Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45519 | Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat | https://fontsaigua.wordpress.com/2017/05/30/visitem-quatre-fonts-de-castellbell-i-el-vilar/ | La font ha estat recuperada pels membres de la Foradada, amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni del municipi, que han obert de nou el camí d'accés i han netejat la font. | Surgència d'aigua, o de clot que neix per filtració. Està situada per sota de la cinglera situada al vessant d'obaga del turó de l'Escletxa. De les tres rases o torrenteres que neixen per sota de la cinglera la font del Prat és la del mig. Totes tres originen el Rasot del Puig. En aquest sector la vegetació és espessa, bàsicament l'arbustiva (marfull, cirerer d'arboç), amb alguna alzina i presència de romaní al sector més de migdia i arítjol. La boca mesura aproximadament, 0,70 metres d'alçada, per 0,70 d'amplada i 0,70 a 0,80 metres de fondària. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que va resseguint el Rasot del Puig fins al capdamunt, sota el penya-segat. La font es troba just a la raconada. Es tracta d'un clot excavat a la roca. Originàriament estava protegida per una volta de pedra. Al davant, a ambdós costats hi ha les restes dels murets de pedra seca (el de la dreta es conserva en bon estat) que servien de pedrís per seure. L'aigua que sobreseeix s'acumula al sòl rocós, davant mateix i serveix per abeurar al bestiar salvatge. L'aigua que es perd, llisca per damunt de la roca i va baixant per la torrentera, alimentant el Rasot del Puig. | 08053-422 | Vessant nord-occidental del Turó de l'Escletxa | 41.6296800,1.8825500 | 406920 | 4609264 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els habitats de Castellbell i el Vilar empren la paraula 'clot' per designar una font que neix per filtració. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 45520 | Font de la vinya del Mataporcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-del-mataporcs | La font, que es considerava perduda, s'ha localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi juntament amb el grup de La Foradada que n'ha fet la neteja i recuperació. | Font de clot, situada a la vinya del Mataporcs, en el vessant d'obaga d'una vall marjada, en terres de Viladoms de Dalt, no massa lluny del Rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la peça del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. La font està ubicada al marge oposat de la barraca i durant els mesos d'hivern i primavera es pot localitzar pel soroll que fa el broll d'aigua. Està excavada a la roca, per sota del marge de pedra seca, formant una pica rectangular. En el marge es pot veure una llinda i al davant mateix una llosa amb una pica adossada a la paret. Es tracta d'un bloc de pedra quadrangular que es va buidar. Actualment un dels costats s'ha trencat. Probablement servís per a la preparació del caldo bordelès. 'aigua que sobreseeix va a morir a les terres ermes del davant. El sostre està reforçat amb llosanes de pedra. | 08053-423 | Rasot del Puig | 41.6340500,1.8819300 | 406875 | 4609750 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45520-foto-08053-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45520-foto-08053-423-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta vall, forma part d'un total de cinc que conformen el sector orientat al sud-oest de la carena del Viladoms de Dalt. Totes elles estan marjades, amb els marges molt ben conservats. La vegetació impedeix veure els camins de bast murats i la gran quantitat d'escales i graons que permetien accedir d'un bancal a l'altre. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 45525 | Zona nidificació orenetes de l'espècie Delichon urbica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-nidificacio-orenetes-de-lespecie-delichon-urbica | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi i especialment del carrer de la Bauma, es poden observar vàries colònies de nidificació de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08053-428 | Castellbell i el Vilar | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.6222000,1.8664600 | 405569 | 4608451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari volgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 45527 | Font del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rei-0 | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2017/04/font-del-rei.html?q=rei | Està situada dins l'heretat del Viladoms de Dalt, en un dels vessants que aboquen al Rasot del Puig. Es tracta d'una font de clot. La beta d'aigua surt d'una raconada, per sota un marge de terra, de forma intermitent. Els marges estan retallats en forma d'embut per tal de donar pas a l'aigua que brolla, especialment en èpoques de pluja. Aquesta s'escorre per una rasa fins a trobar el rasot principal on es pert aigües avall. No s'ha localitzat cap bassa o pou arran de terra on podria emmagatzemar-se, tot i que podria estar colgat per la terra i la vegetació. | 08053-430 | Rasot del Puig | La font ha estat de nou localitzada i netejada per la família Frontera amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni. | 41.6346300,1.8788400 | 406618 | 4609818 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45527-foto-08053-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45527-foto-08053-430-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Segons Ramon Subirana, la seva famíliahavia administrat les terres. De la font en diu que es tracta d'una font intermitent o falsa, ja que només raja en èpoques de fortes pluges i llavors ho pot fer amb molta força. Després s'estronca i durant les èpoques seques no raja. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 45621 | Freixes de flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-flor | <p>BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. VALLÈS, Florenci i BADIA, Jordi (1994). El freixe de flor a Catalunya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 16-17. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm</p> | <p>El Freixe de flor (Fraxinus ornus L.) és una espècie que creix de manera natural entre l'obaga del Santó i el turó del Pinsà una zona ombrívola i fresca per on baixa la riera de Marganell. El seu nom prové del grec 'phraxis', que significa tancat i del llatí 'orno' que significa muntanya. Es tracta d'un arbre caducifoli, amb una copa ben ampla i una alçada màxima de 15 a 18 metres. El tronc pot arribar a fer 1,00 metres de diàmetre, d'escorça suau i llisa, amb tonalitats que van des del gris fosc al negre. Les fulles són oposades, caduques i compostes imparipinnades i mesuren de 5 a 10 centímetres. Els pecíols, de 5 a 9, pedunculats, i irregularment dentats, de color verd clar. La reproducció és fa per llavors fresques sembrades immediatament després de la collita i pot arribar a un any a germinar, tot i que els esqueixos tenen força èxit. La inflorescència consisteix en panícules laterals o terminals còniques de 15 a 20 cm, molt espectaculars i de gran bellesa i lleuger aroma. El fruit és una sàmara de 2 a 2,5 centímetres que es troba situat damunt del peduncle. Floreix a la primavera. La pol·linització es fa per l'aire.</p> | 08053-524 | Obaga del Santó | <p>En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica.</p> | 41.6449600,1.8384100 | 403266 | 4611009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45621-foto-08053-524-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | en alguns indrets rep el nom de freixe d'olor o del mannà o freixe femella. | 2151 | 5.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 45675 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-1 | FONTAIRE (1980). Fonts i manantials del poble. La Font de la Mina. dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Juliol -Agost 1980. Any III. Núm. 07, pp. 8 i 9 | La font conté molta aigua, però l'indret malauradament està deixat a l'abandonament. | Font situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l'inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera. Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d'un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell. La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d'un passadís excavat a la roca, d'un metre d'amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L'aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d'aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi. | 08053-578 | Riera de Marganell | La mina era més fonda que el nivell de terra de l'exterior. Sempre havia estat plena d'aigua, per tant sempre hi havia una reserva d'aigua. L'aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s'aprofitava per regar. Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L'aigua podria sobrexeir directament a la riera. Quan la mina quedava seca, es podia veure d'allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d'un metre aproximadament d'alçada, buit per dintre que s'aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s'eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l'aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l'aigua directament al viver. Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir. | 41.6464000,1.8353900 | 403017 | 4611173 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45675-foto-08053-578-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45675-foto-08053-578-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l'hort de la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 45677 | Ginebró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro | BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm Mapa de Patrimoni de Casserres (Berguedà) – forn de ginebre http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08049 | També anomenat ginebre (Juniperus communis), adopta la forma d'arbre que pot arribar a mesurar fins a 10 metres d'alçada. En el municipi només se n'ha localitzat entre l'obaga del Santó i el Turó del Pinsà, la qual cosa el fa especialment únic i a l'hora vulnerable. Allí on es desenvolupa amb més força és al voltant d'un roc estimbat al mig del camí, arribant a una zona més ombrívola, a pocs metres de la font. Destaquen alguns exemplars d'uns tres metres d'alçada. Els gàlbuls (anomenats també ginebrons), semblen un fruit. Són esfèrics, de 5 a 9 mm, d'un color blau fosc quan són madurs, amb la superfície recoberta d'una fina pruïna. Només surten en els arbres femenins (les inflorescències masculines i les femenines surten en arbres diferents). | 08053-580 | Obaga del Santó | La fusta del càdec és molt apreciada pels fusters perquè a més a més de ser molt vistosa, amb tonalitats vermelloses i amb aigües molt marcades, és relativament fàcil de treballar, molt apreciada per a la fabricació de llapis de bona qualitat. Els ginebrons en canvi són apreciats pel seu gàlbul, en l'elaboració de licors com la ginebra i con a condiment en alguns guisats i per fer el plat alsacià per excel·lencia, la 'choucrute”, que no és res més que la col fermentada. En cas d'incendi l'únic dels dos que pot rebrotar és el càdec. Ambdós poder ser emprats per a l'elaboració de l'oli de ginebre, que s'obté de la destil·lació de la resina de les soques. | 41.6446100,1.8359800 | 403063 | 4610973 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45677-foto-08053-580-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45677-foto-08053-580-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A tot el municipi s'ha detectat gran quantitat de càdec (Juniperus oxycedrus), un arbret molt semblant, però que s'identifica fàcilment per les dues ratlles blanques, una a cada banda del nervi, a diferència del ginebre que només en té una. Els gàlbuls són més grossos, de 6 a 12 mm, i de color rogenc. La presència d'un petit hàbitat de ginebre el fa relativament interessant. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 45691 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-0 | La font està en molt bon estat i continua rajant aigua. | Font d'aigua provinent d'un clot excavat per sota el marge del camí que mena des del cementiri al molí del Puig. Es tracta d'una petita cova excavada a la roca, on brolla una aigua límpida i fresca. Més modernament s'hi ha construït un petit safareig protegit a la part superior amb un muret de maó fins al sostre per tal de que l'aigua es mantingui neta. Per tal de controlar el cabal, hi ha una petita finestreta. Aquest espai fa uns anys estava protegit per un mur de maó que resseguia la roca, amb una portella de fusta i un banc per seure a l'exterior. Actualment, la portella ha desaparegut, i el que es veu en arribar és una construcció ferma de maó, amb coberta a un sol vessant i una reixa de ferro que el propietari tanca amb cadenat. | 08053-594 | Rasot del Puig | 41.6336000,1.8660900 | 405555 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45691-foto-08053-594-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45691-foto-08053-594-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 45698 | Rasot del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasot-del-puig | El rasot del Puig neix als penya-segats que conformen l'obaga del Turó de l'Escletxa, on la vegetació és molt densa. Els diferents ramals baixen amb més o menys força fins a trobar el rasot principal, que transcorre, canalitzat, per sota de la carretera E-9 C16, un cop passat el punt quilomètric 39. També ho fa per sota del ferrocarril i la carretera BV-1273 que mena del Burés al Vilar on hi ha la masia que dona nom al rasot. Després transcorre pel darrera mateix del cementiri municipal de Castellbell i el Vilar i s'endinsa per la vall que rega els Camps del Puig fins a desaiguar, pel Burés, al riu Llobregat. Passat el cementiri, el primer que ens trobem és un molí fariner amb dues basses. La superfície de cultiu d'aquesta vall s'adapta al terreny, amb zones molt planeres, i els vessants constituïts per marjades de pedra seca relacionades especialment amb la contenció de les terrasses. Dins de la vall hem de diferenciar dues zones, estretament relacionades amb l'abandonament del cultiu de les terres. La més propera al mas Puig que la podem anomenar la vall de dalt i la més llunyana, la vall de baix, que s'endinsa fins a tocar del Burés. La primera és la que es conserva com a zona agrícola, mentre que la segona un cop els parcers van abandonar les terres, la vegetació s'hi ha imposat, engolint i transformant completament el paisatge. Això no obstant, encara ens podem topar amb ametllers, figueres i oliveres o ullastres i ceps sense empeltar, record del que havia estat en altres temps aquest indret. El màxim esforç constructiu el representen els conjunts de marges, canalitzacions i barraques de vinya distribuïts de forma paral·lela, amb els sistemes d'accés tradicionals per remuntar els desnivells, com són les rampes, les escales i els camins o corriols. Aquests elements estan bastits amb la pedra que aflora de manera natural a la zona. Molts d'ells, com les canalitzacions han estat substituïdes per regs automàtics, una evolució que en un indret on l'aigua és un bé molt preuat permet el màxim aprofitament. Les canalitzacions més antigues estan excavades a la roca, amb lloses de pedra més o menys regular que poden tenir molts metres de llargària i es va adaptant al relleu del terreny. Algunes han estat substituïdes pel totxo i el ciment; d'altres estan desapareixent. També hi trobem un molí de vent amb safareig i rentadora, i cisternes més o menys grans repartides arreu de les hortes i basses amb abeurador pel bestiar de càrrega que aprofitaven l'aigua que sobreseia d'elles. Aquest és el cas de la font del Serrahïma. Una segona font molt ben conservada és la del Puig, per sota un marge, davant del molí de vent. A la part alta s'hi cultiva verdures i lleguminoses. També destaca un raconet de vinya amb olivera i ametller, testimoni del que havien estat els cultius en aquesta vall. Les barraques de pedra seca són un altre testimoni de la riquesa paisatgística. Actualment estan en desús i malgrat s'aguanten dempeus, sense la manca de manteniment, poden acabar perdent-se, i amb elles el record d'un indret de gran valor. A proximitat de l'aigua, sinó tota, s'hi pot contemplar una rica i variada vegetació de bosc de ribera, que es desenvolupa a les lleres. Això permet la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides: l'oreneta de cua blanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el bernat pesacire (Ardea Cinerea), l'oreneta comú (Hirundo rustica), el rossinyol bord (Cettia cetti) o diversos rapinyaries, diürns i nocturns. | 08053-601 | Rasot del Puig | 41.6338300,1.8643600 | 405411 | 4609745 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45698-foto-08053-601-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45698-foto-08053-601-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | De fet, aquestes zones, correctament gestionades són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixo, el senglar, el cabirol, la fagina, la mostela o la guilla. La conservació d'aquest indret amb la creació i manteniment d'un sender central que voltés la vall, permetria apropar el municipi a un turisme sostenible. És una vall rica en flora i fauna però també hi ha la petjada que els habitants de la població han deixat en forma de marges i barraques de pedra seca, el cultiu de l'ametller, l'olivera o la vinya i totes aquelles construccions de pedra emprades des de temps reculats per a l'aprofitament d'un bé escàs, l'aigua, amb els pous, cisternes, molins de vent i canalitzacions.(Cont. Descripció): També hi ha presència de nombroses espècies amfíbies i rèptils, com la granota verda (Pelophylax perexi), el gripau comú (Bufo bufo), el gripauet (Pelodytes puctatus), la reineta comuna (Hyla meridionalis), el tòtil (Alytes obstetricans), i la salamandra (Salamandra salamandra) i la serp blanca (Rhinechis scalaris), serp verda (Malpolon monspessaulanus), o l'escurçó ibèric (Vipera latasti). Associats a la vegetació arbòria hi ha l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el romegueró (Rubus caesius) i la rosa silvestre (Rosa canina L), la sarga (Salix eleagnos), . A l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà (Brachypodium sylvatium), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i el roldor. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 45709 | Font de la Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-perera | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/la-font-de-la-perera | Tant la font com la bassa, completament engolides per la vegetació | Font situada a la part alta del torrent de cal Cileta, que en aquest indret pren el nom del mas més important, el Prat. La font juntament amb una bassa estan situats en el marge del torrent, actualment completament emboscat. L'accés es fa a partir d'un caminoi que entra cap el torrent des del carrer de les Agudes, al veïnat de Sant Cristòfol, abans d'entrar al Parc Natural de Montserrat pel camí de Santa Cecília. Resseguint el torrent, s'arriba a una petita plana al peu del turó de Comellats, per la banda d'obaga. Allí es poden observar tres blocs molt ben retallats de pedra. La font està al darrera mateix, completament engolida per l'heura. La bassa, ho fa amb roldor de tres metres d'alçada. Sembla que més modernament s'hi havia construït una petita caseta, tal vegada de pou i una bassa quadrangular feta de maó. | 08053-612 | Torrent de cal Cileta | Les aigües de la bassa servien per regar l'hort de la Perera, conegut també com l'hort de cal Xic del Prat. | 41.6286300,1.8149700 | 401289 | 4609223 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45709-foto-08053-612-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 45765 | Corredor biològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-biologic | http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/els_espais_naturals_de_proteccio_especial/ | Projecte de corredor biològic que connecta la muntanya de Montserrat amb la zona sud del municipi. Comprèn tot el sector dret de la riera de Marganell que hauria d'enllaçar a través del meandre del Castell amb la zona nord-oriental que ja forma part de la xarxa Natura 2000 (Turó de l'Escletxa, una part de l'obaga del Lledó, Raval del Clot i baixaria fins el Gall de Dalt, remuntant en direcció a l'Estació del Nord, cal Guixa, el mas Grau, en direcció al raval del Clot). Des d'aquí enllaça amb el parc de Sant Llorenç del Munt i Obac. Actualment l'expedient està en tràmits. | 08053-668 | Castellbell i el Vilar | Els ENPE o espais naturals de protecció especial estan designats pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu amb l'objectiu de dotar-los d'uns règim de protecció i gestió adequats, que juntament amb els ENP i Natura 2000, configuren el sistema d'expais protegits de Catalunya. Els ENPE tenen una protecció superior que la resta dels espais naturals protegits, amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada. La norma que els designa i n'estableix les categories és la Llei 12/1985, d'espais naturals que els divideixen en reserves naturals, parc nacional, parcs naturals o paratges naturals d'interès nacional. La zona del turó del Marquès i el meandre del Castell formarien part d'un dels elements geomorfològics de més interès, per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. | 41.6416600,1.8518600 | 404381 | 4610628 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 86974 | El Pi Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-gros-0 | <p><span><span><span>Pi blanc situat entre els camps del Pla del Pi Gros. Es tracta d'un pi (Pinus halepensis) amb un perímetre de 3,46 m. El pi blanc és un arbre de la família de les pinàcies de fulles aciculars, monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, que contenen les llavors, els pinyons. La capçada és poc densa i arrodonida. L'escorça és gruixuda i de color marró grisenc.</span></span></span></p> | 08059-110 | Pla del Pi Gros. Nord-est de Castellfollit del Boix | 41.6836900,1.6990000 | 391721 | 4615475 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86974-img20200528190000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86974-img20200528190443.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 86999 | Cogulló de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogullo-de-cal-torra | XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un cim emblemàtic en aquest territori. Tradicionalment ha estat un referent geogràfic, excursionista i polític. Cada any per l’11 de setembre s’hi fa una trobada i es renova la senyera. </span></span></span><span><span><span>Hi ha construïda una caseta de fusta per facilitar els actes que es celebren en aquest espai. </span></span></span><span><span><span>També hi ha un vèrtex geodèsic, una taula d’acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics (actualment ja no es llegeix), un petit oratori datat el 1990 on s’hi posa un pessebre per Nadal i un caixó de ferro per un llibre de signatures (actualment no n’hi ha cap). </span></span></span><span><span><span>Magnífiques vistes en totes direccions i especialment del sector de les Agulles de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca. </span></span></span></p> | 08059-135 | Cogulló de Cal Torra. Nord del nucli de Castellfollit del Boix | 41.6872700,1.6864500 | 390683 | 4615889 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86999-img20200521185031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86999-img20200521185536.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 87000 | Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-tres-creus | XX | <p><span><span><span>És un turó emblemàtic en aquest territori. Límit entre Castellfollit del Boix i Rajadell. Hi ha tres creus d’acer inoxidable i una placa que explica que aquestes creus van ser renovades el 24 de febrer de 1991 per la UEC d’Igualada. Magnífiques vistes sobre Montserrat i el Pirineu. </span></span></span></p> | 08059-136 | Turó de les Tres Creus. Nord de Castellfollit del Boix | 41.6939800,1.7023100 | 392014 | 4616614 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87000-img20200527164359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87000-img20200527164900.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 87598 | Pòpia del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/popia-del-montgros-0 | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un promontori, final de la serra, amb un important desnivell al sud. Importants vistes de Montserrat. Límit entre Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola. Hi ha implantada un monòlit dedicat a Tomàs Roset i Villaplana de formigó i sense data i coronat amb una estelada. També s’observen inscultures en les roques d’aquest lloc.</span></span></span></p> | 08059-178 | Pòpia del Montgròs | 41.6863700,1.7322600 | 394494 | 4615732 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87598-img20200527184652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87598-img20200527184849.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 87602 | Alzines de Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-bacardit | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Les alzines de Bacardit es troben situades a l’era, juntament amb la pallissa, davant el mas Bacardit. Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) una amb un perímetre de 3,40 m (amb l’interior del tronc buit) i una segona de 3,05 m de diàmetre. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-182 | Camps de Bacardit. Nord de Castellfollit del Boix | 41.7063400,1.6601600 | 388528 | 4618040 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87602-img6026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87602-img6036.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 88214 | Freixe de la font del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-la-font-del-maset | <p><span><span><span><a href='http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/freixe.htm'><span><span>http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/freixe.htm</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El freixe es troba situada al costat de la Font del Maset, a la zona d’horts del nucli del Castell, al sud de Maians. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un freixe (Fraxinus anfustifolia) amb un perímetre de 2,90 m. és un arbre del gènere Fraximus, de la família de les oleàcies i adopten una alçada de mida mitjana o gran. Les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. A Catalunya hi ha tres espècies autòctones: el feixe de fulla grossa, el freixe de fulla petita i el feixe de flor. La seva escorça és de color gris-verdós i és llisa quan l’arbre és jove i clivellada quan és vell. El fruit és una sàmara allargada i alada que conté una llavor i pengen en ramells. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-223 | Font del Maset. Sud de Maians | 41.6336800,1.6843400 | 390416 | 4609941 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88214-img6523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88214-img6521.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 88219 | Coll de Gossem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gossem | <p><span><span><span><span><span><span>El Coll de Gossem és una muntanya situada a 799 m d’alçada al sud de Castellfollit del Boix. Des del cim hi ha unes magnífiques vistes de Montserrat a la part central, a la banda dreta la Conca d’Òdena i a la banda esquerra el Bages amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-228 | Coll de Gosem | 41.6489700,1.6900500 | 390918 | 4611632 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88219-img6764.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 278113001). | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 88227 | Bauma de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-fontanelles | <p><span><span><span><span><span><span><span>La bauma de Fontanelles es troba situada en una zona boscosa del Reguer. Es tracta d’una bauma d’aproximadament 50 m de longitud per 14 m d’amplada. A l’extrem de llevant de la bauma s’hi va construir un mur de pedra seca i a l’interior, a la zona de ponent hi ha la construcció de dos murs de pedra seca i un tercer molt malmès que delimita dues estances. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-229 | El Reguer. Nord de Castellfollit del Boix | 41.6864700,1.7025000 | 392017 | 4615780 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88227-img20210329113235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88227-img20210329113441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88227-img20210329113516.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 88229 | Fòssils de la Finca de Can Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-de-la-finca-de-can-figuerola | Desconegut | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els camps de conreu de la Finca de Can Figuerola al nord-est de Maians correspon a una zona formada per gresos i lutites continentals del període Eocè superior, que s’inicià fa uns 35 milions d’anys. En aquest indret s’identifiquen un gran nombre fòssils d’origen marí, entre els quals destaca la presència de cargols i cargoles (de la família dels Mol·luscs i de la classe dels Gasteròpodes) , esponges ( de la família de les Porifera) i eriçons (de la família Echinoidea).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-231 | Camps de la Finca de Can Figuerola. Nord-est de Maians | 41.6269300,1.6921200 | 391053 | 4609182 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88229-img20210329123101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88229-img20210329124255.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 88253 | Fòssils de fulla de palmera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-de-fulla-de-palmera | <p><span><span><span><span><span><span>Al marge del camí de Cal Sargantana, a la zona boscosa, hi ha una gran bloc de conglomerat, despès d’una cinglera, amb diversos fòssils de fulles de palmera de la família de les Sabalites del període de l’Eocè superior (Priabonià), que s’inicià fa 37,2 milions d’anys. Segons estudis, és possible que aquest tipus de palmera formés part de paisatges i ambients humits amb temperatures càlides força constants on compartia espai amb nombroses falgueres de característiques similars a les actuals de la zona tropical i subtropical. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-245 | La solana. Nord-est de Castellfollit del Boix | 41.6763400,1.6948200 | 391361 | 4614664 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88253-img6860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88253-img6862.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80518 | Badlands | https://patrimonicultural.diba.cat/element/badlands | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010. Sanz, D. (2001). Les Muntanyes Russes: patrimoni natural. A El Breny nº 261, juliol 2001. www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages)</p> | Es troben en procès de degradació. | <p>Els badlands o xaragalls són una formació geològica de margues blaves que han patit l'efecte erosiu de l'aigua. Aquesta formació la trobem al peu del turó del castell i a Boades, a més d'altres més petits a llocs puntuals, formant talussos en els que es veu aquesta erosió produïda per l'aigua formant xaragalls. Constitueixen zones amb un interès natural i geològic notable però que els darrers anys s'està degradant considerablement. Aquestes margues blavenques són una singularitat característica del terme de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí, i les trobem en diferents zones del terme. En ella es pot apreciar la sorprenent capacitat d'adaptació d'algunes espècies vegetals i líquens a un mitjà molt inhòspit i sotmès a una important oscil·lació tèrmica amb condicions d'extrema sequedat. A les parts mitjanes i altes dels turons l'absència total de sòl ha dificultat l'establiment de vegetació, tot i que determinades espècies han estat capaces de colonitzar-lo com alguns cianobacteris i diversos líquens, així com flors silvestres, com la dent de lleó (Taraxacum officinale). Entre les espècies arbòrees, només el pi blanc (Pinus halepensis) i alguns arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus). El sotabosc és especialment variat i hi destaca la presència, entre d'altres, de l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fals aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris) i l'argelaga (Genista scorpius). En quant a les espècies faunístiques, a les parts baixes dels turons, atapeïdes de vegetació, hi ha moltes espècies d'invertebrats i petits mamífers rosegadors com l'esquirol (Sciurus vulgaris).</p> | 08061-89 | Boades; turó del Castell. | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. A Castellgalí trobem diferents exemples de bad-land del tipus de les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet, terme amb que es coneix aquest tipus de formació geològica, resultat de la sedimentació de successions estratigràfiques de lutites carbonàtiques durant el periode Eocè. Tenim els bad-land de Boades, entre el Rubió i el nucli antic, i els de cal Casajoana, al costat de la carretera que des de la fàbrica porta al poble de Castellgalí. Aquestes lutites o margues blaves d'origen marí són materials sedimentaris pertanyents a la formació geològica Santa Maria. L'aparença externa d'aquestes formacions fan palès l'efecte erosiu de l'aigua de la pluja, que ha donat lloc a aquests característics xaragalls.</p> | 41.6759600,1.8450700 | 403867 | 4614444 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80518-foto-08061-89-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 80519 | Aiguabarreig Llobregat/Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguabarreig-llobregatcardener | <p>Planell i Picas, Jordi; Vilarmau i Masferrer, Marc. Rutes i camins del Bages. El pla de Bages a peu i en BTT. Col·lecció Llibres de Muntanya, 2. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.</p> | <p>Les aigües dels rius Llobregat i Cardener s'uneixen al terme de Castellgalí, formant-se al peu la urbanització de la Torre del Breny. Aquest aiguabarreig forma un petit llac o espai en que les aigües queden mig retingudes degut a la gran resclosa construïda poc després i que a través d'un canal portava aigua a la fàbrica Balet de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta resclosa, en la què es va utilitzar pedra del monument funerari romà Torre del Breny per la seva construcció, reté l'aigua i forma un indret amb una concentració singular de fauna i flora de ribera.</p> | 08061-90 | Barri de la Torre del Breny. | <p>El lloc on s'uneixen les aigües del Cardener i del Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot d'àlbers i pollancres, hi creixen majestuosament. La relativa tranquil·litat del lloc permet observar espècies d'ocells típiques d'aquest indret, tant en les èpoques de pas migratori com en els períodes d'hivernada i nidificació. En els mesos freds hi fa estada algun ànec migrador, com el piulaire o el roncaire, però és més fàcil observar-hi el corb marí gros. Tot l'any es troben bernats pescaires i el blauet.</p> | 41.6791800,1.8530700 | 404538 | 4614792 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 80520 | Jaciments fòssils zona del mas Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-pla | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>Al terme de Castellgalí hi ha diferents tipus de jaciments fòssils. Aquest jaciment es troba a 1km a l'Est del nucli, als entorns del mas Pla. És una zona d'arenisques i lutites grises, conté Spondylus cisalpinus.</p> | 08061-91 | Entorn Mas Pla. | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limonites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6726900,1.8459700 | 403937 | 4614080 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80540 | Font del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-montseny | <p>Font que es troba a prop de can Mas, seguint un corriol que s'agafa al peu del camí que passa per sobre de la vinya de la Font de cal Mas. La font es troba sota d'una roca que forma una petita bauma i actualment disposa d'un dipòsit que acumula l'aigua que sortia del clot. El dipòsit porta la data 1993 gravada. La font es troba en un paratge humit i agradable que darrerament ha quedat descuidat i abandonat, tot i que fins fa uns anys era molt freqüent en la gent de Castellgalí anar a berenar a aquesta font a la que anaven caminant des de Castellgalí.</p> | 08061-111 | Font del Montseny. Can Mas. | <p>La Font del Montseny abans de quedar agençada tal com la coneixem actualment, era una font de clot, i la gent diu que l'aigua era bona perquè al bassal hi havia salamandres, i diuen que allà on viu aquest animal vol dir que l'aigua és bona.</p> | 41.6768100,1.8280200 | 402449 | 4614557 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80540-foto-08061-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80540-foto-08061-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | L'estat de la font és bo, tot i que l'entorn resta una mica descuidat. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 80546 | Jaciments fòssils zona del mas Planoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-planoi | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>A la zona dels entorn del mas Planoi tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Dipòsit d'aigua Mas Planoi: jaciment a 1km a l'Oest del nucli. En una columna estratigràfica es van reconèixer una base de lutites grogues amb nòduls limonitzats, a sobre un banc de 3,3m de caliça coralina (boundstones) molt abundants, amb colònies de coralls. Conté Spondylus cisalpinus i Hyotissa martinsi. Formen part del complex de Sant Llorenç del Munt. -Urbanització Mas Planoi-Santa Margarida: jaciment a 1,5km a l'oest del nucli i segueix cap al nord pel camí del Telló. Té una base de lutites carbonatades, a sobre una capa d'arenisca groga amb valves de Hyotissa martinsi, a sobre un banc de 4m de caliça coralina amb exemplars de Hyotissa martinsi i colònies de Cyathoseris castroi.</p> | 08061-117 | Zona mas Planoi | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6723300,1.8365700 | 403154 | 4614050 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80547 | Jaciments fòssils zona Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-cornet | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícils d'observar. | <p>A la zona dels entorn del mas Cornet tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Pedrera de Montlleó: jaciment a 2,2km al nord-oest del nucli. Base de lutites grogues amb Chlamys biarritzensis, a sobre margues grises amb abundants coralls. -Camí de Cornet a la pedrera de Montlleó: a 2,3km al nord-oest del nucli, geològicament situat a les capes de calcàries grises coral·lines, pertany al complex de Sant Llorenç del Munt. Conté Modiolus modioloides, Chlamys biarritzenses, Spondylus cisalpinus, Hyotissa martinsi. -Riera de Cornet: jaciment a 2km al nord-oest del nucli. Es troba al nivell deels gresos del jaciment Mas Planoi-Santa Margarida. Són abundants els briozous i equinoideus. Conté valves de Lentipecten corneus.</p> | 08061-118 | Entorn Mas Cornet | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6867700,1.8275600 | 402426 | 4615664 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80548 | Jaciments fòssils zona de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-de-santa-margarida | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícils d'observar. | <p>A la zona dels entorn de l'església de Santa Margarida hi tenim una zona d'afloraments fòssils. El jaciment està situat a 1,5km a l'est de l'església. Conté abundants discocyclines amb valves de Chlamys biarritzensis.</p> | 08061-119 | Entorn de Santa Margarida | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el qual hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6753200,1.8203200 | 401806 | 4614401 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80549 | Jaciments fòssils zona de Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-de-boades | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | La zona està força erosionada | <p>A la zona dels entorn de Boades hi ha una zona d'afloraments fòssils: El jaciment es troba als horts dels afores de la barriada del marge esquerre del Llobregat. Geològicament, una capa de sorrenca de gra mitjà conté alguns Chlamys biarritzensis.</p> | 08061-120 | Boades | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6874300,1.8508700 | 404367 | 4615711 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 46440 | Font de les Índies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-indies | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Hi ha molta vegetació que impedeix accedir-hi | Font de broll subterrani sota la riera de Bellver, amb una altra sortida artificial a partir d'una canalització una mica més a la seva dreta, actualment tapada per un pi caigut. | 08062-28 | Prop de Les Barracotes i de la riera de Bellver | S'anomena Font de les Índies perquè va ser descoberta a la mateixa època de la descoberta de les Índies al segle XV. Segons explica Vila Rovira, a un lloc d'una roca de la font hi ha la marca d'un tret. A un caçador, a finals segle XIX, se li disparà una arma i ferí de mort un company. Fou transportat en braços fins el cementiri de Castellnou. | 41.8324900,1.8078100 | 401006 | 4631865 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 46469 | Toll de Fontcoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-fontcoberta | Toll de petites dimensions i envoltat de molta vegetació, però amb l'aigua una mica tèrbola. El nom de Toll de la Font prové d'una font natural que normalment queda amagada sota l'aigua del toll. | 08062-57 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8034000,1.8038200 | 400630 | 4628640 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de la Font. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 46470 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador | Toll de grans dimensions i d'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l'aigua, que provoca un salt d'aigua quan n'hi ha en abundància a la riera. | 08062-58 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8012700,1.8040000 | 400642 | 4628403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46470-foto-08062-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 46471 | Toll de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-por | Toll de dimensions mitjanes, però d'una profunditat d'entre 4 i 5m, envoltat de roca i vegetació. Del toll en sorgeix un gran salt d'aigua quan la riera és més cabdalosa. El nom li prové de la proximitat amb el mas de Vilatorrada. Els amos del mas van construir un pou al costat del toll, del qual n'extreien aigua. | 08062-59 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8050100,1.8044200 | 400682 | 4628818 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46471-foto-08062-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de Vilatorrada. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 46480 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. | Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages. | 08062-68 | Zona SE del terme municipal | 41.8139500,1.8450300 | 404069 | 4629764 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46480-foto-08062-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 46528 | Bassa de la creu de Sant Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi | Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges. | 08062-107 | Argençola | 41.8526400,1.8045400 | 400766 | 4634106 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 46534 | Riera de Vallverd o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallverd-o-de-bellver | La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l'hàbitat dels animals salvatges de la zona. | 08062-122 | Nord-est de Castellnou de Bages | 41.8420300,1.8178400 | 401854 | 4632913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 46535 | Font de l'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota | <p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.</p> | 08062-123 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8474700,1.8174800 | 401832 | 4633517 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 46543 | Llacs d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacs-dargencola | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. http://mediambient.gencat.net/Images/43_37935.pdf | XX | El sediment acumulat i el poc cabal de la riera poden provocar-ne la desaparició com a zona humida. | Embassament d'una hectàrea i mitja creat de forma artificial tot aprofitant el pas de la riera d'Argençola per la zona, que és una tributària del riu Cardener. La presa principal es va construir durant els anys vint del segle XX, a partir dels quals la riera ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada. El nivell de l'aigua ha minvat molt amb el pas del temps, cosa que ha provocat que el canyissar s'està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre. El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fotja (Fulica atra); i les aus estacionàries com la cigonya (Ciconia ciconia) i l'agró roig (Ardea purpurea). El bosc de ribera, però, és pràcticament inexistent. També hi signes evidents del pas de senglars per la zona. Els llacs i el bosc d'Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-131 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix. | 41.8587100,1.7962800 | 400090 | 4634790 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 46548 | Bosc d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola | Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove. | Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-136 | Argençola | 41.8564600,1.8011700 | 400492 | 4634534 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 46549 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell | La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d'un recorregut aproximat d'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s'han erosionat amb el pas de l'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l'acció erosiva de l'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d'interès geològic. | 08062-137 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8638300,1.8014900 | 400530 | 4635352 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També s'anomena riera de Castellnou, d'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 46574 | Font de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gallifa | Font natural que neix prop de la casa de Gallifa. L'aigua brolla directament al terra, tot i que s'ha canalitzat en part fins a un recinte de maó de nova construcció, que consta d'un dipòsit, i s'ha col·locat una aixeta metàl·lica per beure-la. | 08062-162 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8460300,1.7857500 | 399196 | 4633394 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46574-foto-08062-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, la font no deixa de brollar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 46616 | Toll de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre. | 08062-204 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8530400,1.7861300 | 399238 | 4634172 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||||
| 46626 | Toll de la resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes. | 08062-214 | Argençola | 41.8549700,1.7923500 | 399758 | 4634379 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 48810 | Alzina del Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-querol | <p>Alzina (Quercus Ilex) de grans proporcions ubicada a tocar del mas Querol, que va ser triada pel Departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya, per la Direcció General de Patrimoni Natural com a arbre monumental, per ser considerada l'alzina de majors proporcions de la Comarca del Bages.</p> | 08084-85 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | 41.7598000,1.6746400 | 389824 | 4623956 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 48814 | La Vall d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-den-bosc | <p>Espai natural marcat per una vall que s'inicia a l'alçada del Molí de Boixeda i ascendeix fins al nucli de Fonollosa. Es tracta d'una vall determinada al llarg del temps pel pas de la Riera de Fonollosa. Actualment tota la vall serveix pel pas de la carretera BV 3008 de Manresa a Calaf, i que comunica les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, la urbanització de Canet de Fals, i arriba fins el nucli de Fonollosa. La carretera s'escau pel cantó nord de la Vall. L'interès d'aquesta vall ve donada per la frondositat del bosc que s'exten especialment al cantó de migidia de la Vall, que bé a ser una Obaga que es reconeix amb el nom de diferents cases de la zona segons el tram i la propietat: Obaga del Bosc, Obaga del Grauet, Obaga del Grau, Obaga de Pere Jutge, Obaga del Querol etc.. Es tracta com es veu d'una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina. L'interés d'aquesta zona com a patrimoni natural radica en ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.</p> | 08084-89 | Fals, Fonollosa | <p>El nom de la vall d'en Bosch, ve determinat per l'existència d'una antiga masia ubicada a l'entrada de la Vall, venint del molí de Boixeda, anomenada Mas d'en Bosch. Les restes d'aquesta masia actualment abandonada encara s'aprecien al cantó esquerra, al peu de la carretera. Dintre de la vall destaquen diverses obagues pertanyent a les diferentes cases que tenen accés a la vall. Destaca especialment la del Grau-malgrat que es tracti d'una casa de Fals és propietària d'aquest tram de muntanya-. Destaca també molt especialment el Bosc del Querol, masia propietària de diferents obagues, inclosa la ubicada sobre la font de Pere Jutge.</p> | 41.7581400,1.6860900 | 390773 | 4623758 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 48826 | Font de Pere Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pere-jutge | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | <p>Font ubicada a mig tram de la riera de Fonollosa, a l'espai conegut com Obaga de Pere Jutge, a tocar del Raval d'en Sembleia, dins la vall d'en Bosch. Com a construcció consta d'un petit brollador enmarcat dins un petit semicup de ciment. Allà es troben gravades la data de 1876. A tocar de la font es troben dos grans tolls, que formen part de la riera. Són coneguts com a toll Blau i toll Tascó. La importància singular d'aquesta font radica en el fet de que és sens dubte la font més important del nucli de Fonollosa, i aquella que aporta un cabdal de més quantitat a la riera de Fonollosa. A partir d'ella, el cabdal de la riera augmenta considerblement.</p> | 08084-101 | Fonollosa | <p>Es desconeix l'origen de l'antropònim de 'Pere Jutge' que dóna nom a dita Font, però cal pensar que es tractava d'un personatge potser habitant del proper raval del Cal Sembleia.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta font ha estat catalogada com a zona d'interés natural i no com a element arquitectònic, ja que la construcció existent és mínima (un brollador), i en canvi és un cabdal d'aigua molt importqant per la riera de Fonollosa, i l'entor de la font amb els tolls pot ser considerat com a zona d'interés natural. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 48830 | Obaga de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Zona boscosa ubicada dins de la propietat del mas la Vall de Fonollosa, seguint el transcurs de la riera de Fonollosa, que en aquest tram s'anomena riera de la Vall. Estracta d'un turó densament poblat d'arbres, ocupat per un bosc de pi principalment, que s'exten a la cara nord de tot el turó. La importància natural de la zona radica en el fet de ser una de les zones més boscoses le nucli de Fonollosa.</p> | 08084-105 | Fonollosa | 41.7541600,1.6491300 | 387693 | 4623363 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48830-foto-08084-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 48831 | Torrent del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que recorre el terme de Fonollosa en direcció N-SE. El seu naixement es produeix a les costes de Cal Xamal, i descorre en direcció S a tocar de l'església de Santa Maria del Grau. Des d'allà travessa els plans de Fals en direcció al Raval de les Oliveres des d'on decendeix directament fins a desgüassar a la riera de Rajadell. El seu interés natural resideix en el fet de concentrar en alguns trams del seu voltant vegetació de ribera -canyissar i pollancres- que contrasten amb el paisatge habitual dels plans de Fals, dominats pel cereal i el bosc.</p> | 08084-106 | Fals | 41.7415700,1.7162800 | 393255 | 4621880 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 48832 | Torrent de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que travessa en municipi de Fonollosa en sentit O-E. Aquest torrent neix al Serrant de Llobatones, dins el conjunt de la Serra de Castelltallat, i discorre en sentit S-E en direcció al nucli de Fonollosa, donant lloc a una vall, que a l'hora dóna lloc a un mas anomenat La Vall, i a l'hora a un pla i a una Obaga anomenats també La Vall. Aquest torrent desgüassa a l'alçada de la cruïlla que mena a Camps, amb el torrent de Fonollosa, el del Putxó i el de Bacardit o de Camps, donant lloc a un cabdal més ample conegut com riera de Fonollosa. El trancurs d'aquest torrent origina una vegetació un tant diferent de l'entorn, on depenent de l'època de l'any i el cabdal es pot trobar canyissar i bosc de ribera. L'interés natural radica en ser una recurs hídric important i un potenciador de la biodiversitat.</p> | 08084-107 | Fonollosa | 41.7573000,1.6489000 | 387680 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48832-foto-08084-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml