Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81086 | Riera de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-lom | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | La riera de l'Om discorre dins el terme de Monistrol de Calders des de la zona sud vers el nord, vessant les seves aigües a la riera de Sant Joan dins el nucli urbà, al nord de la masia el Solà. El torrent neix al veí municipi de Granera, per on discorre un curt recorregut abans d'entrar en terme de Monistrol de Calders, a la zona de l'Otzetó. | 08128-152 | el trajecte de la riera discorre per la meitat sud del terme municipal. | 41.7548300,2.0109700 | 417777 | 4623028 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81086-foto-08128-152-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El tram que discorre dins el municipi de Granera rep el nom de Torrent de l'Om. En el seu darrer tram compta amb un interessant bosc de ribera al seu entorn | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 86216 | Font del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bac-1 | XX | Font emplaçada en un petit replà d'un coster (la Baga de la Vall) que s'aixeca sobre el pla de Jeremies, en el context de la gran vall de la riera Gavarresa. La font s'ha adequat amb un parapet de pedra que té la inscripció 'PP 1930' i del qual surt el brollador, que raja aigua abundant. Al costat hi ha un altre brollador amb una aixeta. L'entorn s'ha condicionat també amb una taula quadrada i bancs de pedra. En aquest sector hi ha la masia de la Vall, ja en terme d'Avinyó, que era propietat de la família Pont. Probablement la inscripció PP fa referència a algun membre d'aquesta família que el 1930 va fer l'arranjament de la font. Aquest indret era molt freqüentat, tant per la gent d'Avinyó com pels d'Oló. Fins no fa gaires any, els caçadors d'Oló hi solien fer trobades habitualment. | 08258-394 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8814700,2.0093700 | 417806 | 4637090 | 1930 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86216-foto-08258-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86216-foto-08258-394-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 80997 | Pont de Cal Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-serni | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Pont sobre la riera de Sant Joan, en el traçat de la carretera B-124, de Calders a Sant Llorenç Savall; quedant situat a la zona sud-oest del mateix nucli de Monistrol de Calders. De fet, just després del pont en direcció a Sant Llorenç hi ha un trencall per accedir al nucli. Es tracta d'un pont de traçat recte, construït en carreus de pedra ben tallada i polida, amb una longitud d'uns 45,52 metres i una amplada de 5 o 6 metres, compta amb 4 arcs rebaixats fets amb dovelles de pedra recolzats en pilars de secció ovalada amb tallamars. Els pilars, de més amplada a la base que a la part superior, s'uneixen als arcs amb una senzilla motllura lleugerament sobresortida a la zona de la imposta. La barana és d'obra i coronada amb lloses disposades planes. | 08128-63 | a la carretera B-124 de Calders a Sant Llorenç Savall, en el pas per la riera de Sant Joan. | La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, tot i així el projecte del pont és del 1903, de l'enginyer Tomàs Rivera, i es va acabar de construir el 1904. | 41.7587600,2.0113200 | 417811 | 4623464 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80997-foto-08128-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80997-foto-08128-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest pont es troba ubicat uns 500 metres al sud del pont de la Golarda, ambdós projectats pel mateix enginyer, seguint una mateix tipus de disseny, aquest però de longitud més curta. El pont rep el nom de pont de Cal Serni per la proximitat amb la casa que rep aquest nom. | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80943 | Cal Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serni-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici d'habitatges de planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal. Tot l'edifici presenta un tractaments de façanes idèntic amb una zona de sòcol on es mostra un paredat comú amb pedra vista, cantoneres de grans carreus de pedra escairada, i a la resta de superfície es disposa d'un revestiment a base d'un arrebossat simple i pintat de color siena. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una organització simètrica, amb tres eixos verticals d'obertures de diferents característiques. Així, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior està flanquejat per dues finestres rematades amb arc escarser igual que la del portal. Les finestres no tenen emmarcaments remarcables però el portal disposa de brancals i llinda realitzats amb carreus de pedra escairada. El primer pis disposa d'un balcó central amb una finestra a cada costat. La llosa del balcó és, probablement, de pedra artificial, amb una barana de barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. Les llindes de les tres obertures són rectes i els emmarcaments no disposen d'elements decoratius. Al segon pis es disposen tres petites finestres, senzilles i sense emmarcaments remarcables. La façana lateral disposa d'un accés a un petit pati on es localitza un porxo tancat, talment com si es tractés d'una tribuna, amb una coberta plana amb accés des d'una obertura del primer pis. La terrassa del porxo té una barana de ferro senzilla. A més de la porta de sortida a la terrassa, en aquest nivell es disposen dues finestres, una a cada costat de la porta. Cap obertura té emmarcaments remarcables i les llindes són rectes. La segona planta disposa de tres obertures situades en l'eix de les del pis inferior. Dues d'elles son balcons ampitadors emmarcats dins de dues grans arcades de mig punt simulant una galeria; disposen de barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals simples i passamà de perfil metàl·lic. A l'altre extrem de la façana es localitza una senzilla finestra sense cap element a destacar. | 08128-9 | carretera de Sabadell, 8. | Cal Serni sembla un edifici bastit entre finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats; infraestructura viària que va ser determinant per afavorir el creixement del poble, i la construcció de nous edificis a redós de la carretera. Cal Serni és conegut per haver acollit un negoci familiar de servei de transport, sobretot de mercaderies, per carretera amb vehicles. Dels mitjans del segle XX, sobretot a partir dels anys 40, es conserven diverses fotografies de Cal Serni o dels vehicles, i en les que es poden veure alguns dels cotxes i sobretot camions que havia tingut l'empresa. Alguns dels tipus de serveis que es poden observar en les imatges publicades són des de transport de pals de fusta d'explotacions forestals, materials de pedra de les pedreres del municipi, entre altres. Cal Serni també havia estat un hostal. | 41.7589600,2.0113900 | 417817 | 4623487 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest edifici correspon a Cal Serni nou, a poca distància hi ha Cal Serni vell, de la mateixa família; la construcció de la carretera comportà l'afectació de la propietat de Cal Serni, propiciant la construcció d'aquest edifici, passant també a ser anomenat Cal Serni. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80983 | Forn de calç del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-rossinyol | XVIII-XIX | encara manté força sencera l'estructura, tot i que hi ha algun despreniment i l'interior s'ha anat omplint de sediment. | Restes d'un forn tradicional de calç, del qual es conserva visible part de la cambra de cocció, de planta lleugerament ovalada, d'entorn a tres metres de diàmetre i més de dos metres d'alçada; es tracta d'una cambra excavada en el terreny natural, al costat més nord conserva un parell de filades de carreus com a coronament de l'estructura. Actualment té part de l'interior cobert de sediments i vegetació, especialment al davant del que seria la zona d'accés a l'espai de combustió, per on es carregaria de llenya per anar alimentant el foc. Des de l'interior del forn es pot identificar el que sembla la boca d'accés a la cambra de combustió. Les parets de l'estructura mostren la coloració habitual per l'efecte de l'acció del foc. | 08128-49 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | Es desconeix la data de construcció i utilització d'aquest forn, el fet que la masia el Rossinyol vagi experimentar importants obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles XVIII i XIX, poden portar a pensar que es correspongui a una estructura d'aquest període, bastit a fi de subministrar material per les obres de la casa. | 41.7344800,2.0118700 | 417826 | 4620768 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes del forn estan situades a pocs metres sobre el camí que discorre per aquesta zona, al costat mateix d'una petita rasa que conforma un torrent habitualment sec. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81240 | Barraca dels Roures de la Mònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-roures-de-la-monica | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6048) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, lleugerament adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. | 08128-306 | al final del carrer del Pla de Trullars, aproximadament on acaba el tram de carrer asfaltat. | 41.7504500,2.0116900 | 417831 | 4622542 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81240-foto-08128-306-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També anomenada Barraca de l'Estudiant dels Roures de la Mònica. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80994 | Jaciment paleontològic de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-monistrol-de-calders | <p>FOLCH, R. (1988): 'Registre fòssil', a Història Natural dels Països Catalans, núm. XV. Barcelona.</p> | són zones afectades per l'erosió. | <p>La zona de la carretera de Monistrol de Caldera a Calders forma part del Geòtop 214 'Escull de la Trona', més concretament del que anomenen 'orla discontínua d'afloraments de calcàries esculloses que dibuixen perfectament el contorn del gran golf bartonià'. Aquest gran golf es situa a la Catalunya Central, tot obrint-se cap a l'oest, vers el golf de Biscaia. En tot el contorn d'aquest gran golf s'hi desenvolupen esculls, aquests són visibles gràcies als encaixaments de les xarxes fluvials formats amb els aixecaments vinculats a l'orogènia alpina i a la distensió miocena. Concretament, les zones amb més afloraments del conjunt són els extrems nord i sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. El jaciment és de tipus marí i aflora en diversos punt entre Monistrol de Calders i Calders; com a associacions faunístiques s'hi inclouen 'Echinolampas archiaci' i 'Coleopleurus coronalis'.</p> | 08128-60 | entre Monistrol de Calders i Calders, especialment a la zona propera a la carretera. | <p>Cronològicament el jaciment es situa en el Cenozoic Terciari Paleògen Eocè superior Bartonià.</p> | 41.7777000,2.0113400 | 417837 | 4625567 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2020-05-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són un punt intermig de la carretera de Monistrol de Calders a Calders. | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 81013 | Cal Leiandru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-leiandru | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://www.xerolit.cat | XVIII | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos amb una coberta de teules a dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici consta de dos volums, un dels quals està enretirat de la línia de façana, el qual es correspon a una construcció amb elements més antics. El primer volum conté la porta principal d'accés a l'interior, que disposa de brancals realitzats amb grans carreus de pedra amb el cantell bisellat i una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb diverses filades de maó massís. Damunt aquesta porta se situa un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro amb perfils verticals helicoïdals i passamà simple. L'obertura de dit balcó és simple i no presenta cap element decoratiu o estructural destacable. Al costat mateix hi ha una senzilla finestra. A la segona planta, a la zona de golfes, es disposa una sola finestra amb emmarcaments de pedra monolítica (brancals i ampit) i llinda recta. Els murs presenten l'estructura d'un senzill paredat comú i és probable que les dues obertures de la primera planta siguin el resultat d'alguna reforma. Pel que fa al segon volum que està enretirat de la línia de façana, presenta un portal a la planta baixa amb brancals de carreus de pedra ben tallada i escairada que suporten una gran llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis es disposa d'una finestra amb emmarcaments notables; és a dir, amb brancals de carreus de pedra ben tallats amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també amb el cantell motllurat. L'ampit és monolític motllurat i sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta superior hi ha una obertura obrada amb posterioritat, amb emmarcaments d'obra de maó massís i una fusteria que ocupa la meitat de la llum de l'obertura. Els paraments també són de carreus de pedra formant un paredat comú força rústec. La superfície de façana corresponent a la planta baixa presenta un revestiment a base d'un arrebossat simple. | 08128-79 | Carrer Fèlix Estrada i Saladich, 9-11 | L'edifici es troba ubicat al carrer Fèlix Estrada i Saladich, anteriorment anomenat carrer del Ferrer, ja que a poca distància hi havia un taller de ferrer concretament a Cal Marfà. En origen, aquest carrer havia format part del carrer Nou, era una continuació del mateix carrer Nou i carrer Sastre; de fet, resseguint l'antic camí de Calders. La urbanització del que s'anomena Poble Avall i que inclou, entre altres, els esmentats carrers Nou, Sastre i Ferrer (avui Fèlix Estrada Saladich) s'inicia al segle XVII. La casa conserva elements que poden correspondre al segle XVIII amb reformes posteriors, tot i que no es pot descartar que sigui originària del període inicial de parcel·lació i construcció del carrer al segle XVII. | 41.7593500,2.0120000 | 417868 | 4623529 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81013-foto-08128-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81013-foto-08128-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 42934 | Sant Amanç (tomba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-tomba | <p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.</p> | -3500/2500 | <p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.</p> | 08034-120 | <p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.</p> | 41.7935100,2.0114900 | 417869 | 4627322 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42934-foto-08034-120-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 85906 | La Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal-0 | <p>FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 04.</p> | XVIII-XX | <p>Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada a l'extrem sud de la Serra de Vilamorena. És una construcció senzilla però ben conservada, que consta d'un cos residencial (de planta baixa més un pis i golfes) més dos coberts aïllats, un sense sostre. Originàriament la casa era més estreta i posteriorment s'amplià cap a ponent amb un cos lleugerament més alt. La façana principal, encarada a migdia, té un portal rematat amb arc escarser i una àmplia finestra al damunt. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes pràcticament no té obertures, i les que hi ha són petites, amb llindes i brancals de pedra. La casa pràcticament no ha tingut reformes modernes i per això ha conservat bé les característiques constructives tradicionals. El cobert situat al nord conserva dues tines. Antigament hi havia més coberts a la part davantera de la casa, dels quals en queda algun rastre.</p> | 08258-84 | Sector sud del terme municipal | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria datar-se al segle XVIII (segons el cadastre l'any de construcció és el 1700), tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Segons fonts orals, cap a la segona meitat del segle XIX Jaume Moratonas, que procedia de la masia de Moratonas i era mestre d'ofici, va comprar la Canal. Ells i els seus descendents hi van viure fins ben entrat el segle XX. El seu hereu fou Joan, que es va casar amb Julita Oller. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep, que es va casar amb Dolors Farràs. Cap a mitjans de segle XX els Moratonas feien anar un molí fariner que hi havia prop de la casa veïna de cal Tinet, i que avui dia està pràcticament desaparegut. Van marxar de la Canal pels volts de 1968. En els darrers anys la casa s'ha acondicionat, després de molt temps d'estar abandonada. Actualment la finca inclou la casa veïna de cal Tinet.</p> | 41.8245300,2.0110200 | 417870 | 4630767 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85906-foto-08258-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85906-foto-08258-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 04 (Pla Especial Urbanístic 2011) | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 81241 | Les voltes del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes-del-rec | -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XIX | Es tracta d'un tram de mur obrat en pedra i morter, a la part baixa del qual hi ha un seguit d'obertures en arc de mig punt, situades una seguida de l'altra. Aquestes obertures donen al canal de rec que discorre paral·lel al carrer Fèlix Estrada Saladich, als peus del mur de contenció de l'esmentat carrer i al costat mateix dels horts; de fet, els horts es troben ubicats a la llera dreta de la riera de Sant Joan, entre el curs de l'aigua i el carrer. El canal del rec és visible a trams, a la part més nord-est del carrer Fèlix Estrada Saladich discorre per sota uns coberts que hi ha just en el costat de llevant del carrer, davant de Cal Marfà, després segueix justament dins el tram de les voltes, corresponent al mur amb els arcs de mig punt. El rec es correspon amb un canal que recull i facilita el transport d'aigua de la riera de Sant Joan a les zones d'hort del peu del torrent. | 08128-307 | al mur del carrer Fèlix Estrada Saladich en els horts del peu de la riera de Sant Joan. | El rec està situat en una zona que urbanísticament es començà a desenvolupar sobretot a partir del segle XVII i durant el XVIII. El tram o mur corresponent a les voltes del rec està situat a l'alçada de Cal Marfà, una de les cases més antigues de la zona i en la que es documenta que hi hagué instal·lat un ferrer. | 41.7592800,2.0121200 | 417878 | 4623521 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81241-foto-08128-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81241-foto-08128-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81241-foto-08128-307-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En diverses fotografies antigues de Monistrol de Calders es pot observar i constatar la importància de les zones d'hort del voltant immediat del poble, en les que es pot veure el gran volum i l'extensió d'horts conreats. La gran majoria d'aquestes parcel·les de conreu eren de regadiu i s'alimentaven a partir de diferents canals de rec que recollien i facilitaven la conducció de l'aigua. | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80958 | Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marfa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules organitzada en dos vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana. L'edifici es troba construït adossat al terreny natural, la paret de roca natural que configura un La disposició de les obertures en façana i les inscripcions en relleu d'algunes de les llindes demostren el grau de reformes que ha tingut l'edifici al llarg del temps. Així, a la planta baixa, les obertures s'organitzen de la següent manera: dos grans portals i tres finestres disposades alternativament. Els dos portals són de característiques ben diferents, el més meridional disposa d'una llinda adovellada en forma d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra escairats. El segon portal disposa motllures de mitja canya al cantell dels brancals i a la llinda, on hi ha un interessant relleu que mostra diverses eines de ferrer (inclusa, martells, ferradura, tenalles, etc.) disposades a cada costat del relleu d'una creu, sota de la qual es pot llegir 'JAVME PVIGMARTI FERRER 1778'. Les tres finestres d'aquesta planta baixa són senzilles i disposen de reixes de ferro de disseny senzill, amb emmarcaments de carreus de pedra als brancals i a la llinda. A la primera planta es disposen quatre finestres de característiques similars, amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de carreus motllurats al cantell i llindes monolítiques, tres de les quals incorporen les següents inscripcions: 'De mano y Pluma De Jo / seph Puig Marti Farrer / Vuy dia 12 De lañ /1741'. 'Juseph puigmarti farrer / dia 2 de maix de 1749'. 'JAVME PUIG MARTI / FERRER 1776'. En aquest nivell i centrat respecte l'amplada de la façana hi ha un rellotge de sol de disseny senzill esgrafiat damunt el revestiment que incorpora la data de 1892. Amb les dates d'aquestes tres inscripcions i del rellotge de sol es posa de manifest les nombroses modificacions que ha sofert l'edifici majoritàriament durant del segle XVIII. A la darrera planta es localitza un balcó ampitador flanquejat per dues finestres de característiques similars a les de la planta inferior, és a dir, emmarcaments de pedra amb ampits motllurats, llindes rectes monolítiques muntades damunt brancals de grans carreus de pedra ben tallats i escairats. La barana del balcó és de ferro, de disseny senzill. Els murs exteriors són de paredat comú i la façana disposa d'un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. Pel que fa als interiors, consta que la plana baixa conserva espais que eren destinats al bestiar (estables), tines per al vi, entre altres; la planta primera per a ús d'habitatge i la darrera, les golfes situades sota coberta. | 08128-24 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | Les característiques arquitectòniques de l'edifici, junt amb la cronologia que indiquen algunes de les llindes de la casa, permeten apuntar que l'edifici existia al segle XVII, i que al llarg dels segles posteriors, sobretot el segle XVIII i XIX, va experimentar obres d'ampliació i altres actuacions de reforma o millora. Segons consta publicat, a l'interior de la casa es conserva una llinda amb la data 1615 (de fet és la inscripció més antiga coneguda d'edificis del poble). Tal com indiquen les llindes, la casa va ser propietat de la nissaga Puigmartí, llinatge que perdurà durant anys a l'edifici; sembla que durant gran part de la seva història es van dedicar a l'ofici de ferrer; almenys fins el segle XVIII, ofici testimoniat també en les representacions d'objectes propis d'aquest ofici en algunes de les llindes. El cognom Puigmartí apareix en diversitat de documents dels segles XVIII i també XIX, entre els quals hi consta algun ferrer. La nissaga Puigmartí va esdevenir una destacada família del poble, en marxar cap a Barcelona, la casa va passar per diverses mans. A inicis del segle XX a la casa s'hi van instal·lar les monges Carmelites, període en el que es realitzaren algunes actuacions de reforma per tal d'adaptar alguns espais com a dependències per l'ensenyament. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal dir que les característiques arquitectòniques i la cronologia de l'edifici fan pensar que en origen es deuria correspondre amb una casa aïllada, tipus masia, a la qual posteriorment s'adossaren altres edificis, segurament a partir de la configuració i creixement urbanístic del carrer on es troba ubicat. Cosa que fa pensar que Cal Marfà deu ser una de les primeres cases del nucli urbà d'aquesta zona. La casa de Cal Marfà havia rebut altres noms, entre els quals Cal Ferrer Vell. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80971 | Llinda de Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-marfa | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | Llinda d'una de les dues portes d'entrada a la casa de Cal Marfà, concretament l'accés situat més a la part més meridional de la façana. Es tracta d'una llinda plana monolítica, que per la part superior mostra un acabat en forma triangular. La llinda compta amb una cartel·la lleugerament sobresortida en la que hi podem observar un text i diversos elements dibuixats per incisió. A la part central hi ha una creu llatina sobre una base i a costat i costat diversos objecte i eines relacionats amb els ferrers: una enclusa, un martell, una destral, una falç, unes tenalles, un podall i una ferradura, entre altres; a la part inferior, el text 'JAUME PUIGMARTÍ FERRER 1778'. L'angle inferior de la llinda, igual que els muntants que completen l'emmarcament de la porta són decorats amb motllura arrodonida senzilla. | 08128-37 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | La casa del carrer Fèlix Estrada Saladic número 13, actualment rep el nom de Cal Marfà, tot i que anteriorment era coneguda com Cal Ferrer degut a que la família que hi vivia es dedicava a aquest ofici. El conjunt de llindes presents a la façana així ho referencien i especialment la llinda de la porta, en la que es representen diverses eines i objectes relacionats amb els ferrers. Les llindes de la façana tenen inscrites diferents dates del segle XVIII, que va de l'any 1741 al 1778. aquestes dates ens indiquen una reforma destacada de la façana i segurament del conjunt de la casa en aquest període, dues de les llindes són dels anys 40 i dues altres dels anys 70 del segle XVIII. La llinda interior corresponen a inicis del segle XVII tindria relació amb una altra fase constructiva, potser relacionada amb el moment de construcció de la casa pròpiament. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El poble de Monistrol de Calders compta amb una extensa i destacada quantitat de llindes amb gravats a les façanes de moltes cases, essent les llindes de Cal Marfà unes de les peces més rellevants.Concretament, la casa de Cal Marfà compta amb cinc llindes amb inscripcions o gravats, de les quals quatre son ubicades a la façana principal de la casa i una a l'interior. A part de la llinda descrita a l'apartat de descripció, les tres llindes restants de la façana estan situades a nivell de la planta primera, totes són llindes planes monolítiques, per bé que amb diversos tractaments decoratius en els angles, unes amb motllures corbades amb acabats diferents i una amb l'angle treballat al biaix, totes aquestes són llindes corresponents a obertures de finestres. Una de les llindes té la inscripció 'Juseph Puig Martí Farrer - a 2 de maix de 1749'; una segona llinda conté la inscripció gravada 'Jaume Puig Martí - Ferrer 1776' i al mig del text una creu; la tercera llinda té el text 'De mano y pluma de Jo-seph Puig Martí Farrer - Vuy dia 12 de 1 del añ - 1741', entre mig del text hi ha una creu damunt del símbol de Maria i dalt de tot sembla que hi havia algun altre element dibuixat tot ornamentant la lletra 'y' del text.Pel que fa a la llinda interior, segons consta a la bibliografia (PIÑERO, PERARNAU: 1993) aquesta és la més antiga, amb una inscripció, en cursiva, que parla d'un Puig, i està datada al 1615. De fet, es considera que es tracta de la inscripció més antiga del nucli urbà de Monistrol. Les inscripcions de les llindes fan referència a la família Puigmarti, una nissaga de ferrers que es va instal·lar al mas i que n'eren els propietaris al segle XVIII. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80986 | Rellotge de sol de Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-marfa | www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol de vareta fet en base a pintura negre sobre el mateix arrebossat de la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Les línies horaries són de 5 a 3, amb línies més curtes per a les mitges hores i encara més curts pels quarts; els nombres són en xifres aràbigues. El dibuix del rellotge pren forma similar a un escut dins un rectangle, a cada angle interior del rectangle hi ha una hexafòlia. A la part superior i sota una petita creu hi ha la data '1892' inscrita. | 08128-52 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | Antigament, la casa de Cal Marfà era coneguda amb el nom de Cal Ferrer degut a que entre els segles XVII i XVIII, la família Puigmartí que hi residia es dedicaven a ferrers. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 1892 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80986-foto-08128-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80986-foto-08128-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Marfà consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16776. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 5105. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81252 | Carreu de Cal Pere Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreu-de-cal-pere-cinto | XVII | Carreu situat a l'angle nord-est de la casa de Cal Pere Cinto, es tracta d'un bloc de pedra ben tallat i polit, en el qual hi ha una inscripció al costat de llevant de la cantonera. Tot i que sembla que el gravat podria correspondre a una data no queda del tot clar, podria ser un 161(8). | 08128-318 | Carrer del Serrat, 14 | 41.7599400,2.0122800 | 417892 | 4623595 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81252-foto-08128-318-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carreu està situada en un edifici de planta baixa, primera i sota coberta, bastit en murs de pedra; algunes de les obertures són amb muntants de carreus de pedra tot i que la majoria amb llindes de maó massís, segurament resultat d'alguna modificació posterior. La casa destaca per sobresortir de la línia de façanes de les cases contigues que hi ha vers l'oest. | 96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 85949 | La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-0 | BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Santa Creu de la Plana', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 390-391. CANAMASSES GÜELL, Josep (2019). 'Restauració de Santa Creu de la Plana', Amics de l'Art Romànic del Bages, el Butlletí, núm. 189 (maig-agost, 2019), p. 3-4. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 42, 63, 72, 105, 106, 108, 116, 210. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 20. | XVI-XX | Masia de dimensions mitjanes, molt probablement d'origen medieval però reconstruïda en la seva pràctica totalitat l'any 1868. Actualment és propietat de la Fundació La Plana (un projecte comunitari, social i cultural) que ofereix hospedatge a grups i persones. Consta del cos residencial, diversos coberts de pedra aïllats (al nord, a ponent i al sud) així com altres construccions al voltant que s'han reconvertit o construït de nou. La casa és de planta irregular (de planta baixa més dos pisos i golfes) i té un cos més baix adossat a ponent. La tipologia constructiva és uniforme i regular, plenament vuitcentista com a fruit de la reforma que s'hi va fer l'any 1868. La façana principal, encarada a migdia, presenta una composició perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb finestres al primer pis i balcons al segon, totes emmarcades amb un tipus de pedra picada pròpia del segle XIX, igual que les cantoneres, molt ben perfilades. Els pisos estan separats per una filada de maons. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i les finestres de la resta de façanes són emmarcades amb maó. A l'angle nord-est la construcció sobresurt amb un cos obert en forma d'eixida porxada amb arcs escarsers, de dos pisos i actualment coberta d'heura. L'únic tram que difereix de l'obra vuitcentista es troba a la façana nord i considerem que és, molt probablement, l'única reminiscència de la masia primitiva. Aquest mur té senyals que indiquen que havia estat més estret i segurament més baix, i conserva tres finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra de tipologia més antiga. Fins i tot la finestra central té gravat a la vora de la llinda un arc conopial: una marca decorativa característica del segle XVI. A l'interior de la casa els baixos estan coberts amb una volta de totxo i els pisos amb embigat de fusta. | 08258-109 | Sector sud-oest del terme municipal | El lloc de la Plana apareix documentat el 1112 amb el nom de 'In Plana De Tresvigs'. Cal dir que aquest indret, Tres Vics, que es trobava a l'altiplà on hi havia l'església de la Santa Creu, en època medieval va donar lloc a una important propietat del monestir de St. Benet de Bages (PLADEVALL, 1991: 42). L'església de la Santa Creu és documentada l'any 1081. Hom suposava (PLADEVALL, 1991: 210) que al voltant de l'església hi podia haver una “sagrera de Santa Creu” que està documentada el 1166, però notícies més recents semblen indicar que aquesta sagrera es trobaria al raval de Santa Eulàlia. Al segle XV surt esmentada també una família cognominada de Santa Creu, que devia tenir el seu mas prop de la capella. Pel que fa al mas de la Plana pròpiament, es troba uns 150 metres separat de l'església, cosa que avalaria el fet que la sagrera de Santa Creu no es trobava en aquest lloc. Molt probablement és d'origen medieval, però no en coneixem cap referència documental fins el fogatge de 1515, on hi consta 'lo mas Plana', ben diferenciat de 'lo mas Plans', ambdós pertanyents a la parròquia de St. Joan d'Oló. I En el fogatge de 1553 hi apareix un tal Joan Plana, que llavors devia ser el cap de casa, també ben diferenciat de Pere Pla, que era l'hereu dels Plans. Per tant, es pot deduir que la família dels propietaris d'aquest mas tenien el cognom Plana. En els segles següents no coneixem més notícies del mas, i fins i tot en algun lloc s'afirma que és una edificació nova del 1868. Efectivament, aquest any la casa va ser objecte d'una reconstrucció gairebé total, però considerem que el mas de tradició medieval es trobava al mateix lloc que l'actual i en quedarien unes poques restes en el mur nord, que ja hem descrit. Segons es dedueix de la inscripció conservada, el 1868 l'aleshores propietari, Isidre Casamitjana, hi va portar a terme una remodelació global que va consistir en aixecar la casa gairebé de nou, ja que tot el cos residencial reflecteix una tipologia uniforme pròpia del segle XIX. Una de les habitacions, decorada amb pintures, era per a un capellà. A finals d'aquest segle o principi del XX la Plana passà a ser propietat de la família Rocafort a través de la dona de Ramon de Rocafort. Era una família originària del mas Rocafort que havien deixat la casa pairal per anar a viure a Artés, on van tenir un paper destacat en la vida social i econòmica. Es van introduir en el pròsper sector de la viticultura i van intervenir en política quan a començament del segle XX Ramon de Rocafort fou diputat provincial. També van invertir en activitats industrials, sent fundadors de la fàbrica de can Berenguer d'Artés. Quan Ramon de Rocafort va morir en el seu inventari hi constava un immens patrimoni que incloïa un bon nombre de masos, entre ells el mas la Plana de Sant Joan d'Oló i altres de fora del municipi. La gestió de l'herència familiar va ser complicada i el patrimoni es va dividir, però cap hereu no va residir en cap dels masos. Aleshores ja tots formaven part de la classe mitjana barcelonina (FERRER, 1991: 105). Cal dir que el 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest mas i altres del municipi. Però ja hem vist que, en general, al llarg del segle XX la Plana va perdre el vincle directe amb els seus propietaris, que quedaven lluny. Al mas hi residien masovers, que a la dècada de 1960 eren la família de Josep Rovira Riera. Vivien al primer pis, mentre que els amos tenien el segon pis. Després dels Rocafort la propietat va passar per dues o tres mans. Els darrers van ser els Salvans, de Manresa, que entorn de la dècada de 1980 van vendre la casa a la Fundació ESICO, una institució dedicada a la cooperació i als projectes socials que estava vinculada als germans Roca, fabricants de sanitaris. Sota l'impuls de Frederic Boix Maragall durant un temps la masia va acollir un centre de rehabilitació drogodependents que més tard es traslladà a la casa propera de cal Cases. El 1986 es va establir a la Plana una comunitat amb un nou projecte cooperatiu, primer en règim de lloguer i el 2002 es va oficialitzar com a Fundació la Plana i va accedir a la propietat, comprada a ESICO. Aquesta comunitat, pionera en la cultura de la cooperació, ofereix hospedatge i acompanyament tant a persones com grups tot facilitant espais adaptats a l'entorn de la masia. També organitza un bon nombre d'activitats culturals de signe divers. En tots aquests anys hi han passat moltes persones del món social, artístic, terapèutic i cultural del país; entre d'altres el mexicà Agustín Orea, creador d'un centre que promou activitats de xamanisme a la masia propera d'Armenteres, i Lluís Maria Xirinacs, que hi va mantenir una relació estreta en els últims anys de la seva vida. La Fundació la Plana ha portat a terme nombroses reformes a l'interior de la masia i sobretot al seu entorn, tot creant espais per a usos diversos, incloent-hi una biblioteca i un laberint. El 2018 i 19 va finançar la restauració de l'església de la Santa Creu. | 41.8483200,2.0109800 | 417897 | 4633408 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85949-foto-08258-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85949-foto-08258-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 20 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció a la llinda del portal: Isidre Casamitjana 1868Informació oral facilitada per Imma Vives | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 81232 | Barraca del Camp del Mestre Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-mestre-plans | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6014) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord. | 08128-298 | zona oest de l'urbanització Masia del Solà, enmig d'un camp al costat del carrer de l'Om. | 41.7548100,2.0124900 | 417903 | 4623025 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 81015 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Presenta uns murs de paredat comú amb la zona dels baixos notablement transformada, sobretot en les obertures, ja que l'antic portal d'accés ha estat paredat i reconvertit en una finestra, i a l'eix central de la façana s'ha obert una senzilla porta d'accés a l'interior. L'antic portal, transformat en finestra, conserva els antics emmarcaments, uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallada i escairada i una llinda monolítica on hi ha inscrita la data de '1690'. L'actual finestra, molt senzilla, està defensada per una reixa de ferro de perfils helicoïdals reblonats a tres travessers de disseny senzill. L'actual porta d'accés no té cap element destacable, a l'altre costat s'observa una petita finestra alta amb emmarcaments monolítics de carreus de pedra escairada. A primer pis presenta un balcó central, flanquejat per dues finestres, amb una llosa d'obra i una barana de ferro de disseny senzill. L'obertura que dona al balcó és molt senzilla i no té cap element destacable i molt probablement és el resultat d'una moderna intervenció; sí, però, són destacables les dues finestres que flanquegen el balcó que disposen de brancals de carreus de pedra ben tallada i amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també motllurada. Els ampits, motllurats, sobresurten lleugerament de la línia de façana. Al segon pis es disposen dues petites finestres situades una a cada extrem de la façana, amb emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, i amb uns senzills ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. | 08128-81 | c/ Fèlix Estrada Saladich, 19 | L'edifici conserva en façana elements originaris de la seva construcció del finals del segle XVII, tot i que ha sofert modificacions considerables, com la transformació de l'antic portal en una finestra i l'obertura de nous registres, concretament la porta actual d'accés a l'interior, situada centrada a la façana a nivell de la planta baixa, i damunt una obertura que obra a un balcó amb voladís. Es tracta d'un edifici bastit en la primera fase de creixement important del poble que es produí al segle XVII a redós del camí de Calders, i que antigament conformaven part del carrer Nou i posteriorment, carrer Ferrer o Fèlix Estrada i Saladich, carrer Bon Aire, Carrer Sastre o Carrer Nou. | 41.7596400,2.0125100 | 417911 | 4623561 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81069 | Monòlit (Símbols) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-simbols | XX | presenta signes d'erosió. | Es tracta d'una escultura formada per la unió de dues peces de pedra conformant un monòlit vertical de secció quadrada i lleugerament piramidal. A cadascuna de les quatre cares hi ha representats diferents animals en baix relleu, amb part del perfil pintat en negre; cada animal va acompanyat d'una paraula gravada a la pedra. L'obra és de pedra sorrenca de Monistrol de Calders, té unes mides aproximades de 516 x 70 cm. | 08128-135 | a l'extrem nord del Carrer Fèlix Estrada Salaric, prop de la riera de Sant Joan. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597600,2.0126100 | 417919 | 4623574 | 1968 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81069-foto-08128-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81069-foto-08128-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 81070 | Superfície esfèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/superficie-esferica | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, s'habilita una estructura abstracte formada per diferents parts metàl·liques unides. L'escultura és d'aliatge d'alumini i magnesi, mesura 250 x 160 cm aproximadament. | 08128-136 | a l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597700,2.0126200 | 417920 | 4623575 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81070-foto-08128-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81070-foto-08128-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vicente Larrea Gayarre | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81083 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-2 | <p>-AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Diputació de Barcelona. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla d'ús públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2019). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Passejades guiades 2019. Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat. Espais Naturals i Medi Ambient. (Fullet informatiu rutes 2019) -HERNÁNDEZ, J.; MELERO, J.; GRAU, J. (2011): VII Monografies de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció de Comunicació i Àrea d'Espais Naturals. -LORENZO, C.; FERNANDEZ, I. (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Ed. Diputació de Barcelona. https://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc</p> | XX | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i el Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees. Els municipis que el componen són: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. El municipi de Monistrol de Calders compta amb 325,69 ha del seu territori que formen part del Parc Natural, concretament s'estén de la part central cap al sud del terme municipal. El parc està format per dos grans massissos muntanyosos que li donen nom i formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats, a Sant Llorenç de Munt, trobem el Montcau, de 1.056 metres d'alçada i la Mola, de 1.103 metres d'alçada; pel que fa a la Serra de l'Obac, destaquen el Castellsapera de 939,3 metres, el turó de Castellar, de 931 metres i el de les Tres Creus de 929,7 metres. El parc està limitat a l'oest per la riera de les Arenes, un afluent de la riera de Rubí, a l'est pel riu Ripoll, al sud pel pla de Terrassa-Sabadell i pel nord fins al Montcau. La hidrografia és complexa, amb un entramat de barrancs, torrents, rieres i torrenteres que alimenten els dos rius principals, el riu Ripoll que desaigua al Besòs i la riera de les Arenes que ho fa al Llobregat. De fet, entre les capçades dels dos cims més alts del parc es situa la divisòria d'aigües entre la conca del Besòs i la del Llobregat. L'orografia d'aquest paisatge és el resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Per això trobem un terreny rocós, escarpat, amb cingleres i falles profundes o canals ben conegudes. En aquest sentit, destaquen les potents masses de conglomerats, en gran part calcaris, conformats per cims escarpats i vessants força tallats, prenent especial relleu grans diàclasis formant cingles i agulles que han quedat separades per acció de l'erosió. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna que hi és present. Al territori del parc poden diferenciar-se dos dominis de vegetació, d'una banda, el de l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i d'altra banda, el de l'alzina interior o montà amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis; entre algunes espècies, a destacar que trobem la pinassa (Pinus nigra), el pi roig (Pinus sylvestris) i l'alzina, (Quercus ilex) amb arboç (Arbutus unedo) o el bruc del gènere Erica. L'ocupació humana al territori que ocupa el parc és documentada des de la Prehistòria; en quant a nuclis de població, compta amb diversitat de nuclis originats a l'Alta Edat Mitjana. Les poblacions que formen part del parc, així com el conjunt del territori, experimentà un increment en el nombre d'habitants i de retruc en el volum d'edificis construïts a partir del segle XVII i especialment del XVIII, coincidint amb un augment poblacional arreu del territori català. Repartits pel territori trobem nombroses capelles, ermites, masos, algun monestir, junt amb altres elements patrimonials de caire més popular resultat de l'acció antròpica sobre el territori, en són un clar exemple la construcció de marges per suportar les feixes o terrasses per plantar-hi vinya, les barraques de vinya, tines, trulls, de forns de calç, forns d'obra o teuleries, les traces d'antigues places carboneres, pous de glaç, fonts i altres tipus de construccions.</p> | 08128-149 | bàsicament la part sud del terme municipal; s'inicia al sud del poble. | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana incorpora aquest espai en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 s' inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc (la publicació de la seva aprovació és en el BOE núm. 87, d'11 d'abril de 1973). L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc; i publicada la seva modificació en el DOGC 827 de 10 d'abril de 1987). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre; aprovat definitivament en el DOGC 2721, del 9 de setembre de 1998), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.7377500,2.0129700 | 417921 | 4621130 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81083-foto-08128-149-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos nutricionals del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de la fauna mediterrània. El característic relleu present al parc, amb gran quantitat de parets rocoses que faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraaetus fasciatus. Al municipi del Monistrol de Calders, el parc té un petit Punt d'Informació ubicat al centre del poble, concretament a la Plaça de la Pedrera; obert els matins dels dissabtes, diumenges i festius des del 2 de març al 25 de juliol, i del 6 de setembre al 13 de desembre. En el parc hi ha diversos centres d'interpretació i punts d'informació repartits pels diferents municipis que l'integren; a través d'aquests, s'ofereixen diferents tipus de recursos i activitats per conèixer millor el parc, com itineraris, exposicions permanents, visites guiades, així com altres activitats complementàries i més puntuals. De la mateixa manera que tots els Parcs Naturals de Catalunya, el Parc Naturals de la Serra del Munt i l'Obac també forma part de la Xarxa Natura 2000, Declarat com a Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014 (el número identificador de la corresponent fitxa és el ES5110010). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 81104 | Monòlit en homenatge al treball de la pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-en-homenatge-al-treball-de-la-pedra | XXI | Monòlit commemoratiu instal·lat al Parc El Serrat, vers l'extrem sud, a la part alta. Es tracta d'un única peça de pedra formant un bloc vertical tallat, picant i amb alguns solcs, i a la part frontal, amb la superfície més llisa i en la qual hi ha la inscripció: 'El treball de la pedra donà vida a aquest poble. Als picapedrers monistrolencs, d'origen i d'acolliment, que han treballat i estimat la pedra. 14 d'octubre del 2007.'. La mateixa peça conforma una petita base sobresortint per la part del davant, el la que hi ha col·locades dues eines de picapedrer. | 08128-170 | al Parc El Serrat. | 41.7604200,2.0126600 | 417924 | 4623648 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81104-foto-08128-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81104-foto-08128-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 81020 | Casilla o casa dels peons caminers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-o-casa-dels-peons-caminers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici situat al peu de la carretera, es tracta d'una construcció a quatre vents, de planta rectangular allargada; consta de planta baixa, una petita golfa o espai sota-coberta i sembla que també amb un soterrani, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud (amb una lleugera inclinació nord-est a sud-oest per l'adaptació al terreny). Els murs són de paredat comú per bé que tenen la superfície revestida i pintada, ressaltant en les façanes les cantonades que estan reforçades amb maó massís i les obertures, les quals estan emmarcades amb una faixa de maó massís col·locat pla; també compte amb una faixa horitzontal a manera decorativa que recorre tot el perímetre de les façanes, situada a l'alçada del forjat del sostre de la planta baixa. La façana principal obra a la carretera, quedant orientada vers ponent, compta amb dues portes i una finestra; la resta de façanes hi ha diverses finestres amb el mateix tipus d'acabat, en general són obertures de forma rectangular, tot i que compta també amb obertures circular també emmarcades amb maó a les façanes nord i sud, sota el carener. Consta que en origen la casa estava dividida en dos habitatges, raó per la qual compta amb dues portes d'accés. Al costat de llevant la casa compta amb un petit pati clos per una tanca d'obra. | 08128-86 | a peu de la carretera B-134, al punt quilomètric 32. | Es tracta d'un edifici que es va construir per tal d'allotjar les famílies dels peons caminers que es desplaçaren a la zona per la construcció de la carretera entre els anys 1900 i 1910 aproximadament. La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, la construcció dels ponts de la riera de la Golarda i el de la riera de Sant Joan, daten del 1903 i 1904. | 41.7557100,2.0127500 | 417926 | 4623124 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81020-foto-08128-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81020-foto-08128-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una tipologia de construcció i d'habitatge del qual es conserven diversos exemples de característiques similars arreu del territori com a resultat de l'obra constructora de la xarxa viària de carreteres a finals del segle XIX i part de les primeres dècades del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81052 | Tronc, art africà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tronc-art-africa | XX | Es tracta d'una escultura exempta formada per un tronc de fusta disposat verticalment, en el que excepte una franja de la base i de la part superior, la resta ha estat esculpida formant un relleu en la que hi ha representades diverses figures humanes, masculines i femenines, acompanyats de objectes diversos. Algunes parts de la superfície mostren decoració en pintura de colors vius, bàsicament en a manera de destacar alguns elements o atributs. Les mides aproximades de la peça són 230 x 120 cm. | 08128-118 | dins el recinte del Parc del Serrat. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7604600,2.0127000 | 417928 | 4623652 | 1974 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81052-foto-08128-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81052-foto-08128-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81050 | Música i vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-i-vent | XX | Es tracta d'una escultura exempta formada per un bloc de pedra disposat sobre una peanya també de pedra. La peça mostra un treball geomètric del volum en el que en diferents parts hi ha esculpides en baix relleu figures humanes, algun animal i alguns objectes, bàsicament instruments musicals; tot a partir d'un tractament molt esquemàtic de les formes representades. La peça és de pedra sorrenca; les mesures aproximades són 257 x 88 cm i 12.000 kg. | 08128-116 | dins el recinte del Parc del Serrat. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7607800,2.0127600 | 417933 | 4623687 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81050-foto-08128-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81050-foto-08128-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81051 | Toscadeiro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toscadeiro | XX | Es tracta d'una escultura exempta formada per dues peces unides conformant una única obra. La peça mostra dues figures femenines assegudes enfrontades, cadascuna amb una peça de bloc rectangular allargat entre braços i cames, que ve a representar una biga o peça segurament de fusta que s'escenifica que estan polint. Tot i ser una obra realista no mostra una gran abundor de detalls, més aviat es mostra amb un tractament simple. La peça és de pedra sorrenca; les mesures aproximades són 250 x 290 cm i 8.700 kg. | 08128-117 | dins el recinte del Parc del Serrat. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7606900,2.0128000 | 417936 | 4623677 | 1973 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81051-foto-08128-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81051-foto-08128-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | José Sobrado Balboa | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 80998 | Pont del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-collet | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Pont de la carretera B-124, de Calders a Sant Llorenç Savall, al seu pas per sobre la riera de la Golarda. La ubicació és prop del nucli mateix de Monistrol de Calders, a l'extrem sud del pont hi ha el trencall que condueix al poble entrant pel Serrat. Es tracta d'un pont de traçat recte, en conjunt bastit en carreus de pedra ben tallada i polida; té una longitud d'uns 56 metres i una amplada de 6 metres, compta amb 5 arcs rebaixats fets amb dovelles de pedra recolzats en pilars de secció ovalada amb tallamars. Els pilars, de més amplada a la base que a la part superior, s'uneixen als arcs amb una senzilla motllura lleugerament sobresortida a la zona de la imposta. La barana és d'obra i coronada amb lloses disposades planes. El pont compta amb una ampliació de la seva calçada, arran de millores fetes en el carretera. | 08128-64 | a la carretera B-124 de Calders a Sant Llorenç Savall, en el pas per la riera de la Golarda. | La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, tot i així el projecte del pont és del 1903, de l'enginyer Tomàs Rivera, i es va acabar de construir el 1904. | 41.7624500,2.0128000 | 417939 | 4623873 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80998-foto-08128-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80998-foto-08128-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80998-foto-08128-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També es anomenat pont de la Golarda. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80957 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-7 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XX | La masia està formada per un conjunt d'edificis que s'han anat construint al llarg del temps, formant un recinte interior a manera de pati tancat a l'exterior. Del conjunt destaca el volum que correspon a la construcció més antiga del mas, corresponent al cos nord-oriental. Sembla que la part situada al costat de ponent es tracta d'una ampliació del segle XVIII, en el que hi trobem una llinda amb la data 1741 incisa. A més, també compta amb altres parts de construcció més contemporània. La majoria d'aquests edificis s'organitzen en alçat en plana baixa i dos pisos i presenten plantes rectangulars i cadascun amb cobertes de teules de dues vessants. En relació al volum principal, l'estructura més antiga, la façana principal és orientada al sud, quedant dins el recinte clos. En aquesta façana trobem l'antiga porta d'accés a la masia, la qual està feta a base de grans dovelles que formen un gran arc de mig punt que recolza en brancals realitzats amb grans carreus de pedra, ben tallats i escairats. El tractament del murs de les façanes es molt divers, amb paraments de pedra vista i altres revestits per un arrebossat simple pintat. Pel que fa a les obertures, la seva factura respon a diverses tipologies, on s'alternen emmarcaments de pedra i d'obra vista, i un balcó amb llosa de pedra amb el cantell motllurat i una barana de ferro de disseny senzill. Les finestres amb emmarcaments de pedra se situen majoritàriament a la primera planta i gairebé totes presenten llindes rectes monolítiques que descansen damunt brancals de carreus de pedra, escairats i ben tallats, i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les que estan situades a la segona planta disposen d'emmarcaments realitzats amb obra vista de maó vist i que sobresurten lleugerament de la línia de façana i la llinda té forma d'arc escarser. En els interiors es conserven alguns elements destacables, com voltes de pedra i un arc apuntat. En altres dels volums més tardans, esmentar que hi podem observar alguna altra porta adovellada de mig punt i també alguna amb llinda plana monolítica. El conjunt ha estat adaptat com a restaurant, la qual cosa ha motivat una remodelació general dels espais exteriors. | 08128-23 | a tocar de la carretera de Sabadell, la B-124 al punt quilomètric 32,30 | Els orígens del mas el Solà sembla que es remunten a l'època medieval, tot i que l'estructura original degué experimentar importants modificacions, reformes i ampliacions al llarg dels segles. Pel que fa a les referències documentals publicades, es referencia la nissaga Solà en el fogatge del 1553, en concret s'esmenta a Francesc Solà. Cal dir que el nom del mas el Solà consta esmentat en èpoques anteriors, concretament al 1193 en el testament de Pere de Calders, en el que fa deixa de l'esmentat mas i el seu celler al seu fill. Tenint presents les darreres notícies publicades, hem de pensar que el llinatge Solà consta arrelat a Monistrol de Calders des d'època medieval, per bé que ha estat vinculat a diferents masos del municipi. En la bibliografia (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 16) s'especifica que l'actual mas el Solà antigament s'anomenava mas Balceres, el qual perdria aquest nom en ser comprat pels Solà-Guardiola que residien a la masia de Guardiola, situada adossada a l'església parroquial, la qual amb el temps passaria a ser casa rectoral. Es cita que en comprar el mas Balceres, la família Solà realitzà obres importants d'ampliació i reforma, sembla que aprofitant les restes de l'antic mas. Aquestes actuacions es degueren dur a terme al segle XVII. El mas el Solà fou una de les grans heretats del municipi, a la qual pertanyien dos molins, anomenats el de Dalt i el de Baix, dels que només es conserva una petita construcció i l'espai de l'antiga bassa del molí de Dalt; l'altra molí desaparegué amb la urbanització i construcció d'habitatges a la zona de l'Avinguda Doctor Tarrés. El mas el Solà consta vinculat també a la capella de Sant Joan, sembla que va ser capella privada de la família. Al llarg dels segles XVIII i XIX les referències documentals a la masia i família Solà sovintegen en vendes, establiments, com a testimonis en documents notarials, entre altres. | 41.7589000,2.0129300 | 417945 | 4623478 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | http://www.lamasiadelsola.com | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 86019 | Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altimires | <p>FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 72, 98-99, 104, 107, 114, 163-164, 217. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 30.</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al replà d'un serrat que té al davant el torrent d'Altimires, tributari de la riera d'Oló. Entremig s'aixeca la Serra Borina. Consta de diversos cossos residencials adossats de ponent a llevant més coberts a oest i al sud (aquests últims formant un barri) i una pallissa al nord-est. El cos originari és el de ponent, on es conserva un gran portal adovellat i, a l'interior, un interessant celler sostingut amb arcs apuntats possiblement de l'època baix-medieval. Aquesta part de l'edifici és feta amb carreus perfectament escairats i disposats en filades, de manera que és un bon exemple de masia primerenca, tal vegada del segle XVII o anterior. Posteriorment (tal vegada al final del segle XVIII o ja al XIX) es va construir el cos residencial de llevant, que era la casa dels masovers. La façana de migdia d'aquesta nova construcció destaca per una àmplia galeria de dues plantes amb arcs de punt rodó. Possiblement també al segle XIX davant del cos antic s'hi adossà una construcció amb porxo, la qual dóna aixopluc el portal fins al punt que queda gairebé tapat. És format per dos trams de volta d'aresta i devia constituir l'accés principal a la masia, tot i que ara el pas exterior ha quedat tapiat. Aquest nou cos ampliava les estances de la casa dels amos i li proporcionava una terrassa davantera. Tal vegada la data d'aquesta nova construcció és el 1881, tal com indica la barana de la terrassa. En aquest segle XIX encara es van fer altres reformes, com ara el sobrealçament del cos antic per dotar-lo d'una nova galeria d'arcs al nivell de les golfes. El resultat de totes aquestes obres és una façana d'una gran solidesa i gairebé monumental, dominada per les diverses galeries. Contribueix a aquest efecte l'alçada considerable de l'edifici en aquest sector encarat a migdia, ja que s'assenta sobre un terreny amb pendent. La resta de façanes han conservat igualment les característiques constructives tradicionals, amb l'obra a pedra vista i les diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'interior de la casa també ha conservat la tipologia tradicional, ja que durant el segle XX les reformes que s'hi han fet han estat mínimes. Altres elements d'interès són un paviment fet de còdols davant del portal i aixoplugat sota el porxo, un segon celler on hi ha un forn de pa, la comuna, que sobresurt en forma de torreta davant de la terrassa, o el cobert de ponent amb una premsa de l'any 1909 i on antigament hi havia un trull d'oli. En aquesta zona es troben també les tres tines de la casa.</p> | 08258-179 | Al sector central del terme municipal | <p>Les primeres notícies que coneixem del mas medieval són del segle XIV. En la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló el 1394 hi figuren diversos Altimires: Guillem d'Altimires per la parròquia de Santa Maria d'Oló, i Salvador Altimires i Berenguer d'Altimires per la parròquia de St. Joan d'Oló. Cal suposar que un d'ells era l'hereu del mas en aquest moment, segurament Guillem. En el fogatge de 1553 hi consta Anthoni Altimires, per la parròquia de St. Joan d'Oló. De tot això es dedueix que la família Altimires habitava aquest mas des d'època medieval, i segurament també algun altre de la zona. Els propietaris actuals són descendents directes d'aquesta família, tot i que en les últimes generacions el cognom Altimires s'ha perdut. La masia posseïa el molí anomenat d'Altimires, a la riera d'Oló. Tenia la particularitat de ser al mateix temps molí i torre de vigilància. Tal vegada es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor, ja que en època medieval els molins solien ser un monopoli senyorial, i més tenint en compte que, aprofitant la seva situació estratègica en una cruïlla del camí vell a Sant Joan d'Oló, complia una funció defensiva auxiliar del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí (tal vegada el Salvador o Berenguer d'Altimires abans esmentats, de la parròquia de St. Joan d'Oló) i amb el temps va quedar com una propietat seva. Per tant, es dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell, i ja des d'antic aquest devia ser un dels masos forts del terme. La tipologia del mas suggereix que va tenir un desenvolupament força precoç i que al segle XVII, o tal vegada abans, ja constituïa un casal de dimensions considerables. Al segle XVIII, i sobretot al XIX, es devia ampliar amb noves construccions. En aquest segle Altimires continuava sent una de les cases importants i els seus propietaris van destacar pel seu suport clar en favor de la causa carlista. A la masia hi va néixer Josep Altimires Marcet, un destacat militar carlí que va escriure ell mateix un extracte amb la seva biografia. Va néixer el 1809 i el 1834 s'allistà com a voluntari a un batalló. Va iniciar així una llarga carrera gairebé com a militar professional al servei del carlisme. Fins que tenia 66 anys va participar en quatre campanyes militars. Va exiliar-se a França en diverses ocasions, i el 1858 es casà amb Anna Vinyes, filla d'un fabricant de mistos de la Jonquera. Va participar en la guerra dels Matiners i l'acabà amb el grau de tinent coronel. Posteriorment fou nomenat Cap supermilitar dels corregiments de Barcelona i Mataró i Subdelegat de la reial Hisenda, entre molts altres càrrecs d'importància. Va arribar a Brigadier dels Reials Exèrcits. El seu germà gran, Salvador Altimires Marcet, també va participar en la primera guerra carlina, i encara un altre dels germans. El cas d'aquesta família suggereix que el carlisme devia tenir força adeptes al terme d'Oló, sobretot entre els grans propietaris de masies (FERRER, 1991: 163, 217). En el transcurs d'alguna de les carlinades la casa fou incendiada i encara avui es pot veure la pedra cremada en moltes de les estances. A més, la família va patir represàlies en el seu patrimoni i es va veure obligada a vendre el mas Torrecogussa (un altre edifici que en el seu origen havia estat una torre de guaita). Tot i això, l'heretat d'Altimires continuava sent una de les més grans del terme, i els seus propietaris solien presumir de poder desplaçar-se fins a l'església d'Oló sense haver de sortir de les seves terres. En un curiós dibuix que es conserva de la casa fet el 1891 es diu que 'la heredad tiene de extensión superficial 186 ha, 12 areas y 50 centiareas. Los frutos principales que se recogen son vino, trigo y aceite'. A la segona meitat del segle XIX la vinya havia pres ja molta importància. Llorenç FERRER (1991: 98-99) posa aquest mas com a exemple del conflicte que es va donar entre propietaris i rabassaires. Les vinyes del mas eren portades per rabassaires que, en aquells moments, començaven a reivindicar les propietats de les vinyes que des de feia molt temps conreaven mitjançant el contracte emfitèutic conegut com a Rabassa morta. Pels volts de 1860 es feu càrrec de la propietat Josep Altimires Marcet. Entre aquest any i el següent va firmar 17 contractes d'establiment de terres que no eren nous, només tenien la intenció de clarificar les relacions jurídiques amb els rabassaires, que amb els nous contractes passaven a ser simples parcers. Poc després es van firmar 25 contractes més fins el 1885. Durant aquesta etapa prèvia a l'arribada de la fil·loxera es constata una expansió de la vinya dins de la propietat Altimires. A partir de 1900, quan la fil·loxera havia destruït les vinyes, l'amo Altimires havia recuperat les terres i els nous contractes que es van fer deixaven molt clar que es tractava d'un simple arrendament, tot i que la resta de condicions continuaven sent pràcticament les mateixes que abans. El segle XX sembla que va ser menys brillant per al mas Altimires, que va entrar en un cert estancament que es reflecteix en l'estat actual de la masia, que pràcticament no ha sofert modificacions en els darrers anys. Pel que fa als propietaris del mas, ja hem dit que a mitjans de segle XIX ho era Josep Altimires Marcet. El següent hereu fou Josep Altimiras Viñas, que el 1891 era el propietari. El va succeir una pubilla, Maria Altimiras Calsina, que es casà amb Josep Euras Euras, procedent del mas amb aquest nom de la localitat de Perafita. El seu hereu fou Josep Euras Altimiras, i el propietari actual és Josep Euras Barniol, que continua portant l'explotació del mas.</p> | 41.8661800,2.0113100 | 417947 | 4635391 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86019-foto-08258-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86019-foto-08258-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 30 (Pla Especial Urbanístic 2011) A la masia es conserven uns pocs documents dels molts que n'hi havia relacionats amb el cabdill carlista Josep Altimires Marcet. L'edifici presenta les següents inscripcions: Inscripció en una llinda de la porta del barri: Iesus Maria 1645 (no pas 1516, com es diu en algun lloc, ja que els números donen peu a confusió) Data en una barana del terrat: 1881 Informació oral facilitada per Josep Euras Barniol | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 81068 | La família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-familia | XX | Escultura de pedra anomenada La família, obra de Sebastià Badia Cerdà (1916-20019), es tracta d'una peça a manera de plafó en el que hi ha un baix relleu esculpit; es troba col·locat en una paret de la zona de l'antic edifici de la pedrera. La temàtica és figurativa, hi ha representades sobretot figures femenines i algun animal, disposats en diferents plans de profunditat. El material emprat és pedra calcària; el plafó està format per dues peces unides conformant una única escultura. Les mides màximes de l'escultura són 185 x 282 cm. | 08128-134 | en una paret de l'antic edifici de la Pedrera, al costat de la passera de la riera de Sant Joan. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597800,2.0129500 | 417948 | 4623576 | 1952 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81068-foto-08128-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81068-foto-08128-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sebastià Badia Cerdà | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81049 | La Venus del mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venus-del-mar | XX | Damunt d'una peanya de pedra de planta circular hi ha instal·lada una escultura realitzada en bronze representant una figura humana. El cos es presenta totalment estirat amb els braços també allargats per sobre del cap, en posició inclinada amb el cap avall, representant a manera d'un llançament al mar. El tractament és realista però sense entrar en profusió de detalls, més aviat amb un acabat sintètic de les formes. L'obra mesura 274 x 115 cm aproximadament. | 08128-115 | dins el recinte del Parc del Serrat. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7609800,2.0129500 | 417949 | 4623709 | 1947 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81049-foto-08128-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81049-foto-08128-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep Canals Gual | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81102 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | la font es troba coberta de sediment. | Es tracta d'una font d'abastiment d'aigua de la masia el Rossinyol; actualment es troba molt coberta de terra i vegetació, fet que dificulta la seva identificació. A l'indret hi ha presència d'humitat i sovint d'aigua fet que facilita la seva localització. | 08128-168 | Situada a uns 140 metres al nord-est de la masia el Rossinyol. | 41.7316000,2.0134800 | 417956 | 4620447 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a molt poca distància del forn d'obra del Rossinyol i a peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 80982 | Forn d'obra del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-rossinyol | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | en el moment de la visita s'havia fet una neteja exterior i interior de l'estructura; en no trobar-se en ús l'estructura es va malmetent amb el pas del temps. | Es tracta d'un forn d'obra de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell; l'estructura és en part excavada en el propi terreny natural i part construida per murs de pedra amb poc morter. La façana principal compta amb dues obertures en arc rebaixat obrades amb pedra desbastada. Actualment és visible part de l'espai interior del forn, concretament de l'espai on es col·locava el material d'obra per coure. | 08128-48 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | La masia el Rossinyol mostra una àmplia evolució cronològica testimoniada en diferents fases constructives de reforma i ampliació de la casa i els edificis annexes que conformen el conjunt del mas, documentat ja des de l'època medieval. En aquest sentit, es molt probable que el forn d'obra correspongui al període de reformes més contemporànies, des de finals del segle XVIII, XIX o XX. Aquest tipus d'estructures sovint eren reconstruides i reutilitzades al llarg de diferents segles. | 41.7319400,2.0135000 | 417958 | 4620485 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És molt habitual que els forns d'obra es construeixin en zones en desnivell a fi de facilitar l'accés a les diferents cambres, la de combustió per la part més baixa del terreny i la de cocció, situada a la part superior i amb accés des del nivell de terreny situat a una cota més alta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81082 | Parc 'El Serrat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-el-serrat | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | El Parc 'El Serrat' es troba en un petit turonet ubicat a la part nord-oest del poble, amb bona visibilitat sobre el nucli urbà. Les dimensions aproximades del parc són unes 200 hectàrees. El parc és un espai verd públic, força naturalitzat, en el que fa uns anys s'hi realitzaren obres de millora i adequació; compta amb alguns espais per la realització d'actes, amb un recorregut que facilita el passeig pel seu interior, a la vegada que està condicionat amb bancs i altres elements que permeten el descans; el recorregut està preparat com a itinerari naturalístic, comptant amb rètols informatius que permeten la identificació d'algunes de les espècies d'arbres i plantes que hi ha al parc. A la part superior del parc hi ha una explanada amb un mur baix de pedra a manera de banc corregut disposat en forma circular per tal de facilitar determinats tipus d'activitats. També compta amb diferent tipus de mobiliari urbà instal·lat, una zona amb taules i bancs, i una font d'aigua. A la part est disposa d'una plataforma a manera de mirador amb vistes sobre el poble. També hi ha diferents espais i elements per a la pràctica d'esports, tals com una pista condicionada entre altres amb elements per la pràctica de monopatí, a més, compta amb altres peces junt amb panells informatius distribuïts per diferents punts dels recorreguts per tal de fomentar els estiraments i l'exercici físic. En diferents zones del parc hi ha instal·lades diverses escultures, la majoria formen part del Museu municipal d'escultures a l'aire lliure; tot i això, al parc també hi ha altres elements ornamentals i commemoratius, d'una banda, hi ha una monòlit en homenatge al treball de la pedra. D'altra banda, un espai destacat és el Racó del Kubala, ubicat a l'extrem sud del parc, a tocar i aprofitant la paret de pedra del darrer edifici del carrer Serrat per aquest extrem; aquest espai compta amb un enllosat irregular sobre gespa, damunt el qual hi ha instal·lada una escultura de planxa de ferro pintada en negra que recorda la figura del mític futbolista fent l'acció de xutar una pilota, l'escultura també disposa d'una pilota de pedra; a més, hi ha una placa ceràmica a la paret de l'edifici amb el nom del racó, i un rètol de xarxa metàl·lica amb el text 'En Kubala tot xutant, nou pilotes ha escampat; anima't tot passejant i cerca-les dins El Serrat', que incita a fer una passeig pel parc per trobar les diferents pilotes. El parc té dos accessos, el principal situat al capdamunt del carrer del Call, al costat de l'accés al nucli per la banda nord, i un altre de secundari des del carrer del Serrat. | 08128-148 | a la zona nord del poble; accés pel carrer del Call i pel carrer del Serrat. | L'any 2001 es va realitzar el projecte d'adequació del Parc 'El Serrat', que es posaria en marxa durant l'any següent, consistint en una actuació per tal d'adequar i millorar el parc, tot dotant-lo d'unes infraestructures que permetrien fer-lo més atractiu per la població i els visitants; entre els objectius es cercava poder disposar d'un espai condicionat per desenvolupar-hi determinats actes socials, lúdics o festius, millorar els accessos, reformar el mobiliari, així com la creació d'un recorregut intern, i dotar-lo de mobiliari urbà. El parc és lloc de passeig, descans i joc dels veïns i veïnes de Monistrol de Calders, així com de la gent que visita la població. És un espai utilitzat en motiu de diverses festivitats i actes que es realitzen al poble. L'espai que rep el nom de Racó del Kubala es creà en record i homenatge al conegut futbolista, Ladislao Kubala, qui, pels volts dels anys 50 del segle XX, passà una bona temporada al poble de Monistrol de Calders per tal de recuperar-se d'una malaltia respiratòria. | 41.7612300,2.0130800 | 417960 | 4623737 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81082-foto-08128-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81082-foto-08128-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81053 | Mirant els estels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirant-els-estels | XX | Es tracta d'una escultura abstracte exempta formada per diferents peces de formes allargades i col·locades a partir de diferents tipus de creuaments, prenent una disposició vertical allargada. Un bloc de pedra disposat sobre una peanya també de pedra. L'obra és de bronze i ferro forjat; les mesures aproximades són 350 x 102 cm. | 08128-119 | dins el recinte del Parc del Serrat. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7614100,2.0130900 | 417961 | 4623757 | 1963 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Emili Colom i Comerma | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 86219 | Jaciment d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-daltimires | <p><span><span><span><span>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). <em>Atles del comtat de Manresa (798-993).</em> Barcelona, Rafael Dalmau Editor, P. 45.</span></span></span></span></p> | VI-XVIII | Estat de conservació del jaciment desconegut | <p><span><span><span>Possible jaciment arqueològic emplaçat a l’entorn de l’actual mas Altimires, que és un dels principals masos d’Oló, d’origen medieval. Fruit del treball de camp del present inventari vam localitzar a l’hort d’Altimires, situat uns 100 metres al sud-est de la masia, un fragment del que semblava una teula romana (<em>tegula</em>). Concretament, es trobava al costat d’on hi ha el viver de l’hort (coordenades UTM ETR S89: 418072, 4635328). Amb posterioritat, quan s’ha netejat en profunditat el fragment s’ha observat que tenia una inscripció que diu “ALGUE”. Això posa en qüestió l’autenticitat d’aquesta tegula, que tal vegada és una teula més moderna de tipus pla, amb una inscripció. Tanmateix, es tracta d’un cas molt estrany i totalment atípic. Per això, seria convenient portar a terme una prospecció més acurada d’aquest possible jaciment per tal d’extreure’n alguna conclusió més o menys fonamentada, ja que actualment els indicis són febles i contradictoris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi hauria diversos factors que reforçaven la hipòtesi d’un jaciment antic a Altimires. En primer lloc la importància històrica del mas Altimires, documentat des del segle XIV però ben segur molt més antic i que tenia un molí amb la particularitat de ser al mateix temps torre de guaita medieval, el qual es pot datar entorn dels segles XIII-XIV. Ja des d’època alt-medieval Altimires devia estar vinculat al senyor del castell d’Oló mitjançant aquesta torre-molí. En segon lloc, l’emplaçament del mas molt a prop de la carena per on passava el camí ral d’Avinyó a Vic, que era la principal via de comunicació de la zona i que podria tenir el seu origen en un camí de tradició íbero-romana. Aquest camí està documentat ja l’any 951 com a “strada manresana” i el 984 com a “estrada qui pergit per Serra de Olone”(BOLÓS; HURTADO, 2004: 45).</span></span></span></p> | 08258-397 | Masia d'Altimires, al sector central del terme municipal | 41.8663300,2.0114700 | 417961 | 4635408 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-foto-08258-397-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-foto-08258-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-altimires-jaciment-tegula.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El fragment de tegula és guardat pel responsable de l'Associació Castell d'Oló. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 85928 | Església de Santa Creu de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-creu-de-la-plana | BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Santa Creu de la Plana', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 390-391. CANAMASSES GÜELL, Josep (2019). 'Restauració de Santa Creu de la Plana', Amics de l'Art Romànic del Bages, el Butlletí, núm. 189 (maig-agost, 2019), p. 3-4. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 210. FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala). OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Santa Creu de la Plana', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1067-1068. PLADEVALL, Antoni (1973). 'Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Santa Creu de la Plana, de Sant Joan d'Oló', Full Diocesa, núm. 3223, Vic 21 de gener de 1973. | XII-XVIII | Restaurada el 2019 | Església romànica (del segle XII) emplaçada prop del mas de la Plana, que forma part del nucli de Sant Joan d'Oló. És una construcció senzilla i austera però elegant i ben proporcionada que ha conservat plenament la tipologia romànica originària, tot i que als segles XVII-XVIII s'hi van fer lleus reformes. Consta d'una sola nau amb absis semi-circular orientat a llevant. Els murs són llisos i sense cap mena d'ornamentació. Al centre de l'absis té una finestreta de doble esqueixada acabada amb arc de mig punt. El portal és a la banda de ponent. Aquest mur, que té una finestra en forma de creu llatina, és rematat amb un campanar d'espadanya d'una sola obertura. El mur tester, a la banda oposada, sobresurt per sobre de la teulada i és coronat amb una petita creu de pedra. El mur de migdia té una petita finestra amb arc de mig punt, així com una porta que es va obrir en les obres dels segles XVII-XVIII. En aquesta època també es va construir el contrafort lateral, motivat per una esquerda a la façana. En la recent restauració l'interior ha quedat molt ben endreçat, amb les parets a pedra vista. L'altar s'ha traslladat a la part exterior de l'entrada i permet fer-hi cerimònies de culte divers. Així mateix, en aquesta zona davantera hi trobem un element commemoratiu funerari contemporani, d'estil orientalitzant i amb un gran quars. La intenció és que aquest continuï sent un espai sagrat viu i obert a tothom. | 08258-88 | Al nucli de Sant Joan d'Oló, sector sud-oest del terme municipal | Aquesta església es troba dins de la parròquia de Sant Joan d'Oló i no va passar de capella rural. Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló. Hom suposava (PLADEVALL, 1991: 210) que al voltant de l'església hi podia haver una 'sagrera de Santa Creu' que està documentada el 1166, però notícies més recents semblen indicar que aquesta sagrera es trobaria al raval de Santa Eulàlia. L'any 1175 els senyors del terme del castell d'Oló, Pere d'Oló i la seva muller Dolça, van fer un primer llegat pietós en el seu testament a l'església de la Santa Creu. També se'n fa esment en documents de l'arxiu de Sant Joan d'Oló els anys 1413 i 1512. Així mateix, durant el segle XV surt esmentada una família cognominada de Santa Creu, que devia tenir el seu mas prop de la capella. Al segle XVII, en construir-se la nova església parroquial de Sant Joan d'Oló en un emplaçament molt proper, l'església de la Santa Creu s'anà eclipsant. Tot i això, entre els segles XVII-XVIII s'hi van fer reformes, que van consistir a sobrealçar la nau uns 80 cm per construir-hi una volta, es va cegar la finestra de l'absis, es va tancar la porta originària i se'n va obrir una de nova al mur de migdia, i els murs es van revestir amb argamassa, de manera que el parament gairebé no era visible. Ja al segle XIX , l'església fou profanada durant la Guerra Civil de 1936. Aleshores va quedar sense culte i es va destinar a paller, però va sofrir poques modificacions. A finals de 1989 s'inicià el procés de restauració per part de la Diputació de Barcelona i la Fundació ESICO, que aleshores n'era la propietària. S'hi va fer una fonamentació nova, consistent en uns “sabata” de formigó, es repassà la teulada, es tirà a terra la volta enguixada construïda al segle XVII i es va tornar a obrir la finestra de l'absis i la porta originària. El 2002 la propietat passà a la Fundació la Plana, una organització que ja estava instal·lada a la masia des de 1986 i que organitza activitats pioneres en camps molt diversos. El 2018 i 19 aquesta fundació ha finançat una nova restauració de l'església. La direcció de l'obra ha anat a càrrec de l'arquitecte local Guillem Sala Güell, amb la participació dels Amics de l'Art Romànic del Bages. L'actuació ha consistit principalment en fer una teulada nova, un nou paviment i trobar una nova campana per a l'espadanya. També s'ha portat a terme una excavació arqueològica en el perímetre exterior, que ha resultat negativa, i s'han realitzat sondejos en l'enguixat de l'absis per determinar si conservaven restes de pintures romàniques, amb un resultat també negatiu. L'església ha quedat com una sala d'actes que permet també la realització de cerimònies de cultes diversos. | 41.8494200,2.0118200 | 417968 | 4633530 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85928-foto-08258-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85928-foto-08258-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral proporcionada per Josep Llobet, dels Amics de l'Art Romànic del Bages | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 81073 | Tocho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocho | XX | Damunt una peanya de pedra hi ha instal·lada una escultura metàl·lica de representació abstracte en base a la unió de diferents parts de formes geomètriques. L'obra és realitzada a partir de diverses planxes de ferro unides a partir de soldadures, les mides aproximades de l'obra són 327 x 86 cm. | 08128-139 | al Carrer de l'Om. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7579600,2.0132700 | 417972 | 4623374 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81073-foto-08128-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81073-foto-08128-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Javier Sauras Viñuales | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80996 | Pont del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rector | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Es tracta d'un pont de pedra de dos ulls amb un pilar central de planta hexagonal, acabat al extrems en angle agut i realitzat amb grans carreus de pedra rectangulars, col·locats al trencajunt. A partir d'aquest pilar central i de les dues basses situades a cada extrem de les mateixes característiques estructurals, es disposen dues gran arcades de mig punt rebaixat realitzades amb paraments de pedra irregular llevat de les dues cantoneres, on es disposen grans dovelles de pedra molt ben tallades i escairades. La resta de murs fins a la cota del paviment s'estructuren a base d'un paredat comú. A dita cota s'observa una moderna intervenció consistent en l'ampliació de la calçada amb una estructura de bigues de ciment armat col·locades en voladís, amb una barana metàl·lica de barrots verticals i passamà de disseny senzill, que emmarquen una zona habilitada per a vianants. A la zona de ponent hi ha una placa commemorativa amb la següent inscripció: 'Dr. BELLVER 1798-1962'. | 08128-62 | dins el nucli urbà de Monistrol de Calders, damunt la riera de Sant Joan; al costat de Ca la Miquela | Antigament la riera de Sant Joan es creuava únicament a través d'una palanca. La construcció d'aquest pont data del 1798 (segons una inscripció). Sembla que la seva construcció va ser per iniciativa del Mn. Bellver, segons la tradició oral recollida, això es va deure a que un aiguat es va endur la palanca que permetia creuar el riu a dins el poble, fet que va impedír que el mossèn pogués anar a donar l'extremunció a un veí. Al 1962 es va realitzar una actuació al pont consistent en l'ampliació de la seva calçada a fi de facilitar el pas de vehicles; el projecte es conserva al fons de l'arxiu municipal. | 41.7601100,2.0132500 | 417973 | 4623613 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80996-foto-08128-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80996-foto-08128-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80996-foto-08128-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Va ser el primer pont de certa embargadura i qualitat que es va construir dins el poble i que permetia creuar la riera de Sant Joan amb comoditat. Formava part de l'antic traçat i via de comunicació de Monistrol vers Calders i cap a Talamanca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 85904 | Vilamorena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamorena | <p>FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 41, 108, 165. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 05.</p> | XVIII-XX | En algunes parts s'ha esfondrat el sostre i es troben en semi-ruïna | <p>Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, que s'ha anat ampliant en diferents fases fins adquirir les dimensions actuals. Es troba molt ben emplaçada a la part alta d'un turó conegut com el Serrat de Vilamorena. Consta d'un cos residencial en forma de L (de planta baixa més un pis) que es complementa amb barri, de manera que el conjunt forma un clos tancat més o menys de forma rectangular. El nucli inicial es troba al nord-est i sembla que la casa en un principi era força modesta. D'aquí s'hauria ampliat en diverses fases a ambdós costats, de manera que es configurà una edificació allargassada, probablement al segle XIX. Per la part posterior es poden observar les finestres, alguna amb llindes i brancals de pedra però la majoria emmarcades amb maó. La façana principal, en canvi, situada al sud-oest, no és visible ja que l'interior del barri es troba totalment envaït per la vegetació. Ja ben entrat el segle XX, entorn de 1961, es construí l'ala de ponent, que presenta una façana amb una galeria de quatre arcades, actualment tapiades. Aquesta part és la que es troba en pitjors condicions, semi-derruïda. Tots el murs són de maçoneria, a pedra vista.</p> | 08258-82 | Sector sud del terme municipal | <p>Tot i que aparentment no ho sembla, aquest mas és d'origen medieval. Se sap que entorn de 1150 el monestir de Sant Benet de Bages tenia béns i cobrava rendes dels masos de Pere Paüc de Tres Vics i de Vilamorena. També era propietari del mas Torre Cugussa i tenia àmplies possessions a la zona anomenada Tres Vics, entorn de l'actual mas de la Plana (PLADEVALL, 1991: 41). No coneixem més notícies antigues d'aquest mas i ignorem si la construcció actual podria conservar restes d'aquesta època tan reculada. Per la seva tipologia constructiva, el mas actual sembla més aviat obra del segles XVII o XVIII, i al llarg del segle XIX s'hauria anat ampliant en diverses fases. En un llistat de cases i albergs rurals de 1930 Vilamorena consta com a habitada. El 1936, en plena Guerra Civil, l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos. A mitjans de segle XX els propietaris portaven el cognom Vilamorena i vivien a Artés, mentre que la casa era habitada per masovers. Els masovers eren Antonio Martín i Dolors Coca. Pels volts de 1961 es va construir l'ala de ponent, però al cap de poc, entorn de 1964, la casa ja va quedar abandonada. Pels volts de 2015 la va adquirir la família de vinaters Roqueta.</p> | 41.8297200,2.0121900 | 417974 | 4631342 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85904-foto-08258-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85904-foto-08258-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 05 (Pla Especial Urbanístic 2011) | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 80961 | Ca l'Emplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempla | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Presenta uns paraments realitzats amb paredat comú tot i que en algunes zones de la façana sembla que s'ha procedit a un aplacat amb pedra, segurament com a resultat de les darreres obres de reforma. De fet, hi ha diversos elements que confirmen una intervenció en l'edifici que probablement hagi modificat el seu aspecte original. Així, per exemple, l'amplada de la llinda d'una de les finestres situada a la segona planta no encaixa amb els brancals, indicant una ampliació de la llum de l'obertura; a més, a l'ampit de la finestra de la primera planta hi ha la data inscrita en relleu de 1996, suposem que corresponent amb alguna de les obres de reforma. En les obertures trobem altres dates inscrites, com la data de 1858 a la llinda de l'obertura del balcó de la segona planta. A la llinda de la finestra que no encaixa amb els brancals es pot llegir la següent inscripció: 'JOSEPH SIURÓ MESTRA / DE CASAS ANY 1793'. En conjunt, pel que fa a les obertures que presenta la façana principal destaquen, a la planta baixa, un portal d'accés a l'interior i una porta de més amplada, que obra a un local o garatge. Totes dues disposen de llindes rectes i monolítiques sobre muntants de carreus, però en el cas del portal amb elements més antics, llinda i brancals realitzats amb grans carreus regulars de pedra, ben tallats i escairats. A la primera planta s'organitza un balcó, situat damunt l'eix del portal de la planta baixa, i una finestra. El balcó és de llosa de pedra, amb un escàs voladís i barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà també de ferro simple. L'obertura que dóna al balcó disposa de brancals formats per grans carreus ben tallats i escairats que suporten una llinda monolítica; aquesta llinda disposa al centre d' un medalló de tipus floral on destaquen les inicials 'FU'. Al costat del balcó se situa la finestra amb la data gravada a l'ampit esmentada anteriorment. Els brancals són de grans carreus i la llinda és monolítica. La segona planta disposa d'una finestra, un balcó i dues finestres bessones rematades per arcs de mig punt que descansen damunt impostes que sobresurten lleugerament de la línia de façana. La llosa del balcó és de pedra i disposa d'una barana de ferro de les mateixes característiques que les descrites a la planta inferior. Sota el ràfec de la coberta i a la zona de golfes es localitzen quatre ulls de bou el·líptics sense emmarcaments remarcables. El ràfec de la coberta sobresurt damunt diverses filades de maó massís i disposa d'un modern canaló per a la recollida d'aigües pluvials. Pel costat més nord-est l'edifici comparteix mitgera amb l'immoble veí, i per la part sud-oest, la façana obra a un pati, aquesta és de paredat comú, amb només una obertura a nivell de planta baixa; per la banda nord, l'edifici s'adossa en part al desnivell del terreny, essent visible només façana en els darrers nivells. Al costat sud, hi ha un mur de poca alçada, que s'adossa a la façana principal per aquest extrem, i en el que hi ha un accés per assolir un pati situat en aquest costat de la casa. El mur és de paredat comú, en el qual hi ha un portal, actualment tapiat, format per una llinda en arc de mig punt feta per tres grans dovelles de pedra que descansen sobre muntants de carreus. | 08128-27 | adossat al turó on hi ha el Parc del Serrat. Carrer Serrat, 27. | Una de les llindes de les obertures de la façana principal mostra la data 1793 inscrita, probablement la data de construcció de l'edifici; període coincident amb una època de creixement i gran desenvolupament urbanístic del poble. Tot i que, la façana central de l'edifici, també mostra altres dates inscrites, que farien referencia a ampliacions o reformes posteriors. | 41.7608800,2.0133200 | 417980 | 4623698 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta casa també ha estat coneguda amb el nom de Ca l'Emplà o Ca l'Amplà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81033 | Miner (Sísif) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miner-sisif | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra gris, s'habilita una estructura abstracte formada per diversos blocs de pedra calcària, reproduint figures geomètriques, que enllacen entre elles. Les diverses peces estan unides conformant una única figura amb disposició vertical amb una clara intencionalitat de destacar-ne la volumetria. L'obra mesura 180 x 190 cm. El material emprat és pedra calcària de Colmenar. | 08128-99 | Plaça de la Pedrera | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7601100,2.0133500 | 417981 | 4623612 | 1968 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81033-foto-08128-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81033-foto-08128-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | César Montaña García | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81071 | Cinta esfèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinta-esferica | XX | Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura abstracte formada per diferents parts; sobre una base quadrangular metàl·lica hi ha altres parts també geomètriques unides, a grans trets una forma circular plana a la que s'hi connecta una planxa blegada en diferents direccions. L'obra és d'acer inoxidable i ferro, mesura 250 x 150 cm aproximadament. | 08128-137 | a l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7586200,2.0133700 | 417981 | 4623447 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81071-foto-08128-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81071-foto-08128-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enrique Salamanca | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81185 | Barraca del Càndidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-candidu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6733) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud i de llinda plana monolítica. | 08128-251 | a la zona de la Païssa, a ponent de la Quintana; al sud lleugerament al sud-oest de la masia. | 41.7708000,2.0132700 | 417988 | 4624799 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 42875 | Sant Amanç (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-masia | XVII-XIX | Masia força gran. Formada per l'edifici residencial, més pallissa i capella. La part residencial està formada per diversos cossos adossats. El més gran és de planta rectangular. Té planta baixa més pis i golfes. La façana principal és encarada al nord. Té 2 finestres amb relleu de tradició gòtica. Possiblement el cos més antic és el de la part del darrera (S-E), amb llindes del segle XVII. A la part de ponent s'hi ha construït unes galeries. Tenia diverses tines i una cisterna. | 08034-61 | El mas ja existia quan el 1643 van construir la capella. En aquesta època era anomenada Santamans. L'obra del mas és fonamentalment dels segles XVII i XVIII, tal com indiquen les nombroses llindes. El segle XIX es devien construir les galeries. | 41.7882700,2.0130100 | 417989 | 4626739 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Finestra de la façana davantera: 1799-Finestres de la part posterior: '29 ABRIL 1673 FET', 1678, 1701, 1730. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 80938 | Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XIX | en conjunt es troba en bon estat, tot i que part de les seves façanes i probablement dels nivells superiors requeririen d'una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici dividit en dos volums, cadascun d'ells amb un tractament arquitectònic totalment diferenciat. El primer volum, el principal i més gran, és de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells més, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. El segon nivell d'aquest volum és una remunta, la qual cosa es pot observar clarament gràcies a l'obra dels murs perimetrals. Mentre que la planta baixa i el primer pis els paraments estan fets a base de carreus de pedra formant a voltes filades irregulars o bé un paredat comú, a la planta segona els paraments són de maó massís sense cap tipus de revestiment. La façana visible d'aquest volum (la nord), a la planta baixa presenta tres finestres de posició irregular, mentre que a cadascuna de les plantes superiors, mostra quatre eixos verticals d'obertures (finestres). Totes les obertures són senzilles i no disposen de cap element decoratiu destacable. Pel que fa a l'interior de la planta baixa (que acull un bar), aquesta compta amb coberta de volta feta en pedra tosca. En relació al segon volum, aquest s'adossa al primer pel costat nord-oest, a la façana principal i a manera de cos de porxo i galeria; aquest també s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, això sí, amb una cota de coberta inferior. També està cobert per teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel respecte l'eix longitudinal de tot l'edifici. La planta baixa d'aquest volum la conforma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats realitzats amb dovelles de pedra que descansen en brancals definits pel paredat comú dels paraments. El porxo disposa d'una coberta singular, a base d'una volta de mocador, de pedra tosca, que s'adossa a la façana del primer volum tot amagant, en part, l'antiga porta d'accés a dit volum. Aquesta porta presenta una factura noble, amb uns brancals de carreus de pedra regulars, ben tallats i escairats amb motllures al cantell, els quals suporten una llinda monolítica de pedra amb el cantell també motllurat. A la façana i a nivell del primer pis s'observa una finestra amb els emmarcaments monolítics, de pedra, amb l'ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa com l'obra dels paraments podria ser el d'una finestra tapiada. En el segon pis i gairebé a la zona del capcer s'observen dues senzilles finestres sense cap element decoratiu remarcable. A la façana que dona a la plaça i al primer pis s'observa un senzill balcó ampitador sense emmarcaments remarcables i rematat per una llinda en forma d'arc rebaixat. La barana és de ferro de disseny senzill amb barrots verticals i passamà simple. El segon pis presenta dues obertures tot simulant una galeria de dues obertures, una d'elles tapiada, rematades per un arc de mig punt i amb una barana de ferro de les mateixes característiques que es disposen en el balcó del pis inferior. L'obra dels murs exteriors son de pedra formant un paredat comú a voltes revestit amb un arrebossat simple, força malmès, i altres trams, com per exemple els paraments al costat del balcó, que presenten un aplacat de peces quadrades regulars, probablement ceràmiques. | 08128-4 | Al centre del poble. Plaça de la pedrera, 6. | L'edifici de Ca la Miquela es considera que es correspon amb la ubicació de l'església documentada com a Sant Joan del Solà, capella dedicada a Sant Joan Baptista, i que consta com a capella privada propietat de la família Solà, successors dels Guardiola (del proper mas el Solà, situat vers el sud i a l'altra banda de la riera de Sant Joan). La nissaga Solà hi tenia dret d'enterrament i benefici. Del 1844 consta instrument notarial de compra venda per part de la família Solà a Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, de les restes de l'antiga església, les quals sembla que serien aprofitades en la construcció d'un nou immoble. En conjunt, la major part visible de l'edifici respon a una construcció d'època moderna, segurament dels segles XVII i XVIII (sembla que aprofitant restes de l'edifici anterior), encara que amb reformes i segurament una ampliació posterior, probablement part de l'estructura pot ser del segle XIX arran de la compra de l'edifici per part de Ramon Comas; tanmateix, esmentar que part del mur nord visible exteriorment, s'ha identificat, per part de diversos historiadors, com a possibles restes de l'església medieval de Sant Joan del Solà o de Guardiola. La capella de Sant Joan de Guardiola o del Solà, que depenia del mas Guardiola i després del Solà, consta documentada ja en època medieval (en notícies del 1206 i 1315, segons les fonts). Bibliogràficament consten diferents referències que vinculen l'emplaçament de Ca la Miquela (o Bar 'Sport') i possiblement part de l'estructura dels murs de la planta baixa amb l'església, es deu a que consta en la documentació que la capella distava 200 vares (poc menys d'un metre) de l'església parroquial. Al llarg del segle XVIII consten referències en documents notarials en els que la capella hi apareix esmentada com a límit d'afrontacions o referent físic, en la ubicació de peces de terres, cases,.. En documents de venda, àpoques, etc. (ACA, Pere Pujol, Notari públic de Moià, Manual 1722-1723; Josep Bussanya, Notari públic de Moià, Manual 1777; Francesc Vilarrúbia, Notari públic de Moià, Manual comú, 1818; Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844). Es conserva el document (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844) del 1844, de venda de la capella per part de D. Joan Baró del Solà, amo i possessor del Mas Solà de Guardiola, de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a Ramon Comas, mestre de cases; en el document es fa menció a l'estat ruïnós de la capella, fet que impedia poder-hi celebrar missa, esmentant que feia dos anys que havia caigut la volta, quedant únicament les quatre parets dempeus, tot i que malmeses. També hi consta que la capella es troba separada de la casa del Solà, a l'altra banda de la riera, i que la capella exteriorment, tenia una llargada de 74 pams de llevant a ponent i de migdia a tramuntana per la part posterior de 30 pams; fent menció a les diferents afrontacions. Es fa referència a que D. Joan Baró del Solà té la capella com a amo de la casa del Solà de Guardiola, de Monistrol de Calders, per línia successòria directa a D. Isabel de Guardiola, que ja la posseïa l'any 1444, i a ella li pertanyia per títols legítims i per possessió antiga i immemorial dels seus predecessors. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'origen del nom de Ca la Miquela el trobem amb Miquela Mundet, muller de Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, qui pels volts de 1844 va adquirir les restes de l'antic edifici existent a l'indret, sembla que corresponents a l'antiga església de Sant Joan, i hi construí una casa de planta baixa i dos pisos. (ERILL, G.; GUAL, J.; MANENT, Ll. (2006): 14)L'immoble allotja el Bar Sport als seus baixos, d'aquí que l'edifici sigui conegut i referenciat també amb nom de l'establiment. Es creu que aquest edifici es troba ubicat a l'indret on hi havia l'antiga església d'origen medieval de Sant Joan i que pot conservar part de la seva estructura, bàsicament en el perímetre del volum principal i especialment en el parament del mur nord de l'edifici. Raó per la qual, a més de la denominació de Ca la Miquela, també es citi com antiga capella de Sant Joan. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 80970 | Moles de Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-de-ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | una s'utilitza com a taula i l'altra com element decoratiu de la terrassa del bar que hi ha als baixos de la casa de Ca la Miquela. | Al porxo hi ha dues moltes de pedra, una és situada a l'angle sud del porxo i està disposada a manera de taula, sobre una base que li fa de suport. Aquesta peça és una mola de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central (que és l'element que transmet el moviment de rotació), conserva els canals radials que facilitaven el guiat de la farina de l'interior de la pedra cap a l'exterior. En aquest cas es tractaria de la mola volandera, té unes mides aproximades de 135,5 cm de diàmetre i un gruix entorn als 26,5 cm. L'altra mola està col·locada dreta, més o menys vertical, una mica encastada al terra i disposada de manera decorativa. En aquest cas, les mides són 133,5 cm de diàmetre i un gruix d'uns 15,5 cm aproximadament; en aquest cas disposa d'un forat central i també conserva les línies acanalades radials, tot i que més erosionades. | 08128-36 | al porxo del davant del bar Sport (de Ca la Miquela), Plaça de la pedrera, 6. | Desconeixem la procedència exacta d'aquestes moles, tot i que se sap que molt a prop hi havia dos molins, d'un dels quals, el molí de dalt del Solà encara conserva la bassa i una petita construcció; d'altra banda, també just davant del bar Sport hi havia la Pedrera, una taller de treball industrial de la pedra. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la data d'aquestes moles, són d'una tipologia que té una continuïtat llarga en el temps. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81008 | Cal Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-negre | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules formant dues vessants i amb el carener situat transversalment respecte el carrer o façana principal. A la planta baixa destaca un cos d'edifici adossat, com si es tractés d'un porxo, amb coberta plana transitable, que ocupa una part de l'amplada de la façana. La porta d'accés a l'interior és simple, amb una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb sis filades de maó massís de pla que arrenca d'un brancals realitzats amb grans carreus de pedra. L'altra obertura dels baixos és un segon portal, de llinda recte i amb tota probabilitat obrat posteriorment, que no té cap element remarcable. Pel que fa al cos d'edifici adossat, mostra un arc rebaixat realitzat amb carreus de pedra regulars, tapiat amb obra que imita grans carreus de pedra tosca col·locats al trencajunt. Dit arc emmarca una finestra i una porta de disseny molt senzill; la finestra està defensada per una reixa de ferro simple. Al primer nivell es disposen quatre finestres, dues d'elles amb emmarcaments de pedra i ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. El segon nivell presenta un balcó ampitador situat a l'eix del portal de la planta baixa, amb una reixa de ferro de disseny simple, és a dir, barrots verticals i passamà, també metàl·lic. A cada costat del balcó es disposen sengles finestres que no disposen de cap element remarcable. Els murs de la façana presenten un revestiment rústic a base d'un arrebossat simple, força malmès, que deixen veure els paraments realitzats amb paredat comú. | 08128-74 | Plaça de la Pedrera, 4. | Edifici ubicat a la zona coneguda com la sagrera, espai que conformaria el nucli originari del poble de Monistrol de Calders, amb l'església a poca distància. Es tracta d'un edifici bastit segurament entre el segle XVIII i XIX, tot i que amb algunes reformes. El cos adossat a l'extrem nord de la façana principal, que mostra uns arcs actualment parcialment tapiats i que té unes característiques a manera de porxo, sembla que podrien haver estat part d'una antiga fassina. S'esmenta que al poble a més de la fassina coneguda com el porxo del rector, n'hi havia dues més, una de les quals podria estar ubicada en aquest edifici (o proper a aquest). | 41.7599000,2.0134800 | 417992 | 4623589 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81008-foto-08128-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81008-foto-08128-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81027 | Font i monument commemoratiu de l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-monument-commemoratiu-de-lavinguda-del-dr-pere-tarres | -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | La font està situada en una espai a manera de placeta, en el que trobem la font i una placa commemorativa i alguna escultura. La font és una obra de pedra tallada i polida, en que trobem una estructura d'arc apuntat fets de dovelles, al centre del qual hi ha un frontal pla de carreus de pedra en el que hi ha col·locada una pica de pedra a banda i banda, que recull l'aigua sobrant de les respectives aixetes. El carreu que acull l'aixeta compta amb la inscripció 'Monistrol 1988' a cada costat del frontal. L'espai que acull la font és un racó delimitat, a l'extrem nord, per un mur de pedra en el que hi ha un banc també de pedra; i al costat sud per un parterre amb arbusts i un monòlit commemoratiu en homenatge al Doctor Pere Tarrés. La inscripció indica: 'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. Jesús... Faig bot de continència perfecta... Monistrol de Calders, Nadal de 1927. El vostre servent Pere Tarrés i Claret. 1-8-1976'. | 08128-93 | a l'extrem nord de l'Avinguda del Doctor Pere Tarrés, a l'inici del Carrer de l'Església. | 41.7596700,2.0134800 | 417992 | 4623563 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81027-foto-08128-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81027-foto-08128-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 81054 | Ballarina sobre les ones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballarina-sobre-les-ones | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una forma que representa una fusió d'una figura femenina disposada dreta amb onades que conformen el seu cos. L'obra és de pedra d'Ulldecona; les mesures aproximades són 280 x 140 cm i 7.500 kg de pes. | 08128-120 | en una petita placeta de l'Avinguda Dr. Pere Tarrés, a l'extrem nord, a l'inici del c/ de l'església | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7595700,2.0135000 | 417993 | 4623552 | 1975 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81054-foto-08128-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81054-foto-08128-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Joan Serafini Masdeu | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/