Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88868 | Arxiu parroquial de Vallformosa (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallformosa-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>Web. Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XIX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Vallformosa, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, una de les unitats documentals és: - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854</p> | 08178-374 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada. de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 59691 | Fons del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-de-patrimoni-local-de-la-diputacio-de-barcelona | CARBÓ, Pablo (1991). Intervenció arquitectònica a l'església de Santa Magdalena del Pla. El Pont de Vilomara (Bages); dins Quaderns científics i tècnics, 3. Diputació de Barcelona. CLOSA, Joan i LACUESTA, Raquel (ed) (2014). Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 202-2012. 2 vols. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. I LÓPEZ, A. (1990). Cóm i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Memòria 1985-1989. Diputació de Barcelona. Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; CASTILLA DEL PINO, C.; FERNÁNDEZ ALBA, A. (1995). Patrimoni: Memòria o malson?. Memòria 1990-1992. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088. | XX | El fons relacionat amb El Pont de Vilomara i Rocafort del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta de documentació escrita i gràfica d'edificis de la població. Procedeixen de l'antic servei de Conservación de Monumentos históricos i de l'Institut d'Estudis Catalans. Es troba en diferents carpetes classificades per intervencions i/o monuments dins de tres capses. En una primera capsa hi ha força fotografies de Santa Magdalena del Pla, Ca n'Oristrell, Capella de Sant Pere, Capella de Sant Romà i Pont gòtic. Totes corresponen a l'any 1968 i en la majoria no consta l'autor de les fotografies. Una procedeix de l'Àlbum meravella i és un clixé de Mayné. En aquesta mateixa capsa hi trobem documentació relacionada amb l'església del Marquet, també coneguda com Santa Maria de Matadars. Es tracta majoritàriament de dibuixos de la planta, talls longitudinals o transversals i aixecaments. A més a més, una cinquantena de fotografies dels anys 1912, 1918, 1934, 1954 i 1962. Algunes procedeixen de l'arxiu Mas de l'Institut Ametller o del Puig i Cadafalch. També hi ha una imatge de la Mare de Déu del Marquet (s- XII-XIII), feta l'any 1928, procedent de l'Àlbum meravelles (CEC del Bages). La segona capsa correspon a la documentació relacionada amb el projecte de restauració de l'església de Santa Magdalena del Pla, entre els anys 1982 i 1986. La darrera capsa conté fotografies d'autors diversos del Pont Vell i de les diverses actuacions arqueològiques i de restauració realitzades entre 1987 i 1992. També hi ha una carpeta amb dos sobres amb fotografies de tines i barraques realitzades per Lluís Cuspinera i Raquel Lacuesta, entre els anys 2007 i 2009. | 08182-293 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei de Patrimonide Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.7009700,1.8744600 | 406350 | 4617188 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 59692 | Fons de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Bages. Vol. 5. Artestudio edicions. Barcelona. http://arxiugavin.wordpress.com</p> | XX | <p>El fons referent a Pont de Vilomara i Rocafort que es pot trobar en l'Arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigos d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha més de 600 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és el de les esglésies de Rocafort i Pont: Santa Maria, Sant Pere d'Oristrell, Sant Romà de Roviralta, Santa Magdalena, també del Castell. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 60 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavín. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de 200 fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 340 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavín. Estan agrupades per temàtiques, com l'arquitectura rural (tines i barraques), l'església de Santa Maria de Rocafort, el Pont de Vilomara, la flora, o els masos com el Flequer o Can Casassaies, on destaca un conjunt de fotografies d'una excavació amb la descoberta d'un antic trull d'oli amb la base de la premsa. Però sobretot, destaca perquè hi ha 75 fotografies de tines fetes entre els anys 2000 i 2006, 14 d'elles del procés de restauració. Així com 18 fotografies de barraques de vinya. També trobem, fruit de diverses donacions, 42 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. Destaquen fotografies de Can Casassaies, les Grauetes i el Mas Cornadelles. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de cinc goigs que comprenen, un goig en 'alabansa del gloriós príncep dels apòstol Pere', còpia de l'original imprès a Manersa, impremta de Joseph Abadal l'any 1879; un goig 'a la llaor de Santa Maria Magdalena compatrona de Pont de Vilumara', imprès a Manresa a la impremta i llibreria de Josep roca l'any 1930; 3 exemplars dedicats a la Mare de Déu de Montserrat, 'Goig en llaor de la Mare de Déu de Montserrat que es venerava en la Capella del Marquet, Parròquia del Pont de Vilomara, Bisbat de Vic', de l'any 1957. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 110 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, acords municipals, publicacions del museu o l'informe per adoptar l'escut heràldic.</p> | 08182-294 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 se signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.7009400,1.8745000 | 406353 | 4617185 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 59693 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-0 | <p>BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç de Munt i rodalia. Pàgs. xx. Ed. Centre Excursionista de Terrassa i Diputació de Barcelona. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. http://mdc1.cbuc.cat/index.php</p> | XIX-XX | <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conté un total de 23 fotografies relacionades amb el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Són imatges datades entre els anys 1890 i 2005, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en tres fons diferents: els fons personals; les col·leccions fotogràfiques i per últim el Fons Fotogràfic Estudi de la Masia Catalana. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics personals dels quals els mateixos autors o familiars han fet donació al CEC. En el cas del Pont de Vilomara i Rocafort hi ha les fotografies de Camil José Guiu (1937-1991), membre soci del CEC. 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'Entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Marcel·lí Gausachs i Gausachs, i Germà Garcia Fernàndez i Joan Cubells. 3.- De fons d'Estudi de la Masia Catalana, hi ha una fotografia general d'una masia, desconeguda, de l'Arxiu Mas.</p> | 08182-295 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Aràbia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.7012135,1.8746014 | 406362 | 4617215 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59693-foto-08182-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59693-foto-08182-295-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 59694 | Fons de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya-0 | BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç de Munt i rodalia. Ed. Centre Excursionista de Terrassa i Diputació de Barcelona. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort està format per sis col·leccions diferents: 1.- Col·lecció cartografia: es tracta de fulls delineats en paper polièster, amb i sense toponímia, de 50 x 70, a escala 1:5.000 i 1:10.000. consisteix en una sèrie d'11 mapes topogràfics realitzats entre els anys 1993 i 1994 a partir dels vols efectuats l'any 1986. Escala 1:5000. També hi ha una sèrie d'11 mapes topogràfics revisats i editats en segona edició l'any 2000, a escala 1:5000. Més una altra sèrie de 10 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) a partir d'un vol realitzat l'any 1967, a escala 1:5000. Una sèrie de 8 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1977, a escala 1:5000. Una sèrie de 6 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1980, a escala 1:5000. I, finalment, una sèrie de 3 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1967, a escala 1:10.000. 2.- Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona realitzada a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1986 a escala 1:22.000. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. També hi ha, 11 ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona l'any 1967. 3.- Fons Cuyàs: 1 Fotografia realitzada per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) del drac, al Pont de Vilomara l'any 1983 (RF.11160) 4.- Ortofotomapes realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia: primera edició del juliol de 1987. 5.- Un mapa planimètric i 1 topogràfic del Pont de Vilomara i Rocafort (1914) . Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. (registre RM.125322 i R 125323 respectivament). 6.- 5 ortofotos de l'àrea geogràfica del Pont de Vilomara realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Area geogràfica el Pont de Vilomara (registres RFSACE.2334; RFSACE.2335; RFSACE.2336; RFSACE.2337 I RFSACE.2338. | 08182-296 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.5170100,2.3585500 | 446477 | 4596351 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch | Fotos: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 59714 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-7 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-pont-de-vilomara-rocafort http://www.elpont.cat/pl45/el-municipi/id1765/arxiu-municipal.htm | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Pont de Vilomara i Roquefort és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Pont de Vilomara i Roquefort. L´Arxiu Municipal de Pont de Vilomara i Roquefort forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. | 08182-316 | Pl. Ajuntament, 1 | L'arxiu municipal de Pont de Vilomara i Roquefort conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions de l'Arxiu Municipal de Pont de Vilomara i Roquefort: Fons de l'Administració Local 101 Ajuntament de Pont de Vilomara i Roquefort Fons públics no municipals 201 Jutjat de Pau de Pont de Vilomara i Roquefort (1850-2012), 10 m. Fons privats 304 Cooperativa Popular Vilumarense (1934-1978), 0.5 m. | 41.7012000,1.8746000 | 406362 | 4617213 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59714-foto-08182-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59714-foto-08182-316-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 938 318 811 i e-mail: pont@elpont.cat | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 59721 | Fons bibliogràfic del centre de documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt | XX-XXI | El Pont de Vilomara i Rocafort forma part dels 12 municipis que integren el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. El Centre de Documentació ofereix un servei bibliogràfic i documental adreçat a investigadors però també adreçada a persones interessades en el planejament i tasques de gestió dels espais protegits. Dins d'aquest fons es poden trobar temes diversos, ja siguin històrics i naturals relacionats amb el Parc. Hi ha més de 2.000 documents classificats a més de fotografies. Tenen un Dossier Bibliogràfic on es llista la documentació existent i la que s'hi va incorporant. | 08182-323 | Casa Bauman, Av. del Jacquard, 1. 08222 TERRASSA | El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet. | 41.7151500,1.9348800 | 411396 | 4618698 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||||
| 59731 | Fons dipositats a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dipositats-a-larxiu-episcopal-de-vic-0 | http://www.abev.net/ | XII-XX | L'Arxiu Episcopal de Vic conté molt poca informació de les parròquies del Pont de Vilomara i Rocafort, així com de les diferents capelles com per exemple la de Santa Magdalena (1/138 - Fons 3.30). També hi ha informació de les visites pastorals. En el fons 1.1. Mensa Episcopal conté les llistes i convocatòria de beneficis vacants, les llistes de candidats i els fulls de mèrits dels candidats, entre els anys 1799 i 1800. També es poden trobar els beneficis fundats en diferents esglésies del bisbat des del mot Queralt fins al de Voltregà inclusiva, entre 1690 i 1878 o els comptes del culte de l'arxiprestat en relació a Santa Magdalena del Pont de Vilomara i Santa Maria de Rocafort. En el fons 3 Conventuals, Capelles i Santuaris, 3.30 altres capelles, es pot consultar les memòries de restauració de la capella de Santa Magdalena. Pel que fa a l'arxiu parroquial tant de Santa Maria de Vilomara com de Santa Maria de Rocafort consta que, a excepció de les partides sagramentals de Santa Maria de Vilomara, la resta de documentació (llibres de Baptismes, matrimonis, defuncions, consuetes, notarials, testaments i documentació administrativa) d'ambdues van ser destruïts l'any 1936. Això no obstant, ens consta que en una casa privada del municipi s'han conservat una sèrie de pergamins procedents de la parròquia de Santa Maria de Rocafort, del qual es desconeix l'estat de conservació. En el catàleg de visites pastorals, en consten 44 de numerades. La primera d'elles es fa a Santa Maria de Rocafort el 1331/12/05 nonas desembre (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-f70); la següent data dos segles més enllà, el 1575/07/05 (AEV 1207/2 - antic 1207 B-f122v). Continua fins la número 43 de 1856/06/13 (AEV 1242/4 (antic 1242 D-f72v). La darrera visita que consta a l'Arxiu Episcopal està referenciada com a Pont, Maria del 27/04/1689 (AP A-B-C-D-H-I.N.U/1/1 - f120). | 08182-333 | Pont de Vilomara i Rocafort | L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional. | 41.7003500,1.8707300 | 406038 | 4617123 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 59732 | Fons dipositats a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dipositats-a-larxiu-comarcal-del-bages | XIII-XX | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Hi ha per exemple el fons de la Cambra Agrària Local entre els anys 1916/1946-1993. Destaquen més generalment els fons notarials dels segles XIII - XV i el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres del Pont de Vilomara i Rocafort es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Destaca també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. Des de la seva pàgina web es pot accedir al XAC_Premsa: premsa històrica digitalitzada. S'hi poden consultar diaris com Lo torronyau (05/09/1885); La Verdad (14/04/1886); La Covadonga catalana (18/01/1902) o l'Amic del Poble (10/02/1917) pels més antics. | 08182-334 | Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) | 41.7011900,1.8746300 | 406364 | 4617212 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 60503 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-24 | <p>Disposa d'uns 420 metres lineals de documentació, ben classificada i ordenada en arxivadors de cartó i agrupada en lleixes metàl·liques. La documentació més antiga és del segle XVI fins a l'actualitat. Destaca de tota la documentació els cadastres i els plans d'ordenació urbana del segle XIX.</p> | 08191-198 | Sallent | <p>Va estar ordenat i classificat correctament fa uns 2 anys</p> | 41.8241800,1.8945300 | 408195 | 4630846 | 08191 | Sallent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60503-foto-08191-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60503-foto-08191-198-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Actualment està en procés l'ordenació de l'arxiu fotogràfic. | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 60505 | Biblioteca de la casa Torres Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-la-casa-torres-amat | XVIII-XX | En armaris de fusta afectats per xilòfags. Antifonaris sense protecció. | <p>Fons bibliogràfic pertanyent a l'antiga família Torres i amb volums pertanyents a la Biblioteca Popular. Està disposada en armaris de fusta i lleixes de fusta, protegir per portes de fusta i vidre. Disposa d'aproximadament uns 2000 volums que van des de meitats del segle XVIII fins a meitats del segle XX. Destaquen diferents antifonaris en pergamí datats el 1761 i presentats, sense protecció, en atrils de fusta a la sala prèvia a la biblioteca. La planta de la sala és quadrada, conserva el terra de fusta i la disposició dels armaris és al voltant del perímetre de les parets.</p> | 08191-200 | 41.8242800,1.8937300 | 408129 | 4630858 | 08191 | Sallent | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60505-foto-08191-200-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | L'inici d'aquesta important biblioteca es remunta als temps del bisbe Fèlix Torres Amat | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 61369 | Arxiu municipal de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-feliu-sasserra | XVII-XXI | Caldria que les sales on es conserva l'arxiu es mantinguessin netes i amb un control d'humitat periòdic. | L'Arxiu conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. La documentació es troba situada en dos espais: la sala de la planta baixa, de petites dimensions i amb llum natural (topogràfic 1) i l'estança del segon pis (topogràfic 2) en un total de 102,50 metres lineals, dels quals 97,5 corresponen a documentació municipal. La major part del es sèries documentals s'inicien entre mitjan i la darreria del segle XIX, per bé que aleshores presenten força continuïtat cronològica. Cal destacar, per la seva antiguitat i importància, nombrosa correspondència de la primera meitat del segle XIX, comptes comunals i municipals de la primera meitat del segle XVIII, un llibre d'actes que s'inicia el 1792 i un plet del jutjat corresponent a la primera meitat del segle XVII. Altres fons documentals s'han tractat mínimament, no s'han inventariat però s'han col·locat en un prestatge a la sala 1. Aquests consten de la documentació del jutjat de pau (21 caixes) i altres fons: entitats i documentació particular, altres municipis i Falange i Movimiento. La documentació de l'arxiu municipal es troba classificada en les seccions següents: 1. Administració General (1857/2002) 2. Hisenda (1721/2002) 3. Proveïments (1908/2002) 4.Beneficència i assistència social (1900/1999) 5. Sanitat (1910/2002) 6. Obres i urbanisme (1914/2002) 7. Seguretat Pública (1914/ 1996) 8. Serveis militars (1910/ 1975) 9. Població (1854/2000) 10. Eleccions (1853/2000) 12. Cultura (1968/2002) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919/2002) 14. Col·leccions factícies (1974/1988) | 08212-66 | Sector central del nucli urbà | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61369-foto-08212-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61369-foto-08212-66-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'arxiu disposa d'una sala de consulta amb equipaments informàtics que també és utilitzada per algunes entitats del poble.Aquest arxiu va estar organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, durant el mesos d'octubre a desembre de 2002. | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 61370 | Arxiu parroquial de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-feliu-sasserra | XIV-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Feliu Sasserra conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XIV i XX. Cal dir que de la vària notarial s'ha destriat una part que pertany a l'administració civil (sub-fons). D'aquesta forma el sub-fons de l'administració del terme civil de Sant Feliu Sasserra conté la documentació generada per la seu de la Sotsvegueria del Lluçanès (Sant Feliu Sasserra) en l'activitat de les seves funcions. La cronologia va del 1485-1699, tot i que la majoria de la documentació pertany a la primera meitat del segle XVII. Les sèries són les següents: 2.126.01.01. Administració general del terme (1485-1699) 2.126.01.01.01. Administració general del terme. Llibre de Cort del Batlle (1485-1498) 2.126.01.01.02. Administració general del terme. Actes i privilegis (1601-1678) 2.126.01.01.04. Administració general del terme. Correspondència (1600-1699) 2.126.01.01.05. Administració general del terme. Nomenaments de batlles, regidors i altres (1627) 2.126.01.02. Finances i patrimoni (1600-1671) 2.126.01.02.04. Finances i patrimoni. Comptabilitat i recursos (1600-1626) 2.126.01.02.06. Finances i patrimoni. Arrendaments (1616-1671) 2.126.01.03. Administració de justícia (1601-1640) 2.126.01.03.01. Administració de justícia. Plets i processos (1601-1640) La documentació pròpiament parroquial de Sant Feliu Sasserra conté les següents sèries: 2.126.51. Baptismes (1701-1852) 2.126.52. Confirmacions (1636-1849) 2.126.53. Matrimonis (1701-1809) 2.126.54. Defuncions (1738-1786) 2.126.56. Aniversaris i celebracions (1636-1926) 2.126.56. Aniversaris i celebracions (1647-1999) 2.126.59. Consuetuts (1601-1700) 2.126.61. Comptes i factures (1701-1900) 2.126.62. Llevadors de rendes (1624-1888) 2.126.63. Causes pies (1637-1881) 2.126.67. Vària d'administració (1601-1927) 2.126.68. Manuals notarials (1301-1699) 2.126.69. Capítols matrimonials (1525-1733) 2.126.70. Testaments (1513-1624) 2.126.71. Actes notarials (1498-1888) 2.126.73. Processos (1701-1800) 2.126.74. Registres de documents i formularis (1524-1861) 2.126.75. Vària notarial (1501-1900) 2.126.76. Pergamins (1401-1600) El Registre s'ha elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig</p> | 08212-67 | Arxiu Episcopal de Vic | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.abev.net | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 61372 | Atles parcel·lari de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atles-parcellari-de-sant-feliu-sasserra | XIX | Presenta taques d'humitat i estrips en algunes pàgines. | <p>L'atles parcel·lari es troba conservat a l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. El seu títol és 'Plano geométrico estadístico del distrito municipal de Sant Feliu Sacerra', realitzat pel director de camins veïnals Leandre Pons, l'any 1863. Es tracta d'un llibre de 53 x 65,5 centímetres amb 26 fulls enquadernats amb cartró i tela, separats cadascun per un fina làmina protectora. L'inici consta d'un plànol general de la superfície del terme a escala 1:10.000 dividit per seccions de 100 hectàrees cadascuna. També hi ha representat la relació de l'estat del sòl de cada secció segons unes anàlisis fetes. A continuació es representen les diverses seccions, una per full a escala 1:2.500. En aquestes s'hi reflecteixen els termes de propietat així com també els edificis i les eres, els camins, les rieres, els torrents, etc.</p> | 08212-69 | Sector central del nucli urbà | 41.9445600,2.0224100 | 418968 | 4644083 | 1863 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una obra força interessant per ésser un dels pocs exemplars de mapes que agrega dades edafològiques. També és interessant per resseguir l'estat de les propietats a mitjans del segle XIX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||
| 79264 | Goigs de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos | XVI-XXI | <p>El text dels goigs dedicats a Sant Fruitós són els següents: Màrtir sant de Tarragona / A l'estadi campió / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Fou a l'urbs tarraconense / Que els seus ulls obrí a la llum. / Batejat, bentost comença / A exhalar, com flor, perfum. / El favor que Déu li dóna / Promet fruits en abundor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Amb doctrina i bones obres / A pagans sostreu del mal, / Reunint, pare dels pobres, / Un aplec eclesial. / El seu zel els esperona; / N'esdevé el primer Pastor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Foribund el romà imperi / Persegueix el cristià. / A Sant fruitós el ministeri / Prohibeix Emilià / Detingut, als seus sermona / Coratjós, a la presó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Al soldat, que una pregària / Per a ell vol, diu atenent, / que cal fer-la amb tota amplària / de llevant fins a ponent / No exclou, ans li alliçona el model d'oració / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Endut fins l'amfiteatre / Es damnat a morir al foc / Que no pot l'ànim abatre / Ni fonent-li el cos, tampoc / Entre Flames s'abandona / Mans enlaire, al Creador / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Sant Auguri i Sant Eulogi /dos diaques de Fruitós /són també dignes d'elogi / immolats amb ells tots dos / Sang de màrtirs que assaona / la gran vinya del Senyor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Del martiri fe completa / en els Actes ha quedat / Fins Prudenci, august poeta / canta el fet, meravellat / I' Augustí, el bisbe d'Hipona / l'enalteix en un Sermó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / S'anomena aquesta vila amb el seu idèntic nom / i de glòria jubila / en ser el dia seu, tothom / Germanor que efusiona l'hivernal Festa Major / Sant Fruitós, palama i corona / Sigui el nostre protector / Va venir a aquest poble en guarda / les relíquies del sant / Varis segles ell l'esguarda / com prospera i va fruitant / Si la fe s'hi expansiona / el progrés serà rodó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Els antics un bonic temple / van bastir en honor seu / Llar de tots, Crist s'hi contempla / Sant dels sants, Amor de Déu / Ell al cor proporciona / el regal del goig millor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / En l'escut d'aquí es blasona / la figura del patró / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector.</p> | 08213-59 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només són cantats el dia de la festivitat de la festa de Sant Fruitós (dia 21 de gener) L'any 1997 es publicà una versió musicada dels goigs que és la que actualment preval. La lletra fou reformada per Mossèn Josep Feu Sala. La Música fou feta per Mossèn Valentí Miserachs, i ve acompanyada d'un seguit d'apunts històrics sobre els orígens del culte a Sant Fruitós fet per Mossèn Antoni Pladevall.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 79265 | Fons documental de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-benet-de-bages | IX-XVI | <p>La gran activitat duta a terme pel monestir de Sant Benet de Bages generà una gran quantitat de documentació de tot tipus. El gruix de documentació generada pel monestir es troba actualment en diversos indrets, procedents de la exclaustració del monestir soferta el 1835. Un gruix de documentació és el que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Dins de l'arxiu, al fons anomenat Monacals, s'inclouen 50 carpetes que acullen un total de 5000 pergamins, entre els segles XI i XV. Aquest arxiu també compta amb un gruix de lligalls de documentació diversa. També es localitza un gruix important a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat, alguns d'ells procedents directament de l'exclaustració del 1835, i d'altres procedents d'una col·lecció particular de la 'Casa Guitart' que finalment fou traslladada a Montserrat. Tot aquest grup es troba classificat dins el 'Fons Bages', i numerats a partir del 901. També compta amb la documentació procedent de l'Arxiprestat de Tarragona on es guarden grups de visites pastorals realitzades a Sant Benet. A l'arxiu Històric Ciutat de Manresa es guarda un conjunt de dotze pergamins també procedents de Sant Benet de Bages, i un conjunt de sis volums de protocols notarials de la notaria del monestir.</p> | 08213-60 | ACA, AM, AHCM | <p>Els orígens d'aquest fons documental es remunten al mateix moment de la fundació del cenobi benedictí, en ple segle X. Els molts llegats patrimonials i l'activitat parroquial duta a terme foren ocasionant un gran volum documental, manifestat sobretot en pergamins. Aquest fons documental degué romandre dins el monestir fins la seva exclaustració l'any 1835. En aquells moments una part important del llegat documental anà a parar a la Biblioteca Provincial Universitària de Barcelona, on romangué fins que passà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1941, si bé durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) s'extraviaren tots els pergamins anteriors a l'any 1000. Per sort, la transcripció d'aquests documents havia estat feta per Ramon d'Abadal, i actualment aquesta transcripció es conserva a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest grup és el que actualment roman a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A més d'aquest grup, cal comptar amb el que fou traslladat directament a l'Abadia de Montserrat en el moment de la desamortització, de la quan depenia els darrers temps el monestir de Sant Benet. A aquest grup s'incorporà un altre petit grup procedent de la casa Guitart de Manresa l'any 1950 Del petit grup de 30 pergamins dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es desconeix la seva procedència.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1999 va ser publicada l'obra de la Catalunya carolíngia, que suposava un recull i transcripció de documentació referent al comtat català anterior a l'any 1000. Al volum IV s'inclouen 246 documents procedents de l'Arxiu de Montserrat, uns 100 que són regestos perduts conservats a la Corona d'Aragó. Un total de 202 còpies de documents que es guarden la secció històrico-arqueològica de l'IEC. Un total de 6 procedeixen de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 79267 | Fons Parroquial de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XX | <p>El fons parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes: - Llibre I 1927-1969 -Llibre II 1969-1982 - Llibre III 1982-1992 - Llibre IV 1992 en endavant Llibre de matrimonis: -Llibre I 1887-1948 -Llibre II 1949-1981 -Llibre III 1982 en endavant Llibre de defuncions: -Llibre I 1911-1972 -Llibre II 1972-1981 -Llibre III 1982 en endavant Activitats parroquials: - Llibre I: Actes del consell parroquial de Sant Fruitós 1985-1990 - Llibre I: Actes de l'associació de pares de família de Sant Fruitós 1965-1967 - Llibre I: Actes de l'Associació funerària parroquial 1977 en endavant Diversos: - Llibre I. Anotacions marginals de matrimonis: 1939-1956 - Llibre I: Declaracions jurades: 1950-1989</p> | 08213-62 | Sant Fruitós de Bages. Plaça de Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parroquial de Sant Fruitós es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1911 l'arxiver manresà Leonci Soler i March, va tenir accés a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages, realitzant un inventari dels seus fons. Poc després foren publicats al butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages. Aquest inventari permet tenir un coneixement més ampli del que fou aquest fons abans de ser cremat per la Guerra Civil. En l'article, Leonci Soler i March indica que l'inventari va ser fer el 12 de juliol del 1893, quan viatgà a Sant Fruitós de Bages per conèixer el contingut de l'arxiu. L'inventari ens dóna informació sobre la documentació existent a l'arxiu, constatant l'existència de documentació que es remuntava al segle XVI. Aquest inventari és un document interessant, ja que en alguns casos s'aporta un petit regest d'alguns documents. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 79268 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | <p>TORRAS I SERRA, M. (1997). Inventari del fons del Reial Cadastre (1976-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu nº 5. Manresa.</p> | X-XIX | <p>L'arxiu històric comarcal de Manresa, acull un important fons de Protocols Notarials que s'extenen des del segle XIII fins al XIX. No es pot parlar d'un fons específic provinent de Sant Fruitós de Bages, ja que la proximitat geogràfica entre els dos municipis feia que les causes notarials del habitats de Sant Fruitós fossin resoltes pels notaris de Manresa, trobant-se aquests referents històrics barrejats en protocols i manuals generals del notaris de Manresa. Malgrat això, s'ha pogut localitzar alguns fons propis de Sant Fruitós o parròquies pertanyents al terme. Són els següents: FONS NOTARIALS Escribania de Sant Iscle de Bages. Ramon Casaldàliga, prevere. Manual 1355-1370 FONS DEL REIAL CADASTRE (1716-1840) -Sant Fruitós de Bages Repartiments per menor : carpetes 693-701 (1735-1788) Notificacions del cadastre: carpeta 702 (1782) Informes: carpeta 703 (1735) Reglaments : carpeta 704 (1778) Correspondència : carpeta 705 (1799) - Sant Iscle de Bages Repartiments per menor: carpetes 706-711 (1746-1787) Notificacions del cadastre: carpeta 712 (1781 -1783) - Apèndix II Carpeta 121: Llistat de la gent de Sant Fruitós que ha de pagar el cadastre reial i denme del vi per les terres que tenen a Manresa (1828) COMPTADURIA D'HIPOTEQUES -Sant Fruitós de Bages : Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2ª (92) Llibre 3º: Rústiques (93) Llibre 4ª Urbane (94) -Sant Iscle: Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2º (92) Llibre 3º. Rústiques (93) Llibre 4º. Urbanes (94) FONS SANT BENET DE BAGES -Sant Benet de Bages. I AHCM/Eclès: C-7 -Sant Benet de Bages II AHCM/Eclès: C-8 -Sant Benet de Bages III AHCM/Eclès: C-9 -Sant Benet de Bages IV AHCM/Eclès: C-10 -Sant Benet de Bages V. Majordomia s.XVIII. AHCM/Eclès: C11 -Sant Benet de Bages VI-XII. AHCM/Eclès :C-12-18 -Sant Benet de Bages XIII-XVI. AHCM/Eclès: C-99-115 -Sant Benet de Bages XVII. Capbreu de la sagristia (1498) AHCM/Elès : C-123 -Sant Benet de Bages.XVIII. Capbreu de Sant Pere de les Preses (1504). Documentació diversa Bages (1514-1518). AHCM/Eclès: C-125 -Sant Benet de Bages XIX. Ramal notaria AHCM/Eclès: C-128 -Sant Benet de Bages. XX. Llibre particular notarial (1687) AHCM/Eclès: C-130 -Sant Benet de Bages XXI. Capbreu(1575-1576) AHCM/Eclès: C-132 -Sant Benet de Bages. Conjunt de 30 pergamins (ss.X-XIV)</p> | 08213-63 | Arxiu històric comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40 (08241 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. El Fons de pergamins de Sant Benet, prové segurament del període de l'exclaustració del monestir (1835).</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 79269 | Fons administratiu de l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-administratiu-de-lajuntament-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XXI | <p>El fons administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està classificat a partir dels següents apartats: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1810-2005) 2. HISENDA (1851-2005) 3. PROVEÏMENTS (1893-2004) 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1860-2004) 5. SANITAT (1827-2005) 6. OBRES I URBANISME (1861-2005) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1869-2004) 8. SERVEIS MILITARS (1853-2001) 9. POBLACIÓ (1878-2003) 10. ELECCIONS (1877-2003) 11. ENSENYAMENT (1877-2003) 12. CULTURA (1898-2003) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1892-2003) 14. COl·lECCIONS FACTÍCIES (1930-1964) A més a més d'aquest fons pròpiament administratiu, a l'Arxiu es troben dipositats altres fons de caràcter més històric, com és el cas de: 1. FONS DE DOCUMENTACIÓ PRIVADA (1759-1915) 2. FONS DE LA FALAGE (1939-1976) 3. FONS SIDICALS C.N.S. (1939-1976) 4. FONS SINDICATS AGRÍCOLES (1852-1974) 5. FONS GRÀFIC Compta amb un total de 647 fotografies digitalitzades que foren utilitzades per la elaboració de la Història Gràfica de Sant Fruitós de Bages. Aquestes fotografies provenen dels diferents fons documentals existents al poble: Fons Canyelles, fons Espinal i fons Casajoana. 6. FONS DOCUMENTAL DE L'ANTIGA CÀMARA AGRÀRIA (1921-1980)</p> | 08213-64 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Com arxiu administratiu, la documentació va ser començada a organitzar l'any 1993, quan es va plantejar el trasllat de l'antic edifici de l'Ajuntament a l'actual. En aquells moments va ser realitzat el primer inventari. L'any 1999-2000, aprofitant el trasllat dels fons a la nova seu de l'Ajuntament, a través de la Diputació de Barcelona, es va fer un nou inventari, actualment vigent. Des de l'any 2001 es va contractar un servei de manteniment continu de l'Arxiu. El fons gràfic Domènec Espinal va ser donat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament l'any 2003. Aquest fons romania dins la casa propietat de la família Espinal, que va ser adquirida pel president de la Cooperativa de Sant Fruitós. Després de l'adquisició de la casa, es va procedir a la donació del fons fotogràfic. El fons documental de l'antiga càmara agrària va ser dipositat a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament, després de que la corporació municipal fes la compra de l'edifici del cobert de la màquina de batre l'any 2004.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'apartat de descripció d'aquesta fitxa només es procedeix a descriure els apartats generals en els quals es divideix l'arxiu. Una descripció més detallada de les capertes i subcarpetes de cada apartat la trobem a la guia general de l'arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 79279 | Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles | <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> | 08213-74 | Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 79282 | Fons fotogràfic Enric Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-enric-clarena | XX | No està invanteriat | <p>Conjunt de clixés i fotografies realitzades per Josep Clarena al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós de Bages. El fet de no trobar-se inventariat no permet detallar el contingut d'aquest fons.</p> | 08213-77 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons fou cedit per la família Clarena els darrers anys a l'Ajuntament de la vila.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria un esforç per inventariar el seu contingut. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||||||
| 79293 | Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal | XVIII-XX | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> | 08213-88 | Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> | 41.7548200,1.8769200 | 406632 | 4623164 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 79294 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-0 | XVII | La única còpia conservada actualment és propietat de la sra.Rosa Segués del mas Sant Iscle | <p>Els goigs de Sant Iscle i Santa Victòria eren cantats el dia de la celebració de Sant Iscle, malgrat que actualment es tracta d'una tradició pràcticament perduda. La lletra dels goigs, publicats amb el nom de: 'Goigs dels Mar és la següent: Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida. Essent los dos molt petits perdereu Pare y Mare, y vareu ser recullits per la Dana Inciana: Criatvos ab gran fervor en la nostra Lley Divina, etc. En Cordova, Ciutat gran. estiguereo alguns anys la Lley de Déu publicant, llançant fora los enganys: Avisant a molta gent deixassen la Indolatria, etc. Aná en dita Ciutat un cruel Governador, Dion era anomenat, arribá com un Lleó, y de prompte fou menassas, los fiels perseguiria, etc. En continent vá cridar á Vos Aciscle, y Victoria; mos Deus haveu de adorar, y tenirlos en memoria; quant no haveu de morir ab desgracia de ells, y mia, etc. O ditxosos responguereu, que un sols Déu adoraveu; y prestament vos prengueren, á la presó vos portaren; Del Cel foreu assistits, donantvos favor, y guia, etc. Y foreu atormentats ab molts modos diferents, passareu per aygua, y foch, fletxas, y altres torments: Aprés foreu degollats, cridant Jesus, y Maria, etc. Germans foreu en la terra, fills de un pare, y Mare, y germans en lo Martyri, puix junts vos atormentaren: Y germans fou en lo Cel goçan la alta Gerarquia, etc. Curau de dolor de Pits, ó Martyrs sempre excelents, á las mares afligidas les feu abundar la llet, quant devotas, y postradas vostres favors suplican, etc. O Sants Martyrs gloriosos, teniunos en la memoria, que per esser tant ditxosos de pujar dalt en la Gloria: Y pux sou nostros Patrons, guardaunos de nit, y dia, etc. TORNADA Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida.</p> | 08213-89 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només la família Vilanova conserva la tradició de cantar els Goigs del dia de la festivitat de Sant Iscle, i només són cantats en certes ocasions. La versió actual és una publicació del 1956.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'exemplar conservat va ser publicat l'any 1956 per l'impremta Roca de Manresa amb el títol: 'Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle i Victòria del Pla de Bages' | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 79351 | Fons documental de l'entitat la Cooperativa 'La Agrícola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-cooperativa-la-agricola | <p>AA.DD. (1993). Cent anys de la Cooperativa 'La Agrícola' de Sant Fruitós de Bages 1893-1993. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com Cooperativa 'La Agrícola' ha anat generant des de la seva fundació l'any 1893. L'organització dels fons es fa de manera temàtica, dividint-se en diversos apartats: -Documentació administrativa: -Estatuts (1893) -Escriptures (1893) -Comptabilitat (1960-2006) -Correspondència (1986-2000) -Fons d'imatges (1920-2006) -Llibres d'actes (1893-200) -Llibres de socis (1893-2006)</p> | 08213-146 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 32 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El naixement de l'entitat de la Cooperativa 'La Agrícola' neix dins de context històric de finals del segle XIX, i de l'expansió de la idea cooperativista arreu de Catalunya. El seu naixement va ser pensat com una cooperativa de consum pensant en proveir als socis d'articles de menjar, però amb un esperit cooperatiu, i es pensar també alhora en fer una tasca cultural d'esbarjo. Atès que l'activitat principal de Sant Fruitós en aquells moments era l'agrària, es pensà en proveir als socis -sobretot gent del camp- d'articles de menjar i de la casa, i de coses necessàries pel camp: llavors, adobs, eines etc. Amb els anys l'entitat disposà de botiga, que venia articles diversos, inclosos els derivats de l'activitat de matança d'animals, un cafè, un cinema, un espai per concerts, obres de teatre, etc. L'activitat política dels membres de la cooperativa fou decisiva fins ben entrada la Guerra Civil en què fou clausurada per la seva ideologia esquerrana. L'any 1948 reiniciaren la seva activitat.</p> | 41.7504300,1.8731200 | 406310 | 4622681 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment l'entitat es troba en procés d'espera d'un nou local que es permetrà organitzar noves activitats i tenir un espai més ample pel seu arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 79352 | Fons documental del Casino Familiar Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-casino-familiar-recreatiu | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com a Societat de Casino Familiar Recreatiu ha anat generant des de la seva fundació l'any 1879.</p> | 08213-147 | Sant Fruitós de Bages | <p>Segons el registre d'entitats culturals i associatives, el Casino Familiar Recreatiu fou fundat el 21 d'agost de 1879 com una entitat d'esbarjo. És per tant la més antiga del poble. Com la cooperativa, a més del cafè, aquest local comptava amb una sala de balls, espectacles i projeccions cinematogràfiques, que va funcionar fins a la dècada del 1970 arrendat a l'empresari manresà Josep Masanés. Després la junta de l'entitat va cedir el local a l'Ajuntament per un període de vint anys. Un cop rehabilitat es va convertir en el Casal Cultural del poble, que funciona des del 1995.</p> | 41.7504400,1.8718700 | 406206 | 4622683 | 1879 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 70522 | Fons documental del F.C. Joanenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-fc-joanenc | <p>AA.DD.(1998), Butlletí del F.C. Joanenc. 75è Aniversari. (1923-1998). Sant Joan de Vilatorrada. 1998. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XX | <p>L'Entitat compta amb una important col·lecció fotogràfica i documental sobre el Club i diferents actes esportius i socials duts a terme des del 1923 fins a l'actualitat. Paral·lelament es conserva també el document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc.</p> | 08218-40 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc. En dit document, la família Fíguls-Prat, propietària dels terrenys i el llavors inaugurat president de l'Entitat Salvador Torras, llogaven per la quantitat de cent cinquanta pessetes l'any uns terrenys plantats de vinya on s'havien d'arrancar els ceps ubicats al carrer Vilaseca. Per la Festa Major del 1923, tenia lloc la inauguració oficial del camp. L'any 1934 es signaven els Estatuts de l'Entitat. La Guerra Civil va deixar sense equip de futbol al poble. Renovat el 1940, amb acord Ajuntament-Gallifa, el terreny llavors conreus, entre els carrers J.Rojas i Passeig Gallifa, va convertir-se en camp de futbol local fins l'any 1969, traslladant-se aquell any a la Zona Esportiva Municipal, gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la Tèxtil Riba SA També aquest any té lloc la fusió amb canvi de nom a Unió Esportiva Sant Joan, amb la integració dels tres equips de futbol locals: F.C. Joanenc i CF.. Palillo i la Penya Bètica. L'any 1996 es va desfer la unió i es retornà al nom originari de F.C. Joanenc. (AA.DD, 1998)</p> | 41.7375300,1.8051600 | 400640 | 4621325 | 1923 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat F.C. Joanenc, és juntament amb 'La Verbena', una de les dues entitats més antigues del municipi de Sant Joan. El sentit de la seva existència ha estat la pràctica del futbol a nivell competitiu des de la seva fundació. La seva categoria sempre ha estat regional. Des de la seva existència el Club s'organitza a través d'una Junta formada per alguns socis del Club, que es reuneixen periòdicament en assemblea. Dintre del Club s'organitzen diverses seccions per edats: benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. L'any 1989 la junta directiva presidida per Lluís Gamisans va posar en marxa una secció anomenada 'Escola de Futbol', integrada per nens d'edat compresa entre els 4 i 8 anys. Després de l'ensenyament futbolístic els nens passen a formar part de l'equip Benjamí. L'any 1990 el Club va començar a fer l'equip Benjamí. L'escut del Club ha estat cedit pel soci Isidre Vila Tarrés. L'escut ja estava en possessió del seu pare. És tret d'un escut brodat a mà, on s'aprecien les quatre barres catalanes als vols d'un triangle. La indumentària del F.C. Joanenc continua sent la mateixa de la Unió Esportiva Sant Joan, és a dir, samarreta groga i pantaló blau. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 70535 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-3 | <p>Informació oral facilitada per l'arxivera Emma Vila</p> | XX | <p>L'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Joan consta de dos fons documentals. Per una banda l'arxiu municipal administratiu i històric que recull tots aquells documents produïts per la institució municipal des del seu origen fins a l'actualitat, i per l'altra, un fons documental desintegrat i divers recollit directament a la regidoria de cultura. El primer es troba organitzat de forma oficial des del 1992 al tercer pis de la Casa Consistorial, i està format per unes 3.000 caixes. La documentació està classificada en les seccions següents: 1. Administració general (1861/1989). 2. Hisenda municipal (1862/1990). 3. Proveïments (1939/1991). 4. Beneficència i assistència social (1908/1991). 5. Sanitat (1885/1992) 6. Obres i urbanisme (1898/1990) 7. Seguretat pública (1898/1990) 8. Servei militar (1873/1989). 9. Població (1900/1991). 10. Eleccions (1831/1992). 11. Instrucció pública (1884/1991). 12. Cultura (1965/1991). 13. Serveis agro-pecuaris (1909/1982). El segon fons documental es troba a les oficines de la regidoria de cultura on d'una forma desintegrada s'han anat emmagatzemant algunes col·leccions apart. Aquest fons consta de :1. Un Arxiu de premsa que és format per una col·lecció de retalls d'articles del diari Regió 7 que parlen sobre qualsevol aspecte i notícia del terme municipal entre els anys 1980 i 2000. 2. Un arxiu fotogràfic format per dos col·leccions: una col·lecció de fotografies de la Festa Major entre els anys 1979 i 1982, i una col·lecció de fotografies de diferents actes públics i socials (inauguracions, revetlles etc..) entre els anys 1980 i 1989. 3. Un arxiu de revistes format per la col·lecció de butlletins municipals 'El Pregoner' editats per l'Ajuntament entre els anys 1975 i 2000.</p> | 08218-53 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen de l'arxiu municipal es troba a la iniciativa que l'any 1992 van tenir diversos ajuntaments de la comarca del Bages (Balsareny, Monistrol de Montserrat, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Casteller) a través del Centre d'Estudis del Bages i amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, per acordar el desenvolupament d'un pla de treball que ordenés i classifiqués els fons documentals dels quatre municipis. Aquesta nova experiència es va posar en marxa amb el nom de l'Arxiver Itinerant i va permetre condicionar i obrir els arxius al públic. Ofereix serveis d'assessorament, consulta i préstec de material. El segon fons documental data dels anys 90 com a iniciativa particular de la regidoria de cultura.</p> | 41.7457000,1.8052300 | 400658 | 4622232 | 1992 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Els dos arxius continuen fent noves incorporacions habitualment tant de butlletins com de retalls de premsa, convertint-se en un material que va creixent de manera contínua. La idea del Consistori és incorporar els dos fons documentals en un de sol que sigui l'Arxiu Municipal Administratiu i Històric , però actualment no es té ni una forma ni una data fixada. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 70536 | Fons doc. de la Biblioteca de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-doc-de-la-biblioteca-de-sant-joan | XX | Els fons no es troben catalogats sota cap criteri arxivístic | <p>La Biblioteca Pública de Sant Joan de Vilatorrada conserva una col·lecció variada formada per diversos fons documentals: Un arxiu fotogràfic format per diversos àlbums amb fotografies diverses d'actes públics, vistes de carrers de la població, persones, col·lectius, grups escolars, caramelles, actes religiosos etc.. Que va des dels anys 30 fins a l'actualitat. Un arxiu de premsa format per retalls de diaris referents a esdeveniments del poble (Gazeta de Manresa i Regió 7) des de 1969 fins a l'actualitat. Un arxiu amb butlletins i programes d'activitats de diverses entitats santjoanenques (I.E.S. Quercus, escoles joncadella i Collbaix, Club de Basquet Vilatorrada, Joanenca de pesca etc..). Un arxiu amb recordatoris i esqueles funeràries de persones del poble des del 1941 fins a l'actualitat. Una col·lecció del butlletí 'El Pregoner' de l'Ajuntament de Sant Joan des del 1975 fins a l'actualitat i un fons amb programes de Festa Major des del 1955 fins a l'actualitat. També conté un fons format per una caixa amb curiositats diverses: caramelles, senyeres d'entitats del poble etc..)</p> | 08218-54 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen dels fons de la Biblioteca Pública es troben en la inauguració d'aquesta el juny de l'any 1972.</p> | 41.7445700,1.8053900 | 400670 | 4622106 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 70537 | Fons documental de l'Arxiu Històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic | <p>TORRAS I SERRA M(1997), Inventari del fons del Reial Cadastre (1716-1845) Col. Inventaris i catàlegs de l'arxiu, núm 5. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>El conjunt documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa és format per dos fons: El fons de Reial Cadastre de l'AHCM que és el conjunt de registres cadastrals de les parròquies i municipis del partit judicial de Manresa. Actualment es troba inventariat i classificat per parròquies del partit de Manresa ,entre les quals es troben les de Joncadella, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella, i per carpetes on tornem a trobar les mateixes parròquies. El contingut del fons documental és el següent: PARRÒQUIES DEL PARTIT DE MANRESA: Joncadella: -repartiment per menor (carpetes 481-488) 1738-1790. - notificacions de cadastre (carpeta 489) 1770-1785. Sant Joan de Vilatorrada: - repartiments per menor (carpetes 722-727) 1745-1795 - reglaments (Carpeta 728) 1774. Sant Martí de Torruella: -repartiments per menor (carpetes 745-749) 1735-1788 - reglaments (Carpeta 750) 1780. APÈNDIX II: CARPETES: Joncadella: -repartimenr per menor (anys 1738-1790) i Notificacions del cadastre (1770-1785). Sant Joan de Vilatorrada: - repartiment per menor (anys 1745-1795) -Reglamento de las cargas y gastos..(s.XVIII). Sant Martí de Torruella: - repartiment per menor (anys 1735-1788) - Notificació del cadastre (1782). L'altre fons és el de la Comptaduria d'Hipoteques que es troba inventariat per parròquies i municipis. Els anys dels quals es conserva documentació és entre 1840 i 1860. Ja que són aquests anys precisament en els quals es conformen els municipis com a tals, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella apareixen junts. El fons està format per dos llibres i un suplement que cobreixen els anys 1840 i 1860. Juncadella apareix apart i el fons està constituït per tres llibres.</p> | 08218-55 | Arxiu Històric Comarcal de Manresa | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era conèixer els bens de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis,... de propietats | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 70538 | Fons documental de l'entitat 'La Verbena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-verbena | <p>AA.DD.(1974), Coses nostres. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1982), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1983), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1968), Visió social de Sant Joan de Torruella i estudi dels aspectes cultural i recreatiu. Sant Joan de Vilatorrada. BERTRAN TEIXIDOR J.M.: La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada. 'Regió 7' , 12-19-24 de juliol de 1993 i 2-9-16 d'agost de 1993. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa ''La Verbena''. Núm 8. Sant Joan de Vilatorrada. 1974. CASALS M.(1980), Historia de ''La Verbena'' de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. Estatutos por los que deberá regirse la Sociedad Coral-Recreativa de Instrucción y Ahorro denominada ''La Verbena'' de San Juan de Vilatorrda. 1918. RIBERA M. SERRA J.(1993), Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena. 75è aniversari (1918-1993). S.C.C.R. La Verbena. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XX | <p>L'arxiu documental de l'Entitat La Verbena consta d'una secció documental i d'una altra secció gràfica, i és format pel següent fons: FONS DOCUMENTAL: - Fons de documentació interna de l'Entitat format per factures, correspondència, circulars etc. (1950-2001) - Fons de programes de festa major (1987-2000) - Fons de documentació resultant de les diverses activitats que organitza l'Entitat (1987-2000); FONS GRÀFIC: - Un àlbum de fotografies de la Festa de Sant Antoni (1996-2000) - Un àlbum de negatius resultants de l'exposició retrospectiva de la història de la S.C.C. I R 'La Verbena' amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació. - Un àlbum fotogràfic sobre diferents actes organitzats per l'Entitat (teatre, bastoners, majorets etc..) (sense data). - Un àlbum de fotografies sobre l'evolució urbanística del poble (1950-2000). - Un àlbum de fotografies de la secció dels gegantes. (sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de la Coral.(sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de bastoners i caramelles (sense data). - Un àlbum de fotografies de la secció de teatre. (sense data) - Un àlbum de fotografies d'actes diversos efectuats al poble (caramelles, balls, bastoners, actes amb altres entitats etc.) (1953-1996) - Un àlbum de caramelles i presentació del nou estendard (1978) - Un àlbum d'actuacions diverses (1993) -Un àlbum de l'obra 'antologia de la sarssuela' (sense data) - Un àlbum de processons (Corpus Cristi, visita de la Verge de Fàtima, ofrenes florals a la Mare de Déu de Joncadella, festa de les filles de Maria, Grup de treballadores de la fàbrica Borràs) (1949-1960) Observacions: L'Entitat anomenada Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena va néixer com una entitat sense ànim de lucre l'any 1918. Actualment es divideix i s'organitza en diverses seccions. LA SECCIÓ CORAL es va posar en marxa l'any 1919 que es va estrenar l'any 1920 amb una gran trobada de Cors de Clavé a la plaça de l'Església. Durant els primers anys de vida del Cor s'establí el costum de cantar amb acompanyament d'harmònium, la missa del Gall i la de Cap d'Any i a la tarda també el Rosari. Es féu igualment tradicional cantar la Passió el Dijous Sant. El dia de la Festa Major, davant de l'Ajuntament, el Cor oferia una Serenata en honor a les autoritats i altres veïns. El cant més arrelat al Cor són les Caramelles. El dilluns de Pasqua el Cor de l'Entitat era un dels que participava a l'aplec de Joncadella. A més de les activitats tradicionals el Cor ha anat assistint a concursos de Caramelles i altres trobades de Cors de Clavé, concerts a l'envelat de la Festa Major etc.. El 1978 el Cor esdevé Cor Mixte, incorporant l'element femení, ja que fins aleshores havia estat un cor tradicionalment masculí. Més endavant, i aprofitant les trobades de Cors de Clavé, per la Festa Major, s'acostumava a estrenar cada any dues peces amb les quals es tornaven les visites i s'ampliava el repertori. Des del 1983 el Cor va acompanyat de l'Agrupació Musical de l'Entitat. D'aquesta època data la participació en un concert de Nadal al Palau de Congressos de Barcelona. Del 1986 al 1991 es va celebrar el Concert de Nadal. GRUP DE TEATRE, l'origen dels primers grups de teatre dins l'Entitat venen dels sainets representats al primer local de Cal Llobet. La manca d'un espai adequat a les representacions va fer claudicar els primers intents. Al local del carrer del Riu, amb d'altres condicions escèniques, es solia fer un drama i un sainet en cada representació. L'empenta definitiva a les activitats teatrals es va produir arran de la fusió amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense'. De la primera meitat dels anys cinquanta destaca la representació dels 'Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús' en la versió de Folch i Torras, motiu pel qual es van fer obres per eixamplar l'escenari. Els anys seixanta van ser els anys amb més activitat teatral amb un gran nombre de representacions.</p> | 08218-56 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Tant el Fons documental com el Fons gràfic pertanyen a l'entitat de la Verbena i ha estat creat pels seus membres al llarg de l'existència de l'Entitat. Societat Coral, Cultural i Recreativa 'La Verbena', va néixer de la iniciativa particular d'un grup de pagesos i treballadors, gairebé tots de la fàbrica Borràs. El seu naixement va tenir lloc el 22 de desembre del 1918 amb l'aprovació dels Estatuts de la 'Sociedad Coral, Recreativa, de Instrucción y de Ahorro', nom que recull el doble objectiu amb el qual va ser creada: l'esbarjo i l'ajuda mútua en cas de necessitat. L'any 1919 es va posar en marxa la secció coral i un any després s'estrenava el primer estendard en una gran trobada de Cors de Clavé. El primer local social fou al primer pis de 'Cal Llobet'. L'any 1926 es van representar els Reis per primera vegada i s'amplia el local. Mancava resoldre el problema de l'escenari i el 1928 es va plantejar el trasllat de 'La Verbena' al local de 'Cal Rojas' sense èxit. Aquest mateix any naixia en aquest local un grup de teatre anomenat 'Agrupación Artística El Cor del Poble'. El 1935 l'Entitat es trasllada a l'antiga sala de ball situada al carrer del Riu. El 1936 es celebrava el primer gran carnestoltes. Al esclatar la guerra civil es suspengueren les activitats culturals i artístiques, mantenint-se les recreatives fins el 1938. Els següents deu anys l'entitat va romandre inactiva ja que el local va ser ocupat el 1939 com a lloc d'esbarjo del destacament militar que s'estava a Cal Gallifa. La represa de les activitats després de la guerra es va fer amb les Caramelles. El 1950 es va produir la unificació de l'Entitat amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense' que actuava a Cal Rojas, aportant cadascuna d'elles el seu patrimoni. L'any 1951 s'organitza la primera Festa Major, que s'anirà repetint els següents anys fins el 1977 en que passarà a organitzar-la la Comissió de Festes de l'Ajuntament. El 1953 neix l'Esbart Dansaire, i el 1957 es representa per primera vegada el Ball del Most. Els primers anys de la dècada dels anys seixanta l'Entitat pateix diverses sotragades econòmiques degut a alguns infortunis: pèrdues en la Festa Major, pèrdua de l'envelat a causa d'un temporal etc... El 1965 s'adapten els Estatuts de l'Entitat a la Llei d'Associacions del 1964 augmentant substancialment les quotes. El 1966 es crea la figura del Soci Juvenil, establint les tres classes de socis que romanen fins ara: Juvenil, Numerari i Jubilat. Igualment aquest mateix any s'estrena l'himne de 'La Verbena' i neix el butlletí 'Coses Nostres' que tindrà vida fins el 1974. L'any 1967 es torna a posar en marxa l'Esbart Dansaire. L'any 1969 s'aprova la gestió per la compra d'uns terrenys a fi de construir la nova seu social de l'Entitat. Aquests esforços no donaran fruit creant una greu crisi en l'Entitat. La nova Junta nascuda arran de la crisi va voler donar un nou aire a l'Entitat convertint la sala de ball en una discoteca. Aquest projecte va durar dos anys, al cap dels quals es va buscar una nova orientació. El 1973 s'organitza el primer grup de Majorets i es comencen les projeccions de cinema. Dels últims anys de la dècada dels setanta cal destacar el sanejament econòmic, la no entesa amb l'Ajuntament a l'hora d'organitzar la Festa Major, la formació del Cor Mixte i la inauguració del nou estendard del Cor i de l'Esbart. L'any 1988 es crea en el sí de l'Entitat el Grup Organitzador de la Festa Major, i s'escindeix el Grup de Teatre Xirois. De l'etapa dels noranta destaca l'adquisició del nou local el 1991 i la custòdia dels Gegants el 1990 amb la creació del Grup de Gegantes i Grallers. (RIBERA M. SERRA J, 1993)</p> | 41.7457400,1.8074800 | 400845 | 4622234 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Societat, coral ,cultural i recreativa La Verbena | (Continuació) A finals dels anys seixanta comença una llarga etapa de transició caracteritzada per una activitat molt minsa, gairebé reduïda a les representacions nadalenques. Aquest període finalitzà el 1980 amb la constitució del Grup Xirois en el sí de l'Entitat. Aquest grup es va escindir de l'Entitat l'any 1988. El grup de teatre va refer-se després de l'escissió mantenint activitats limitades. L'ESBART va ser la secció d'aparició més tardana. Concretament el 1953, amb l'objectiu de ballar per la Festa Major. Aquesta fita s'ha respectat anys rera anys fins l'actualitat. Originàriament un grup de l'Entitat, anomenat Secció Juvenil, s'encarregava de fer el Ball de Cascavells per Pasqua. Aquest grup que també feia d'altres activitats i va ser l'embrió de l'Esbart. A part de la Festa Major que constituïa l'objectiu principal del grup, s'acostumava a participar en algun altre ball, en els quadres escènics de 'Els Pastorets' i en les Caramelles. L'esbart des de la seva creació s'ha anat estructurant en grups d'edat que es van promocionant fins acabar en l'Esbart Major, màxim exponent del grup. En l'etapa anterior al 1977 destaca la participació de l'Esbart en la Festa Major de Manresa del 1957. A partir del 1977, s'inicia una nova etapa que suposa una considerable empenta per a aquesta secció. L'any 1979 s'inaugurava el banderí. El 1981 s'estrenava vestuari propi. L'Esbart també compta amb la secció de bastoners, fent durant els últims anys múltiples sortides pel Bages i altres comarques catalanes i incorporant la seva Escola de Dansa a la Roda d'Esbarts, activitat que permet relacionar les seccions més joves amb els altres Esbarts catalans. ELS BASTONERS que es configuren dintre de l'Esbart de Dansaires. Al igual que aquest últim, els bastoners tenen el seu origen el 1953, dintre de la Secció Juvenil de l'Esbart, que no només ballava danses catalanes, sinó també Ball de Bastons. Aquest grup, sempre vinculat a l'Esbart passà a anomenar-se 'El Retruc' a partir de l'any 1989. L'any 1990 es va estrenar el banderí i el vestuari nou. D'entre les moltes activitats que duen a terme destaca l'assistència a les Trobades Nacionals de Catalunya. A nivell local fomenten la participació continuada en les Caramelles i l'organització de Matinals Bastoneres. ELS GEGANTES són la secció més moderna, creada el 1990, quan l'Ajuntament no va poder atendre la sol·licitud del Grup Organitzador de la Festa Major que demanava la participació dels Gegants del poble a la Festa, perquè en aquells moments no hi havia Colla de Gegantes. L'any 1991 l'Entitat de la Verbena i l'Ajuntament signaren un protocol de cessió dels Gegants per la seva custòdia. L'any 1991 es creava el Grup de Grallers que havia de ser el suport musical dels Gegantes. El Grup organitza una trobada de Gegants cada anual per la Festa Major. (RIBERA M. SERRA J, 1993) L'organització interna de l'Entitat es fa a partir dels Estatuts. L'any 1959 es manifesta la necessitat de què a la Junta hi hagin representants de totes les seccions, fet que es mantindrà fins aleshores. Hi ha una Junta directiva formada pel president, el sots-president, el secretari i el sots-secretari i el tresorer. A més a més la junta és formada per un vocal de cada secció. L'esbart i els bastoners, per la seva antiguitat tenen el seu règim especial i els seus estatuts de funcionament intern. Les altres seccions funcionen com a branques però sense estatuts. La junta es reuneix un cop a l'any de forma assembleària amb els socis, i de forma periòdica cada setmana. Si bé l'entitat va néixer amb el nom oficial de Societat Coral Recreativa de Instrucción y Ahorro, la majoria de la gent del poble relacionava als seus creadors amb aquells 'xicots que anaven de verbena en verbena'. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||
| 70539 | Fons Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquials | <p>COMAS F.: 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa 1982'</p> | XVII-XX | Mentre que de Sant Joan i Joncadella es conserven documents bastant complets, malgrat la pèrdua d'alguns d'ells per la Guerra Civil, no passa així amb Sant Martí on malauradament es van perdre quasi be tots el 1936. Aquest fet s'agreuja perquè aquesta parròquia era, fins a meitats del segle XIX, la que tenia més importància de les tres. | <p>Conjunt de fons documentals d'origen parroquial pertanyents a les tres parròquies històriques que formaven l'actual terme de Sant Joan de Vilatorrada. Són els següents: PARRÒQUIA DE SANT JOAN DE VILATORRADA: -Llibre de censos y cosas a est tenor (167?-1716). - Defuncions: 6 llibres (1676-1856), (1857-1878), (1879-1891) (aquests dos últims inclouen baptismes i matrimonis) (1891-1946) (1946-1976) 1976 fins ara). - Matrimonis: 4 llibres (1613-1856) (1892-1907) (1907-1970) (1976 fins ara) - Baptismes: 7 llibres (1676-1856) (1892-1917) (1919- 1974) (1947- 1960) (1961 -1966) (1966- 1974) (1974 fins ara) - Llibre de visites (1936-1708) - Consuetes: 2 llibres (1880-1955) (1942-1947) - Confraries: Doctrina Cristiana (1942-1956) - Acció catòlica (1942-1947) - Libro de culto y fábrica de la parróquia de San Juan de Vilatorrda (1939-1965) - Visites pastorals (1942-1979) -Altres: Llibre de col3lectes, safates (1961-1966), cens parroquial (1942-1943), actes A.C. (1946-1960) confirmacions (1942-1979), actes del Santíssim Sacrament (1946-1960). PARRÒQUIA DE JONCADELLA: -Matrimonis: 6 llibres (1692 - 1840) (1857 - 1883) (1833- 1917) (tots tres inclouen baptismes i defuncions) (1916 - 1929) (1929 - 1950) (1950 fins ara) - Baptismes (1920 - 1946) - Defuncions (1919 - 1942) - Llibre de la Confraria de Sant Isidre (1712 -- 1941) -Consueta (1943- fins ara) -Lligall (1827-1867). PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE TORRUELLA : -Consueta (1929-1949) -Llibreta de Comunions i confessions de l'església parròquia de Sant Martí des de 1800.</p> | 08218-57 | Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella | <p>L'origen dels fons parroquial el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dóna peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> | 41.7431800,1.8047600 | 400615 | 4621953 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70539-foto-08218-57-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Cal destacar que el fons de Joncadella, al no ser parròquia, els trobem a Sant Martí. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||
| 62962 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-30 | XIX-XX | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Actualment està ubicat en una sala del primer pis de l'edifici consistorial i ocupa una superfície de 64,5 metres lineals. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (1877-2015), 2. Hisenda (1852-2016), 3. Proveïments (1936-1983), 4. Serveis socials (1936-2003), 5. Sanitat (1917-2000), 6. Obres i urbanisme (1937-2016), 7. Seguretat pública (1926-1996), 8. Serveis militars (1926-2001), 9. Població (1924-1997), 10. Eleccions (1930-2015), 11. Ensenyament (1861-1983), 12. Cultura (1953-1996), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919-2011). L'arxiu també custodia el fons del Jutjat de Pau. Així doncs, la documentació conservada és força moderna. La major part de sèries documentals s'inicien entre mitjan i finals del segle XIX i tenen ja una major continuïtat al llarg del segle XX. La documentació més antiga és de l'any 1852. | 08229-109 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | El servei d'arxius de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una primera actuació a l'arxiu municipal de Sant Mateu de Bages que va finalitzar el desembre de 1994. Va consistir en fer una primera classificació i inventari de la documentació. L'any 2002, l'Oficina de Patrimoni Cultural va revisar aquesta primera actuació, va adequar el dipòsit i va tractar i inventariar la documentació generada fins l'any 2001. En l'actualitat s'està duent a terme una nova fase d'actualització consistent en la migració de l'inventari a la base de dades GIAM i en el tractament de la documentació municipal generada fins l'any 2016. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||
| 64699 | Acta fundació i de consagració de l'església de Santa Cecília de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-fundacio-i-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-cecilia-de-montserrat | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XVIII | <p>El monestir de Santa Cecília és dels pocs que conserva la seva acta de fundació i la de consagració. Tot i que les originals, que es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat, es van perdre, es conserven les còpies d'època moderna. En primer lloc, l'acta de fundació del monestir de Sant Cecília, fou sol·licitada per l'abat Cesari i quatre monjos a la comtessa Riquilda de Barcelona, i fou concedida pel bisbe Jordi de Vic. Datava del 25 de maig de l'any 945. En segon lloc, tenim l'acta de consagració del monestir, també sol·licitada per l'abat Cesari, i concebuda pel bisbe Guadamir de Vic. Aquesta datava del 13 o 15 de mes desconegut i de l'any 957. Ambdós documents es troben escrits en llatí.</p> | 08242-116 | Biblioteca de Catalunya | <p>La còpia original de l'acta de fundació i la de consagració de Santa Cecília es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat. Es van perdre, tot i que afortunadament en queda una còpia del segle XVIII, feta per Jaume Pasqual i recollida al Sacrae Antiquitatis Cataloniae Monumenta, conservat a la Biblioteca de Catalunya. L'ha traduït Paquita Sellés Verdaguer.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 64701 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb el municipi de Marganell. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis: 1. (1874) Inventari de l'església.22x16 cms. 2 folis 2. (1875) Del rector, consultant al bisbat sobre els aranzels que deu aplicar i també sobre reducció de misses. 22 x 16 cms. 2 folis. 3. (1875) Relació de l'origen, fundació, patronat, advocació, categoria i altres circumstàncies de la parròquia de Sant Esteve de Marganell. 43 x 21 coms. 2 folis. 4. (1876) Escrits sobre la cessió de Santa Cecília al Monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 9 folis. 5. (1877) Certificació del bisbat de Vic per la qual Santa Cecília de Marganell queda conceptuada de la permutació remesa pel Sr. Bisbe al governador civil de Barcelona. 32 x 22 cms. 2 folis. 6. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat, suplicant que Santa Cecília sigui agregada a la nova parròquia i remerciant pel permís de trasllat del seu cementiri. 22 x 14 cms. 2 folis. 7. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar les restes que hi ha al cementiri de Santa Cecília a la nova església parroquial de Marganell. 22 x 16 coms. 2 folis. 8. (1879) De l'abat de Montserrat comunicant la presa de possessió de Santa Cecília i comentant la posterior actuació del rector de Marganell. 21 x 14 coms. 2 folis. 9. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar els ossos al cementiri de Santa Cecília en deixar aquesta d'ésser parròquia. 22 x 16 cms. 2 folis. 10. (1879) De l'abat de Montserrat al Mn. Palà del bisbat, sobre les diferències que té amb el rector de Marganell sobre l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 5 folis. 11. (1879) A Mn. Palà del bisbat sobre el plet de la casa i terres de la rectoria. 21 x 15 cms. 2 folis. 12. (1879) Acusant rebuda del bisbat del decret relatiu a l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 2 folis. 13. (1879) Del rector informant al bisbat de l'expedient relatiu a la rectoria i terres de l'entorn. 21 x 15 cms. 4 folis. 14. (1879) Del rector de Marganell al bisbat informant-lo d'haver entregat les claus de l'església de Santa Cecília a l'abat de Montserrat. 21 x 15 cms. 2 folis. 15. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat sobre la conversa tinguda amb el rector de Marganell en entregar-li aquest les claus de l'església de Santa Cecília. 21 x 11 cms. 2 folis. 16. (181879) Del rector de Marganell al bisbat informant de l'estat ruïnós de l'església i casa parroquial de Santa Cecília i la nova cessió al Monestir de Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 17. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà dels bisbat aportant dades i documents sobre la incorporació de Santa Cecília amb les diferències que té amb el rector de Marganell. 21 x 11 cms. 4 folis. 18. De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat, informant de la carta que li ha enviat el rector de Marganell i les diferències que té amb ell. 21 x 18 cms. 3 folis. 19. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà el bisbat sobre els problemes que sorgirien en cas d'ésser incorporada l'església de Santa Cecília al monestir. 21 x 14 cms. 4 folis. 20. (1879) Del rector al bisbat sobre l'entrega de la capella de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 21 x 15 cms. 3 folis. 21. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà sobre els actes d'entrega de l'església de Santa Cecília i la seva agregació a Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 22. (1879) Acord entre el rector de Marganell i l'abat de Montserrat per l'entrega al monestir de l'església de Santa Cecília i casa annexa. Ordre del bisbat per a traslladar aquesta escriptura per a la seva aprovació. 32 x 22 cms. 4 folis. 23. (1880) Còpia de la correspondència sostinguda entre l'abat de Montserrat i el rector de Marganell sobre assumptes referents a Sta. Cecília. 21x 14 cms. 4 folis.</p> | 08242-118 | Arxiu Diocesà de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | (Continuació descripció) 24. (1880) Del rector de Marganell al bisbat, comunicant la seva satisfacció pel fet de celebrar una missa dominical a Santa Cecília, i per la delimitació de la seva parròquia. Instància inclosa de l'abat de Montserrat sobre aquests temes. 22 x 16 cms. 4 folis. 25. (1880) Del rector de Marganell a Mn. Palà del bisbat mostrant la seva disconformitat amb l'abat de Montserrat, sobre l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 14 cms. 2 folis. 26. (1880) Al bisbat de part del rector de Marganell sobre el tema de l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis. 27. (1880) Del rector a Mn. Palà del bisbat sobre les diferències que té amb l'abat de Montserrat. 21x 13 cms. 2 folis. 28. (1880) Del rector al bisbat, sobre l'acomiadament del parcer que conrea les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis 29. (1880) De l'abat de Montserrat al bisbat sobre la celebració del seu mil·lenari, demanant que pel seu estat de salut el dispensi de tot acte públic, i demanant l'ordenació d'un monjo. 21 x 13 cms. 2 folis. 30. (1880) De Rosendo Casanova a Francisco de P.del Villar sobre la salut de l'abat de Montserrat i diversos assumptes, entre ells, el de les relíquies de Santa Cecília (2 cartes 9. 22 x 16 cms. 4 folis. 31. (1880) A l'abat de Montserrat certificant l'entrega d'una relíquia a Santa Cecília. 32 x 22 cms.2 folis 32. (1883) Declaració del rector de Marganell, renunciant a tota indemnització pel traspàs de l'església de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 4 folis. 33. (1885) Del rector al bisbat sol·licitant participar en la distribució d'almoines per a misses, degut a la seva carència de recursos econòmics. 22 x 16 cms. 2 folis. 34. (1881) De Joan Calsina al bisbat demanant la benedicció del panteó familiar de Can Calsina. 32 x 22 cms. 6 folis. 35. (1903) Del rector de Marganell al bisbat demanant el retorn de les terres de Santa Cecília de Montserrat a la seva parròquia. Diferents cartes referents a l'esmentada qüestió. 32 x 2 cms. 10 folis. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 64702 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-19 | XVI-XX | Es troben en un prestatge, sense classificar, i sense un control ambiental específic. | <p>L'arxiu de la parròquia de Marganell es troba a situat a la nova església de Sant Esteve. Conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament entre segles XVIII i XX. També hi ha un volum amb documentació del segle XVI al XVIII. La documentació més destacada que s'hi conserva és la següent: Un volum que conté: - (1904, 1844, 1862 i 1879) Documents de concessió de terres de Santa Cecília i correspondència entre el bisbe de Barcelona i el Mn. Rovira de Marganell. - Document de cessió de Santa Cecília al monestir de Montserrat. - (1843) Documents sobre el trasllat del rector de Santa Cecília a Marganell. - (1861) Correspondència entre el bisbe de Vic, l'abat de Montserrat i el rector de Marganell, sobre el mal estat en què es troba Santa Cecília, i proposant la seva cessió a Santa Maria de Montserrat com a solució. Un volum de Llicències matrimonials (1700 a 1874) Un volum de consentiments paterns (1866 a 1884) Un volum amb plànols de la planta de Sant Esteve de Marganell a escala 1200. Un volum d'expedients matrimonials (1939, 1960 a 1964) Un volum de documents diversos, entre els quals hi ha testaments, arrendaments, censos, inventaris, plets, baptismes, testimonis, etc. (1500 a 1700). Un volum amb testaments (1600 a 1924). Un volum amb capítols matrimonials (1653 a 1818, 1875 a 1895 i 1900 a 1933) i llicències de la cúria, documents de la mort dels 'Tres Roures'(on es van afusellar 24 persones). Un inventari d'objectes de Santa Cecília (1923). Un volum de notificacions i avisos (1793 a 1801) Un volum de procures i apogas (1618-1700) D'entre els llibres, destaca: - Missale Romanum (1911) - Breviarium Romanum (1799) - Libro Inventario de la casa rectoral (1924) - Llibre del registre del cementiri de l'església parroquial de Santa Cecília de Marganell (1897).</p> | 08242-119 | Sant Esteve Nou | 41.6409000,1.7896000 | 399195 | 4610615 | 08242 | Marganell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64702-foto-08242-119-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 64703 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-18 | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l’any 2001. L’any 2016 la mateixa Oficina de Patrimoni Cultural va dur a terme una segona organització. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2017 l’Ajuntament forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Des del mes de novembre de 2019 l’Ajuntament va començar a tramitar expedients electrònics seguint la metodologia SeTDIBA amb el gestor d’expedients Firmadoc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08242-120 | Carrer de Sant Esteve s/n 08298 Marganell | 41.6405100,1.7903800 | 399259 | 4610570 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20240318085145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20230522144322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20230522144814.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2024-03-18 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Aquesta fitxa ha estat actualitzada amb data 18/03/2024 desprès de la reorganització de l'arxiu. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 64705 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Marganell que daten des de 1918 fins al 1964. La seva temàtica és de l'església de Santa Cecília, sortint retratada tant a nivell general com detalls arquitectònics, especialment dels absis. En destaca una donació de tres fotografies fetes per Josep Puig i Cadafalch.</p> | 08242-122 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 80614 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-0 | <p>Inventari del fons del Baró de Castellet. Secció de manuscrits. Biblioteca de Catalunya. 2004. AINAUD DE LASARTE, J.M. (1994). Els Barons de Castellet. Còpia en paper de la conferència realitzada a la Biblioteca Popular Vives i Casajuana el 27 de maig de 1994. Fons col·lecció local de la Biblioteca. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions.</p> | XIV-XIX | <p>La biblioteca de Catalunya conserva diferent documentació que té relació amb Sant Vicenç de Castellet. Per una banda conserva el Fons del Baró de Castellet i, per altra, pergamins solts que tenen relació amb Sant Vicenç. Dels pergamins solts hi ha un, el nº 13014: any 1301, greuges de Sibil·la de Castellet davant Guillem de Montcada. El Fons del Baró de Castellet constitueix un dels fons més importants que es conserven a la biblioteca, recopilat i aglutinat per Marià Alegre i Aparici, últim baró de Castellet. Es troba a la secció de manuscrits, fons i col·leccions documentals. Està format per 229 capses, 27 llibres i 128 lligalls principalment en paper, dels segles XVI al XIX, tot i que predominen els segles XVIII i XIX. L'inventari del fons va ser actualitzat el juliol del 2003, essent un inventari molt acurat que s'acompanya d'una breu evolució històrica de les nissagues que apareixen a la documentació i que posseïen aquest fons. La documentació és de tipus econòmic, fabril i comercial fonamentalment. També hi ha documents privats que informen sobre l'estament social i relacions de parentiu d'una de les famílies que va protagonitzar la revolució industrial catalana; així com referent a la senyoria de Castellet, de l'administració del patrimoni (comptes de masovers, rebuts, arrendaments), documentació de la sol·licitud i concessió del títol de baró. Hi ha també un fons de processos civils vistos per la Real Audiència de Barcelona i portats majoritàriament per Francisco Aparici i altres membres de la família que es dedicaven al dret (aproximadament 2000 causes).</p> | 08262-62 | Biblioteca de Catalunya. Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.c/ Hospital, 56. 08001 BARCELONA | <p>Per tal de comprendre el tipus de documents que es troben al fons i la procedència d'aquests, convé fer una breu aproximació a algunes de les nissagues que van donar origen a la baronia de Castellet. Hi ha diferents nissagues relacionades: els Roig, els Aparici, els Amat, els Alegre i els Gibert. La nissaga Aparici és originària d'Arinyà. Josep Aparici (1654-1731), nascut a Caldes de Montbuí, geògraf, va fer un mapa del principat de Catalunya amb la demarcació de corregiments a sobre de la de vegueries, i que va dedicar a Felip V. Una neta d'aquest, Maria Aparici i d'Amat, va entroncar en matrimoni amb els Alegre i Roig, essent la mare del baró de Castellet, Marià Alegre i d'Aparici. Els Amat, representats per Pau Amat (mort el 1667) que es va casar amb Teresa de Cardona i a través d'ella entra el senyoriu sobre Sant Vicenç de Castellet a la família Amat. El seu fill, en no tenir descendència, va nomenar hereu al nebot Marià Alegre i d'Aparici. Marià Alegre i d'Aparici (1757-1831) va ser el primer baró de Castellet, nomenat baró el 1797 per Carles IV d'Espanya, i va rebre importants fortunes d'herència dels Roig, Alegre, Amat, Aparici, i del seu padrastre Agustí Gibert; amb el conseqüent arxiu documental de cada part. Va contraure matrimoni amb Paula de Duràn i de Cerdà, i va morir sense fills als 74 anys donant el seu llegat i fortuna en testament a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1831. L'any 1918 l'Hospital va voler desfer-se'n per manca d'espai idoni quan organitzava el seu trasllat a l'edifici de Domènech i Montaner. L'Institut d'Estudis Catalans va adquirir el fons junt amb bona part de l'arxiu hospitalari i el va dipositar a la secció de fons i arxius de la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diferents membres de la saga dels Barons de Castellet. | L'accés és restringit a l'arxiu - secció de manuscrits de la biblioteca. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 80615 | Fons documental de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Sant Vicenç de Castellet, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Derivació de la línia elèctrica el 1927. Projecte de passarel·la sobre el Llobregat a Sant Vicenç 1908-1934. Reparacions dels desperfectes causats per inundacions als ponts de Súria i Sant Vicenç sobre el Cardener, 1898-1015. Diferents projectes de la carretera d'Esparreguera a Manresa al seu pas per Sant Vicenç de Castellet, 1882-1954. Arbitris d'aprofitaments hidràulics: empresa Hilaturas Avià S.A. per l'aprofitament del salt Serramalera al riu Llobregat al terme de Sant Vicenç de Castellet, 1936-1952; 1875 autorització a J. Font per aprofitar 6.000 l. Reclamació per apropiació d'un camí, 1869. Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. Projectes i plànols de la construcció del pont sobre el riu Llobregat a Sant Vicenç de Castellet,1917-1979. Projecte i plànol d'un pas inferior de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa, 1923. Expedient incoat per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet per l'aprofitament d'aigua de la font 'Casa Nova' al torrent de Vallhonesta per abastiment, 1913. Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destí a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08262-63 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i condicionat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Administració | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 80616 | Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-vicenc-de-castellet | <p>VILA, Emma. (2001). Reglament de l'Arxiu de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XIX-XX | <p>En la seu central, ubicada actualment a Cal Soler, hi ha diferents espais de dipòsit ben acondicionats que contenen el fons històric. Hi ha també una zona de treball compartida amb els serveis informàtics de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en estants metàl·lics. També hi ha dipòsit a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament i està format per dos dipòsits, un amb estants i altre amb armaris compactes que guarden la documentació de tipus administratiu. El fons aplega documentació entre 1840 i 2002, essent el document més antic de l'arxiu un pressupost de l'any 1840, i predominant la documentació entre 1975 i 2002. Ocupa un volum de 3.402 unitats d'instal·lació amb 425 metres lineals de paper. El contingut de l'arxiu està classificat segons la normativa ISAD (G) i ISAAR (CPF) amb els següents camps centrals d'informació: administració general (1876-2001), hisenda (1856-1998), beneficència i assistència social (1908-1998), sanitat (1900-1997), obres i urbanisme (1870-1999), governació i seguretat pública (1904-1997), serveis militars (1863-1997), població (1871-2000), eleccions (1893-2000), instrucció pública (1861-2000). Els instruments de descripció de l'arxiu són: un inventari automatitzat (1840-2002), la Guia de l'Arxiu (1995), i el catàleg automatitzat de llicències ambientals (1960-2002).</p> | 08262-64 | Fàbrica de Cal Soler. Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi de Sant Vicenç de Castellet al mas Ginferrer, que ja anteriorment era la casa del batlle que seria habilitada per l'administració local. Anteriorment, les cases més importants eren les dels administradors locals, com els masos Sant Joan de Dalt i Les Vives. En aquestes cases, per tant, es va iniciar la recopilació de documentació municipal. Durant la Guerra dels set anys la casa Ginferrer va ser assaltada per les tropes carlines degut a la condició de liberals dels habitants, com va passar també en altres cases de la zona. D'aquesta manera, gran part de la documentació municipal i privada va ser destruïda per les flames, fet que ha provocat que en l'actual Arxiu Municipal no es conservi documentació molt antiga. L'actual Servei d'Arxiu municipal de Sant Vicenç de Castellet, té els seus orígens en el Projecte Pilot d'Arxivers Itinerants, que l'any 1992 va iniciar l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i el Centre d'Estudis del Bages. El Servei d'Arxiu municipal (SdA) és un servei públic de caràcter administratiu especialitzat en la gestió i el tractament de la documentació, en la seva custòdia i en la seva divulgació. El SdA administra, custodia i divulga el patrimoni documental que configura l'Arxiu municipal. L'Ajuntament garanteix el manteniment i promoció d'aquest servei i, d'acord amb la legislació vigent, li atribueix les següents competències: organitzar i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació, facilitar la investigació i vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental del municipi.</p> | 41.6649900,1.8596900 | 405068 | 4613210 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Diversos autors | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 80618 | Fons documental de la biblioteca Vives i Casajuana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-vives-i-casajuana | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. SUADES, Jordi i BONVEHÍ, Jordi (2015) L'espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XX | <p>El fons de la biblioteca està format per 12.000 volums de llibres sobre temes diversos, 100 títols de revistes i 6 diaris, 2.000 documents audiovisuals i una col·lecció local sobre Sant Vicenç de Castellet. Aquest fons local es troba sense inventariar, fet que dificulta la seva consulta i el poder especificar el nombre de documents que el formen. A grosso modo podem dir que està format per tres tipus de fons: fons bibliogràfic, fons documental original, i fons fotogràfic. El fons bibliogràfic està format per un recull de llibres impresos sobre Sant Vicenç de Castellet de temàtica variada. Entre ells destaquen publicacions periòdiques: El Castellet, diari quinzenal editat des del 1947 al 1951 (dos volums enquadernats); El Breny, butlletí municipal editat des del 1974 i fins a l'actualitat; Reflejos, butlletí informatiu de l'empresa 'Hilados y tintes Soler S.A.' editat des del 1959 fins al tancament de la fàbrica. El fons fotogràfic està format per fotografies de temes diversos del poble que estan en part ordenades per temes. Són fotografies majoritàriament en color i la seva procedència és variada ja que s'han anat recollint al llarg de la història de la biblioteca. No es possible determinar el nombre exacte de fotografies ja que no es troben inventariades i a més es conserven algunes caixes plenes sense endreçar. Finalment, el fons documental, és potser el més interessant, ja que està format per un recull de documentació original sobre el municipi o feta per personatges de Sant Vicenç o vinculats al municipi. Aquest fons es guarda en caixes classificades per temes o grups. Així trobem documentació de diferents entitats, festes, i treballs: Gegantes, Full parroquial, Agrupació sardanista, Escola Municipal de Música, coral Nou Horitzó, Esbart Dansaire, grup Xiroi, Associació de Comerciants, Rugby, Penya Blaugrana, Breny, Escola de Sant Vicenç, residència, correfoc, programes de Festa Major des del 1935, coral Al Vent, Societat Coral Estrella, gremi de carreters i cansaladers, activitats de l'Ajuntament, IES Castellet, casa-cuna, Butlletí i documentació d'activitats del Centre Excursionista de Sant Vicenç, recull de notícies de diaris (Regió 7 i Mundo Deportivo). A més, la biblioteca conserva dipositat el fons llegat de Josep Vilaseca i Ballvé.</p> | 08262-66 | Espai Ateneu. Plaça d'Anselm Clavé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La biblioteca es va inaugurar el 18 de juliol de 1950, instal·lada a l‘edifici de la Caixa d'Estalvis de Manresa, un edifici nou que estava ubicat a la plaça de l'Ajuntament nº 1, essent la primera bibliotecària Maria Carme Grauvilardell, persona amb gran iniciativa per portar a terme temes culturals. L'any 1972, per falta d'espai, la biblioteca es va traslladar a la plaça Anselm Clavé nº 2. El 1980 es va construir un edifici al carrer Ginferrer nº 16-18, del que l'Ajuntament va comprar els baixos per ampliar la biblioteca. Es va inaugurar l'ampliació el 9 de desembre de 1983. Actualment la biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques i és de l'Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. Porta el nom de Salvador Vives i Casajuana, que fou director dels serveis psiquiàtrics de Catalunya (1936-39), director dels hospitals de Sant Boi de Llobregat i de Salt, i autor de diverses obres científiques i mèdiques, un santvicentí il·lustre.</p> | 41.6655400,1.8624200 | 405296 | 4613268 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | El 27 de març de 2015 es va inaugurar el nou edifici Espai Ateneu que incorpora el servei de la Biblioteca Salvador Vives i Casajauana. Un gran edifici amb 3 plantes dedicades al servei bibliotecari, i la planta subterrània on hi ha l'Auditori M. Carme Grauvilardell (nom escollit per votació popular en un procés participatiu), i una sala d'exposicions. | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 80619 | Fons de l'Arxiu Històric de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-de-manresa | <p>TORRAS, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa. GASOL, J.M.; TORRAS, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88.</p> | XVII-XIX | <p>Hi ha documentació vària referent a Sant Vicenç de Castellet. Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena l'Hostal de Vallhonesta, el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. Hi ha també diferents protocols notarials. Corregiment de 1775 a 1812. Comptaduria d'hipoteques. Fons del Reial Cadastre: de Sant Vicenç de Castellet, repartiments al por menor 1741-1785 (carpetes 778 a 783), notificacions del cadastre 1785 (carpeta 784). De Vallhonesta, repartiments al por menor 1741-1797 (carpetes 812 a 816), informes finals XVIII (carpeta 817). El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret.</p> | 08262-67 | Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA | <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats</p> | 41.7244100,1.8283800 | 402551 | 4619842 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 80620 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-7 | <p>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIV-XIX | <p>Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball està coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic. El fons de L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels fons més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació tant civil com eclesiàstica que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca està formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La primitiva església advocada a Sant Vicenç, al municipi de Sant Vicenç de Castellet, es trobava entre cal Ginferrer i cal Castaño, a l'actual plaça Sant Vicenç (al carrer Vilomara nº 3) i tenia el cementiri al costat. La primera notícia històrica de l'església és de l'any 1315, en una escriptura signada per Sibil·la, senyora de Castellet (MONTANYÀ, 1948). Aquesta era sufragania de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell i fins als volts del 1870 no torna a recuperar les funcions de parròquia, esdevenint sufraganies d'ella les esglésies de Sant Pere de Vallhonesta i Sant Jaume de Vallhonesta. Per aquest motiu, els fons parroquials de Sant Vicenç de Castellbell que es conserven a Vic contenen referències del municipi de Sant Vicenç de Castellet. Es conserva la següent documentació: llibre sacramental de 1624, llibres notarials (1491-1613, 1491-1717, 1556-1838, 1593-1720, 1606-1721, 1609-1720, 1632- 1721, 1727-1730, 1784-1790, 1791-1801, 1795-1857, 1802-1831, 1560-1818, 1644-1721, 1668-1888, 1893-1929 ), un pergamí de 1314.</p> | 08262-68 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l'Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. Finalitzada la guerra va reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres hi han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Bisbat de Vic | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 67189 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-20 | <p>Es tracta de l'arxiu de la parròquia de Súria, que en origen va estar situat a l'antiga rectoria, al Poble Vell, i que després va ser traslladat a la nova església. Ha patit, igualment, els problemes de conservació inherents als conflictes bèl·lics dels segles XIX i XX. D'entre el seu fons destaca un llibre de defuncions des del 1683 fins el 1720 i un llibre de baptismes iniciat el 1874.</p> | 08274-146 | C/ Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>L'arxiu va ser destruït, en part, ja durant les guerres carlines.</p> | 41.8319400,1.7514200 | 396323 | 4631870 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No existeixen instruments de descripció. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/