Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81074 | La trampa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trampa | XX | Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura abstracte formada a partir de la unió de diverses de parts, bàsicament barres de ferro de diferents mides i gruixos, sobretot allargades i de secció plana, col·locades en diferents direccions junt amb altres barres de dimensions menors. L'obra és de ferro pintat en negre, mesura 150 x 121 cm aproximadament. | 08128-140 | al Carrer de l'Om, prop de la confluència amb el Carrer de la Font dels Enamorats. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7559000,2.0135800 | 417995 | 4623145 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81074-foto-08128-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81074-foto-08128-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81026 | Font de la plaça de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-pedrera | XXI | en el moment de la visita la font estava inutilitzada. | Es tracta d'un font urbana formada per una estructura amb una base de pedra de línies rectes, a manera de dos blocs rectangulars, en un dels quals hi ha inserida una estructura de ferro on hi ha l'aixeta de la font. L'estructura de ferro compta amb un frontal de planxa inclinat amb la part frontal estriada. | 08128-92 | a la plaça de la Pedrera, al parc infantil que hi ha a la plaça de la Pedrera. | Font instal·lada arran de les darreres obres de reforma de la plaça i més concretament del parc infantil. | 41.7600400,2.0135500 | 417998 | 4623604 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81048 | Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dama | XX | Es tracta d'una escultura figurativa en un bloc de pedra que presenta un cos femení en posició mig estirada. El cos es mostra amb les cames lleugerament flexionades i amb el tors dret. l tractament és esquematitzat, sense profusió de detalls. L'obra és feta en pedra sorrenca i mesura 124 x 195 cm aproximadament. | 08128-114 | dins el recinte del Parc del Serrat, al costat de l'entrada per costat nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7613900,2.0135400 | 417999 | 4623754 | 1965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81048-foto-08128-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81048-foto-08128-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | José Carrilero Gil | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 80960 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües realitzades amb plaques de fibrociment ondulat i amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de paredat comú, irregular, tot ressaltant els emmarcaments de les obertures que estan realitzats amb obra de maó vist per tal de crear una bicromia que dóna caràcter a la façana. L'organització d'obertures és força simètrica, amb tres eixos verticals de portals a la planta baixa i a la planta superior, dues finestres que flanquegen un balcó ampitador. Els portals del baixos disposen del mateix tractament formal, és a dir, brancals de maó massís amb llinda en forma d'arc de ferradura, també de maó massís. El portal central és una mica més gran i sembla ser que ha estat objecte de modificacions ja que la zona interna de l'arc ha estat tapiat i revestit amb un arrebossat senzill tot emmarcant un escut de pedra artificial. En dit escut s'observa la silueta de l'església de Sant Feliu sobrer les quatre barres emmarcat en un cercle que l'envolta la següent llegenda: 'CENTRE PARROQUIAL / MONISTROL DE CALDERS'. Les tres obertures de la planta superior disposen de llindes en forma d'arc escarser i com en el cas de la planta baixa, la central és més ampla, a més de presentar la tipologia de balcó ampitador, amb una barana en forma de balustrada amb motius geomètrics realitzada amb pedra artificial. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada. | 08128-26 | Carrer de l'Església, 3. | Edifici construït als anys trenta del segle XX, sembla que la façana és obra de l'any 1934, concretament del mestre d'obres Josep Pla, conegut amb el nom del Farràs, qui era admirador de l'arquitectura àrab, fet que es testimoniaria en l'ús d'algunes estructures o elements arquitectònics que recorden l'estil moresc. El mateix mestre de cases sembla que actuar en les obres de reforma i ampliació de la masia la Païssa, en la que també hi ha combinació de murs de pedra amb maó massís en els emmarcaments d'obertures. L'edifici actualment té funcions de sala de teatre, tot i que sembla que originàriament havia acollit una escola parroquial, i posteriorment, una sala de cinema. | 41.7598400,2.0135800 | 418000 | 4623582 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'emplaçament que ocupa aquest edifici és on anteriorment hi havia Ca l'Erola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81017 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | El conjunt arquitectònic que correspon al que s'anomenava la sagrera està configurat per un petit grup de cases que es desenvolupà a tocar de l'església parroquial i que equival al nucli originari del poble de Monistrol de Calders. Es tracta de les cases que es van construir a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders i de l'antic cementiri, avui desaparegut i transformat en la plaça de l'església. Concretament, es correspondria amb les cases que avui són la Rectoria (antigament anomenat mas Guardiola), Cal Campaner, el Centre Parroquial (antigament, Ca l'Erola), Cal Tonico, Cal Pere Negre i Ca la Miquela, i potser alguna altra casa desapareguda. A part de la rectoria, la resta de cases conservades de l'antiga sagrera es troben al costat de ponent de la plaça de l'església, espai on s'ubicava l'antic cementiri, tot i que molt probablement hi podria haver alguna altra casa cap al sud o fins i tot a llevant, vers el nord hi ha la riera de Sant Joan. Antigament, les cases que haurien conformat la Sagrera serien més, incloent entre altres la zona on s'ubicava la desapareguda casa de les Monges. Exceptuant l'actual Rectoria (mas Guardiola) adossada a l'església i que té una tipologia pròpia d'una masia; en conjunt, la resta, són edificis bàsicament del tipus casa entre mitgeres o de cap de carrer, de planta baixa, i una o dues plantes, més la darrera sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener orientat est-oest; unes amb els murs de paredat comú vist i altres amb la superfície arrebossada i pintada. Excepte l'edifici del centre parroquial, en general la resta són de característiques similars, en algunes es pot identificar part d'estructura que pot correspondre als segles XVII i XVIII, sense descartar que puguin tenir elements anteriors, com a Ca la Miquela, així com reformes posteriors. | 08128-83 | a tocar de l'església de Sant Feliu, entre aquesta, la plaça de la Pedrera, el C/Molí i la riera. | Les sagreres eren espais considerats sagrats que es desenvoluparen a partir de l'església parroquial i cementiri, a l'entorn del qual s'establia una delimitació habitualment d'unes 30 passes; espai en el qual no s'hi podien cometre actes de violència, raó per la qual esdevenia una zona on hi havia interès en construir-hi habitatges, entre altres, a fi de gaudir de la protecció eclesiàstica. L'església parroquial de Sant Feliu està documentada des d'època medieval, concretament al segle XII, també el mas Guardiola; segurament també d'època medieval data la construcció d'altres cases a la zona de la sagrera, aquestes però degueren experimentar evolucions arquitectòniques diverses, entre les quals reconstruccions o reformes d'època moderna, quedant testimoni d'actuacions del període barroc i modern, destacant els segles XVII i XVIII i que han perdurant fins als nostres dies. Sembla que a la zona de la Sagrera de Monistrol de Calders també hi hauria la capella de Sant Joan del Solà, segons consta referenciada en la documentació en que es cita aquesta església. Al segle XVII s'esmenta el lloc anomenat la Sagrera de Monistrol de Calders, segons es recull en un document de 1840 en sobre un cens d'un hort situat en aquest indret davant la capella de Sant Joan (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià: Manual comú, 1840-1842). | 41.7598600,2.0135800 | 418000 | 4623584 | 08128 | Monistrol de Calders | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81017-foto-08128-83-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una zona d'interès històric i patrimonial, no només per les característiques arquitectòniques dels edificis sinó perquè correspon amb el nucli originari del poble de Monistrol de Calders; tant l'estructura arquitectònica dels edificis conservats com el subsòl constitueixen un entorn d'interès patrimonial i susceptible de conservar restes arqueològiques.La majoria dels edificis conservats han experimentat algunes reformes al llarg dels anys, de fet la majoria consta que foren refetes entre els anys 1690 i 1810 (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 36). | 96|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81265 | Barraca del Geroni a la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-geroni-a-la-serreta | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6036) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior; la planta tendeix a una forma quadrada (tot i que una mica irregular), coberta de lloses disposades planes, amb la porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. Destaca per les grans dimensions dels blocs utilitzats sobretot a la façana, emmarcant la porta d'accés. L'interior és visible la roca natural, aprofitada com a part de l'estructura i determinant una planta interior irregular. | 08128-331 | a l'extrem sud de La Serreta, sobre els Horts dels Pins. | 41.7639400,2.0135600 | 418004 | 4624037 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 80959 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-7 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges resultant d'una rehabilitació que ha transformat notablement el seu aspecte original. De planta rectangular s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel al carrer de la Vinya. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una intervenció força profunda. Així, a la part posterior s'observa un cos d'edifici que sobresurt en alçat de la resta, la qual cosa fa suposar una remunta. Els murs exterior estan formats per filades de petits carreus de pedra fins a l'alçada del forjat de la planta baixa (aproximadament), disposant de paredat comú a la resta de l'edifici. Documentació gràfica antiga mostra com l'obra dels murs perimetrals de l'edifici són de tàpia a partir de la primera planta, la qual cosa demostra el grau d'intervenció en l'edifici. La cantonera aixamfranada també és el resultat de la darrera intervenció, ja que antigues imatges mostren una cantonera formant angle. La disposició de les obertures de la façana principal no es correspon amb l'original. En l'actualitat presenta, a la planta baixa, un portal d'accés a l'edifici en forma d'arc de mig punt realitzat amb grans dovelles que descansen en uns brancals realitzats amb grans carreus i de cantells bisellats. A la primera planta es disposen tres finestres de característiques similars, amb emmarcaments de pedra, amb llindes i ampits monolítics, on hi destaca la llinda de la finestra central (situada damunt del portal) on hi té gravada la següent inscripció: 'FRANSCICO PONSA MES / TRA DE CASAS ANY 1773'. També destaquen els ampits monolítics d'aquestes tres finestres, motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta també es disposen tres finestres alineades amb les de la planta inferior i amb emmarcaments similars llevat dels ampits que no sobresurten de la línia de façana ni mostren motllures. La façana lateral presenta una finestra a la primera planta i un balcó ampitador a la segona, dues obertures centrades respecte l'amplada de la façana i disposen d'emmarcaments amb llindes i ampits monolítics. La façana posterior correspon al cos d'edifici que sobresurt en alçat, presenta una organització d'obertures irregular amb tres portals a la planta baixa, amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra i llindes rectes. A la primera planta es disposen tres finestres sense cap element destacable. A la segona planta presenta l'estructura de galeria amb tres obertures (finestres parelles) rematades per una llinda comuna, probablement d'obra aplacada de fusta. | 08128-25 | Carrer de la Vinya, 1. | Tal i com assenyala una llinda d'una finestra de la façana principal, la casa deu ser obra del segle XVIII, 1773 segons la inscripció de la llinda; moment que coincidiria amb un període amb la urbanització de gran part del carrer de la Vinya i en conjunt, en un segle en que s'experimentà un gran creixement del poble. | 41.7607500,2.0136600 | 418008 | 4623683 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici està ubicat a l'extrem de ponent del carrer de la Vinya, fent cantonada amb el carrer del Call.Sembla que el nom de la casa es podria deure al fet que era propietari, d'ofici mestre de cases. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81047 | Dona asseguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-asseguda | XX | Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura realitzada en pedra a mida natural representant una mig estirada. El cos es mostra amb les cames estirades amb una flexió, i el cos ert, quedant recolzada al terra amb el braç esquerre i el dret estirat sobre el genoll. El tractament és esquematitzat, sense profusió de detalls. L'obra és de marbre cristal de Portugal i mesura 124 x 195 cm aproximadament. | 08128-113 | al costat mateix del portal d'accés al Parc del Serrat. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7614400,2.0136900 | 418011 | 4623760 | 1962 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81047-foto-08128-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81047-foto-08128-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep Maria Brull i Pagès | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81072 | Santa Teresa (Andariega) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-teresa-andariega | XX | Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura que representa una Santa Teresa en posició vertical, amb el cap lleugerament inclinat mirant enlaire; va vestida amb un hàbit en el que a la part de sota el coll hi ha incisa una creu llatina. La figura pren una forma sintètica, en un tractament molt esquematitzant. L'obra és de pedra de Mingorra i mesura 250 x 100 cm aproximadament. | 08128-138 | a la Plaça de l'Església. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7598200,2.0137800 | 418017 | 4623580 | 1965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81072-foto-08128-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81072-foto-08128-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tomás Crespo Rivera | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81039 | Cangur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cangur | XX | Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal disposada sobre una peanya formada per un bloc rectangular de pedra, on es presenta la figura d'un cangur portant un cria a la bossa de la panxa, el cangur està disposat seient. Malgrat ser una figura força realista, els volums de les formes són simples i tractats de forma sintètica. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures de 140 x 110 cm aproximadament. | 08128-105 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1963 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81039-foto-08128-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81039-foto-08128-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep Mª Brull Pagès | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81040 | Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gat | XX | Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal disposada sobre una peanya formada per un bloc rectangular de pedra, on es presenta la figura d'un gat assegut amb la cua recargolada al davant de les potes del davant. La peça està representada de manera força realista però sense profusió en els detalls. L'obra ha estat elaborada en pedra de Sènia, amb unes mesures de 85 x 45 cm aproximadament. | 08128-106 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81040-foto-08128-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81040-foto-08128-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tomàs Bel Sabatés | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81041 | Pingüí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pingui | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra hi ha disposada una escultura figurativa d'un animal on es presenta la figura d'un pingüí en posició ert. Es tracta d'una figura en la que els volums de les formes són simples i tractats de forma sintètica. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures de 150 x 50 cm aproximadament. | 08128-107 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81041-foto-08128-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81041-foto-08128-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | José Sobrado Balboi | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81042 | Girafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/girafa | XX | Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal realitzada en un únic bloc de pedra on es presenta la figura d'una girafa disposada dreta, amb el coll i cap girats mirant cap a la part posterior del cos. La peça està tractada a partir d'un estil de traçat simple, sense abundor de detalls. L'obra ha estat elaborada en pedra de Monistrol de Calders, té unes mesures de 160 x 170 cm aproximadament. | 08128-108 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81042-foto-08128-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81042-foto-08128-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | José Sobrado Balboa | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81043 | L'ós polar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/los-polar | XX | Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal disposada sobre una peanya formada de pedra, tot conformant part d'un mateix bloc. La peça presenta la figura d'un ós polar assegut amb el cap en posició frontal. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes estan tractats de manera sintètica. L'obra ha estat elaborada amb pedra de tipus sorrenc, amb unes mesures de 110 x 60 cm aproximadament. | 08128-109 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1963 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81043-foto-08128-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81043-foto-08128-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | J. Garriga | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81044 | Gos dogo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-dogo | XX | Es tracta d'una escultura figurativa d'un animal realitzada en un únic bloc de pedra on es presenta la figura d'un gos de la raça dogo, disposada dreta sobre les quatre potes, amb actitud sense moviment, amb el cap en posició frontal mirant endavant. És una obra realista amb certs detalls, però en conjunt sense entrar en una gran profusió de detalls. L'obra ha estat elaborada en pedra calcària, amb unes mesures de 130 x 130 x 40 cm aproximadament. | 08128-110 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81044-foto-08128-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81044-foto-08128-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Emili Colom i Comerma | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81045 | Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vaca | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc de planta irregular de pedra hi ha disposada una escultura d'un animal on es presenta la figura d'una vaca en posició dreta. La peça és de pedra de la Sènia, amb unes mesures de 134 x 165 cm aproximadament. | 08128-111 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1963 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81045-foto-08128-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81045-foto-08128-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Eudald Serra Güell | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81046 | Porc senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porc-senglar | XX | mostra alguna part erosionada i alguna esquerda. | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra hi ha disposada una escultura figurativa d'un animal on es presenta la figura d'un porc senglar en posició dreta. Es tracta d'una figura en la que els detalls mostren un tractament més aviat simple. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures de 70 x 50 cm aproximadament. | 08128-112 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1944 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81046-foto-08128-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81046-foto-08128-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | José Sobrado Balboa | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 81057 | Maternitat peruana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maternitat-peruana | XX | Conjunt figuratiu força realista on es presenta la figura d'una dona asseguda amb un infant en braços i sobre les seves cames. Malgrat sigui una escultura realista els volums de les formes simples estan tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra mesura 87 x 73 cm aproximadament. | 08128-123 | al capdamunt del Carrer del Call amb la confluència amb el Carrer Mallola. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7610600,2.0138200 | 418022 | 4623717 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81057-foto-08128-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81057-foto-08128-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81271 | Barraca del Pau Joanet al Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pau-joanet-al-rossinyol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6038) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura. | 08128-337 | uns 130 metres al nord nord-oest de la masia el Rossinyol, al peus d'unes feixes. | 41.7337800,2.0142400 | 418022 | 4620688 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 81028 | Font del Carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-del-call | XX | Es tracta d'una font urbana situada en un racó de descans en la que a més de la font, hi ha un banc i un petit parterre amb una escultura ornamental. La font és una estructura formada per una base de pedra, concretament una pica de mitja esfera rebaixada pel seu interior, recolzada sobre una columna de secció circular, també de pedra; la part superior que acull el brollador d'aigua és una peça de ferro que reprodueix l'escut de Monistrol de Calders. | 08128-94 | a l'extrem nord del Carrer del Call amb la confluència del Carrer Mallola. | 41.7610700,2.0138600 | 418025 | 4623719 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81028-foto-08128-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81028-foto-08128-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 81021 | Font de l'església I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-i | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | l'estructura es conserva força bé, tot i que la font ha estat inutilitzada. | L'estructura de la font està situada en un marge que hi ha al peu del camí que surt de la plaça de l'església cap al carrer de la Vinya, creuant el torrent per la passaré del darrera de l'església. L'estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l'estructura pròpiament de la font. Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l'aixeta o el brollador d'aigua. Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l'arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa. | 08128-87 | al marge del camí que surt al nord de l'església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. | L'estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font, coincidint en un període d'importants canvis al poble, obres d'ampliació de l'església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional. La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders. | 41.7600300,2.0140100 | 418036 | 4623603 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81021-foto-08128-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81021-foto-08128-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81032 | Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per més de trenta quadres obtinguts a partir de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es realitza anualment al municipi. Els autors, els materials i tècniques, així com les mides i temàtiques són diverses, tot i que la gran majoria són pintures a l'oli sobre tela i també hi ha algunes aquarel·les. La temàtica és diversa però sempre relacionada amb el poble de Monistrol de Calders, sobretot vistes generals de part del nucli o elements, racons o edificis específics. La col·lecció inclou els primers premis del certamen, tot i que sembla que també compta amb alguna obra dels altres premis. | 08128-98 | en diferents dependències municipals, sobretot a l'edifici de l'Ajuntament. | La primera edició del concurs de pintura ràpida de Monistrol de Calders es va realitzar l'any 1985, dins el programa d'actes de la Festa Major. L'any 2018 el certamen va celebrar la seva 34ena edició i continua realitzant-se en el context de la Festa Major d'estiu. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Habitualment, els primers premis queden pel fons de l'Ajuntament, la resta de premiats els reben els patrocinadors o col·laboradors quan n'hi ha, i sovint han estat posats a la venda. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 81076 | Fons de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-lajuntament-de-monistrol-de-calders | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-monistrol-de-calders | XX | L'arxiu municipal de Monistrol de Calders està conservat en les dependències de l'ajuntament, bàsicament en un estança destinada a aquest ús a la darrera planta de l'edifici consistorial. Consta d'un total de 605 unitats de descripció que ocupen uns 69,60 metres lineals; el suport majoritari és el paper, tot i que també hi ha documentació en suport magnètic i òptic. La documentació està organitzada segons el quadre de classificació municipal desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Les seccions són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. El fons de l'arxiu municipal conté documentació des de la primera meitat del segle XIX (1814) fins l'actualitat, tot i que la gran majoria de la documentació és del segle XX ja que el municipi es creà l'any 1934. De la documentació anterior al 1934 hi ha sèries de correspondència i alguns documents referents a talles i estims, impostors municipals, cossos de seguretat, allistaments i lleves, padrons, entre d'altres. Entre la documentació existent es pot destacar la sèrie inclosa en les seccions de Títols del Municipi, Terme Municipal i símbols locals, en els que trobem la documentació referida al procés de 'Segregació d'aquesta població del terme municipal de Calders, a objecte de constituir-se en municipi independent', 'Actes de reconeixement del terme i fites', junt amb d'altres. També és d'interès la sèrie d'Actes del Ple iniciades l'any 1934, coincidint amb la creació del municipi. Un altre conjunt de documentació de molt interès és la col·lecció de pergamins, en total 8 documents que daten entre el 1253 al 1400. | 08128-142 | a l'edifici de l'Ajuntament, bàsicament a la darrera planta però també en altres despatxos. | No consta documentada cap actuació arxivística específica ni l'existència d'instruments de descripció sistemàtics fins la primera actuació realitzada per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2000, quan es va organitzar, classificar i inventariar el fons. Des de l'any 2004 l'Ajuntament de Monistrol de Calders està adherit al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81076-foto-08128-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81076-foto-08128-142-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons la informació que consta a la web de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, a més, del Fons de l'Administració Local, la documentació pròpia de l'Ajuntament de Monistrol de Calders, com a Fons públics no municipals l'Arxiu també custodia i inclou 2 metres lineals corresponents a Jujtat de Pau de Monistrol de Calders (1934-2005), i en els Fons privats inclou el Fons de la Germandat de Sant Feliu de Monistrol de Calders (1906-1986), amb 0,58 metres lineals de documentació, i el Fons de la Cooperativa Monistrolense (1928-1974) amb 0,23 metres lineals.El municipi de Monistrol de Calders es va formar l'any 1934 arran de la segregació del municipi de Calders. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81077 | Festa Major de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-monistrol-de-calders | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-Monistrol-de-Calders | XVIII-XX | La Festa Major de Monistrol de Calders es celebra el primer cap de setmana d'agost, coincidint amb el primer d'agost, festivitat de Sant Feliu patró del poble; tot i això els darrers anys ha inclòs dos caps de setmana, iniciant actes ja el darrer cap de setmana de juliol. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. Durant els diversos dies que duren les festes hi ha actes destinats a tots els públics, infants, jovent i adults. La tipologia d'activitats és molt variada incloent actes religiosos, esportius, festius i lúdics; en conjunt aquests han anat canviant i evolucionant al llarg dels anys tot adaptant-se als nous temps. Tot i això hi ha actes que són habituals en el programa de Festa Major com el torneig de botifarra, diversos concerts i balls, missa, sardanes, jocs de cucanya i animació infantil, concurs de pintura ràpida, partit de futbol, trobada gegantera o algun espectacle, entre altres. | 08128-143 | en diferents indrets i equipaments del poble de Monistrol de Calders. | En la bibliografia es recull que durant aproximadament dos segles, la Festa Major es va traslladar a finals d'agost per tal de no coincidir en les dates de màxima feina al camp, època de sega, collir patates i verdures, i més endavant la verema. No va ser fins als anys 70 del segle XX que la Festa Major es tornà a celebrar coincidint amb l'1 d'agost. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81077-foto-08128-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81077-foto-08128-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des del 2009 Monistrol de Calders té una parella de gegants que fa la seva trobada coincidint amb la Festa Major. | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81078 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-3 | -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-Monistrol-de-Calders | XX | La Festa de Sant Antoni es celebrava pels volts de la diada del patró, Sant Antoni Abat, el 17 de gener, antigament era organitzada pels pagesos del poble. Segons es desprèn de les informacions recollides per Gustau Erill, sembla que a Monistrol no es feia una festa del tipus Tres Tombs, es creu que probablement per tractar-se d'un poble petit. La festa de Sant Antoni consistia en la celebració de missa en honor al patró, sant Antoni, a l'església parroquial de Sant Feliu amb presència del gremi dels pagesos de Monistrol; a la sortida de l'ofici, a la Plaça de l'Església, es feia la benedicció dels animals domèstics i de treball. Sembla que també es feia un acte de lluïment dels animals amb algun tipus de simulacre de torneig, del tipus encertar o agafar una anella penjada en una corda, o potser alguna prova d'habilitat a cavall a la zona del carrer de la Vinya. Es recull que en algunes èpoques també s'havia celebrat un dinar de germanor, i es tancava la festa amb ball. La recuperació de la festa des del 2010 inclou actes que han anat canviat al llarg d'aquests anys, inicialment el programa incloïa esmorzar de pagès, Fira de Sant Antoni amb productes de la terra, guarniments de cavall, demostració d'oficis, missa, benedicció i cercavila de cavalls i animals domèstics acompanyats dels gegants i grallers, joc de les botifarres concretament un joc d'habilitat a cavall i vermut. La data de celebració és entorn al 22 de gener per bé, que ha anat variant segons el calendari de cada any. | 08128-144 | en diferents indrets del poble de Monistrol de Calders. | Es desconeix des de quan es venia celebrant la festa, però si que es té constància que l'any 1953 va deixar de celebrar-se. Ja fa uns anys que s'ha recuperat, per bé que adaptant-se als nous temps. Des del 2010 s'ha tornat a recuperar la Festa de Sant Antoni Abat, tot adaptant-la a l'actualitat; des de la seva recuperació les dates de la celebració han variat al llarg dels anys, tot i que es realitza entre finals de gener i inicis de febrer, els darrers anys unint la Festa de Sant Antoni amb el Carnestoltes; de fet, el format des de la seva recuperació és entre Festa Major d'Hivern i Fira. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81078-foto-08128-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81078-foto-08128-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81242 | Fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-parroquia-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-episcopal-de-vic | http://www.abev.net/ | XIX-XX | El fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic no és molt extens i inclou documentació des de la segona meitat del segle XIX en endavant. Concretament compta amb Llibres sacramentals: dos llibres de Baptismes i Confirmacions (1878-1902; 1903-1935), un llibre de Casaments (1857-1878) i un llibre de Defuncions (1878-1936). En el fons també hi ha documentació escassa referent a l'administració civil del terme de Monistrol de Calders, corresponent a relacions jurades de finques rústiques i ramaderia (ca. 1880?). | 08128-308 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En altres fons de l'Arxiu Episcopal es pot localitzar informació sobre Monistrol de Calders, encara que no forma part específicament del fons del municipi; bàsicament la sèrie de visites pastorals que inclouen les visites a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Caldes des de 1331 a 1857. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 81243 | Fons de Monistrol de Calders a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-comarcal-del-bages | http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/bages/ | XIX-XX | En el fons de l'Arxiu Comarcal del Bages es localitza documentació i notícies documentals del municipi de Monistrol de Calders, però no com a fons específic sinó formant part d'altres fons. És el cas dels Llibres de Comptadories d'Hipoteques de Manresa que en diferents llibres s'hi localitzen un bon nombre de referències a escriptures de terres, cases, horts, finques, etc. que formen part del municipi de Monistrol de Calders i datades bàsicament del segle XVIII. Tanmateix, a l'Arxiu hi ha el fons del Districte Notarial de Manresa, amb documentació entre el 1251 i el 2010, i el fons de Notaries foranes, amb documents datats entre el 1343 i el 1833; fons en els quals es pot localitzar documentació referida a Monistrol de Calders. A més a més, en els fons d'institucions es custodia documentació referent a la Cambra Agrària Local de Monistrol de Calders, del 1947-1994; inclou els estatuts aprovats a l'octubre de 1979. | 08128-309 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 81245 | Ofici de picapedrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-picapedrer | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. -SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. -SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa. -SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa. | XIX-XX | tot i la llarga tradició que hi ha hagut el municipi, són molt pocs els picapedrers que mantenen en ús la tradició. | El treball de la pedra en les seves diferents vessants, l'extracció i l'elaboració de material final, com tallat de blocs, construcció de peces arquitectòniques o ornamentals, va ser una activitat molt arrelada al municipi de Monistrol de Calders. El municipi compta amb diverses pedreres escampades per territori; avui la gran majoria sense activitat extractiva. La pedra predominant a la zona és del tipus sorrenc, tot i això, consta que en alguna pedrera també s'havia extret pedra calcària però en poca quantitat. En el terme es localitzen antigues pedreres de dimensions i volum d'explotació molt divers, en aquest sentit hi havia pedreres més aviat petites, com pot ser la de la Beresma i altres amb un volum de treball a gran escala com la de Pumanyà o la de la Païssa (del Jornet). La gran majoria de pedreres, o almenys les que han deixat més empremta en el territori es localitzen especialment a la meitat més nord del municipi, amb altres punts importants també per l'àrea més de ponent. A grans trets, el treball extractiu s'iniciava deixant al descobert un flanc de pedra on començaven a treballar els trencadors; aquests havien de tallar la pedra i fer-ne grans blocs que anomenaven daus. Per aconseguir-ho es realitzaven uns solcs o forats allargats on s'introduïen uns tascons primer de fusta que es mullaven amb aigua fins que es dilatava i feia trencar la pedra, però més tard també amb tascons de ferro que eren colpejats amb el mall fins que es desprenia el dau. Quan els blocs eren massa grans, aquests s'havien de tornar a partir amb el mateix sistema. Amb el temps, aquest procés es modificaria, passant a emprar pólvora que degudament col·locada i fent explotar provoca el trencament de la roca. Un cop obtinguts els blocs o daus aquests s'havien de tallar en peces de mides més petites per tal que els picapedrers poguessin treballar-hi. La feina del picapedrer consistia en transformar els blocs de pedra en els elements a punt de col·locar, ajudats de diferents eines, unes més emprades per donar forma i altres per els acabats i treball més fi, estris com l'escarpa i martell, l'escoda, el punxó, la buixarda, la gardina, el cisell, la grípia, la maça,... El procés de convertir el bloc de pedra amb la peça requerida, passa per diferents fases, com s'ha esmentat i a grans trets, primer donar forma i després polir, i en alguns casos, ornamentar o afegir inscripcions, dates o dibuixos. El tipus de material i peces elaborades tradicionalment pels picapedrers era molt variat i s'engloba en dos grans tipus, un més específic en la construcció d'edificis, com les cantoneres o carreus dels angles de cases o altres edificis, elements arquitectònics tals com carreus per muntants, llindes o ampits, entre altres tipus de peces amb motllura; d'altra banda, també feien altres elements i peces més genèriques, com carreus, pilars, graons, etc. | 08128-311 | Monistrol de Calders | Al municipi de Monistrol de Calders la tradició de treball de la pedra hi ha estat molt arrelada, evolucionant d'una època en que l'activitat era totalment manual cap a una feina més mecanitzada en diferents fases del seu procés de treball, sense excloure que encara es mantingui viva la tècnica i els mètodes de treballs artesanals entre alguns picapedrers. La vinculació del treball de la pedra amb el municipi es deu al fet que compta matèria primera de qualitat en el seu terme municipal, tant es així, que durant part del segle XX van haver-hi diverses pedreres actives simultàniament. L'extracció de la pedra i elaboració de material petri va anar evolucionant segons les tècniques de treball de cada època. En períodes més reculats l'extracció i treball també hi era molt present, fet que queda testimoniat en les diferents cases, masies i altres edificis del municipi i poblacions veïnes. En aquest sentit, passejant pels carrers de Monistrol és clarament visible la gran quantitat l'elements arquitectònics existents en les façanes de la majoria d'edificis, sobretot emmarcaments d'obertures, llindes, brancals i ampits, entre altres peces, moltes de les quals amb alguns elements decoratius, encara que en general més aviat senzills, i en diversos exemples amb dates, textos curts i/o dibuixos simples. En el cas del municipi de Monistrol de Calders, el treball de la pedra, a més, és present en la tècnica de treball més popular, la pedra seca; aquest mètode de treball de la pedra estava àmpliament estesa i queda testimoniat en la gran quantitat de barraques de vinya distribuïdes arreu del terme municipal. En aquest cas, és una tècnica específica que no contempla l'extracció i el tallat de la pedra, ja que en aquesta tècnica s'utilitza el material que es troba al territori, únicament s'escapça mínimament alguna pedra per tal de que es pugui col·locar bé, i inclou sobretot la feina, la tècnica de construcció sense morter, en sec, ja sigui barraques, marges o altres elements i estructures. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El senyor Jaume Sala és un dels pocs monistrolencs que manté viva l'activitat de picapedrer al municipi.Actualment al municipi de Monistrol de Calders es manté activa una pedrera, la Pedrera d'en Sala; en l'època de màxim treball extractiu van arribar a haver-hi una desena de zones d'extracció, tot i que no sabem amb exactitud quantes van arribar a funcionar simultàniament. El gran volum d'explotació de les pedreres està documentat sobretot des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX, amb diferents intensitats de treball. Cal dir, que tot i això el municipi ha comptat amb pedreres en temps molt més reculats, es fa difícil concretar i més quan l'aprofitament del material proper per la construcció dels edificis s'ha fet arreu, comportant en alguns casos l'obertura de petites pedreres properes per exemple als masos; en aquest sentit, s'emprava el material del que es disposava, calia utilitzar el que es tenia a mà. Tot i això, el fet que la pedra de Monistrol de Calders sigui de certa qualitat va afavorir que s'introduís al municipi la feina de picapedrer, tant en extracció de pedra com del treball posterior. Es desconeix el moment inicial d'explotació industrial de la pedra al terme, però si que queda constància que la gran empenta en l'extracció i en la obertura de pedreres va venir afavorit amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès; d'una banda, perquè es va posar en marxa una de les grans pedreres per tal d'abastir de material per la construcció dels ponts, i de l'altra, perquè amb l'obertura de la carretera es va facilitar el transport d'aquest material; amb els anys, les millores tècniques en els mètodes extractius facilitarien l'increment de les zones d'extracció. Fet que va afavorir que molts veïns es dediquessin a l'ofici de manera habitual i altres, més puntualment, en alguns casos com a complement de la feina al camp.El fet de disposar de bon material al territori fa que algunes de les zones antigues d'extracció de material, el que podrien ser pedreres per la construcció d'una masia, posteriorment fossin explotades per la venda del material. En aquest sentit, i com passava a pràcticament arreu del territori, ja en època medieval hi havia pedreres que s'obrien pràcticament només per la construcció d'una masia, i es reutilitzava en les successives obres de reforma i ampliació, en el cas que es requerís de material petri. | 119 | 60 | 4.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80936 | Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-monistrol-de-calders | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial es mostra com a part d'un conjunt edificat format per l'església i la rectoria (antic mas Guardiola), comptant amb diversos volums construïts adossats; un conjunt que és el resultat de diverses ampliacions d'edificis preexistents així com de canvis d'ús de la masia. L'església és un temple de tres naus, amb orientació més o menys est-oest, amb un destacat campanar adossat a la façana principal (a l'angle sud-oest) i edificat en el segle XVIII. Pel que fa al campanar, és de base quadrada s'alça a dos nivells, és a dir, mentre que a la base la planta és quadrada, a partir de la cota de la coberta de la façana, els quatre angles són roms amb el reforç de grans carreus ben tallats i escairats que contrasta amb el paredat comú dels murs del campanar. Una balustrada remata la part superior amb quatre pinacles. A cadascuna de les quatre cares es localitzen sengles obertures rematades per arcs de mig punt. Modernament s'han incorporat un rellotge mecànic que dóna a dues cares i que ocupen part de la superfície de dues de les finestres. A la base i a la façana de migdia es localitza un rellotge de sol gravat en una llosa amb la data de 1640 la qual, molt probablement, provingui d'un edifici més antic. Pel que fa a la façana principal, al costat mateix de la base del campanar se situa la portada d'accés a l'interior del temple, a la qual s'accedeix mitjançant una escala que disposa d'una rampa d'accés lateral; el portal és d'estil barroc, amb pilastres a costat i costat i a la llinda elements decoratius formant motllures corbades; damunt de la porta se situa una fornícula amb la imatge de Sant Feliu portador de la palma i una roda de molí a la seva dreta com a símbols del seu martiri. Sobre el portal hi ha una rosassa i al costat de ponent de la façana, una petita finestreta. L'interior de l'església presenta una planta de tres naus separades per pilars i arcs de mig punt cobertes per voltes, també de mig punt, amb ornamentacions barroques simulant elements sustentants, nervadures de guix, etc. convenientment revestits amb tonalitats més fosques per tal de ressaltar-los de les tonalitats de les voltes. Val a dir que els pilars de separació de les naus estan realitzats amb grans carreus de pedra així com també les pilastres de les naus laterals. A la zona del presbiteri s'obre un pas que dóna a la sagristia i des de aquesta es pot accedir a l'actual rectoria on es pot observar parcialment l'antic absis medieval embolcallat per les construccions actuals. A la nau més occidental i ja en el segle XIX, s'hi afegí una estructura de planta rectangular anomenada capella fonda que conte el Santíssim, realitzada amb murs de paredat comú amb carreus ben tallats i escairats a les cantoneres. Coberta d'aquesta capella és amb teules a dues aigües i carener transversal respecte la nau lateral, disposa de tres petits òculs emmarcats amb obra de maó massís. La coberta principal del temple és de teules i malgrat les tres naus dels espais interiors presenta dues vessants amb el carener oriental transversalment vers la façana de l'església. | 08128-2 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, s/n. | Les notícies documentals referides a l'església de Sant Feliu de Monistrol de Calders es remunten a inicis del segle XII; concretament, la primera notícia coneguda data del 1105. Tot i el seu origen romànic, en la seva imatge actual és molt destacada i visible l'obra de reforma i ampliació barroca. En origen, l'església devia ser d'una nau (orientada est-oest) amb absis semicircular, posteriorment s'ampliaria i es convertiria en un temple de tres naus amb campanar de torre a l'angle sud-oest. El rellotge de sol amb la data 1640 es creu que podria ser un element recol·locat. Probablement del 1780 data la construcció del campanar, segons la data inscrita en la dovella d'una obertura de la torre. En època moderna es degué afegir la sagristia a l'extrem sud-est i ja al segle XIX, es construí la capella fonda, la del Santíssim. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-3.jpg | Legal | Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80977 | Tombes dels rectors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-rectors | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | Les lloses que assenyalen les ubicacions de les tombes d'antics rectors de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders estan ubicades a la zona central de la nau de l'església, concretament l'espai que correspon al passadís central, amb els bancs a banda i banda. Es tracta d'un conjunt de lloses mortuòries en les que hi ha decoracions diverses, bàsicament amb elemens gravats conformant diferents dibuixos, com una calavera amb dos ossos creuats al darrera tot dins un forma ovalada i amb decoracions de volutes al seu voltant, un altre exemple és similar a l'anterior però dins l'oval hi ha una corona; altres lloses contenen inscripcions gravades que indiquen dades referents al sepeli, com el nom o referència de la família que hi ha sepultada i l'any; un exemple és 'SEO.P. DE. IASIO RUBIO. Y DELS. SEUS.1702.' o 'HIC IACET SE-PULTUS RDVS ISIDORUS RU-BIO'. | 08128-43 | a l'interior de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a la nau central. | Les sepultures daten bàsicament del període d'ampliació de l'església parroquial al segle XVIII. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80977-foto-08128-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80977-foto-08128-43-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80987 | Rellotge de sol de Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders | FARRÉ, E.; VALHONRAT, J.M.; BOU, C.; VENTURA, J.; ELIAS, X.; NOGUÉ, J. (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ed. Efadós www.gnomonica.cat | XVII | Rellotge de sol de vareta orientat al sud, realitzat en un plafó quadrangular de pedra polida i amb el dibuix del rellotge incís. El dibuix del rellotge o quadrant és format per dos cercles concèntrics; les línies de les hores s'incien en una línia horitzontal que va de les des de les 6 del matí fins les 6 de la tarda, entre les quals la resta de línies que indiquen les hores i línies de traça més curta per les mitges hores. Els números són xifres aràbigues i estan incisos dins els dos cercles concèntrics, a la part superior i també dins les dues línies de cercles hi ha la data 1649 incisa. D'altra banda, dins el cercle interior i a la part superior del gnònom, sobre les línies de les hores (damunt el pol) hi ha la inscripció d'altura de pol 'P 42 G 15 M' (pol 42 graus 15 minuts). Fet en el mur lateral de sud de la torre del campanar de l'església, | 08128-53 | a la façana lateral sud de la torre del campanar de l'església Sant Feliu de Monistrol de Calders. | L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders és d'origen medieval, tot i que al llarg dels anys ha experimentat nombroses obres de reforma i ampliació del temple originari, transformant considerablement la seva imatge. El rellotge de sol s'hauria realtizat en el decurs de les obres d'època barroca, segons indica la data incisa. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16775 i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, BCIL/2920-I/Acord Ple Consell Comarcal/20.05.2010. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 1830. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81079 | Goigs de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-feliu | https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/06/goigs-al-martir-sant-feliu-patro-de.html | XIX-XX | Els goigs de Sant Feliu Africà mantenen el mateix text que s'utilitzen en altres parròquies. El text rememora el martiri que patí el sant a les terres gironines i la intervenció divina que el salvà a la zona de l'actual Sant Feliu de Guíxols. Es conserven tres documents dels goigs molt similars corresponents a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El document més antic és imprès amb tinta negra, a Manresa a la Impremta de Pau Roca l'any 1858. A la part central superior, entre mig del títol dels goigs hi ha un gravat del sant que inclou els atribuïts habituals, la palma de martiri i amb la roda de molí penjada al coll, a costat i costat del dibuix central és ornamentat amb elements florals i garlandes emmarcant el text i a la part central vertical del text. En els altres dos exemplars, el text dels goigs i els dibuixos dels gravats són els mateixos, el document que sembla més antic no inclou data i va se imprès per J. Sallent a Sabadell. Pel que fa al document més recent va ser imprès per La Noogràfica l'any 1977, és a dues tintes, tot negre excepte la garlanda i dibuixos disposats a costat i costat del sant, en els que es representen elements de l'església parroquial, en color rogenc. El document del 1977 compta amb el text del preguem lleugerament diferent, bàsicament amb un llenguatge més actualitzat. Una altra diferència d'aquest document és que a la part inferior s'hi inclou la partitura de la tornada i les estrofes. | 08128-145 | Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders | El cant dels goigs es realitza a l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders en la celebració de la missa en motiu de la Festa Major. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81079-foto-08128-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81079-foto-08128-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sant Feliu l'Africà va ser un màrtir gironí, del qual es celebra la seva festivitat el dia 1 d'agost, data de la Festa Major de Monistrol de Calders. | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81080 | Goigs de Sant Bonifaci i Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bonifaci-i-sant-amanc | https://algunsgoigs.blogspot.com/search?q=Bonifaci+i+aman%C3%A7 http://bibliogoigs.blogspot.com/2018/07/goigs-dels-sants-bonifaci-i-amanc.html SOCIAS BATET, Immaculada (2007): Els Abadal, un llinatge de gravadors. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XVIII-XX | actualment no es té constància que es mantingui la tradició de cantar aquests goigs. | Goigs en honor als màrtirs Sant Bonifaci i Sant Amanç, dels quals es conserven dos exemplars un del segle XVIII i l'altre del XIX; el text dels goigs és el mateix, tot i que en la versió més moderna està actualitzada, i l'estructura decorativa dels documents és similar (amb diferents gravats dels sants, de les garlandes i demés elements ornamentals). Segons consta al subtítol de la capçalera dels documents dels goigs, la parròquia de Monistrol de Calders venerava les relíquies d'aquests sants. En el document més antic diu així: 'Las quals relíquies se veneran en la parroquia de Monistrol de Caldés. Any 1753'. El text diu: Puix que ja en lo etern descans / de Deu lograu tants favors; / Siau nostres protectors / Bonifaci, y Sant Amans. / Vostres noms vos acreditan / per benefactors amats, / quedant tots aconsolats los pobres, que vos visitan; /Puix á tots ab llargas máns / los repartiu los tresors. / ( ...) Vostras Reliquias venera / tot Monistrol de Caldés, / per Protectors vos ha pres, / y en celebrarvos se esmera; / Procurem tots ser amants / de tant insignes tresors. / Lo Poble de Monistrol / vos ha pres per Advocats, / de Llamps, Pedra, y Tempestas / guardatnos ab tot consol, / Al Vi, Blat, y demes grans / cullim per vostres favors, / Gran alivio experimentam / ab vostras Reliquias Santas, / fructificant mes las plantas / des de que ellas gosam, / Estas Montanyas, y Plans / dónant grans, fruyts, ab tals flors. / Siau nostres. / Tornada / Puix feu prodigis tan grans, / y cantám vostres llahors / Siau nostres protectors / Bonifaci, y Sant Amáns. L'exemplar del document dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç del segle XVIII és imprès a tinta negra en un document de mida foli aproximadament. Compta amb una decoració a manera de garlanda que emmarca el document; a la part central el text del goig també compta amb unes altres franges decoratives disposades en vertica. A la part superior, ocupant l'espai central, hi ha un gravat representant les imatges dels sants, amb el títol dels goigs a banda i banda; el dibuix A la part inferior del goig hi ha l'oremus i la referencia de l'impressor i any, concretament Manresa, per Andreu Abadal l'any 1753. El dibuix dels sants podria ser un gravat del segle XVII obra de Pere Abadal. Pel que fa als goigs del segle XIX, mostra una estructura similar a l'anterior, tot i que actualitzada al moment. Tal i com indica el mateix document, van ser impresos a Manresa, a la Impremta de Roca, al carrer de Sant Miquel, 45, l'any 1870. | 08128-146 | Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders | Tal i com diu la lletra, els cants dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç devien ser cantats com a protector en contra les tempestes (boira, pedra i llamps) i protector dels conreus i els seus fruits (vi, blat i altres grans); de tal manera si refereix el text del 1753: '(...)Perço Deu vos ha apropists / contra neula, pedra y llamps; / y per preservar los camps / de pedra, y tempestats. / Per lo que tots los Christians / vos dónan culto, y hornors, (...)'. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons consta als goigs, a l'església parroquial de Monistrol de Calders es guardaven i veneraven unes relíquies dels sants. La festivitat de Sant Bonifici i Sant Amanç és el dia 2 de juliol. | 98|94 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81084 | La Golarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-golarda | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | algunes zones s'hi acumulen deixalles; segons algunes notícies també ha estat objecte d'alguns abocaments de contaminants. | La riera Golarda discorre dins el terme de Monistrol de Calders entrant al municipi pel costat nord-est i prenent un recorregut sinuós vers el sud-oest, desembocant al riu Calders a la part central del terme, just al costat nord del poble. A la part inicial de la riera, en el veí municipi de Moià, rep el nom de riera de Marfà, un cop recollides les aigües dels primers torrents que hi desaigüen, adopta el nom de la riera Golarda. Així, adopta el nom de Golarda aproximadament des del paratge i mas de la Datzira (on hi ha les restes d'un antic molí) fins a abocar les aigües al riu Calders, per tant, tot el seu recorregut dins el terme municipal de Monistrol de Calders; tot i que en alguns trams popularment se l'ha anomenat amb altres noms. | 08128-150 | a la part nord-est i centre del terme municipal. | Es tracta d'una riera que com pràcticament la gran majoria de cursos fluvials ha estat font d'aprofitament hídric de maneres diverses, especialment a partir de l'època medieval però de manera més intensa i impactant des d'època moderna i contemporània. En aquest sentit les seves aigües han estat aprofitades, sovint a partir de canalitzacions i/o construcció de preses al llarg del seu recorregut que han facilitat la utilització de l'aigua pel rec d'horts i terres de conreu, així com per fer funcionar molins sobretot fariners instal·lats al seu redós o altres elements o petites indústries accionades mitjançant la força hidràulica. | 41.7667300,2.0139400 | 418039 | 4624347 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81084-foto-08128-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81084-foto-08128-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la riera Golarda compta amb zones d'interès naturalístic, paisatgístic, i social, com són els Gorgs Blaus o la zona de la resclosa del Pla de Cardona (conegut popularment com les Dutxes); alguns d'aquests espais són freqüentats com a zones de bany durant el període estival. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 81192 | Barraca 2 de la Carena de Puigllobató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-carena-de-puigllobato | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6217) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-258 | a la zona central de la meitat sud del municipi, en el vessant nord-est de la carena de Puigllobató. | 41.7432700,2.0143300 | 418041 | 4621742 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81192-foto-08128-258-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80945 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | sembla abandonat i cobert parcialment de vegetació. | Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l'estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d'accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l'obertura del carcabà, per on sortia l'aigua, es tracta d'una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix paredat dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda. A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l'aigua del torrent de Sant Joan. | 08128-11 | A l'inici de la urbanització del Solà, a l'extrem sud del carrer del Molí. | En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l'actual rectoria. La concessió d'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l'esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s'utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí. En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà. | 41.7584500,2.0141300 | 418044 | 4623427 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers temps l'edifici era emprat com a magatzem.Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l'Avinguda Dr. Tarrés. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 85907 | Cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tinet-1 | <p>FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 06.</p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p>Casa de pagès en ruïnes emplaçada prop de la confluència del torrent de la Canal amb el torrent de cal Tinet. Se'n conserven els murs fins a una alçada desigual, però en un entorn cobert per la vegetació. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (que tenia planta baixa més un pis i probablement golfes) amb petits coberts adossats als laterals. La façana principal devia ser la que està encarada al sud-est, davant del camí, però la part on hi devia haver el portal no és visible. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i pràcticament no s'hi observen obertures, que són emmarcades amb llindes i brancals de pedra o amb maons.</p> | 08258-85 | Sector sud del terme municipal | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria datar-se al segle XVIII o principis del XIX, tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. La notícia més antiga és que apareix en un llistat de cases rurals de 1930, i en aquest moment no estava habitada. Probablement la ubicació de la casa respon al fet que uns 100 metres més avall, just en el punt on el camí travessa el torrent, hi havia un molí fariner, conegut com el molí de cal Tinet. Segons fonts orals, a la dècada de 1950 la casa de cal Tinet ja estava abandonada, però el molí encara funcionava. El feien anar la família Vila, que eren els propietaris de la casa veïna de la Canal. Actualment aquest molí es troba totalment arrasat i no se'n veuen rastres. </p> | 41.8244700,2.0131700 | 418048 | 4630758 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85907-foto-08258-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85907-foto-08258-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 06 (Pla Especial Urbanístic 2011) A la confluència entre el camí i el torrent, uns 100 m al sud-oest (coordenades UTM ETRS89 417996;4630690), hi havia el molí de cal Tinet, del qual actualment no se'n veu cap rastre. | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 81266 | Barraca del Quirzet als Horts dels Pins de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-quirzet-als-horts-dels-pins-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6525) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta irregular tot i que tendint a circular, amb coberta de falsa cúpula, i amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. L'estructura està bastida aprofitant el terreny natural, bàsicament, afloraments de roca. Al costat mateix, i en part adossada a la barraca, hi ha una escala feta amb materials contemporanis. | 08128-332 | a l'extrem nord-est de l'Hort dels Pins, al peu de La Serreta. | 41.7635300,2.0141100 | 418049 | 4623991 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81266-foto-08128-332-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 85962 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-5 | FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 72, 107. FIERRO, Xavier (2013). Avinyó. Torre dels Soldats, Memòria de l'excavació arqueològica realitzada l'any 2013, p. 18-26. PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau Editors, p. 114. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 21. | XIV-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada en un extrem de l'altiplà del Serrat de les Tosqueres i prop del nucli de Sant Joan d'Oló. Consta d'un gran cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) que té adossada a ponent la casa dels antics masovers i al nord un gran cobert. L'aspecte actual, que és el d'un gran casal força uniforme, el va adquirir al segle XIX, quan els Plans era la masia més important de la zona. Originàriament era més petita i ocupava la part central. Al segle XVII (entorn de 1684 segons una inscripció) es va ampliar cap a llevant i segurament també per la part posterior, i ja a la dinovena centúria es van bastir tres galeries laterals (a est, sud i oest) conformades per sèries d'arcs rebaixats. En aquest moment també es van obrir algunes portes per accedir a aquestes galeries, fetes amb una tècnica de pedra picada que ja és pròpia del segle XIX. Aquesta última reforma va canviar també la distribució interior de la casa, i la va dotar de l'actual façana principal, encarada a migdia. Actualment aquesta façana compta amb dos nivells d'arcades i un porxo a la planta baixa, però abans també hi havia arcades al nivell de les golfes. L'interior de la casa ha conservat molt bé la tipologia tradicional i una ambientació de caire pairalista que li va donar l'anterior propietària, Montserrat Maranges. La casa dels masovers és una edificació força més petita, de planta rectangular i de dues plantes. A finals del segle XX va ser objecte d'una reforma important quan es va anular el portal que tenia a migdia, les finestres es van modificar i les parets es van pintar de blanc, igual que les de la casa principal. Això acaba de conferir al conjunt un aspecte molt uniforme. | 08258-122 | Al sector sud-oest del terme municipal | Aquest mas és d'origen medieval i la primera notícia que en coneixem és del 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Pere Antic dels Plans; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas, que pertanyia a la parròquia de Sant Joan d'Oló. En el fogatge de 1515 hi consta el mas Plans, i en el de 1553 hi consta un tal Pere Pla. Es pot deduir, doncs, que la família Plans eren els propietaris de la masia almenys des del segle XIV. Al llarg dels segles següents el mas es va consolidar i la casa es va ampliar, sobretot al segle XVII. Probablement ja des d'antic, posseïa amplis terrenys, especialment cap al sud fins a la Casa Nova del Tonet, i com a peça separada tenia el mas de Torrecogussa. També havia posseït el Soler, fins que es va vendre el 1962. Al segle XIX els Plans es va convertir en el principal mas de la zona. Durant la segona guerra carlina o Guerra dels Matiners va tenir un paper destacat. El 1848 s'hi va construir una torre de la xarxa de telegrafia òptica. Era una torre quadrada que estava ubicada a l'angle SW de la casa. En esfondrar-se aquesta torre es va optar per construir-ne una de nova a Avinyó (Torre dels Soldats), amb una accessibilitat més bona i conservant les òptiques visuals amb les torres anterior i posterior (PERARNAU; LEN, 2004: 114). És probable que en el moment d'instal·lar-hi la torre el mas estigués abandonat o que hagués estat objecte d'algun assalt en el decurs de la guerra. Per defensar la posició es van obrir algunes espitlleres a les parets de l'edifici i es va construir un torricó a un dels angles per tal de transformar el mas en una casa forta (FIERRO, 2013: 19). Des de l'inici del segle XIX els Plans va impulsar el sorgiment de noves casetes en terres de la seva propietat prop de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló, afavorint així la creació d'un nucli més o menys agrupat de masoveries que quedaven sota el seu domini. Són les cases de cal Fuster (del 1799, segons la inscripció d'una llinda), cal Po i ca l'Abellar. Per tot això la família Plans tenia una gran influència a la parròquia de Sant Joan d'Oló. El 1917 es van fer les obres d'una nova escola mitjançant subhasta pública. Segons la tradició oral, la família Plans n'haurien estat els principals promotors tot cedint els terrenys i el material, mentre que els masovers de la zona hi haurien contribuït posant-hi ma d'obra. A la masia es conserven els retrats en pintura d'un dels matrimonis Plans. És una bona representació de l'estatus social que va aconseguir aquesta família. Durant la Guerra Civil, el 1936 l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos del municipi. En aquest segle la família Plans ja vivia fora, com a rendistes; tenien molts pisos a Cornellà i també una fàbrica de sabons, anomenada Sabons Elisenda. Tot i això, venien a la casa pairal tot sovint. A mitjans de segle XX el propietari era Francisco Plans, casat amb una dona de cognom Fígols. Van tenir diversos fills. L'hereu va ser Albert Plans Fígols, que continuava sovintejant els Plans. Una germana seva, M. Assumpta, pels volts de la dècada de 1970 es va casar amb Josep Llonch Arquer, pertanyent a una família de potentats industrials de Sabadell que s'havien establert a Sant Joan d'Oló; concretament a la casa llavors anomenada cal Llonch i actualment Armenteres de Dalt. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Així, a causa dels deutes la masia dels Plans va passar a mans de la família Heredia, d'ètnia gitana. En aquesta època es devia ampliar el cobert posterior. El 1985 va comprar la finca Montserrat Maranges, casada amb Joan Ricart, de Sabadell. La va tenir força anys i la va ambientar al seu gust, que és tal com s'ha conservat; també va reformar la casa dels masovers, que llavors encara hi vivien. Montserrat va llegar la masia als seus nebots: Miquel i Jaume Maranges Arias. | 41.8541500,2.0127500 | 418051 | 4634054 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85962-foto-08258-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85962-foto-08258-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 21 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada Jaume Maranges Arias, Pere Mas Casanovas i Conxita García (de ca la Mestra)Inscripció en una llinda de llevant: 1684 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 80942 | Mas Guardiola / La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guardiola-la-rectoria | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial i l'actual casa rectoral formen un conjunt arquitectònic que al llarg dels anys s'han anat juxtaposant. Els volums de la Casa Rectoral es corresponen amb l'antiga masia anomenada Mas Guardiola, documentada des del segle XII, i que en certa manera embolcalla la capçalera de l'església que té els seus orígens en l'època medieval (segles XI-XII). Modernament el mas Guardiola va passar a ser l'habitatge del rector tot ampliant els volums construïts i formant un cos indissociable de l'església. L'estructura principal del mas, és de planta basilical i de tres nivells en alçat; l'accés a l'interior s'efectua a través d'un gran portal de mig punt, adovellat, on es pot apreciar la següent inscripció tot seguint la corba de l'arc de mig punt: 'AVE MARIA PURISSIMA / SENS PECAT CONCEBUDA'. Aquest portal dóna accés a una zona de vestíbul cobert per una volta rebaixada. La construcció de la nau lateral de l'església amaga part de la façana del mas. Exteriorment presenta diverses obertures amb un tractament similar pel que fa als emmarcaments. És a dir, ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, brancals a base de carreus ben tallats i llindes monolítiques, i algunes amb petits elements ornamentals. Exteriorment s'observa una ampliació dels volums construïts de poc valor arquitectònic, però bastits damunt antics murs de pedra. A l'interior es conserven els espais antigament destinats a celler, forn, premsa, tines, etc. Alguns dels quals estan coberts per voltes rebaixades. Cal fer esment i destacar la presència d'un mur de planta arrodonida i carreuat regular que es pot observar des de l'interior de la planta baixa, el qual per dimensions i ubicació es correspondria amb la cara exterior de l'absis de l'església medieval. També són remarcables altres elements com són un tram de mur bastit amb 'opus spicatum' i un arc apuntat. L'accés al primer pis es realitza a través d'una escala de dos trams; el primer pis segueix l'estructura de volums de la planta baixa, és a dir, una gran sala central amb estances a cada costat. | 08128-8 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, 1. | Els orígens del mas Guardiola es remunten a l'època medieval, constant documentat al segle XII. Pel que fa a l'església, aquesta és d'origen romànic, dels segles XI-XII. La pròpia ubicació del mas, adossat a l'església parroquial sembla que seria determinant perquè en època moderna passés a ser la rectoria. Tot i els orígens medievals de la casa, la fisonomia general exterior està centrada per l'obra d'època moderna, junt amb ampliacions posteriors, tot i que part de la seva estructura conserva restes de l'edifici originari i de les diferents fases i períodes constructius que han atorgat l'aspecte global de l'edifici. En aquest sentit, tal i com s'ha esmentat a l'apartat de descripció, la planta baixa acull estructures i elements que caldria acabar de determinar-ne les cronologies, però entre les quals hi ha un mur de planta arrodonida que sembla que podria correspondre a l'absis de la església romànica, també es conserva un tros de mur fet amb 'opus spicatum', un arc apuntat, llindes i muntants d'obertures destacables, un forn, una tina, entre altres elements, que poden correspondre a un ampli ventall cronològic entre els segles XII i XVI-XVIII. Sembla que a nivell de planta primera també es conserven elements d'interès d'època moderna. El mas Guardiola es considera un dels masos més antics del poble, tal i com s'ha esmentat, consta documentat des del segle XII, època que es trobava en mans de la família Guardiola; hi ha la hipòtesi que al mas hi hagués hagut una guàrdia o torre de defensa, que podria haver determinat el nom de la masia i nissaga. Els Guardiola van rebre la concessió, per part del senyor de Calders, de l'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan, al 1440; tot i que sembla que ja en feien ús per fer funcionar un molí propietat del mas (sembla que correspondria amb un dels molins que amb el temps s'anomenaria molí del Solà). A finals del segle XVI l'hereva del mas Guardiola va contraure núpcies amb el del mas el Solà, un dels altres importants masos del poble. La unió de les dues famílies. La família Guardiola-Solà acabà instal·lant-se de manera definitiva a la masia el Solà, havent-hi realitzat obres d'ampliació. Sembla que entorn al 1700 el mas Guardiola va passar a ser rectoria i finalment passant a ser propietat de la parròquia. | 41.7597000,2.0142100 | 418052 | 4623566 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81024 | Font del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-collet-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XIX-XX | La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda, uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet. El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra, a l'extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d'aigua. Tota la paret de roca té vegetació i a l'hivern és habitual que si formin estalagmites resultat de la congelació de l'aigua que degota per la paret de roca. Un petit corriol entre la roca i el torrent permet accedir-hi. | 08128-90 | al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda. | L'estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX, tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població. | 41.7618300,2.0142600 | 418059 | 4623803 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81024-foto-08128-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81024-foto-08128-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 42876 | Sant Amanç (capella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-capella | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 66. -GAVIN, J.M.: Inventari d'esglésies. Bages. Vol. V, Artestudi Edicions, Barcelona, 1979, p. 40. | XVII | Petita capella rural. De planta rectangular i una sola nau, acabada amb absis semi-circular. La Façana principal és feta amb carreus grossos i escairats. Té portal rectangular i un rosetó. Al damunt, una espadanya amb dos forats. La capella només té 2 finestres estretes. L'interior és cobert amb volta de canó. Té un petit cor. No conserva cap element religiós. A la part central del terra hi ha una llosa funerària. | 08034-62 | Al costat del mas Sant Amanç | Hi ha un document referit a la capella de Sant Amanç en època medieval. Es tracta d'un testament del segle XIV en el qual Bernat Llucià deixa una quantitat de diners a diferents altars, entre els quals l'altar de «Sti. Amatoris». La construcció actual és obra del 1643, segons indica la llinda del portal. S'edificà al costat del mas que aleshores era anomenat Santamans. El manteniment de la capella anava a càrrec del propietari del mas. Per Pasqua Florida s'hi feia un aplec. Pels volts de 1977 van emblanquinar l'exterior. | 41.7888000,2.0138600 | 418060 | 4626797 | 1643 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Inscripció de la tomba: «Restos de don MAR(IA)NO CASAGEMAS murió en julio de 1884».-Llinda del portal: 1643 | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 81064 | La puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puntaire | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una figura femenina asseguda, agafant un objecte entre les mans que està suportat damunt del genoll esquerre i que representa un coixí de fer puntes. El tractament de l'escultura és a partir d'un estil esquemàtic i sintètic. L'obra és de pedra rosa d'Alacant, les mesures aproximades són 180 x 100 x 100 cm i 5.500 kg de pes. | 08128-130 | a la confluència del camí de Can Mitjans amb el carrer Pare Mundet. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7614500,2.0143700 | 418068 | 4623760 | 1965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Benjamín Mustieles Navarro | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 86218 | Viver i hort d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-i-hort-daltimires | <p>Hort amb un viver que pertany al mas Altimires i que és dels últims que en cara és menat pel seu propietari (Josep Euras Barniol) a la manera tradicional. Està emplaçat uns 100 metres al sud-est de la masia, i té una extensió d'uns 40 metres de llargària. A l'extrem nord-est hi ha un petit viver gairebé amagat entre la vegetació, amb una llosa que fa de safareig. L'hort es manté de manera molt curosa i seguint l'estil hortícola tradicional, fet que és especialment visible en l'encanyissat de les tomaqueres o en les barraques (coberts) fets de canyes.</p> | 08258-396 | Sector central del terme municipal | 41.8656300,2.0128200 | 418072 | 4635329 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 81022 | Font de l'església II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-ii | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XIX | l'estructura es conserva força bé però amb vegetació que la cobreix parcialment; a més, la font ha estat inutilitzada. | L'estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l'església parroquial i prop de la Font d'església I. L'estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l'aixeta o brollador. La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s'hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: 'En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 08128-88 | situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. | L'estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font. La situació d'aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l'església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà. Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l'Ajuntament del moment d'inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 41.7598100,2.0145200 | 418078 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font rep la denominació de Font de l'església, en concret són dues fonts amb aquest nom, situades a pocs metres de distància, en la mateixa línia de marge i mur de contenció del terreny a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. La bibliografia diferencia aquesta com a Font de l'església II.L'accés a aquesta font és més complicat. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 80954 | El Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XV-XIX | Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc.. | 08128-20 | a l'extrem sud del terme municipal. | La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans. | 41.7307800,2.0149900 | 418080 | 4620354 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81014 | Porxo del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-rector | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fassina_del_Sol%C3%A0 | XVI | part de l'estructura i de la coberta s'està malmetent. | Es tracta de les restes arquitectòniques del que antigament havia estat una fassina. Part de l'edifici, avui dia està recobert per heures que amaguen la seva estructura; sembla que es tractava d'una construcció de més volum ja que per l'extrem sud-est s'endevina un mur escapçat. L'edifici conservat és de planta rectangular amb un nivell semisoterrani i una planta superior (sembla molt probable que l'interior d'aquesta planta superior pot estar dividida i comptar amb un darrer nivell o altell sota coberta); l'edifici està bastit adossat al terreny natural en una zona en desnivell, fet que determina que mostri diferents alçats visibles de les seves façanes. Així, pel costat de ponent és on observem un major alçat de la façana. Els murs que es conserven dempeus són de paredat comú realitzat amb pedres desbastades i carreus irregulars sense una disposició regular. La coberta visible és una estructura de teules formant dues vessants, amb el carener descentrat, situat més cap a l'extrem nord de la planta, determinant que el vessant de tramuntana sigui molt menor. Pel que fa a les obertures visibles, s'observen dos accessos a l'interior, un situat a la façana nord i que obra a la planta semisoterrània i un altre a la façana est i que dóna directament a nivell de la planta superior. L'obertura d'accés del costat nord està format per les restes d'un gran portal amb un brancal de pedra escairada i una gran llinda monolítica plana; tot i que la seva amplada ha estat modificada posteriorment. D'altra banda, l'obertura d'accés del costat est és una gran obertura en arc rebaixat adovellat sobre muntants de carreus de pedra; aquesta fou transformada, tapiant-la parcialment i convertint-la en una porta senzilla i damunt un finestral. Són visibles també algunes finestres, bàsicament a la façana de ponent, a nivell de la planta inferior hi ha una obertura avui tapiada de llinda en arc rebaixat sobre brancals del mateix material que els murs, i dues petites obertures a manera d'espitllera a la planta superior. De l'interior, destacar que l'espai de la planta semisoterrània està cobert per una volta rebaixada feta amb carreus de pedra tosca; aquesta estança compta també amb una obertura al costat sud que permet il·luminar i ventilar l'interior. | 08128-80 | a uns 60 metres al sud-est de l'església i rectoria de Sant Feliu de Monistrol de Calders. | Segons recull la bibliografia, durant una època entorn al 1600, el poble va comptar almenys amb dues fassines, una hauria estat ubicada en aquest edifici i l'altra es creu que hauria estat situada a Cal Pere negre (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). La referència publicada permet apuntar un origen del segle XVII per aquesta estructura. Tot i que aquesta antiga fassina havia rebut el nom de Fassina del Solà, actualment l'estructura és coneguda com el Porxo del Rector. El nom inicial es deu al fet que era propietat de la propera masia el Solà, la qual també comptava amb dos molins situats a prop d'aquesta. Pel que fa a les restes conservades d'un dels antics molins, es troben situades vers el sud, sud-oest, d'aquest edifici, just a l'extrem oposat de la mateixa feixa on hi ha les restes d'aquesta antiga fassina; de fet, en la feixa es conserva en part l'estructura de l'antiga bassa del molí. Posteriorment la fassina passaria mans de l'església junt amb l'antic mas Guardiola, el qual passaria a ser anomenat també com a rectoria. | 41.7592200,2.0145900 | 418083 | 4623512 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fassines eren indústries destinades a la destil·lació de licor, sembla que en aquesta s'hi feia aiguardent que es portava a vendre bàsicament a comerciants de Moià, a través dels quals s'exportava a Anglaterra, Holanda o Amèrica (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 80963 | Mare de Déu de Montserrat del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-del-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX | Es tracta d'una senzilla capella d'una sola nau, de reduïdes dimensions i de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Un dels murs laterals fa de mur de tanca del barri del mas. Els murs són de paredat comú amb grans carreus escairats fent de cantonera amb un portal d'accés amb brancals de grans carreus de pedra motllurats al cantell que suporten gran llinda monolítica, també motllurada, on es pot llegir la següent inscripció: 'FRANco CAMISANS / Y RUCIÑOL AÑ 1832'. Més amunt de la llinda i gairebé a la zona del capcer se situa una petita finestra amb emmarcaments de pedra. El ràfec de la coberta està decorat amb permòdols realitzats amb maó massís col·locat de cantell. La façana principal és coronada, damunt del carener, per una estructura metàl·lica amb una creu de ferro forjat a capdamunt, element que serveix de suport d'una petita campana. L'interior presenta una coberta en forma d'arc de mig punt (volta de canó) decorada amb pintures que simulen cassetons a la zona del presbiteri. L'altar és abarrocat, centrat per la imatge de la Mare de Déu amb en Nen Jesús a la falda. També es poden observar dues escultures que presenten dos sants de mig cos que guarden relíquies al seu interior. | 08128-29 | al mas el Rossinyol, al davant de la façana principal de la casa, a l'extrem nord-est del pati. | Capella privada construïda per iniciativa de la família propietària de la finca i mas el Rossinyol al segle XIX. Consta que en origen la capella era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Sembla que el canvi d'advocació de l'església pot tenir a veure amb el vincle de la família propietària del mas amb el monestir de Montserrat, ja que el pare Gregori Estrada Gamissans, qui va fer estada al mas durant la seva infància, fou monjo de Montserrat. | 41.7309000,2.0150700 | 418087 | 4620368 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de fitxa d'inventari de la Generalitat de Catalunya fa referència al mas, no únicament a la capella. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80962 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Nau d'una antiga fàbrica tèxtil, tot i que avui dia les seves façanes es troben totalment arrebossades i no és visible el parament dels seus murs, manté el volum de l'antiga fàbrica junt amb l'ampliació que s'hi va fer a mitjans del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'un únic nivell de planta, amb coberta a dos vessants amb el carener en el sentit de l'eix longitudinal de l'edifici. Tot i que actualment la superfície exterior dels murs compten amb un revestiment senzill, les fotografies antigues ens permeten indicar que l'estrcutura és de murs de paredat comú, en els que hi havia els grans finestrals amb llindes en arc molt rebaixat, típics de les naus fabrils; aquestes obertures avui dia es troben modificades i en part tapiades conformant finestres de mides més petites. L'interior era una única nau oberta, sembla que en el darrer període amb un envà de compartimentació; consta que conserva l'encavallada de fusta del sostre. A l'extrem sud, la façana conserva l'estructura del portal d'accés, situat al centre del frontal, per bé que amb la superfície de les parets arrebossada, cosa que no permet veure els materials constructius; damunt el portal i just per sota de l'eix del carener, conserva tapiada una obertura circular. | 08128-28 | a la urbanització Masia Solà, sota la font dels Enamorats. | A inicis del segle XX Monistrol de Calders comptava amb les dues fàbriques tèxtils de l'industrial Clarassó, una situada dins el nucli, al carrer de la Vinya, i l'altra, a la Colònia Clarassó, a peu del riu i de la carretera que comunica amb Calders. Aquesta fàbrica va sorgir com a iniciativa dels veïns de Monistrol, sembla que per contrarestar el monopoli industrial exercit pel Sr. Clarassó. Els inicis de la Fàbrica de la Cooperativa es documenten l'any 1926, quan es va comprar el solar i es començà la construcció de l'edifici. Per la creació de la cooperativa s'empraren de model els estatuts d'una cooperativa del Masnou. El 1928 s'inicià l'activitat industrial. Es tractava d'una fàbrica que funcionava amb un motor elèctric i un sistema d'embarrat que feia funcionar els telers. La bibliografia recull que la cooperativa no era gaire rendible; l'any 1936 va entrar en decadència. Als anys 30, les instal·lacions es van llogar a l'empresa Cardona i Cia.; aquesta va ampliar l'edifici de la fàbrica uns metres per l'extrem nord. Finalment, es va vendre l'edifici a l'empresari barceloní Sr. Cardona. Més tard tornaria a canviar de propietari. Va continuar funcionant com a fàbrica tèxtil durants uns quants anys però en tancar definitivament es va reutilitzar l'espai per altres usos. | 41.7586400,2.0148200 | 418102 | 4623448 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment és utilitzada com a aparcament de vehicles i magatzem. L'edifici també és conegut amb el nom de la Fàbrica de la Cooperativa; de fet, el nom antic era la fàbrica de la Cooperativa Industrial Monistrolenca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81055 | Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joventut | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta que presenta una jove nua asseguda damunt una pedra, damunt d'una peanya feta amb un bloc de pedra sorrenca rectangular. La figura de la jove recolza i creua les seves mans en el genoll esquerre. En general, les formes de l'escultura ens apropen a una concepció classicista que amb l'afegit de la postura de la jove emfatitzen el caràcter de tranquil·litat i serenitat de l'obra. La peça es feta en marbre i mesura 205 x 110 cm aproximadament. | 08128-121 | al Carrer del Torrent amb la confluència amb el Carrer de la Vinya . | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7602700,2.0148000 | 418102 | 4623629 | 1963 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81055-foto-08128-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81055-foto-08128-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81055-foto-08128-121-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Margarida Sans i Jordi | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 103|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/