Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45711 | Ofici de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pastor | XXI | L'Albert i la Sandra són dos joves pastors de Monistrol que treballen en el que més els agrada a Castellbell i el Vilar, associats al Ciscu de Ferreroles. Fa dos anys que han començat en una aventura plena de traves burocràtiques que encara no els ha donat cap benefici; ofici sí, però per vocació. Ha tingut ajuda de la gent de camp, que abans tothom tenia bestiar, i l'experiència és un grau. També s'ajunten amb altres pastors de Collbató, a l'hora de vacunar, ja que a vegades calen quatre persones per vacunar una cabra. La principal ajuda, de moment, és la familia, sinó no haurien pogut continuar. Encara no poden aprofitar la llet per fer formatges i aprofiten la llet i la carn dels mascles. Però no serveix ni per cobrir despeses. En el seu ramat es barregen la raça murciana amb la cabra blanca de Rasquera, també van acompanyats de dos marrans i una vaca. El matí les porten a pasturar al bosc i a la tarda prop del riu, però no massa perquè és massa humit i no els convé. Quan més varietat de plantes, més proteïnes i més bona és la llet. A l'estiu faran una mini transhumància fins la Bauma, on estaran tot l'estiu, i qui sap si més endavant.. | 08053-614 | Castellbell i el Vilar | L'Albert, va començar amb un hort i una cabra i va veure que aquella era la vida que volia portar. Des de fa dos anys amb la seva parella, la Sandra, van decidir tirar endavant aquest projecte, ajudats per la familia. Esperen en un futur no molt llunyà poder tenir tots els permisos necessaris per fer formatges amb llet de les seves cabres. | 41.6490300,1.8258000 | 402222 | 4611476 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45711-foto-08053-614-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45711-foto-08053-614-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45714 | Matons El Putxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matons-el-putxet | LLUCH, Sònia (2011). Delicatessens made in Castellbell: un recorregut pel poble a la recerca dels millors aliments de fabricació pròpia i artesanal; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 13-17. http://lesbonescosesdelmontserrat.com | XIX-XX | El mató és un tipus de formatge fresc amb menys greix que la majoria dels altres formatges. Es fabrica artesanament fent bullir la llet i coagulant-la amb un element vegetal o quall animal. El mató El Putxet es fa amb llet fresca de vaca o de vegades de cabra (mai barrejades) on s'hi afegeix el cuall animal (abans ho feien amb herbacol). Aquest cuall, el que fa és separar el xerigot, que és la part aquosa de la llet, separada de la coagulable. Es retira el xerigot i es posa la part sòlida en un escorrador amb un drap. Després es pasa a l'envàs amb el que es servirà, també amb un drap, sense premsar, només es lliga el drap per dalt. També fan formatge fresc i pastís de formatge. | 08053-617 | C. de Sant Salvador, 11 (antic camí de Viladoms, 3) | La masia cal Putxet va ser fundada al 1801. Situada entre els municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar, en els seus origens van dedicar-se a la vinya i amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera que va arrasar les vinyes, es van veure obligats a dedicar-se a la ramaderia i a l'hort. La Maria Dolors Clusellas és la quarta generació familiar que es dedica a elaborar mató artesanalment i vendre'l a Montserrat, sota la marca 'Les bones coses de Montserrat'. Va començar la seva besàvia paterna, la Rosa Sellers Bisbal, en un moment on moltes masies i cases de pagès feien el mateix per complementar l'economia familiar. Feien el mató amb la llet de les seves vaques o cabres, i a l'endemà ben d'hora pujaven amb burro o mula fins al pla de Montserrat per vendre'l a peregrins i visitants. Quan el fill de la Rosa i el Serafí, Joan Cluselles Sellers, es casa amb Maria Oller, que són els avis de la Maria Dolors, continuen vivint a la casa de cal Joan del Putxet, les dues generacions. Llavors, la jove, acompanya a la sogra a vendre el mató. Els seus fills, pares de la Maria Dolors, s'estableixen a Marganell i regenten durant 40 anys la carnisseria del poble. En un moment de forta crisi, la Maria Reis Rius i Pujol, mare de la Maria Dolors, decideix ajudar a la seva sogra amb el mató, seguint la cadena familiar que continua la Maria Dolors. La tradició familiar és important per continuar venent a Montserrat perquè és una de les condicions que imposa el monestir per poder vendre, taxes a part. Si la continuïtat familiar es trenca, es perd el dret de poder vendre a la plaça de Montserrat. Però no es tracta d'un tema de foment als oficis artesanals sinó de recuperar el monopoli d'aquesta activitat per part del monestir. | 41.6211800,1.8689600 | 405776 | 4608335 | 1830 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45714-foto-08053-617-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament el xerigot s'aprofitava per donar de menjar als porcs, barrejat amb sagó o sagones. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 45715 | Elaboració pròpia d'embotits de cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-propia-dembotits-de-cal-riera | LLUCH, Sònia (2011). Delicatessens made in Castellbell: un recorregut pel poble a la recerca dels millors aliments de fabricació pròpia i artesanal; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 13-17. | XIX-XX | En Gabriel i la Pilar continuen la tradició més que centenària de la seva família de xarcuteria i cansalederia mitjançant l'elaboració pròpia dels productes del porc. Mantenen les receptes i la tradició del saber fer adaptades a les exigències sanitàries actuals. Però la manera de fer és la mateixa, no ha sofert canvis i la principal característica és la qualitat de les matèries primeres. En el seu obrador, amb maquinària moderna es continuen fent les mateixes botifarres blanques i negres que feien els avis, el bull, el bisbe, els fuets, xoriç i llonganisses. Tot productes naturals fets al moment, segons la demanda. | 08053-618 | C. de Joaquim Borràs, 45-47 | Els pares del Gabriel van continuar el negoci que funcionava des de 1910 aproximadament, on ja hi havia una botiga en aquest mateix indret. Prenen el relleu d'un dels germans de Ramon Riera, pare d'en Gabriel. El Ramon treballava a la fàbrica fins que aquesta va tancar. El lloc és conegut amb el sobrenom de 'La Fonda', quan els avantpassats del Gabriel regentaven una fonda on oferien dinar i allotjament als treballadors de la fàbrica i alhora tenien una botiga. | 41.6290600,1.8606000 | 405091 | 4609219 | 1910 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45715-foto-08053-618-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 45716 | Pessebre Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-nou | XXI | Pessebre format per dues figures: Sant Josep, la primera, i la Mare de Déu amb el nen, la segona, fetes de pedra de Sant Vicenç i col·locades al final d'una cinglera, en un espai que sembla una cova natural. Són figures sense volum, amb la silueta retallada, i amb la pedra trepanada per donar-hi formes. | 08053-619 | Turó del Marquès | Els Pistonuts són una colla d'aficionats a les motos molt familiar i que vetllen pels paratges de la zona. Han arrenjat i recuperat espais, fonts,i torrents. També han instal·lat dos pessebres: un al turó de Morrolius i un altre aquest. El primer fou el del turó de Morrolius, per això en aquest li diuen el pessebre nou. Un any mentre arrenjaven el torrent dels Abadals, van descobrir en una cinglera un espai que recordava una cova. Llavors van decidir posar-hi un altre pessebre. Com que el primer era de xapa, aquest van decidir fer-lo de pedra, aprofitant que el Bernat Serran treballa la pedra i la planxa amb tall a l'aigua. Cada any s'alternen per visitar-ne un o l'altre. Es troben tots pel matí, uns pugen en moto, uns altres a peu o en cotxe i prenen una mica de coca i mistela. Després se'n van a esmorzar a La Sala de Sant Cristòfol o en un altre lloc, per continuar la trobada. Sempre es fa en diumenge, abans que comencin les vacances de Nadal. Un cop es va fer de nit, però fou una excepció. | 41.6399900,1.8447300 | 403785 | 4610451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45716-foto-08053-619-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bernat Serran | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 45718 | Festa del Pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pubillatge | MASATS I LLOVER, Joan (2003). 35 anys d'història del pubillatge de Castellbell i el Vilar (1968-2003). Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XX-XXI | El pubillatge és una tradició arrelada a molts pobles de Catalunya, especialment a l'interior. Els joves escollits representen el seu municipi arreu on van, en un context cultural i festiu. La festa del pubillatge a Castellbell i el Vilar se celebra des de l'any 1968. Per tant, està a punt de complir el mig segle. Des de l'any 2015 el certamen és bianual. Entre el jovent del poble comprès entre els 16 i els 22 anys, es proclamen públicament la pubilla, la dama, l'hereu i el fadrí de Castellbell i el Vilar, alhora que els 'sortints' s'acomiaden del poble i dels seus companys/es del pubillatge. Aproximadament un mes abans de la Festa del Pubillatge, l'Ajuntament convoca els representants sortints del pubillatge local (amb un vot per persona i secret) i els representants del teixit associatiu del municipi (amb un vot per entitat i secret), per votar i escollir els nous representants del pubillatge local fins al certamen següent. Es vota d'entre tots els joves que s'han presentat per ser Pubilla o Hereu o que tenen l'edat per convertir-se'n. Els que han obtingut una segona posició en número de vots es converteixen en Dama i Fadrí. Després de les votacions que, des de l'any 2009, es realitzen al Centre cultural de Joan Masats, una delegació de persones relacionades amb el món del pubillatge (normalment, els representants sortints junt amb els 'caducats' d'anys anteriors que, anys enrere, conformaven l'entitat Comissió del Pubillatge de Castellbell i el Vilar) es desplacen a casa dels escollits per informar-los de la seva elecció, intentant que la notícia no s'escampi més enllà o a més gent de la necessària, per mantenir la curiositat i la incertesa entre la població. Durant la Festa del Pubillatge, normalment per la Festa Major i a la plaça de Lluís Companys (si es realitza a l'aire lliure) o al teatre del Casino Borràs (si es realitza en un espai tancat), organitzada per l'Ajuntament (anys enrere conjuntament amb el jovent i per la Comissió del Pubillatge) amb actuacions relacionades amb la cultura catalana, s'escenifica la proclamació dels nous representants del pubillatge amb l'entrega i la col·locació de les bandes i de les faixes als escollits, de la mà dels sortints per simbolitzar la presa del relleu. Aquest acte és obert, hi assisteix la ciutadania i, a més a més, hi són convidats totes les pubilles i dames, hereus i fadrins, de la Catalunya Central (Bages, Berguedà i Solsonès i els municipis amb pubillatge de l'Anoia i d'Osona) i, excepcionalment, d'algun municipi del Maresme o de les comarques gironines, si és que durant l'any dels 'sortints', aquests han fet molta amistat amb alguns d'ells i han volgut venir per acomiadar-se'n. A Castellbell i el Vilar, ser Pubilla i Hereu implica representar el poble arreu de les festes i proclamacions del Pubillatge dels municipis de la Catalunya Central i, al poble, presentar o col·laborar en actes d'àmbit cultural o de joventut. | 08053-621 | Castellbell i el Vilar | Durant els segles XVIII i XIX la pubilla era la dona instituïda hereva per conservar la propietat quan no hi havia fill. Aquesta figura jurídica i legal és pròpia de Catalunya que sorgeix a l'Edat Mitjana per tal d'evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l'economia familiar basada en l'agricultura. En cas de contraure matrimoni amb un noi que no era hereu, aquest havia d'aportar certs bens en concepte d'aixovar i en determinats indrets, que prometia a la pubilla la soldada que era una quantitat pagada normalment els primers 10 anys de matrimoni. El pubill era un fill no instituït hereu. A la Catalunya Vella, si un pubill es casava amb una pubilla, acostumava a aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar que consistia en diners que aquest rebia dels pares o si ja no en tenia, de l'hereu. A partir de la meitat del segle XX, arreu de Catalunya va iniciar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava imposat per la moralitat, imposada pel franquisme que es basava en la bellesa física, les virtuts morals de la candidata. L'any 2000, al Foment de les Tradicions Catalanes, es va demanar la figura de l'hereu que finalment es va imposar. El propòsit del Foment és de preservar la història i els costums de Catalunya. Aquest permet un segon nivell que és escollir una dama i un fadrí. Al municipi, la primera pubilla va ser nomenada l'any 1968, de 17 anys i va ser Candelària Puig i Soler. Les dames van ser Conxita Esquius i Paloma i Francesca Plans i Frontera. Vint anys després, l'any 1998 s'instaura la figura de l'hereu, i el fadrí. El primer serà Josep Maria Claret i Ibàñez i el fadrí Joan-Andreu Gost i Álvarez. Des d'aquest any només hi haurà quatre figures: la pubilla i l'hereu i la dama i el fadrí. Castellbell i el Vilar ha estat la seu i el municipi organitzador de l'elecció i de la proclamació de la Pubilla i l'Hereu Comarcal del Bages en tres ocasions: el 15 de maig de 1982, el 31 de maig de 1992 i el 5 de juny de 2004. Tanmateix i a partir de l'any 2006, amb la confluència dels diferents certàmens comarcals en l'elecció i la proclamació de la Pubilla i l'Hereu de la Catalunya Central, Castellbell i el Vilar n'ha acollit l'organització en una ocasió: el 10 de maig de 2008. Alguns d'aquests joves han obtingut títols a nivell nacional i comarcal com la Josefina Llobet i Abizanda que va ésser pubilla local l'any 1983, i pubilla del Bages l'any 1984. L'Anna Maria Oliveras i Cugueró, va ésser pubilla local l'any 1991 i dama del Bages l'any 1992. La Maria Casanovas i Moreno va ser pubilla local l'any 1995 i dama del Bages l'any 1996. En Joan-Andreu Gost i Àlvarez va ser nomenat hereu local l'any 2001 i hereu del Bages l'any 2002. En Valentí Torras i Grífol, va ésser hereu local l'any 2000 i fadrí del Bages l'any 2001. / En Genís Frontera i Vila, va ésser hereu local l'any 2003 i hereu del Bages l'any 2004. La Montserrat Berenguer i Alert, va ésser pubilla local l'any 2003 i dama del Bages l'any 2004. L'Anna Bagués i Vivancos, va ésser pubilla local l'any 2004, dama del Bages i pubilla de les comarques barcelonines (segona dama de Catalunya) l'any 2005. En Marc Llopart i Riera, va ésser hereu local l'any 2004 i fadrí del Bages l'any 2005. La Laia Botinas i Mayordomo va ser pubilla local l'any 2005 i dama de la Catalunya Central l'any 2006. | 41.6291700,1.8607800 | 405106 | 4609231 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45718-foto-08053-621-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Genís Frontera | Els vestits de la pubilla i la dama representen les dues cares de la societat catalana, la riquesa i la pobresa. El cos és de vellut negre, simbolitza la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i el cosset del vestit tradicional. La faldilla és un brocat d'estampats diversos; al dessota hi ha els enagos. Per damunt s'hi col·loca el davantal, de color negre, símbol de la dona treballadora. Les mitges, de preferència blonda, són de color blanc. Les sabates són amb taló, a diferència de la pagesa tradicional que calça espardenyes. La mantellina, blanca i feta de puntes simbolitza la bona posició. A la mà, porta la gandalla, de color negre i reixada i cobrint el braç, des del colze fins la mà a la meitat del polze i el començament dels altres dits, les mitenes, de color negre i reixada. La pubilla i la dama llueixen una banda de color blanc amb l'escut de la població.L'hereu porta uns pantalons de vellut negre fins a sota el genoll. El cos és de vellut negre i de vegades la part dorsal pot ser d'una tela diferent, de color. La camisa és de màniga llarga i de color blanc amb un llaç negre al coll. i els mitjons llars o mitges són blancs. Als peus porten espardenyes de set vetes, de color negre i la barretina posada damunt de l'espatlla. L'hereu i el fadrí llueixen una faixa de color blanc amb l'escut de la població. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 45719 | Tard o d'hora a dormir al Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tard-o-dhora-a-dormir-al-puig | MASATS LLOVER, Joan (2002). Tard o d'hora a dormir al Puig, dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 262, novembre de 2002, p.3. | XIX-XX | Joan Masats dóna dues explicacions o interpretacions a aquesta expressió que diu que en un moment o altre s'ha d'anar a dormir al Puig. Una primera ho relaciona amb la proximitat del cementiri amb el mas Puig. L'altra interpretació cal buscar-la en l'acolliment que el mas Puig dispensava als pobres mendicants i pelegrins que volien passar la nit. El símbol d'aquest acolliment era un xiprés plantat a la casa. Era la frase que els captaires de la zona es deien l'un a l'altre: 'tard o d'hora a dormir al Puig'. Dormien a la pallissa on hi havia un lloc destinat a aquesta finalitat i se'ls donava pa, una almosta d'ametlles i mig petricó de vi. L'endemà seguien el seu camí. Masats també explica que algun cop havien acollit a parelles que estaven a punt de tenir un fill i parien al Puig. De seguida els portaven a batejar a l'església del Vilar i els amos del Puig feien de padrins. | 08053-622 | Castellbell i El Vilar | 41.6329000,1.8637200 | 405356 | 4609642 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45719-foto-08053-622-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres versions de la mateixa idea que es poden sentir a Castellbell i El Vilar són:'Anar dalt del Puig' o 'Veure's al Puig'. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 45723 | Ves-te'n al Solell de la Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ves-ten-al-solell-de-la-barraca | XIX-XX | 'Ves-te'n al Solell de la Barraca'és una expressió equivalent a enviar algú a fer punyetes; ja que el solell de la Barraca és un raval de cases de pagès de Castellbell i el Vilar força allunyat i solitari. | 08053-626 | Castellbell i el Vilar | 41.6271100,1.8348100 | 402940 | 4609032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||||
| 45724 | Semblar la taula del senyor Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/semblar-la-taula-del-senyor-lluis | XIX-XX | Quan algú diu que una cosa sembla la taula del senyor Lluís vol dir que està desordenada. Aquest senyor Lluís fa referència al doctor Lluís Escorsell i Batllina, que va ser el metge de Castellbell i el Vilar durant 50 anys, del 1900 al 1950. Va ser un metge d'allò més carismàtic i resolutiu, però justament no va destacar per ser una persona massa endreçada i sempre tenia la taula plena de papers, de potingues i de medicaments. | 08053-627 | Castellbell i el Vilar | 41.6300800,1.8635900 | 405341 | 4609329 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Marcel·lí Puigdellívol. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 45725 | Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu | XIX-XX | Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. | 08053-628 | Castellbell i el Vilar | 41.6307100,1.8584700 | 404916 | 4609405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 45726 | Rates, frares i pardals, no us fieu d'aquests animals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rates-frares-i-pardals-no-us-fieu-daquests-animals | XIX-XX | Aquesta dita respira la mateixa filosofia que la que diu 'Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu'. Pel que es veu, els frares o monjos de Montserrat no gaudien de gaire bona fama entre els castellvilarencs i la resta de veïns de la contrada. | 08053-629 | Castellbell i el Vilar | 41.6306800,1.8586300 | 404929 | 4609401 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 45734 | Quan el Vilar aixeca el vol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-vilar-aixeca-el-vol | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'En Esto' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Al Vilar, avui volem cantar / per celebrar que ja ha arribat la Pasqua, / al Vilar, avui volem cantar / tot esperant que us pugui agradar. Tots ben vestits, nets i ben polits, / seguim atents el compàs de la Paquita. / Tots ben vestits, nets i ben polits, / no fos el cas que el Mili ens fotés crits. Vet aquí, qui ens ho havia de dir, / que aquest carrer es rejoveniria, / vet aquí qui ens ho havia de dir, / que en molt pocs anys s'ompliria d'infants. Amb un veí a l'Ajuntament, / no hem de patir pels camins i bombetes. / Amb un veí a l'Ajuntament, / potser ens faran més cas quan ens queixem. Al Vilar, avui us hem cantat / per celebrar que ja ha arribat la Pasqua. / Al Vilar, avui us hem cantat / tot esperant que us hagi agradat. | 08053-637 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2006 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45735 | Pasqua al Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-al-vilar | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'L'Hereu Riera' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Aquest any per Pasqua / sortim a cantar / una colla alegre /de dalt el Vilar. Tornada: Tra la ra la la ra la la / tra la la ra la,/ tra la ra la la ra la la/tra la la ra la. No som un gran coro / ni falta que ens fa, / el nostre desig / és poder disfrutar. Tornada: Tra la ra la la ra la la / tra la la ra la,/ tra la ra la la ra la la/tra la la ra la. Amb totes les plantes / que han florit arreu,/deixant una flaire/que això no té preu. Tornada: Tra la ra la la ra la la / tra la la ra la,/ tra la ra la la ra la la/tra la la ra la. Veïns i veïnes / aplaudiu de cor, / i si no us agrada / xiuleu-nos ben fort. Tornada Passeu bona Pasqua / contents a barrals, /i si mengeu mona / que no us faci mal. | 08053-638 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2006 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45736 | El bell Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bell-vilar | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de l'havanera 'La bella Lola' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Gresol d'un poble que té uns quants segles / sota l'esguard de Montserrat / el Vilar mira com el temps passa / sense oblidar-se que hi ha un demà. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Serà un projecte txantxi piruli / serem l'enveja de molts veïnats 7 tindrem llambordes, una font d'aigua / fanals i bancs per a descansar. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Serà un carrer sense voreres / i l'era un parc per a xics i grans / i perquè els cotxes no facin nosa / hi haurà un lloc gran per aparcar. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Però tot això costa molts quartos / i ningú sap d'on sortiran / l'Ajuntament que s'espavili / perquè els veïns no pagaran. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Veïns, amics i tutti quanti / pel 2008 ja us convidem / de nou a cantar caramelles /en un carrer ruralmodern. | 08053-639 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2007 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45737 | Himne a la Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-pasqua | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Himne a la Pasqua' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Hem sentit una tonada, / l'hem guardat a dins el cor / i és que Pasqua és arribada, /ens demana noves cançons. Tot un poble que ens estima,/ nous veïns s'han fet propers, / han vingut a dar-nos vida, / necessiten pregoners. El Crist ressuscitat / també ens fa cantar / demana missatgers / que el vulguin ajudar. Farem xarxa de veus, / farem xarxa de mans, Lleugeres nostres veus, / a molts duran la pau./ Lleugeres nostres veus,/ a molts duran la pau | 08053-640 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2007 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45738 | Pasqua matinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-matinera | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Ball de rams', de Josep Casas Augé i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Quan sortim de bon matí,/ Ja sentim cridar els nadons / Doncs en un any han parit / Tres mares guapes com sols. Els del nou Ajuntament / Ja han eixamplat un camí, / Però per arreglar el carrer / Ni un plec de plànols no hem vist. Aquest any hem decidit / Recuperar unes cançons / Que en anys passats escrigué /En Joan Masats amb humor. Per això ens hem atrevit / A baixar fins el Borràs / Perquè el Joan ens sentís / Cantar la Pasqua a tot gas. Quina Pasqua / Aquest any molt primerenca / Matinera / com mai no l'havíem vist. Quina Pasqua / Que ens porta la primavera / Encetem les caramelles / Pel Vilar i els seus voltants / I portem nostres cantades / A qui les vulgui escoltar | 08053-641 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2008 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45739 | La nostra Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nostra-pasqua | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'El general Bum-bum' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Són les nostres cançons / un aire de festa, / s'escampen pels carrers / i entren per les finestres. Corren amunt i avall / sens parar ni una estona, / com cavalls desbocats/ galopen per _ els prats. (tornada) Dediquem eixa cançó / a una festa molt xiroia, / que té molta tradició,/ Pasqua de Resurreccióóóóó… / Ram pataplam te- re- re- re / patapim, patapum, cantem pel poble, / ram pataplam te- re- re- re / patapim, patapum, llancem a l'aire / els càntics ben amunt. Venim petits i grans, / fem molta gatzara, / volem que tots gaudiu / d'aquesta gran diada. Pinsans i passarells, / pardals i caderneres, / refilen sens parar / vulgueu-nos ajudar. | 08053-642 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2008 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45740 | Les rondes del 'Vi .. .. lar ' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rondes-del-vi-lar | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les rondes del vi' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Enguany hem decidit / que amb tantes ventegueres / seran més agraïts / els cants de caramelles. La la ra El rètol que han posat / quan s'arriba al Vilar / fa que tot el veïnat / sap que ja hi ha arribat. La la ra I si algun despistat / d'aquí passa de llarg / pot coure botifarres / amb les plaques solars. La la ra Ara sembla que sí / que va de veritat / les obres que ens van dir / les volen començar. La la ra Enginyers i arquitectes, / alcalde i regidors, / fan visites al barri, / venen de dos en dos. La la ra Es miren el carrer,/ també la claveguera, / i estudien que es pot fer / a l'era de cal Pere. La la ra Després de sis versets / i la seva tornada, / no cal que patiu més / la cançó és acabada. | 08053-643 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45741 | Anem cantant per les places | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anem-cantant-per-les-places | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Versió pasqual del cant de comiat del mateix títol amb lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Anem cantant per les places, / pels carrers del món, / anem cantant per les places, / amb goig anem tots junts. Hem de cantar la Pasqua, / Crist ha ressuscitat, / hem de mostrar, estimant-nos, / que el món nou ve ja. Anem cantant per les places. / Diguem tots el què hem vist / sense por./ Diguem tots el què hem vist / sense por. | 08053-644 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45742 | Són temps moguts, són temps estranys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/son-temps-moguts-son-temps-estranys | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Oh! When the Saints' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Són temps moguts, són temps estranys / No guanyem per sustos i enganys / Caaau a trossos Montserrat / I el Palau queda escurat Són temps moguts, són temps estranys / Aneu alerta amb els paranys / D'un Laporta candidat / O de la Trinca que ha tornat. Són temps moguts, són temps estranys/ Ni el temps ja no és com era abans / Al març queda ben nevat / I tot ho deixa col·lapsat. Són temps moguts, són temps estranys / Ja ni la tele és de fiar / Sense el Cor de la Ciutat / I amb un Bassas americà. Són temps moguts, són temps estranys / Sinó pregunteu-ho als companys /L'aire del 'centro' és tan calent / Que el poble vol ser independent. | 08053-645 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2010 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45743 | Del verd al gris, i repassa que t'he vist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/del-verd-al-gris-i-repassa-que-the-vist | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'El Vestir d'en Pasqual' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Per començar us explicarem l'experiment / de transformar la sorra del desert / d'un camp de futbol on hi juga molt jovent / que tot de cop s'ha tornat verd. Ara és de gespa però de plàstic! / no us ho perdeu, s'ha de regar! / Un foc el deixa fet un fàstic el dia abans d'inaugurar. Ens hi em posat com cada any un grapat / de veïns agosarats, amagats dins un garatge / a criticar, tot el què es fa. I com cada any repassem i estripem / tot allò que es fa de bo i també el què no / tots amb bones intencions , quins collons! Ai carai! Això no us ho hauríeu pensat mai! Sabeu el canvi que esperàvem al Vilar / ara fa un any tots amb tanta il·lusió / que l'aire rústic que tot havia d'agafar / no va passar del gris corró. Però com que tenim clavegueres, / no fem pudor ni embrutem / reguem els horts amb aigües netes / i així cuidem el medi ambient. Ens hi em posat com cada any un grapat / de veïns agosarats, amagats dins un garatge / a criticar, tot el què es fa. I com cada any repassem i estripem / tot allò que es fa de bo i també el què no / tots amb bones intencions , quins collons! Ai carai! Això no us ho hauríeu pensat mai! Avui és dia de cantar i ballar bastons / i al nostre poble fem de tot un poc, / de les misèries quan ens cal en fem cançons / i així tot sembla com un joc. Retalls, escàndols i Gadafis / de tot plegat ja n'estem tips/ no ens demaneu més sacrificis CAL FER SENTIR ELS NOSTRES CRITS!!! Ens hi em posat com cada any un grapat / de veïns agosarats, amagats dins un garatge / a criticar, tot el què es fa. I com cada any repassem i estripem / tot allò que es fa de bo i també el què no / tots amb bones intencions , quins collons! Ai carai! Això no us ho hauríeu pensat mai! | 08053-646 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2011 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45744 | Refot quin poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refot-quin-poble | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les Sardanes' de la Trinca i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Arriba l'hora de les repassades, / fa massa temps que ens tenen molt collats, / per això pretenem amb les cantades / d'enguany, fer somriure tot el veïnat. / Tenim un poble que no és un sol poble, / som barris escampats i deslligats, / però alguns, gràcies a una llarga vorera, ens els han deixat molt ben connectats. El Burés no té res / ni rector ni marquès. / I el Borràs, que té més? / alcaldessa i res més. Hi ha dies que ens llevem tapats de boira, / n'hi ha d'altres que fa un sol espatarrant, / i els metges no saben que receptar-nos / quan potser gosem posar-nos malalts./ Nosaltres tenim però una medecina / que van trobar una colla del Burés: /anar corrent pel pont i la fassina / per pujar fins el turó del Marquès. Tenim dos trens, un riu i carreteres,/ cinc fàbriques que havien funcionat, / un bosc amb pins, festes i calaveres, / no sé de què ens hauríem de queixar./ De casinos en tenim menys que esglésies / però de bars si que n'anem ben servits,/ i de festes majors en tenim moltes / refot! això és un poble divertit. La Bauma és un carrer, / però tenen l'estranger. / El Vilar és molt petit / perquè se'ns ha encongit. Al Vilar s'hi fan misses rocieras, / A Sant Cristòfol hi maten el porc, / A la Bauma hi fan fires solidàries / I al Borràs molts concerts i un correfoc./ Els del Burés fan venir molts cantaires / cada any pel festival de cant coral. / Això, els turistes i la xocolata / ens fan ser un poble internacional. S'acaba l'hora de les repassades, de crítiques, de bromes i acudits, que potser, com passa tantes vegades, faran la competència als del Brogit. S'acaba l'hora de les repassades,/ de crítiques, de bromes i acudits,/ tot desitjant que les nostres cantades / per riure una mica us hagin servit. | 08053-647 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2012 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45745 | Jo no vull ser espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jo-no-vull-ser-espanyol | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'L'Havanera' de La Trinca i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Ai! Mare, no! / (Ai! Mare, no!) / Jo no vull ser espanyol! / (Jo no vull ser espanyol!) / Vès! Mare, vès! / (Vès! Mare, vès!) / Potser vull ser francès. / (Potser francès!) Madrid gasta males bromes / quan mira el què fem aquí / i si parlem de consultes / diuen que ja està tot dit. A Espanya hi ha un president / el dels divendres de sang / envoltat de mala gent / amb en Wert al capdavant. Però si a més del català / Madrid ens toca la pela / diem prou, ja s'ha acabat /ja s'ha acabat la comèdia. Ai! Mare, no! / (Ai! Mare, no!) / Jo no vull ser espanyol! / (Jo no vull ser espanyol!) / Vès! Mare, vès! / (Vès! Mare, vès!) / Però tampoc ser francès. / (Tampoc francès!) L'any que ve farà tres segles / que un rei dit Felip cinquè / per la força de les armes / espanyols ens volgué fer. Ai! Mare, no! / (Ai! Mare, no!) / Jo no vull ser espanyol! / (Jo no vull ser espanyol!) / Vès! Mare, vès! / (Vès! Mare, vès!) / Soc català i res més. / (Doncs sí, i res més!) No m'agrada la bandera, / de tres ratlles al través / ni que sigui molt petita / als d'aquí no ens diu ben res. Per això amb les caramelles / volem cantar als quatre vents, / per acabar l'havanera: Ja volem ser independents! Ja volem ser independents! Ja volem ser independents! Collons, que sí! | 08053-648 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2013 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45746 | Un cuplet... perquè aquí no hi ha un pam de net | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-cuplet-perque-aqui-no-hi-ha-un-pam-de-net | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les caramelles' de Càndida Pérez i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Era un país de meravella, / tot funcionava molt suaument, / fèiem rotondes i carreteres,/ be aeroports sense avions ni gent. També molts pisos, cases de luxe, / i muntanyes de totxo i ciment, / amb hipoteques a llarg termini,/ sense pensar en el venciment./ La maquinària tant van untar / Que es va parar per massa menjar. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país. De cop s'acabaren les mamelles / I van començar a sortir els draps bruts / Dels que ens han fet perdre bous i esquelles / Banquers, polítics i altres barruts. Uns saquejaven palaus i caixes / D'altres l'empresa o l'ajuntament / I el dia arriba que a molts n'enxampen / Que és quan tots diuen: soc innocent! / Doncs nois ja és hora que ho torneu tot / Que el poble s'alça i lluitarà fort. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país. Ara veiem com molts d'ells desfilen / Davant de jutges i de fiscals / Mentre esperem veure si els condemnen / I paguen per haver fet tant mal. Avui és Pasqua, dia de joia / I com sempre hem sortit al carrer / Per no permetre que aquesta colla / Ens prenguin allò que sabem fer / Que quan les coses van malament / Hem d'animar a tota la gent. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país | 08053-649 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2013 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45747 | La Roseta de Gironella o de com a Castellbell fem borbons a la graella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-de-gironella-o-de-com-a-castellbell-fem-borbons-a-la-graella | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó amb lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: A Castellbell fa 3 segles lluitaven,/ contra els borbons que tant mal van causar./ Dalt del castell, tots aguantaven,/ fins que Cardona va capitular. Me'n vaig corrents de la vora, vora d'Espanya. / Me'n vaig corrents tot fugint de Madrid. / Ara i com sempre, la resistència, / ens dona exemple del camí a seguir. Mansuet Boxó, lluità al cap de 100 anys./ I d'insurrectes va ser-ne un gran cap. /Es va aixecar, contra l'Estat, / fins que al Vilar el van afusellar. Per reblar el clau aquest any pel setembre / organitzem la Festa Resistents./ Gegants, cap grossos, carros amb mossos, / i els Miquelets amb els seu campament. Me'n vaig corrents de la vora, vora d'Espanya. / Me'n vaig corrents tot fugint de Madrid. / Ara i com sempre, la resistència, / ens dona exemple del camí a seguir. Els bastoners, els grallers i el teatre / Els de la cuina i els del cant coral / Tots participen, pensen o escriuen / Per fer al setembre una cosa gran. A Castellbell tenim molta experiència / d'organitzar grans saraus populars./ La transenyera, les havaneres,/ i el cant coral que és internacional. Me'n vaig corrents de la vora, vora d'Espanya. / Me'n vaig corrents tot fugint de Madrid. / Ara i com sempre, la resistència, / ens dona exemple del camí a seguir. Ja per Nadal vàrem veure una prova. / Mig pastorets, mig pessebre vivent. / El Forrellat de Satanàs / i en Lluís Fíguls dirigint la gent. Per això enguany tot el poble treballa / per recordar que si es vol avançar, / cal tenir empenta, cal gent valenta, / si volem tenir el nostre propi Estat. | 08053-650 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2014 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45748 | Les gallines del corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gallines-del-corral | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Sarau dels peixos' de Port-Bo i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Les gallines contentes passegen / per el galliner que_els han muntat de nou,/ i la guineu plorosa les mira / perquè entrar no pot quan ella vol./ I la guineu plorosa les mira / perquè entrar no pot quan ella vol. El visó els ulls se n'eixuga / contemplant aquest gran monument, / i la boca li fa salivera pel tiberi que té_al pensament. / I la boca li fa salivera / pel tiberi que té_al pensament. La gosseta atenta vigila / sense fer-ne un gran enrenou, / les gallines canten molt contentes/ mentrestant van ponent forces ous./ Les gallines canten molt contentes /mentrestant van ponent forces ous. Entre i les tanques / s'ha trobat la solució, /a l'aviram ja no el toca / ni la guineu ni el visó. | 08053-651 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2014 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45749 | De com cantant un poble fa camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-com-cantant-un-poble-fa-cami | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les rondes del vi' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: la la rà, la ra la rà, / la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà, Hem sortit del Vilar / per cantar caramelles / tot i que hem assajat / no espereu meravelles. Enguany estem contents/ hem fet créixer la colla / amb castellvilarencs / i alguns vinguts de fora. la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà, 10 anys de caramelles / són de bon celebrar / 10 anys de caramelles / per aprendre a afinar I ves per on, sorpresa! / no n'hi ha prou de cantar / que_ara ja s'hi afegeixen / els que volen ballar. la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà, Això ha estat provocat / pel gran engrescament / que van encomanar / la gent de Resistents Cantaires afineu, / dansaires feu rotllanes, / els bastoners piqueu, / fem Pasqua altra vegada. | 08053-652 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45750 | Ai! quin bosc més emmerdat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ai-quin-bosc-mes-emmerdat | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Baixant de la Font del Gat' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / per un bosc travessaràs. Aquest bosc és molt distret / doncs sembla una gran botiga,/ els articles són de franc / agafeu-los tot passant. Podeu trobar mitjons i samarretes, / espardenyes, sabates de cordons, / també hi podeu trobar molts estris per cuinar,/ plàstics, fustes i vidres, llaunes i paperam. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. A més de tot el que hem dit / una gran fauna hi habita / ocells, esquirols, senglars,/ ratolins, gossos i gats. Si us decidiu a fer-hi una volteta / per un bosc tan formós i engalanat, / podreu sortir enfangats o ben emmerdissats / mireu quan passegeu allà_on poseu vostre peu. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. Demanem a la autoritat / Que el declari, que el declari,/ Ben de pressa i ben aviat / Patrimoni de_la Humanitat. | 08053-653 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45751 | Turons, estelades i vies ferrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-estelades-i-vies-ferrades | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de l'havanera 'La bella Lola' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Hi ha tres turons al nostre poble / Amb l'estelada a dalt d'un pal / Que com que el vent hi bufa amb força / Pels nostres ulls són un regal. També ho tenim ple de cingleres, / que abans costaven molt de pujar,/ però que un grup de menja roques / unes ferrades hi han equipat. Ai! Ves per on potser hem trobat / curses per córrer / i fets històrics per celebrar./ Turons guarnits molt visitats / i unes ferrades ben equipades / per on pujar. No teníem ni una rotonda / com les que es fan per aquí i per allà, / però ja tenim un 'xinxeta' / per donar voltes aquí el Borràs. Hi ha dues dates al calendari / Que ja són fixes a reservar /La Transenyera pels forts de cames / I Resistents per actuar. Ai! Ves per on potser hem trobat / curses per córrer / i fets històrics per celebrar./ Turons guarnits molt visitats / i unes ferrades ben equipades / per on pujar. | 08053-654 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2016 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45752 | En Pepet i la Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pepet-i-la-roseta | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana dedicada als gegants de Castellbell i el Vilar estrenada el 15 d'agost de 1996 i tocada per la cobla Sabadell. El seu compositor és Tomàs Gil Membrado. | 08053-655 | Castellbell i el Vilar | Tomàs Gil Membrado (Horta de Sant Joan 20 d'abril 1915 -4 de juny 2014). Va ser instrumentista, tocava el fiscorn, compositor i director de cobla. Va compondre més de 1.300 sardanes, un dels més prolífics de la història de la música de cobla amb setanta peces guardonades. També va compondre obres simfòniques, música religiosa i coral. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tomàs Gil Membrado | Porta el número de registre B0869A | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 45753 | Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellbell-i-el-vilar | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Jordi Forés i Ribera, nascut a Barcelona el 18 d'agost de 1931. Es desconeix la data de l'estrena. | 08053-656 | Castellbell i el Vilar | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 45754 | Les noies de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-castellbell | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Es va estrenar l'any 1921 | 08053-657 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45755 | La tartamuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tartamuda | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Tocava el fiscorn. Es va estrenar el 17 de novembre de 1946. | 08053-658 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45756 | L'Enriquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenriquet | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Joan Badosa i Compte (Roses, 2 de març de 1884 - 1968) i estrenada el diumenge 22 de desembre de 1946. | 08053-659 | Castellbell i el Vilar | Badosa va ser un músic i gran intèrpret de tible a més de compositor de sardanes. Als dotze anys ja tocava a la Corporació Musical Rosinca, dirigits per Joan Corredó, el seu mestre de piano. Va tocar al rengle de la formació, l'Antiga Pep (1916), amb la qual va viatjar a Londres i París. És a Londres on grava el primer disc de sardanes de la història. També actuarà amb altres orquestres, com la Principal de Palafrugell, de Peralada, ocasionalment amb la Principal de la Bisbal i la Selvatana i amb l'orquestra Rossinyols fins que es retira. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Badosa i Compte | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45757 | A Castellbell, guineus! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus | GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news | XIX-XX | Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. | 08053-660 | Castellbell i el Vilar | Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||
| 45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 45764 | Aforismes sobre la ruda i les seves virtuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aforismes-sobre-la-ruda-i-les-seves-virtuts | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. | XIX-XX | Entrevistant a persones del municipi per temes diversos ha sortit a la llum algun aforisme relacionat amb la ruda com ara 'Qui té ruda Déu l'ajuda' o 'Qui té ruda al balcó no hi entra doctor', que ens parlen de les virtuts medicinals de la planta. Una variant la trobem en Cels Gomis (1983) quan recull 'On hi ha ruda, Déu hi ajuda'. Els nostres informants d'aquest tema han estat la Maria Prat i en Joan Valls. La Maria a més, ens explicava que posava un brot de ruda sota el coixí quan la seva filla estava neguitosa i li costava dormir. La seva mare en feia servir molta. Creix al solell del Castell. | 08053-667 | Castellbell i el Vilar | La ruda (Ruta graveolens) és una planta vivaç, amb la fulla d'un verd grisenc i la flor groga que acostuma a fer 1 metre d'alçada. Es pot podar deixant-la a uns quinze centímetres de la soca perquè torni a rebrotar amb força. Està considerada com a planta medicinal; d'aquí la dita 'qui té ruda Déu l'ajuda'. Però cal saber-la manipular degut a la seva toxicitat. Es reconeix per la fortor i n'hi ha varis tipus, de les quals les més conegudes són la Ruta montana o de bosc i la Ruta angustifolia, o de fulla estreta. És una planta molt coneguda a les cases de pagès que l'empren un cop florida i tallada com a insecticida o repelent natural, penjat de cap per avall. Però també se'n pot trobar de plantada als horts per foragitar els insectes i al costat de la porta, arran de terra o en testos com a protector de la casa. A la cuina és molt coneguda com a espècia, i com aroma de la 'grappa' italiana. A Etiòpia s'utilitza com a potenciador del cafè. La ruda, també es pot emprar com l'ortiga, recol·lectant un grapat de fulles (al matí o al vespre) i posant-les a macerar en un contenidor d'aigua, ben tapat. Després d'una quinzena de dies, es pot emprar filtrant-lo prèviament per sulfatar l'hort com a repulsiu. | 41.6402500,1.8616800 | 405197 | 4610461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Entenem que hi ha aforismes estesos i compartits per tota la geografia catalana. Però no a tot arreu es diu exactament el mateix. D'aquí la importància del treball de camp, en aquest cas en etnobotànica. Cels Gomis va fer un magnífic treball de recopilació, però impossible arribar arreu. Per aquest motiu creiem fonamental que tots plegats aportem el granet de sorra quan realitzem treball de camp. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||
| 87003 | Goigs Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-de-montserrat | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Verge de Montserrat que es canta a la Capella erigida a la Masia de Can Tomàs de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Verge radiant, Estrella que fulgura, asperges del salpàs; de la Masia en fugi la malura, guardeu a “Can Tomàs”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Goig imprès per Josep Roca a Manresa l’any 1948. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-139 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1948 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 87004 | Goigs Gloriós Apòstol Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-glorios-apostol-sant-andreu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor al Gloriós Apòstol Sant Andreu que es canta a la parròquia de Sant Andreu de Maians. La lletra comença: ' Ja que tant Déu podeu, en tota necessitat: Sigueu-nos sempre advocat, Patró nostre Sant Andreu.' </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’any 1947 la lletra fou revisada per Mn. Ramon Puigcercós, prevere i el desembre de 1964 es dugué a terme la primera edició musicada del goig. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-140 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1964 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 87005 | Goigs de Santa Maria del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-del-pla | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a Santa Maria del Pla que es cantava a la Capella de la parròquia de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Puig sou Mare de clemència del Cel la Estela mes clar, ajuda mos tota hora Verge Maria del Plá.'</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-141 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1960 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Copia realitzada per Roca a Manresa l’any 1960. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||
| 87575 | Festa de la Diada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-diada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s.XX | <p><span lang='CA'><span><span>L’11 de setembre, el dia de la Diada de Catalunya, el poble de Castellfollit i els municipis de l’entorn celebren conjuntament la festa amb una caminada popular fins el cim de Cogulló de Cal Torra, on es col·loca un nova senyera que perdurarà fins l’any següent.</span></span></span></p> | 08059-155 | Cogulló de Cal Torra. Nord de Castellfollit del Boix | 41.6874200,1.6863700 | 390676 | 4615905 | 1980 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87575-512-diada-nacional-al-cogullo.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Aplec del Cogolló | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 87576 | Festa Major Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-castellfollit-del-boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Castellfollit del Boix es celebra el primer cap de setmana de setembre. El dissabte hi ha sopar popular ( mongetada o sardinada) i el diumenge la missa solemne a l’església de Sant Pere. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-156 | Castellfollit del Boix | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Festa major és en honor a Sant Pere, patró del poble. Tot i que litúrgicament es celebra el 29 de juny, es va canviar per no coincidir amb els treballs de la sega. Antigament es feia el ball de faixes. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||
| 87577 | Festa del veïnat del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-veinat-del-grau | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La festa de veïnat del Grau es celebra en honor a Sant Jaume, el diumenge més proper amb un dinar popular i ball. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-157 | Veïnat del Grau. Nord-oest de Castellfollit del Boix | 41.6671900,1.6447700 | 387179 | 4613713 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 87578 | Festa Major de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maig-0 | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Maig o la Festa del Panet és en honor a la Santa Creu. A la vigília hi ha diferents jocs lúdics i ball. El diumenge és fa la missa solemne a l’església de Sant Pere on s’hi beneeix el terme i els panets que després es reparteixen entre els assistents. Tot seguit es sorteja la mona.</span></span></span></p> | 08059-158 | Castellfollit del Boix | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El panet beneït s'organitza de manera privada entre les principals cases del veïnat. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||
| 87580 | Fira de la Mongeta de Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-mongeta-de-castellfollit-del-boix | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El mes d’octubre es celebra la mostra gastronòmica de la mongeta de Castellfollit per donar a conèixer una varietat de mongeta amb denominació d’origen. La fira exposarà diferents plats elaborats amb la mongeta per tastar i degustar, així com productes artesanats i locals. També s’ofereixen xerrades i activitats familiars. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-160 | Castellfollit del Boix | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 2018 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||
| 87581 | La Mongeta de Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mongeta-de-castellfollit-del-boix | s. XVIII | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La mongeta es va començar a cultivar al segle XVIII a Castellfollit del Boix importades d’Amèrica per la relació existent entre la família de Can Prat i el Nou Món. El fet que la mongeta s’hagi adaptat a les característiques del terreny i del clima ha donat a lloc una varietat pròpia, la Mongeta de Castellfollit. Es tracta d’una mongeta de pell i textura fina i gens farinosa. L’any 1994 van adquirir la qualificació de Denominació Comarcal de Productes Alimentaris del Bages. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-161 | Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Tot i que es tracta d’un producte originari d’Amèrica la mongeta de Castellfollit ja apareix citada l’any 1787 en el llibre “Viatge per Catalunya” d’Arthur Young.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87581-cal-ferrer-de-maians-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 87582 | Festa Major de Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maians | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Maians es celebra el tercer diumenge de Maig, en honor a la Festa del Roser. Entre els actes destaca la missa solemne on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Des de fa uns anys des de l’escola també s’organitza una fira. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-162 | Nucli de Maians | 41.6356200,1.6838800 | 390381 | 4610157 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 87583 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-1 | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>El diumenge més proper a Sant Marc es celebra l’aplec en honor seu a l’ermita de Santa Cecília de Grevalosa, popularment anomenada de Sant Marc. Després de la missa solemne es beneeix el terme i els panellets que posteriorment es repartiran entre els assistents i posteriorment el sorteig de la mona o toia. </span></span></span></p> <p> </p> | 08059-163 | Església de Santa Cecília. Grevalosa | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament s'anomenava la Festa Major de Grevalosa</span></span></span></p> | 41.6933400,1.6533700 | 387940 | 4616605 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87583-aplec-st-marc_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aplec amb gran assistència dels pobles veïns. El panet beneït s'organitza de manera privada entre les principals cases del veïnat. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 87584 | Festa de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer cap de setmana després de Sant Andreu es celebra la festa major en honor a Sant Andreu a l’església de Sant Andreu de Maians. S’inicia el dissabte amb jocs i berenar i finalitza amb un sopar popular. El diumenge es fa la missa solemne i finalitza a la tarda amb activitats de caire cultural. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-164 | Nucli de Maians | 41.6356600,1.6839100 | 390384 | 4610162 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 87585 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-3 | <p>Grup de Caramelles de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa. (2019): La petjada de les caramelles. 40 anys de caremelles de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa.</p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El diumenge i el dilluns de Pasqua la colla infantil i de joves fan la cantada de caramelles que s’inicia a les nou del matí a Permanyer i seguidament es dirigeixen a Castellfollit, Maians i el Castell. A la tarda continuen cap a Cal Farré, la Granja Canyelles, Can Serra i finalitzen al vespre a Cal Torra. El dilluns continuen el recorregut a Cal Tomàs, Caliu Nou, Ca l’Isidre, a l’Andorrà i finalitzen a Regordosa.També són acompanyats per un grup de balls tradicionals que han recuperat alguna dansa de més de 100 anys d’antiguitat, com és el Ball de Cascavells. Compten amb cinc balls propis coreografiats per Carles Mas i Francesc Tomàs amb alguna de les músiques composada per Mn. Valentí Miserachs, qui també va posar música a la sardana pròpia del municipi amb lletra de Jaume Ortínez l’any 1981.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des dels inicis s’ha donat un record a cada casa que des de l’any 1992 ha estat una planta, i des de les cases s’ha donat beguda, menjar i diners que es recullen amb guardioles.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-165 | Castellfollit del Boix | <p><span lang='ES'><span><span><span>Les Caramelles de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa van néixer per Pasqua de 1980 de la mà del llavors mossèn d’aquests pobles en Josep Morales. L’objectiu era agrupar el jovent dels tres pobles i que tinguessin alguna activitat a fer. Abans d’aquesta data, s’havien cantat i ballat caramelles tant a Castellfollit com Maians però per separat. A Castellfollit només hi havien participat homes i cantaven i ballaven el ball de Cascavells. A Maians, en les últimes actuacions dels anys 60 ja hi participaven nens i nenes, i a més de cantar, ballaven bastons. </span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1980 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87585-20210628090716-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-06 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 87605 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc-0 | s. XX | Quasi ningú la coneix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La llegenda narra que la imatge escultòrica de Sant Marc que es venerava a la capella de Sant Marc de Grevalosa es va traslladar a l’església de Santa Cecília de Grevalosa. Quan els feligresos arribaven a l’església de Santa Cecília per venerar la imatge, aquesta havia retornat a la seva capella, la de Sant Marc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-185 | 41.6930900,1.6539600 | 387989 | 4616577 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml