Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81232 | Barraca del Camp del Mestre Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-mestre-plans | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6014) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord. | 08128-298 | zona oest de l'urbanització Masia del Solà, enmig d'un camp al costat del carrer de l'Om. | 41.7548100,2.0124900 | 417903 | 4623025 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 81157 | Barraca 2 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6587) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut gran part de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta que devia ser de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada al nord. | 08128-223 | zona occidental de la Baga de la Païssa, en el vessant nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7669100,2.0206800 | 418599 | 4624360 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81157-foto-08128-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81158 | Barraca 3 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6588) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part de l'estructura es troba esfondrada, coberta parcialment per vegetació . | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada a l'oest. | 08128-224 | zona occidental de la Baga de la Païssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7664300,2.0208200 | 418610 | 4624307 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81158-foto-08128-224-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81156 | Barraca 1 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6586) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té part del sostre esfondrat. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda d'arc en angle formada per dues lloses i orientada al sud. | 08128-222 | zona occidental de la Baga de la Païssa, a l'alçada del Pla de Cardona, damunt el camí de la Coma. | 41.7673500,2.0194200 | 418495 | 4624410 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81156-foto-08128-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81220 | Barraca de l'Esquirol als Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lesquirol-als-campassos | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6601) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns signes de deriorament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord; sobre la llinda de la porta hi ha una petita obertura. | 08128-286 | zona nord-oest del terme municipal, al vessant que s'aixeca al sud-oest de la granja dels Campassos. | 41.7676800,2.0053900 | 417329 | 4624461 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81220-foto-08128-286-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81159 | Barraca 4 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6589) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit enderroc; coberta parcialment de vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada al nord-oest. | 08128-225 | zona de la Baga de laPaïssa, a mitja alçada del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7675100,2.0212800 | 418650 | 4624426 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81159-foto-08128-225-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81160 | Barraca 5 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6577) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta esfondrada i força vegetació que la cobreix. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-226 | zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7654900,2.0218700 | 418696 | 4624202 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81160-foto-08128-226-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81161 | Barraca 6 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6576) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es conserva sencera però presenta parts deteriorades i força vegetació que ha crescut damunt l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada parcialment, porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-227 | zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7682800,2.0219000 | 418702 | 4624511 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81161-foto-08128-227-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81162 | Barraca 8 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6579) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha molta vegetació cobrint part de l'estructura | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de fet, el terreny natural forma part de l'espai interior on hi ha un tram de roca picada, la planta és circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta està orientada al nord-est i té llinda monolítica disposada lleugerament inclinada. | 08128-228 | zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7662600,2.0222300 | 418727 | 4624287 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81162-foto-08128-228-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81163 | Barraca 9 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6578) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada a l'oest, és de llinda plana monolítica amb una petita obertura just per sobre de la llinda. | 08128-229 | zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7672400,2.0224900 | 418750 | 4624395 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81163-foto-08128-229-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81164 | Barraca 10 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7344) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al nord-est i de llinda plana monolítica. | 08128-230 | zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7680700,2.0231400 | 418805 | 4624487 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81164-foto-08128-230-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81166 | Barraca 12 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7762) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula; la porta és orientada al sud-est i de llinda plana monolítica. | 08128-232 | zona de la Baga de la Païssa, a la part central del sector nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7664800,2.0242100 | 418892 | 4624309 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81166-foto-08128-232-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81165 | Barraca 11 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6580) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al nord-est i de llinda plana monolítica. | 08128-231 | zona de la Baga de la Païssa, a la part baixa del sector nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7682000,2.0240000 | 418877 | 4624501 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81165-foto-08128-231-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81202 | Barraca del Clareta als Salerots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clareta-als-salerots | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6516) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que es troba parcialment adossada a un marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-268 | vers el nord-est del nucli urbà, a la part central de la carena dels Salerots. | 41.7632400,2.0318200 | 419521 | 4623942 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81202-foto-08128-268-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Clareta comptava amb diverses barraques ubicades en diferents zones del terme municipal.Al costat sud-est, molt a prop hi ha una altra barraca anomenada del Cuca.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81203 | Barraca del Cuca als Salerots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cuca-als-salerots | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6517) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita molt parcialment un marge, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est. | 08128-269 | vers el nord-est del nucli urbà, a la part central de la carena dels Salerots. | 41.7631500,2.0316000 | 419502 | 4623933 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81203-foto-08128-269-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81101 | Font dels Tres Pins o de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-pins-o-de-sant-jordi | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | Es tracta d'una font situada en un entorn natural, en una zona boscosa, tot i això, la font compta amb una estructura construïda conformada per dos murs de pedra que actuen a manera de murs de contenció del terreny, a la confluència dels quals, quedant ubicada en una zona central hi ha una fornícula a l'interior de la qual hi ha la font. La fornícula és amb llinda de mig punt, tot obrat en pedra i maó, al centre del frontal hi ha unes rajoles decoratives en que hi ha dibuixat un Sant Jordi dalt d'un cavall matant el drac. La zona està condicionada amb una taula i bancs. El lloc està cuidat. | 08128-167 | uns centenars de metres al nord de la masia el Rossinyol, al peu d'un camí forestal. | 41.7341200,2.0162600 | 418190 | 4620724 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81101-foto-08128-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81273 | Barraca del Saladic a la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-saladic-a-la-fabrega | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6438) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algunses parts ensorrades. | Barraca de pedra seca del tipus bessona-composta i aèria aïllada, la planta és irregular tot i que la barraca situada més al nord té una forma més rectangular i la del costat més sud tendeix a planta circular. Ambdues tenen coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud, la barraca més nord té una obertura d'accés més gran, podria correspondre a la barraca destinada a guardar l'animal. | 08128-339 | uns 600 m al nord de Rubió, per sobre del camí de la Clusella a l'alçada del Torrent de la Fàbrega. | 41.7600000,2.0382000 | 420047 | 4623577 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81273-foto-08128-339-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81278 | Barraca del Marsalinu al Serrat de la Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marsalinu-al-serrat-de-la-guinardera | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6504) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al sud. | 08128-344 | uns 300 metres al nord-oest del mas Bosc, al costat d'un camí. | 41.7556800,1.9944100 | 416401 | 4623139 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81278-foto-08128-344-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80999 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-17 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'un recinte envoltat per una tanca d'obra, uns murs de paredat comú que segueixen el desnivell del terreny on està ubicat el cementiri. La tanca està rematada per la part superior per una filada de rajola formant dues pendents i amb una teula àrab com a carener. La porta d'accés al recinte està formada per dos pilars d'obra de maó massís rematats per diverses filades de maons en voladís decreixent amb una esfera ceràmica al capdamunt. Dits pilars emmarquen una porta metàl·lica de forja decorada a la part superior per un seguit de formes corbes realitzades amb senzills perfils que emmarquen una creu i la data de 1910, elements també de perfils metàl·lics. L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins empedrats que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats en tres nivells d'alçada i coberts per una estructura de teules formant una sola pendent vers l'exterior del recinte. L'estructura dels nínxols ocupen tres dels quatre costats del mur de tanca i l'espai central està ocupat per la zona enjardinada i pels mausoleus ornamentats amb elements lapidaris. Destaca l'escultura d'una jove nua a de mida natural en posició asseguda i semblant meditatiu. També s'hi troben elements religiosos com creus, destacant l'estructura d'una columna damunt d'un pedestal rematada amb una creu de pedra treballada escultòricament. | 08128-65 | uns 300 metres al nord del nucli urbà. | L'any 1910 es va construir el cementiri nou de Monistrol de Calders. Fins llavors el cementiri es troba a la zona de la sagrera just davant de l'església, entre aquesta i la part posterior de la casa de ca la Miquela. En algunes fotografies antigues encara es pot veure la ubicació del cementiri antic amb una pedestal i una creu també a la part central del recinte. | 41.7648600,2.0165900 | 418257 | 4624137 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80999-foto-08128-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80999-foto-08128-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81271 | Barraca del Pau Joanet al Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pau-joanet-al-rossinyol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6038) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura. | 08128-337 | uns 130 metres al nord nord-oest de la masia el Rossinyol, al peus d'unes feixes. | 41.7337800,2.0142400 | 418022 | 4620688 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 80980 | Forn d'obra de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-coma | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | tot i que l'estructura es conserva molt sencera, aquesta està coberta de vegetació i presenta parts ensorrades. | Es tracta d'un forn construït en una zona amb un desnivell molt lleuger. No es pot veure totalment l'estructura pel volum de vegetació que l'envolta i cobreix parcialment, tot i així es pot observar que és una estructura de planta rectangular i alçat o secció de forma lleugerament troncocònica. Els murs són de carreus de pedra desbastats. A la part inferior del mur sud-oest hi ha dues boques d'accés a les cambres de combustió, són obertures de llindes en arc de mig punt fetes amb lloses i carreus allargats. Actualment la volta que dóna accés a les cambres està coberta de terra que no permet veure l'interior, semblaria que es tracta de dues cambres de cuita independents. | 08128-46 | uns 120 metres al nord-est de la masia la Coma, al peu d'un camp de pins. | No es coneix la data exacta de construcció d'aquest forn, es creu que podria ser obra dels segles XVIII i XIX, coincidint amb un període en que es realtizaren importants actuacions de reforma i construcció a la masia. És probable que també s'hagués emprat al segle XX ja que es conserva en força bon estat. | 41.7805900,2.0327200 | 419617 | 4625868 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81067 | Mentor i Telèmac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mentor-i-telemac | XX | Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures masculines damunt una peanya formada per un bloc rectangular de pedra, les figures mostren un home adult, amb un noi jove col·locat al davant i al seu costat, l'adult té la seva mà esquerra sobre l'espatlla del jove, el qual posta una mena de bastó agafat de la mà esquerra. Malgrat sigui una escultura realista els volums de les formes simples estan tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls més aviat superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra és de pedra sorrenca i mesura 250 x 100 cm aproximadament. | 08128-133 | tocant a la masia Saladic, al peu de l'inici del Carrer de Granera. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7570800,2.0205700 | 418578 | 4623269 | 1974 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81067-foto-08128-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81067-foto-08128-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 80946 | Molí de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII? | Del molí fariner de Saladic únicament es conserva parcialment restes d'alguns dels elements que el configuraven, concretament l'espai on hi havia la bassa amb part dels seus murs, restes de la resclosa i del canal que conduia les aigües fins la bassa. Pel que fa a la bassa, es conserva part dels murs, destaca el mur de l'extrem més de ponent, es tracta d'un mur format per carreus força ben escairats, a la zona central del qual hi ha una gran obertura a la part baixa en forma d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra i que obra a un petit espai per on sortia l'aigua de la bassa vers el molí; adossat a aquest mur trobem també un contrafort de reforç de l'estructura de la bassa. | 08128-12 | sota la masia Saladic, a pocs metres a tocar de la riera de Sant Joan on forma un meandre. | No consten referències documentals publicades sobre el molí de Saladic; l'estructura conservada fins els nostres dies sembla que podria correspondre a una construcció bastida en època moderna, potser del segle XVIII en endavant, tot i que no hi ha prous elements arquitectònics que permetin concretar amb més precisió una cronologia. Segons consta publicat (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 39) 'El vell mas Saladic devia ser, amb molta probabilitat, a prop del Gorg de Saladic, en el lloc que moltes persones es pensen que havia estat un molí, però que hem de descartar atès que cap document en parla, d'aquest molí i sí, en canvi, dels del Solà i d'en Sala.' Atenent a aquesta notícia, caldrà doncs que noves recerques aclareixin si les restes existents a l'indret i que durant molt de temps s'han atribuit al molí d'en Saladic, poden ser-ho o no. | 41.7556300,2.0217000 | 418670 | 4623107 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mur oest de la bassa conserva un seguit de forats de secció quadrada, disposats alineats en filera i que s'ha interpretat com que podrien correspondre a una estructura de fusta que comuniqués la bassa amb l'edifici del molí.L'aigua que feia moure el molí també era aprofitada per regar els diferents horts situats a la zona propera.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80964 | Mare de Déu del Roser del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-bosc | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'una capella d'una sola nau i planta rectangular amb un absis semicircular, realitzada a mitjans segle XX tot seguint com a model l'estil romànic. Segons diverses notícies documentals, alguns elements de la capella són autèntics i provenen d'antigues construccions. Els murs estan realitzats amb grans carreus de pedra disposants en filades a la façana principal i carreus més petits formant un paredat comú a la resta de murs incloent l'absis. La façana principal està rematada per un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, realitzat amb carreus de pedra ben escairats. També trobem un porxo davant la façana principal que s'allarga fins la casa formant un ample passadís cobert. Aquest porxo està suportat per dos grans pilars de pedra que suporten l'estructura de troncs de fusta i les teules corresponents. Els mus laterals estan decorats amb elements medievals, carreus amb inscripcions i un petit sarcòfag. El portal d'accés, de mig punt, és adovellat amb grans carreus de pedra que descansen en brancals també realitzats amb grans carreus de pedra. L'espai interior està cobert per un forjat de fusta seguint les vessants de la teulada, així com també la zona del absis. Destaca un gran arc de punta d'ametlla format per grans dovelles de pedra situat en l'espai de separació de la petita nau i el presbiteri. Destaca la decoració de pintures murals de la zona del absis tot seguint els preceptes i estil del romànic, és a dir, una zona inferior amb imitació de cortinatges, una zona intermèdia on hi ha representats diversos sants i una part superior, en aquest cas ocupats per les bigues del forjat. | 08128-30 | situada dins el recinte que delimita el mas el Bosc, al seu extrem nord. | Capella construïda pels volts de l'any 1940, tot i que l'edifici està bastit seguint l'estil romànic. En la seva construcció s'empraren elements arquitectònics i materials de diferents èpoques (medieval i moderna) i estils artístics, entre els quals del romànic. | 41.7539000,2.0012800 | 416970 | 4622935 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La paret interior de l'absis està decarada amb pintura mural al fresc, realitzades també a semblaça de l'estil romànic.La capella està situada al pla d'era que hi ha a la part posterior de la casa, quedant dins el recinte clos de la masia.Durant anys, pels volts de l'octubre, la capella va acollir un aplec en honor a la patrona de l'església, acte que era molt concorregut per gent de Monistrol de Calders i les contrades. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81022 | Font de l'església II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-ii | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XIX | l'estructura es conserva força bé però amb vegetació que la cobreix parcialment; a més, la font ha estat inutilitzada. | L'estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l'església parroquial i prop de la Font d'església I. L'estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l'aixeta o brollador. La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s'hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: 'En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 08128-88 | situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. | L'estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font. La situació d'aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l'església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà. Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l'Ajuntament del moment d'inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 41.7598100,2.0145200 | 418078 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font rep la denominació de Font de l'església, en concret són dues fonts amb aquest nom, situades a pocs metres de distància, en la mateixa línia de marge i mur de contenció del terreny a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. La bibliografia diferencia aquesta com a Font de l'església II.L'accés a aquesta font és més complicat. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81005 | Pedrera de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-mussarra | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | no té activitat extractiva de fa molts anys. | Es tracta d'una antiga pedrera de pedra sorrenca, amb dos grans fronts d'extracció visibles; una àrea d'actuació té uns cent metres de llargada i orientat est a oest , i l'altre, de nord a sud, amb un front d'extracció més curt. La zona d'explotació és clarament identificable degut als talls verticals que han quedat visibles en el terreny natural. | 08128-71 | situada a peu del camí que des del coll de Lligabosses porta cap al mas Mussarra. | L'activitat extractiva en aquesta pedrera es va iniciar pels volts de l'any 1942 de la mà dels germans Pere i Joan Jornet de Castellgalí. Durant els primers anys de treball, la bibliografia recull que molts monistrolencs, a més d'altres feines, també realitzaven treballs temporals a la pedrera per tal de completar el seu sou, fent que en alguns moment la pedrera arribés a comptar amb cinquanta treballadors. En la bibliografia també s'esmenta que d'aquesta explotació va sortir la pedra que es va emprar per construir l'església de Crist Rei i per reconstruir la del Carme,ambdues de Manresa, també pedra per l'Hospital de la Vall d'Hebron, junt amb d'altres obres públiques especialment durant el franquisme. L'any 1947 els germans Jornet es van separar a nivell empresarial; Pere, el gran impulsor de l'activitat minera de la pedra a Monistrol, va iniciar l'activitat extractiva a la pedrera del Bosc, relativament a prop d'aquesta. | 41.7407200,2.0020300 | 417015 | 4621470 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 81267 | Barraca de la Puntogaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-puntogaina | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6053) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | s'hi pot observar algun petit enderroc. | Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada, construïda aprofitant una balma, de planta irregular, amb coberta de lloses i porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-333 | situada a l'extrem nord i al límit del terme municipal, a la zona de la Puntogaina. | 41.7899100,2.0328700 | 419641 | 4626903 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81259 | Mas Tullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tullars | les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. | Restes d'una construcció situada a la zona del Pla del Trullars, entorn a uns 400 metres al nord de l'indret on hi ha el Dolmen del Pla del Trullars. Les restes visibles consisteixen en les traces d'uns murs bastits en pedres desbastades de mides diverses, també s'hi pot observar l'angle de la cantonera d'algun mur; compta a més, amb un volum d'enderroc que pot cobrir més estructures. | 08128-325 | seguint la pista del Pla del Trullars, passats uns 400 m després del dolmen, a prop del camí. | Es creu que les restes podrien correspondre amb una masia d'origen antic, Gustau Erill ha recopil·lat algunes referències documentals que esmenten el mas. El nom del mas passà a donar nom al Pla del Trullars, designant el pla inclinat on hi havia les quintanes del mas. | 41.7480500,2.0330700 | 419606 | 4622255 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes s'ubiquen en un dels indrets més destacats del municipi, essent la zona on es conserven les restes del Dolmen del Pla del Trullars.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 86055 | Mongalou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mongalou | XX | En ruïna | Cabana de pedra construïda amb una funció recreativa entorn de la dècada de 1960 per la família Llonch, propietaris del mas Armenteres i de la casa d'Armenteres de Dalt. Es troba emplaçada vora el camí de Sant Joan d'Oló, uns 300 m a l'oest d'aquest nucli rural. El seu aspecte rústec pot portar a confondre'l amb una barraca tradicional, però el cert és que la seva única funció era que servís com una mena de refugi lúdic i recreatiu per als fills joves i adolescents de la família Llonch, que eren sis germans, tots nois. Es tracta d'una construcció actualment en ruïna però força ben feta, amb planta en forma de quadrilàter de costats desiguals. Els murs són de pedra seca, força gruixuts. En el de migdia hi ha la porta, encarada vers el camí. La construcció té tres finestres amb uns grans marcs de fusta. Sembla que la cabana tenia una coberta també de fusta, de la qual encara se'n veuen mostres al voltant. Col·loquialment, la família anomenava Mongalou a aquesta cabana. | 08258-213 | sector sud-oest del terme municipal | Entorn de 1952 van desembarcar a Sant Joan d'Oló la família Llonch. Eren uns rics industrial de Sabadell, del sector de la llana, i s'hi van estar més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular. Al principi venien per fer acampada a la zona, ja que eren afeccionats a l'excursionisme i a l'esquí. Van fer amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a establir-se a la Rectoria, on van adequar tot d'habitacions a les golfes. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana. Pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou la casa de cal Feliu, que va passar a ser coneguda com a cal Llonch. A la part de baix hi havia la pallissa o uns coberts (actualment la Torre d'Armenteres) que es va destinar a allotjament del servei. La família Llonch portava un alt tren de vida que contrastava amb l'ambient rural de Sant Joan d'Oló. Venien amb cotxes conduïts per xofers i acompanyats d'un gran nombre de servents. Teresa Moratonas (de la masia de la Canal) els va fer de minyona durant força anys. Són recordats per les seves aficions, com ara muntar a cavall, i sobretot perquè organitzaven uns banquets multitudinaris en els quals hi assistien representants de l'alta societat i la flor i nata de Sabadell, incloent-hi alcaldes, bisbes i oficials de la Guàrdia Civil. A Sabadell els Llonch vivien en una gran mansió. Joan Llonch, casat amb Rosa Arquer Costajussà, estava al capdavant de l'empresa. El matrimoni va tenir sis fills, tots mascles: Josep, Joaquim, Joan, Jordi, Ramon i Francesc. L'hereu, Josep Llonch Arquer, pels volts de la dècada de 1970 va protagonitzar un casament molt sonat amb M. Assumpta Plans Fígols, filla dels propietaris del mas hegemònic de la parròquia: els Plans. A la jove parella els van muntar una moderna granja de vedells prop de la zona perquè fos la seva font de subsistència, però la granja va durar pocs anys. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni, i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Efectivament, en els anys següents l'imperi industrial dels Llonch va entrar progressivament en declivi, afectat per seriosos problemes judicials. Entorn de 1985 els Llonch van marxar de Sant Joan d'Oló i alguns d'ells es van establir a Navarcles. | 41.8472300,2.0001600 | 416997 | 4633298 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86055-foto-08258-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86055-foto-08258-213-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell, Montse Mas i altres. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 81244 | Camí de Monistrol de Calders a Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-monistrol-de-calders-a-moia | http://senders.feec.cat/gr-3 | XV-XX | El camí de Monistrol de Calers a Moià passant per la vall de Marfà, és a la vegada el camí cap a Moià el qual també permet connectar amb L'Estany i altres poblacions. En el tram de Monistrol fins la sortida del municipi cap a Marfà recorre el camí seguint el GR-3; actualment discorre sobretot per pista forestal tot i que també hi ha algun tram asfaltat, especialment el més proper al poble. El recorregut va des del poble prenent la carretera de la Coma, es segueix aquest camí fins passat els Gorgs Blaus, on es deixa a l'esquerra la bifurcació que porta a la Coma per seguir pel camí de la dreta que porta cap a Marfà. El camí discorre en tot el seu trajecte dins el municipi de Monistrol de Calders al costat esquerre de la riera de la Golarda. Poc abans de sortir del terme municipal el camí passa al fons del vessant nord del Serrat de Pumanyà. En sortir del terme segueix cap al Xei, la Datzira, ja a la Vall de Marfà, per més endavant continuar cap a Moià. | 08128-310 | recorregut que aproximadament va des de la zona central del municipi fins l'extrem nord-est. | Es tracta d'un antic camí que havia estat com emprat com a camí de comunicació d'aquestes dues poblacions, antigament, camí ral que enllaçava diferents parròquies. | 41.7668400,2.0168200 | 418278 | 4624356 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí està senyalitzat com a GR-3, correspon a l'etapa 36 d'aquest sender de gran recorregut; concretament aquest tram és de 14,81 km i un desnivell acumulat de 742 m. | 94|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81200 | Barraca de Coll Girant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-coll-girant | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6574) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-266 | propera a Coll Girant, vers el sud. | 41.7695600,2.0221400 | 418724 | 4624653 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81200-foto-08128-266-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81258 | Trull del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sola | XVIIII | les restes es troben molt erosionades i afectades pel pas del temps. | Restes excavades a la roca que podrien correspondre a un trull. En el pla de roca que hi ha al costat mateix de la Font dels Enamorats s'hi pot observar la traça d'un cercle realitzat a la roca, defineix una franja que semblaria tractar-se de la base d'un trull. | 08128-324 | prop del camí que de l'església parroquial puja al Pedró petit, a tocar de la Font dels Enamorats | Segons explica Gustau Erill, la documentació recull la referència a un trull del Solà que podria correspondre a aquestes restes; les cites documentals es remunten al segle XVIII. La masia el Solà, un dels grans masos del terme municipal, comptava també amb dos molins situats relativament a prop d'aquestes restes. | 41.7586000,2.0155100 | 418159 | 4623443 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81280 | Barraca del Regató al Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-regato-al-torrent-de-colljova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7345) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura es conserva en força bon estat però hi ha molta vegetació al voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada a l'est. | 08128-346 | prop del Torrent de Colljovà, passats 1,85 km del creuament del camí de la Coma. | 41.7663500,2.0271500 | 419136 | 4624292 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81280-foto-08128-346-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81279 | Barraca del Mitjans al Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mitjans-al-torrent-de-colljova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6883) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura es conserva en bon estat però hi ha molta vegetació al voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al sud. | 08128-345 | prop de la pista de la zona dels Bucs, passats 350 metres del trencall des del camí de la Coma. | 41.7687000,2.0215800 | 418676 | 4624558 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81279-foto-08128-345-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81206 | Barraca 4 del Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-moli-den-sala | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6475) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | la part superior de l'estructura està ensorrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita molt parcialment el marge del terreny; de planta circular, no conserva la coberta, la porta està orientada a ponent i no se'n conserva la llinda. | 08128-272 | per sobre del Molí d'en Sala, al vessant de llevant de la carena que s'alça al seu costat de ponent. | 41.7566200,2.0248300 | 418931 | 4623214 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81206-foto-08128-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81217 | Barraca del Picol al Sot de l'Hort de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-picol-al-sot-de-lhort-de-lom | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6178) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, adossada lleugerament al marge pel costat de ponent, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb una petita espitllera i una fornícula a l'interior. | 08128-283 | passades les restes de la masia l'Om, a tocar i sobre el camí en direcció al Sot de l'Hort de l'Om. | 41.7428700,2.0253600 | 418958 | 4621687 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81217-foto-08128-283-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81018 | Poble Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-avall | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena Poble Avall ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sota de la Sagrera, concretament cap a part del sud-oest i especialment cap a ponent; l'eix principal a partir del qual es desenvolupà aquest nucli és l'antic camí de Calders. Poble Avall engloba bàsicament el Carrer Nou, Carrer del Sastre, Carrer Fèlix Saladic (Carrer del Ferrer), Carrer del Bon Aire, Passatge del Ferrer, la Placeta i el Carrer del Serrat, aquest darrer neix a Poble Avall i es desenvolupa fins a Poble Amunt. Pel que fa al Carrer Nou, actualment ocupa un tram més curt que en origen, ja que inicialment el Carrer Nou es corresponia amb tot el traçat que s'iniciava a tocar de la Sagrera fins el final de l'actual Carrer Nou, per tant, incloïa els actuals Carrer Fèlix Estrada Saladic i Carrer Sastre; tot el traçar correspondria amb el camí de Calders. La Placeta era de fet un punt urbanístic important, ja que era l'indret on confluïen diversos camins. A més, de la placeta, la zona compta també amb un petit passatge. Pel que fa als carreres, en conjunt són vials estrets i sense voreres, molts amb un cert desnivell; en general amb un traçat molt lleugerament corbat resultat de l'adaptació a l'orografia del terreny, tot i que algun dels carrers compta una configuració més recte. La tipologia d'edificis existents es concreta en una gran majoria d'edificis entre mitgeres, de planta baixa, i una o dues plantes, amb un espai o golfa sota coberta, amb teulada a dues vessants de teula àrab i en general amb el carener en paral·lel al carrer (tot i que amb algunes excepcions). En conjunt són cases amb murs de paredat comú, moltes amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que algunes conserven vist el parament; un gran nombre de les cases compten amb obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms o alguns dibuixos incisos; la gran majoria de dates visibles són de finals del segle XVII i XVIII. | 08128-84 | la zona oest del nucli urbà. | La zona que ocupa Poble Avall es desenvolupà urbanísticament a partir de finals del segle XVII, tot i que el màxim impuls constructor va ser a inicis i mitjans dels segle XVIII. L'origen de Poble Avall vingué donat per la parcel·lació de terres del mas Llandric, propietat del mas el Bosc; aquest fet es va produir a causa de que la finca del Bosc passava per un moment econòmic complicat, després d'un període en que la crisis econòmica estava afectant fortament a les masies, tot coincidint amb que l'heretat comptava amb diversos masos deshabitats. El conjunt de factors determinà que l'hereu del mas el Bosc, Jaume Bosch i Vilatersana, a finals del segle XVII comencés a establir algunes peces de terres per construir cases, a la zona del mas Llandric. Aquells primers patis que s'establiren s'ubicaren a redós del camí del Calders, concretament conformant el carrer Nou, el qual justament és el carrer més vell urbanitzat del poble (els altres carrers de fet, eren els camins al llarg dels quals s'anava desenvolupant el poble). Sembla que el nom del carrer Nou s'adoptà en contraposició a vell, que seria la zona de la Sagrera. Consta que en el carrer Nou, concretament a la Placeta, s'hi instal·là el primer forn de pa del poble. Aquesta placeta era un punt de confluència del camí de Calders i el camí de Moià, junt amb el camí missader de la Païssa, que era el mateix que utilitzaven les masies ubicades per la mateixa zona, com la Coma, el Trull, Pumanyà, entre altres). La majoria de les cases es bastiren entre els anys 1675 i 1725, testimoniat en diverses dates de llindes a les façanes de diversos edificis que forment part de Poble Avall. L'augment de construcció de cases va venir motivat, entre altres, per un augment de població generalitzat i que coincidia en un moment de desenvolupament i creixement de l'àrea conreada del camp català, a Monistrol de Calders, específicament produït pel conreu de la vinya i sembla que potser també per la producció de l'aiguardent. La construcció de la carretera a la segona meitat del segle XIX comportà canvis importants a la zona de Poble Avall, ja que comportà l'enderroc d'algunes cases; tot i això, la construcció de la carretera i per tant, també del pont, suposà una millora molt gran pel poble de Monistrol de Calders (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 37-38). | 41.7589600,2.0103200 | 417728 | 4623488 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Poble Avall està construït a redós de la riera de Sant Joan, fet que afavoreix la presència a la zona d'àrees de conreu, ubicades a peu del torrent, tot i que també moltes cases comptaven amb un tros de terra a la part posterior de la casa. | 96|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81019 | Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena el Poble, i també citat com a Poble Amunt en la bibliografia, ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sobre de la Sagrera i de Poble Avall, en alguna part constituint la continuïtat natural de Poble Avall cap a Poble Amunt, sense que impliqui un canvi, tall o limitació totalment clara i definida en alguna part. A grans trets, inicialment Poble Amunt inclou els carrers de la Mallola, de la Vinya, del Torrent, del Call, part del Carrer de Sant Llogari i Carrer Xic, entre altres; amb el temps aquesta zona anirà creixent i ocupant-se, afavorint i especialment destacant la construcció d'immobles vers el carrer de Sant Llogari, tot resseguint el camí de Castellterçol. Pel que fa als carrers, aquests són estrets, sense voreres i de traçat molt lleugerament corbat, tot adaptant-se al terreny, per bé que en el cas del Carrer de la Vinya amb un traçat recte i lleugerament més ample. La tipologia de cases existents majoritàriament són edificis entre mitgeres, compta amb edificis d'alçades diverses, de planta baixa, i una, dues o més plantes, amb un espai o golfa sota coberta, que en alguns casos és a manera de galeria o eixida coberta; en general amb teulada a dues vessants de teula àrab i amb el carener en paral·lel al carrer. En conjunt són cases amb murs de paredat comú amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que alguns edificis conserven vist el parament; un gran nombre de les cases disposen d'obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms incisos; la gran majoria de dates visibles són del segle XVIII. També compta amb diverses cases en que les obertures són de llinda i muntants de maó massís vist, en aquests casos, la majoria amb els murs de paredat comú vist. El Carrer de la Mallola, sembla que el més antic de Poble Amunt, també compta amb algun exemple de portalada adovellada. | 08128-85 | la zona nord i en part est del nucli antic del poble, per sobre de la riera de Sant Joan. | La urbanització de la zona que s'anomena Poble Amunt es pot considerar com la segona àrea de desenvolupament i creixement urbanístic després de Poble Avall; tot i que cronològicament durant part de la seva evolució constructiva coincideixen o sigui que es construeix simultàniament a Poble Avall i Poble Amunt, a grans trets, la primera zona s'urbanitzà primer i seguidament es desenvolupa Poble Amunt. En aquest sentit, el període de major auge constructiu de Poble Amunt s'experimentà durant el segle XVIII i XIX, tot i que tindria continuïtat durant el segle XX. Les necessitats de construcció de noves cases continuà degut a l'augment de població, causat per diferents factors, entre els quals l'increment poblacional general i concretament també per l'augment de mà d'obra necessària al camp català i també per l'inici de la industrialització, amb la implantació de fàbriques tèxtils a Monistrol de Calders i als municipis veïns. D'una manera força similar al que succeí a la zona de Poble Avall, en el cas de Poble Amunt, l'origen el trobem en la parcel·lació de terres propietat de la finca del mas Saladic; aquest mas també es veié afectat per la crisi econòmica comportant que diversos dels seus masos es quedessin deshabitats. La família propietària del mas Saladic, es vengué terres de l'antic mas Golobard que quedaven separades de les del mas Saladic pròpiament a la zona de l'actual carrer del Torrent (Torrent del Met), a la família Catot, els quals serien els promotors de la parcel·lació de terres i l'establiment de patis per la construcció de noves cases. En una primera fase, sobretot al carrer de la Mallola (que connectava amb el camí de Moià i amb el camí missader de la Païssa, i per tant, amb la Placeta i el camí de Calders, entre altres). Una segona gran fase constructora de Poble Amunt, comportà la urbanització i establiment de cases al carrer de la Vinya i part del carrer del Call i del Carrer Torrent, així com el primer tram del carrer de Sant Llogari (incloent el carrer Xic). Mica en mica s'anaren ocupant i construint cases a la resta d'espais lliures, creant els demés carrers que conformen Poble Amunt. El poble de Monistrol continuaria creixent en diferents fases i zones, tot i que durant molt de temps va mantenir una configuració compacte del que avui podem anomenar la part del poble, i no serà fins avançat el segle XX que es desenvoluparen les zones que configuraran les urbanitzacions (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 38-41). | 41.7609700,2.0148600 | 418108 | 4623706 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les cases que conformen part de Poble Amunt conserven en general les característiques d'una casa de poble de tipologia més aviat senzilla però amb diversos exemples amb elements arquitectònics d'interès patrimonial, especialment a les seves obertures, sobretot al carrer de la Mallola, al carrer de la Vinya i de Sant Llogari, entre altres. Tot i la diversitat constructiva que es pot observar en aquesta zona del poble, manté certs patrons tradicionals que formen part d'un ventall cronològic molt ampli, entre el segle XVIII i XX. També cal anotar que moltes cases han experimentat reformes i transformacions considerables. La zona ha estat caracteritzada també per ser l'àrea on s'hi ubicaren diversitat de comerços i establiments. La denominació de Poble Amunt es recull bàsicament en la bibliografia, sense que constin referències publicades, bàsicament és una denominació que permet situar i englobar la segona onada constructiva del poble de Monistrol de Calders, a la vegada que sembla que per una contraposició oral vers el Poble Avall. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80407 | Barraca 18408 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18408 | Sostre caigut | Barraca de planta rectangular (2,30 x 3,80 m), aïllada, amb una porta de llinda plana feta amb pedra i un tronc d'arbre, orientada al nord (50 cm d'amplada). Les parets fan 60 cm de gruix. L'interior és força irregular (és més ampla del mig que dels extrems). Estava coberta amb una falsa cúpula allargada. Al final hi ha un calaix de 40 x 80 x 50 cm, que podria ser interpretat com una fornícula o com una xemeneia. El sostre està caigut, però hauria tingut una altura màxima d'1,70 m. Té una petita finestra a la banda occidental, tocant a la porta d'entrada. | 08138-510 | la Baga Cerdana | 41.7876000,2.0414900 | 420355 | 4626638 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18408 de Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 81031 | Gegants de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-monistrol-de-calders | https://gegantsdecatalunya.wixsite.com/gegantscatalans/untitled-c1flz http://gegantsmc.blogspot.com/2010/09/historia.html http://archiudelsgegantsdecatalunya.blogspot.com/2013/03/colla-gegantera-de-monistrol-de-calders.html | XXI | Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Llúpol i la Rabassola. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, el Llúpol té una alçada de 3,60 m i un pes de 44 quilos. La geganta, la Rabassola, mesura 3,50 metres d'alçada i fa un pes de 39 quilos. La Rabassola representa una trementinaire que vivia a la zona de l'obaga del Xei; pel que fa al Llúpul, vol repesentar un monjo del segle XII que feia de mestre cerveser al monestir de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El constructor de les peces és el conegut mestre geganter, Toni Mujal de Cardona. | 08128-97 | es guarden en dependències municipals, al pavelló d'esports. | Els gegants de Monistrol de Calders es van construir el 2009, essent batejats i presentats públicament el 4 juliol del 2009. El Llúpol va ser apadrinat per la Griselda i el Tallaferro de Castellterçol; i la Rabassola, per la Coloma i l'Andreu de Castellcir. Els gegants surten a ballar en motiu de la Festa Major, i sovint altres festes del poble; puntualment també assisteixen en altres festivitats o trobades geganteres d'arreu del territori català. | 41.7595200,2.0174900 | 418325 | 4623543 | 2009 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Toni Mujal | El Llúpol està inspirat en Pere Fradera, qui fou mossèn de Monistrol de Calders durant molts anys. La imatge de la Rabassola està feta en record de la Cisca de Cal Cuell. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 80994 | Jaciment paleontològic de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-monistrol-de-calders | <p>FOLCH, R. (1988): 'Registre fòssil', a Història Natural dels Països Catalans, núm. XV. Barcelona.</p> | són zones afectades per l'erosió. | <p>La zona de la carretera de Monistrol de Caldera a Calders forma part del Geòtop 214 'Escull de la Trona', més concretament del que anomenen 'orla discontínua d'afloraments de calcàries esculloses que dibuixen perfectament el contorn del gran golf bartonià'. Aquest gran golf es situa a la Catalunya Central, tot obrint-se cap a l'oest, vers el golf de Biscaia. En tot el contorn d'aquest gran golf s'hi desenvolupen esculls, aquests són visibles gràcies als encaixaments de les xarxes fluvials formats amb els aixecaments vinculats a l'orogènia alpina i a la distensió miocena. Concretament, les zones amb més afloraments del conjunt són els extrems nord i sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. El jaciment és de tipus marí i aflora en diversos punt entre Monistrol de Calders i Calders; com a associacions faunístiques s'hi inclouen 'Echinolampas archiaci' i 'Coleopleurus coronalis'.</p> | 08128-60 | entre Monistrol de Calders i Calders, especialment a la zona propera a la carretera. | <p>Cronològicament el jaciment es situa en el Cenozoic Terciari Paleògen Eocè superior Bartonià.</p> | 41.7777000,2.0113400 | 417837 | 4625567 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2020-05-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són un punt intermig de la carretera de Monistrol de Calders a Calders. | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 81263 | Barraca del Faci al Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-faci-al-trull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6020) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura. | 08128-329 | en uns camps propers a la masia la Païssa, situats per sota el camí que porta a la masia. | 41.7728700,2.0176700 | 418357 | 4625025 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81263-foto-08128-329-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81054 | Ballarina sobre les ones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballarina-sobre-les-ones | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una forma que representa una fusió d'una figura femenina disposada dreta amb onades que conformen el seu cos. L'obra és de pedra d'Ulldecona; les mesures aproximades són 280 x 140 cm i 7.500 kg de pes. | 08128-120 | en una petita placeta de l'Avinguda Dr. Pere Tarrés, a l'extrem nord, a l'inici del c/ de l'església | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7595700,2.0135000 | 417993 | 4623552 | 1975 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81054-foto-08128-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81054-foto-08128-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Joan Serafini Masdeu | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81068 | La família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-familia | XX | Escultura de pedra anomenada La família, obra de Sebastià Badia Cerdà (1916-20019), es tracta d'una peça a manera de plafó en el que hi ha un baix relleu esculpit; es troba col·locat en una paret de la zona de l'antic edifici de la pedrera. La temàtica és figurativa, hi ha representades sobretot figures femenines i algun animal, disposats en diferents plans de profunditat. El material emprat és pedra calcària; el plafó està format per dues peces unides conformant una única escultura. Les mides màximes de l'escultura són 185 x 282 cm. | 08128-134 | en una paret de l'antic edifici de la Pedrera, al costat de la passera de la riera de Sant Joan. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597800,2.0129500 | 417948 | 4623576 | 1952 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81068-foto-08128-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81068-foto-08128-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sebastià Badia Cerdà | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81196 | Barraca del Carrió al Turó del Jep Dó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrio-al-turo-del-jep-do | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6534) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-262 | en el vessant meridonal del Turó del Jep Dó, prop del límit del terme municipal. | 41.7605100,1.9897100 | 416017 | 4623680 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81196-foto-08128-262-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81201 | Barraca del Codro Llampat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-codro-llampat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6125) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca del tipus terrera que aprofita l'espai de sota el bloc de roca (el codro), és de planta irregular determinada per l'espai lliure de sota el roc; compta amb un mur de tancament pel costat sud, on hi ha també l'obertura d'accés. | 08128-267 | en el mateix Codro Llampat, al costat de llevant de sota el codro. | 41.7602900,2.0251400 | 418962 | 4623621 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81201-foto-08128-267-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81250 | Salt del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-colljova | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'un salt d'aigua situat al Torrent de Colljovà, afluent de la Golarda. Es tracta d'un salt provocat pel tall abrupte del terreny, la roca natural, en la llera del curs fluvial del torrent. El Torrent de Colljovà compta amb un cabal irregular d'aigua, amb períodes en els quals pràcticament no hi discorre aigua, tot i que en èpoques de pluges intenses augmenta el seu cabal conformant un bon salt d'aigua en aquest indret. | 08128-316 | en el curs del Torrent de Colljovà, per sota la pista i Pedrera de Pumanyà o de Coll Girant. | 41.7686700,2.0249700 | 418958 | 4624552 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 81077 | Festa Major de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-monistrol-de-calders | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-Monistrol-de-Calders | XVIII-XX | La Festa Major de Monistrol de Calders es celebra el primer cap de setmana d'agost, coincidint amb el primer d'agost, festivitat de Sant Feliu patró del poble; tot i això els darrers anys ha inclòs dos caps de setmana, iniciant actes ja el darrer cap de setmana de juliol. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. Durant els diversos dies que duren les festes hi ha actes destinats a tots els públics, infants, jovent i adults. La tipologia d'activitats és molt variada incloent actes religiosos, esportius, festius i lúdics; en conjunt aquests han anat canviant i evolucionant al llarg dels anys tot adaptant-se als nous temps. Tot i això hi ha actes que són habituals en el programa de Festa Major com el torneig de botifarra, diversos concerts i balls, missa, sardanes, jocs de cucanya i animació infantil, concurs de pintura ràpida, partit de futbol, trobada gegantera o algun espectacle, entre altres. | 08128-143 | en diferents indrets i equipaments del poble de Monistrol de Calders. | En la bibliografia es recull que durant aproximadament dos segles, la Festa Major es va traslladar a finals d'agost per tal de no coincidir en les dates de màxima feina al camp, època de sega, collir patates i verdures, i més endavant la verema. No va ser fins als anys 70 del segle XX que la Festa Major es tornà a celebrar coincidint amb l'1 d'agost. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81077-foto-08128-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81077-foto-08128-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des del 2009 Monistrol de Calders té una parella de gegants que fa la seva trobada coincidint amb la Festa Major. | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81078 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-3 | -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-Monistrol-de-Calders | XX | La Festa de Sant Antoni es celebrava pels volts de la diada del patró, Sant Antoni Abat, el 17 de gener, antigament era organitzada pels pagesos del poble. Segons es desprèn de les informacions recollides per Gustau Erill, sembla que a Monistrol no es feia una festa del tipus Tres Tombs, es creu que probablement per tractar-se d'un poble petit. La festa de Sant Antoni consistia en la celebració de missa en honor al patró, sant Antoni, a l'església parroquial de Sant Feliu amb presència del gremi dels pagesos de Monistrol; a la sortida de l'ofici, a la Plaça de l'Església, es feia la benedicció dels animals domèstics i de treball. Sembla que també es feia un acte de lluïment dels animals amb algun tipus de simulacre de torneig, del tipus encertar o agafar una anella penjada en una corda, o potser alguna prova d'habilitat a cavall a la zona del carrer de la Vinya. Es recull que en algunes èpoques també s'havia celebrat un dinar de germanor, i es tancava la festa amb ball. La recuperació de la festa des del 2010 inclou actes que han anat canviat al llarg d'aquests anys, inicialment el programa incloïa esmorzar de pagès, Fira de Sant Antoni amb productes de la terra, guarniments de cavall, demostració d'oficis, missa, benedicció i cercavila de cavalls i animals domèstics acompanyats dels gegants i grallers, joc de les botifarres concretament un joc d'habilitat a cavall i vermut. La data de celebració és entorn al 22 de gener per bé, que ha anat variant segons el calendari de cada any. | 08128-144 | en diferents indrets del poble de Monistrol de Calders. | Es desconeix des de quan es venia celebrant la festa, però si que es té constància que l'any 1953 va deixar de celebrar-se. Ja fa uns anys que s'ha recuperat, per bé que adaptant-se als nous temps. Des del 2010 s'ha tornat a recuperar la Festa de Sant Antoni Abat, tot adaptant-la a l'actualitat; des de la seva recuperació les dates de la celebració han variat al llarg dels anys, tot i que es realitza entre finals de gener i inicis de febrer, els darrers anys unint la Festa de Sant Antoni amb el Carnestoltes; de fet, el format des de la seva recuperació és entre Festa Major d'Hivern i Fira. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81078-foto-08128-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81078-foto-08128-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81032 | Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per més de trenta quadres obtinguts a partir de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es realitza anualment al municipi. Els autors, els materials i tècniques, així com les mides i temàtiques són diverses, tot i que la gran majoria són pintures a l'oli sobre tela i també hi ha algunes aquarel·les. La temàtica és diversa però sempre relacionada amb el poble de Monistrol de Calders, sobretot vistes generals de part del nucli o elements, racons o edificis específics. La col·lecció inclou els primers premis del certamen, tot i que sembla que també compta amb alguna obra dels altres premis. | 08128-98 | en diferents dependències municipals, sobretot a l'edifici de l'Ajuntament. | La primera edició del concurs de pintura ràpida de Monistrol de Calders es va realitzar l'any 1985, dins el programa d'actes de la Festa Major. L'any 2018 el certamen va celebrar la seva 34ena edició i continua realitzant-se en el context de la Festa Major d'estiu. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Habitualment, els primers premis queden pel fons de l'Ajuntament, la resta de premiats els reben els patrocinadors o col·laboradors quan n'hi ha, i sovint han estat posats a la venda. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc