Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48788 | Goigs de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> | 08084-63 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 49470 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-gaia | BADIA, Josep M i altres (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 57, 172-178, 217-221 | XX | Fons documental de l'arxiu parroquial de Gaià va ser destruït de manera gairebé total durant la Guerra Civil de 1936. Tot el que en resta actualment són alguns documents posteriors, que es conserven a l'edifici de la Rectoria, actualment adaptat com a restaurant. En un parell de caixes es conserven documents de les parròquies de Santa Maria de Gaià i també de la de sant Esteve de Vilaramó. Cronològicament, van des del 1939 fins a 1965. Entre d'altres, hi ha esborranys i anotacions de baptismes, matrimonis i defuncions, però no hi ha cap Llibre Sagramental. Hi ha també llibretes de consuetes, de comptes, de confraries i d'Acció Catòlica. | 08090-178 | Rectoria de Gaià, al nucli de Gaià | 41.9167300,1.9253400 | 410883 | 4641089 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 49583 | Fons documental de l'Ajuntament de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-gaia | XIX-XXI | Fons documental de l'Ajuntament de Gaià que es conserva en una habitació a la planta baixa de l'Ajuntament de Gaià. Inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Recentment ha estat objecte d'una intervenció d'adequació i s'hi han instal·lat prestatgeries mòbils compactes. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (documentació conservada des de 1868), 2. Hisenda (des de 1808), 3. Proveïments (des de 1850), 4. Serveis socials (des de 1903), 5. Sanitat (des de 1945), 6. Obres i urbanisme (des de 1900), 7. Seguretat pública (des de 1871), 8. Serveis militars (des de 1868), 9. Població (des de 1868), 10. Eleccions (des de 1871), 11. Ensenyament (des de 1876), 12. Cultura (des de 1921), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1861). També inclou una secció de col·leccions factícies, amb cartografia, arxiu de fotografies i imatges (des de 1930) i cartells. Els documents més antics de l'arxiu són uns censals de l'any 1808. En general la major part de sèries documentals s'inicien a mitjans de segle XIX i a partir d'aquest moment es mantenen de manera força continuada. | 08090-291 | Ajuntament de Gaià, Plaça de l'Ajuntament, 1 | Entre els mesos d'agost i octubre de 1999 es va portar a terme la classificació i organització de l'arxiu per part de la Diputació de Barcelona. El novembre de 2004 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxiver encarregat és Albert Rumbo Soler. | 41.9165600,1.9252700 | 410877 | 4641070 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49583-foto-08090-291-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Albert Rumbo Soler | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49628 | Fons d'imatges del grup Reviu Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-grup-reviu-gaia | <p>Autors diversos (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià. http://reviugaia.blogspot.com/</p> | XXI | <p>Fons documental de fotografies recopilades amb motiu de l'elaboració del llibre 'Gaià t'estimo' per part del grup 'Reviu Gaià', responsable de la realització d'aquest llibre. En total consta de més d'un miler de fotografies en format digital, que procedeixen de la recerca i dels treballs previs que es van dur a terme, i que van incloure entrevistes amb uns 45 informants del poble de Gaià. Les fotografies són de temes i d'èpoques diverses, amb especial èmfasi en les fotos més antigues i que fan referència a aspectes d'interès històric i de la cultura tradicional del poble de Gaià.</p> | 08090-336 | Ajuntament de Gaià. Pl. Ajuntament, 1 | <p>El grup 'Reviu Gaià' es va constituir l'any 2006 amb l'objectiu d'elaborar un llibre que recollís la història i les tradicions del municipi, el qual va sortir publicat l'any 2016 amb el títol 'Gaià t'estimo'. Durant aquests anys el grup també ha organitzat activitats culturals i lúdiques, com les Caminades teatralitzades, centrades en diferents indrets i temàtiques patrimonials. En l'actualitat aquest grup ha començat a treballar en una proposta per dotar de contingut el centre d'interpretació del món rural que es preveu crear a l'antic mas el Prat, al nucli de Gaià. A les dependències d'aquest equipament es preveu que es conservin còpies dels arxius d'imatges i sonor.</p> | 41.9165600,1.9252000 | 410871 | 4641071 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49628-foto-08090-336-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Elisabeth Parera Foto 1: gent de Gaià, any 1910. Foto 2: gent dels Ferrers anys 1950. Foto 3: parròquia de Sant Esteve de Vilaramó, any 1926. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 50593 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-13 | XIX-XXI | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. L'any 2002 va ser organitzat per tècnics de la Diputació de Barcelona. El 2015 han sol·licitat a la Diputació l'actualització del fons i un cop fet, l'arxiu podrà formar part del programa de gestió i manteniment d'arxius locals impulsat per aquesta institució. Actualment ocupa una sala de dimensions petites que es troba ja al límit d'estar saturada. Seguint la classificació pròpia de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents apartats: 1. Administració general ( inclou les actes dels plens de l'Ajuntament des del 1870), 2. Hisenda (inclou pressupostos municipals des del 1847, llibres d'actes d'arqueig des del 1879, amillaraments des del 1871, contribució rústica i pecuària des de 1850 o contribució industrial des de 1882), 3. Proveïments (inclou contractació d'aigües des de 1926), 4. Beneficència i assistència social, 5. Sanitat, 6. Obres i urbanisme, 7. Seguretat pública (inclou guardes jurats des de 1888), 8. Servei militar (amb documentació de quintes des del 1845), 9. Població (inclou padrons des de 1860), 10. Eleccions (des de 1889), 11. Ensenyament, 12. Cultura, 13 Serveis agropecuaris i medi ambient, 14 Col·leccions factícies. Així doncs, la documentació conservada és força moderna, a partir de mitjan segle XIX: la documentació sobre quintes de l'any 1845 és la més antiga. | 08098-134 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola: carrer de Dalt, núm. 19 | Sembla ser que a la dècada de 1980 es va destruir documentació de l'Arxiu municipal. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 50732 | Arxiu parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | <p>http://www.abev.net/default.htm</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Guardiola, conservat actualment a l'Arxiu Episcopal de Vic, amb el codi 2.68. Consta de 38 unitats documentals en paper, volums i lligalls. Concretament, consta dels següents documents: 5 llibres de baptismes (1600 - 1896), 6 llibres de confirmacions (1711 - 2001), 4 llibres de matrimonis (1599 - 1912), 5 llibres de defuncions (1599 - 1947), un lligall sobre temes diversos sacramentals (1788 - 1891), un volum de misses, aniversaris i celebracions (1960 - 1962), un volum d'administració de l'obra (1583 - 1892), un llibre de visites pastorals (1771 - 2007), un lligall d'inventaris parroquials (1903 - 1933), 2 volums de llevadors de rendes i llibres de comptabilitat (1729 - 1779), 5 unitats sobre confraries (del Roser i altres) així com d'administracions (1606 - 1960), un lligall amb temes diversos d'administració (1561 - 1896), 2 lligalls de manuals notarials (1556 - 1871), un volum de testaments (1554 - 1713), i 2 lligalls amb documents diversos notarials (1532 - 1867). A la parròquia es conserven els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions posteriors a les dates esmentades.</p> | 08098-273 | Arxiu Episcopal de Vic (carrer Santa Maria, núm. 1; 08500 - Vic) | <p>La primera església de Sant Salvador de Guardiola es trobava en una altra ubicació, més a prop de l'antic castell de Guardiola. A mig camí en l'ascens al turó on aquest estava assentat, i on actualment hi ha el mas Miralda. Al segle X hi ha notícies d'un prevere de nom Ennegó que molt probablement residia al castell de Guardiola i tenia cura de la seva capella. L'església de Sant Salvador de Guardiola com a tal, situada als peus del castell, és documentada per primera vegada el 1038. Des del 1111 se'n coneix la condició de parròquia, amb el nom de Sant Salvador del castell de Guardiola, al comtat de Manresa. Aquest any hi consta un tal Ot com a prevere del castell. Dels segles XIII i XIV en coneixem algunes notícies disperses: el 1279 el rector era Pere de Puig (procedent del mas Puig d'Escuder). El 1284 el rector era Joahnnis (fill del mas Joan, actualment Brunet) i sabem que el senyor del castell havia donat a la parroquial el drets anomenats 'exitus et pueribus' i de tasca i fruits de la terra, els quals constituïen una de les fonts d'ingressos de la parròquia. Al final del segle XIII i principi del XIV el rector era Pere Pasqual, el qual manifesta ser pare de Jaume Pasqual. Per tant, és possible que es tractés d'un prevere concubinari. Entorn de 1330 es registra com a rector Raimon de Mata. El 1336 consta com a rector Galindo de Monte Curvo (originari de Montcorbau, Vall d'Aran). El 1344 el rector sembla que era Guillem Galdí. El 1345 Berenguer de Vilaseca fa estada a l'església parroquial sense ser-ne rector. El 1380 el rector és Bernat d'Eclesiolis. Les notícies continuen sent molt escasses fins al segle XVII. A partir d'aquest moment es troben més notícies de rectors, ecònoms o vicaris, tot i que no són suficients per elaborar un rectorologi pròpiament dit (CAPDEVILA, 1999: 73). L'any 1640 el culte es trasllada a un nou temple que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a l'actual nucli urbà. Probablement es va triar el lloc on hi havia la rectoria, ja que per construir la nova església s'hagué de desmantellar un 'casalot'. A partir d'aquest moment les notícies es refereixen a la nova església i l'antiga queda fora de culte. Anteriorment (a les darreries del segle XVI o principi del XVII) es construí una església d'estil gòtic al costat de la parroquial romànica, per a la qual s'utilitzà la pedra d'un mur lateral de l'antiga. En aquest moment l'església romànica es trobava en molt mal estat, fins al punt que ja no s'hi podia fer la litúrgia i s'optà per utilitzar la nova església d'estil gòtic. L'any 1632 es registren unes despeses importants que podrien correspondre a les obres de la nova església. Aquesta va adquirir l'advocació de Santa Maria de Gràcia, ja que va conservar la imatge romànica dedicada a aquesta Mare de Déu. L'any 1861, segons l'informe d'una visita pastoral, la capella de Gràcia es trobava en estat ruïnós i s'hi prohibeix dir missa. Antigament el mobiliari litúrgic de la capella incloïa també una pintura de gran interès: el famós retaule de la Transfiguració del Senyor, la més antiga de les obres documentades del pintor Lluís Borrassà, de l'any 1404. Aquest políptic fou venut per la família Miralda (propietaris de la capella de Gràcia) a l'arquitecte i historiador de l'art Alexandre Soler i March a la dècada de 1920. Actualment pertany a la col·lecció Muñoz, de Barcelona, després d'haver estat exposat una llarga temporada al Museu d'Art de Catalunya. Entorn de la dècada de 1970 l'estudiós del romànic Xavier Sitjes va fer una excavació a l'església romànica a fi de deduir-ne la planta. (Continua a Observacions)</p> | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50732-foto-08098-273-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. (Continuació Història) L'any 1640, doncs, el culte es trasllada al temple actual, que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a la zona on hi havia la majoria de masos (en aquesta època encara tots dispersos), probablement en el lloc on hi havia la rectoria. L'impulsor de l'obra fou el rector Miquel Pujades, que va comptar amb l'ajuda d'una comissió formada per ell, el batlle, dos jurats del govern municipal i dos propietaris de masos benestants. La traça o projecte de l'obra s'encarregà a l'escultor manresà Joan Generes, que en el contracte consta com a 'fuster'. En l'obra hi va participar un encarregat de proveir i transportar la pedra necessària, que s'havia d'extreure de la finca del mas Miralda i per la qual es desmantellà un 'casalot' arruïnat, possiblement la rectoria vella, i el mestre de cases Jaume Roca amb els seus fills. Devien començar l'any 1639 i tres anys més tard, el 29 de setembre de 1642, s'inaugurava la nova església. El preu estipulat van ser 300 lliures, però probablement hi hagué despeses sobreafegides, les quals van motivar l'endeutament de la parròquia. Immediatament després es construí al costat de l'església una nova casa rectoral que, segons es dedueix de la llinda del portal, el 1643 ja era enllestida (CAPDEVILA, 1999). La parròquia tenia tres confraries: dedicades a Sant Salvador (titular de l'església), Sant Isidre (documentada a mitjan segle XVII) i el Roser. D'aquesta última és l'única de la qual se n'ha conservat un llibre. Va néixer l'any 1606 i el 1614 va ser refundada i confirmada, iniciant de nou el llibre de registre. La confraria del Roser era regida per dos administradors i diversos 'capitans'. Cal dir que també a principis del segle XVII es construí la capella del Roser a la parroquial de Salelles. L'any 1616 hi ha constància que a l'església parroquial s'hi va col·locar una nova campana (CAPDEVILA, 1996: 3). L'església tenia un retaule barroc del segle XVII, d'autor desconegut, del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí. Al darrer quart del segle XIX es feren obres a la sagristia i s'aixecà la capella del Santíssim, que el 1896 ja era acabada. Des de finals del segle XIX els mossens al front de la parròquia han estat els següents. 1892: Antonio Pujals (regent); 1894: Mn. Josep Colomer (ecònom); 1899: Mn. Ramon Manubens (rector); 1921: Mn. Josep Sanfeliu (rector durant 13 anys); 1924: Mn. Gaspar Verdaguer i Colomer; 1928: Mn. Josep Grifé (nou ecònom); 1935: Mn. Melcior Rovira (rector, morí assassinat el 1936); 1948: Mn. Vicenç Mussach; 1948: Mn. Josep Feu Sala (ecònom); 1948: Mn. Francesc Xavier Falgueres (rector); 1955: Mn. Lluís Toneu (rector fins 1958); 1958: Mn. Jaume Tuneu Blancafort (rector fins 1997); 1997: Mn. Amat Berenguer; 2001: Mn. Celestí Durich; 2005: Mn. Amat Berenguer; 2006: Mn. Josep Morros. L'any 1999 es va inaugurar una remodelació general que es va fer a tot el conjunt: els murs interiors es van deixar a pedra vista, es van fer importants obres a l'interior de la rectoria i s'adequà l'enjardinament exterior. El fons documental de la parròquia va ser custodiat a les dependències de la rectoria i, durant la Guerra Civil, fou un dels pocs del Bages que s'aconseguí salvar. Segons la versió més fiable, l'agost de 1936 ja hi havia una pila de llibres a punt per cremar quan un avi de la masia del Brunet els va carregar i els va amagar a cal Teixidor. L'any 2007 va ingressar a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any 2007. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 50893 | Arxiu parroquial de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 95. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVI-XXI | Arxiu de la parròquia de Salelles, conservat a l'edifici de la Rectoria, que consta d'un volum reduït de documentació, ja que ha patit diverses destruccions. Pel que fa a sagramentals, es conserva un llibre de baptismes, casaments i defuncions (1582 - 1600), un llibre de confirmacions (a partir de 1919), un llibre supletori de baptismes (a partir de 1914), un llibre supletori de matrimonis (a partir de 1940), un llibre original de defuncions (a partir de 1939), un llibre original de baptismes (a partir de 1939) i els llibres posteriors i més recents corresponents als sagramentals. També es conserven dos llibres de la confraria del Roser (segle XIX), dues caixes amb documentació diversa de l'antic govern municipal i ajuntament de Salelles (1600-1840), una consueta del segle XIX, una consueta de rector Brunet (1818) i un altre llibre de consuetes (principi del segle XX). També es conserven documents d'una visita pastoral de 1940. | 08098-434 | Plaça de Salelles | El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) | 41.7017800,1.7860200 | 398992 | 4617378 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50893-foto-08098-434-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història). En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi que comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua ininterrompudament fins mitjan segle XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església de Salelles posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. L'any 1396, s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s. XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s.XVI-XVII són els de més esplendor de la parròquia. A inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule que l'havia d'ornar. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, fet que va motivar un plet pel desacord dels de Vilatorrada, que finalment van aconseguir que el decret fos anul·lat, el 1799, i mantenir així la condició de parròquia independent. Més endavant, amb motiu de la reorganització parroquial de mitjan segle XIX la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles, però l'arranjament no es va fer efectiu fins el 1877. Aquest any la parròquia de Salelles era classificada com a parròquia rural del primera classe, i se li van agregar diverses cases de la de Manresa. El nombre de feligresos es va triplicar, incorporant-hi masos com les Ferreres, el Suanya, l'Oller o el mas i raval Bon Plantat. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Pel que fa a l'arxiu parroquial, cal dir que l'any 1811 aquest es va veure afectat per l'incendi que l'Exèrcit napoleònic va perpetrar sobre la ciutat de Manresa. Entre les cases afectades hi havia la del rector de Salelles, on guardava l'arxiu de la parròquia. Es diu que en el moment de l'incendi el rector portava a sobre dos llibres de la confraria del Roser, per això s'han pogut conservar. Durant la Guerra Civil de 1936 també es van destruir alguns llibres i documents de l'arxiu. Actualment l'arxiu es troba en procés de classificació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 53062 | Imatges de Monistrol i de Montserrat al Fons Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-monistrol-i-de-montserrat-al-fons-salvany | XX | Col·lecció de 17 fotografies de Montserrat i 163 de Montserrat (una part de les quals han estat realitzades al terme de Monistrol de Montserrat). Es tracta d'imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, en format 6x13 cm. | 08127-38 | Biblioteca de Catalunya | El fons Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges, que es conserven en les seves capses originals a la Biblioteca de Catalunya. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 1911-26 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53062-foto-08127-38-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 53095 | Fons de la Biblioteca de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-biblioteca-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | V-XXI | <p>Entre el fons bibliogràfic de la biblioteca de Montserrat, destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, patrologia, litúrgia, música i història de l'art. També té apartats d'història general universal, en particular medieval i d'Europa, d'història de Catalunya i la Corona d'Aragó, amb un fons d'històries locals i de la guerra civil espanyola. El fons actual està format per 330.000 monografies, 6.000 publicacions periòdiques, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 3.700 obres del segle XVI, 18.000 gravats i 500 mapes antics. Entre el fons hi ha les col·leccions especials, que es troben en procés de digitalització: - Catàleg de manuscrits: conté les referències bibliogràfiques de les obres manuscrites del fons de la biblioteca des del segel VII fins al segle XX. - Catàleg d'incunables: conté les referències bibliogràfiques de les obres impreses del fons de la biblioteca des de l'aparició de la impremta fins al 1500. - Catàleg d'obres del segle XVI: conté les referències bibliogràfiques de les obres del fons de la biblioteca impreses al segle XVI. - Catàleg de gravats: conté les referències bibliogràfiques del Gabinet de Gravats de la biblioteca, amb una gran varietat d'estils i èpooques. - Catàleg de la cartoteca: conté les referències bibliogràfiques de la col·lecció de mapes de la bilioteca, amb plànols i mapes d'èpoques diverses i d'un abast geogràfic local i universal.</p> | 08127-71 | Biblioteca del Monestir de Montserrat. | <p>L'existència d'obres manuscrites consta des del moment de la fundació del monestir, el segle XI. Des del segle XII, Montserrat va tenir el seu propi scriptorium. L'any 1499, l'abat Cisneros va promoure la inauguració d'un taller tipogràfic, fet que va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i XVIII, la biblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta, milers d'obres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història va ocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i es va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic. L'actual biblioteca té el seu inici a finals del segle XIX i va créixer durant l'abadia del P. Antoni M. Marcet, entre 1913 i 1946. El fons de la biblioteca va passar de quinze mil volums a aproximadament cent cinquanta mil. Posteriorment, amb motiu de les guerres civil espanyola i mundial, les adquisicions es van veure dificultades. Darrerament ha estat possible duplicar el seu fons. L'antiga biblioteca de Montserrat era notabilíssima pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i manuscrites que contenia. Era considerada la primera de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona. Hi abundaven els llibres de ciències eclesiàstiques: teologia, Sagrada Escriptura, patrística, etc. No s'ha conservat cap catàleg especificat d'aquesta antiga llibreria, però el lot considerable que hom salvà de la destrucció, les llistes facilitades per Cisneros en distribuir a la quaresma els llibres als seus monjos, els índexs de còdexs conservats a l'Acadèmia d'Història de Madrid, els petits catàlegs de manuscrits i d'incunables redactats del P. Benet Ribes, les al·lusions d'alguns erudits que visitaren aquesta biblioteca abans de l'incendi de 1811 i, sobretot, el nombre prodigiós d'autors citats en les obres dels pares Llobet i Capellades, del G. Castell, etc, ens assebenden de la quantitat i la qualitat de l'antic fons. Després de l'incendi de 1811, els monjos salvaren quelcom entre els munts de paper fumejant, i l'actual biblioteca conserva encara algun volum de fulls mig cremats.</p> | 41.5934100,1.8373000 | 403097 | 4605287 | 450-2008 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53095-foto-08127-71-1.jpg | Física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85|94|98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 53106 | Llibre vermell de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-vermell-de-montserrat | <p>Altés i Aguiló, Francesc (1989). 'Llibre vermell de Montserrat. Edició facsímil parcial del manuscrit núm. 1 de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat'.</p> | XIV | La part conservada està en bon estat, però al llibre li manquen les pàgines inicials. | <p>Primer volum del fons de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, que rep el seu nom pel color de les cobertes. El seu contingut és una miscel·lània de textos teològics i devocionals, escrits per als monjos i preveres encarregats de la cura pastoral dels pelegrins que es dirigien a Montserrat. Al costat de textos pròpiament montserratins (miracles, privilegis, indulgències, etc) n'hi ha d'altres que són pràctiques devocionals, descripcions i lloances, etc. El recull constitueix un llibre singular perquè representa el testimoni d'una època i el reflex de la cultura montserratina. El còdex és format per diverses parts relligades entre elles per una unitat externa. Les seves dimensions són 432 x 313 mm.</p> | 08127-82 | Biblioteca de l'Abadia de Montserrat | 41.5934100,1.8373000 | 403097 | 4605287 | 1399 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 53116 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bages | XVI-XX | Durant molts anys no s'ha conservat en les millors condicions, i això ha provocat el deteriorament d'alguns documents. | Fons format per documents administratius i històrics produïts per l'Ajuntament de la vila, integrat per diferents seccions: 1. Administració general (1544/1990) 2. Hisenda municipal (1800/1992) 3. Proveïments (1844/1990) 4. Beneficència i assistència social (1863/1986) 5. Sanitat (1852/1988) 6. Obres i urbanisme (1845/1988) 7. Seguretat pública (1841/1982) 8. Servei militar (1841/1982) 9. Població (1947/1992) 10. Eleccions (1891/1991) 11. Instrucció pública (1858/1986) 12. Cultura (1953/1988) 13. Serveis agropecuaris (1937/1986) | 08127-92 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40. Manresa | L'any 2005 va signar-se un acord de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de dipositar el fons en un lloc adequat per a la seva conservació. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 53168 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-0 | XIX-XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Els goigs a Sant Sebastià es canten cada any, el dia de la seva festivitat. El text és el següent: Puix sou heroic capità / De les tropes celestials / R.) Guardeu-nos, Sant Sebastià / De la pesta i crudels mals. En el primer esquadró / Governàveu sens recel / I les banderes del cel / Ja vos robaven l'afició / A dos mans satisfacció / Doneu amb intents cabals: R.) Guard. Etc Fiant de Vós el tirà / Donava qualsevol batalla / No coneixent la medalla / En què deieu: Sóc Cristià: / En tant que s'averiguava / Li dàreu èxits marcials: R.) Guard. Etc D'ardor i constància ple / A tots els cristians buscàveu / I sens revista ensenyàveu / L'exercici de la fe. / El foc aparteu molt bé / De les armes infernals: R.) Guard. Etc Ja que reventà la mina / I els troncs no vol adorar / En un tronc vos fa lligar / La crueltat que s'examina / Amb sagetes determina / Donar-vos turments fatals: R.) Guard. Etc Cada fletxa és una ploma / Que escriu amb carmí gloriós / Com unint-se Crist amb Vós / No discrepeu una coma: / Pensant sou mort ja es doma / El qui ordena turments tals: R.) Guard. Etc Trobat viu, a major pena / S'afilà la trista sort / Però aquell que amb Crist és mort / A nova vida s'estrena / En la del Cel que és amena / Doneu favors especials: R.) Guard. Etc De la pesta contagiosa / Deslliureu a qui suplica / I és qui l'aire purifica / Vostra intercessió gloriosa / De l'arbre la flor vistosa / Alcanceu-nos fruits cabals: R.) Guard. Etc La Vila de Monistrol / Vot vos va fer obsequiosa / I en l'oferta no reposa / Perquè eternament la vol: / De Vós espera conçol / Amb beneficis iguals: R.) Guard. Etc Puix Crist us exaltà /En els eterns sitials / R.) Guardeu-nos Sant Sebastià / De la presta i crudels mals. | 08127-144 | Nucli urbà | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53168-foto-08127-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 53169 | Goigs de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El text dels goigs a la Mare de Déu de Montserrat diu així: Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa. / Princesa de Montserrat. Quan Jesús en creu expira / angelets amb serra d'or / serraven vostra cadira, / gentil Reina de l'amor: / us la feren tan hermosa / que hi seguéreu de bon grat. / Mireu-nos... Barcelona us ha tinguda / com sa perla un ric anell, / més del moro combatuda / vol salvar tan ric joiell; / la muntanya s'és desclosa / per tenir-lo ben guardat: / Mireu-nos... Les estrelles us mostraven / molts dissabtes a uns pastors, / mentre els àngels les baixaven / tot cantant himnes a cors. / D'aqueix cel que en terra us posa / vol gosar-ne el bon Prelat. / Mireu-nos... Vostra olor de primavera / va guiant-lo al lloc feliç / on floríeu, Rosa vera / del roser del paradís. / El perfum d'aqueixa Rosa / per lo món serà escampat: / Mireu-nos... En sos braços us ha presa, / plorant llàgrimes d'amor, / per portar-vos a Manresa / on tindreu retaule d'or. / Processó majestuosa / va cantant per el serrat: / Mireu-nos... Arribant a on sou ara, / no volent passar avant, / com que sou la nostra Mare, / voleu veure'ns d'aquí estant, / a sa Mare bondadosa / Déu per fills ens ha donat: / Mireu-nos... En vostra santa capella / us vingué a veure Colon, / i potser fóreu l'estrella / que el guiàreu al Nou món. / Quan els peus d'Espanya posa, / Vós un temple hi heu fundat: / Mireu-nos... A Joan d'Àustria guiàreu / les aigües de Lepant, / amb ses naus allí enfonsàreu / a Mahoma agonitzant. / Amb la creu victoriosa / la mitja lluna ha eclipsat: / Mireu-nos... Sant Ignasi de Loyola / fundà amb Vós la Companyia: / i aprengué en la vostra escola / qui fundà l'Escola Pia: / de Nolasc guia animosa, / molts captius heu lliberat: / Mireu-nos... Des del cim d'eixa muntanya, / beneïu nostre país, / beneïu tota Espanya, / feu-ne vostre paradís. / Dels fidels Pastora hermosa, /beneïu vostre ramat: / Mireu-nos... Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa, / Princesa de Montserrat. | 08127-145 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53169-foto-08127-145-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra, Jacint Verdaguer; de la música, P. Ireneu M. Segarra | 105 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 53177 | Fons documental sobre l'empresa Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-lempresa-roca-umbert | Arxiu Municipal de Granollers. 'Fons Roca Umbert. Catàleg per quadre de classificació'. Benavente i Freixas, Ramon (1982). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: L'Aixernador edicions. | XIX-XX | Documentació administrativa generada durant el temps en el qual Roca Umbert va estar instal·lada a Monistrol de Montserrat: fitxes del personal, contractes de treball, llibre de matrícula del personal, informació d'horaris dels treballadors, llibre d'inspeccions del Ministeri de Treball, Padrons, altes i baixes al Retiro Obrero, padrons de la inscripció als règims obligatoris del subsidi de vellesa i assegurança de maternitat, fulls de padró inicial i rectificacions de la 'Caja de jubilaciones y subsidio de los trabajadores de la industria textil. Mutualidad de previsión social', liquidacions C1 i C2, memòria de l'actuació del Comité de Seguretat i Higiene del Treball, índex de freqüència i gravetat d'accidents laborals, àlbum de producció, hores treballades, albarans i despeses, dietes dels treballadors que la fàbrica compensa, plànols de maquinària i de la fàbrica, | 08127-153 | Arxiu Municipal de Granollers | Durant un temps, l'empresa Roca Umbert va gestionar la fàbrica de Cal Batalla, generant documentació administrativa que va passar a formar part del fons d'aquesta empresa. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 80819 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XX | <p>L'arxiu Gavin conserva un fons fotogràfic de les esglésies i capelles del terme de Mura, goigs i documentació vària publicada a diaris i revistes des de l'any 1984.</p> | 08139-97 | Valldoreix | <p>L'arxiu Gavin, propietat de Josep M. Gavin i format per aquest, està constituït per un important arxiu fotogràfic resultat de la recerca feta al llarg de més de 30 anys pels municipis de Catalunya i de la Franja per tal de documentar principalment les esglésies i capelles de cada municipi que formaven part de l'inventari d'esglésies va publicar en una important col·lecció que suposa una important font de consulta. També disposa d'un important recull de Goigs, així com un fons documentals consistent en recull de revistes i diaris sobre la temàtica de l'arxiu. Actualment l'arxiu està en procés de trasllat ja que ho porta al monestir de Sant Joan de les Avellanes (Balaguer).</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 80820 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-mura | <p>RUEDA BUENO, A (2006). Memòria. Arxiu Municipal de Mura. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Mura conserva fons documental de tipus municipal i judicial del municipi de Mura. El quadre de classificació distribueix la documentació en els apartats següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient. Els documents més antics són l'Amillarament de 1861, i el llibre d'actes d'arqueig de 1881.</p> | 08139-98 | Nucli de Mura | <p>L'Arxiu es conservava a l'edifici de l'Ajuntament Vell (c/ Verge de Montserrat, 4) fins que l'any 2006 va ser traslladat a l'actual emplaçament de l'Ajuntament després de la intervenció efectuada consistent en el desenvolupament de la primera fase del programa de suport al patrimoni documental municipal fruit del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Amb la tasca portada a terme per l'arxivera Agnès Rueda Bueno de novembre de 2005 a març de 2006 per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es va fer la classificació dels fons d'arxiu així com l'ordenació del fons en caixes i el trasllat al nou emplaçament. Resta pendent una segona fase de manteniment del Servei d'Arxiu. Actualment l'Arxiu es troba en una sala contigua a l'Ajuntament, disposat en 451 caixes de cartró en prestatgeries metàl·liques ocupant 55m lineals. D'aquesta manera, amb l'organització del fons municipal aquest s'ha normalitzat.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 80821 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-8 | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>El fons està format per la documentació procedent de la rectoria de Mura consistent en l'arxiu parroquial de 1393 a 1996 en total 148 unitats documentals (pergamí i paper; volums i lligalls). Hi ha documentació d'administració general del terme, de 1777 a 1861, aniversaris i celebracions de 1703 a 1893, Administració de l'Obra 1606-1924. Llibres parroquials: Baptismes 1599-1920, Confirmacions 1666-1867, Matrimonis 1578-1926, Defuncions 1585-1961. Manuals notarials, 1550-1734. Capítols matrimonials, 1556-1726. Testaments, 1571-1959. Diferents llevadors i censos entre els que destaca el 'Llevador de las rendas dels aniversaris y missas fundadas en la parroquial iglésia de Sant Martí de Mura', copiat dels llevadors antics, 1628-1646. Cens del bisbe Artalejo de 1782. Llibres de confraries: de Sant Martí, 1636-1758; dels Sants Màrtirs, 1682-1752; Bací del Santíssim Sagrament 1740-1874; del Roser, 1695-1753. Entre la documentació destaca la Consueta de Mura de Mn. Oller de 1592. Es tracta d'un extens cens amb anotació del compliment pasqual, l'edat, i si han rebut confirmació. Hi ha una segona còpia de la consueta que té a continuació addicions posteriors (1633, 1674), i inclou un 'Memorial de las obras y millores fetes en la rectoria de Mura per mi Gabriel Pont, rector de dita parròquia' (1632); la relació de les relíquies de la parròquia (1682), i anotacions relacionades amb les relíquies. Documentació de Santa Creu de Palou: llibre d'acords i obligacions entre el rector de Mura i els pagesos de Santa Creu de Palou, 1600-1700 (semblant a una consueta). Baptismes, 1885-1920. Inventaris de Santa Creu Palou, 1920, 1926. Llibre d'administració de Santa Creu de Palou, sufragània de Sant Martí de Mura, 1683-1727. A part hi ha la documentació de l'arxiu de la mensa episcopal (1614-1805), així com les Visites pastorals: 1331, 1575, 1576, 1592, 1604, 1605, 1627, 1666, 1686.</p> | 08139-99 | Vic | <p>Bona part del fons entrà a l'arxiu en una data imprecisa a finals del 1970 o principis dels 1980, recollida de la parròquia per Mn. Gros. Aquesta part fou classificada a principis dels 1980. La resta de documentació fou dipositada a l'ABEV l'11 de maig de 2004 a través de Dani Font, en haver-se de buidar la rectoria de Mura. En aquesta segona part hi havia la major part dels sagramentals. El tractament d'aquesta part ingressada posteriorment obligà a revisar també la part ja dipositada amb anterioritat i que no pogué ser tractada ni revisada en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. Es va portar a terme una renumeració d'algunes de les unitats per a integrar-hi la documentació ingressada el maig de 2004.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 80860 | Fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-0 | <p>Es conserva un important fons bibliogràfic sobre temes diversos relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, des d'aspectes de natura fins a històrics. Conserva més de 2.000 documents, entre llibres, articles, estudis i fotografies. Edita un Dossier Bibliogràfic en què s'enumera tota la documentació acumulada.</p> | 08139-138 | Terrassa | <p>El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 80861 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona-0 | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Mura, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Documentació referent al traçat, plànols, projecte d'obres, d'execució, liquidació, subhastes, conservació i millora de carreteres i camins, des de 1834 a 1847, construcció de les carreteres BV-1323, BV-1221 i BV-1229, des de l'any 1860 fins al 1950; en concret, hi ha la documentació referent a la construcció de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamana, de la que formen part un seguit de tanques obrades en pedra i maó. Documentació que fa referència a l'aprofitament i proveïment d'aigües, des de 1840 a 1954, concretament als usos de la riera per aprofitaments de tipus industrials. Expedients sobre la divisió judicial, any 1889. Abitris sobre els fruits de la terra, anys 1945. Expedients dels damnificats per les inundacions de l'any 1962.</p> | 08139-139 | Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 80863 | Fons fotogràfic Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-cuyas-0 | <p>www.icc.es</p> | XX | <p>Es conserven al fons Cuyàs diverses fotografies de Mura. En concret són 21 fotografies (nº 1087 al 1107) de carrers del nucli, cases i esglésies de Mura.</p> | 08139-141 | Barcelona | <p>El fons fotogràfic va ser incorporat a la Cartoteca de Catalunya el mes de novembre de 1988. Es tracta d'un fons fotogràfic familiar iniciat per Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que s'establí com a fotògraf a Barcelona el 1899. Amb els anys va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions, monuments, etc., referits a l'àmbit dels països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 199?). El fons està format per més de 13.000 negatius en blanc i negre i consta de dues parts ben diferenciades: Fotografies de paisatges: cobreix tot Catalunya i zones de les illes Balears, País Valencià i Catalunya Nord; i Fotografies temàtiques que abracen els següents temes: Folklore (Gegants i nans i Tradicions); Santoral (majoritàriament imatges de Sant Jordi); Història (figures il·lustres de Catalunya); Medis de Comunicació (Carrilet, ferrocarril, auto i carro) i un apartat d'altres (Arquitectura, escultura i pintura; aspecte humà, especials, natura, regne vegetal i zoologia.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 80881 | Fons fotogràfic Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-arxiu-mas | XX | <p>A l'Institut Amatller es conserva el fons fotogràfic Mas, a més d'altres fons fotogràfics. Està format per una col·lecció de fotografies i de negatius recopilats des del 1900, plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat. El fons corresponent a Mura està format per 63 fotografies que provenen del fons Mas; són d'interiors de cases, de cuines, exteriors de l'església, portalada i capitells. D'aquest conjunt de fotografies n'hi ha 13 que són de xemeneies de cases de Mura. Cronològicament corresponen als anys 1911 i 1913 principalment, tot i que n'hi ha algunes de 1921.</p> | 08139-159 | Barcelona | <p>Adolf Mas Ginestà (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936), fotògraf de l'època del modernisme, que va realitzar fotografies de diferents ambients de Catalunya. Va estar vinculat a l' Institut d'Estudis Catalans, creat per Prat de la Riba el 1907. L'objectiu de les seves fotografies de Mas era plasmar tots els aspectes de la cultura catalana, iniciant l'any 1909 l' Inventari Iconogràfic de Catalunya, base de l ‘Arxiu Mas. A inicis del segle XX va col·laborar amb l'editorial Espasa-Calpe en el primer volum de l'Enciclopèdia Universal Il·lustrada, l'any 1905. A la seva mort, el seu fill Pelai Mas va seguir la tasca del seu pare que es va veure interrompuda amb la Guerra Civil i a partir del 1941 va iniciar la seva col·laboració amb l'Institut Amatller d'Art Hispànic, afegint als fons fotografies d'altres fotògrafs. Actualment l'Arxiu Mas forma part de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànica, que conserva uns 350.000 documents gràfics des de 1851 a l'actualitat de diferents autors i principalment dels Mas. La planta principal de la casa Amatller, amb una decoració dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, conserva el mobiliari original, les col·leccions d'Antoni Amatller i la biblioteca i fototeca de l' institut. La col·lecció de negatius, començada poc després del 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 80882 | Fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya hi ha un recull de fotografies de Mura de principis del segle XX. Hi ha diferents fons corresponents a diferents fotògrafs: Biosca, Rosend Flaquer, Mas. Es tracta principalment de fotografies del nucli urbà de Mura, interiors i natura. -Fons general: 12 fotografies de detall de la portalada romànica, capitell i porta, església i relicari, detall geològic (siguiendo los estratos), roca del Duc, 3 fotografies de carrers de Mura, altar de l'església parroquial. -Fons Biosca: 18 fotografies de 4x4,5cm de carrers del poble, afores, detalls de l'església. -Fons Rossend Flaquer: sis fotografies del poble. -Fons estudi de la masia catalana (algunes formen part del fons Mas): hi ha un total de 28 fotografies de carrers del poble i interiors de cases. Corresponen cronològicament als primers 20 anys del segle XX.</p> | 08139-160 | Barcelona | <p>El 26 de novembre de 1876, Josep Fiter , jove de vint anys alumne de l' Escola de Belles Arts de Barcelona, junt amb quatre partícips dels mateixos objectius determinaren la creació d'una associació excursionista per desenvolupar el seu ideal, anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona el segon pis d'un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I. El 1891 s'elegí l'il·lustre Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876. El 1907 a la Sala d' Actes del Centre Excursionista de Catalunya es funda l'Institut d'Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, sent-ne el primer president Antonio Rubió i Lluch, expresident del Centre. La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per la consolidació de l'obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja contava amb 25 anys d'existència. El 1923 el Centre rebé del patrici Rafael Patxot els mitjans per realitzar un estudi sobre la Masia Catalana, avui considerat un conjunt de documentació de valor incalculable sobre l'evolució de l'hàbitat rural a Catalunya. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 80898 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX | <p>El fons fotogràfic del Centre Excursionista està format per una important col·lecció de fotografies relacionades amb el municipi i creat per la inquietud de Gabriel Marquès i Villacampa, president del Centre. Està format per fotografies que es van anar recopilant de les que tenien diverses persones del poble a casa seva, de còpies de fons fotogràfics d'arxius de Catalunya: l'arxiu Mas, l'arxiu Tobella de Terrassa i un arxiu particular de Navarcles; totes aquestes d'inicis del segle XX. També compta amb un fons de fotografies realitzades per Gabriel Marquès de paisatges, cases, activitats i altres elements de Mura des dels anys 1970. Un element destacable és una col·lecció de fotografies que mostren tota la seqüència de realització del carbó dels anys 1930, que van ser recuperades d'un destí incert. Hi ha un arxiu especial de fotografies que recull l'estat actual de totes les cases i carrers del poble en les que es va apuntant els noms tradicionals de les cases. El fons està format principalment per fotografies en paper, tot i que també hi ha contactes, negatius, fotografia digital i diapositives. En total es conserven més de 500 fotografies. El fons està en continu creixement per aportacions particulars.</p> | 08139-176 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 80902 | Fons bibliogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX-XXI | <p>La biblioteca del Centre Excursionista de Mura està formada per uns dos-cents llibres, principalment de consulta de temes de muntanya, història i tradicions, mapes i guies, ciències naturals. Periòdicament es reben unes 20 revistes i butlletins. Es conserva també un fons amb totes les publicacions que fan referència a Mura, essent dels fons documentals històrics més importants que es troben a la zona. Es recopila també informació de diaris, així com treballs que facin referència al terme. Tot aquest material procedeix d'intercanvis i donacions de socis i simpatitzants.</p> | 08139-180 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es va fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 80904 | Fons fotogràfic del Concurs de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-concurs-de-mura | XX | <p>Es conserva una vintena de fotografies procedents dels premis del concurs de fotografia que es cel·lebrava cada any a Mura. Principalment són fotografies del poble de Mura. Les fotografies mostren escenaris de Mura, principalment del nucli urbà, els carrers i cases,t ot i que també hi ha d'elements de la natura.</p> | 08139-182 | Ajuntament de Mura | <p>El concurs de fotografia de Mura es va realitzar des de l'any 1994 al 2005 en que es deixà de fer per problemes econòmics. Era organitzat per l'Ajuntament de Mura, coordinat per Joan Melgosa i amb patrocini de la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural. El concurs es realitzava un cap de setmana després de Setmana Santa i el tema principal era Mura i el Parc Natural. Participaven generalment uns 15-20 fotògrafs afeccionats i professionals i es comptava amb un accèssit per gent del poble. Les fotografies s'havien de lliurar sobre una cartolina i s'exposaven al Centre Cívic per mostrar-les al públic i rebre el veredicte del jurat format per persones reconegudes en el món de la fotografia. Els premis eren d'entre 90 i 180 euros. Les fotografies premiades amb el primer i el segon premi quedaven propietat de l'Ajuntament que conserva aproximadament una vintena de fotografies.</p> | 41.7009000,1.9768300 | 414867 | 4617074 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 80918 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-3 | <p>FERRANDO i ROIG, Antoni. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat, Publicacions de l'Abadia , 1987. PUIG i USTRELL, Pere. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa : Diplomatari dels segles X i XI. Fundació Noguera, 1995.</p> | XI-XVII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un fons de pergamins que fan referència a vendes de terres i cases a la zona de la parròquia de Sant Martí i al terme de Nespola: pergamí nº 197, any 1066, anomena La Vila; nº 218, any 1087; nº 74, any 1017, terme de Nèspola; nº 133, any 1041, lloc la Lladrera (donació de cases, casals, sitges, colomer, trull, molí, terres, vinyes,...); L'any 1195 Guillem de Terracia, i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata. També conserva un volum de la primera meitat del segle XVII intitulat 'Llevador de Sant Llorenç del Munt', amb una relació de béns d'explotació agrícola distribuïts per parròquies i fent referència als masos (document nº 803, Monacals).</p> | 08139-196 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 80919 | Fons documental de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-0 | <p>PUIG i USTRELL, P. (1995). El Monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X-XI. (3 vols. ). Fundació Noguera. Barcelona. FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Edicions Abadia de Montserrat. TAXONERA i COMAS, Marc. 'Arxiu de l'Abadia de Montserrat'. A. Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 169-176</p> | X-XVI | <p>A l'Arxiu de Montserrat es conserven 44 pergamins corresponents al diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt, de l'any 974 al 1099, entre els que hi ha algun document que fa referència a vendes a la zona de Nespola i la parròquia de Sant Martí de Mura. Pergamí de l'any 1004 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit la Vila; pergamí de l'any 1048 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit La Vall. També es conserva el registre d'escriptures intitulat 'Speculo de Sant Llorenç del Munt' (Cartularium et index totius archivii Monasterii Sci. Laurenti de Monte), així com una sèrie d'extractes documentals fets al segle XIX de l'Speculo. L'Speculo és un manuscrit que és el repertori de bona part dels documents en pergamí que posseïa el monestir i fou redactat bàsicament en el moment de la dissolució d'aquest (1592) i del traspàs de les seves rendes al Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana instaurat a Lleida. És un volum de 267 folis, relligat i enquadernat en pergamí. Recull els extractes dels documents de cada parròquia referents als béns del monestir. Pel que fa a Mura, hi ha referits 47 documents del 973 al 1420. Podríem destacar dos documents: un del 950, donació feta per Guifred Amat i Llobet al monestir de Sant Llorenç del Munt d'un alou al comtat de Manresa al terme de Néspola. Un altre de 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis.</p> | 08139-197 | Abadia de Montserrat.08199 MONISTROL DE MONTSERRAT | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 80920 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-2 | XX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació referents al municipi de Mura i catalogada en diferents fons: - Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) (Núm. 1) Ref. UC 2374 Pressupost ordinari de Mura (any 1934). Ref. UC 6157 Expedient de constitució d'ajuntaments del Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6169 Junta de Seguretat Interior. Població i incautacions. Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6808 Comitè d'Apropiacions. Expedients d'incautació del Bages (Mura (any 1936 / 1939). - Fons Francesc Macià (Núm. 264) Ref. UC 4794 Correspondència rebuda pel President Francesc Macià procedent de l'Ajuntament de Mura (any 1931-1933). - Fons Brangulí (Núm. 42). Fons fotogràfic. - Fons Montserrat Sagarra i Zacarini (Núm. 428). Fons fotogràfic.</p> | 08139-198 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya es va crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, essent la institució arxivística cabdal del país, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'Arxiu ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, és una institució que està al servei de l'Administració i dels ciutadans. El Fons de l'Administració local inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya; d'una banda trobem la Mancomunitat de Catalunya, dins la qual caldrà destacar essencialment la documentació de Tresoreria (1914-1925) i, d'altra banda, el fons de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat creada durant la dictadura de Primo de Rivera per tal de gestionar la liquidació dels comptes de l'extingida Mancomunitat (1925-1932). L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. També recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. Actualment el centre conserva més de 500 fons i col·leccions que ocupen 30.000 metres lineals. En relació als arxius d'imatge i so, el centre aplega també més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada per l'ANC. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 54766 | Fons d'imatges de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva un fons d'imatges que consta dels següents ítems: 19 àlbums de fotografies relacionades amb Navarcles. La col·lecció va ser iniciada l'any 1991 i consta de fotografies de diferents èpoques, ordenades per ordre d'entrada. Unes 68 cintes en format vídeo procedents de la Televisió de Navarcles, que va estar en actiu entre els anys 1984 i 1992 aproximadament. Gravacions de les obres de teatre 'la Febrada', de l'any 1995 ençà (5 en format vídeo i 6 en format DVD). | 08140-77 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. L'any 1991 la Biblioteca va iniciar aquest fons d'imatges en el qual es recullen fotografies de procedència diversa que tenen relació amb Navarcles. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 54781 | Fons documentals de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68, 97. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva els següents fons documentals: un arxivador amb 16 calaixos amb els expedients dels treballadors de la Fàbrica de Sant Benet (que estava situada en terme de Sant Fruitós de Bages). Els expedients corresponen als anys 1940 en endavant. Documentació de la Societat Coral l'Harmonia (unes 10 caixes sense classificar). Documentació de la Mútua Sant Josep (unes 7 caixes sense classificar). | 08140-92 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. La Fàbrica de Sant Benet va entrar en funcionament el 1862 i la dàcada de 1980 va tancar definitivament. La Societat Coral l'Harmonia va néixer oficialment el 1904. La Germandat Sant Josep es fundà l'any 1887. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54781-foto-08140-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 54782 | Fons bibliogràfic local de la Biblioteca de Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-de-la-biblioteca-de-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles disposa d'un fons local molt complet que es va iniciar al principi de la Biblioteca, l'any 1970, i s'ha anat mantenint, de manera més o menys continuada, fins a l'actualitat. A més de les publicacions de temàtica local, aquest fons consta de 115 caixes-axivadors classificats per temes. S'hi conserva fulleteria i elements diversos de les entitats, partits polítics, clubs esportius, festes, etc. En un altre apartat es conserven les revistes i publicacions periòdiques locals: Full parroquial (1990-1992), Sol Ixent (1912-1917), Tinet, La Veu, A més a més. | 08140-93 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. Des de l'inici de la Biblioteca s'ha mantingut la recopilació del fons bibliogràfic local, tot i que en alguna època s'ha deixat de fer. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54782-foto-08140-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89669 | Llegat d’Isidre Soler (Filaborres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-disidre-soler-filaborres | <p><span><span><span>OBRADORS, Ton; ESTRUCH, Maria; PUIGDELLÍVOL, Núria. “Auca d’Isidre Soler, un resistent a la terra aspra. Trets biogràfics d’Isidre Soler” (versos de Ton Obradors i Maria Estruch, dibuixos de Núria Puigdellívol). <em>Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra</em> (blog d’internet).</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Llegat documental d’Isidre Soler (àlies Filaborres), que consisteix fonamentalment en una vintena de llibretes (aproximadament 22) més alguns dibuixos i documents diversos. Isidre Soler era afeccionat a la història i un gran observador dels costums i de la vida tradicional a Castelladral, on va viure molts anys. En aquestes llibretes hi va escriure textos diversos, amb una barreja de ressenyes històriques, aspectes de la cultura popular de la zona, escrits memorialístics, a més de dibuixos on reconstruïa com eren algunes cases o les esglésies antigues segons el seu record.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest llegat el conserven els seus hereus familiars i la seva ubicació definitiva encara no s’ha determinat. La filòloga i estudiosa de la cultura popular Maria Estruch, així com també Jaume Obradors, han transcrit alguns dels continguts d’aquestes llibretes, que es poden consultar al blog “Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra”. Tanmateix, molt del material encara s’ha de revisar i estudiar. Entre molts altres aspectes que queden per estudiar hi ha informació força detallada de la història i els estadants de les diverses cases de Castelladral.</span></span></span></p> | 08141-379 | Ubicacions diverses, no definitives | <p><span><span><span>Isidre Soler i Perató, àlies Filaborres, fou un afeccionat a la història i va recopilar els costums i la vida tradicional de la zona de Castelladral. Va néixer a Palà el 15 de maig de 1918. La seva família es traslladà quan ell tenia dos anys a la casa de l’Hostal, al peu de la carretera de Castelladral, i quan en tenia tres s’instal·laren a la casa de Filaborres, on va viure 52 anys (de 1921 fins a 1973). El 1973 es traslladà a Navàs, on va treballar a la fàbrica Forcada. Isidre Soler fou pagès i treballà també com a pastor, carboner, pelador de pins, peó de camins, teixidor i sereno. Un cop jubilat, va participar en les activitats dels veïns i amics de Castelladral. Gràcies a la seva bona memòria, va dibuixar cases antigues, va transcriure llegendes i va narrar fets socials i autobiogràfics, que van quedar escrits en 22 llibretes. Va morir l’any 2008. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment s’ha creat el blog d’internet anomenat “Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra” en el qual hi ha transcripcions de diversos textos d’Isidre Soler fetes Maria Estruch i Jaume Obradors. Concretament, textos autobiogràfics, contes, llegendes, records de festes i tradicions, descripcions de llocs emblemàtics, monogràfics d’interès polític (com el carlisme) o naturalístic ( els boscos, els ocells, les bestioletes, els camins, les fonts, etc).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, entre maig de 2018 i 2019, coincidint amb els cent anys del seu naixement, l’Ajuntament de Navàs va commemorar l’any Isidre Soler. D’aquests actes n’ha quedat un mural fet per Ton Obradors que porta per títol “Isidre Soler i Perató. 15 de maig 1918 – 20 de maig de 2008”. S’hi recullen fotografies dels actes que es van fer a Castelladral en honor a Isidre Soler, incloent-hi un primer acte que ja s’havia fet el 30 d’octubre de 2016 i que fou el primer que va tenir lloc a l’antiga pallissa de la rectoria vella rehabilitada. Fou una taula rodona on van intervenir Maria Estruch, Ton Obradors, Jaume Obradors i Susanna Ribera per parlar de diversos aspectes de la vida i obra d’Isidre Soler. Hi va assistir també la germana de l’Isidre, Aurora. </span></span></span></p> | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Isidre Soler Perató | Informació facilitada per Jaume Obradors | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89691 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-castelladral | XV-XX | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelladral, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. De l’arxiu parroquial pròpiament s’han conservats els llibres sagramentals més o menys des de finals del segle XVI, però hi trobem també altres fons de caràcter civil. L’arxiu inclou les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres sagramentals. 8 llibres de baptismes pràcticament continuats des de 1572 fins a 1930 (els primers inclouen alguns matrimonis i defuncions); 1 llibre de confirmacions des de 1625 a 1925; 3 llibres de matrimonis entre 1635 i 1930 (els anys que van de 1577 i 1634 es troben entre els baptismes); 5 llibres de defuncions entre 1573 i 1855, i entre 1912 i 1937 (els anys que falten es troben entre els baptismes).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Administració parroquial i diversos. Documentació corresponent als segles XVIII i XIX que inclou, entre d’altres, visites pastorals, llibres de comptes, cens parroquial, fundacions, confraria del Roser, etc. A més d’un fragment d’incunable del segle XV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació notarial. 11 manuals notarials de de 1487 fins a 1734 (alguns inclouen documentació del Mujal); 6 llibres de capítols matrimonials dels segles XVI-XVIII; documentació diversa de testaments (segles XVI-XIX) i altres documents diversos, incloent documentació notarial procedent del Mujal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu conserva també documentació de l’Ajuntament de Castelladral, que fins entrat el segle XX va ser el cap del municipi. Concretament, hi trobem alguns libres d’actes, diari d’ingressos o registres de sortides de documents i comunicacions entre 1887 i 1909.</span></span></span></p> | 08141-390 | Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89691-castelladral-esglesia-13.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89692 | Arxiu parroquial de Sant Salvador de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-torroella | XX | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Torroella, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. Pel que fa a l’arxiu parroquial pròpiament, només es conserven quatre sèries corresponents al segle XX: Declaracions jurades de baptismes i matrimonis des de 1914, Inscripcions de partides (fulls solts), Registre d’enterraments i Llicències d’enterraments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, es conserva documentació diversa del segle XX: de la colònia Palà, comptes, expedients matrimonials, decrets de visita i actes de les conferències arxiprestals.</span></span></span></p> | 08141-391 | Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p><span><span><span>Els anys de la Guerra Civil l’església de Sant Salvador de Torroella fou saquejada i destruïda. En aquest moment es destruí també l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89693 | Arxiu parroquial de Santa Creu del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-creu-del-mujal | XVI-XX | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Santa Creu del Mujal, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. A més dels llibres sagramentals i de la documentació parroquial inclou altra documentació de caràcter civil. L’arxiu inclou les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres sagramentals. 3 llibres de baptismes entre 1553 i 1930; 1 llibre de confirmacions entre 1702 i 1795; 1 llibre de matrimonis entre 1602 i 1851; 1 llibre de defuncions entre 1592 i 1854.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altra documentació parroquial. Un fragment sobre la confraria del Roser (1794), un fragment de visites pastorals (1613), correspondència (segles XVIII i XIX), arxiu particular de mn. Freixes (mitjans de segle XX), llibres de comptabilitat (segles XVIII-XX), inventaris, censals, llevadors, llibres d’obres (segles XVI-XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació notarial. 9 manuals notarials, alguns procedents de Gaià, el Mujal o Sant Genís de Masadella (segles XIII-XVIII); 4 llibres de testaments (segles XIV-XVIII), 6 llibres de capítols matrimonials (segles XVI-XX); altra documentació notarial diversa.</span></span></span></p> | 08141-392 | Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89693-mujal-esglesia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89769 | Arxiu parroquial de l’església de la Sagrada Família de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-la-sagrada-familia-de-navas | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs.</span></span></span></span></p> | XX | S'ha perdut la documentació anterior a 1939 | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de la Sagrada Família de Navàs, que inclou documentació des de 1939 i que es conserva a la mateixa parròquia. Segons l’inventari que l’historiador Josep M. Badia en va fer l’any 1997, podem agrupar-lo en les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documents generals: documents diversos, inventaris, notes històriques, documents referits a l’església, la Rectoria i la capella del Barri Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres Sacramentals: baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, testaments, expedients matrimonials i altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Culte parroquial: actes litúrgics, confraries, festes, escolania, capella de música.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Administració parroquial: factures diverses, llibretes de comptes, aprovacions de comptes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acció pastoral: catequesi, Acció Catòlica, escoltisme, Càritas, Missions, local parroquial, ensenyament (col·legi Sant Josep, Casal Jesús Obrer), mitjans de comunicació social, altres activitats, Consell de Pastoral, visites pastorals, La Llar, Residència d’Avis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic: fotografies, cinema i vídeo, dibuixos, propaganda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material sonor: discos, cassets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos: biblioteca, màquines, arxiprestat de Navàs, coses de Navàs, altres indrets (Sant Genís, el Mojal, Sant Cugat).</span></span></span></p> | 08141-466 | Rectoria de l'església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Plaça de l'Església. Navàs. | <p><span><span><span>L’església parroquial de Navàs és de recent construcció. Es va beneir el 1897. Anteriorment el poble de Navàs estava adscrit a la parròquia de Santa Creu del Mujal. A la dècada de 1920 Navàs va quedar fortament polaritzat en dos bàndols antagònics d’esquerres i dretes. L’escalada de tensió es va agreujar amb la dictadura de Primo de Rivera i va culminar quan els revolucionaris van incendiar l’església i van assassinar el rector, mossèn Josep Morta Soler, el 6 d’octubre de 1934, durant l’anomenat Bienni Negre. La confrontació va continuar fins a la Guerra Civil, que a Navàs va ser especialment cruenta, i el 1936 el temple va tornar a ser cremat. Es van destruir els cinc altars que tenia i la major part del mobiliari; també es van fer destrosses a la Rectoria i es va cremar l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1997, amb motiu de la celebració del centenari de l'Església Parroquial, l’historiador Josep M. Badia va ordenar l'arxiu parroquial i en va fer l'inventari.</span></span></span></p> | 41.8990200,1.8805200 | 407140 | 4639171 | 1939 fins l'actualitat | 08141 | Navàs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep. M. Badia | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
| 89770 | Arxiu municipal de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navas | XIX-XX | <p><span><span><span>Fons documental de l'Ajuntament de Navàs que es conserva en dues sales, equipades amb armaris compactes i amb prestatgeries convencionals, en el mateix edifici de la casa consistorial. La part més important són els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però l’arxiu també aplega fons d’institucions, entitats i fons personals. Ja fa uns anys que l'arxiu ha estat objecte d'una intervenció d'ordenació i adequació per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Seguint el quadre de classificació d'aquest ordenament, els fons inclouen els següents grups de sèries: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1815), 2. Hisenda (des de 1834), 3. Proveïments (des de 1919), 4. Serveis socials (des de 1900), 5. Sanitat (des de 1915), 6. Obres i urbanisme (des de 1878), 7. Seguretat pública (des de 1883), 8. Serveis militars (des de 1859), 9. Població (des de 1859), 10. Eleccions (des de 1871), 11. Ensenyament (des de 1879), 12. Cultura (des de 1934), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1893), 14. Col·leccions factícies (des de 1900).</span></span></span></p> | 08141-467 | Ajuntament de Navàs. Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs | <p><span><span><span>Des de la creació del municipi modern que actualment es denomina Navàs (en els seus inicis la denominació era Castelladral, ja que aquest nucli era el cap de municipi) la documentació d’aquesta corporació ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament, en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual, a mitjans de segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de la dècada de 1990 es va dur a terme una actuació arxivística per part del Servei d'Arxius de la Generalitat. Se’n conserva un instrument de descripció sistemàtic. L’any 2003 s’hi va dur a terme una altra intervenció d’ordenació, en aquet cas de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El març de 2007 es va materialitzar l'adhesió de l'ajuntament de Navàs al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.9001100,1.8793900 | 407048 | 4639293 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 88688 | Arxiu Municipal (actiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-actiu | XXI | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Documentació activa i semiactiva de l'Arxiu Municipal. Habitualment hi tenen la documentació dels darrers 4-5 anys. De tant en tant fan trasllats al dipòsit d'arxiu a l'Estació. | 08178-195 | Ajuntament. Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88688-foto-08178-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba a una minúscula sala al 3er. pis de l'ajuntament, en 8 armaris.Està pendent fer la corresponent classificació i inventari de l'arxiu | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 88689 | Arxiu Municipal. Dipòsit de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-diposit-de-lestacio | XIX-XX | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Dipòsit de la documentació semiactiva i històrica de l'Arxiu Municipal. L'ajuntament ha elaborat un llistat de carpetes, caixes i lligalls de l'arxiu històric (unes 198) que van de 1800 a 1952. Entre altres expedients, hi ha els de quintos, padrons, comptes i llibres de caixa, actes de matrimoni, jutjat de pau, eleccions, censos ramaders, llibres d'actes de l'ajuntament, etc. També hi ha una carpeta de la Unió de Rabassaires 1931 | 08178-196 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa a la primera planta de l'Estació (fitxa 2), en estanteries.Va ser objecte d'una ordenació per part de personal de l'Ajuntament a la dècada de 2010. Pero no s'ha realitzat la corresponent classificació i inventari de l'arxiu amb normativa arxivística. L'arxiu no te fons privats i un fons fotogràfic molt reduït (algunes escanejades) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 88861 | Documentació de l'Archivo Histórico Nacional referida a Rajadell (Causa General) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larchivo-historico-nacional-referida-a-rajadell-causa-general | Expedient Causa General: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3906817?nm Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/4529005?nm | XIX-XX | El document més rellevant és l'expedient corresponent a 'la pieza primera de Rajadell, partido judicial de Manresa. Ramo separado nº 148' de la Causa General', el gran procediment judicial del Franquisme contra els suposats responsables de la 'rebelión' i en general, contra els perdedors de la Guerra civil Espanyola 1936-39. 1940-46. Conté 98 fulls. Codi de referència: ES.28079.AHN//FC-CAUSA_GENERAL,1594,Exp.9. El document esta digitalitzat i penjat al web. Destaca la relació de persones residents del terme, que durant 'la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'; la relació dels 'cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'; la relació de 'tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. L'expedient també conté decrets, diligències, certificacions, providències del fiscal, informes de la Guardia Civil, de l'ajuntament i pericials, i declaracions de testimonis. D'altra banda l'Arxiu també conserva: La documentació judicial del Partit Judicial de Manresa (Barcelona) -que engloba diverses poblacions, entre elles Rajadell- produïda per la fiscalia del Tribunal Suprem. S'inclouen els que estan relacionats amb la Repressió Política. Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell 1877 (digitalitzat i penjat al web). Codi Ref: ES.28079.AHN//SIGIL-TINTA_BARCELONA,3,N.182 | 08178-367 | Arxiu Històric Nacional, Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel Franquisme, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja». La Causa General va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombrosos processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables d'aquests, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d'una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l'1 d'abril de 1939». La Causa general va generar un enorme volum de documentació que és conserva des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La foto 1 es la portada del document referit a la Causa general (peça separada referida a Rajadell). La Foto 2 es una pàgina de l'esmentat expedient amb una llista de les esglésies de Rajadell que van patir la destrucció i crema dels objectes religiosos per part de forasters. La foto 3 és la copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell (document de 1877) (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 88862 | Documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-corona-darago-referida-a-rajadell | Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XIV-XIX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diversos documents relacionats amb Rajadell o amb els Rajadell, principalment causes i litigis entre els Cruïllles de Rajadell i tercers, els Rajadell i tercers o entre ells (la majoria son plets no relacionats amb el municipi de Rajadell), litigis en els que hi estan involucrats diversos pagesos de Rajadell, documents testamentaris, donacions, etc, corresponents als segles XIV, XV, XVI, XVII, XVIII i XIX Es localitzen a les seccions de l'ACA Ordres Religioses i Militars, Generalitat, Reial Audiència, Real Patrimoni i Col·leccions, principalment. Hem fet una selecció d'uns quants exemples: - 'Causa de José de Rajadell y de Cruylles, noble, contra María de Rajadell, y otros'. 1665. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,7732 - 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742). Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641. Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' - 'Causa de Joan Sancu, maestro de casas de la ciudad de Manresa, contra Pere Terreras, agricultor del manso de las Terreras en el término de Rajadell' 1698. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,22612 - 'Causa de los príncipes Belmonte y Pignatelli, contra Isidro Parcerisas y Garriga, agricultor de Rajadell'. 1847. Codi de Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,5013 - 'Causa de Jaume Grau y Pere Grau, padre e hijo, contra Josep Centelles, agricultor del término de Sant Amanç y Rajadell' . 1689. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598. 130 folis aprox. La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. - 'Donación de la propiedad del castillo de Rajadell otorgada por Joan Berenguer de Rajadell a favor de su hijo el doncel Guillermó en razón de su matrimonio con Serena, hija de Guillem de Castellolí, señor de Jorba' 1365. Signat per un notari de Cardona. Codi Ref: ES.08019.ACA /ACA,GENERALITAT, Pergaminos,Carpeta,3,Perg.69 - 'Proceso del procurador fiscal contra Bernat d'Aimerich, vecino de Manresa, sobre reconocimiento de los diezmos de Vallformosa, término de Rajadell' 1596. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1596,nº 7, P. Emès per la Batllia General de Catalunya. - Document 'Francesc Massana, hereu del mas Sirera, alias Massana, en Rajadell, otorga ápoca por 300 libras y joyas recibidas en dote de su esposa Joana, hija del difunto Joan Ubac y su esposa Catalina, de Vacarisses, según se acordó en sus capítulos matrimoniales de 8 de julio pasado'. 1590. Rubricat pel motari de Manresa, Pere Torras.. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,DIVERSOS, Mas de l'Ubac, Pergaminos, 55 - Missal de l'any ca.1402 (digitalitzat) procedent del Monestir de sant Cugat del Vallés, decorat amb gran luxe, possiblement donat pel seu abad Berenguer de Rajadell el 1409 (hi ha l'escut dels Rajadell al foli 14). Codi de referència: ES.08019.ACA//ACA,COLECCIONES, Manuscritos,Sant Cugat,14. També hi ha expedients d'Hisenda i fiscals dels anys 20 del segle XX. | 08178-368 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08005 Barcelona | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88862-foto-08178-368-1.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Les entrades 'Rajadell' (efectuades a Pares, el portal dels arxius espanyols) localitzades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'eleven a unes 114. La majoria són causes i litigis de persones cognominades Rajadell la majoria de les vegades no relacionades amb el terme de Rajadell, o de persones de la família Rajadell amb càrrecs i interessos a altres territoris. Un exemple podrien ser les nombroses cartes de Lluís de Rajadell a diversos personatges (digitalitzades i penjades al web) (1639-1641).La Foto 1 correspon a una de les pagines del Missal de l'any ca.1402 (Extreta de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 94|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 88863 | Documentació del Centro Documental de la Memoria Histórica referida a Rajadell (G. Civil) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-referida-a-rajadell-g-civil | Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XX | Destaquem dos expedients: - Expedient 'Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Bages. Mura-Sant Salvador de Guardiola'. 1936-39 (inclou Rajadell). Codi Ref: ES.37274.CDMH//PS. BARCELONA_GENERALITAT,167,3 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a les incautacions fetes pels ajuntaments lleials el 1936 i 37. Recull un conjunt de documents que inclouen la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937 i l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament, per a destinar-lo a seu de l'ajuntament i per a habitatges pels empleats municipals (veure fotos), entre altres documents relacionats amb Rajadell. - Expedients de 'constitución de ayuntamientos de la comarca de Bagés. Moià-Talamanca'. 1936-39. Codi Ref. ES.37274.CDMH//PS-BARCELONA_GENERALITAT,288,4 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a la constitució, composició i reorganització de diversos ajuntaments, entre ells, Rajadell (72 documents) | 08178-369 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | El Centro Documental de la Memoria Histórica es l'organisme que d'acord amb les lleis de 2005 i 2007 va substituir l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. L'Estat va retornar la documentació original de la Generalitat republicana i d'altres institucions catalanes (partits, associacions, sindicats i particulars) a la Generalitat de Catalunya, que les diposità a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El centre de Salamanca en conserva còpies digitalitzades. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1936-39 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | També hi ha les fitxes de repressaliats de persones que porten el cognom RajadellFotos: la Foto 1 correspon a l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament i la Foto 2 és l'ofici que encapçala la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937, Ambdós corresponen a l'expedient esmentat sobre els incautacions. La Foto 3 correspon a la butlleta de designació dels membres de l'ajuntament de Rajadell el 1936 pertanyent a l'expedient de la constitució dels ajuntaments (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 88864 | Documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-comarcal-del-bages-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Comarcal del Bages (que compren l'Arxiu Històric de Manresa ) conserva, entre d'altres, els següents fons documentals relacionats amb Rajadell: - Fons ACBG30-56 / Cambra Agrària Local de Rajadell. 1952-1989. Conté la documentació de la Cambra Agrària de Rajadell de 1952 a 1989. Es va conservar en els locals de la Cambra Agrària Local de Rajadell fins que a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle XX, va ser transferida a l'Oficina Comarcal del Bages del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya qui, al seu torn, el dia 14 de juny de 1995, la va transferir a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Aquest fons -com tot el corresponent a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa- va passar a l'Arxiu Comarcal del Bages en el moment de la seva inauguració, el 20 de febrer de 1999. El fons conté, majoritàriament, documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social (comunicats d'altes i baixes, documentació dels censos de treballadors i d'empreses, cupons de liquidació, recaptació de la Seguretat Social i prestacions). Ja en menor quantitat, també conté documentació de constitució i d'organització administrativa de la Cambra (estatuts, correspondència i un informe de funcionament); documentació de gestió econòmica (pressupostos i documentació de gestió dels béns propis de la Cambra) i documentació de foment de la producció (estadístiques agrícoles i de foment de l'ús de maquinària agrícola). Els fons està organitzat d'acord a un quadre de classificació normatiu aprovat el 2003 pel Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació ha estat organitzada en cinc grans grups de sèries: 01.- Organització administrativa; 02.- Gestió econòmica i patrimonial; 03.- Foment del desenvolupament rural; 04.- Foment de la producció i comercialització agràries; 05.- Gestió de la mutualitat i seguretat social agrària. Ocupa 0,2 m lineals (2 unitats d'instal·lació). Inclou un tampó de la Cambra Agrària Local de Rajadell - Fons ACBG30-225 / Servei Territorial d'Urbanisme de La Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat de La Generalitat de Catalunya. Conté un document relacionat amb Rajadell. Es tracta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Rajadell 2009-2015. Num. Expedient(s)/Signatura: 2009/38367/N Codi: ACBG30-225-T2-145. - Fons ACBG30-199 / Mancomunitat Comarcal de Manresa. Conté un document relacionat amb Rajadell: el Certificat de l'Ajuntament de Rajadell, d'aprovació de la creació de la Mancomunitat Comarcal de Manresa. 1967. Codi: ACBG30-199-T2-35 - Fons Personal ACBG30-174 / Jaume Capdevila i Plans. Conté les fitxes de buidatge de documentació relativa a Rajadell. 1980-2012. Codi de referencia: ACBG30-174-T2-51. - Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. De Rajadell nomes hi ha una fotografia. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Codi : ACBG30-99-N-69 - Fons ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages. De Rajadell conté 2 fotos aèries de 1984 - Fons Patrimonial i familiar ACBG30-150 Família Ratès. Conté un expedient de factures i rebuts d'Elèctrica Selga, de Rajadell. Codi: ACBG30-150-T2-200. D'altra banda, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM) i a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa (AHPM), que també està dipositat a l'Arxiu Comarcal, es conserven diversos documents relacionats amb Rajadell, molts d'ells citats a la bibliografia (i sobretot als estudis de Francesc Rafat). Un exemple és el pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas Centelles feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell a Ximeno Bernat de Manresa. | 08178-370 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa, Barcelona | Pel que fa al fons de les cambres agràries. Van ser creades pel Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que l'any 1939 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya rebia el traspàs de les cambres agràries. El mateix any, la Llei 17/1993 del Parlament de Catalunya les suprimia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88864-foto-08178-370-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Pel que fa al fons de les cambres agràries. La documentació del fons ha estat tractada i descrita per Eva Santaulària Soldevila durant el mes de juliol de 2011.Les fotos corresponen a: Foto 1:. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. Foto 2: Vista aèria del nucli antic de Rajadell. Fons ACBG30-113 (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 88865 | Documentació de l'Arxiu Nacional de Catalunya referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Nacional conserva, entre d'altres, els següents fons documentals i fotogràfics relacionats amb Rajadell: - Fons Personal ANC1-428 / Montserrat Sagarra i Zacarini. Conté una fotografia de Rajadell. Panoràmica que es veu des de la masia de Can Maçana, al terme de Rajadell. 1981. Codi: ANC1-428-N-2844 - Fons ANC1-818 / President Francesc Macià (documentació institucional) Generalitat de Catalunya. Conte un document: Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià comunicant la constitució de l'ajuntament, el suport a la república i l'adhesió a la seva figura. Codi de referència; ANC1-818-T-2104 - Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . Conté 7 fotos de 1948-56 relacionades amb Rajadell: 5 del castell, una d'una barraca, i una publicitària de les galetes Serra. Aquesta és molt interessant: es titula 'J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina' i apareix un nen amb una caixa de galetes: 'Galletas y bizcochos. La Montserratina. Ambrosias. J. Serra. Rajadell'. Correspon als anys 1931-1936. Codi de referència: ANC1-1236-N-8047. - Fons d'Associació ANC1-1145 / Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana. Informació per municipis de les masies de la comarca del Bages. Conté la documentació i les fitxes (manuscrites) de l'esmentat estudi referides a les masies de Rajadell. Dates: 1924 – 1990. Codi de referència: ANC1-1145-T-1299. - Fons Personal ANC1-737 / Josep Puig I Cadafalch. President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Expedient amb els telefonemes i agraïments de diferents ajuntaments per la inauguració del telèfon, entre ells, el de Rajadell. 1922 - 1923. Codi: ANC1-737-T-4854. - Fons ANC1-314 / Junta Electoral Provincial de Barcelona. Conté els Llibres d'actes de la Junta referents a les Eleccions a Corts Generals del 15-6-1977 (Congrés dels Diputats i Senat). Acta d'escrutini del municipi: Rajadell - Mesa: 178.01.001.1. 15.06.1977. Codi: ANC1-314-T-272008 D'altra banda, conserva nombrosos expedients administratius que fan referència al municipi de Rajadell dins els fons corresponents, entre d'altres, a la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del ministeri d'Obres Públiques, de les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris d'Educació i d'Hisenda, ect (que correspondrien a l'arxiu Provincial de Barcelona). També conserva fons de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya a partir de 1980, de l'ACA (1989-1999), de les delegacions territorials a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, etc., amb referències a Rajadell. | 08178-371 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88865-foto-08178-371-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'ANC registra 205 documents textuals i 8 fotografies amb la cerca 'Rajadell' però moltes de les referències deuen correspondre al cognom i no al municipi.Foto 1. Fons ANC1-818 . President Francesc Macià. Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià. Foto 2: Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina. Rajadell' 1931-1936. (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 88866 | Documentació de l'Arxiu de la Seu de Manresa referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-seu-de-manresa-referida-a-rajadell | <p>Web Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XII-XIX | <p>Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, les unitats documentals que en el seu títol tenen les paraules 'Monistrol, Rajadell i Vallformosa' són les següents: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854 - Num. Ref. 1166. Rajadell, Monistrol de Rajadell. Testaments, denúncies, requestes, processos i altres - Num. Ref. 1373. Pere de Cirarenchs dit de Rifoll, de Monistrol de Rajadell, confessa ser home propi del prepòsit de Manresa. Any 1364 - Num. Ref. 1774. Procés civil de Pere de Roca contra Guillem de Calcines de Rajadell per un deute d'ordi. Part de procés contra Guillem de Pujol sobre un ase al castell de Rajadell que cal restituir, sense datar,. Anys 1304-05 - Num. Ref. 503. Documents corresponents al Capítol de Manresa. Censos de la comunitat de Santpedor, drets de Sant Salvador de Guardiola, Artés, Rajadell, Castellgalí. Rebuts. Anys 1600-1700 - Num. Ref. 146. Comptes del procurador del rector de Rajadell. Any 1819 - Num. Ref. 61. Lluís Torras. Capbreu de rendes dels termes de Rajadell i Sant Amanç. Anys 1624-1630 - Num. Ref. 1181. Vilar, Vacarisses, Vallhonesta, Viladordis, Vallformosa - Num. Ref. 1185. Torruella, Talamanca, Tona, Torà, Viladordis, Vallformosa, Viladecavalls, Vacarisses, Vilatorta, Vallmanya, Vallhonesta</p> | 08178-372 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 88867 | Arxiu parroquial de Monistrol de Rajadell (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-monistrol-de-rajadell-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell , Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell (Bages) Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Inventari provisional del fons documental https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, es conserva la unitat documental següent: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial A continuació oferim un resum de l'inventari fet per Francesc Rafat publicat el 1982 (1982 i 1993) - Baptismes: 3 llibres (1816 fins ara). Inclouen confirmacions (1827-.54) Obits (1852-93) i Matrimonis (1854-76). 1 llibre de baptismes de Vallformosa i documents diversos - Matrimonis: 2 llibres (1816 fins ara) - Defuncions: 1 llibre (1614-1794) - 1 llibre: confraries del Roser, Sant Isidre i Sant Pere de Monistrolet (1769-1900) - 1 llibre de culte (1856-1935) L'Arxiu Parroquial de Monistrolet conserva, segons Gasol i Guerrero (1994), un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell que conté els registres de 214 defuncions, oficis funerals i enterraments esdevinguts a la parròquia de Monistrol des del 23 d'octubre de 1793, fins al 1 de juny de 1856 (115 homes i 99 dones). Aquest article de 1994 fa un detallat estudi del document. Te les cobertes de pergamí i el formen quatre quaderns de paper relligats, de quinze fulls doblats cadascun. A la portada duu la inscripci6, en tinta: Llibre de Obits de la Parroquia de Sta. Maria de Monistrol de Rqjadell Obispado de Vich, Provincia de Barcelona. A l'interior, les pàgines estan numerades en la seva part superior, començant per la 39 i arribant a la 284. Només estan escrites fins la 190, i resten en blanc la 104 i la 105, en les que s'adverteix 'nihil dèficit'. El llibre està escrit en català, llevat d'un cas aïllat en castellà, de l'any 1846. El castellà és emprat sistemàticament en la part final del registre, en tretze defuncions (1852-56). L'ultima inscripció toma a ser feta en català.</p> | 08178-373 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. Però d'acord amb l'article de Gasol i Guerrero (1994), que estudia un llibre d'obits de l'Arxiu Parroquial de Monistrolet dipositat a l'Arxiu de la Seu de Manresa, sabem que al 1994 ja hi era.. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.