Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80950 | L'Otzetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzeto | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | les restes conservades de la masia són molt escasses. | Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment. | 08128-16 | a la zona sud del terme municipal. | La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX. | 41.7334400,2.0247600 | 418896 | 4620641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80950-foto-08128-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 82555 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.</p> | <p>Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.</p> | 08095-219 | Turó del Pedró | <p>Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.</p> | 41.7338500,2.0623900 | 422026 | 4620651 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82555-foto-08095-219-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82394 | Capella de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bigues | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26, 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 224 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat bastits amb maons. El parament està rematat amb un campanar d'espadanya cobert amb un sostre enllosat de dues vessants, amb una obertura de mig punt per la campana i coronat amb una creu llatina de ferro. La façana de ponent compta amb una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra. A les façanes de tramuntana i llevant hi ha dues petites finestres a mode d'espitllera i bastides en pedra. A l'interior hi ha un petit altar rectangular, una llar de foc cantonera i un banc de pedra. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb abundant morter. Les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-58 | Baga de Bigues | <p>En origen, la capella era una barraca o borda de pastor de grans dimensions que fou transformada. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la capella també es coneix com l'ermita de Sant Martí i fou obra dels propietaris del mas Bigues, Núria Pujol i Albert Blasi. No ha estat mai consagrada.</p> | 41.7339000,2.0521700 | 421176 | 4620666 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossats a la façana principal, a banda i banda dels accessos, hi ha dos bancs de pedra simples. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82395 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-10 | <p>'Concert a Granera'. La Granària, 43, 2017, p. 8-9. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2017, p. 32. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2014). 'Les masies de Granera. La Roca'. La Granària, 33, p. 29-31. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 199-204 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://trailsantllorenc.blogspot.com/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda nord-est de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc escarser, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, impostes motllurades i la llinda plana gravada amb la següent inscripció 'ROSA Y PEDRO ROCA' i un relleu ovalat gravat amb 'AÑO 1847'. Està descentrat respecte l'eix del carener. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca un portal d'arc rebaixat situat a l'extrem de tramuntana, que forma part d'un cos adossat de planta rectangular i menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. La façana de migdia del volum principal compta amb una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra a la planta baixa i una galeria oberta a l'exterior mitjançant tres obertures d'arc de mig punt bastides en maons i sostingudes amb pilars de pedra amb les impostes motllurades al pis superior. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre volum rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants, i que està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb finestres rectangulars bastides en maons a la façana de migdia i un portal rectangular bastit en pedra i reformat en maons al parament de tramuntana. Adossats a l'extrem sud-oest de la construcció principal hi ha dos volums rectangulars més. El central presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i consta de planta baixa i pis. A la façana de ponent hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat, i una galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, situada a la façana de migdia. La galeria té sortida a una terrassa oberta que cobreix el volum lateral, que és rectangular, s'organitza en una única planta i compta amb una finestra d'arc rebaixat i quatre finestrals d'arc de mig punt,totes bastides en maons. Els volums auxiliars es situen a la banda nord-oest de la construcció principal, tancant l'era de cairons que s'ubica davant de la façana principal. Destaca un volum de planta rectangular amb teulada de dues aigües i organitzat en un nivell, que presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra. Al seu costat hi ha les restes d'un antic cobert bastit en pedra. Tancant l'era per la banda de tramuntana hi ha les restes d'un antic cobert bastit en pedra, sense coberta i que conserva les restes de dos pilars fets de maons. En general, totes les construccions estan bastides en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums.</p> | 08095-59 | Quintana de la Roca | <p>En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Roca' (Pont, 2016: 49). L'any 2017, a l'era de la masia i dins dels actes del tercer festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert del Campus orquestral del Moianès, organitzat per les Joventuts Musicals, i un taller de batre a mà.</p> | 41.7338100,2.0390000 | 420081 | 4620668 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82395-foto-08095-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82395-foto-08095-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82395-foto-08095-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal, i delimitada pels volums auxiliars i pel propi desnivell del terreny, es conserva l'antiga era de la masia, bastida en cairons. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82424 | Bassa de cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-marti-0 | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada al marge del camí que comunica el barri de Baix amb la masia de l'Agulló, al costat d'un camp. Està formada per un rebaix d'un metre de profunditat aproximat, que presenta una planta ovalada i força allargassada d'uns 6 metres aproximats. Es troba en desús, amb l'interior ple de petjades de senglars i fins i tot un arbre, i amb alguna esllavissada de les parets que delimiten el seu perímetre.</p> | 08095-88 | Camí de l'Agulló - Barri de Baix | <p>La bassa era propietat de la masia de cal Martí. Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja.</p> | 41.7341300,2.0681700 | 422507 | 4620677 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82424-foto-08095-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua emmagatzemada a la bassa era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 81271 | Barraca del Pau Joanet al Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pau-joanet-al-rossinyol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6038) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura. | 08128-337 | uns 130 metres al nord nord-oest de la masia el Rossinyol, al peus d'unes feixes. | 41.7337800,2.0142400 | 418022 | 4620688 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 84162 | Font del Pontarró o de l'Alcantarilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro-o-de-lalcantarilla | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 32. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font de raig, que raja de la paret de l'estructura del pont per mitjà d'un broc. Per sobre hi ha dues lloses de pedra amb inscripcions, una d'elles amb els noms dels seus restauradors, l'any 2004; l'altre, amb el següent vers: 'Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure't rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit' | 08064-210 | La Noguera | 41.7348100,2.1352700 | 428088 | 4620694 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Pontarró o de l'Alcantarilla es troba en un petit pont de la carretera C-59, que salva el pas del torrent de la Guineu, a l'alçada del punt quilomètric 29,1. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 84022 | Poua de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-noguera | <p>ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.</p> | XVII-XVIII | <p>La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.</p> | 08064-70 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7348900,2.1346600 | 428038 | 4620704 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84022-foto-08064-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82598 | Barraca codi 10363 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10363 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca de grans dimensions situada a la part superior d'un elevat marge. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud-oest. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior, tot i que hi ha una obertura circular central delimitada amb pedres, a mode de xemeneia. També compta amb un voladís de llosa plana a tot el perímetre de la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura ametllada, amb la llinda plana. Compta amb dues petites finestres rectangulars obertes a les façanes sud-oest i nord-oest. No ha estat restaurada. Per accedir-hi cal grimpar per un irregular corriol ascendent des del camí del torrent.</p> | 08095-262 | Quintana de la Roca | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7341000,2.0357600 | 419812 | 4620704 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 84179 | Forn del Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-ricard | ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51. | XVII-XX | En estat ruïnós. | Restes d'una teuleria que només conserva una entrada a una boca, formada amb un arc a plec de llibre. És construïda amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. Les seves mesures aproximades són 6 m d'amplada per 5,5 m de profunditat. En destaca la presència de les restes d'una antiga cabana al seu costat. És de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter, amb coberta de teula àrab a dues vessants, perpendicular a la façana. Presenta una porta, amb una llinda de pedra amb l'any '1848' inscrit. Probablement correspon a una edificació annexa a la teuleria. | 08064-227 | El Ricard | La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7348200,2.1182600 | 426674 | 4620710 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84179-foto-08064-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba a llevant dels plans del Ricard. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 84055 | Rajoleria de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-la-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, teules principalment, situat a la Noguera, a tocar del marge d'una pista a una zona boscosa, a tocar del límit de terme amb Sant Quirze Safaja. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció.</p> | 08064-103 | La Noguera | <p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</p> | 41.7349500,2.1342100 | 428000 | 4620711 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84055-foto-08064-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També coneguda com a Teuleria de la Noguera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 82401 | El Calvó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calvo | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 46. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 30-31, 44. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 153-158 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada delimitada amb una tanca metàl·lica que envolta la finca. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana de migdia. La coberta de tramuntana presenta les vessants disposades a diferent nivell, fet que implica que la banda de ponent d'aquest volum estigui distribuït en planta baixa, pis i golfes, mentre que la de llevant s'organitza en dos nivells. Per contra, el volum de migdia està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana de migdia compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una galeria oberta a l'exterior mitjançant un gran finestral d'arc escarser bastit en pedra, amb l'ampit i les impostes motllurades. Al pis superior hi ha un altre finestral de les mateixes característiques, tot i que d'arc rebaixat. La resta d'obertures de la construcció es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d'elles amb els ampits motllurats i reixes de ferro. De la façana de llevant destaca una petita finestra d'arc de mig punt bastida amb carreus de pedra i la llinda decorada a mode d'arc conopial ornamentat. També destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana decorada a mode d'arc apuntat i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha un altre portal rectangular emmarcat en pedra i un finestral de les mateixes característiques que els de la façana sud, al pis superior. Adossat a l'extrem sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb teulada de dues vessants rehabilitada i organitzat en un sol nivell, a mode de magatzem. En destaca un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. Alhora, adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cobert bastit en pedra i maons, amb teulada de fibrociment. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Alguns dels paraments compten amb un revestiment arrebossat que els cobreix.</p> | 08095-65 | Serrat del Calvó | <p>Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). L'any 1157 formava part de le terres que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a la zona. Posteriorment, l'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conrea unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols, tot i que s'especifica que és del terme de Granera i no pas de Castellterçol. El nom de la construcció torna a aparèixer mencionat en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Calvo', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Calvó encara pertany a la sufragània de Sant Julià, tot i que consta com el mas de la vídua Calvona (Pladevall, 1991: 98). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que en Francisco Calvó habita la seva pròpia casa, identificada amb el número 4. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Carbó' (Pont, 2016: 48). Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la part superior de la façana de migdia hi ha una inscripció gravada damunt del revestiment amb la data 1797.</p> | 41.7346600,2.0889700 | 424238 | 4620717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82401-foto-08095-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82401-foto-08095-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com el Cauvó o el Cuvó (noms derivats de la pronunciació de la gent de la zona). És probable que es conservi el forn de coure pa i una cisterna per l'aigua (no s'ha pogut comprovar). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 81101 | Font dels Tres Pins o de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-pins-o-de-sant-jordi | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | Es tracta d'una font situada en un entorn natural, en una zona boscosa, tot i això, la font compta amb una estructura construïda conformada per dos murs de pedra que actuen a manera de murs de contenció del terreny, a la confluència dels quals, quedant ubicada en una zona central hi ha una fornícula a l'interior de la qual hi ha la font. La fornícula és amb llinda de mig punt, tot obrat en pedra i maó, al centre del frontal hi ha unes rajoles decoratives en que hi ha dibuixat un Sant Jordi dalt d'un cavall matant el drac. La zona està condicionada amb una taula i bancs. El lloc està cuidat. | 08128-167 | uns centenars de metres al nord de la masia el Rossinyol, al peu d'un camí forestal. | 41.7341200,2.0162600 | 418190 | 4620724 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81101-foto-08128-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 84034 | El Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-munt | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-82 | Serrat Llarg del Munt | La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols. | 41.7350900,2.1103000 | 426012 | 4620747 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84034-foto-08064-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82563 | Barraca del Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-milhomes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55.</p> | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-est d'una zona emboscada, localitzada a la banda de llevant del pla del Milhomes. Actualment, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa pràcticament impossible realitzar una descripció acurada de l'element. Tot i així s'observa un tram de paret formada per la roca natural de la zona i algunes pedres irregulars adaptades a les escletxes que s'hi observen.</p> | 08095-227 | Pla del Milhomes | <p>Durant un temps, la balma fou arranjada i hi vivien dos captaires, un dels quals era conegut com el Milhomes.</p> | 41.7348600,2.0674800 | 422451 | 4620759 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82483 | Fita del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-pedro | XVIII-XX | <p>Fita aïllada situada a la banda de llevant del cim del Pedró, en una zona emboscada. Es tracta d'un bloc de pedra de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida. Es troba anclada al subsòl i emmarcada per tres grans lloses de pedra situades a terra, en tres de les seves cares, a mode de falca.</p> | 08095-147 | El Pedró | 41.7348800,2.0633600 | 422108 | 4620765 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82483-foto-08095-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82483-foto-08095-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82483-foto-08095-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 80983 | Forn de calç del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-rossinyol | XVIII-XIX | encara manté força sencera l'estructura, tot i que hi ha algun despreniment i l'interior s'ha anat omplint de sediment. | Restes d'un forn tradicional de calç, del qual es conserva visible part de la cambra de cocció, de planta lleugerament ovalada, d'entorn a tres metres de diàmetre i més de dos metres d'alçada; es tracta d'una cambra excavada en el terreny natural, al costat més nord conserva un parell de filades de carreus com a coronament de l'estructura. Actualment té part de l'interior cobert de sediments i vegetació, especialment al davant del que seria la zona d'accés a l'espai de combustió, per on es carregaria de llenya per anar alimentant el foc. Des de l'interior del forn es pot identificar el que sembla la boca d'accés a la cambra de combustió. Les parets de l'estructura mostren la coloració habitual per l'efecte de l'acció del foc. | 08128-49 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | Es desconeix la data de construcció i utilització d'aquest forn, el fet que la masia el Rossinyol vagi experimentar importants obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles XVIII i XIX, poden portar a pensar que es correspongui a una estructura d'aquest període, bastit a fi de subministrar material per les obres de la casa. | 41.7344800,2.0118700 | 417826 | 4620768 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes del forn estan situades a pocs metres sobre el camí que discorre per aquesta zona, al costat mateix d'una petita rasa que conforma un torrent habitualment sec. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 84983 | Alzina de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puigdomenec | L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local. | 08055-125 | Just a ponent de Can Puigdomènec | 41.7357200,2.1523100 | 429506 | 4620781 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 82568 | Alzines de la carena del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-carena-del-marcet | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | <p>Conjunt d'alzines sureres (Quercus suber) situades als marges del camí que puja del Marcet cap al serrat del Calvó, just en un revolt força tancat. Es tracta de diversos exemplars d'alzina surera, que majoritàriament presenten els troncs centrals de perfil sinuós i esvelt, caracteritzats per una escorça gruixuda de color grisenc i rugosa, que fa pensar que mai han estat pelades. Les capçades són, en general, allargassades i estan ramificades tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura. Les fulles són lleugerament lobulades i dentades, amb diverses tonalitats de verd, de més fosc a més clar. Destaquen dos exemplars del conjunt que presenten una major embergadura que la resta. Ambdues tenen el tronc central bifurcat i aquest, alhora, altra vegada bifurcat.</p> | 08095-232 | Carena del Marcet | 41.7353000,2.0809000 | 423567 | 4620796 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Són els únics exemplars d'alzina surera que hi ha en tot el terme municipal. Segons el sr. Pere Genescà, aquests exemplars no són gens comuns al territori i no s'explica com han pogut arribar fins aquest lloc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 84995 | Boixos de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-de-puigdomenec | Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens. | 08055-137 | Al nord-est de Can Puigdomènec | 41.7359900,2.1547100 | 429706 | 4620809 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||
| 82569 | Alzina de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de l'Agulló, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés i al costat de diversos volums arquitectònics auxiliars que hi ha situats a la banda de ponent de la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, que presenta un robust tronc central que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Compta amb un canó aproximat d'uns 2 metres i una capçada d'uns 13 metres.</p> | 08095-233 | Masia de l'Agulló | 41.7353400,2.0698700 | 422650 | 4620810 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82485 | Túnel de la carretera de Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-i | XIX-XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de llevant està emmarcada amb carreus de pedra, amb un contrafort lateral que la protegeix. Tant el contrafort com el mur que emmarca el túnel per la banda de tramuntana estan rematats amb carreus de pedra treballats. La boca de ponent, en canvi, és força més petita. Està bastida en pedra i recull les aigües de la cuneta de la via. Està indicada mitjançant un pedró circular.</p> | 08095-149 | Carretera BV-1245, km. 7,1 | 41.7355800,2.0738700 | 422983 | 4620833 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82392 | L'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagullo | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 118-123 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem de llevant de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Un camí empedrat li dóna accés. La dovella clau està gravada amb un escut amb l'acrònim de Jesús. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La que està situada damunt del portal també té l'ampit motllurat. De la façana de tramuntana destaca una finestra al pis, amb les mateixes característiques que la que es troba damunt del portal. La façana de ponent, en canvi, compta amb diverses obertures bastides en pedra i maons. A continuació hi ha un volum rectangular organitzat en un dos nivells i amb teulada d'un sol vessant, que presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra a la façana principal. Adossat a ponent d'aquest volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, en fase de construcció. Una cisterna rectangular amb la coberta plana es troba adossada a la seva façana de ponent. Per altra banda, a l'extrem de llevant de la façana principal, hi ha un volum rectangular organitzat en dues plantes, i teulada d'un sol vessant, que amplia la zona residencial de la masia. En darrer terme, adossat a l'extrem nord-est de la construcció, hi ha un volum de planta irregular organitzat en un sol nivell i sense coberta. Finalment, adossat al volum principal per la banda de tramuntana, hi ha un petit cos rectangular amb teulada d'un vessant corresponent a una cort. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter.</p> | 08095-56 | Quintana de l'Agulló | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Lagulo', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Agulló torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Posteriorment, la masia apareix mencionada en la documentació consultada datada l'any 1658. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Agulló' (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joaquim Roger i Amat, probablement durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està situat a uns 300 metres a ponent del pantà del Marcet, que també forma part de la mateixa finca.</p> | 41.7356300,2.0709600 | 422741 | 4620841 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82392-foto-08095-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82392-foto-08095-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82392-foto-08095-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de ponent de la construcció principal hi ha un sèrie de volums i coberts relacionats amb l'explotació agrícola de la finca. Destaca un porxo obert situat al nord-oest de l'edifici. Presenta una coberta de planxa metàl·lica restituïda i sostinguda amb dues encavallades de fusta i quatre pilars fets amb maons. Una de les imatges s'ha extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82441 | Font de Caldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-caldat | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 29.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Font situada al marge de migdia del torrent de la font de Caldat. S'hi accedeix mitjançant un corriol que descendeix de les roques de Caldat. Es tracta d'una deu natural que brolla d'una mina situada a la part inferior d'una roca, mitjançant una obertura més o menys rectangular. L'aigua cau al fons del torrent quedant embassada. El seu accés és molt dífícil donada l'abundant vegetació que hi ha a la zona.</p> | 08095-105 | Torrent de Caldat | <p>Antigament, a l'hivern rajava de forma abundant, mentre que a l'estiu només emanava un filet d'aigua.</p> | 41.7354900,2.0544100 | 421365 | 4620841 | 08095 | Granera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82441-foto-08095-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 81149 | Barraca 1 de la Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-bauma-freda | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6144) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-215 | a la dreta de la riera de l'Om, prop de la Bauma Freda, vers llevant. | 41.7355000,2.0248100 | 418903 | 4620869 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81149-foto-08128-215-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 82470 | Creu dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-capellans | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XVIII | <p>Creu aïllada inscrita damunt d'una roca natural de la zona, a la vessant de ponent de la serra del Pedró, molt a prop del camí que recorre la carena. Aquesta roca està situada just en un revolt pronunciat que fa el corriol que puja cap a la carena, des del collet de Llebre, i està incisa en el frontal de ponent de la roca, que està orientada al corriol. La creu és llatina i està emmarcada lateralment per dos dels números de l'any al que fa referència, 1737. Malgrat això, els dos darrers números estan força degradats i no es pot assegurar que l'any en qüestió sigui aquest.</p> | 08095-134 | Serra del Pedró | <p>Tot i que la creu està datada al segle XVIII, en la documentació consultada de mitjans del segle XVII, apareix mencionada la zona com 'Lo Grau dels Capellans'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la creu commemora el lloc on van matar un vicari de Granera que anava a dir missa a Sant Llogari de la Sala, actualment dins del terme de Castellterçol.</p> | 41.7358400,2.0629700 | 422077 | 4620872 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 84165 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-4 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. El seu cabal era abundós i apreciat. | 08064-213 | La Noguera | 41.7366000,2.1356300 | 428120 | 4620893 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84165-foto-08064-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ degut a que l'indret es troba completament emberdissat. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82552 | Pantà del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-del-marcet | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Neteja del pantà del Marcet'. La Granària, 30, 2012, p. 7-8. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. Http://moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | XX | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica textil del Marcet, situada a tramuntana. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud.</p> | 08095-216 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,7 | 41.7361300,2.0750500 | 423082 | 4620893 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82552-foto-08095-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 84988 | Font i safareig de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-puigdomenec | XIX | Cobert de vegetació | Font encaixada al vessant est del torrent del bosc, de la qual i directament d'un orifici a la roca emana de manera natural surgències d'aigua. L'aigua ha estat parcialment canalitzada per abastir el safareig de Puigdomènc situat uns metres més al sud. El safareig té una planta trapezoïdal i es troba adossat per la seva banda est a un aflorament rocós per on arriba l'aigua procedent d ela font. Correspon a una construcció feta íntegrament amb maons rectangulars col·locats a trencajunts i lligats amb morter. S'identifiquen dues zones de rentat, una dividida en dos espais individuals separats per una petita pilastra i un altre, amb les mateixes característiques però sense compartimentació. En total doncs es veuen quatre espais de rentat, tal i com suggereixen les obertures, per a col·locar les cames just per la cara externa de l'estructura, a l'alçada de les taules de rentar. El receptacle on s'acumulava l'aigua estava revestit de morter lliscat per impermeabilitzar-lo. Una espècie de canaló, també de maó, entre les dues taules de rentar, feia de sobreeixidor. | 08055-130 | A Marfà, entre Can Puigdomec i el riu Tenes | 41.7368300,2.1544100 | 429682 | 4620903 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals) | Actualment no hi brolla aigua | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82573 | Boix de la font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-de-la-font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | Colonitzat per la vegetació del seu voltant. | <p>Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.</p> | 08095-237 | Torrent de la Roca | 41.7360400,2.0416400 | 420303 | 4620913 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 84180 | Poua petita de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-petita-de-la-noguera | <p>ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/</p> | XVII-XX | En estat ruïnós. | <p>Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.</p> | 08064-228 | La Noguera | <p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.</p> | 41.7368300,2.1355300 | 428112 | 4620918 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84180-foto-08064-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 82629 | Barraca codi 17778 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17778 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petits enderrocs laterals. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb pedruscall exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre d'uns 3m i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada, està afectada per l'abundant vegetació de la zona i està situada sota d'una feixa.</p> | 08095-293 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7363700,2.0453200 | 420610 | 4620947 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 81188 | Barraca del Carnerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carnerol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6136) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns petits esfondraments. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud i de llinda plana monolítica. | 08128-254 | a la zona sud-est del terme municipal, al costat dret de la riera de l'Om. | 41.7362400,2.0284200 | 419204 | 4620948 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81188-foto-08128-254-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 81247 | La Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-freda | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Gran balmat conformat en una zona de roca d'aglomerat situada en un meandre de la riera de l'Om, compta amb una gran visera de roca sota la qual s'obra una amplia obertura orientada a migdia. L'espai del balmat és allargat, d'amplada i alçada considerable. Té molt bona orientació i situada a tocar del torrent. A l'interior s'hi observen escasses restes de murs. | 08128-313 | a la zona sud-est del terme municipal. A tocar de la riera de l'Om, al vessant nord de la costa. | 41.7362400,2.0235700 | 418801 | 4620953 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81247-foto-08128-313-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la denominació s'empra la forma bauma, la qual s'utilitza habitualment a la zona.Autors de les imatges: Jordi Gual Purtí i Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 84883 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-0 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 103. | XVII | El Mas Torroella està conformat per tres edificacions (i altres petits annexes) situades al peu del camí que va des de la urbanització del Solà del Boix (Sant Quirze Safaja) fins la Casanova de la Vall (Castellterçol). De les tres edificacions, la que sembla correspondre a l'edifici primigeni és la situada més al nord-oest. De planta rectangular i amb una orientació nord-oest/sud-est, es tracta d'un edifici de maçoneria i arrebossat de morter de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues aigües. No obstant, els paraments mostren que l'edifici hauria estat anteriorment de planta baixa i un pis, sobreelevat posteriorment. Malgrat les evidents modificacions, s'hi conserva una llinda de finestra amb l'any 1661 inscrit, que correspondria a una de les actuacions d'arranjament. | 08055-25 | A prop del turó de Torroella | L'existència del mas està documentada des del segle XIII i s'ha mantingut ocupat des de llavors. | 41.7374400,2.1472200 | 429085 | 4620976 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82631 | Barraca codi 18143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18143 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a un marge de roca natural de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula de forma ovalada, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca del marge. De fet, tot el lateral de ponent està format per aquesta roca. El portal està delimitat amb una reixa de galliner. Presenta uns 4m de longitud, per 1,5m d'amplada i uns 2m d'alçada, finalitzant a la part superior de la feixa. No ha estat restaurada.</p> | 08095-295 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7367600,2.0442600 | 420522 | 4620991 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82454 | Font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | XVIII-XIX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada en el marge de tramuntana de la quintana del Coll,sota de la masia. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa impossible la seva documentació. Tot i així, s'observa un petit embassament d'aigua de planta irregular, que emana del marge rocós. Destaca la presència d'un gran llorer al costat de la bassa.</p> | 08095-118 | Quintana del Coll | <p>Pel que sembla, l'aigua sortia de la roca formant un bassal. Posteriorment es va construïr un dipòsit al mig del torrent de la Roca, amb una aixeta per a regular la sortida de l'aigua i un sobreeixidor per fer-la arribar fins a la font.</p> | 41.7367600,2.0425200 | 420377 | 4620993 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82454-foto-08095-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82454-foto-08095-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82454-foto-08095-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions aportades per l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, es tracta d'una font de mina integrada en una capelleta. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 81155 | Barraca de la Bauma de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-bauma-de-lermita | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6137) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura està sencera però té vegetació que l'amaga parcialment; algunes parts del mur mostren poca estabilitat. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica i brancals formats per grans blocs a la meitat inferior amb orientació al sud. | 08128-221 | a la zona de l'Otzetó, a la dreta de la riera de l'Om, prop de la Bauma de l'Ermità. | 41.7366500,2.0270600 | 419092 | 4620995 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81155-foto-08128-221-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82561 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).</p> | 08095-225 | Baga del Marcet | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 84991 | Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenec | XVIII | Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor. El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud. La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat. Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat. Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant. Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes. En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals. Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual. | 08055-133 | Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja. | Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers | 41.7377000,2.1538600 | 429637 | 4621000 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 81150 | Barraca 2 de la Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-bauma-freda | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6146) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té una part de la coberta i dels murs del costat oest esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-216 | a la dreta de la riera de l'Om, damunt la Bauma Freda, a poca distància. | 41.7368300,2.0241400 | 418849 | 4621018 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81150-foto-08128-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 82490 | Túnel del revolt de la Coforna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-revolt-de-la-coforna | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XIX-XX | La boca de llevant està coberta d'abundant vegetació. | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de ponent està formada per un arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Aquesta obertura està emmarcada per dos contraforts laterals que la protegeixen, rematats amb lloses de pedra planes. Aquesta boca rep les aigües que baixen de l'horta de l'Agulló mitjançant un salt d'uns 5 metres. La boca de llevant, per contra, està completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-154 | Carretera BV-1245, km. 7 | 41.7373100,2.0734800 | 422953 | 4621025 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82490-foto-08095-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La paraula coforna indica un lloc estret i fondo. Podria fer referència al baixant que segons les informacions consultades hi ha des del revolt i fins al pantà del Marcet. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 80995 | Balma i tombes de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-tombes-de-lermita | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRANDO I ROIG, A. (1992): Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Monografies Vallesanes, 18. Editorial Ègara. Terrassa. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova http://www.geb.cat/balma-freda-monistrol-de-calders-moianes/ | les restes es troben abandonades i sense cap mena d'actuació de consolidació o conservació. | Es tracta d'una balma amb restes d'estructures de murs i damunt la qual, en la mateixa roca hi ha una tomba excavada. La balma és de dimensions considerables amb l'obertura orientada a ponent, en la que s'hi localitzen diversos murs de pedra, d'una banda, les restes d'un mur bastit en paral·lel a la balma, a manera de tancament o façana, i a l'interior restes d'alguna construcció, semblaria alguna compartimentació de l'espai interior. La balma està conformada per una única cavitat, amb una fondària entorn als 7,5 metres. Pel que fa a la tomba, situada a la part superior de la mateixa roca que conforma la balma, es correpon a una tomba rebaixada en el mateix terreny natural, és de planta lleugerament trapezoïdal, amb els angles arrodonits; les mides aproximades són: 2 metres de llargada, 0,60 metres d'amplada i uns 0,40 metres màxims de profunditat; mostra una orientació aproximadament est-oest. La roca on es localitza la balma i la tomba és del tipus gres. | 08128-61 | a l'àrea sud-est del terme municipal i al sud del Serrat de la Trompa. | La tipologia de la tomba podria correspondre a una cronologia alt-medieval dels segles VIII-IX (FERRANDO:1992), tot i que caldria estudis més aprofundits per acabar de precisar-ne la cronologia. Pel que fa a la balma encara és més complicada la seva atribució cronològica, ja que els models d'hàbitat en balma són molt amplis, no hi ha cap estudi específic realitzat que permeti aportar dades concretes per la seva adscripció cronològica. Es creu que pot estar relacionada amb la presència de la tomba, per tant, podria ser de cronologia alt medieval, sense que es pugui descartar una extensa perduració d'ocupació al llarg dels segles, encara que sigui de manera esporàdica i per a usos diversos, i molt possiblements en ocupacions temporals. També resta pendent d'estudi la possible vinculació amb la molt propera cova de l'Ermità, en relació a la qual s'ha escrit que podria tenir una ocupació estacional alternada amb la balma segons el període de l'any. | 41.7369400,2.0278800 | 419160 | 4621026 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Concretament a la zona hi trobem tres elements a diferenciar, la balma, la tomba i la cova de l'Ermità; a la fitxa es descriuen la balma i la tomba per la seva proximitat, la cova es descriu en una altra fitxa.El corriol que porta a la balma es pren a la zona de la masia l'Otzet, és un sender que porta a la carena del Serrat del Moro, alguns trams són poc fresats, el darrer tram és a través d'una ampla pista que discorre sota el camí, des d'aquesta pista es gira vers l'esquerra fins arribar a la balma.Actualment, la balma és emprada com a lloc de resguard de caixes d'abelles. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 82457 | Abeuradors de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeuradors-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Coberts de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta més o menys rectangular, situada al bell mig d'un torrent que marxa en direcció a la carretera BV-1245, al quilòmetre 7 aproximadament. Es tracta d'un aflorament d'aigua que neix del terra rocós i omple una bassa natural. Per contra, el mur de llevant d'aquesta bassa, que fa de contenció de l'aigua, està bastit en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter. La part superior del mur està rematada amb una filada de pedres ben escairades. L'interior d'aquest mur compta amb un revestiment lliscat. En un dels extrems de la bassa hi ha un registre quadrat modern i a l'altra banda una caseta bastida amb maons.</p> | 08095-121 | Horta de l'Agulló | <p>Antigament, en aquesta zona hi havia unes petites basses on es duïa els animals per abeurar-los.</p> | 41.7376700,2.0715900 | 422796 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A prop de l'estructura hi havia la font de l'Agulló, tot i que no s'ha pogut localitzar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82553 | Pantà de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-baix | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona. | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta més o menys rectangular, adaptada a l'orografia de la vall i compta amb dues presses situades als extrems de tramuntana i migdia, bastides amb ciment. Aquestes construccions estan relacionades amb la fàbrica textil del Marcet, situada al seu costat de tramuntana. El pantà amida uns 150m de longitud per una mitjana d'uns 15m d'amplada, tot i que a la seva banda sud és més ample. Està tocant a l'inici del pantà del Marcet, situat al sud.</p> | 08095-217 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,5 | 41.7377100,2.0766500 | 423217 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 81096 | Cova de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lermita-0 | http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova | Es tracta d'una cova que es localitza en una zona rocosa de gresos amb parets molt estratificades; es tracta d'una cavitat d'una sola galeria, amb un recorregut aproximat d'uns 7,5 metres. A la zona de la boca de la cova hi ha una figuera que ajuda a ubicar la cavitat. | 08128-162 | A la zona sud-est del terme municipal, accés a partir del corriol que va al Serrat del Moro. | 41.7374400,2.0268500 | 419075 | 4621083 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situada prop de la balma i tomba de l'Ermità. De difícil accés i localització.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 83961 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-5 | <p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].</p> | XVI | <p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br /> La torre de defensa </span></span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.</p> | 08064-9 | Ctra. C-59, km 27. | <p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual </span></span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.</p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.</span></span></p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època islàmica.</span></span><br /> </p> | 41.7385700,2.1326100 | 427871 | 4621114 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83961-foto-08064-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 82498 | Cocó del Coll I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-coll-i | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | Tapiat i cobert de vegetació. | <p>Cocó de marge integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat al sud. Presenta una gran obertura rectangular bastida amb una gran llinda plana i els brancals fets amb pedres de mida mitjana sense treballar. Es troba tapiat amb pedres i terra de la zona.</p> | 08095-162 | Quintana del Coll | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7379000,2.0432000 | 420435 | 4621119 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 81083 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-2 | <p>-AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Diputació de Barcelona. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla d'ús públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2019). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Passejades guiades 2019. Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat. Espais Naturals i Medi Ambient. (Fullet informatiu rutes 2019) -HERNÁNDEZ, J.; MELERO, J.; GRAU, J. (2011): VII Monografies de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció de Comunicació i Àrea d'Espais Naturals. -LORENZO, C.; FERNANDEZ, I. (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Ed. Diputació de Barcelona. https://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc</p> | XX | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i el Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees. Els municipis que el componen són: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. El municipi de Monistrol de Calders compta amb 325,69 ha del seu territori que formen part del Parc Natural, concretament s'estén de la part central cap al sud del terme municipal. El parc està format per dos grans massissos muntanyosos que li donen nom i formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats, a Sant Llorenç de Munt, trobem el Montcau, de 1.056 metres d'alçada i la Mola, de 1.103 metres d'alçada; pel que fa a la Serra de l'Obac, destaquen el Castellsapera de 939,3 metres, el turó de Castellar, de 931 metres i el de les Tres Creus de 929,7 metres. El parc està limitat a l'oest per la riera de les Arenes, un afluent de la riera de Rubí, a l'est pel riu Ripoll, al sud pel pla de Terrassa-Sabadell i pel nord fins al Montcau. La hidrografia és complexa, amb un entramat de barrancs, torrents, rieres i torrenteres que alimenten els dos rius principals, el riu Ripoll que desaigua al Besòs i la riera de les Arenes que ho fa al Llobregat. De fet, entre les capçades dels dos cims més alts del parc es situa la divisòria d'aigües entre la conca del Besòs i la del Llobregat. L'orografia d'aquest paisatge és el resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Per això trobem un terreny rocós, escarpat, amb cingleres i falles profundes o canals ben conegudes. En aquest sentit, destaquen les potents masses de conglomerats, en gran part calcaris, conformats per cims escarpats i vessants força tallats, prenent especial relleu grans diàclasis formant cingles i agulles que han quedat separades per acció de l'erosió. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna que hi és present. Al territori del parc poden diferenciar-se dos dominis de vegetació, d'una banda, el de l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i d'altra banda, el de l'alzina interior o montà amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis; entre algunes espècies, a destacar que trobem la pinassa (Pinus nigra), el pi roig (Pinus sylvestris) i l'alzina, (Quercus ilex) amb arboç (Arbutus unedo) o el bruc del gènere Erica. L'ocupació humana al territori que ocupa el parc és documentada des de la Prehistòria; en quant a nuclis de població, compta amb diversitat de nuclis originats a l'Alta Edat Mitjana. Les poblacions que formen part del parc, així com el conjunt del territori, experimentà un increment en el nombre d'habitants i de retruc en el volum d'edificis construïts a partir del segle XVII i especialment del XVIII, coincidint amb un augment poblacional arreu del territori català. Repartits pel territori trobem nombroses capelles, ermites, masos, algun monestir, junt amb altres elements patrimonials de caire més popular resultat de l'acció antròpica sobre el territori, en són un clar exemple la construcció de marges per suportar les feixes o terrasses per plantar-hi vinya, les barraques de vinya, tines, trulls, de forns de calç, forns d'obra o teuleries, les traces d'antigues places carboneres, pous de glaç, fonts i altres tipus de construccions.</p> | 08128-149 | bàsicament la part sud del terme municipal; s'inicia al sud del poble. | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana incorpora aquest espai en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 s' inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc (la publicació de la seva aprovació és en el BOE núm. 87, d'11 d'abril de 1973). L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc; i publicada la seva modificació en el DOGC 827 de 10 d'abril de 1987). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre; aprovat definitivament en el DOGC 2721, del 9 de setembre de 1998), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.7377500,2.0129700 | 417921 | 4621130 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81083-foto-08128-149-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos nutricionals del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de la fauna mediterrània. El característic relleu present al parc, amb gran quantitat de parets rocoses que faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraaetus fasciatus. Al municipi del Monistrol de Calders, el parc té un petit Punt d'Informació ubicat al centre del poble, concretament a la Plaça de la Pedrera; obert els matins dels dissabtes, diumenges i festius des del 2 de març al 25 de juliol, i del 6 de setembre al 13 de desembre. En el parc hi ha diversos centres d'interpretació i punts d'informació repartits pels diferents municipis que l'integren; a través d'aquests, s'ofereixen diferents tipus de recursos i activitats per conèixer millor el parc, com itineraris, exposicions permanents, visites guiades, així com altres activitats complementàries i més puntuals. De la mateixa manera que tots els Parcs Naturals de Catalunya, el Parc Naturals de la Serra del Munt i l'Obac també forma part de la Xarxa Natura 2000, Declarat com a Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014 (el número identificador de la corresponent fitxa és el ES5110010). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.