Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80238 | Balma de Puigsobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puigsobira | Aymamí Domingo, Gener (2010): Breus notes sobre el trogloditisme a la comarca del Bages. Dovella (estiu-tardor de 2010) | XIV | Caldria una excavació | Balma orientada al sud, amb alguns encaixos tallats a la paret (9 com a mínim). També s'observen restes d'una cantonada d'un mur de 80 cm d'amplada, fet amb pedra poc o gens treballada i fang. Aparentment sembla haver estat excavat. | 08138-330 | Al sud de la serra de Puigsobirà, a peu del cingle | Es desconeix. Aymamí (2010) la confon amb la balma dels Gitanos. Està documentat un mas anomenat Puig Sobirà o Superior a mitjan segle XIV, tot i que podria ser anterior. L'any 1645 apareix com a formant part d'una rodalia de Castellnou. | 41.7949900,2.0925700 | 424608 | 4627413 | 1341 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80238-foto-08138-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80238-foto-08138-330-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Actualment s'ha convertit en una zona d'escalada, fet que posa en perill el jaciment | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||
| 80280 | Restes de Barraca 8183 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-8183 | Pràcticament només en queda la base dels murs perimetrals | Restes d'una barraca aèria aïllada, de planta circular i obertura orientada al sud. Tenia una amplada màxima de 2 m. El gruix de les parets era de 60 cm. La porta té una amplada d'1,20 m (exterior) i 80 cm (interior). | 08138-372 | Al sud de la serra de Riqueus | 41.7890900,2.0925600 | 424600 | 4626757 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 8183 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||||
| 80285 | Restes de barraca 17959 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-17959 | Només es conserven els murs laterals | Restes d'una construcció aèria aïllada, de planta circular i una porta a la banda sud-oest. Semblaria haver presentat una coberta de falsa cúpula. Base de la barraca de 2,20 m de diàmetre. Parets de 80 cm de gruix. Té una fornícula i una espitllera petita. | 08138-377 | Al sud de la serra de Vilarjoan | 41.7971400,2.0560700 | 421578 | 4627684 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17959 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||||
| 80183 | Tina de Riqueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-riqueus | Consorci de les Valls del Montcau, 2005; Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Patrimoni únic a Catalunya. Llibres de Muntanya, 11. Ed. Farell. Octubre. | XIX | S'hauria de consolidar el mur de la banda oest i reconstruir-lo abans de que caigui tota l'estructura. | Edifici amb planta de ferradura per fora, però rodó per dins, d'uns 4,50 m de diàmetre interior. Construit amb grans pedres pràcticament sense treballar. Porta quadrangular amb llinda de fusta, sobre la qual es troba gravada la data de 1866. Fa 1,70 m x 0,95 m. La paret fa més d'un metre de gruix i l'edifici es tanca amb una falsa cúpula. En el pis inferior hi ha una tina rodona, amb cairons vidriats. La boixa es troba a la part de fora, al marge i per sota de l'edifici. Fa 3,50 m d'altura. A l'interior hi ha una inscripció feta amb un llapis que diu 'Feta al 1866. Fa que es feta 78 añs'. Es veuen les restes del que podria haver estat una premsa de cargol a l'interior, i una mena de fornícula pràcticament a nivell del terra. A la part exterior hi ha un enderrocament important a la part de ponent. No massa lluny, un centenar de metres al nord-est i per sobre de la tina, hi ha una zona on es va extreure pedra amb les restes d'una petita cabana, tot molt emboscat. | 08138-275 | Al sud de la vila | Segons LL. Ferrer i Alòs al Bages la paraula 'tina' va ser substituïda per la de 'cup' al s. XIV i durant el s. XVI-XVII la tina de pedra folrada amb cairons vidrats es va anar configurant. L'any 1890 al Bages hi havia 27,714 ha plantades que es van incrementar amb l'augment de demanda de vi, l'increment de la població i l'exportació massiva d'aiguardent cap a Amèrica i el Nord d'Europa. Les tines típiques del Pla del Bages són les d'estructures quadrades o circulars construïdes en pedra i morter de calç i amb l'interior folrat de ceràmica per conservar el líquid. La dimensió de les tines podia variar depenent de la producció de la verema tot i que no solien superar els 2,5 m de diàmetre ni els 3 m de fondària. | 41.7907000,2.0842000 | 423907 | 4626944 | 1866 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En la prospecció del terreny s'ha trobat algun fragment de ceràmica de plat català del segle XVIII prop de l'entrada a la tina. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||
| 79943 | Torre Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gallart | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Casa aïllada envoltada de zona enjardinada i concebuda per l'estiueig. La planta és rectangular, amb tres pisos i amb una torreta al lateral. S'accedeix mitjançant unes escales amb barana de fusta que condueixen a la porta sota porxo cobert amb pissarra. Destaca el seu terrat amb barana de fusta i la teulada coberta de pissarra amb estructura del nord d'Europa. El ràfec és de fusta i està adornat amb petits cabirols que van des de l'extrem del ràfec fins a la paret. | 08138-56 | Al sud de la vila - Ctra. de Barcelona núm. 13 | La casa va ser construïda per la família Gallart durant la segona dècada del s. XX durant el primer ' boom ' turístic de Moià. | 41.8071100,2.0993100 | 425182 | 4628752 | 1920 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||
| 79912 | La Gònima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gonima | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 86. Moià. | XVII-XVIII | Pèrdues volumètriques i en el cas de la Gònima Gran l'edifici està en estat ruïnós. | Conjunt d'edificis format per dues masies: la Gònima Gran i la Gònima Xica. La Gònima Gran és un mas de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes, amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles i embigat, tot i que ha caigut la major part . La façana principal o frontispici està encarada a migdia. La portalada amb arc de mig punt esta amagada darrere d'un afegit més modern amb volta d'aresta sobre el qual hi ha una galeria de tres arcs rebaixats, un d'ells tapiat. A la banda est d'aquesta galeria, a nivell del terra, hi ha un cobert fet amb maçoneria possiblement de la mateixa època que la galeria, a l'igual que part de la façana est on s'observa clarament una ampliació i mostres tapiades de l'esmentada galeria que continuava per llevant. L'entrada al mas dona pas a un vestíbul enllosat des d'on es distribueixen dues sales a dreta i esquerra, les quadres que encara conserven els abeuradors d'obra i fusta i dues voltes de mig punt. Des del vestíbul i al mateix nivell es podia accedir a dues sales més, actualment inaccessibles. Mitjançant una escala de pedra amb barana de ferro forjat s'accedeix al segon pis, on es distribuïen les altres habitacions avui no visitables ja que la major part dels murs i la teulada han caigut. Des de l'interior es pot observar encara una part de l'embigat de la teulada oest. La façana de tramuntana dona a un dipòsit d'aigua de planta rectangular d'uns 1,5 x 10 m descobert que llinda amb les façanes sud dels coberts de la Gònima Xica. Aquest segon edifici de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants i ràfec d'una filada de rajoles i amb fumeral quadrangular modern, és el nucli més antic del conjunt. L'accés a la Gònima Xica es realitza per una portalada a la façana oest, d'estil clàssic amb llinda de fusta, sense inscripció, que dona al barri on es distribueix la cort (dos coberts) i on podem observar una petita finestra amb la llinda decorada amb un petit arc conopial gòtic. Davant del mas hi la pallissa, que conserva la teulada a dues vessants, l'embigat i dos arcs de mig punt que arranquen d'una columna central de maó. | 08138-25 | Al sud de la vila - Km 35 Ctra. CB133 | La Gònima Gran va ser construïda pels amos abans que la Xica i va ser abandonada ara fa quasi cinquanta anys. | 41.7903200,2.1098700 | 426040 | 4626879 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM de la fitxa són les que pertanyen a la Gònima Gran que esta en mal estat de conservació, les de la Gònima Xica són x: 426142; y: 4627123; 667 snm.La Gònima Xica esta habitada pels masovers, la Gran està abandonada i en estat ruïnós.En cap dels dos edificis s'ha observat cap inscripció.Annexat a la façana de tramuntana del mas hi ha un cobert (actualment galliner) restaurat.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: la Gònima Gran. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||
| 80229 | Roure de la depuradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-depuradora | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Roure situat a l'esquerra de l'entrada de la depuradora de la vila. El roure mesura uns 10-12 m i el seu tronc d'escorça fina i profundament fissurada té un perímetre d'1,5 m, aproximadament. Les seves fulles corresponen a les típiques dels roures amb forma ovada. | 08138-321 | Al sud de la vila - Km. de la C-59. | Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8158600,2.0920000 | 424585 | 4629730 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80229-foto-08138-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80229-foto-08138-321-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La banda inferior del tronc pateix atac visible de cucs o tèrmits. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||
| 79894 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-0 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Petita capella rural de nau única feta d'obra i coberta per una teulada a dues aigües. L'absis és quadrat. Té una petita sagristia al costat de llevant. La façana, encarada a migdia, presenta un portal rectangular emmarcat per dues semipilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista. Damunt de l'esmentat frontó hi ha una llosa de pedra que recorda l'advocació i la data de la seva edificació. | 08138-7 | Al sud de la vila - c. del remei | Construïda a l'any 1578 a càrrec de Serapi Saiol, prevere, al peu del camí públic. Es va dedicar a la Mare de Déu de Setembre (maresdedeu trobades). Actualment serveix com a capella del cementiri municipal. | 41.8048600,2.0981300 | 425081 | 4628503 | 1578 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Segons Ll. Picanyol, la creu de terme es va col·locar en ser construïda la capella.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de la Mare de Déu del Remei. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||
| 80076 | Barraca 17955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17955 | Està perdent volum en alguna zona | Barraca aèria adossada al marge, de planta circular coberta amb una falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud-oest | 08138-168 | Al sud de la vila. A prop del camp de vol El Prat. | Les Barraques de vinya, generalment de dimensions reduïdes, poden ser de planta quadrada o circular. Eren destinades a guardar les eines dels pagesos o a aixoplugar davant la pluja. La tècnica de construcció d'aquestes barraques, de murs, de tines, feixes... del camp és l'anomenada ' tècnica al sec '. Aquesta tècnica utilitza pedres sense treballar en filades irregulars i sense cap tipus de morter que les uneix a excepció de falques fetes de petites pedres. | 41.7988600,2.1059600 | 425725 | 4627831 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80076-foto-08138-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | No és perfectament circular. Fa dos metres de diàmetre. Té dues fornícules a l'interior. Restes de ràfec a la coberta. Codi 17955 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||
| 79899 | Sant Jaume de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-coma | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XVII | Capella de nau única sense absis construïda amb maçoneria i teulada a dues vessants amb ràfec de blocs de pedra amb motllura i espadanya en forma d'arc. La façana de ponent és d'estil barroc i és on es troba la porta d'accés decorada amb dues semipilastres que la flanquegen. La porta té llinda amb motllura i dues volutes d'estil jònic als extrems. A la banda superior de la llinda hi ha una fornícula buida apetxinada, i a sobre d'aquesta, una inscripció en pedra calcària horitzontal d'uns 50 cm en la que es llegeix: 'FRANCESCHC I6COMA83 '. Corona el conjunt un ull de bou amb motllura perimetral i reixa de ferro. A mà dreta de la porta s'observa una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat decorada amb una flor central. A la mateixa alçada de la llinda de la porta d'accés hi ha una rajola blanca moderna amb el número 15 en negre. A la façana nord es reconeixen restes d'estucat i un banc perimetral de pedra bastant regular que va de la meitat de la façana vers la porta de ponent i que continua per la façana sud. A les arestes de les cantonades de l'ermita hi ha blocs de pedra regulars de mida mitjana que encara conserven les juntes de morter de calç. A la banda superior esquerra de la façana sud, dos blocs de pedra verticals que disten entre ells uns quatre o cinc centímetres amb forma de finestra tipus espitllera i, a pocs centímetres, una finestra rectangular tapiada. L'interior del sostre és amb volta i amb altar de fusta emblanquinada amb tres pisos abarrocats però sense decoració pictòrica visible. Al perímetre, i encastat a les parets, bancs de fusta i una balustrada amb columnes de fusta d'aproximadament 1 m que dona accés a l'altar. | 08138-12 | Al sud de la vila. C-59 en direcció a Barcelona | Segons un document, aquesta ermita ja existia quan es va consagrar l'actual. Dins del frontó descrit anteriorment, hi havia una imatge segurament del titular de l'església. En un bloc de pedra col·locat per damunt de la fornícula hi ha la inscripció 'Francesch Coma, 1683'. | 41.7856700,2.1054100 | 425664 | 4626367 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | El nucli original és del s. X.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ermita de Sant Jaume de la Coma. | 96|92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||
| 80116 | Poua Nova de la Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-nova-de-la-franquesa | Consorci del Moianès (2006); Fullet ' Arquitectura Preindustrial al Moianès '. Moià. Gallardo, A (1933); ' El glaç natural, una indústria que desapareix '. Butlletí del centre excursionista de Catalunya. Club Alpí Català. Any XLIII. Nº 455. Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell Perarnau i Llorens, J (1992); Els pous de glaç de la comarca del Bages. Assaig d'interpretació i localització. 5. Quaderns. Manresa. | XVII | Està coberta de vegetació | Poua de gel feta amb parament de pedra regular amb dues portes orientades a l'est i a l'oest. Quasi tota la poua està soterrada. Té aproximadament uns 14 m d'alçada per uns 9 m de diàmetre. El sostre interior és amb volta de pedres regulars amb morter de calç; és conserva tot. Els murs de la poua tenen uns dos metres de gruix i es poden observar caminant pel perímetre exterior on també s'observen els forats que va deixar la bastida que es va fer servir per a la seva construcció. | 08138-208 | Al sud de la vila. Ctra. C-59. A prop de la Franquesa, a uns metres de la Poua Vella. | Els pous de gel es van construir i van obtenir la seva màxima rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del s. XIX, quan la fabricació i comercialització de gel era una bona inversió i font d'ingressos. No obstant i això, durant la 1a meitat del s. XX alguns pous van continuar funcionant malgrat l'aparició de l'electricitat i del gel artificial. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven sinó que produïen per consum propi. Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de gel són: la proximitat a vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyat i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i fragments de gel trossejats fins que a l'estiu i segons la demanda , s'anava extraient i era transportat en sàrries també cobertes de palla. Aquesta neu o gel s'utilitzava per conservar aliments, pel transport d'aquests, en algunes manufactures gastronòmiques com ara gelats, orxates... i també amb finalitat mèdica i terapèutica. La comarca natural del Moianès havia estat una de les principals productores de gel natural junt amb el Montseny. Proveïen Barcelona i altres ciutats catalanes. Segons C. Candi en els municipis de Moià, Sant Quirze de Safaja i Castellterçol hi va haver més de 20 pous de glaç en funcionament des del s. XVIII. La Poua Nova propietat de la masia de la Franquesa va ser construïda a mitjans del s. XVII, degut a l'increment de demanda de glaç en tot Catalunya i a l'èxit que estava tenint la Poua Vella de la Franquesa, per la societat que van crear els hereus de la casa de la Franquesa i Mn. Benet Saiol, prevere de Moià. L'any 1637 va ser venuda a Pere Mas i posteriorment va passar a ser administrada i arrendada per mans de la ' Causa Pia de Moià '. L'any 1897 la poua és arrendada a la societat barcelonina anomenada Font Albiñana y Cia. qui comercialitzava amb la ciutat i que deixarà el negoci l'any 1815 en veure que no és rendible. A partir de llavors és quan la Poua Nova de la Franquesa ja no es va tornar a reomplir de glaç i va romandre abandonada junt amb la Poua Vella fins que van ser explotades de nou entre els anys 1892 i 1915. | 41.7949300,2.1009900 | 425307 | 4627399 | 1632 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80116-foto-08138-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80116-foto-08138-208-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El travesser de fusta segurament permetia el sistema de politja per accedir a l'interior del pou. Es tracta d'una de les poues més grans de la comarca podia emmagatzemar aproximadament uns 673 m3 de gel. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||
| 80221 | Arbreda de ribera de la Falsia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-ribera-de-la-falsia | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbreda frondosa de ribera i obaga que segueix la riera de Castellnou vers la Falsia i ocupa una àrea de 265179 m i un perímetre de 4137 m. | 08138-313 | Al sud de la vila. Entre la serra de Puigsobirà i la serra de Riqueus. | 41.8203900,2.1034100 | 425538 | 4630223 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||||||||
| 80140 | Resclosa del molí de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-fabrega | Queda molt poca part de la resclosa | Restes d'una resclosa de pedra, amb la cadireta o bagant i part de l'antic rec que duia l'aigua al molí de la Fàbrega (Castellterçol). | 08138-232 | Al sud de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. | 41.7803700,2.1101000 | 426047 | 4625774 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | Tot i que el molí es troba en terme de Castellterçol, la resclosa està en terme de Moià. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||||||
| 80312 | Mina de lignit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lignit | Enderroc a la boca. | Galeria subterrània, rectilínia, d'uns 8 o 10 m de recorregut i molt baixa i humida. | 08138-415 | Al sud de les Nou Fonts, per sobre del torrent, a la riba dreta. | 41.7910300,2.1374500 | 428332 | 4626934 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80312-foto-08138-415-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | A l'entrada hi ha dos grans blocs que semblen haver-se desprès del sostre. Presenta la mateixa morfologia que les no llunyanes mines del Bonifet (Castellcir). | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||||
| 80305 | Font i roureda del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-roureda-del-prat | <p>Zona de bosc de Ribera, amb un font (actualment l'aigua no és potable) i alguns roures de cert interès. A la banda de sota, hi ha un camp tancat amb una cleda de pedra i al seu extrem nord un petit edifici construït ara fa un segle.</p> | 08138-408 | Al sud del Prat, | 41.7997400,2.1146700 | 426449 | 4627921 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-02-06 00:00:00 | Francesc Roma | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||||||
| 80026 | Casalot Vell del Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-vell-del-soca | Si no s'hi actua, es corre el perill que s'enderroqui totalment | Construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta. L'edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang. Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant. | 08138-380 | Al sud del Solà de Sant Esteve | Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu 'que hi és lo casal'. De tota manera, no s'ha pogut comprovar. | 41.8137500,2.0407800 | 420328 | 4629542 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||||
| 84930 | Balma del pademí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pademi | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). | Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual. | 08055-72 | Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar. | 41.7670100,2.1375900 | 428317 | 4624268 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84930-foto-08055-72-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. | 121 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||||
| 84992 | El Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardell-0 | XVI-XVIII | Edificació orientada a migdia, on té l'entrada principal que dóna accés al recinte. Aquesta entrada consta d'un mur que de pedra que s'estén entre dos del les edificacions annexes, tancant un espai que actua de pati distribuïdor. En aquest punt hi ha una petita cornisa, sota la qual hi ha la porta, definida per grans carreus escarriats definint un arc de mig punt, amb el monograma IHS esculpit i un text il·legible a la dovella. Passada aquesta porta s'accedeix al pati quadrangular, que dóna accés a tot el nucli original. El cos central, està lleugerament més aixecat que els laterals i té coberta amb teula àrab a doble vessant. La construcció està feta a partir de carreus escairats, força regulars tot lligat amb morter de calç. La porta d'entrada a l'habitatge, també feta amb arc de mig punts i carreus escairats hi ha l'escut de Catalunya esculpit a la dovella. Per sobre questa porta en destaca una finestra amb aires tardo gòtics. Adossats a aquesta construcció trobem diferents cossos annexes tant a l'est com a l'oest, aquest últim sobrepassant el límit definit pel pati distribuir, perllongant-se vers el sud. Ja fora d'aquest nucli original també hi ha un gran pati una part del qual es troba paviment amb rajols a redós del qual hi ha altres dependències independents com estables, femers, graners, etc. Al nord del recinte encara hi ha un altre edificació de petites dimensions, i al sud trobem una gran bassa de planta circular. | 08055-134 | Al sud del nucli de Castellcir, als camps del Vilardell, a tocar del termenal de Sant Quirze Safaja. | Mas documentat des de 1287, i conserva un nucli original del segle XVI, però també nombroses transformacions i afegits dels segles XVII i XVIII. | 41.7412800,2.1537400 | 429631 | 4621397 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||||
| 84027 | El Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casuc | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. La façana és asimètrica degut a una ampliació de la casa pel seu costat dret. Presenta un treball de majòrica a la part superior central, amb una escena de Sant Josep. Els murs de façana són de maçoneria, actualment d'obra vista. | 08064-75 | Al sud del nucli urbà de Castellterçol | 41.7460800,2.1260800 | 427337 | 4621953 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84027-foto-08064-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 84998 | Cal Fantasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fantasia | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX | Coberta parcialment ensulsida. | Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert. | 08055-140 | Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol. | Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació. | 41.7440100,2.1428400 | 428728 | 4621710 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 84973 | Pou del mas Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-vilardell | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Restaurada segurament al segle XX | Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter. | 08055-115 | Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell, | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7419600,2.1534800 | 429610 | 4621473 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 84200 | El Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ricard | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia formada per un edifici principal i diverses edificacions annexes, que formen un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, majoritàriament d'obra, però també de pedra carejada. Presenta inscrits els anys '1824' i '1852' a unes llindes de portes i finestres. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista tot i que encara conserva restes de l'antic arremolinat. | 08064-248 | Al sud del terme municipal | 41.7390100,2.1193300 | 426767 | 4621174 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84200-foto-08064-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84200-foto-08064-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||||
| 84917 | Molí del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bosc | XVIII | Abandonat, parcialmetn ensulsit | Edificació en força mal estat de conservació formada per un cos amb planta baixa, primer, segon pis i golfes cobert a doble vessant. Conduit tant amb sense devastar com lleugerament carejada, tot lligat amb morter de calç i distribuït formant filades més o menys regulars. L'estructura conserva diverses obertures, de mides diverses, i sense una simetria regular però bona part d'elles definides per brancals i llindes de pedra. Algunes de les obertures presenten reixes de ferro forjat. Sembla que al segle XIX es construí una xemeneia de maó vist per a eliminar les restes produïdes per les turbines de vapor, però actualment es troba o bé ensulsida o engolida per la vegetació. En destaquen les restes d'una gran bassa de forma ovalada situada al nord de les construccions. | 08055-59 | Al sud est de l'actual nucli urbà, entre aquest i el Mas de la Vileta Nova. | Una de les nombroses edificacions aixecades a la vora de la riera de Castellcir, aprofitant la força de l'aigua. Construït entre els segles XVII i XVIII, amb importants transformacions al segle XIX, es troba molt a prop dels masos de la Vileta i Sans. Formaria part del conjunt d'edificacions vinculades a la parròquia de Sant Andreu. A la llera de la riera, i a tocar del molí hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars als documentats al jaciment de la Riera de Castellcir, 800 m més al nord i que potser podrien estar relacionats tant amb el molí com ser anteriors. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zona. | 41.7555300,2.1594600 | 430122 | 4622975 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis CulturalsI | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 84934 | El Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-nou-0 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). | XVII-XIX | Engolit per la vegetació i parcialment ensolsit | Edifici de dimensions importants situat al sud de la riera de Castellcir, a la confluència d'aquesta amb el Torrent del Bosc. Actualment és un edifici engolit per la vegetació i s'han perdut totes les cobertes de les plantes superiors. Correspondria a una construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos com a mínim, amb obertures definides amb pedres treballades. A la façana sud, s'observen diversos contraforts així com la sortida d'aigua del molí, l'estellador, feta amb volta de mig punt. Aquest sobreeixidor comunicava amb una petita canal, que segurament retornava l'aigua sobrant a la riera. De les plantes superiors de l'edifici, més enllà dels murs en alçada no es conserva res, però així i tot, en destaquen les restes, encara dempeus de la planta baixa. En concret es tracta de tres sales diferenciades, totes elles amb coberta de pedra en volta de mig punt. Una d'elles correspon a una cisterna, la sala central encara hi ha el que podria correspondre al carvavà o cacau on es conserven possiblement el rodet i l'arbre del mecanisme de molta. Així i tot també s'observen algunes compartimentacions i una mola. Aquesta sala conserva dues pilastres centrals, adossades a la paret de les que arrencarien dues voltes de pedra de mig punt. La tercera sala, de dimensions molt menors, també té volta en arc de mig punt. A l'exterior de l'edifici principal i ja a la llera de la riera, es van comptabilitat una canal i un mínim de 27 orificis circulars excavats a la roca. Per les seves característiques i ubicació podrien formar part de la reclosa que canalitzava l'aigua, | 08055-76 | Al sud est de nucli urbà, a l'est de la riera de Castellcir | Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. | 41.7480600,2.1595600 | 430123 | 4622145 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com molí nou del Bosc | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 84894 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta | XIV | Alguns elements ensulsits i deficiències a la coberta. | Edifici de tres cossos amb el principal situat al nord, un segon de menor alçada adossat a la façana sud i un tercer adossat al segon per la banda oest i només d'una planta. La construcció està feta de pedres sense devastar col·locades unes al costat de les altres formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les façanes nord i est estan arrebossades i pintades blanc mentre que la sud i est conserven visible el parament de pedra. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a doble vessant. El segon cos, adossat al sud, també és de planta rectangular, però nomes té planta baixa i primer pis i és més estrat. El tercer cos adossat per l'oest a la façana principal només té una planta amb coberta a una vessant i doble nivell, és a dir la part de llevant té menys alçada que la de ponent. Sembla que aquesta edificació estaria destinada a magatzems i corrals d'animals. La façana principal està orientada a l'oest, la porta d'entrada és rectangular i està delimitada per brancals i llinda de pedra. A la dreta, i ja en el cos sud, hi ha una finestra feta amb maons fruit d'una reforma, ja que per sobre es veuen les restes de la llinda de pedra original. A la primera planta, trobem dues finestres delimitades per carreus i amb ampits de pedra, essent la sud lleugerament més petita. Per últim hi ha una única finestra a les golfes del cos principal, que és el que té una major alçada. A la façana sud també hi ha diverses obertures, amb les mateixes característiques que les descrites per la façana principal, tant en la distribució com materials utilitzats, és a dir una obertura per planta en el cas del cos principal i dues obertures en el cos annex, totes elles delimitades per carreus. Adossant-se a la façana est de l'edifici hi ha les restes parcialment ensulsides d'un altre edifici fet amb pedra, tal vegada un magatzem o cobert. A tocar d'aquesta edificació passa ple camí del mateix nom que port al Molí del Mig del Bosc. Entre el mas de La Vileta i el de La Codina, hi ha la font de la Vileta, que brolla tot l'any. | 08055-36 | Al sud est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Mas de la parròquia de Sant Andreu, documentat ja des del segle XIII, en un capbreu del 1370, en el fogatge de 1553 com mas Vila. En un d'aquets documents es parla de Guillem de Vila, el mas de Vila amb el seu molí, aigua, resclosa i altres pertinences. Per tant conegut primer com la Vila i actualment denominat pel seu diminutiu. A la dècada de 1960, davant la cara de migdia de la Vileta, es construí una nova edificació coneguda com la Casanova de la Vileta. | 41.7566800,2.1585300 | 430046 | 4623103 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 84933 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-4 | XVII-XX | Reformat al segle XX | Edificació amb diversos cossos i dependències annexes incloent la capella amb advocació a Concepció de Maria. En línies generals correspon a un mas de grans dimensions força transformat i ampliat, però que tindria un primer cos del segle XVII. Construït sobre la codina, el que explica la diferència de nivell d'alguna de les seves edificacions, en origen estava fortificat. A la part més elevada de la propietat hi ha l'església i també un gran graner, amb planta baixa pis i golfes, amb una gran porta definida per carreus i rematada amb arc de mig punt de maons. Al primer pis trobem una galeria amb tres finestres també amb arc de mig punt i reixes de fusta. A les golfes, i amb eix de simetria respecte a la porta, hi ha també una finestra amb arc de mig punt i dues petites finestres quadrangulars a banda i banda. L'embigat de fusta d'aquest graner, com a mínim l'existent entre la planta baixa i el primer pis, està en molt bon estat de conservació, de fet s'ha reforçat en època recent amb l'objectiu de mantenir les bigues de fusta originals. Davant aquest graner hi ha un gran pati, parcialment enrajolat amb rajols quadrants col·locats a caixó. Des d'aquest pati es té accés a l'edifici principal, que obre porta al nord, a aquesta cota, a l'alçada de la tercera planta. Des del pati superior i a través d'unes escales s'accedeix a la part inferior del mas, a una altra espècie de pati distribuïdor des d'on es té accés a les diverses dependències. L'edifici principal, datat al segle XVII, tenia quatre pisos d'alçada i una galeria de porxo amb arcs de mig punt a l'última planta, però està completament reformat. És de planta rectangular i té coberta a dues aigües. Al sud obre una porta de planta rectangular amb llinda i brancals de pedra. A tocar de la porta per la banda est, hi ha una espècie de pou/font amb un coronament triangular amb motllures de pedra molt ben treballades. L'estructura té una petita porta de fusta amb un escut i una torre esculpida. De la cantonada oest de l'edifici principal arrenca un pont d'un sol ull fet amb arc de mig punt, que comunica l'edifici principal amb un cos independent al sud, de planta rectangular. Té una única planta i sembla destinat a magatzems i garatges. En aquest pont hi ha per la banda sud un escut de pedra que té una torre amb base arrodonida al centre. Per la banda nord, hi ha un altre escut, també de pedra, on es llegeix Albert Torelló Enrich 1987. Just en el punt on arrenca aquest pont i encara en l'edifici principal, encastada a la cantonada de la casa hi ha una columna, reaprofita i sense funcionalitat arquitectònica. Té fust hexagonal i capitell rectangular i la data 1684 inscrita al capdamunt. Adossat a l'edifici principal per la banda oest, hi ha un altre cos, de planta quadrada i coberta a dues aigües, amb planta baixa i dos pisos. Té l'accés principal al sud, definit per una gran portada de pedra adovellada amb arc de mig punt, a l'est de la porta hi ha una petita finestra i un banc de pedra adossat a la façana. A la primera planta hi ha dues obertures més, seguint la simetria. La finestra de majors dimensions es troba per sobre la porta d'entrada i té a la llinda de pedra un escut gravat amb la data 1638 amb un pi, un roure i una guilla. Per sobre aquesta finestra, i ja al segon pis, en trobem un altre de menors dimensions també delimitada per carreus ben escairats. A les façanes est i nord, s'observen força obertures, totes elles de petites dimensions i distribuïdes regularment, en molts casos tenen ampits de pedra motllurats. És a la façana nord on s'intueixen de forma més clara els diferents cossos de l'edifici i com han anat creixent progressant al llarg del temps. És també en aquesta façana, on el parament apareix menys alterat. Dins el recinte principal, i comunicat a través del pati distribuïdor també s'accedeix a una petita edificació independent, de planta quadrangular, situada a l'oest de les edificacions principals. A l'interior de la casa, sembla que es conserven murs amb grans blocs de pedra treballada, i la cuina el paviment és fet amb rodes de molí. Aquest reaprofitament de pedres treballades també s'observa en les façanes de l'edifici principal. | 08055-75 | Al sud est del nucli urbà, a l'est del torrent del bosc | Gran edificació documentada des de 1553. Sembla que els eu nom anterior era, Mas Torrents, en alguns altres documents posteriors apareix com a Torrents i Bosc. Tanmateix i per les característiques constructives de les edificacions que han arribat a l'actualitat, així com d'algunes llindes, l'edifici va patir transformacions importants al segle XVII, i segurament als segles XVIII i XIX. Ja al segle XX, les últimes reformes li han donat la fisonomia actual. | 41.7534900,2.1680800 | 430837 | 4622741 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 80006 | Vila-Rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 163-164. Moià | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta moderns. La porta d'accés d'estil clàssic sense inscripcions és una portalada d'obra nova que dona accés al barri que no s'ha conservat. Annexat a la façana nord-est hi ha un cobert (antiga pallissa) actualment habitacle. | 08138-119 | Al sud i a poc més d'1 Km de la vila, a prop del Sot d'Aluies. | La masia va ser ampliada al s. XVIII, tot i que posteriorment l'edifici ha sofert altres ampliacions i restauracions. L'any 1913 es va edificar el pis superior. Actualment dedicada a turisme rural. | 41.8026800,2.0882900 | 424261 | 4628270 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80006-foto-08138-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Està totalment rehabilitada. s. XVIII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||
| 79928 | Castellnou de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellnou-de-la-plana | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1989); ' Els Castells Catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XIV-XVI | Edifici de planta irregular. És un casalot gòtic, articulat en tres cossos: el primer format per l'antic molí, el segon pel mas pròpiament dit, del qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia, molt semblants a l'estil del s. XVI amb caps enfrontats esculpits en la pedra. El tercer cos és el dedicat a les dependències i annexes de la casa actual. De l'antic molí senyorial, transformat al s. XIV en un gran casal que és ara, se n'observa, actualment, la bassa i a l'obrador s'hi troben diferents estris, una calaixera de pedra. Es conserven també als soterranis les presons i les cambres de tortura de l'edat mitjana. Els tres cossos formen un corraló orientat a ponent que està tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació. | 08138-41 | Al sud-est de Moià. Sortint de la vila en direcció Barcelona. Trencant a mà esquerra. | Castellnou és documentat des del s. XII, tot i que l'edificació que veiem actualment és del s. XIV. Va ser construït pels Planella, antics senyors feudals dels territoris, quan l'antic castell de Clarà va ser abandonat. L'aparició del castell va resultar de la transformació de la ' domus ' o casal de Molins. El conjunt va ser erigit en castell termenat per decret del rei Pere III, el 6 de juny de 1381 i derogat pel rei Martí l'any 1408 quan aconsegueixen l'emancipació de la senyoria. La propietat passa dels Planella (família que es va convertir en una de les grans famílies nobles catalanes que portà tresoreria reial) i dels qui l'ultima senyora de Castellnou fa testament el 19 de maig de 1501, als Barrera i més tard als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui ostenten els actuals propietaris fent-se anomenar de cognom Portnou. El Casalot també s'anomenà dels Molins. El molí va ser utilitzat com a tal fins els anys 80. Els actuals propietaris conserven documents antics de la casa en el seu arxiu. Va deixar de funcionar al 1936 després de la guerra. | 41.8026300,2.1033000 | 425508 | 4628251 | 1381 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||
| 80335 | Cova de Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-puig-antic | Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona, el vallès oriental i el maresme” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. ed. Políglota. Barcelona. Daviu, J.; Pallarès, J.(1981).-”Tres cavitats al terme de Collsuspina”. Gours (8):31-36. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona. | Cova d'uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d'entrada fa un 5 m d'altura per 2 m d'amplada. | 08138-438 | Al sud-est de Puig-antic, a peu de cingle | Segons l'Espeleoíndex, la cavitat era coneguda des d'antic en els àmbits arqueològics. La primera referència és una exploració duta a terme per la SIE del CEA l'any 1970. Tot i aixecar-se'n la topografia, aquesta no fou publicada fins l'any 1982, amb motiu de la publicació del volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (on surt erròniament situada). L'any 1981 Joan Pallarès i Jordi Daviu (GEFOMA) realitzen una nova topografia que publiquen a la revista GOURS, ometent conscientment la situació de la cavitat. | 41.8046100,2.1658600 | 430707 | 4628419 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | A l'Espeleoindex s'inclou una topografia actualitzada de la cavitat. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||||||
| 80353 | Font de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilalta | Part de la volta original ha caigut i la que queda presenta un gran esquerda. | Font que es troba dins d'un edifici de coberta de mig punt, parcialment enderrocat i força esquerdat. Està fet amb pedres molt ben treballades i sembla que havia tingut una longitud d'uns tres metres. L'aigua cau en una primera pica i després passa a un viver, que segurament servia per regar algun camp proper. | 08138-456 | Al sud-est del castell de Rodors, a la riba esquerra, força aixecada per sobre del torrent | 41.8377200,2.0865400 | 424157 | 4632162 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80353-foto-08138-456-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||||
| 84944 | Barraca de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-serramitja | Pèrdua de la coberta. | Barraca de pedra seca de planta circular. La porta, allindanada, es troba orientada a sud. Els seus perfils són irregulars (l'obertura és ovoïdal), probablement degut a la pèrdua de pedres. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades malgrat que està pràcticament enrunada del tot. | 08055-86 | Al sud-est del mas de Serramitja | 41.7902900,2.0512900 | 421172 | 4626928 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 8583 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||||
| 84945 | Barraca del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp | Pèrdua de la coberta quasi total. | Barraca de planta circular, originalment de pedra seca però posteriorment rejuntada amb morter de calç. La porta, allindanada, es troba orientada a sud, i té uns perfils són irregulars que tracen una obertura ovoïdal. Hi ha dues petites obertures a nord i a oest, i s'aprecia una antic prestatge (actualment reblert) al lateral est. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades, malgrat que està pràcticament enrunada del tot. A la part externa, al costat nord, s'hi adossen dos trams de mur. | 08055-87 | Al sud-est del mas de Serramitja | 41.7892000,2.0510700 | 421153 | 4626807 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 8582 de la wikipedra, on consta el comentari que la barraca fou en algunes parts consolidada amb argamassa perquè el vinyater, de Cal Camp d'Avinyó, s'hi quedava sovint a dormir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||||
| 84966 | Casa del Coll de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-coll-de-marfa | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | L'edifici és una ruïna. | Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa. | 08055-108 | Al sud-oest de Marfà | Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX. | 41.7751900,2.0650700 | 422299 | 4625239 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 80309 | Barraca 18042 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18042 | Presenta petits enderrocs que en comprometen la seguretat. | Barraca adossada al marge de planta rectangular, coberta amb una falsa cúpula. Té una porta de llinda plana a la banda oest. La barraca fa 2,25 x 1,50 m i 1,70 m d'altura. La porta medeix 1,10 x 0,70 m. | 08138-412 | Al sud-oest de Serramitja | 41.7878900,2.0430500 | 420485 | 4626669 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80309-foto-08138-412-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18042 de la Wikipedra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||||
| 80307 | Teuleria de la Bassa de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-bassa-de-lom | Està molt malmès i és molt difícil de reconèixer. Sembla que fins fa poc havia estat cobert per la vegetació | Restes de parets, de forma rectangular d'uns 3 o 4 metres de costat, que per la morfologia i les restes de material cuit i mal cuit que apareixen en el lloc creiem que es tractava d'un forn d'obra o teuleria. | 08138-410 | Al sud-oest de Serramitja, a ponent de la bassa de l'Om. | 41.7890700,2.0474300 | 420850 | 4626796 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80307-foto-08138-410-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||||
| 79919 | Montbrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montbru | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 105. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular i dos pisos (cos original) amb teulada a dues vessants amb annexos afegits a la banda de llevant i a ponent. La façana que dona a migdia és dominada per un arc de mig punt adovellat. L'estructura inicial era rectangular amb el carener paral·lel a la façana. La part central del mas és del s. XVII, però el seu interior ha estat molt reformat. Consta de dues plantes. Les dues finestres del segon pis estan molt treballades. Els baixos de l'habitatge estan coberts parcialment amb volta catalana. A la banda del darrere s'han fet coberts per al bestiar. La coberta de l'habitatge i de les quadres són a dues vessants amb ràfec de fusta. | 08138-32 | Al sud-oest de la vila. A 3,5 Km del camí que surt a l'esquerra del Km 25, 5 de la N-141-c. | Hi ha documentació escrita que demostra que al s. XIV ja existia. | 41.7963900,2.0795800 | 423530 | 4627579 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A principis de la dècada de 1960 la finca va ser convertida en urbanització de segones residències i el mas convertit en restaurant. Actualment (2018) es troba tancat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||
| 79895 | Capelletes de Peu de Serramitja o de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-peu-de-serramitja-o-de-santa-magdalena | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Caldria retirar la vegetació que creix entre el parament descohesionant-lo i dels voltants. | Dues capelletes de pedra de dimensions reduïdes separades per uns trenta metres, aptes per dipositar una imatge a l'interior. Les dues capelletes són iguals, amb unes mides 2,5 x 0,80 x 0,80 m. La base d'ambdues, està formada per blocs de pedra petits, fragments de ceràmica roja, teules i es poden apreciar restes de morter de calç. A sobre d'aquesta base, que es recolza sobre el terreny, a les dues capelletes, hi ha una inscripció sobre un bloc de pedra, que sembla gres, d'uns 20 x 60 cm. Són difícils de llegir tot i que es pot intuir alguna paraula com ' caritat i amor ' i la data ' 1650 ', força deteriorades. Sobre ambdues inscripcions es recolza una cavitat rectangular a mode de fornícula d'uns 45 x 60 cm. La capelleta situada al nord de l'ermita de Santa Magdalena té una porta de petites dimensions de ferro forjat amb pany, on segurament hi havia una imatge. La capelleta que es troba al sud de l'ermita no conserva aquesta porta. La part superior d'ambdues capelles està feta per blocs esglaonats sobre una cúpula coronada per una creu, també de pedra, que només sembla conservar-se a la situada al nord. | 08138-8 | Al sud-oest de la vila. A pocs metres de l'ermita i la masia de Santa Magdalena. | La tradició oral diu que la gent de Moià i dels voltants anaven a la capelleta en processó per demanar aigua després de períodes llargs de sequera. | 41.7925600,2.0526500 | 421288 | 4627179 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Aquestes capelletes servien segurament per indicar el camí i la proximitat d'una ermita.Les coordenades donades en el camp són les de la capelleta sud, les de la capelleta nord són x/421399 i y/4627399, aquesta es troba a 707 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya són anomenades: Pedró de Serramitja o Santa Magdalena. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||
| 80182 | La Saleta o la Sala Mosterola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saleta-o-la-sala-mosterola | Arxiu Municipal. Moià | XIV | Algun dels murs presenta evident risc de col·lapsar-se | Gran edifici de tres plantes, fet amb murs de 80 cm d'amplada, construits amb pedres ben treballades i reblert amb fang i pedres menudes. Fa 11 m x 9 m. Presenta algunes finestres espitllerades. Sembla que el conjunt estava tancat per una muralla. | 08138-274 | Al sud-oest de la vila. Camí de l'ermita del Remei cap al sud. Trencant a mà esquerra. | Apareix citada en diferents documents durant el segle XIV, tot i que podria ser anterior. L'any 1423 es deia que algú li havia calat foc. | 41.7856200,2.0843500 | 423914 | 4626379 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80182-foto-08138-274-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | ||||||||
| 84979 | Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sauva-negra | L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes. | 08055-121 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||||||||
| 84980 | Faigs de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-la-sauva-negra | La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local. | 08055-122 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||||||||
| 86048 | Cal Corbo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corbo | PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 110. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 38. | XIX | En ruïnes | Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada al costat d'un antic camí. Es tracta d'una variant del camí vell de Vic que discorria gairebé en paral·lel a l'actual carretera més lleugerament més al sud. Precisament vora la casa es conserva un magnífic tram empedrat d'aquest camí. La casa conserva els murs però ha perdut la teulada. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb petits coberts adossats. És aixecada en una sola fase constructiva, tal vegada a finals del segle XVIII o ja al XIX. La façana principal, encarada vers el camí, a ponent, té un parament de maçoneria a pedra vista. Es distribueix en dos eixos, amb un portal i, a la part superior, una finestra i un balcó. Totes aquestes obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Per la part posterior la casa té una altra porta, i en un dels murs laterals dues finestres de petit tamany. La construcció ha conservat les característiques tradicionals, sense afegits moderns. Uns 40 m al nord de la casa, a l'altre costat del camí, es conserven dos coberts en ruïnes. | 08258-206 | Als afores del poble d'Oló | No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria ser una construcció de finals del segle XVIII o del XIX. En un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 ja hi apareix, amb el nom de cal Corbo i al costat de cal Comellas. En aquesta època els propietaris eren la família Canamasas, els quals hi van instal·lar una fàbrica de mistos. Però degut a sancions de la companyia fosforera espanyola van haver de tancar-la. Quan la família Canamasas en van marxar a la casa hi van viure llogaters. Ja fa força anys que està abandonada, però encara es conservava força sencera fins que, pels volts de 2010, la teulada es va esfondrar. | 41.8770100,2.0389400 | 420254 | 4636567 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86048-foto-08258-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86048-foto-08258-206-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 38 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 86072 | Barraca 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-44-1 | XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada al marge d'un camp i vora el camí vell de Vic. Té la coberta amb falsa cúpula que conserva restes del túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de pedra plana. A la llinda té la inscripció: Año 1934. | 08258-230 | Als afores del poble d'Oló, al sector central del terme municipal | 41.8796600,2.0373000 | 420121 | 4636863 | 1934 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||||||
| 86119 | Molí d'en Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-pons | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 32. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 127. | XVIII-XX | En bon estat de conservació els baixos. La resta de la casa s'ha modificat substancialment | Antic molí fariner, avui transformat i reconvertit en un edifici residencial però que conserva interessants vestigis als baixos. Es troba emplaçat vora la riera d'Oló al seu pas pel poble, just als peus del turó on s'assenta el nucli antic, entre el cingle del Macari i el Serrat del Segimon. De l'antic molí es conserven indicis de la resclosa, el rec i, als baixos de la casa, de l'antic obrador i del carcabà. La resclosa estava situada al creuament entre la Riera d'Oló i el camí de la Baga Negra, que discorre per la riba sud de la riera (coordenades UTM ETRS89 420405, 4636102). En aquest indret, actualment senyalitzat mitjançant un plafó informatiu de l'Espai Natural Protegit del Moianès, al punt de la riera on hi devia haver la resclosa només s'hi veu un bancal de roca natural. Aquí l'aigua es desviava cap al rec, que seguia en paral·lel al nord del camí. Actualment només en queda un rastre clar en el tram inicial, tanmateix molt cobert per la vegetació. Més amunt el rec s'anava separant i passava sobre l'anomenat Camp del Molí fins arribar a la bassa, situada al costat de llevant de la casa. L'habitatge del molí ha estat ampliat i transformat en un edifici de quatre plantes (antigament en tenia dues). La façana principal és encarada al camí i a la riera. Els baixos, que han quedat amagats sota una terrassa, conserven dos portals emmarcats amb llindes i brancals de pedra, els quals donen accés a sengles cambres cobertes amb àmplies voltes de pedra. En la de l'esquerra hi havia l'obrador del molí. A la dècada de 1960 s'hi van instal·lar telers, i encara es conserva l'embarrat. A través d'una trapa es pot accedir al carcabà del molí, que probablement constava de dos rodets per fer anar dues moles. Així ho fa pensar l'amplada de la cambra i el fet que s'hi insinuen dues obertures per on queia l'aigua, i amb orientacions divergents. L'obertura de la dreta conserva una interessant canalització de fusta, de secció quadrada i amb una tapa davantera. El túnel de sortida del carcabà també es conserva, i desembocava a l'altra banda del camí. Es bifurca en un ramal que dirigia l'aigua cap al sud mitjançant un altre túnel; d'aquesta manera s'aprofitava per regar els horts que hi havia en aquesta zona. Quan el molí estava en funcionament els hortolans en deien que 'feia bassada', i aleshores podien aprofitar per regar. Ja al segle XX les rodes hidràuliques foren substituïdes per una turbina, probablement del tipus Francis. La canonada i la mateixa turbina es mantenen i són visibles encara en el carcabà. | 08258-277 | Als afores del poble, vora la riera d'Oló | El molí més antic d'aquesta zona era el d'Altimires. En època medieval els molins solien ser monopoli senyorial, i suposem que el molí d'Altimires, que està situat un km riera avall i és clarament una construcció medieval, era el que estava vinculat al senyor del castell d'Oló, mentre que el Molí d'en Pons i el Molí del Coix, més propers al poble, són posteriors, del segle XVIII. El Molí d'en Pons fou construït entorn de l'any 1779, segons indica una llinda i també segons és desprèn de les escriptures que es conserven a la casa. En un principi la família dels propietaris eren els Pons, i pel casament amb un pubill s'introduí el cognom Riera. Cap a finals del segle XIX l'hereu era Pere Riera, que es casà amb Maria Oliveras. El seu fill i hereu fou Joan Riera Oliveras, nascut el 1924. Joan va ser l'últim moliner que va fer anar les instal·lacions. En aquest segle les rodes hidràuliques foren substituïdes per una turbina, probablement del tipus Francis. El molí va funcionar fins els volts de 1959. L'any 1960 a la cambra on hi havia hagut l'obrador del molí hi van instal·lar quatre telers. Més tard encara hi van tenir vaques. Pels volts de 1980 la casa es va ampliar i sobrealçar, de manera que va adquirir l'aspecte actual. Prop del molí i al voltant de la riera d'Oló era una zona ombrívola i amb abundància d'aigua. El camí de la Baga Negra servia d'accés als horts, que eren coneguts com els horts de la Baga. Segons es diu, era molt productiva en hortalisses. | 41.8734600,2.0377400 | 420150 | 4636174 | 1779 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86119-foto-08258-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86119-foto-08258-277-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una de les llindes dels portals: 1779 [fren?] PonsA la casa es conserven eines tradicionals, entre elles una mena de palanca per extreure la mola volandera.Informació facilitada per Jordi Comellas Riera i Josep Canamasas GüellAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 84915 | La Torrota dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-dels-moros | ANGLADA I BAYÉS, Manuel; BOLÒS I MASCLANS, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni. 'La Torrassa dels Moros'. A Catalunya romànica. XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1991. | XI | Parcialment ensulsida | Restes d'una estructura de planta circular feta amb blocs de pedra sense devastar lligats amb argamassa de força consistència. Es troba parcialment ensulsida i se'n conserva, visible, nomes una part de l'estructura, la que està en millor estat és la paret nord, que deu conservar una alçada superior als 4 m. L'abundant presencia d'enderroc a la zona i les característiques de les parets visibles fan pensar que podria tenir un diàmetre d'entre 8 i 9 metres, amb murs amb gruixos superiors als 2m. En algun punt és visible opus spicatum en el parament, el que suggereix que la construcció també va patir diverses reformes,. L'abundant presencia d'enderroc i la seva extensió podria suggerir també l'existència de mes estructures al seu entorn. | 08055-57 | Als camps de la Torrassa, a l'est de la riera de Castellcir, al nord de Ca l'Antoja | Segons la documentació, els anys 923 i 1020 es parla del castell de Tenis, com a centre del terme o jurisdicció que mes tard tindria el castell de Castellcir. Des del 1014 en endavant, aquest nom desapareix i ja es parla de Castellcirvio i Castrocivi. Per la seva ubicació, amb contacte visual tant amb el castell de la Popa, com amb el possible castell del Tenes, podria tenir funció de contacte visual entre aquetes edificacions. | 41.7697400,2.1655000 | 430640 | 4624548 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com la Torrassa dels Moros | 92|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47412 | Perera d 'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-d-armadans | Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions. | 08070-154 | Antiga zona de conreus de mas Armadans | 41.8346800,2.1611900 | 430352 | 4631761 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||||||
| 80405 | Fornícula amb rajoles dedicades a Sant Josep de Calassanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-amb-rajoles-dedicades-a-sant-josep-de-calassanc | Entre la paret de l'Escola Pia i el convent dels Escolapis es va construir un mur amb una porta d'arc rebaixat, amb una falsa teulada triangular a la part superior. Just aquí hi ha una petita capelleta, amb la part superior feta amb arc rebaixat i un petit ràfec d'obra on s'encabeix la imatge de Sant Josep de Calassanç, patró dels escolapis. El conjunt està format per 30 rajoles, que simulen un arc rebaixat aguantat per dues columnes, a l'interior del qual trobem una petita peanya amb el sant, cobert amb túnica i aureola, que supervisa la lectura d'un infant. Aquest sosté un llibre obert a les seves mans i està situat sobre una pedra amb una llegenda al·lusiva al fet que l'ensenyament és la base fonamental per als ensenyaments de l'església. | 08138-508 | Arc entre l'Escola Pia i l'exconvent | 41.8134600,2.0960100 | 424915 | 4629460 | XX | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80405-foto-08138-508-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||||
| 47396 | Bassa d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-darmadans | XIX-XX | Bassa de 40 x 28 metres, situada a zona nord dels Plans d Armadans. Bassa d'origen antròpic, protegida per elements terrígens d'argila. | 08070-138 | Armadans | 41.8378800,2.1600600 | 430262 | 4632117 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquestes basses tenen una doble funció productiva i per a proveïr d'aigua pel bestiar, però també tenen una funció de diversitat ecològica i formen part dels elements paisatgístics característics de les masies de Collsuspina. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||||
| 81243 | Fons de Monistrol de Calders a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-comarcal-del-bages | http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/bages/ | XIX-XX | En el fons de l'Arxiu Comarcal del Bages es localitza documentació i notícies documentals del municipi de Monistrol de Calders, però no com a fons específic sinó formant part d'altres fons. És el cas dels Llibres de Comptadories d'Hipoteques de Manresa que en diferents llibres s'hi localitzen un bon nombre de referències a escriptures de terres, cases, horts, finques, etc. que formen part del municipi de Monistrol de Calders i datades bàsicament del segle XVIII. Tanmateix, a l'Arxiu hi ha el fons del Districte Notarial de Manresa, amb documentació entre el 1251 i el 2010, i el fons de Notaries foranes, amb documents datats entre el 1343 i el 1833; fons en els quals es pot localitzar documentació referida a Monistrol de Calders. A més a més, en els fons d'institucions es custodia documentació referent a la Cambra Agrària Local de Monistrol de Calders, del 1947-1994; inclou els estatuts aprovats a l'octubre de 1979. | 08128-309 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:37 | |||||||||||||
| 84135 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XVI-XX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Castellterçol: - ACVO100-20: Ajuntament de Castellterçol. En concret el que abasta cronològicament des de l'any 1853 al 2010, i alguna documentació de l'any 2011 i del 2012. Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament, amb les sèries corrents en un consistori com correspondència, expedients de secretaria, comptes, llicències d'obres, taxes i impostos municipals, padrons, lleves, etc. - ACVO100-58: Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès). - ACVO100-52: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-45: Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-46: Can Guàrdia Fargas de Castellterçol. - ACVO100-34: Casa de Beneficència Brugarolas i Palau (Castellterçol). - ACVO100-42: Col·lecció Arxiu de complement (còpies de fons i documents). - ACVO100-26: Col·lecció d'imatges i audiovisuals. - ACVO100-25: Col·lecció d'impresos i cartells. - ACVO100-24: Col·lecció de manuscrits i documents. - ACVO100-18: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - ACVO100-57: Mas Gorchs (Llerona ) - Mas Rovira (Canovelles). - ACVO100-39: Mas Oliveres de Lliçà d'Amunt. | 08064-183 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, C. Olivar, 10, 08402, Granollers. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Xavier Pérez, director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.El contracte de dipòsit del fons de l'arxiu municipal de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental va ser signat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Castellterçol, el 14 de juny de 2007. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml