Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42239 | El Sillín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sillin | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 46-47. | XX | Es troba desmuntada al magatzem municipal. | Escultura realitzada en ferro, recorda els sellons dels antics tricicles. | 08031-65 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). Anteriorment va estar situada a la Plaça dels Arbres. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7323600,1.5246200 | 377300 | 4621113 | 1993 | 08031 | Calaf | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Àlex Soler Fumanal | Actualment és troba en un magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 44600 | Arròs Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-paperer | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ajuntament-consell-comarcal-museu-moli-paperer-i-capellades-comer%C3%A7-junts-en-la-promocio-de-l-arros-paperer-100.html | XXI | Es una recepta culinària promoguda per la Sra. Montserrat Miquel. Es un arròs caldos amb rostit de vedella que intenta recrear el menjar dels paperers que originàriament estaria fet amb xai. Es un reflex d'una visió patriarcal de l'empresa | 08044-233 | Capellades | Es una iniciativa de promoció econòmica i d'atracció turistica promoguda des del Museu Paperer per generar una dinàmica integral del món paperer com a reclam cultural capelladí. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44600-foto-08044-233-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La recuperació d'aquesta perla gastronòmica, impulsada des del Museu Molí Paperer, va comptar inicialment amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Anoia, la Diputació de Barcelona i el Gremi de Restauració de l'Anoia i va culminar en una presentació amb l'assistència de Carme Ruscalleda i membres de la Fundació Alícia.Des de l'àrea de Promoció de l'Ajuntament de Capellades s'ha volgut donar continuïtat a aquesta embranzida inicial i després de reunions amb membres de Capellades Comerç, la direcció del Museu Molí Paperer i representants del Consell Comarcal, s'han impulsat accions per aconseguir-ho.Així, per exemple, l'arròs paperer va ser el protagonista de la tradicional arrossada de la Festa Major i diversos aparadors d'establiments de la vila han estat decorats amb elements relacionats amb l'arròs paperer. D'altra banda, a més de poder-lo trobar a la carta d'una vintena de restaurants de la comarca, al Museu Molí Paperer i en diversos comerços de la vila es pot adquirir un pack amb els ingredients necessaris. | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 46233 | Assassinat d'una noia a la Capella de Marçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-duna-noia-a-la-capella-de-marca | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La història està fixada a la bibliografia, però no és present oralment. | Història que recorda l'assassinat, al segle XIX, d'una noia a les proximitats de la capella dels Sants Metges de Marçà. Uns individus van prendre la noia, d'una masia propera, i la van matar, arrossegant després el cadàver pel corriol que va de la capella fins el camí d'Ivorra. El reguer de sang que va quedar va impressionar tant a la gent del lloc que es deia que allà on n'hi havia caigut mai més no hi havia tornat a créixer l'herba. | 08060-78 | Prop de la capella dels Sants Metges de Marçà | 41.7693400,1.4218200 | 368826 | 4625370 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 46235 | Mina del Castell a Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-castell-a-santa-maria | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Llegenda que pressuposava l'existència d'un passadís subterrani que, fins i tot salvant per sota el llit del riu Llobregós, comunicava el Castell amb el Priorat de Santa Maria. | 08060-80 | Entre el Castell i el Priorat de Santa Maria | 41.7790300,1.4363700 | 370055 | 4626424 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||
| 46236 | El tresor del Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-del-frances | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | La llegenda està fixada en la bibliografia, però no és present oralment. | Llegenda que ubica l'existència d'un tresor de monedes d'or dins del triangle comprés entre el Torral del Tesso, Cal Badia i el Castell de Taus. Acabada la Guerra del Francès, una companyia invasora es batia en retirada a través del terme de Castellfollit de Riubregós. Un dels seus oficials anava carregat amb un botí de monedes d'or, però en un cert punt va decidir que era una càrrega massa feixuga i que, a més, li el podien prendre, així que el va amagar. Anys després, un francès que deia ser descendent seu va arribar al poble amb un mapa que indicava el lloc on hi havia el tresor. Va passar-se vàries setmanes buscant i excavant a la zona, fins que va haver d'abandonar al no obtenir resultats. | 08060-81 | Voltants de Ca la Martina | 41.7884700,1.4507700 | 371271 | 4627451 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46236-foto-08060-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 46237 | La llonganissa del vistaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llonganissa-del-vistaire | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Aquest costum s'ha perdut. | Costum relacionat amb el protocol amb el que tradicionalment es festejava al poble. Quan una parella de solters tenia el vist-i-plau dels pares d'ambdós, el noi (el vistaire) aconseguia permís per visitar la noia a casa dels seus pares els diumenges a la tarda. Mentre parlaven, era costum oferir al noi vi i llonganissa. La llonganissa en qüestió, coneguda com a llonganissa del vistaire, tenia la particularitat que era molt llarga i prima, el que afavoria (junt a l'habilitat del noi per anar-ne tallant talls ben prims) que la conversa s'allargués el màxim possible. | 08060-82 | A tot el poble | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 46238 | El ninot i la llordella del carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ninot-i-la-llordella-del-carnaval | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | fins 1916 | Tradició perduda. | Celebració dins les festes del Carnestoltes, que començava dissabte amb la construcció d'un ninot a les eres de fora del poble. Amb roba vella farcida de palla, cara i mans de cartró i un barret de copa feien el ninot, que posteriorment muntaven a lloms d'un ase. L'entrada al poble es feia envoltada d'un soroll d'esquelles, picarols i cops de casserola. Després de fer una cercavila, portaven el ninot a la Plaça Major, on el penjaven del coll amb una corda per a que presidís les festes fins dilluns, quan era cremat. La tarda de dilluns s'aprofitava per a fer la llordella, una capta per sufragar les festes celebrades. | 08060-83 | Nucli urbà | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 46239 | Dansa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-roser | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Desapareguda | Dansa que es ballava el primer diumenge de celebració del Roser de maig a la Plaça Major del poble. Amb ella se solemnitzava el traspàs de les responsabilitats de priors (responsables de la Capella del Roser i de la seva confraria) de les dues parelles sortints (una de casats i una de solters) a les dues noves parelles que en prenien el relleu. | 08060-84 | Plaça Major | FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta com a font el Llibre del Roser, on les anotacions referents a les despeses de la confraria deixen testimoni de la seva organització i de les celebracions que acompanyaven aquesta dansa. | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Aquesta tradició guarda paral·lelismes amb les celebrades a altres poblacions. Per la seva proximitat, cal destacar-ne la de Torà (la Segarra), que encara es manté viva. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 46240 | Córrer el Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correr-el-cos | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX-XX | Desapareguda | Cursa que havia format part, tradicionalment, dels actes de la Festa Major del Poble. Es disputava el segon dia de la festa, i consistia en córrer des del poble fins Santa Maria i tornar al punt de partida (en total, aproximadament 1 km). Inicialment, el trajecte es feia pel camí que passa per darrere de Cal Ballester enllaçant amb el camí de l'Empedrat fins el cementiri. Posteriorment, es va seguir fent al llarg del traçat de la carretera (l'actual C-1412a) fins arribar a la cruïlla amb el camí de l'Empedrat. Els corredors acreditaven el seu pas pel punt intermig recollint un paper segellat. Qui feia el cós (el guanyador) es feia amb dos pollastres, i qui feia el sota cós (el segon) aconseguia un pollastre o algun altre objecte. Un tret característic de la cursa és que es corria calçant exclusivament mitjons. | 08060-85 | Entre el poble i Santa Maria | FARELL i DOMINGO (1994a:190) esmenta que la cursa es va deixar de celebrar entre els anys 1910 i 1915. | 41.7782100,1.4379900 | 370188 | 4626331 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 46241 | Joc de la pilota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-la-pilota | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX-XX | Actualment, ja no s'hi juga. | Joc tradicional que enfronta dos equips que, fent rebotar una pilota contra una paret, intenten col·locar-la fora de l'abast de l'altre. A Castellfollit de Riubregós es jugava antigament utilitzant el mur de ponent de l'hostal de Ca la Xica per fer-hi rebotar la pilota. Quan es va fer la carretera actual, el joc de pilota es va passar a disputar al peu de la muralla, entre les cases de Cal Xiquet i Cal Generós (a l'espai on ara hi ha la placeta de la Font de la Carretera). Actualment, ja no s'hi juga en cap dels dos emplaçaments. | 08060-86 | A ponent de Ca la Xica | 41.7766600,1.4386700 | 370241 | 4626158 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 46242 | Joc de Trapals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-trapals | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Actualment, ja no s'hi juga. | Joc que pren el nom del trapal, un petit bol amb una mida que s'ajustava a la concavitat de la mà i un gruix inferior al centímetre. Els participants (generalment infants) se'l fabricaven ells mateixos amb fang, i la partida començava un cop en tenien uns quants fets. El joc consistia en llençar el trapal (per la seva part plana) amb força contra una superfície llisa. Guanyava aquell que aconseguia l'esclafit més fort. | 08060-87 | A tota la població | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 46243 | Moixiganga dels carrabiners i contrabandistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-dels-carrabiners-i-contrabandistes | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XIX | Es va deixar de fer a inicis del segle XX. | Moixiganga que es representava al segle XIX el dimarts de Carnestoltes. Dos grups de joves (els uns vestits d'uniforme, i els altres amb roba humil de muntanyencs i una motxilla a l'esquena) recorrien el poble representant una situació on uns guàrdies empaitaven us contrabandistes. Els uns i els altres interactuaven amb la població, i sovint se'ls afegia un grup de noies disfressades de gitanes venent rosaris a la Plaça Major. Després d'una hora de persecucions i trets a l'aire, els carrabiners enxampaven els contrabandistes, i se'ls feia un judici al carrer. Durant el judici, un representant de cada grup feia un parlament amb els seus arguments, formulats amb to satíric. Finalment, es condemnava als contrabandistes i se'n simulava l'afusellament. | 08060-88 | Nucli urbà. | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 46244 | Moixiganga de la Mula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-de-la-mula | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Es va deixar de fer fa temps. | Moixiganga que es representava com a cloenda dels balls de Carnestoltes. Dos joves (l'un dempeus, i l'altre inclinat i agafat a la faixa de l'anterior) es cobrien amb un cobrellit per imitar el cos d'una mula. El de davant, que hi veia a través d'uns forats i portava picarols, tenia lliures els braços, i amb un pal empaitava a cops les parelles que ballaven a la plaça. La mula tenia vedat entrar sota els porxos de la plaça, on la gent s'hi refugiava. El joc consistia en la constant entrada i sortida de les parelles a ballar a la plaça, on els músics no paraven de tocar mentre la mula els foragitava. | 08060-89 | Plaça Major | 41.7761300,1.4381500 | 370197 | 4626100 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 47567 | Font de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-magi | <p>Veure fitxa núm. 149.</p> | 08071-150 | 41.6381600,1.5176400 | 376540 | 4610664 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47568 | Font de la plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-castell | <p>Veure fitxa núm. 149. La pica és bastida en maons.</p> | 08071-151 | 41.6371200,1.5186400 | 376621 | 4610547 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47569 | Font del carrer de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-vilanova | <p>Veure fitxa núm. 149. La part inferior del frontal està bastida en maons.</p> | 08071-152 | 41.6352700,1.5185000 | 376606 | 4610342 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47570 | Font de sota el campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sota-el-campanar | <p>Veure fitxa núm. 149.</p> | 08071-153 | 41.6368000,1.5188300 | 376636 | 4610511 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47571 | Font de la bassa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-dalt | <p>Veure fitxa núm. 149. L'any gravat al frontal és 1911.</p> | 08071-154 | 41.6377700,1.5147100 | 376295 | 4610625 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47587 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere | <p>BISBAL I SENDRA, M. Antònia; MIRET I SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, p. 380-382.</p> | XIX-XX | <p>'Goigs del gloriós apòstol Sant Pere que es canten en la seva capella de Copons: Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Quan pescàveu en la mar, Déu us cridà aquell dia, i us posà en sa companyia, per voler-vos exalçar: Ell a Vós us va donar, les gràcies més superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. La vostra barca deixàreu, sols per a seguir a Déu, i amb la barca de la Creu, vers al Cel us embarcàreu: En la Santa Creu trobàreu, els més celestials honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. En el lloc més principal, de l'Apostolat siguéreu, i les claus del Cel tinguéreu, que us donà Déu Eternal: Teniu virtut sens igual, puix perdoneu pecadors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. Vós sou tresorer del Cel, amb majestat molt notòria; i les portes de la Glòria, us troben porter molt fidel: De Crist teniu tal zel, que el defenseu de traidors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pecadors. En la nit de la Passió, tres voltes a Déu negàreu, però amb llàgrimes borràreu, eixa ofensa i omissió: Prompte alcansàreu perdó, fent-vos Déu tan grans favors; siau Sant Pere advocat. Dels devots i pecadors. En la creu alta posat, floríreu celestial lliri, allí prenguéreu martiri, morint Vós crucificat: Gran glòria heu alcansat, entre els sants superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors.' El text va acompanyat per una oració a peu de pàgina escrit en llatí: 'OREMUS, Deus, qui Beato Petro Apostolo tuo, collatis clavibus Regni Caelestis, ligandi, atque solvendi Pontificium tradidisti: concede, ut intercessionis ejus auxilio, a peccatorum nexibus liberemur. Qui vivis, et regnas, etc.'.</p> | 08071-170 | <p>Antigament, aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Pere de Copons. Entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, aproximadament entre els anys 1882 i 1960, la impremta de Nicolau Poncell d'Igualada en publicà una edició en paper bellament decorada. Es tracta d'un sol full d'una pàgina en el que el text està disposat a dues columnes amb corondell. A la part superior, centrada, hi ha una imatge de Sant Pere amb els seus atributs, que alhora està emmarcada pel títol del document i per dues gerres amb decoració floral. Tota la composició està emmarcada per una orla amb elements vegetals.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 47594 | Rodolins de les fonts de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodolins-de-les-fonts-de-copons | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11.</p> | <p>Rodolins publicats l'any 1976: 'Però Copons té la joia de les fonts. La Font del Ferrer, que l'aigua es posa bé. La Font de la Bona Mossa, lliura la calor espantosa. La Font de la Canal, té una aigua que molt val. La Font del Freixa, l'aigua es veu nèixer. La Font de la Boixeda, dóna una aigua molt freda. La Font de la Carota, raja de gota en gota. La Font del Lloretó, té una aigua que Déu n'hi do. Si vull berenar bé, a la font del Xuta aniré. La Font del Mas Arnau, ningú sap on cau. El qui no té mandra, va a la Font de la Salamandra. Però la gent tranquil·la, va a la Font de la Vila. Entre mig de quatre cases, hi ha la Font de Viladases'. Rodolins publicats l'any 1995: 'La Font del Cadavall, que cau molt avall (prop del Gorg de Nafre). La Font del Tap, que té una aigua com cap (sota cal Gelabert). La Font del Mas Arnau, que ningú sap on cau (vessant nord del pont sobre el Sant Pere). La Font del Vilella, que ja s'ha quedat vella (masia del Vilella). La Font del Xuta, que ara és eixuta (capçalera de la rasa del Bel). La de la Carota, que raja de gota en gota (prop de cal Brunet, a la riera de Veciana). La Font del Lloretó, que dóna una aigua que Déu n'hi do (masia del Lloretó, al peu de l'Anoia). La Font del Freixe, que l'aigua es veu néixer (sota el Pi del Quildo). La Font de la Vila, on hi va la gent tranquil·la (camí del Gorg de Nafre). La Font de la Canal, que té l'aigua com cal (la Roca Plana, al costat de l'Anoia). La Font de Sant Joan, que s'hi sol anar de tant en tant (antic camí de cal Manset, a la rasa de la Rovira). La Font del Cerill, que no té cap perill (camí de Sant Pere, cal Cerill). La Font del Teixidor, que no fa gens de pudor (font de clot, prop del desaparegut cal Teixidor). La Font del Jonqueret, en un camí molt dret (de Sant Pere cap al camí de la Serra). La Font de les Fontanelles, que té unes vistes molt belles (sota el Pla d'en Batlle). La Font de Viladases, entre mitja dotzena de cases (sota cal Favó). La Font de Bonamossa, que dóna una aigua preciosa (al peu de Sant Pere, a la zona de Bonamossa). La Font de la Boixeda, que té una aigua molt freda (al camí de la Boixeda, propietat cal Llacuna). La Font del Ferrer, que raja en un terrer (camí de Bonamossa). La Font de la Salamandra, que hi va la gent sense mandra (masia del Vilella). La Font del Roc, que s'hi arriba a poc a poc (prop del pont de Sant Pere de Copons). Si vols caminar, a la Font d'en Dígol hauràs d'anar (Pla d'en Batlle). La Font de la Senyora, que tothom enyora (antic Molí de la Roda, naixement del riu Anoia). La Font del Ferro, que si la trobo no m'erro (sota el molí del Fiterol). La persona que té set, a la Font de Torranova va de dret (masia Torrenova, sota cal Brunet). La Font de cal Brunet, que dóna un bon raget (darrere cal Brunet). A la Font del Gollut tothom hi ha begut (sota cal Queta). La Font de cal Gravat, ningú la sap si no hi ha estat (tocant a la desapareguda masia de cal Gravat, al barri de Viladases). La Font del Guitart que mai s'hi arriba tard (sota cal Pedor de Veciana). La Font de cal Pesseta, té una història molt neta (vora esquerra del camí de Montfalcó Gros). La Font de cal Missó, que té l'aigua millor (sota el poble de Veciana)'.</p> | 08071-177 | <p>La primera part dels rodolins foren publicats l'any 1976 per la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, en motiu de la celebració de la Missa del Gall a l'església de Santa Maria de Copons. Aquesta edició consistia en un díptic de cartolina amb les lletres en vermell. Posteriorment, l'any 1995, el diari La Veu de l'Anoia també publicà un llistat de rodolins sobre les fonts de Copons i rodalies, tot i que amb indicacions de les seves ubicacions i algunes rimes diferents de les anteriors.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||||
| 47595 | Arxiu o recull de les fonts orals de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-o-recull-de-les-fonts-orals-de-copons | <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 4-5. GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Projecte Memoral'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 7. http://www.memoral.cat/ (consulta: 19-06-2014) http://www.grupcerca.cat/articles-mostra-2033-cat-el_projecte_memoral_avan%C3%A7a.htm (consulta: 19-06-2014) http://larada.net/</p> | XXI | <p>L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons és una eina bàsica per la recuperació de la memòria oral i la història local del municipi. Consisteix en l'elaboració d'un bon nombre d'entrevistes filmades a aquelles persones de més de vuitanta anys que hi vulguin participar, així com la recopilació de material documental i gràfic de caire històric, com fotografies antigues, carnets o cartes per exemple. Cal transcriure o indexar les entrevistes, arxivar-les i difondre-les. L'objectiu és enregistrar la informació obtinguda en arxius digitals de manera que es pugui difondre i consultar, probablement mitjançant la creació d'un arxiu on-line en un futur no gaire llunyà. Els entrevistadors són voluntaris formats en la tècnica de l'entrevista. Els participants reben un exemplar del material que s'ha filmat o transcrit, per ells i les seves famílies.</p> | 08071-178 | <p>L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons s'engloba dins del projecte Memoral, un programa de recuperació de la memòria oral i popular dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, desenvolupat per l'associació Cerca, Grup de Recerca en Ciències Socials, i per l'Arada Creativitat Social, una iniciativa especialitzada en la promoció i desenvolupament local de zones rurals i barris desafavorits. Al marge de posar en valor la memòria dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, el projecte Memoral vol esdevenir una eina de dinamització cultural i cohesió social de les zones on s'actua.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||
| 47596 | Llegenda del nom de la vila de Copons o de l'abat Copons de Poblet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-la-vila-de-copons-o-de-labat-copons-de-poblet | <p>AMADES, Joan (1986). Les millors llegendes populars. Barcelona: Selecta, p. 261-263. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2008). 'Llegenda El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9. MONCUNILL I TORRES, Antoni (1988). Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada: [s.n.], p. 108-111. MONCUNILL I TORRES, Antoni (2008). 'El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9.</p> | <p>'La història es refereix a un noble Baró, cavaller molt esforçat que fou protagonista d'innombrables gestes de guerra en les campanyes del Comte-Rei. Batallant, batallant, va passar la joventud i quan començava a posar anys, en premi als mèrits contrets, el Rei li adjudicà diverses terres de les que ell mateix havia arrabassat a l'enemic. Però el nostre cavaller era home molt frugal que tot i la riquesa que posseïa, vivia modestament al seu castell prop del riu Anoia. Així doncs, fidel al seu tarannà modest, prengué el determini de donar a l'Església els dominis que el Rei li cedia. El Baró va cedir tres senyorius dels que el Rei li havia atorgat al Monestir de Poblet. Però aquesta donació comportava el pagament d'un petit tribut que el Baró rebria anyalment del Monestir. Encara que era un tribut de vassallatge, el seu valor era més simbòlic que efectiu; consistia en una guatlla, una tòrtora i una perdiu. Tot i ésser tan minsa la gabella, el cavaller va voler que quedés ben escripturat que, si el Monestir deixava de satisfer-la, ell o els seus successors es podrien apropiar del Copó o Calze del Sagrari. Varen passar uns quants anys en els quals les coses rutllaren amb tota regularitat, però un dia l'Abat de Poblet es va morir i un nou Prelat ocupà la Cadira Abacial. Aquest, davant de la niciesa que representava el pagament d'aquell tribut, no hi va donar importància i va deixar de satisfer-lo. Al Baró, aquella anyada també li va passar per alt, però bon punt es va atalaiar del mancament del Monestir, encontinent es presentà a l'Abadia i sense demanar llicència, se n'entrà a l'Església i es posà a forfollar el Sagrari, intentant d'obrir-lo. En veure allò, el germà sagristà corregué a avisar al Pare Abat. Quant aquest arribava al presbiteri, el Cavaller ja tenia el Copó a les mans. L'Abat li digué: -Què feu, desventurat! Això és profonar el Sagrari!... I me li pren dels dits el Copó. El Cavaller el torna a agafar i traient-se l'espasa i alçant la veu respon: -Això no és més que complir tractes, senyor Abat. Llegiu si us plau les escriptures!... Quan l'Abat intentava recuperar novament el Copó el cavaller provà de posar l'espasa entremig, amb tan mala sort que va ferir el braç del Prelat. En veure la sang que corria el Cavaller es va esfereir, cedí el Copó i caigué de genolls demanant perdó… Embenada que fou la ferida del Pare Abat, el Cavaller li va pregar que el volgués oir en confessió i molt penedit feu el propòsit de cedir totes les propietats que posseïa al Cenobi i professar com a monjo a la Comunitat, si l'admetien. No cal dir que va ser ben acollit així dels monjos com del mateix Pare Abat. La seva vida de religiós fou molt edificant i admirada per tots els companyons de Comunitat i anys a venir ell va ser l'Abat Copons, un dels més il·lustres Prelats que han presidit la Comunitat de l'històric Monestir de Poblet. Això llegit ja s'endevina d'on li venia el cognom al cèlebre Baró de Copons i també es veu ben clar perquè s'anomena així la riallera vila de la nostra Comarca'.</p> | 08071-179 | <p>La llegenda està inclosa al llibre d'Antoni Moncunill 'Llegendes de la comarca de l'Anoia', el qual tingué molt bona acollida a la comarca l'any 1988 i esdevingué un autèntic èxit de vendes. Existeix una altra versió pràcticament idèntica de la mateixa llegenda recopilada pel folkorista català Joan Amades, sota el títol 'L'Abat Copons de Poblet'.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||||
| 47597 | Rondalla del gegant de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-gegant-de-can-gelabert | <p>GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-1'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 29, p. 6.</p> | <p>'Fa molts i molts anys, un gegant alt com un sant pau, voltava per aquestes terres de l'Anoia. Era un bonifaci i sempre ajudava a tothom. Si un carro queia per un torrent, el cridaven, i ell, en un tres i no res, posava el carro al bell mig del camí. Que una pedrota grandiosa rodolava cap al mig d'un camp, el cridaven i ell en un moment treia la pedra. Que una ventada tombava els arbres al mig del camí, ell hi arribava amb quatre camades i, com qui no fa res, retirava els arbres del camí. Així va ser durant anys i anys, però va arribar un moment en què no trobava cap modista que li fes els vestits. Unes no tenien prou roba, altres li feien les calces curtes, altres es cansaven de cosir aquells pantalons tan i tan llargs. I així resultà que cada vegada anava més esparracat. La gent ja no l'apreciava, ja que mal vestit i tan alt feia basarda de veure. Un dia va anar a menjar figues a can Gelabert, es va asseure en un marge i es va posar a plorar per la seva mala sort. La Gelaberta, que estava al galliner recollint els ous, va sentir els plors i s'hi va acostar. -Per què plores gegant? -Perquè tan mal vestit faig por. La gent fuig de mi i no trobo cap modista que sigui capaç de fer-me un vestit. Compadida d'ell, la Gelaberta li va dir -Jo en sé una mica de cosir. Si tu m'ajudes, podem fer-te un vestit nou. I així va ser. El gegant, seguint les instruccions dels de can Gelabert, en un moment va llaurar tota la plana i la va sembrar de lli. Quan el lli va ser madur, va segar-lo i el varen posar a la riera a estovar. Seguidament, van passar-lo per la bregadora, el van filar i teixir, i ja tenien un munt de roba a punt per fer el vestit. Aleshores el gegant va dir: -Ara ve el més difícil. Si després de tanta feina surten els pantalons curts, tot el treball fet serà en va. La Gelaberta pensa que pensaràs: -Què puc fer per encertar la mida del vestit? I després d'unes nits de rumiar, va trobar la solució. Va enviar el gegant a buscar pedres: una tan gran com el teu braç, l'altra tan gran com la seva cama, i aquestes pedres les feia servir de patró. Va tallar la roba sobre els patrons de pedra, la va cosir amb molta paciència i el gegant va tornar a passejar, ben vestit, per tota la comarca. I encara ara a can Gelabert guarden, molt a prop de la casa, el patró de la màniga del gegant, els patró dels pantalons prop de la resclosa, etc.'.</p> | 08071-180 | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||
| 47598 | En Roc de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-roc-de-copons | <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/En-Roc-de-Copons</p> | <p>'Fa molts anys, a la vida de Copons hi vivia en Roc Paraire, un noi molt trempat i atrevit, i el seu germà en Peret, més aviat espantadís. Tots dos feien de pagesos. En Roc era el germà gran i, tot i que treballava la terra obeint el seu pare, no li agradava gens llaurar els trossos amb la muda de sol a sol. A vegades sentia explicar al seu pare que en Ramon, el fadrí de la casa, havia marxat molt lluny, a les Castelles a fer fortuna; mai més no havia tornat. Aquest era un moment dolorós per la família, per això quan se'n parlava a casa es feia sempre un silenci. Una nit d'estiu en Roc Paraire no podia dormir de tanta calor i es llevà. Aleshores se li acudí que ell també podria fer el seu propi negoci. Va pensar que comprar teixits i portar-los a vendre a llocs desconeguts era una aventura que il·lusionava. Copons era un lloc de pas, sempre veia gent que viatjava i a voltes hi parlava. Li explicaven històries de terres llunyanes. L'endemà va córrer a explicar a la mare i després al pare la seva pensada. La mare va tenir un gran disgust: -Fill meu, que et falta a casa? El pare el va animar: -Aquí sempre hi tindràs casa teva. Tu ets jove, tira endavant! En Roc, amb les poques lliures que tenia i amb algunes més que li va donar el pare, va comprar a Barcelona uns mocadors virolats, també sabates i espardenyes a Igualada. I aleshores , camina que caminaràs, va marxar amb la mula carregada per anar venent durant el trajecte. Va ser el primer viatge. Van passar mesos i mesos. Va passar un any. Un bon dia va tornar en Roc a casa, els pares i el germà el van rebre amb els braços oberts. Ell els explicà que havia venut tota la mercaderia que portava. Havia anat cap a unes terres del nord, a Sant Sebastià. Allà ja hi havia fet clients que li havien encomanat molt més gènere. Havia guanyat qui sap les lliures i en va donar una part als seus pares. Tan bon punt va sentir això en Peret, va dir que també volia acompanyar-lo. Avesat com estava a la misèria mai havia vist tants diners. Ell feia temps que s'havia casat i ben just podia viure del seu treball. Per començar el segon viatge van preparar teixits de llana i cotó, barrets i roba d'estampats preciosos. Ara van contractar una companyia de traginers per fer el transport. En Roc, arriscat com era, volia oferir més productes i anar cap altres territoris. En Peret es va acomiadar de la seva esposa Maria, que es va quedar molt trista i compungida. Van tornar a passar mesos i mesos. Finalment arribaren els dos fills de cal Paraire. Ara ja molts dels veïns van voler saber com els havia anat. Estaven contents, els negocis els sortien molt bé a les terres de Castella. En Roc i en Peret venien acompanyats d'una jove molt eixerida, era la Juana, la promesa d'en Roc, i del seu germà Luís. Havien conegut la família García a Segòvia i ja hi havia obert una botiga. Aquest cop retornaven carregats de cuir, llana i cereals. Tots els parents van estar molt orgullosos dels dos germans. La Maria, l'esposa d'en Peret, estava en estat de bona esperança i li faltaven pocs dies per complir. Ben aviat en Roc Paraire i la Juana García van decidir casar-se a l'església de Copons. El mateix dia de la boda va arribar casulament l'oncle Ramon, després de molts anys de no veure'l. Hi hagué plors d'emoció, abraçades i petons. Mossèn Josep va beneir la parella. Van fer una gran festa. En Roc va decidir fer una donació al mossèn per arranjar l'església de Santa Maria de Copons.</p> | 08071-181 | <p>La història fa referència a la vida d'un dels negociants de Copons que durant el segle XVIII comerciaren amb diferents regions de la península.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cont. Descripció: Per al tercer viatge ja s'hi van afegir molts coponencs. El poble i els habitants estaven canviant. En Roc i en Peret van destinar marxants a Sant Sebastià i a Segòvia per continuar els negocis. Ells dos van dirigir-se cap al sud, Andalusia; calia obrir nous mercats. Havien preparat tot un carregament de puntes de coixí, blondes i cintes de seda. Farien arribar el carregament per mitjà dels Llogaters de Mules de Barcelona. Allí hi havia molts tractes a fer i molt terreny per córrer. Així, durant anys i anys, els dos germans de cal Paraire van viatjar i tractar amb teixits, roba i altres articles. Aquella primera aventura d'en Roc, d'una nit d'estiu, s'havia convertit en una gran empresa on hi participaven molts coponencs. Van arribar a tenir botigues regentades pels seus fills a diferents llocs d'Espanya. En Roc i en Peret, ja grans, van establir-se de nou al carrer de Dalt del seu estimat Copons'. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||
| 47599 | Ball de la Crespella / Ball de la Garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-crespella-ball-de-la-garlanda | <p>BOSCH GRAS, Clara (2004). 'El ball de la Crespella'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 15. Entrevista oral: Teresa Múnera (30-04-2014).</p> | <p>El ball de la Crespella es celebra a Copons durant la Festa Major d'Hivern, pels voltants del dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró de la vila. Consisteix en un ball per parelles en la que el noi o fadrí compra a la noia una crespella, i aquesta la llueix penjada del braç durant la dansa. La crespella és un tortell o coca de massapà que, un cop finalitzat el ball o bé es menja o se l'emporten a casa. En l'actualitat, el ball es fa al interior dela sala polivalent del municipi. Des dels darrers temps, a Copons també es celebra el ball de la Crespella infantil.</p> | 08071-182 | Carretera de Ponts, s/n, 08289 | <p>Antigament, el ball de la Crespella es ballava en la majoria de festes majors dels pobles de l'Anoia en diferents èpoques de l'any. Sembla ser que en origen es cruspien la crespella mentre ballaven, tot i que ara es menja al final del ball o bé se l'enduen cap a casa. En l'actualitat, aquest ball també es celebra, entre d'altres municipis, a Òdena (el 29 d'abril per Sant Pere Màrtir), a Masquefa (el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador) o als Hostalets de Pierola ( el 10 de juliol per Sant Cristòfol). Existeix un paral·lel d'aquest ball fora de la comarca recollit pel folklorista català Joan Amades. Es tracta del ball del Tortell d'Esponellà (Gironès), on es ballava per la Candelera.</p> | 41.6363200,1.5192700 | 376672 | 4610457 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 47600 | La comtessa de Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-comtessa-de-lacambra | <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/La-comtessa-de-Lacambra</p> | XX | <p>'La comtessa de Lacambra venia un o dos cops l'any a la seva casa del carrer de Raval, aquí a Copons, l'actual cal Madora. Tenia per costum venir amb uns cotxes molt grans i els nens i les nenes, encuriosits, anaven al darrera del cotxe que costava de maniobrar en uns carrers tan estrets. La comtessa sempre donava als nens una propina, però un dia no els va voler donar cap cèntim. Els nens es van enfadar i li van fer burles, i la comtessa es va enfadar molt. De resultes de tot això, al vespre van anar a parar a la presó de Copons. Des de la presó, tots els nens i nenes cantaven: -Tots som pops, tots som pops i l'alcalde i la comtessa més que tots' El càstig va durar dues hores, tots tancats a les fosques'.</p> | 08071-183 | <p>Segons l'autora d'aquesta història, Emma Vila Serra, els fets ocorregueren quan el seu avi, Ramon Serra, era petit.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||
| 47601 | Ball de bastons de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-copons | <p>ALONSO, M. Rosa et al. (1995). Els balls de bastons. Barcelona: Editorial Alta Fulla. GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2009). 'Petita història del ball de bastons a Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 5-6. GUDAYOL, Mònica (1999). 'El ball de bastons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 7, p. 6-7. MARTÍ FALGUERA, J. Oriol (2011). 'La ressorgida Colla bastonera de Copons es presenta oficialment i inaugura la seva plaça'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. SOTERAS CORBELLA, Montse (2012). 'Els bastoners de Copons no paren'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 15.</p> | XX | <p>El ball de Bastons de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Cintes. La dansa més antiga de creació pròpia és el Patatuf. Aquest ball no té lletra per ser cantada i molt probablement la música ja existia, però la coreografia és originària de Copons. Té el seu origen en una dansa infantil molt antiga que es ballava en parelles i picant de mans. En l'actualitat hi ha altres balls de creació pròpia com el Gall i la Gallina i la Pepa, ambdós amb la música tradicional catalana sense versionar i la coreografia adaptada pels Bastoners de Copons. Altres danses que desenvolupen els bastoners són la Pastoreta, el Virolet i el Patufet (o Plaça Gran), tot i que sense adaptar ni versionar. El ball de Bastons de Copons compta amb la música d'un acordió diatònic i, des de l'any 2011, els grallers que acompanyen a la colla també amenitzen els balls.</p> | 08071-184 | <p>A Copons, el ball de Bastons s'inicià per les Caramelles de l'any 1964 de la mà del mestre del poble Joan Obradors i de la Colla de Bastoners de Tàrrega, que ensenyaren a ballar la Pepa. Posteriorment, durant la dècada dels anys vuitanta, es tornà a implantar gràcies al contacte de Joan Obradors amb les colles de bastoners de Tàrrega, novament, i Terrassa. D'aquesta colla s'aprengué el Virolet. Durant aquesta època, els Bastoners de Copons participen en diverses trobades fora del municipi, festes majors d'altres poblacions i també per Caramelles. És l'època en la que entre el mestre i la mainada es creen el Patatuf, el Sol, solet i el Cargol, amb la música d'un acordió, algunes gralles o bé amb música gravada. La darrera etapa s'inicia per les Caramelles de l'any 2006. L'any 2010, la colla es consolida i el gener de l'any 2011 es fa la presentació oficial, apadrinada pels Bastoners de Terrassa. En l'actualitat, el ball de Bastons també es celebra per les festes majors de Copons, la del nucli de Sant Pere i en d'altres indrets de la geografia catalana on la colla de bastoners de la vila és convidada. Quant als bastons utilitzats a Copons, cal dir que sempre han estat de fabricació pròpia i pintats amb ratlles blanques i vermelles, que coincideixen amb els colors de la indumentària dels balladors. Tot i això, en els darrers temps, els bastons són tornejats d'alzina. Destaquem un paral·lel del Patatuf al Baix Llobregat i una versió d'aquesta dansa a Badalona.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47601-foto-08071-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47601-foto-08071-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 47602 | Ball de cintes de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cintes-de-copons | <p>GUDAYOL, Mònica (1997). 'Ball de Cintes de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 4-5.</p> | <p>El ball de Cintes de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Bastons. La dansa consisteix en una rotllana formada per vuit nois i vuit noies, al centre de la qual hi ha un pal d'uns tres metres d'alçada del que surten les setze cintes que agafen els balladors. A Copons, el ball es celebra a l'exterior, al pla de Missa, tot i que no es pot celebrar cada any donada la dificultat de reunir a setze balladors. Des de l'any 2012, el ball de Cintes també es balla a la festa de final de curs infantil de l'escola del poble. Pel que fa a la música que acompanya el ball, cal dir que té una part idèntica a la quarta part (Farandole Provençale) de la Suite núm. 2 de L'Arlésienne de Bizet. La lletra, en canvi, és la mateixa que es canta des dels anys 70: 'Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de la Pasqua Florida. Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de Crist triumfador. Corrent lleugers pels nostres carrers, dansem un ball ben alegre i ple de vida. Corrent lleugers pels nostres carrers, les caramelles us cantem sincers. Tot cantant, tot dansant, us trenem les caramelles. Tot cantant, tot dansant, amb les cintes voleiant. Cada cinta que teixim d'aquest cant de caramelles és la lletra que escrivim l'himne sant que al cor sentim. Vostres ulls de serenor curulls alceu mirant l'encís de l'obra nostra. Vostres ulls de serenor curulls alceu avui damunt dels nostres rulls. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors al davant de casa vostra. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors molt ven agermanats. El teixit que em guarnit, desfarem ara amb recança. El teixit que em guarnit, dintre poc veureu marcit. Més en tots perdurarà, son record ple de gaubança, que amb daler ens farà esperar, l'any vinent poder tornar. Dalt l'apost del fresc i humit rebost sabem que hi penja tendre llonganissa. Dalt l'apost del fresc i humit rebost guardeu el ous que l'aviram ha post. Des de els balcons curulleu de dons nostra cistella enflocada que ja frisa. Els vostres dons, ous o dinerons seran el premi de nostres cançons'.</p> | 08071-185 | <p>De la mateixa manera que el ball de Bastons, el de Cintes també ha tingut diverses etapes: als anys 60, als 80 i en l'actualitat. En orígen, un cop cantades les Caramelles, es ballava davant de l'església parroquial, juntament amb d'altres danses com el ball de Bastons o el de Faixes, actualment desaparegut. L'any 2013 es va fer un taller pels nens de l'escola de Copons, amb l'objectiu d'ensenyar el Ball de Cintes. Durant aquest taller es va restaurar tant el pal com les cintes que hi van lligades.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47602-foto-08071-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 47633 | Escales de pedra seca del Morinyol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-2 | <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra plana escairada encastades al marge de pedra.</p> | 08071-216 | 41.6420300,1.5173400 | 376522 | 4611094 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47634 | Escales de pedra seca del Morinyol 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-3 | <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra planes escairades que estan encastades al marge de pedra.</p> | 08071-217 | 41.6421400,1.5174700 | 376533 | 4611106 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47635 | Escales de pedra seca del Morinyol 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-4 | <p>Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses planes de pedra escairades que estan encastades al marge de pedra.</p> | 08071-218 | 41.6424100,1.5175600 | 376541 | 4611136 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47637 | Barraca del camí de cal Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-garsa | <p>Veure fitxa núm. 219. La porta presenta una llinda de fusta i la barraca està arrebossada amb morter de calç.</p> | 08071-220 | 41.6600700,1.5173800 | 376560 | 4613097 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47638 | Barraca del Corral del General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-general | <p>Veure fitxa núm. 219. La part superior del portal està enrunada i conserva la biga de fusta que feia de carener de la coberta.</p> | 08071-221 | 41.6440700,1.5192200 | 376683 | 4611318 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47642 | Barraca de la font de la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-bonamossa | <p>Veure fitxa núm. 224. Una part de la barraca està bastida en maons lligats amb morter.</p> | 08071-225 | 41.6397800,1.5212800 | 376846 | 4610839 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47643 | Barraca de la granja Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-granja-mas | <p>Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions i ha estat arrebossada.</p> | 08071-226 | 41.6492100,1.5221200 | 376934 | 4611885 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47644 | Barraca de l'Alzina del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina-del-guix | <p>Veure fitxa núm. 224. Està sota una gran alzina, amb reformes efectuades amb morter.</p> | 08071-227 | 41.6370900,1.5358700 | 378056 | 4610519 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47645 | Barraca de l'Hort d'en Sala 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sala-1 | <p>Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions i presenta un revestiment arrebossat.</p> | 08071-228 | 41.6376800,1.5200800 | 376742 | 4610607 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47646 | Barraca del Balç de les Forques 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-3 | <p>Veure fitxa núm. 224. La coberta, que estava restituïda, està ensorrada.</p> | 08071-229 | 41.6336300,1.5081700 | 375742 | 4610175 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47647 | Barraca del corral del Cabeça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-cabeca | <p>Veure fitxa núm. 224. Tota la coberta està ensorrada i es troba en mal estat de conservació.</p> | 08071-230 | 41.6347700,1.5329200 | 377806 | 4610266 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47648 | Barraca del pla de les Vinyes 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-les-vinyes-2 | <p>Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions, amb reformes efectuades amb morter de calç.</p> | 08071-231 | 41.6224900,1.5223700 | 376904 | 4608918 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47649 | Barraca del pla del Batlle 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-7 | <p>Veure fitxa núm. 224.</p> | 08071-232 | 41.6337400,1.5392700 | 378333 | 4610143 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47650 | Barraca prop de cal Manset 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-manset-2 | <p>Veure fitxa núm. 224. Està en força mal estat de conservació.</p> | 08071-233 | 41.6432700,1.5384800 | 378285 | 4611202 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47651 | Barraca de la Serra dels Molls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-dels-molls | <p>Veure fitxa núm. 224. Presenta un revestiment exterior arrebossat.</p> | 08071-234 | 41.6386800,1.5032100 | 375339 | 4610743 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47652 | Barraca d'un vessant de la carretera C-1412, km 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dun-vessant-de-la-carretera-c-1412-km-50 | <p>Veure fitxa núm. 224</p> | 08071-235 | 41.6498800,1.5197800 | 376740 | 4611962 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47654 | Barraca de l'Hort d'en Sala 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sala-2 | <p>Veure fitxa núm. 236. Presenta una llinda de pedra plana i ha estat reformada amb morter.</p> | 08071-237 | 41.6394900,1.5181300 | 376583 | 4610811 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47655 | Barraca de l'Hort d'en Sala 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-den-sala-3 | <p>Veure fitxa núm. 236. De dimensions reduïdes i amb una coberta apuntada de lloses planes.</p> | 08071-238 | 41.6398500,1.5184600 | 376611 | 4610851 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47656 | Barraca del camí de Sant Pere 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-pere-3 | <p>Veure fitxa núm. 236. L'obertura de la porta és lleugerament piramidal. Hi ha una bassa de planta rectangular i un hort davant seu.</p> | 08071-239 | 41.6484000,1.5256800 | 377229 | 4611790 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47657 | Barraca del Morinyol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morinyol-1 | <p>Veure fitxa núm. 236. El portal presenta una llinda plana monolítica protegida per un voladís format per una llosa plana molt prima.</p> | 08071-240 | 41.6443900,1.5172500 | 376519 | 4611356 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47658 | Barraca del Morinyol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morinyol-2 | <p>Veure fitxa núm. 236. La coberta està completament enrunada.</p> | 08071-241 | 41.6431500,1.5163900 | 376445 | 4611220 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||||||
| 47659 | Barraca del pont de Sant Pere 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pont-de-sant-pere-2 | <p>Veure fitxa núm. 236. Presenta una llinda plana formada per un llosa de pedra i està coberta amb una falsa cúpula.</p> | 08071-242 | 41.6480400,1.5212300 | 376858 | 4611756 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc