però sembla que hauria estat a un sol vessant, segurament de bigues de fusta; la porta està encarada al nord i és de llinda plana. | 08128-179 | a la zona dels Avellaners del Campaner, a l'extrem occidental de la Baga de la Coma. | 41.7755000,2.0284600 | 419257 | 4625307 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81113-foto-08128-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 82650 | Barraca dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres-0 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 25-02-2020). Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és de ferradura i està coberta amb una falsa cúpula. Tant els murs laterals com el frontal tenen un perfil rectilini, mentre que en el cas del dorsal és arrodonit. L'accés es fa mitjançant un gran portal d'accés rectangular, amb la llinda de llosa plana. L'interior compta amb una alçada considerable (s'hi pot estar dret) i uns 2 metres d'amplada per 1,5 de longitud. No ha estat restaurada.</p> | 08095-314 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca s'anomena dels Pobres en referència a la gent sense recursos que hi feia estada, tot passant pel camí ral que va en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7194400,2.0615900 | 421942 | 4619052 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i algunes imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està identificada amb el codi 20273. Una de les imatges ha esta cedida pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 81240 | Barraca dels Roures de la Mònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-roures-de-la-monica | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6048) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, lleugerament adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. | 08128-306 | al final del carrer del Pla de Trullars, aproximadament on acaba el tram de carrer asfaltat. | 41.7504500,2.0116900 | 417831 | 4622542 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81240-foto-08128-306-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També anomenada Barraca de l'Estudiant dels Roures de la Mònica. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 80265 | Barraca refugi 5750 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-refugi-5750 | Està molt malmesa i coberta per la vegetació | Barraca feta aprofitant un petit balmat. Construcció aèria adossada al marge, de planta irregular, amb coberta de falsa cúpula i una obertura orientada al nord. | 08138-357 | Font de Sant Isidre, a prop de Caselles | 41.8294600,2.0847400 | 423998 | 4631247 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 5750 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 81151 | Barraca- bauma 1 de la Baresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-1-de-la-baresma | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6458) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | el mur de tancament està esfondrat. | Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera margera, de planta irregular definida per la paret de la roca pel costat de llevant, l'obertura d'accés és al costat de migdia. Hi ha una gran llosa col·locada inclinada entre el terra i sobre la visera de la bauma configurant un espai que junt amb un mur de pedra seca configurava la bauma. | 08128-217 | a la part nord-oriental de la Baresma, a ponent de la pedrera. | 41.7624100,2.0311700 | 419466 | 4623851 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 81147 | Barraca-bauma 1del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-1del-trull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7336) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part dels murs estant esfondrats. | Restes d'una barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular, amb la porta encarada vers ponent. La bauma no té molta profunditat ni molta llargada. | 08128-213 | a la zona del trull, a la part central de la carena que hi ha al nord-est. | 41.7734600,2.0198400 | 418538 | 4625088 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81147-foto-08128-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 81148 | Barraca-bauma 2 del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-2-del-trull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7337) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular tot i que tendint a rectangular, amb porta de llinda plana monolítica encarada vers el nord-est. | 08128-214 | a la zona del Trull, a | 41.7732700,2.0226400 | 418770 | 4625065 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81148-foto-08128-214-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 86141 | Barri de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-tomas | COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 86. | XX | Petit barri de cases unifamiliars d'estil més o menys noucentista edificat a la dècada de 1930. És una prolongació del carrer de Vic, i consta de dos sectors, un situat a un nivell més alt que l'altre. El que es troba a un nivell inferior té tres cases, que són cal Joanet de cal Tomàs (número 8), cal Nané (número 6) i cal Quico Manyà (número 4). El que es troba a un nivell superior té tres cases més: ca l'Estrella (número 10), cal Ramon Polit (número 12) i cal Quico Secretari (número 8). Aquesta última s'ha canviat el nom tradicional pel de ca l'Orriols. Es tracta de cases més o menys adossades, que compten amb un petit jardí. Les tipologies són diverses. Algunes tenen dues plantes i altres només una. Els estils també són diferents i contrastats, però en general s'emmarquen dins els cànon de la casa unifamiliar noucentista que es va difondre àmpliament durant el període de la Segona República i que és molt representatiu d'aquesta època. Com a exemples més reeixits podem destacar ca l'Estrella i cal Ramon Polit. | 08258-309 | Carrer Barri de Sant Tomàs. Nucli urbà d'Oló | A les primeres dècades del segle XX va prendre forma l'eixample d'Oló, que va quedar vertebrat per l'eix de la carretera, construïda el 1920. L'altre pol d'aquest eix era el carrer Mendoza (popularment Mundosa) que és com es va conèixer durant un temps una part del carrer de Vic. Havia sorgit de l'antic camí que anava cap a Vic, i es va edificar als primers decennis del segle XX. A la dècada de 1930 va sorgir com una prolongació del carrer de Vic el barri de Sant Tomàs. Les seves casetes unifamiliars d'inspiració noucentista són molt representatives d'aquest moment. Molts dels que van aixecar aquestes cases eren de la família Jubany, propietaris de la casa de cal Tomàs que es troba una mica més avall del carrer i que va donar nom al barri. | 41.8762900,2.0371600 | 420105 | 4636489 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86141-foto-08258-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86141-foto-08258-309-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana de la casa número 14: can Orriols 1936A la façana de cal Nané: 1936 (abans de la recent restauració hi constava J R 1936)Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 82514 | Base de canó carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-cano-carli | <p>JAUMOT, Miquel (2016). Caminant per racons del Moianès. 15 itineraris. Valls: Cossetània, p. 97.</p> | XIX | Molt degradat i afectat per la vegetació. | <p>Jaciment arqueològic situat dalt d'un turonet del serrat de les Forques, damunt del collet de Llebre (al sud-oest) i prop del dipòsit d'aigües. Es tracta de les restes del basament d'un antic canó utilitzat durant les guerres carlines. Estan formades per pedres de mida gran desbastades i sense treballar, encaixades al sòl del turó i disposades en paral·lel. Estan agrupades en tres grups, dos en paral·lel al davant i una altra central al darrera (tot i que aquesta última no està gaire ben conservada).</p> | 08095-178 | Serrat de les Forques | <p>L'objectiu d'aquestes bases era evitar el retrocés del canó quan aquest es disparava.</p> | 41.7331300,2.0605700 | 421874 | 4620573 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 47413 | Bassa Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-picanyol | Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació. | 08070-155 | Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac | Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber. | 41.8259000,2.1684500 | 430945 | 4630781 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47413-foto-08070-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 47396 | Bassa d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-darmadans | XIX-XX | Bassa de 40 x 28 metres, situada a zona nord dels Plans d Armadans. Bassa d'origen antròpic, protegida per elements terrígens d'argila. | 08070-138 | Armadans | 41.8378800,2.1600600 | 430262 | 4632117 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquestes basses tenen una doble funció productiva i per a proveïr d'aigua pel bestiar, però també tenen una funció de diversitat ecològica i formen part dels elements paisatgístics característics de les masies de Collsuspina. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82422 | Bassa de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-bigues | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa, al costat d'un camí intern de la finca del mas Bigues. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximadament i de planta irregular, que compta amb un pas horitzontal també excavat des del camí per facilitar el seu accés. Es troba en desús i amb l'interior ple de vegetació.</p> | 08095-86 | Baga de Bigues | <p>És probable que la bassa fos propietat de la masia de Bigues. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7318700,2.0543700 | 421357 | 4620439 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82422-foto-08095-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82428 | Bassa de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-puigdomenec | <p>Informació oral: Miquel Hans [Entrevista: 21-03-2019].</p> | XIX-XX | Plena de fang. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del camí que dóna accés a la masia Puigdomènec, a la qual pertany. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximada, que presenta una planta més o menys rectangular. Es troba en desús, envoltada de l'abundant vegetació que caracteritza la zona i amb l'interior ple de fang i rastres dels senglars.</p> | 08095-92 | Serra de Puigdomènec | <p>Segons les informacions obtingudes, la bassa fou excavada pels propietaris de la masia i s'omplia d'aigua mitjançant una canalització excavada al subsòl, que la transportava des d'una deu desconeguda.</p> | 41.7228100,2.0882400 | 424163 | 4619402 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82428-foto-08095-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82428-foto-08095-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82428-foto-08095-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, la bassa està colonitzada pels senglars. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82567 | Bassa de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-cintet | Afectada pels esbarzers. | <p>Bassa natural situada a poca distancia al nord-est de les restes de cal Cintet, al costat d'uns camps de conreu que encara es treballen. Està excavada al subsòl i presenta una planta irregular arrodonida, formada per l'embassament de l'aigua de pluja. La presencia continua d'aigua ha fet crèixer vegetació al seu interior i als seus voltants.</p> | 08095-231 | Serra de cal Cintet | 41.7223100,2.0534200 | 421266 | 4619378 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 82424 | Bassa de cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-marti-0 | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al marge del camí que comunica el barri de Baix amb la masia de l'Agulló, al costat d'un camp. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximat, que presenta una planta ovalada i força allargassada d'uns 6 metres aproximats. Es troba en desús, amb l'interior ple de petjades de senglars i fins i tot un arbre, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-88 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La bassa era propietat de la masia de cal Martí. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7341300,2.0681700 | 422507 | 4620677 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82425 | Bassa de cal Quims | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-quims | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en una de les feixes del terreny, just en el marge de la mateixa. Està excavada al subsòl i bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars i amb pedres petites per falcar-les. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat. També hi ha una escala de dos graons de pedra per accedir-hi i una petita obertura rectangular a la cantonada sud-est de l'estructura. A l'exterior, adossades al mur de llevant per la part inferior, hi ha dues piques rectangulars superposades.</p> | 08095-89 | Camí del Prat - Barri de Baix | 41.7273000,2.0626000 | 422036 | 4619924 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82425-foto-08095-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82423 | Bassa de can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-creus | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i amb esllavissades. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al bell mig d'una zona boscosa situada damunt de la masia de can Creus. Està formada per un rebaix d'uns dos metres de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-87 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La bassa era propietat de la masia de can Creus. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7332100,2.0675700 | 422456 | 4620576 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82423-foto-08095-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82426 | Bassa de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-ginebreda | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34.</p> | XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, situada a la banda de llevant de la casa de can Ginebreda. Està semiexcavada al subsòl i bastida amb maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior. El passamà està bastit amb maons disposats a mescla. L'interior compta amb un revestiment lliscat força degradat i està cobert d'una abundant vegetació, on fins i tot hi ha arbres.</p> | 08095-90 | Camí de cal Peu de Cingle, 5 - Barri de Baix | 41.7307500,2.0654500 | 422277 | 4620304 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82426-foto-08095-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82427 | Bassa de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lolleret | XVIII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de llevant de la masia de l'Olleret, al bell mig d'una zona boscosa. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximada, que presenta una planta ovalada. Es troba en desús, amb l'interior ple de vegetació, pedres i arbres, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-91 | Serra de l'Olleret | <p>La bassa era propietat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7487600,2.0518500 | 421168 | 4622316 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82427-foto-08095-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 86126 | Bassa de la Torre d'Oriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-torre-doriols | XVIII-XIX | Bassa que es troba vora la masia Torre d'Oriols; concretament, uns 20 m a ponent. Es tracta d'un tipus de bassa que és molt freqüent a la zona de Sant Feliu Sasserra, però en canvi al municipi de Santa Maria d'Oló és l'única que es coneix. Aquestes basses es caracteritzen per estar cobertes amb volta i tenir unes escales que donen accés a l'interior. La bassa de la Torre d'Oriols es troba excavada al subsòl. Exteriorment sobresurt només la volta de pedra, que té a la part frontal una porta rematada amb una gran llinda. Unes escales de pedra permeten baixar cap a l'interior. La volta és de canó, i la bassa és de planta rectangular. | 08258-284 | Masia la Torre d'Oriols, al sector nord-oest del terme municipal | 41.9007000,2.0269700 | 419290 | 4639209 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86126-foto-08258-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86126-foto-08258-284-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||
| 82429 | Bassa del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-coll | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i força desdibuixada. | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig del torrent, sota el camí de Granera a Monistrol de Calders. Presenta una planta irregular i dues zones diferenciades, una part allargassada delimitada per un mur de pedra i una altra part més arrodonida amb canyes. S'observen algunes restes de murs fets en pedra pels voltants de l'estructura. Es troba envoltada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-93 | Torrent de Caldat | 41.7421900,2.0423900 | 420373 | 4621596 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82429-foto-08095-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82431 | Bassa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-prat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 65. 'Restauració de l'element patrimonial 'Bassa del Prat''. La Granària, 3, 2004. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | Plena de llots i abundant vegetació. | <p>Estructura aïllada de grans dimensions, situada al costat de llevant de la font del Prat, entre aquesta i el camí que travessa el Prat connectant el barri de Baix amb els altres dos nuclis urbans de Granera. Presenta una planta irregular i amida uns 22 metres de llargada per uns 10 d'amplada aproximadament. Està bastida en maons i amb la part superior dels murs arranjada amb pedra ben desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars. A les bandes de llevant i tramuntana té uns rebaixos rectangulars a la part superior dels murs, que faciliten l'accés al seu interior. Una tanca de fusta de nova factura delimita tot el seu perímetre.</p> | 08095-95 | Camí del Prat - Barri de Baix | <p>La bassa s'omple amb l'aigua de la font del Prat, situada al seu costat, i que servia per regar les terres del Prat. Fou utilitzada com a safareig públic fins als anys 70 del segle XX. L'any 2004 fou objecte d'una campanya de neteja i rehabilitació: extracció de més d'un metre de fang i llots, buidatge de la font i instal·lació d'un tub de desaigüe de la font al camí passant per l'interior de la bassa. Des de l'any 2005 i fins al 2016 s'hi va celebrar l'Aplec de la bassa del Prat (cantada d'havaneres, rom cremat i sorteig de productes). Es feia una setmana abans de la Festa Major.</p> | 41.7289600,2.0624200 | 422023 | 4620108 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82431-foto-08095-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, l'estructura integrava uns rentadors de pedra i un abeurador pels cavalls també de pedra que no s'han localitzat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 47397 | Bassa del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-soler | Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m. | 08070-139 | Torrent del Soler, sota Granja del Soler | 41.8011000,2.1794400 | 431832 | 4628018 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 82430 | Bassa del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas-clapers | XVIII-XIX | Afectada per la vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del mas Clapers, al bell mig d'una zona boscosa situada al costat del pla de l'Óssol. Presenta una planta ovalada, amb la banda de llevant bastida en pedra sense treballar de diverses mides i sense lligar. L'aigua que la omple no permet saber la seva profunditat. Un corriol envolta tot el perímetre de la bassa.</p> | 08095-94 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja. Aquesta aigua era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).</p> | 41.7153300,2.0667000 | 422362 | 4618591 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 85986 | Bassa i pou del molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-pou-del-moli-del-sola | XIII-XIX | Envaït per la vegetació | Bassa del molí del Solà, d'origen medieval, situada uns metres a llevant del molí. El molí es troba molt a prop de la gran masia del Solà de Sant Esteve i vora la riera de Malrubí. És un bon exemple de molí de tradició medieval, ja que els seus elements principals presenten una factura de característiques gòtiques i de molt bona qualitat. En l'estat actual és difícil resseguir el rec i trobar el punt de captació on hi havia la resclosa. És possible que estigués uns 500 metres riera amunt. La bassa té una forma allargassada, d'est a oest, i es troba igual que el rec molt coberta per la vegetació. La part de la capçalera, a ponent i migdia, és reforçada amb un sòlid mur per contenir l'aigua, el qual està reforçat al sud amb uns contraforts. L'element més interessant és el pou on es precipitava l'aigua cap al molí. És una obra de gran qualitat tècnica i amb una profunditat més que considerable, tal vegada d'uns 10 metres. És de planta poligonal, amb sis cares, i està feta amb un sòlid aparell de carreus perfectament escairats i disposats en filades. Té la particularitat que estava cobert amb un sostre en forma de volta, que s'ha conservat parcialment. L'aigua de la bassa baixava per aquest pou cap al carcabà del molí, on hi havia la roda hidràulica. L'edificació del molí està adossada al terreny amb pendent que hi ha vora el pou. Un altre element interessant són els sobreeixidors que es troben al mur de migdia. En un cas conduïen l'aigua per una canonada de plom cap a un brollador vora la casa del molí. La bassa del molí devia servir també per regar una àmplia zona d'horts més al sud, a les terrasses que hi ha vora la riera, on encara s'hi troben nombrosos exemplars d'arbres fruiters. | 08258-146 | Prop del Solà de Sant Esteve, al sector sud-est del terme municipal | 41.8158000,2.0389600 | 420179 | 4629771 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85986-foto-08258-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85986-foto-08258-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Hèctor Tous | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 80357 | Bassal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassal-roig | Bassal d'aigua de construcció artificial que es troba en el camí del Rourell. L'aigua li arriba per una conducció artificial que la hi porta des de la Font de l'Horta del Rourell. Després continua fins a la masia. | 08138-460 | Camí del Rourell | 41.8309500,2.0586100 | 421830 | 4631435 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | Constitueix un punt d'aigua segura per a la fauna local. Presenta vegetació vinculada als espais lacustres. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 86057 | Basses de l'horta d'Armenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-lhorta-darmenteres | Entorn en cert estat d'abandó | Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d'Armenteres i uns 150 m a l'est del mas. En aquest indret hi havia una important zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí. El del costat de llevant és de dimensions considerables. Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida. Fa uns any el propietari d'Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l'indret com a 'lago del loto'. També s'hi va instal·lar una palanca. | 08258-215 | Sector sud-oest del terme municipal | En aquest indret hi havia un gran zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar 'Chamanasterio'. En els anys següents va rehabilitar la masia amb l'ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l'entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes. Entre d'altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l'estany de l'antiga horta d'Armenteres, i va batejar l'indret amb el nom de 'lago del Loto'. | 41.8500200,1.9991100 | 416914 | 4633609 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86057-foto-08258-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86057-foto-08258-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Lago del Loto | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 85006 | Bauma d'en Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma | XII | Seguint un sender a ponent del pla de la Bruga, es descendeix entre terrasses de conreus fins finalment entomar el tram final entre una formació de gresos. Allà, l'erosió hi ha excavat una ampla visera de 41 m de longitud i fins 12 m de fons, amb una alçada hàbil de 3m. En el seu extrem de llevant hi ha habilitat un espai de 8 m per 5,60 tancat amb murs de pedra seca; una porta i una finestra en són les úniques obertures. A l'interior hi ha una estructura rectangular de fusta, possiblement el suport d'uns jaços. Així mateix, vora la finestra hi ha una banqueta adossada i una zona de cuina, amb sortida de fums. Possiblement la construcció actual no és l'originària, sinó una refacció més recent, considerant la seva construcció irregular amb blocs ben tallats però sense rejuntar. En canvi, a l'exterior d'aquest espai s'hi reconeixen murs escapçats amb un aparell més regular, que podria correspondre a l'edifici antic que, un cop derruït, va servir com a pedrera. | 08055-148 | Sota el pla de la Bruga | La primera referència és de l'any 1175, i hauria estat un lloc de residència continuat al llarg de l'edat mitjana i moderna. Antigament era anomenada Espluga Baladora, però el nom actual li ve dels seus propietaris moderns: l'any 1692, al llibre de comunions de l'església de Sant Martí hi consta que en la roca foradada del castell de Castellcir hi viuen en Valentí Roma i Magdalena, la seva muller. Hi ha referències a que, ocasionalment, el lloc hauria servit de lloc de refugi per als bandolers. | 41.7786800,2.1865300 | 432397 | 4625524 | 1175 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 84160 | Bauma de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-pedros | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-del-pedros-castelltercol-moianes/ | Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma. | 08064-208 | El Pedrós | 41.7653500,2.0732300 | 422965 | 4624139 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84160-foto-08064-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 81094 | Bauma de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-coma | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | al seu interior hi ha despreniments de la roca. | Es tracta d'una gran balma formada al peu de la riera Golarda, que conforma un espai ampli, allargat i força profund, orientat al nord, comptant amb una gran visera de roca sorrenca. El terra de la balma és la mateixa roca, tot i que a gran part del seu l'interior hi ha diversos despreniments de plaques de la roca del sostre. A l'extrem més de ponent, part de la balma rep l'aigua del mateix curs fluvial de la riera. L'accés a la balma és a partir d'un petit corriol que s'inicia al costat del camí de la Coma. A la part central de l'interior de la balma hi ha una font. | 08128-160 | a la zona nord-est del terme municipal, al peu de la riera Golarda. | 41.7748300,2.0387800 | 420114 | 4625223 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pocs metres aigües amunt hi ha la resclosa de la Coma.Accés difícil, des de la zona de l'horta de la Coma.S'empra el nom bauma, el qual és emprat de manera habitual a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 84014 | Bauma de la riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riera-de-sant-joan | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes/ | La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites. | 08064-62 | La Sala de Sant Llogari | 41.7555400,2.0481300 | 420867 | 4623072 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84014-foto-08064-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 80073 | Bauma del Gai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gai | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Modilianum, 24. Ed. Modilianum. Moià, juny de 2001. Garcia i Argüelles, P (2001); La Balma del Gai (Moià). Breu Aproximació als resultats de les noves excavacions (1994-2000). Modilianum. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Nadal, J; Estrada, A; Garcia, P (2001); La Balma del Gai, Moià, Bages. A: Jornades d'Arqueologia. 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001. La Garriga. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA, Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | Abric natural de forma rectangular que és una referència no solament per a la prehistòria de Catalunya sinó també per a la comprensió dels processos evolutius de les darreres comunitats de caçadors-recol·lectors de la conca mediterrània. Està situat en una petita balma orientada a sud-est i vorejada per un curs d'aigua avui en dia bastant sec però, que que en la prehistòria el convertia en un lloc idoni per l'hàbitat. No té cap tanca o sigui que l'accés és obert tot i que queda sota de la N-141-c i passa bastant desapercebut. | 08138-165 | A l'est de la vila. Km 30,9 N-141-c direcció Vic. | Aquest jaciment va ser descobert per J. Surroca l'any 1975. Les primeres intervencions arqueològiques van ser fetes durant els anys 1977 i 1978, sota la direcció de M. Llongueras i J. Guilaine. El material que es va recuperar en aquestes primeres excavacions estava format per una rica indústria lítica. Entre les restes minerals de procedència humana també hi ha restes de colorant (ocre), carbó i còdols amb mostres d'activitat humana. Quant a fauna, conills, cèrvids, microfauna i macrofauna que demostren una climatologia temperada. En les darreres excavacions dutes a terme per J. Nadal, A. Estrada i P. Argüelles s'han trobat dos elements d'indústria òssia en banya de cérvol que podria ser un mànec tot i que no és corrent durant l'Epipaleolític. Gràcies a les troballes i a l'estratigrafia es pot determinar que hi va haver molta activitat en el jaciment en èpoques anteriors: Neolític Mitjà i posteriors: Època de Bronze i del Ferro, època moderna (s. XVII) per les troballes de ceràmica vidrada i no vidrada acompanyades per un ardit de Lluís XIV de l'any 1648, època ibera, per l'aparició d'un gos de l'època i unes restes constructives adossades a l'abric que van servir molt possiblement durant la guerra dels Segadors com a habitatge. La construcció d'aquesta cabana és la causant de la major alteració dels nivells prehistòrics. L'última campanya d'excavació va ser la de l'any 2009. | 41.8564400,2.1128600 | 426364 | 4634218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Antic|Prehistòric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'última excavació va ser l'any 2009.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya aquest jaciment és denominat balma del Gai i la tipologia: Abrics i similars d'habitació sense estructures, abrics i similars d'habitació amb estructures conservades i li dona una cronologia: Paleolític Superior Final, Epipaleolític Antic Indeferenciat ( -11.000/-7000 ). Ferro Iber-Antic ( -500/-450 ), Modern ( 1453-1789 ). | 78|81|80|76|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 47292 | Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellver | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XX | Conjunt format per la masia i un conjunt de coberts al seu entorn que han configurat una estructura en forma de U que tanca un pati a modus de lliça situat davant la casa, al que s'accedeix per una gran porta amb teuladeta. Es troba molt proper a l'església de Sant Cugat de Gavadons. El conjunt es troba ubicat aprofitant un desnivell del terreny. L'edifici principal és de planta rectangular i ha estat configurat a partir de diferents ampliacions de l'edifici inicial que es troba a la part central; està cobert per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sud-oest. A cada extrem de la façana hi ha un edifici adossat, que configuren el pati al mig. La masia té planta baixa i dos pisos, mentre que els cossos afegits tenen planta i pis amb teulada a doble vessant el del costat de tramuntana, i planta baixa amb teulada a un vessant als cossos afegits per la banda de migdia i llevant. La façana principal té el portal de pedra formant un arc rebaixat, i les finestres amb llindes i muntants també de pedra. Davant la casa s'obre una era amb paviment de llosat de pedra bastant ampla i al costat hi ha diferents coberts moderns, una antiga bassa en desús i una barraca a l'angle posterior de la casa que té llinda amb la data 1915. | 08070-34 | Turó de Bellver | Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou a simultàni al de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. | 41.8464000,2.1724700 | 431301 | 4633053 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82542 | Benedicció del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-del-terme-0 | <p>'Recuperant antigues tradicions'. La Granària, 39, 2016, p. 7-14. 'Repetirem benedicció del terme'. La Granària, 42, 2017, p. 12. 'La tradicional benedicció del terme'. La Granària, 43, 2017, p. 13. Http://granera.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XX | <p>Manifestació festiva relacionada amb la benedicció del terme i el repartiment dels panets, que es celebra el Dilluns de Pasqua a la creu de la Missió, al costat de la masia de La Torra, a la que s'hi arriba en processó. Consisteix en la benedicció dels quatre punts cardinals del terme i dels tradicionals panets, que posteriorment s'entreguen a tots els assistents.</p> | 08095-206 | Turó de la Torra | <p>Aquesta antiga tradició fou recuperada l'any 2016. L'acte segueix les instruccions que mossèn Genís Gamell deixà escrites a la Consueta de Granera, una guia del funcionament de la parròquia escrita durant la segona meitat del segle XX. Ramón Torra, veí de la població, va recuperar l'antic cove on es duien els panets per beneir.</p> | 41.7260800,2.0596000 | 421785 | 4619791 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82542-foto-08095-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82542-foto-08095-206-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 86021 | Berengueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/berengueres | FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 53, 107, 109, 113. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 787. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 782-792. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 58. TORRES SOCIATS, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Lluçanès, Osona, Bages, Moianès, Berguedà, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 31-32, 33-34. | XIV-XX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en una petita esplanada sobre la vall de la riera de Segalers. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) més uns coberts aïllats i semi-derruïts. Aquesta masia es pot incloure dins un grup característic del sector que es troba al voltant de l'antiga quadra d'Aguiló i al nord del terme d'Oló. Aquest tipus de masies tenen el seu origen en una mena de casa forta estreta i alta, en forma de torre, que amb el temps sol ampliar-se pels costats. En són exemples Bojons o la torre d'Orriols. En aquest cas el nucli inicial de la casa és el que es troba al mig. Al segle XVIII s'amplià pel costat nord i, probablement ja al XIX, pel costat sud. Com a resultat, la construcció originària ha quedat emparedada entremig, i la façana de migdia, que en un principi devia ser la principal, amb l'ampliació ha quedat a frec del barranc que hi ha en aquest sector. En conseqüència, ara la façana principal és la de llevant. Aquesta presenta un aspecte força irregular, fruit de l'evolució que hem descrit. Consta d'un portal senzill, reconstruït no fa gaires anys, i de diverses finestres de distribució irregular i de tipologia diversa. Entre d'altres n'hi ha una que està situada en el cos antic i en la qual sembla insinuar-se un arc conopial lleugerament marcat a la vora. Això dataria aquesta part entorn del segle XVI. Els murs són a pedra vista, amb un tipus d'aparell diferent en cadascuna de les fases. En la fase més antiga hi veiem carreus petits més o menys escairats. A la cara de ponent la construcció té adossades una tina cilíndrica i un cos sobresortint amb una petita eixida. De la façana nord en surten unes escales que menen a dues tines més, situades en aquest costat. La masia ha conservat molt bé els volums i les característiques constructives tradicionals. Com a curiositat podem dir que en una estança interior recentment s'hi van trobar dibuixats sobre la calç d'una paret les figures d'uns galls, amb uns pals a sota. Aquests galls ens fan recordar una llegenda sobre l'anomenada bruixa Berengueres que hauria habitat aquesta casa. | 08258-181 | Al sector nord del terme municipal (antiga quadra d'Aguiló) | Aquest mas està documentat des de principis del segle XIV. Formava part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Del mas en tenien la possessió els mateixos senyors del castell d'Aguiló, que el 1329 eren Ramon i Saura d'Aguiló i el van vendre a Andreu Barrat, un ric ciutadà de Vic, juntament amb tot el delme que els Aguiló rebien a la vall i quadra d'Aguiló pel preu de 8.000 sous. Pocs anys després, el 1333, el senyor del castell d'Oló, Arnau d'Oló, va vendre a Ot de Montcada tot el terme d'Oló, inclosa la vall i quadra d'Aguiló. Per això el mateix any Ot de Montcada va recomprar a Andreu Barrat el mas Berengueres, amb tots els seus dret i pertinences, i també tot el delme que aquell rebia a la vall d'Aguiló, per 11.000 sous (PLADEVALL, 1991: 53). En un altre document de 1335 consta que és aquest l'any en què Barrat va donar la possessió del mas Berengueres i del delme a Ot de Montcada, a través del seu procurador Galceran Andreu (PLADEVALL i altres, 1976: 787). Segons es diu, aquest any Berengueres formaria part del mas Aguiló. Fins aquí ens hem referit als propietaris o als que posseïen el domini directe del mas, i que pertanyien a les altes instàncies, però els pagesos emfiteutes que en tenien el domini útil devien ser la família de cognom Berengueres. En una llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Berenguer de Berengueres, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquest moment. Ja hem dit que la casa té un nucli força antic, que en la part exterior es podria datar entorn del segle XVI, i que al XVIII s'amplià per un costat. En són testimoni les inscripcions de 1706, 1745 i 1750. La de 1706 ens informa que continuava habitant-hi la família Berengueres, i que llavors l'hereu era Joan Berengueres. Al segle XIX la casa s'amplià cap a l'altre costat, però no en coneixem notícies concretes. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que Berengueres estava habitada. A la dècada de 1950 els propietaris del mas, que encara hi residien, el van vendre a Narcís Oliveda Mundo, que hi va viure al principi amb dos germans seus. Narcís s'hi va estar fins el 1986. Posteriorment va heretar la masia una neboda seva, Roser Aimerich Oliveda, que n'és l'actual propietària. Ara a la casa hi viuen llogaters. Pels volts de 2015 els propietaris van muntar una granja que es troba una mica separada al nord de la masia. En un llibre de Jordi TORRES (2002) es recullen dues llegendes referides a la bruixa Berengueres, que hauria habitat aquesta masia. Es tracta de contalles estereotipades que segueixen un guió similar al que s'explica en molts altres indrets de Catalunya i que giren al voltant de la facultat que tenien les bruixes per convertir-se en galls o el seus poders per encomanar mal d'ulls. Aquestes llegendes pràcticament no es conserven vives en la memòria popular, i ni els propietaris de la masia ni la gent del poble en general n'han sentit a parlar. No deixa de ser sorprenent, però, la troballa recent de les figures d'uns galls dibuixades en una paret de la casa. Tanmateix, els pals que tenen a sota suggereixen que aquests dibuixos es van fer més aviat amb la finalitat de tenir comptabilitzats els galls de la casa. | 41.8901300,2.0393200 | 420302 | 4638024 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86021-foto-08258-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86021-foto-08258-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 58 (Pla Especial Urbanístic 2011)En una llinda de la façana de ponent: Joan Berengueres 1706En una llinda de la façana nord: 1745 i text il·legibleInscripció a l'interior: 1750Informació oral facilitada per Roser Aimerich i Jaume Codina.La masia tenia un forn de calç proper, que ja no es conserva. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 82393 | Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bigues | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 222-227 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a la banda de llevant de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a l'extrem de ponent de la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular de menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. El darrer volum està adossat a la façana de ponent del cos principal. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i que consta de planta baixa i pis sotacoberta. Per últim, adossat a les façanes de ponent i migdia, hi ha un cos organitzat en un sol nivell, que presenta un porxo obert a l'extrem sud-oest i està cobert amb una terrassa al pis. La façana principal de la construcció compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, tant senzilles com balconeres, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La que està situada damunt del portal també té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb la següent inscripció: 'Ramon Bigas 1714'. Les façanes de tramuntana i migdia també presenten obertures rectangulars amb els emmarcaments fets en pedra (carreus als brancals i llindes planes). Destaquen, de la façana sud, una de les finestres del pis amb la llinda apuntada a mode d'arc conopial i una de les llindes de la planta baixa gravada amb l'any 1771. De la façana de ponent destaquen quatre finestrals d'arc de mig punt situats al pis i finestres rectangulars emmarcades en pedra. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda nord-est de la façana principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, identificat com la casa dels masovers. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, una més llarga que l'altra, i està organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, té un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, un altre portal de grans dimensions d'arc de mig punt bastit en maons i una finestra bastida amb maons al pis. Per contra, la resta de façanes compten amb obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Destaca el portal de la façana nord-est, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb barbacana de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran. A la banda de llevant de la façana principal hi ha un petit cos aïllat de planta rectangular, una planta i coberta de teula àrab de dues aigües, que havia estat l'antic femer. Està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada gran.</p> | 08095-57 | Carena de Bigues | <p>La primera referència documental relacionada amb el nom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom torna a aparèixer mencionada en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior al segle XIV. A finals del segle XIX, la finca estava dedicada al cultiu de secà i de la vinya. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Bigas' (Pont, 2016: 49). En origen, l'edifici de la masoveria era un magatzem per guardar material agrícola (eines, carros, etc), essent transformada posteriorment en la casa del masover i la seva família.</p> | 41.7294500,2.0553600 | 421436 | 4620169 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82393-foto-08095-57-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal de la masia hi ha un banc corregut bastit en pedra. Davant seu, el paviment està empedrat. Adossat a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una porta de ferro delimitada amb pilars de pedra i coberta amb voladís de teula àrab de dues vessants. La resta de volums que formen part de la finca es corresponen amb magatzems i coberts de menor importància. Algunes imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82404 | Biguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biguetes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 27. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 211-215 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. La de l'extrem de tramuntana del pis compta amb l'ampit motllurat i la llinda gravada amb una inscripció de díficil lectura: 'FRANCISCO BIGA (...)'. La resta d'obertures del volum també són rectangulars i estan emmarcades amb maons i pedra. Adossat a la façana de ponent hi ha un petit volum rectangulat organitzat en un sol nivell, i amb teulada d'un vessant. Alhora, adossat al parament de migdia, hi ha un altre petit volum rectangular amb teulada d'un vessant i obertures rectangulars. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. A la banda nord-est de la construcció hi ha un volum aïllat enrunat, que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant. Probablement compta amb un portal emmarcat amb maons. El volum està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb una de les cantoneres feta de maons.</p> | 08095-68 | Carena de Biguetes | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Biguetes tenia el número 7 i era propietat de 'Joaquim Bigas'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Biguetas' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7197100,2.0459100 | 420638 | 4619096 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82404-foto-08095-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82404-foto-08095-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82404-foto-08095-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 52823 | Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancafort | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós. | La masia de Blancafort està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc habitada. De la masia es conserven diversos sectors dels murs exteriors de pedra, que en la seva part més alta arriben als tres metres d'alçada. Sembla que la masia era de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. Conserva part dels murs nord i oest i no s'hi observen obertures. L'interior i els murs exteriors estan coberts per la vegetació. L'acabat exterior és de pedra vista. La superfície de la planta és de 66 m2. | 08079-24 | Oest del municipi | 41.8730300,2.0911700 | 424583 | 4636078 | 08079 | L'Estany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antic mas del terme de l'Estany en el vessant de migdia del Serrat de Blancafort. Actualment en Ruïnes. Blancafort com a llinatge es troba a Collsuspina, L'Estany, Gurb, Manlleu,Vic. Bernat de Blancafort fou prior del monestir de l'Estany. El 1740 hi vivia Francesc Blancafort. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82573 | Boix de la font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-de-la-font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | Colonitzat per la vegetació del seu voltant. | <p>Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.</p> | 08095-237 | Torrent de la Roca | 41.7360400,2.0416400 | 420303 | 4620913 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 84995 | Boixos de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-de-puigdomenec | Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens. | 08055-137 | Al nord-est de Can Puigdomènec | 41.7359900,2.1547100 | 429706 | 4620809 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||||
| 47311 | Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boldrons | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XIX | Masia formada per tres cossos units en forma de U, de manera que deixen una era al centre. El cos principal és rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos que hi ha davant d'aquest també és rectangular i amb les mateixes característiques, i el cos posterior que uneix aquests dos, també rectangular i amb la teulada a un vessant que queda unida a les teulades dels altres dos cossos. L'edifici és de pedra amb cantoneres escairades i llindes i brancals de portes i finestres de pedra, de maó i de fusta. La façana principal es troba a l'extrem de migdia del cos principal, té una porta amb llinda de fusta, i destaca la finestra del pis que té una llinda en pedra amb una ornamentació tallada en forma d'arc carpanel amb un escut a la part superior. Una llinda de finestra porta la data 1846. És possible que no procedeixi de la casa, ja que l'estructura actual no correspon amb aquest element decoratiu, possiblement per que la casa ha estat molt reformada al llarg dels temps. Destaca l'entorn de la casa i una antiga bassa d'aigua ara seca, al costat de la que hi ha un roure d'extraordinàries dimensions. | 08070-53 | Camí de Regàs | Disposem de poca documentació referent a aquest mas, tot i que al segle XIII es troben algunes referències al mas Boldrons junt a d'altres masos de la zona (Pladevall, 1971). No apareix als fogatges de 1553, però si al cens d'Aparici de 1708. La manca de documentació dificulta relatar la evolució històrica d'aquest mas vinculat a la zona de Sant Cugat de Gavadons. | 41.8463100,2.1874200 | 432542 | 4633032 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 79907 | Bolederes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolederes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 33. Moià. | XVII-XVIII | S'ha restaurat recentment. | Mas de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i teulada àrab a dues vessants. La casa s'alça sobre un desnivell, guanyant un pis pel cantó del migdia. La façana situada al cantó de migdia té tres plantes: baixos per corrals i estables amb sostres de volta. El primer pis està destinat a habitatge. Els restants a golfes. A sobre del portal d'entrada d'arc rebaixat, adovellat i avui apuntalat hi ha una finestra emmarcada en pedra picada. La paret nord, de dos pisos, té una porta rectangular per on avui s'accedeix a l'habitatge. A ponent hi ha un cos adossat construït a principis de segle, a fi de guardar-hi palla. A l'interior hi ha una llinda utilitzada com a material reaprofitat per a la construcció d'una paret on hi ha una inscripció: '1693 Franche Boladeres '. La dependència que avui s'utilitza com a lavabo té grans blocs de pedra picada molt ben treballada, que disposats de manera molt regular formen el terra. | 08138-20 | A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. | El mas que pertanyia a la Parròquia de Ferrerons és ja documentat en el s. XV. | 41.8380100,2.1506000 | 429476 | 4632140 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1810 s'hi van fer reformes importants, sobretot a la part del pis superior.Es troba situat en el coll on té origen la riera del Gai. Pertany a l'antiga parròquia de Ferrerons. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Bolederes, Mas Boladeres. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 53024 | Bomba de bombeig d'aigua potable. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-de-bombeig-daigua-potable | XX | Bomba d'impulsió, per al bombeig d'aigua des del dipòsit regulador per al subministrament d'aigua potable a la població. Fabricat per l'empresa Abellanet de Manresa. | 08079-225 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 | En Antoni Pujol i Pujol fou l'encarregat des de l'any 1932 del manteniment del subministrament del servei d'aigua potable al municipi. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 1931 | 08079 | L'Estany | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 84928 | Bosc de Can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-verdaguer | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. | Parcialment excavat per furtius. S'han perdut les lloses de coberta. | Lloc d'enterrament megalític format, aparentment, per dos túmuls funeraris en força estat d'arrasament. Segons es desprèn de la fitxa de la carta arqueològica, un dels túmuls estaria al sud està de la del bosc, i tindria uns 15 m de diàmetre. Orientades vers el sud, són visibles dos grans blocs de pedra clavats verticalment sobre el túmul. L'estructura sembla que va ser parcialment excavada per furtius, ja que és visible un retall artificial afectant l'estructura, ja detectat en la revisió de la carta arqueològica de 1992. El segon dels túmuls és menys evident, i se situa al nord-oest de l'anterior. Aquí la concentració de pedres del túmul és menys nombrosa i només és visible un gran bloc de pedra clavat verticalment. Ambos túmuls estan separats per un caminet força desdibuixat on també són visibles dos grans blocs de pedra, tal vegada vinculats a les lloses de coberta desplaçades. | 08055-70 | Al nord est del nucli urbà, al sud est del Verdaguer, en una zona boscosa. | Mai s'hi ha realitzat una intervenció arqueològica, i la seva adscripció cronològica és fa simplement per la tipologia de les restes observades. | 41.7766400,2.1378800 | 428352 | 4625336 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 86050 | Bovetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bovetes | GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 461-463. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 782-792. PLADEVALL, Antoni (1978). 'El castell d'Oló', dins A. Pladevall i J. Vigué: El Monestir Romànic De Santa Maria De L'Estany, Artestudi Edicions, Barcelona, p. 108-114. PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 39-67. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). 'El monestir de l'Estany i la revolta d'Oló', Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 34-41. | XIII-XV | En ruïnes, però en un estat estable | Fortificació o construcció de caire militar, probablement d'època medieval, emplaçada vora el camí del Perdols, 1 km al nord-est del nucli d'Oló. Concretament es troba sobre un promontori que queda elevat respecte a diferents camps de conreu de l'entorn. No es tracta d'un emplaçament dominant, però sí ben situat, sobretot respecte al camí del Perdols, que era una variant del Camí Vell de Vic, d'origen probablement medieval i que transcorria per aquest altiplà tot comunicant el nucli d'Oló amb el camí ral d'Avinyó a Vic. La construcció es troba en ruïnes, amb els murs que han quedat arrasats d'una manera força uniforme a una alçada d'1,5 m en tot el recinte. És una edificació de planta quadrada gairebé perfecte que mesura uns 18,5 m per costat. Ha estat bastida en una sola fase constructiva, i no s'hi observa cap modificació posterior. El mur perimetral és totalment uniforme i de molt bona qualitat, amb un aparell fet de carreus de tamany mitjà-petit, de llargada variable però perfectament disposats en filades. La gruixària del mur és considerable i també uniforme, d'un metre aproximadament. Un fet que crida l'atenció és que no s'hi observen portes d'entrada evidents, o almenys aquestes són molt discretes, cosa que en termes militars té la seva lògica. Tan sols a l'angle de ponent sembla insinuar-se una obertura d'accés, però molt petita, i una altra a l'angle nord, encara més discreta. En canvi, el mur perimetral compta en tots els seus costats amb petites espitlleres que estan disposades a distàncies regulars. A la façana nord-oest, per exemple, n'hi ha unes quatre. Interiorment, la construcció té una distribució també peculiar. Es divideix en dues estances: una de més estreta (d'uns 4,90 m d'amplada) que ocupa tot el costat nord-oest, i una altra de més àmplia que ocupa la resta. Si es tractés d'una fortificació aquesta distribució sembla suggerir que la cambra més estreta era destinada a la tropa mentre que a l'espai més gran hi havia les cavallerisses. Pel que fa a la interpretació d'aquestes restes, tan sols podem dir de manera clara que no corresponen a una masia ni a cap tipus de construcció agropecuària a l'ús. La planificació del conjunt i els elements defensius que presenta, com ara les espitlleres, ens fan plantejar com a hipòtesi més raonable algun tipus de construcció militar, a l'estil d'un fortí o d'una fortificació, segurament de caire temporal. | 08258-208 | Sector central del terme municipal | Aquesta construcció, coneguda amb el nom de Bovetes, no apareix en els fogatges del segle XVI ni en cap llistat de masos. I és normal, ja que no es tracta de cap mas sinó d'una construcció diferent, més aviat de caire militar. Per la seva tipologia constructiva ja hem dit que es podria datar a l'època medieval, tal vegada al període baix-medieval: segles XIII-XV. Però el cert és que no en coneixem cap notícia documental concreta ni tampoc cap informació que ens hagi arribat per la tradició oral. Ens trobem, doncs, davant d'un cas sense referents (ni directes ni indirectes) i totalment inèdit. Tanmateix, ens atrevim a formular una hipòtesi que tal vegada ens aportarà alguna llum a l'hora de trobar-li un context històric. Com és ben sabut, un dels episodis més rellevants de la història d'Oló és la llarga i turbulenta confrontació que els habitants del terme van mantenir amb el monestir de l'Estany per deslliurar-se del poder senyorial. Una lluita que va tenir com a moment culminant les tres darreres dècades del segle XIV i que va incloure fets d'una extrema violència. En la fitxa del castell d'Oló en donem més detalls; ara ens permetem tan sols de resumir els fets més destacats. El 1364 el monestir de l'Estany va formalitzar la compra del castell d'Oló. Aquest cenobi havia acumulat importants possessions entre el Moianès, el Bages i l'Osona i s'havia convertit en el principal poder fàctic de la zona. En un principi la gent d'Oló havia arribat a un acord de col·laboració amb el monestir per fer possible la voluntat dels olonencs de redimir-se del poder senyorial i passar a dependre directament del rei. Aviat, però, van començar les discrepàncies i finalment l'Estany no va voler deixar escapar la nova possessió. Els olonencs van fer diverses assemblees i van aplegar els diners que els havien de permetre pagar al monestir el preu del castell. Pretenien així comprar ells mateixos el domini per passar a dependre directament del rei. Però l'abat va refusar les condicions que els olonecs, amb el vist i plau del rei, li proposaven. Les tropes de l'abat van assetjar i ocupar el castell d'Oló. A continuació els homes d'Oló van incendiar el monestir l'any 1395 i la comunitat es va veure obligada a fugir. Els canonges de l'Estany van trigar uns quants anys a reorganitzar-se, des de Manresa, fins que van conquerir definitivament el castell d'Oló. Aquests fets violents van anar en contra de les aspiracions d'independència dels olonencs, de manera que van haver de passar dos-cents anys fins que no s'arribà a una solució definitiva. Va ser a finals del segle XVI, quan Oló va obtenir els privilegis de ser un carrer de Barcelona, una fórmula jurídica que feia possible evitar el poder senyorial. Considerant aquests fets, ens plantegem la possibilitat que la construcció de Bovetes fos un fortí construït pel monestir de l'Estany per tal de disposar d'un punt d'aquarterament de tropes proper al castell d'Oló, possiblement en l'etapa en què van poder prendre possessió del castell definitivament. Tal com s'ha dit, aquesta reconquesta final va ser la més planificada. Podria tractar-se d'un campament més o menys temporal, però concebut amb prou solidesa com perquè es pogués perllongar durant un temps si era necessari. No cal dir que aquesta és una mera hipòtesi i que, en tot cas, caldria validar-la amb dades documentals que de moment no tenim. Un fet curiós és que la construcció ha quedat totalment intacta; és a dir, sense cap tipus de modificació i sense que hagi tingut cap ús posterior. Tan sols, això sí, s'ha desmuntat la part alta dels murs per tal d'aprofitar-ne uns carreus de molt bona qualitat. Els podem veure escampats per les feixes de l'entorn. Els darrers propietaris, la família Rodoreda, tampoc no han fet ús agrícola d'aquests terrenys. Entorn del 2005 Jaume Rodoreda Corrius va vendre la finca als actuals propietaris, que han construït una casa de nova planta uns 200 m al nord, anomenada també Bovetes. | 41.8850300,2.0519200 | 421341 | 4637446 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86050-foto-08258-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86050-foto-08258-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 161,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml