Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38370 | Can Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-vell | IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Pujol Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Murs arrebossats llevat dels carreus regulars dels escaires i de les llindes de les obertures. En la llinda d'una finestra del primer pis hi ha la següent inscripció: 'Maria Anna / Any 1759 / feu / P. Magi Pujol '. Cos annex en forma de 'L' a llevant. Tanca al voltant en forma de closa amb la paret feta de paredat i arrebossada amb un barri d'entrada amb portes metàl·liques i pilars laterals, de secció de creu grega, fets de maons i acabats en forma de pinacles. | 08010-21 | Afores, al nord del municipi. | Documentada des del segle XVI; en el fogatge de 1553 apareix un tal 'Matias Pujoll' com un dels fogatges de la 'Parròquia y terme de Artes y Orta'. | 41.8042900,1.9386800 | 411835 | 4628591 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la casa està ple d'eines del camp i pedres de molí. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38371 | Cal Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quingles | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Quingles o Cal Bonamic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Antiga masia, avui integrada dins la vila. Només se'n conserva l'estructura i la capella. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el carener, lleugerament desplaçat, perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Hi destaca damunt el portal, una finestra amb la llinda motllurada en forma d'arc de cortina, a sota hi ha una espitllera. Al seu costat hi ha una altra finestra amb l'ampit, muntants i llinda, amb escut gravat, de pedra treballada. A ponent es construí un cos per engrandir les dependències de la masia. Aquest cos és perpendicular a la façana, i a migdia s'obre amb un pis central de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes rematades amb capitells. Té un pou a mà esquerra de la porta de la casa. També té una cisterna que de fet rebia l'aigua de pluja de l'era que es troba darrera la casa. A l'exterior del mas, a ponent i amb l'accés principal donant al carrer de La Roca, hi ha adossada a la propietat una antiga capella, construïda en el segle XIX. | 08010-22 | Carrer de la Roca, núm. 6 | Fins el segle XVII, quan se'l comença a conèixer com a Mas Quingles, era conegut com a Cal Bonamic. És una de les cases més antigues del terme. En el capbreu de 1693 Joan Quingles i Bonamic posseeix una casa 'fora la present vila y prop lo portal de la mare de Deu'. Tot el sector de migdia del poble actual i els carrers documentats des del segle XVII són construïts en terres d'aquest antic mas. L'any 1774, Jaume Quingles i Bonamic n'era el propietari. El pare de l'actual propietari va adquirir la propietat a principis del segle XX. | 41.7996800,1.9533300 | 413045 | 4628065 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38371-foto-08010-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la llinda d'una de les finestres hi ha inscrit l'any 1619. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38372 | Riusec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riusec | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Riusec. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. El desnivell del terreny sobre el que està feta, fa que la façana de migdia tingui molta més alçada. Actualment s'accedeix al mas per la façana nord, mitjançant unes escales que condueixen a la porta principal, amb llinda recta. A la façana de migdia hi ha una doble galeria de tres arcs, amb columnes de maons. També s'observa una llinda de finestra gravada amb l'any 1782. Hi ha un contrafort a la façana de ponent i un altre a la de migdia. La façana de llevant, la més antiga, correspon a la façana original i manté l'antic portal d'entrada, de mig punt i adovellat. Les cantonades estan ben escairades amb pedra treballada. L'estructura actual de la casa data del segle XIX, fins aquest moment era molt més petit, només comptava amb la part est. En el segle XVIII ja s'hi van fer reformes importants, així ho marca la llinda de 1783, però les més definitives foren les de 1880. | 08010-23 | Camí de Salabernada | Mas documentat des de l'any 1199. L'any 1693 el propietari era Gabriel Riusec; l'any 1774 ho era Josep Riusec i l'any 1872 ho fou Joan Homs i Riusec. L'any 1890, Joan Homs Fàbregues declara que cull vins a les seves propietats de Riusec d'Artés. L'any 1954, Joan Homs i Creus d'Artés n'és el propietari. Sempre ha estat habitat pels mateixos propietaris. | 41.8088400,1.9606500 | 413666 | 4629074 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38372-foto-08010-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38372-foto-08010-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38372-foto-08010-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38373 | Salabernada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salabernada | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Salabernada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs, amb un petit ràfec, de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa estava destinada al bestiar, i no té gaires obertures; a la façana hi ha un portal de punt rodó adovellat amb grans carreus. El primer pis, que estava destinat a habitatge, només conserva una de les finestres amb els muntants, l'ampit i la llinda de pedra escairada; les altres i el balcó han estat remodelats amb els marcs fets de maons. A les golfes, encara es poden observar una galeria amb dos arcs tapiats amb maons. Els murs estan fets de paredat sense arrebossar. Al costat dret hi ha una bassa trapezoïdal amb aigua que raja de mina. | 08010-24 | Camí de Salabernada | Hi ha notícies d'aquesta casa des del segle XIV. Climent Salabernada n'era el propietari l'any 1693 i Melcior Salabernada a l'any 1774. A finals del segle XVIII, els propietaris en van perdre el cognom per haver-hi pubilla. L'any 1850 Josep Sella i Jordà figura com a propietari en un establiment a rabassa. L'any 1872 apareix a nom de Hereus de Joan Sella. L'any 1954, la propietat va a nom d'Assumpta Alsina Guardiola. En el segle XIX, tenia entre el 70 i el 80% de la terra deixada a rabassa morta. Fins l'any 1960 havia estat habitat. | 41.8058700,1.9729400 | 414683 | 4628732 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38373-foto-08010-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38373-foto-08010-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38374 | Sant Hilari Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-hilari-vell | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Sant Hilari Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia de planta gairebé quadrada amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Façana principal està tancada per un cos edificat modernament, construït perpendicularment a l'eix de la masia. La façana de llevant i aquest afegit són arrebossats. La resta de la masia presenta la pedra vista. Un cos de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes poligonals ocupa tot el perímetre de les façanes de migdia, llevant i de tramuntana. | 08010-25 | Afores, a ponent del municipi | És una de les més antigues del municipi. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta a 'Salvador St. Eulari' com un dels parroquians de Santa Maria d'Artés i del sector d'horta, dominis del bisbe de Vic. Però no surt en el capbreu de l'any 1693. L'any 1774, el propietari era Josep Fuster i Bosc, comerciant de Manresa. Joan Torrents i Miralda n'era el propietari l'any 1850. Simón Parareda Griera va comprar el mas als Torrents, i l'any 1954 figura com a propietari. Des del segle XVII hi vivien masovers. | 41.7888700,1.9289400 | 411004 | 4626889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment hi viuen tres famílies, Lluís Serrat i Modesta Rosich, Jaume Rosich i Carme Prat, i Maria Tordera. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38375 | Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 159. SERRA COMA, Rosa (1985). Soldevila. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes tenen una galeria de quatre arcs de mig punt sostinguts per pilars. Antiga façana principal orientada a llevant, on destaca una portalada de punt rodó adovellada. Al seu damunt hi ha una capelleta, aprofitant les pedres d'una antiga finestra amb arc conopial. Al costat de la capella hi ha una finestra amb balcó. El pis superior són les golfes i hi ha tres ulls de bou emmarcats amb maons a plec de llibre. Modernament es va construir una tribuna a la façana principal, que trenca l'harmonia del conjunt. A la façana de ponent hi ha unes escales de pedra amb una porta feta a sobre d'un portal adovellat, prèviament tapiat. | 08010-26 | Pla de Salavés | Francesc Soldevila, pagès d'Artés, s'inscriu com a propietari en el capbreu de l'any 1693, en substitució dels antics habitants que es deien Gombau. Per aquest motiu, el mas era conegut com Mas Gombau. El cas és que a l'any 1774 el propietari era Joan Soldevila i a l'any 1872 ho era Fruitós Soldevila Canet. L'any 1954, Josep Soldevila Ribas n'era el propietari. | 41.7833700,1.9123700 | 409620 | 4626296 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38375-foto-08010-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38375-foto-08010-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi han fet afegits moderns que desvirtuen l'arquitectura original. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38376 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 160. IGLESIAS, J. (1979). El fogatge de 1553, vol I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1991). Can Vila. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI | Masia de planta irregular orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos originari era de planta basilical, però ha anat patint ampliacions, la darrera de les quals fou en el segle XIX amb la construcció de la capella, adossada a la façana nord, i la reforma total de la façana de migdia. En aquesta, hi ha la porta principal que dóna a un pati tancat. A l'esquerra hi ha una torre de planta quadrada rematada per merlets que serveix pel il·luminar l'escala interior. A ponent i a tramuntana hi ha les façanes més antigues amb la pedra sense arrebossar. | 08010-27 | Afores. Damunt Polígon Santa Maria d'Artés. | Està documentada des del segle XVI, esmentada per Valentí Vila en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme d'Artés. A l'any 1959, tant la capella com el mas foren cedits a la parròquia d'Artés per a obres benèfiques. Actualment, hi viu una família i ho tenen llogat per anar a fer menjars els caps de setmana. Fins fa uns anys havia estat una casa de colònies. | 41.7876100,1.9422100 | 412105 | 4626736 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38376-foto-08010-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38376-foto-08010-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38376-foto-08010-27-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dalt de la torre de planta quadrada hi ha col·locat el repetidor de la TV d'Artés (el plató per gravar les emissions està ubicat a l'Ajuntament).En el pati central, a la dreta, hi ha una font de la qual només en queda una aixeta. Antigament, els excursionistes podien aturar-se per beure aigua. Actualment la propietat està tancada i no es pot accedir al seu interior. | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38377 | Capella de Santa Fe de Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-fe-de-can-vila | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 160. SERRA COMA, Rosa (1991). Capella de Can Vila o capella de Santa Fe. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Capella adossada al mas de Can Vila. Consta d'una única nau de planta rectangular amb tres arcs ogivals formats per columnetes molt fines, capitells corintis i una petita cornisa a l'alçada dels capitells. Acaba amb un absis, la part superior del qual està pintada en blau amb estrelles daurades i amb cinc vidrieres amb representació de sants. A la part posterior de la nau hi ha el cor amb una barana decorada amb figuracions flamígeres. Façana amb el coronament en forma de frontó amb sengles pinacles a cada costat, portal amb arc ogival i rosassa al damunt. També té entrada des del mas. | 08010-28 | Afores. Damunt Polígon Santa Maria d'Artés. | Havia estat concebuda com a capella del mas; però l'any 1959, tant la capella com el mas, foren cedits a la parròquia d'Artés per a obres benèfiques. | 41.7875700,1.9423900 | 412120 | 4626731 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38377-foto-08010-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38377-foto-08010-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38377-foto-08010-28-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38378 | Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribatallada | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 158. SERRA COMA, Rosa (1991). Masia de Ribatallada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI | Masia orientada a llevant, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de planta baixa i pis. A la façana est hi ha un finestral gòtic (veure fitxa 38). Porta d'entrada a la façana sud emmarcada amb maons, com la resta d'obertures, d'arc escarser. A l'alçada de la planta pis hi ha una balconada adintellada, al damunt el portal principal, i dues finestres a banda i banda d'aquest. El parament de les parets està fet a base de carreus irregulars, alguns sectors arrebossats. El mas està envoltat per un barri i alguns coberts. | 08010-29 | Camí de La Vall | El mas es cita ja en un document de l'any 1199 amb el nom de Ribataiada. Des de mitjans del segle XVI (1558), quan el mas fou adquirit per un sastre, la casa ha anat passant per diferents mans: adroguers, paraires, ... L'any 1653 fou comprat a les hereves de Tomàs Oller i Oliva Gurri. Segons el capbreu de 1693, n'era propietari Josep Rodoreda. L'any 1753 n'és propietari Antoni Sobrevals, paraire d'Artés. L'any 1894 el propietari era Magí Vintró i Mas i l'any 1954 consta a nom de Josep Maria Vintró de Barcelona. En aquest mas sempre hi ha hagut masover. L'any 1875 ho era Magí Trulls Closa. L'any 1915 ho era Valentí Cases Roca de Calders i a l'any 1960, Sebastià Vilavendrell Morral, pagès d'Artés. | 41.8054000,2.0043300 | 417290 | 4628649 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38378-foto-08010-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38378-foto-08010-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La teulada ha estat reformada completament. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38379 | Barraca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-30 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XIX | Barraca de vinya en pedra seca, de planta quadrada (1'25 x 1'25 metres), amb una alçada d'1'35 metres. Està integrada al marge d'una feixa, també en pedra seca. La coberta és una gran llosa. Orientada a migdia. El seu aspecte difereix de la resta de barraques, amb una fisonomia més semblant a una construcció megalítica. Als costats de l'entrada hi ha dos murs paral·lels en un angle de 90 º respecte a la paret de feixa. | 08010-30 | Pla de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7837200,1.9344500 | 411455 | 4626312 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38379-foto-08010-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38380 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot | <p>BRASÓ, M.; PLADEVALL, A. i CATALÀ, P. (1976). 'El castell d'Artés', dins Els Castells catalans, vol. VI. Barcelona, pp. 483-489. GOLOBARDES, J i PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. PLADEVALL, A. I SITGES, X. (1979) 'El palau bisbal d'Artés', dins Ausa, núm. 89-90. Vic.</p> | XIII-XVIII | <p>L'actual masia del Castellot fou en origen un antic castell que s'amplià considerablement durant el segle XIII. L'estructura inicial militar queda amagada per les construccions posteriors, que li han donat al conjunt un aspecte de masia força irregular. A la banda de llevant, presenta una doble façana amb el carener perpendicular i coberta a doble vessant, parcialment arrebossada i construïda sobre un primer pis de corts que correspon als murs antics de la fortalesa. A ponent presenta el mateix caràcter irregular amb un seguit d'obertures modernes. Es conserva part d'una sala a la planta baixa amb uns murs d'1'25 m. Les naus són cobertes amb voltes de canó i lleugerament apuntades. L'aparell més antic presenta unes mides mitjanes, ben tallat en filades horitzontals unides amb morter de sorra i calç. L'aparell posterior, ja gòtic, presenta el mateix model.</p> | 08010-31 | Plaça Vella o Major | <p>Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlès des que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell, potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, al esdevenir Artés cap de la baronia del mateix nom. La residència fortificada i militar fou lliurada a una família pagesa, en el segle XVI, car en el fogatge de l'any 1553 són ja referenciats ja 'Gabriel Castell' i 'Jaume Castell'. Des d'aleshores fou masia.</p> | 41.7993800,1.9503700 | 412799 | 4628034 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38380-foto-08010-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38380-foto-08010-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38380-foto-08010-31-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. A la bibliografia popt sortir referenciat com a Castell medieval d'Artés. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||
| 38381 | Restes de l'antiga església de Santa Maria d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-santa-maria-dartes | BARRAL ALTET, Xavier. (1984) 'Santa Maria d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 99-101. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GOLOBARDES, J. I PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JULIÀ, J.R. i LIEMAN, R. (1984). 'El temple paleocristià d'Artés', dins Dovella, núm. 14, desembre, Manresa, pp. 7-12. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. SERRA COMA, Rosa (1985). Restes de l'església de Sta. Maria d'Artés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | L'absis resta dins l'edifici del museu i el campanar presenta unes estructures de formigó a la part alta que no s'adeqüen a l'estil. | De l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Artés, només se'n conserva un absis romànic, el campanar (s. XVII) i un pany de paret d'una nau. L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques. La seva paret externa fou utilitzada de paret mitgera amb la casa que actualment és la seu del museu municipal. A la cara central hi ha una finestra oberta amb una doble entalladura asimètrica, a la part externa l'esqueixada s'ha fet amb dos entalls paral·lels, però a la part interna l'esqueix és més ample a l'exterior que no pas a l'interior. Pel que fa a la cara interna, és coronada amb un arc de mig punt fet amb dues sèries de dovelles. Està decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa formes vegetals de tiges que es cargolen. El conjunt és coronat per un fris d'arquacions cegues amb temes escultòrics senzills. El campanar fou afegit l'any 1684 i és de planta quadrada, diferenciada en dos pisos; el superior presenta dues obertures per cara formades per dos arcs de mig punt sostinguts per un massís pilar. Està rematat per una balustrada. Al sector de migdia hi ha un òcul inscrit en una forma arquitectònica classicista. Es conserva íntegrament i és la part més visible de l'antic conjunt. Al sector de llevant està adossat a un habitatge i per la banda de tramuntana és flanquejat per les restes de la muralla. | 08010-32 | Plaça Vella - casc antic | L'església de Santa Maria d'Artés era l'església del Castell i la parroquial. Els comtes de Barcelona van cedir el domini d'aquest lloc a la seu episcopal de Vic. L'església ja s'esmenta l'any 972, i era coneguda amb el nom de Santa Maria del Puig d'Artés en el segle XIII. El primer temple fou substituït per un nou edifici en el segle XII, del qual es conserva l'absis. Fou modificada entre els segles XV i XVI. Era d'una nau, de 20 metres de llargada per 6 d'amplada i 9 d'alçada. A principis del segle XVIII, s'hi van afegir dues naus laterals de 15 metres de llargada per 5 d'amplada; i a la nau lateral dreta s'hi construí el Santíssim. A la nau lateral esquerra hi havia l'entrada, que era un laberint perquè la rectoria, adossada a l'església, arribava fins el mig de la plaça. Per arribar a l'església calia passar per un corredor. La portalada d'entrada fou edificada l'any 1783 i va servir fins l'any 1912. Poc després de consagrada la nova església, es va destruí, conservant-se només les restes aquí descrites. El procés de destrucció és tèrbol. Durant l'avalot dels Burots (1917), hom atribuí a Mossèn Anton Berenguer, capellà i germà dels directors de la fàbrica Berenguer, la iniciativa de desmuntar l'antiga església. L'any 1984 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya inicià una campanya d'excavacions a la Plaça Vella i a l'església que permeteren localitzar l'absis paleocristià i la necròpolis de la mateixa època. El campanar és fruit de les modificacions del segle XVII, de l'any 1684. | 41.7996600,1.9508300 | 412838 | 4628065 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38381-foto-08010-32-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38383 | Panteó de la Família Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-berenguer | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XX | Es troba ubicat a la placeta del cementiri, i és el primer que es veu un cop s'entra al recinte. És un monument funerari compost per un sarcòfag construït amb pedra sorrenca local amb decoracions florals a la tapa i a la part frontal, envoltat amb dues argolles de ferro forjat, i una construcció amb volta apuntada i una gran obertura frontal i dues finestres a la part posterior. Les obertures del darrera tenen reixats forjats acabats en forma romboïdal, protegint els vitralls de tons vermellosos i motius vegetals. Destaca la reixa de ferro forjat amb decoracions florals i zoomorfes (cargols). Al cim hi ha una creu, també de ferro forjat, envoltada d'una liana, les arrels de la qual davallen per la cúpula del panteó. Les flors dels forjats que decoren tot el panteó representen cards, símbol de l'eternitat. | 08010-34 | Cementiri municipal | El sarcòfag recull les despulles de Josep Berenguer Vilarasau, mort el 10 de setembre de 1895. El sarcòfag de pedra data de l'època de la seva mort, però l'estructura que l'acull és una mica posterior, de principis de segle XX; moment en què es traslladà el cementiri als afores de la població (1906). Josep Berenguer Vilarasau (1815-1895), fou descendent d'una família de paraires i fou el fundador de la fàbrica de cal Berenguer d'Artés. En el seu testament deia que si moria a Artés, volia que la fàbrica parés fins al migdia i tots els treballadors que anessin a l'enterrament rebessin una pesseta i els altres assistents mitja pesseta. | 41.7956000,1.9426400 | 412152 | 4627623 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38384 | Panteó de Josep Gili i Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-gili-i-riera | XX | Panteó ubicat a la placeta dels panteons, entrant a mà esquerra. És una fossa funerària coberta per una llosa de pedra, damunt la qual s'alça un monument fet de pedra arenisca, acabat en pinacle amb una creu al cim. A la part posterior hi ha una corona mortuòria també d'arenisca. A l'esquerra del pinacle s'hi recolza una escultura de pedra calcària que representa un àngel adult, amb barba i vestit amb túnica, que representa la vellesa i la mort. La proporció de la figura és superior a la natural. Presenta una mutilació a la mà fruit d'una intervenció que consistí en treure-li la dalla de ferro que subjectava, ja que la malmetia. Tot el terra està enrajolat amb lloses de 25 X 25 cm. fetes de marbre. El panteó està envoltat per 6 pilars units per una cadena de medallons amb decoració floral a mena de trèvol de quatre fulles. | 08010-35 | Cementiri municipal | El panteó pertany a la família Gili, propietaris de diversos terrenys d'Artés i del mas Pla. | 41.7955800,1.9424900 | 412139 | 4627621 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38384-foto-08010-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38384-foto-08010-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38384-foto-08010-35-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38386 | Portal de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-sant-marc | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 84. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. | XIII | Restes de l'antic portal fortificat. Situat a la part antiga del poble, a prop de l'església de Sta. Maria, del castell i de les antigues muralles. És l'únic portal que es conserva. Només es conserven 14 dovelles que formen un arc de mig punt; les darreres formen l'únic suport i l'encastament en el mur de les cases veïnes. S'han perdut els pilars que sostenien l'arc i l'acabament. | 08010-37 | Carrer del Portal | La vila d'Artés era una vila fortificada a la qual s'hi podia accedir a través de diversos portals, dels quals només se'n conserva un. Probablement es tracti d'una construcció del segle XIII vinculada al moment d'expansió. Fou en aquest segle quan el bisbe de Vic recuperà la castlania i creà la baronia juntament amb els castells de Sallent i Castellnou de Bages. | 41.7990600,1.9514800 | 412891 | 4627998 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38386-foto-08010-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38386-foto-08010-37-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A les normes subsidiàries hi figura amb el núm. 5 'Portes d'accés al recinte emmurallat'. La única porta d'accés que es conserva és 'El portal'. Hi havia una altra entrada, que era el Portal de Salavés, però fou enderrocat durant la Guerra Civil (Ferrer i Benet: 1990, pàg. 84). | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38387 | Finestral de Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-de-ribatallada | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 158. SERRA COMA, Rosa (1990). Finestral gòtic de Ribatallada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | Pedres molt desgastades i ulls del finestral tapats. | Finestral gòtic de doble arc trilobulat treballat en pedra calcària i ben escairada. Està ubicat a la façana de llevant, a l'alçada del primer pis, damunt el portal principal. Els dos arcs estan separats per una columneta (l'actual no és l'original) que reposa sobre una base de pedra. El capitell està decorat amb rosetes a la part superior i amb motius vegetals a la part inferior. Els ulls de la finestra s'han tapiat amb pedres. | 08010-38 | Mas Ribatallada | El mas es cita ja en un document de l'any 1199 amb el nom de Ribataiada. Des de mitjans del segle XVI quan el mas fou adquirit per un sastre, la casa ha anat passant per diferents mans: adroguers, paraires, ... | 41.8054100,2.0044700 | 417301 | 4628650 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està en la paret est del mas, a l'alçada del segon pis. | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 38388 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-3 | XIX-XX | Arxiu que està format per la documentació generada pel propi Ajuntament. El quadre de classificació és el propi d'un ajuntament, seguint la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en què s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. | 08010-39 | Carrer Barquera, 41 | 41.7981400,1.9551400 | 413194 | 4627892 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, s'està condicionant un espai a la planta baixa de l'Ajuntament per habilitar l'antic espai de l'arxiu en oficines. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38389 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-1 | XX | <p>Tot l'arxiu va ser cremat durant la Guerra Civil. La documentació conservada és posterior a l'any 1939. El contingut més important fa referència als llibres sacramentals (baptisme, òbits, casaments) i alguns llibres copiats del registre civil amb naixements anteriors. També hi ha documentació del Patronat de la Caritat, que actualment és una residència d'avis i de l'Escola parroquial. Actualment, ambdues funcions han estat assumides per l'administració pública. El funcionament ordinari de la parròquia també genera un bon volum de documentació; així com els terrenys del polígon industrial i el sector de Can Vila, propietat del bisbat. A tot això, cal afegir-hi el Full parroquial i la Biblioteca del bisbe Comas, natural de Manresa però familiar de Can Vila. També hi ha fotografies de diverses èpoques de l'església.</p> | 08010-40 | Plaça de l'Església, 9 | 41.7982700,1.9531400 | 413028 | 4627908 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està tot per classificar. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38391 | Fons de l'arxiu del bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-del-bisbat-de-vic | <p>http://www.abev.net</p> | XIV-XVIII | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons dedicat a la parròquia de Santa Maria d'Artés és el 2.7. És un fons molt escadusser, es conserva poca documentació i, potser, no és la més representativa del funcionament d'una parròquia. Hi ha documents des de 1345 fins l'any 1700; classificats en Visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, Pergamins (1345-1379) i Capítols matrimonials de Joan Vilarmau i Elisabet Sararols]. Es tracta de sis unitats documentals en paper i pergamí; en format de volums i lligalls; foli i quart. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal amb referències als termes i castells d'Artés, Sallent, Castellnou de Bages, i vila de Santpedor.</p> | 08010-42 | Carrer Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.</p> | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38392 | Fons del Museu d'Història d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-dhistoria-dartes | Anònim (1997).'Característiques dels nostres museus'; dins Dovella, número 56. Manresa, pàg. 33 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 262. | I dC-XX | El contingut de la col·lecció és eminentment d'interès local. Conserva materials arqueològics dels jaciments de Matacans i de la Plaça Vella, però de poc interès museològic. La peça més destacada és una sivella visigòtica del segle VII, trobada en superfície a Salabernada. Aquest material s'exposa en el segon pis de l'edifici, on es poden observar la reconstrucció d'un parell de tombes d'època romana. A la planta baixa, s'hi exposen elements agrícoles i maquinària diversa (màquina embotelladora del Sindicat, filtre de vi d'aram, una bomba i una mànega antiincendis, eines del camp, eines de fuster, etc. ). Destaca un teler de garrot procedent de Can Berenguer i que encara funciona. N'hi ha un d'igual en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. A Cal Sitges, es conserva un generador de la mateixa fàbrica de Cal Berenguer. El primer pis està dedicat a la vida i història local a través dels seus personatges més il·lustres, com l'equipament mèdic del doctor Claudi, un baròmetre del Pare Faura o una ampliadora fotogràfica, donació d'Amadeu Quintana. També hi ha una col·lecció de rellotges i un projector de cinema. El museu també custodia el fons de l'arxiu històric i un fons bibliogràfic. Hi ha documentació i objectes de la família Claudi-Sala (cartes, llibres, pots de farmàcia,...), l'arxiu de les fàbriques de Cal Berenguer, Cal Sitges i Cal Herms; un arxiu fotogràfic amb uns 2000 negatius de vidre, diapositives, negatius de 35 mm, que s'està catalogant i digitalitzant. Els negatius de vidre provenen majoritàriament de la col·lecció Amadeu Quintana i de l'Arxiu Garcia. La temàtica són les festes, paisatges, arquitectura, treballs i oficis i geografia comarcal. També hi ha el fons de dibuixos de Datzira i un important fons bibliogràfic. Finalment, cal destacar la col·lecció geològica amb fòssils i minerals de la comarca. La part posterior de l'absis romànic es pot contemplar des de les sales d'exposició del museu, ja que hi queden incorporades. | 08010-43 | Plaça Vella, s/n | Als voltants de l'any 1966 un grup de veïns d'Artés, amb Mossèn Miquel Rodríguez al capdavant, van començar a recuperar objectes històrics destinats al museu. Li van posar el nom de Pare Faura en homenatge a Frederic Faura i Prat, jesuïta i inventor del baròmetre aneroide ciclonoscòpic. L'Ajuntament cedí un espai per ubicar-hi els primers elements recuperats. L'any 1980, el nou consistori democràtic, Lluís Reig i Dolors Badia, traslladaren la col·lecció a Can Cruselles. L'any 1982 es van inaugurar les noves dependències al primer pis de l'edifici de Can Cruselles. En aquestes dependències es van realitzar diverses exposicions: paper moneda, dibuixos de Ramon Datzira, recuperació de l'arxiu fotogràfic d'Amadeu Quintana, etc. Des de 1990, es troba en l'edifici de l'antic Ajuntament. | 41.7995700,1.9509200 | 412845 | 4628055 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'actual responsable és l'Óscar Trullàs.El museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes de 10'30 a 13'30 hores. | 83|85|94|98|80 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38394 | El Pujol Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou | XIX | Masia de planta rectangular ubicada al costat de la carretera B-430 i a pocs metres del Pujol Vell. Consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. No destaca cap obertura per la seva arquitectura, ja que semblen fruit de remodelacions modernes. El que sí que destaca és una construcció a llevant de planta semicircular i la coberta a una vessant i d'una única planta. Es tractava dels antics corrals i magatzems agrícoles. Tot el recinte està envoltat d'un mur amb un barri d'entrada amb la porta de ferro, de dos batents. Dos pilars de maons emmarquen l'entrada. | 08010-45 | Plans del Pujol | 41.8023100,1.9370700 | 411698 | 4628373 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38394-foto-08010-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38394-foto-08010-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 38395 | Grifoller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grifoller | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XVIII-XIX | Es troba força enderrocada, tot i que es troba en procés de restauració. | Masia força enderrocada, però de la que s'observa una planta rectangular. Conserva una arcada de pedra de la planta baixa. De les quatre façanes conserva la façana de ponent, en la seva quasi totalitat, i la septentrional; també s'observen dues parets alineades nord-sud, una de les quals es podria tractar de la façana de llevant. La façana de migdia, donat el desnivell del terreny, s'observa des del nord, per la seva part interna. A l'interior hi ha força vegetació. | 08010-46 | Serra de les Guixeres | En el capbreu de 1693, Francesc Grifoller, pagès, declarava posseir 4 q. en les que volia fer una casa. Havia estat comprada a Valentí Traver, sabater, l'any 1646. L'any 1774 hi vivia Francesca Grifoller, vídua, i l'any 1872 la declarava Joan Grifoller Martorell. | 41.7995900,1.9759400 | 414924 | 4628032 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'actual propietari està realitzant obres de remodelació i adequació de l'entorn, fent marges i accessos amb la tècnica de la pedra seca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 38396 | Ofici de barracaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-barracaire | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XIX-XX | Hi ha poca gent que en sàpiga. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall o amb terra. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. S'aixequen dues parets: una interior i una exterior que es van entrellaçant, al mig s'omple amb pedra petita o terra. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya o parets de feixes. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots, però que a Artés la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a les construccions de pedra seca, com a activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 08010-47 | Artés | Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38396-foto-08010-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38396-foto-08010-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El senyor Valentí Escalé és un dels pocs coneixedors d'aquest ofici a Artés, que practica paral·lelament a l'ofici d'ajustador. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 38397 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-0 | XIX-XX | En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa. | 08010-48 | Artés | Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7981500,1.9534900 | 413057 | 4627895 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 38398 | Les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres | <p>FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pp. 71-79. IGLESIAS, J. (1979). El fogatge de 1553, vol 1. Barcelona, pàg. 485. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 105-108.</p> | XI-XIX | Restaurat fa uns anys | <p>Masia de grans dimensions, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana de migdia. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Conserva vestigis medievals sobre els quals s'ha anat ampliant i modificant la seva estructura al llarg dels segles. La construcció romànica està formada per una nau de planta rectangular (20,80 x 3,80 m) amb volta de canó de mig punt, sense cap arcada de reforç. Les parets d'aquesta nau tenen un gruix de 140 cm. L'alçada originària de la nau era de 4,9 m. Actualment està dividida en dos nivells amb un sostre modern, i el sòl es va rebaixar un metre, en un moment no determinat. Presenta diverses obertures per sobre de l'inici de l'arrencada de la volta, i una espitllera oberta al mur frontal. Tenia un total de deu finestres, cinc en el mur nord, quatre en el mur de migdia i una en el de ponent. A la banda nord-oriental hi ha una torre annexa semicircular. En el costat oposat i a una distància de 3,30 m de la façana terminal de la nau hi havia una altra torre, circular i de grans dimensions atesos els vestigis conservats. L'entrada a aquesta torre es produiria en un nivell superior del sòl. Les reformes més visibles daten del segle XVIII i del segle XIX, amb l'increment del conreu de la vinya. La masia amplia les seves dependències a llevant i migdia en tres nivells de pisos diferenciats a l'exterior pels diferents models d'obertures emprats. Destaquen diverses llindes de pedra treballada, d'estil clàssic amb guardapols, alguna amb ornamentacions: una torre o mas fortificat o una creu. El portal és de punt rodó dovellat.</p> | 08010-49 | A ponent del terme municipal | <p>El Mas Les Torres fou una construcció fortificada del terme d'Artés amb la doble finalitat de defensa-control i explotació agropecuària. La documentació més antiga que ens en parla és de l'any 1287, quan el bisbe Ramon d'Anglesola comprà un camp dit de 'Les Torres' del castell d'Artés. Sabem que l'any 1309, Berenguer de Guàrdia comprà a Bernat de Fals, hereu de Guillem Pujalt, al terme d'Artés, un lloc anomenat Les Torres d'Artés, amb la seva fortalesa, cases, edificis, conreus, rèdits, jurisdiccions i pertinences per 11.000 sous. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta. En el capbreu de 1693, el declaren Miquel i Margarida Torres. L'any 1774, el propietari era Miquel Torres. L'any 1872, ho era Miquel Mas i Torres. Maria Mas Planells, filla de Miquel Mas, es va casar amb Joan Roca i Riera. L'any 1954 era propietat de Josep Roca i Dalmau i des de l'any 1960, de Josep Roca i Roquer.</p> | 41.7921000,1.9279000 | 410922 | 4627249 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Situada en un lloc estratègic: per la façana septentrional hi ha un important desnivell orogràfic. Per la façana de migjorn, el recinte està tancat per un mur. El Sr. Roca, propietari del Mas Les Torres, ens explicava que tenia documentació de diversa morfologia referent a la casa, fins i tot alguns documents del segle XIII; però no l'hem pogut veure. Tot i així ens sembla interessant obrir-ne una fitxa per tenir-ne constància. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||
| 38399 | La Ponsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ponsa | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Elements afegits i cos annex abandonat. | Masia de planta rectangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Antigament, la planta baixa estava destinada al bestiar, el primer pis a l'habitatge i el tercer a les golfes. Portal principal de punt rodó adovellat. Les finestres conserven l'ampit, els muntants i la llinda de carreus ben treballats. A la façana de ponent hi ha una galeria de tres arcs fets de maó i sostinguts per pilars i una finestra amb balconada amb la llinda gravada amb la data 1834. Al vessant est, perpendicularment, hi ha un cos adossat de planta rectangular. El conjunt està tancat per un barri. Fora el recinte tancat, a ponent, hi ha una construcció feta de pedra amb volta de canó rebaixada i sostinguda per arcs, en part esfondrada. S'hi accedeix per unes escales fetes de pedra. | 08010-50 | Camí de La Vall | Joan Ponsa, pagès d'Artés, consta en el capbreu de 1693 i en el cadastre de 1774, el mas Ponsa, propietat de Francesc Ponsa. L'any 1872 era de Benito Ponsa. L'any 1834 es demanava una rebaixa a la contribució per estar la finca afectada de mildiu i fil·loxera. L'any 1954 el mas tenia 35,2 Ha. i és declarat per Josep Reixac Estebanell de Calders. | 41.8013800,1.9936300 | 416396 | 4628213 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38400 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-0 | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Amb un cos annex d'obra vista a l'esquerra. La porta principal és de llinda recta de pedra, igual que els muntants i el llindar. Les obertures de la planta pis són irregulars i a les golfes hi ha una obertura en forma d'ull de bou el·líptic, sense tancament. Els escaires de la façana posterior estan fets de pedra treballada, i les finestres d'aquesta façana també tenen els muntants, ampits i llindes de pedra escairada. | 08010-51 | La Vall - Riera de Malrubí | Hi ha una referència de reforma de l'any 1805. | 41.7977200,1.9800500 | 415263 | 4627820 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38400-foto-08010-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38400-foto-08010-51-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 38401 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XVIII-XIX | Els actuals propietaris estan fent obres de millora i restauració. | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a les façanes llargues; consta de planta baixa i dos pisos. A la façana nord té una construcció annexa amb planta baixa i pis, amb la coberta de teules, més baixa que la de l'edifici principal, amb el carener en el mateix sentit. A la planta baixa hi ha una gran entrada amb arc; i en el pis hi ha una galeria orientada a migdia. A l'esquerra d'aquest annex n'hi ha un altre en angle recte fet de toves i pilars de pedra intercalats. Actualment, l'entrada de la casa està al nord, però disposa de sengles entrades pel nord-oest i sud-est, aquesta darrera delimitada per una closa amb barri d'entrada. La façana orientada a migdia té les obertures més nobles i treballades, tot i que s'observa la successiva superposició d'elements. | 08010-52 | Vessant oest del Serrat de la Sala | Antigament, portava el nom de Mas Salarotllana. L'any 1693 el propietari és Joan Salarotllana, pagès que posseïa aquest mas i el mas Roca, però al primer se li posà l'afegit 'de la Costa'. El propietari a l'any 1774 era Francesc Salarotllana, i a l'any 1872, Jaume Salarotllana. El topònim de Salarotllana desapareix a principis de segle XX. L'any 1915 ja apareix com La Sala. Hi vivia Pere Bitriu Cantacorps de Reyné (Lleida) i Isabel Casanova Monrós d'Artés. | 41.7947800,1.9624300 | 413795 | 4627512 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38401-foto-08010-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38401-foto-08010-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38401-foto-08010-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38402 | Mas de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-valls | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 155. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). Masia 'El Mas de les Valls'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). El Mas o el Mas de les Valls. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal hi ha un portal rodó adovellat, al seu damunt un balcó amb barana de ferro, fruit d'una reforma posterior, trenca l'aspecte de fortificació del mas. A la part superior presenta obres de restauració, aixecant una part del parament amb maó, destacant-se del parament de carreus irregulars de la resta de la façana. A la dreta del portal i a mitja alçada, per sota de la finestra de la planta pis, s'hi observa una espitllera. A la façana de migdia, també sobresurt un balcó, i s'obren diverses finestres amb llinda motllurada, ampits i muntants de pedra treballada. A la banda de ponent, s'alça una torre de defensa, de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. L'aparell és de carreus regulars col·locats a trencajunt i disposats en filades. Els baixos són amb el sostre de volta sostinguda per arcs de mig punt i d'altres apuntats. Cada planta disposa d'alguna finestra o espitllera, algunes de reformes posteriors, quan la torre degué de deixar la seva funció primigènia. Fa uns anys, un llamp va malmetre la part superior d'aquesta torre i la va escurçar un metre i mig. | 08010-53 | La Vall | També conegut com 'El Mas d'Artés', està documentat des de l'any 1199. Sabem que tenia un molí fariner des de l'any 1558 que aprofitava les aigües de la Riera de Malrubí. Aquest molí funcionà fins la Guerra Civil (1936-39). Segons un capbreu de l'any 1693 en posseïa el domini útil un tal Bernat Marquet, que l'havia comprat a carta de gràcia als hereus de Josep Mas, l'any 1682. S'interpreta que la família tornaria els diners o recuperaria el mas, perquè l'any 1774 consta Joan Mas com a propietari. La fil·loxera provocà un daltabaix econòmic. L'any 1872 apareix com a propietari Joan Vilavendrell i Singla; l'any 1915 Josep Vilavendrell i Reixac; i l'any 1960, Valentí Vilavendrell Morral. | 41.8044100,1.9965500 | 416642 | 4628547 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38402-foto-08010-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38402-foto-08010-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38403 | Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertran | XIX-XX | Es troba enrunat. | Mas de planta rectangular en estat d'abandó i mig enderrocat. Per les restes que en queden, segurament estava composat de planta baixa i golfes. De la casa només queda la façana de ponent i la façana nord, amb un grup de finestres i una petita part de la teulada. La façana de llevant sembla pertànyer a les dependències que haurien estat adossades a la casa. A la part de llevant que encara queda dempeus, s'observa una placa amb unes inicials, que podrien haver estat de l'antic propietari: 'J.B.C' i l'any 1923, amb un escut al costat. | 08010-54 | Pla de Salavés | L'any 1693 el declara Ambrós Bertrand d'Artés, que pagava censos al bisbe de Vic per la quantitat de 10 sous, 2 setzens de vi, 6 quartans d'espelta, 2 gallines, 2 borrecs, un velló i 6 quartans d'ordi; al rector 3 quartans de forment, i 1 velló i 4 garbes a la mongia. En el cadastre de l'any 1774 es declara, fraudulentament segons Ferrer (1990:150), que el mas té 3 ha., i la seva propietària Francisca Bertran Tàpies era 'terrateniente'. És a dir, que vivia fora d'Artés. L'any 1872 figura com a propietari en José Bertran i M. Ramona Dalmau de Vic. L'any 1875 era Joan Flotats Sociats, pagès de Sant Mateu de Bages, i l'any 1889, Francisco Altarriba Cornet. Rosario de Bertran Torrents de Manresa n'era la propietària l'any 1954 i es declaraven 73, 4 Ha. Era la filla de Llogari Torrents i Serra, un dels industrials més importants de la ciutat. En terrenys d'aquest mas s'hi construí la fàbrica del Pont de Cabrianes, a principis de segle XX. L'any 1960 el masover era Pedro Sangrà Aynés. El mas sempre fou explotat utilitzant masovers i rabassaires i els propietaris residien a ciutat, en aquest cas a Vic. | 41.7841800,1.9133400 | 409701 | 4626385 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38403-foto-08010-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38403-foto-08010-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38404 | La Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paloma | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XVI-XIX | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos que, en algun sector, el segon pis es converteix en golfes. Coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular i desplaçat de l'eix central. L'actual construcció sembla fruit d'una gran reforma coincident amb l'auge de la vinya: a les façanes es poden llegir tres dates, mostra de les tres reformes que sembla ser va tenir aquesta propietat: 1803, 1865 i 1884. Pel que fa a l'antiga Paloma, podria tractar-se d'una construcció molt més modesta, orientada a migdia, de la que només es conserva la planta baixa de la façana, amb un portal rodó adovellat, la porta d'entrada i la closa per accedir a l'era. Aquest conjunt es troba adossat a la construcció més moderna pel sector de ponent. Conserva al seu interior el celler i les tines, tot i que estan tapades. També es conserven les bótes, que sembla ser que foren creades in situ, ja que no passen per la porta. Segons el masover, la part més antiga del mas dataria del 1500. | 08010-55 | Afores del poble. Mas de la Paloma, núm.29 | El nom de Paloma es desvincula de la casa en el segle XVI; l'any 1582 Antic Paloma, l'hereu, va crear un censal. L'any 1602 ja consta Francesc Sala com a propietari. Els seus hereus van vendre, el febrer de 1649, el mas a Jaume Vilarrúbia de Moià per 2.800 lliures. Els masos units al Paloma eren segons la documentació Matacans, Torremartina, Miralles, Basses i Socarrats. Propietaris posteriors són: Teresa Vilarúbia el 1774; Francesc Vilarúbia el 1872 i Francesc Alibés Vilarúbia, el 1954; quan es canvia el nom per casament. Les propietàries actuals són dues germanes a qui el pare els hi deixà com herència. Actualment només hi viuen els masovers, que són els que porten les terres. Informen que fa força anys hi vivien dues famílies. | 41.7856100,1.9501700 | 412764 | 4626506 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38404-foto-08010-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38404-foto-08010-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38404-foto-08010-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El masover és el Sr. Joaquim Font | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38405 | Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarmau | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular; consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Entrada principal per la façana de llevant. Destaca una galeria a l'angle sud-est, amb dues arcades a la façana sud i dues a la façana est, tant en el primer com en el segon pis. Els murs són de paredat arrebossats i sense pintar. Hi ha dos edificis annexos de maó vist i coberta de fibrociment: un a llevant, de planta i pis, i l'altre a ponent. | 08010-56 | Camps de Vilarmau | En el capbreu de 1693 es declara en Bernat Vilarmau. Sabem que a l'any 1774, el propietari era en Joan Vilarmau. L'any 1915 hi vivia el masover de Perafita, Josep Rafart Vilajeliu. L'any 1940, Silvestre Casas Padrós era el masover. El propietari que consta a l'any 1954 era Josep Vilarasau i Cabanes i a l'any 1977 ho era Lluís Soldevila Tomasa, que havia estat alcalde de Manresa. | 41.8043100,2.0102600 | 417781 | 4628523 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38405-foto-08010-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38405-foto-08010-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38405-foto-08010-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38407 | Carrer Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro | GOLOBARDES, J. I PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer del Padró i Plaça del Padró. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Carrer empedrat amb una escalinata, força costerut. Les cases a banda i banda són, generalment, de planta baixa més dos o tres pisos, amb obertures a la part superior d'arc de mig punt, possiblement perquè es tractava d'un carrer de menestrals i oficis relacionats amb la llana i tenien necessitat de tenir un pis airejat per eixugar-la. Les cases núm. 1-3-5 són cases de planta baixa i tres pisos. Formaven part de la cara externa del recinte murallat. Destaca la casa núm. 5 (Cal Teixidor, fitxa número 122) on al costat dret de la façana encara es pot observar la portalada de l'antiga muralla. A la casa número 1, destaca la bellesa de la porta d'entrada, feta de fusta pel seu propietari, de professió fuster. En el núm. 7, cal destacar la llinda d'una antiga porta, amb un escut al damunt i que és tot el que queda, ja que s'hi ha col·locat la porta metàl·lica d'un garatge. En arribar al núm. 11, el carrer s'eixampla en forma de plaça i continua baixant en forma d'escales per salvar el desnivell natural del carrer, fetes amb grans lloses de pedra del país, i acabant el carrer en un altre espai obert en forma de placeta, amb un pilar i una creu al damunt, recordatori d'una creu que havia existit antigament. La que s'observa actualment, fou col·locada l'any 1965 com a acte de la Festa Major del poble. Es té informació de que la casa núm. 20 del carrer hi havia l'hostal antic. | 08010-58 | Carrer del Padró - Casc Antic | Documentat des de l'any 1555, quan a Artés hi havia 31 famílies distribuïdes pels carrers del Portal de Santa Maria, del Portal del Salavert, Carrer del Fort i Plaça i Carrer del Padró. En aquest carrer fou alçat l'antic i vell hospital en el segle XVIII, i una inscripció a la façana del número 13 ens explica que el diputat Rocafort feu empedrar el carrer. | 41.7990000,1.9513100 | 412877 | 4627991 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38407-foto-08010-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38407-foto-08010-58-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38408 | Carrer Sant Llibori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-llibori | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XVIII-XIX | És el carrer que s'adreça al turó per ponent, enllaçant amb el Carrer Fort. Tot i que d'aquestes cases en diuen 'les cases noves', són de ben antigues. Carrer de cases entremitgeres que acostumen a tenir planta baixa i dos pisos i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel al carrer; alguns segons pisos són golfes. Destaquen algunes cases com les número 8 i 10, que han estat relativament poc modificades. La casa número 11 consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'entrada té els muntants i la llinda de pedra, on hi ha gravada la data de 1746. Una finestra del primer pis també té els muntants, l'ampit i la llinda recta de pedra i a les golfes hi ha tres obertures entre pilars amb balconada. La casa del número 18 és de planta rectangular, força estreta, consta de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures (porta i dues finestres) tenen els muntants de pedra. Destaca la llinda de la porta amb la data de 1777 gravada. | 08010-59 | Carrer Sant Llibori - Casc Antic | En un recompte de les cases d'Artés, que Ferrer (1990) data a l'entorn de 1750/60, ja apareix el carrer St. Llibori amb tres cases. El nom oficial de St. Llibori sembla venir de l'existència d'un oratori dedicat a aquest sant. Però també es coneix amb el nom de Cases Noves. Potser perquè en algunes vendes de patis documentades podrien tractar-se d'aquest carrer. Quan es feien les cases van rebre el nom de 'cases noves'. | 41.7992300,1.9487000 | 412660 | 4628019 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sembla que al final del carrer hi havia una font que ha estat anul·lada. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38410 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-0 | SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer del Mig. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Carrer que s'enfila des del pla de la vila fins al puig del castell i de l'església de Santa Maria. Disposició de les cases a banda i banda, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. En totes elles hi ha finestrals i portalades amb les dates de la seva construcció (1627, 1639 1775, 1880, etc.). Destaca la llinda de la casa núm. 36, amb planta baixa i dos pisos, datada de l'any 1778. La casa núm. 34 té planta baixa, dos pisos i golfes. Moltes de les cases d'aquest carrer van anul·lar o treure els portalons amb les dovelles, col·locant portes d'alumini, com és el cas de les cases 30 i 32. La casa núm. 22 s'està restaurant; la llinda d'una de les finestres data de l'any 1788. Les dovelles han estat restaurades de color ciment. Té planta baixa més pis i golfes. La casa núm. 14 té planta baixa, pis i golfes. A la finestra del primer pis destaca la llinda amb la data de l'any 1639. L'ampit del dos finestrals del primer pis estan força deteriorats. La casa núm. 12, consta de planta baixa, pis i golfes, i hi destaca la llinda de la porta amb la data de l'any 1776. La casa núm. 10 té una llinda a la finestra de la planta baixa, del que semblen unes dependències o antigues corts amb la data de 1627 i la llinda de la porta amb la data 1858. En el primer pis s'hi observa també la llinda treballada amb la data del 1569. També destaca en aquest carrer, la casa núm. 2 bis, amb una porta adovellada i on a la dreta hi ha gravada una calavera. | 08010-61 | Carrer del Mig - casc antic | Es va començar a configurar a finals del segle XVI (1590). | 41.7988400,1.9515300 | 412895 | 4627973 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38410-foto-08010-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38410-foto-08010-61-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38412 | Ca la Pauleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pauleta | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XIX - XX | No està habitada. | Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres pisos; coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel al carrer Barquera. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada amb arc escarser que serveixen d'accés a les cases, amb una finestra al mig. A la façana del primer pis hi ha un balcó corregut, on hi tenen sortida dues portes i una finestra entre elles. La mateixa estructura serveix per als pisos superiors, però amb balcons simples. Les obertures, tant balcons com finestres, estan emmarcades amb pedra arenisca picada. La resta de la façana és coberta d'esgrafiats amb motius florals. El fons és de color rosa i les parts que sobresurten són de color verd. La coberta sobresurt formant una petita cornisa. La seva composició és simètrica. | 08010-63 | Carrer de la Barquera, 13 | El carrer de la Barquera es va formar en el segle XVIII; però Ca la Pauleta o Paulina és una mica posterior a les cases que l'envolten, si més no en la seva presència actual. Correspon a finals del segle XIX i fou edificada per un fradistern del mas de la Vila de Calders que hi anà a viure. Per aquest motiu també es coneix la casa com a Can Vila. El nom de Ca la Paulina li ve de la botiga que hi havia a la planta baixa. | 41.7988800,1.9538900 | 413091 | 4627975 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38415 | Borregos del Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borregos-del-sant-pare | XIX | Els borregos del Sant Pare no són durs com podria pensar-se a priori; es tracta d'una mena de pa de pessic, fruit d'una errada en una fornada ara fa més de 100 anys. La base d'aquests borregos tous és la farina, els ous, el sucre, l'aigua i la química secreta del mestre pastisser. Es fan i es venen a la pastisseria de Josep Quintana en dos formats de caixa; una més gran i una altra més petita. Tots ben talladets a l'interior en trossos d'uns 10 cm. | 08010-66 | Carrer Barquera, 33 | El creador d'aquest producte de pastisseria fou Josep Quintana, l'any 1890, quan estava fent uns borregos, i d'una partida no hi havia manera que s'assequessin. El primer nom que van tenir fou el de Borregos de Cal Canonge. El seu fill, que també es deia Josep Quintana, els va comercialitzar amb el nom actual: 'Borregos del Sant Pare', en honor a Pius X. La primera pastisseria estava al carrer del Mig, però l'any 1906 es van traslladar al carrer Barquera. L'actual Josep Quintana és la cinquena generació de pastissers que comercialitzen els borregos. A cinc anys de la seva jubilació, també sembla que en serà la darrera, ja que el seu fill no té la intenció de continuar. | 41.7984100,1.9543400 | 413128 | 4627923 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Quintana | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38416 | Muralles de la Plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-la-placa-vella | <p>JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105.</p> | XIII-XV | <p>Les antigues muralles eren defenses de l'antic castell, de l'església de Santa Maria i de la vila d'Artés. Es tracta d'una construcció militar d'època medieval amb modificacions posteriors i adequades a la remodelació de la Plaça Major, l'any 1984. El tram conservat s'entén al nord de la Plaça Vella, en l'anomenat Parc de les Muralles, on el relleu era més accidentat, a tocar amb els edificis del castell vell i tancant un espai molt delimitat. A partir del segle XV, l'urbanisme creix pel sector de migdia. Es tracta d'un tram de muralles amb una paret feta a partir de pedres irregulars, sense treballar i unides amb morter, sobre la qual s'hi adossen una sèrie d'arcades cegues, amb arc de mig punt sostinguts sobre pilars, lleugerament més amples a la part inferior que a la part superior. El llenç de la muralla ressegueix el relleu, però a base de petits trams rectes, aconseguint un aspecte poligonal del tram.</p> | 08010-67 | Al nord de la Plaça Vella o Major | <p>Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlés des de que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, quan decidiren crear una baronia juntament amb el castell de Sallent i Castellnou de Bages. Fins el segle XIX fou domini episcopal.</p> | 41.7999200,1.9506900 | 412826 | 4628094 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||
| 38417 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XVII-XIX | Es tracta d'un dels carrers més antics d'Artés, ubicat a l'est del municipi. Hi ha cases que tenen llindes gravades amb diferents dates del segle XVIII (1746, 1777, 1759, 1771, 1749, 1746 i 1770). La del número 102 té una llinda amb la data de 1696 i la inscripció 'Casa d'Andreu Caral'. La casa del número 99 té una llinda amb l'any 1746; la del número 51, de l'any 1777; la del número 28 amb l'any 1859. Destaca la casa de Ca l'Esquerrà (núm. 71) amb una capella dedicada a Sant Antoni. També la casa del núm. 106, de planta rectangular i a tres vents, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La dovella central del portal rodó porta inscrita la data de 1740 i dos cors a sota dels quals es pot llegir 'Jesús i Maria'. A mig carrer, hi ha un eixamplament que s'anomena plaça del Llop; l'element destacat és un plafó de rajoles amb un text de Francesc Blancher i Puig, recordant l'esdeveniment d'una cacera de llop que va esdevenir en aquest indret, i per aquest motiu s'anomena plaça del Llop. | 08010-68 | Carrer del Raval | Es comença a formar en el segle XVII, a partir de la placeta del Llop. Des d'aquell moment s'edifica en direcció a la Barquera. Les escriptures mostren diverses vendes de patis: l'any 1747 i l'any 1760, Magí Sobrebals ven patis a Joan Serena, Josep Vila, Víctor Sobrebals, Francesc Domènech, Jaume i Joan Abadal i Valentí Camp. L'amo del mas Quingles en va vendre l'any 1760 a tres germans: Jaume, Bartomeu i Miquel Cruselles. En el recompte de 1750-60, consta que hi havia 49 cases en el raval del Pinetar. Durant tot el segle XVIII es van construint cases seguint una línia fins a connectar amb el carrer de la Barquera, que les carreteres van trencar per poder passar prenent la configuració actual. | 41.7976000,1.9572900 | 413372 | 4627830 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38419 | Nau de Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-de-can-berenguer | BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Entorn degradat, finestrals amb els vidres trencats. | Nau de planta rectangular que formava part de la fàbrica de Can Berenguer, però que ara es troba aïllada al darrera de l'antiga casa del gerent, actual 'garden'. És d'una única planta de sostre alt, amb la coberta de teules a dues aigües acabada amb ràfec i el carener paral·lel a les façanes llargues. Dos grans finestrals a les façanes septentrional i meridional donaven la llum a l'interior. | 08010-70 | Can Berenguer | Formava part de la fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871, i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots; vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. | 41.8005700,1.9563300 | 413296 | 4628161 | 08010 | Artés | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38419-foto-08010-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38419-foto-08010-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva la burra de Can Berenguer, ara propietat de l'Ajuntament. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 38423 | La Balsera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balsera | Bauma que hi ha sota el casc antic o barri vell, fruit de l'elevació del terreny en aquest indret formant el turó d'Artés on es van establir els seus primers habitants. El sòl geològic que queda al descobert i que s'observa des de la carretera d'Avinyó és la formació coneguda amb el nom d'Artés', que consisteix en materials sedimentaris de l'Eocè superior-Oligocè formats per lutites roges, gresos i calcàries. Al seu peu hi transcorre la riera de Malrubí, amb la vegetació pròpia a l'entorn de zona humida. Destaca una pollancrera al costat de la font del Molí. | 08010-74 | Sota el barri vell | 41.8006900,1.9500100 | 412771 | 4628180 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | bauma que hi ha sota el barri vell i que es veu des de la carretera d'Avinyó. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 38424 | Llegenda del Porc senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-porc-senglar | QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se. | 08010-75 | Mas Coma | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 38426 | La Petra i la Maria Salvaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra | TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | XX | Publicat | La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. | 08010-77 | Campanar de l'antiga església de Santa Maria. | 41.7996600,1.9508300 | 412838 | 4628065 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 38427 | La serp del Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-del-pujol-vell | GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita. | 08010-78 | El Pujol Vell | 41.8041000,1.9384600 | 411816 | 4628571 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 38428 | La cabra d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor | APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. | 08010-79 | Serrat de la Cabra d'Or | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 38429 | La gruta de la presó d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes | VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. | 08010-80 | El Castell | 41.7993600,1.9503300 | 412796 | 4628032 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 38430 | El carrer del Clavari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrer-del-clavari | PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno. | 08010-81 | Carrer Pla del Clavari | 41.7986300,1.9555100 | 413225 | 4627946 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 38431 | La llegenda del vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi | VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. | 08010-82 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 38432 | La nena del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-del-bosc | VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell. | 08010-83 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 38433 | Llegenda de la banda de lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-banda-de-lladres | VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat. | 08010-84 | Mas Fussimanya | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc