Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89737 | Can Vall (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vall-jaciment | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 05.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 118.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SÁNCHEZ, Eduard (1987). <em>El poblament pre-romà al Bages</em>. Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa, p. 156.</span></span></span></span></span></p> | II-I aC | Es desconeix l'estat real del jaciment, però tot indica que es troba força arrasat | <p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba situat en un solar que hi ha 50 m al sud-oest del cementiri de Navàs, entre una casa i la carretera C-16, en una ubicació relativament propera a la masia de can Vall. La zona concreta on es localitzaren els fragments de ceràmica és una petita plataforma plana un xic més elevada dins aquest solar no construït. En aquest indret l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica ibèrica en superfície i també de ceràmica d'importació romana (campaniana) datada al segle II aC (BADIA, 1984: 118).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que uns 200 m més al sud, prop de la masia de can Vall, hi ha un altre jaciment, en aquest cas d’època romana (jaciment de la masia de can Vall). Totes aquestes dades suggereixen que la masia de can Vall es va establir on ja hi havia hagut probablement una anterior vil·la romana, que devia tenir el seu precedent en aquest assentament ibèric proper. Aquests jaciments es troben al voltant del turó que antigament es coneixia amb el nom de Navàs i que és el punt d’origen de l’esmentat mas (que originàriament també es denominava Navàs) i del mateix poble de Navàs. Precisament, el jaciment ibèric de can Vall és el motiu perquè s’hagi relacionat l’antic nom de Navàs amb el topònim preromà “Nava”, que significa “pla voltat de muntanyes” (BADIA, 1984).</span></span></span></p> | 08141-434 | Carrer Circumval·lació. Navàs | 41.9036700,1.8746800 | 406663 | 4639693 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment el va donar a conèixer l’historiador Josep M. Badia l’any 1981 en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages, i posteriorment fou publicat l'any 1984. El 1988 es va incloure a la Carta Arqueològica.Hem seguit les mateixes denominacions que s’utilitzen en la Carta Arqueològica o en el Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC); és a dir, can Vall per al jaciment ibèric i masia o mas de can Vall per al jaciment romà. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 89738 | Passeig de Ramon Vall (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-ramon-vall-jaciment | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASTILLO, A (1962). “La necrópolis de cistas no megalíticas de Navás”. <em>VII congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960).</em> Zaragoza.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CURA, Miquel (1980). “Guia arqueològica del Bages”. <em>El Bages</em>. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Granollers, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CURA , M; VILARDELL, R (1982). “El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya”. <em>XI Symposium de Prehistòria i Arqueologia peninsular. Ausa</em>, vol. X, Vic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J (1982). “L’arqueologia al Bages”, 1r volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 5. Col·legi Doctors i Llicenciats. Manresa, p. 32, 52, 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 46-47. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MUÑOZ, A (1965). <em>La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa</em>. Barcelona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SADURNÍ (1987). 'Redescobreixen dues tombes neolítiques al passeig de Navàs', <em>Regió 7</em> (24-11-87), Manresa.</span></span></span></p> | XXXV-XXV aC | Les restes físiques de les tombes es troben al subsòl del Passeig i no són visibles | <p><span><span><span>Conjunt de diverses tombes corresponents al període neolític, dins el grup anomenat “solsonià”, que van aparèixer en el subsòl del Passeig de Ramon Vall (al seu tram nord) i que són fruit de troballes fortuïtes en diferents moments, entre els anys 1937 i 1987. Algunes de les restes van ser estudiades i recobertes posteriorment amb la pavimentació del Passeig. Fa uns anys a la zona s’hi va instal·lar un plafó informatiu i, sobre el paviment, es va senyalitzar la situació de dues de les tombes: davant del plafó (tomba II) i a un costat del plafó (tomba IV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, al Passeig s’hi van desenterrar quatre tombes. Es considera, però, que l’àmbit del jaciment es pot estendre fins a la masia de can Vall, ja que en aquesta zona hi van aparèixer també algunes sepultures, però no estan ben documentades. El nucli del jaciment, doncs, estaria situat a la terrassa del riu Llobregat, una plana que avui és ocupada per l’eixample del poble. Les tombes corresponen al tipus de caixa soterrada o cista, dins el grup de megàlits neolítics solsonians, i cronològicament pertanyen al Neolític Mitjà, entre el 3500 i el 2500 aC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sepulcre II fou descobert el 1947. Mesurava 0,62 de llargada per 0,93 d’amplada i 0,92 de fondària. Contenia un esquelet sencer d’un home adult d’entre 18 i 20 anys i, com a aixovar, una gerra de forma ovoide amb dues nanses de cinta i dues llengüetes. El sepulcre III fou descobert el 1960 molt a prop de l’anterior. A l’interior contenia un esquelet sencer i com a aixovar un atuell de ceràmica de forma semi-cilíndrica amb quatre nanses de llengüeta. El sepulcre IV fou descobert el 1987 i només se’n van trobar les lloses dels dos costats llargs. Tindria una llargada de 1,33 m per 0,71 d'amplada i 0,73 de fondària. D’altra banda, en la sepultura I (localitzada el 1937) s’hi hauria recuperat un crani.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes arqueològiques que es van extreure es troben actualment al Museu Comarcal de Berga.</span></span></span></p> | 08141-435 | Passeig Ramon Vall. Navàs | 41.9021000,1.8773900 | 406885 | 4639516 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89738-passeig-r-vall-jaciment-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89738-passeig-r-vall-jaciment-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89738-passeig-r-vall-jaciment-1.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En obres fetes al Passeig l’any 1937 va aparèixer una primera tomba, de la qual, però, no se’n tenen imatges ni dades gaire concretes. El 15 de gener de 1947 se’n va trobar una altra. El 1960 es feren novament obres i en va aparèixer una més. En aquest moment Alberto del Castillo les va estudiar i publicar. Posteriorment, sembla que n’han aparegut algunes més en l’àrea que va cap a can Vall, però no han estat ben documentades. El 1987 aprofitant una nova remodelació del Passeig, Josep M. Badia va poder re-excavar algunes tombes i les va mesurar, i també es va descobrir la tomba número IV. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 89748 | Mas de les Esglésies (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-esglesies-jaciment | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 08.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> | X aC - IX dC. | Estat de conservació del jaciment desconegut, segurament força arrasat. Necròpolis en estat de conservació desigual, amb algunes tombes erosionades o trencades. | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic emplaçat al costat de l’església de Santa Maria de les Esglésies, amb vestigis de diferents èpoques. Hem agrupat en aquesta fitxa les troballes de material superficial (de l’edat del Ferro-ibèric i d’època romana) que Josep M. Badia ha fet en aquesta zona i una necròpolis alt-medieval de tombes excavades a la roca que es troba vora l’església i que seria anterior a la seva construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’una banda, les troballes superficials es troben en un camp erm que hi ha pocs metres al nord-est de l’església, entre el camí i una zona boscosa. Aquí l’historiador Josep M. Badia hi va recollir, junt amb materials d’altres èpoques, ceràmica de l’anomenada de Merlès, amb decoració de cordons amb ditades o ratlles. Es podria datar a la primera edat del Ferro i al període Ibèric (BADIA, 1984: 117-118). En una altra publicació Josep M. BADIA (1988: 159) esmenta també la troballa de ceràmica romana sigil·lada, sigil·lada clara i teula romana. Així mateix, a les rodalies de les Esglésies es té notícia de la troballa de sílex, en concret d’una peça en forma d'ametlla i un burí (BADIA, 1988: 158), però sense cap context.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, al costat sud de l’església i ben bé a tocar de la façana s’hi poden veure un seguit de tombes excavades a la roca. En l’estat actual se’n poden identificar un total de cinc, tot i que alguna podria ser dubtosa i el seu estat de conservació és desigual. La que es troba més a ponent és la més ben conservada, de forma ovoide. Dues més queden retallades al sud de la façana. D’una només se’n conserva la meitat en un retall de la roca, molt erosionat. Finalment, a l’angle sud-est i gairebé enganxades al segon absis de l’església que recentment s’ha posat al descobert, hi trobem dues tombes més, aquestes de formes rectangulars. Una d’elles és molt ample i podria ser dubtosa.</span></span></span></p> | 08141-445 | Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó, Antiga demarcació de les Esglésies | <p><span><span><span>Les troballes d’època ibèrica, romana i la necròpolis alt-medieval suggereixen que aquest ja era un lloc sagrat probablement des d’antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època alt-medieval el lloc s’anomenava <em>Ecclesias Clavatas</em>, i és documentat l’any 926. L'església apareix citada en l'acta de consagració i dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l'any 983. Aquest any a l’indret d’<em>Ecclesias Clavatas</em> hi havia una “domus” (que caldria interpretar com un petit monestir femení) dedicada a santa Maria, sant Llorenç, sant Pere i sant Joan. Josep M. BADIA (1988: 163) creu que abans d’aquest petit monestir hi havia al pla de les Esglésies quatre nuclis de vida eremítica, que més tard passaren a fer vida comunitària per influència de l'esmentat monestir, i es centraren en una sola església, la de Santa Maria, que reuniria les advocacions de les altres esglésies ermitanes. Aquest seria el significat del terme <em>Ecclesias Clavatas</em>, que s’hauria d’entendre en el sentit de “esglésies clavades” o “enclavament amb esglésies”. Al mateix temps, també hi havia l’alou <em>Ecclesias Clavatas</em>, sobre el qual hi ha hagut molta confusió i que, segons Badia, no s’ha de confondre amb el lloc d’<em>Ecclesias Clavatas. </em>Tal com hem dit,<em> </em>el lloc és al voltant de Santa Maria de les Esglésies, mentre que l’alou estava situat a la zona de Taurons, i no incloïa ni Santa Maria de les Esglésies ni la major part de la parròquia de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una nova església, romànica, es va consagrar l’any 1038. El 1258 tenim una referència explícita del fet que aquesta església, que depenia del monestir Sant Llorenç prop Bagà, va acollir un grup de donades per indicació del seu abat. La comunitat no deuria estar gaire desenvolupada, ja que com a representant se cita una tal Maria moniali, i no se sap si es regien per una regla ni si aquesta era la benedictina, com caldria suposar per la dependència del monestir mare. La vida monàstica no va durar gaire, i al segle XIV ja no n’hi havia. Aleshores Les Esglésies ja només era parròquia.</span></span></span></p> | 41.8928400,1.8230100 | 402360 | 4638548 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tombes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tombes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-8.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas de les EsglésiesL'any 1981 l'historiador Josep Maria Badia va donar a conèixer el jaciment en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa; posteriorment se’n van publicar les actes (BADIA, 1984: 119). L'any 1988 el jaciment es va fitxar i incloure a la Carta Arqueològica com a pertanyent a l’època romana. | 80|81|83|85|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 89760 | Sant Cugat del Racó (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cugat-del-raco-jaciment | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 01.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></span></p> | I-V | Desconeixem l'estat de conservació d'aquest jaciment. Probablement el seu nucli principal es trobaria a la zona on actualment s'aixeca l'església de Sant Cugat del Racó | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial que hi va fer Josep M. Badia. L’indret on van aflorar els materials es troba en un terreny erm uns 75 m al nord-oest de l’església de Sant Cugat del Racó. Aquí s’hi van recollir restes disperses de tègula i ceràmica africana sigil·lada clara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb les escasses restes trobades no es pot aventurar quina mena d’assentament hi podia haver, però tenint en compte que tant Sant Cugat del Racó com Santa Maria de les Esglésies tenen vestigis arqueològics d’època antiga no seria estrany que aquests destacats llocs de culte de l’època alt-medieval ho fossin ja des d’èpoques més remotes. El més probable és que el nucli principal d’època romana es trobi a la zona on actualment s'aixeca l'església.</span></span></span></p> | 08141-457 | Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.8978900,1.8122600 | 401476 | 4639121 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89760-sant-cugat-raco-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89760-sant-cugat-raco-jaciment-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment el va donar a conèixer Josep Maria Badia l'any 1984 en la publicació de les actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa el 1981. L'any 2006 s’hi van realitzar unes prospeccions arqueològiques en el marc d’una campanya que abastava la Vall del Cardener. Només s’hi van documentar materials d’època moderna i contemporània. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 89766 | Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navarons | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 159.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> | I-III | Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba emplaçat en una àrea no gaire definida als peus d’un turó que s’aixeca al nord de la riera de Navarons, prop del pas de la carretera C-16. Sembla que les troballes es van realitzar en les feixes inferiors properes a la carretera. Aquí l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica romana sigil·lada i sigil·lada clara. Amb aquestes poques dades no es pot especificar de quin tipus d’assentament es tractava, probablement de tipus rural.</span></span></span></p> | 08141-463 | Sector est del terme municipal | 41.9078500,1.8774100 | 406895 | 4640154 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment el va donar a conèixer l’any 1981 l'historiador Josep Maria Badia en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa; posteriorment se’n van publicar les actes. El 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica. En la visita efectuada el 2015 amb motiu del Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC), per indicacions de Josep M. Badia es van situar les troballes a una cota inferior d’on s’havien marcat en la revisió de la Carta Arqueològica de l’any 2010; és a dir, en les feixes de conreu ara ermes prop de la carretera. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 89767 | Coll d’Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-darques | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 52, 98. </span></span></span></p> | L-VIII aC. | Desconeixem l'estat de conservació del jaciment; probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment de l’època del neolític i de l’edat del Bronze que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp vorejat per bosc de pi, a la zona de Coll d’Arques, a ponent del nucli de Navàs. En aquest indret Josep M. Badia hi va recuperar una pedra polida, a més de ceràmica feta a mà d'època neolítica i del Bronze Final-Ferro; aquesta última del tipus anomenat de 'Merlès'.</span></span></span></p> | 08141-464 | Sector est del terme municipal | 41.9000900,1.8645500 | 405817 | 4639307 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-4.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Zona MotocròsL'any 1977 Josep Maria Badia va recollir una pedra polida a l'antiga zona del motocròs de Navàs. L'any 1984 donava a conèixer el jaciment en una publicació amb el nom de Zona Motocròs. Més recentment se li ha canviat la denominació per la de Coll d'Arques. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 89768 | Solell de Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solell-de-can-ribes | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 117-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 158-159.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> | XI aC. - V dC. | Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment de l’edat del Bronze i d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en una zona on actualment hi ha camps de conreu i una granja, a l’oest del nucli urbà de Navàs. En una àrea força extensa al voltant d’aquesta granja, que ocupa des del camp situat al sud fins a un turonet que s’aixeca rere la granja, l’historiador Josep M. Badia i altres arqueòlegs hi han recollit fragments de ceràmica feta a mà del Bronze Final i ceràmica romana. Entre aquestes últimes destaca la presència d'àmfora itàlica, ceràmica comuna i tègula.</span></span></span></p> | 08141-465 | Sector est del terme municipal | 41.8999100,1.8674600 | 406058 | 4639284 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89768-solell-can-ribes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89768-solell-can-ribes-4.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 1981 Josep M. Badia va donar a conèixer aquest jaciment en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages. L'any 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica. Segons Josep M. Badia, la ubicació sobre mapa del jaciment detallada a la Carta Arqueològica (revisió de 2010) no acaba de ser correcta. Es tracta d'una superfície molt més gran delimitada pel camp que, en sentit est-oest, s’estén per sobre la zona delimitada a la Carta. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 88498 | Església de Sant Simeó de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-simeo-de-centelles | AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: es descobreixen importants vestigis. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 10. Manresa. P. 95. AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: església amb absis contraposats. Amics de I'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 11. Manresa. PP. 107-109. BENET i CLARÀ, Albert. L'organització parroquial al Bages els segles XI-XV. Amics de l'Art Romànic. Butlletí num. 24. Manresa. PP. 264-273. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. PP. 359-360. AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2 (El Bages, el Berguedà i el Solsonès). Barcelona. Enciclopèdia Catalana S. A. P. 126. S/Autor. Centelles, de la Parròquia de Rajadell. Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Hoja diocesana, 3189. Vic, 28 de maig de 1972. RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i Capelles del terme de Rajadell. Rajadell. SÁNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120. SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibreria Sobrerroca. SITJES i MOLINS, Xavier (1987). Esglésies catalanes d'absis oposats. Dovella, num. 24. Manresa. PP. 5-9. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 Martí, R.; Colomer, J.(2002): Memòria del projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5028. Sánchez, E.; Sunyol, M.; Torras, M.(1988-1989): Memòria de l'excavació realitzada a l'església de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 235 i 871. PLADEVALL, ANTONI (1972). Capelles i santuaris del Bisbat de Vic. Sant Simeó de Centelles de la parròquia de Rajadell. Hoja Diocesana 3189. Vic | XI-XV | Després de l'excavacio es consolidaren elsmurs amb ciment i s'abocà sal a l'interior de l'església per evitar el creixement de la vegetacio. El jaciment, actualment,presenta força vegetació. | Les restes conservades i exvavades de l'església consisteixen en una construcció rectangular amb dos absis aparentment contraposats (l'un orientat a llevant i l'altre a ponent). L'absis de ponent (romànic), semicircular, exteriorment fa una base d'uns 50 cms, amida 3,80 m de diàmetre, i té (o tenia) una lesena (pilastra cega) al centre, de 55 x 15 cm (i 50 d'alçada). El de llevant , més gran, té un diàmetre de 4'90 m. Els murs, d'una gruixària d'entre 1 m. i 1'20 m, s'han conservat amb una alçada d'entre mig i dos metres. Estan fets amb pedres rectangulars ben escairades. L'aparell és més regular a l'absis ponentí. L'edifici presenta murs adossats a tramuntana i a migdia. L'existència dels dos absis no suposa, com s'havia dit, un temple de tipologia de doble absis. Segons queda pales arran de l'excavació arqueològica duta a terme, aquest fet es deu a la sobreposició de tres fases constructives diferenciades. La primera fase correspon a la primitiva església, de planta rectangular irregular (trapezial; amb les parets divergents cap a llevant), datada al segle XI pel tipus de parament fet amb carreus allargats. Són d'aquesta fase l'absis de ponent i part dels dos murs laterals. Les dimensions de la primitiva església, orientada E-O, eren: 12,75 metres de llarg per 7 d'ample. La nau es més ampla que llarga (5 x 4m). Durant l'excavació van aparèixer dins el recinte interior cinc sitges (d'una fondària mitjana de 11,40 metres) que corresponen a aquesta primera fase. En una segona fase es va reestructurar l'església tot construint l'absis de llevant i un mur interior que cega el primer absis. (Per tant mai van existir dos absis contraposats contemporàniament ; el nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l'orientació de l'església). La datació d'aquesta fase correspondria a la primera meitat del segle XIII (en tot cas anterior al 1250). A aquesta fase corresponen, a més de l'absis de llevant, part dels murs (amb carreus més grossos i escairats), uns graons i l'empedrat del presbiteri est. Aquí va aparèixer un enterrament secundari (modificació d'un enterrament previ), sota la posició que ocupava l'altar. La remodelació arquitectònica d'aquesta segona fase va ser poc curosa i deuria provocar la caiguda de la volta. Tal vegada, l'antic absis de ponent es deuria emprar com a sagristia. El portal era a migdia. La tercera fase correspon a l'edificació d'un mas adossat a l'església (ja reformada), que es pot datar a partir de finals del segle XIV, pero segons la documentació, ja existia a la segona meitat del XIII. Es tracta dels murs de migdia, que defineixen una planta ortogonal (de 12 x 12 metres com a mínim), possiblement sustentada amb arcs i un envigat de fusta. Dins aquesta habitació s'hi va trobar un graner format per dos dipòsits. Aquest edifici sofrí una repavimentació posterior en la qual s'elevà amb terra el pis al nivell del presbiteri, segellant definitivament les sitges. Aquest nou nivell fou transitat a partir de mitjans del segle XV, doncs s'hi van trobar fragments de ceràmica amb reflexes metàl·lics. | 08178-5 | Centelles. NO del terme. | Les primeres referencies documentades són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan l'església de Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 se la cita completa, amb el nom de Sant Simeó de Centelles. Els ocupants de l'església eren la família Morera. Hom suposa que aviat va perdre la categoria de parròquia, ja que a partir d'aquest moment no apareix més en els llistats (per exemple, no apareix a la de 1361). Devia ser segregada a sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Iscle i santa Victòria de Rajadell. Tot i això, es coneixen altres fonts que permeten corroborar, tot i no ser parròquia, l'existència de l'església fins al final de l'edat mitjana. Per exemple, es documenta al 1297 una casa i un hort situats 'apud Sanctum Simeonem'. Es tracta sens dubte de la casa excavada adossada a l'església. El 1306 Sant Simeó apareix esmentat corn a oratori, i el 1387 se sap que al pla de Sant Simeó hi havia dos masos: el de Sant Simeó i el d'Eguals. Al segle XV (i probablement ja des de finals del XII, quan va deixar de ser parròquia) el lloc de Sant Simeó es troba adscrit a Sant Amanç de Rajadell. Podem suposar que des d'aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia . El conjunt format per l'església i la casa perviuen fins un moment imprecís del segle XVI, en que s'abandona i esdevé un conjunt de ruïnes. En aquest segle ja no es troba cap referencia. L'edifi ja estava en ruïnes, ja que el 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), també dedicada a Sant Simeó. Segurament s'aprofità material constructiu de l'església vella i de l'antic mas per construir la nova. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. | 41.7483200,1.6649700 | 389000 | 4622694 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | Situada a l'extrem NO d'un petit promontori totalment emboscat (amb pins) que sobressurt en un entorn pla, amb conreus, a 450 m. al SE del Mas Centelles. S'hi accedeix pel camí que va del Mas Centelles al Reguer de Centelles o Cal Tàssies.Sant Simeó és, juntament amb Sant Amanç i possiblement una part de Santa Llucia, l'únic exemple de romànic al terme de Rajadell. Es tracta d'una església rural, modesta, que presenta un aspecte molt original com són els dos absis aparentment contraposats.El 1985 l'església, que es trobava enrunada des de feia segles, va ser objecte d'una sèrie d'intervencions per part dels Amics de l'Art Romànic del Bages, les quals van posar al descobert l'estructura arquitectònica amb els dos absis. Arran d'aquest fet es planteja la necessitat de consolidar les estructures i dur a terme una excavació arqueològica regular. Aquesta es va realitzar amb l'aval científic de la Universitat de Barcelona i una subvenció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, mitjançant dues campanyes d'excavacions desenvolupades els mesos d'octubre i novembre de 1988 i de setembre a novembre de 1989. Les excavacions van confirmar les tres etapes constructives (els tres edificis). Els materials recollits a l'excavació estan dipositats al Museu Comarcal de Manresa. El material més destacat que es recollí durant les excavacions consisteix en una llàntia d'oli sencera del segle XIV o començaments del XV, fragments d'una setrillera de vidre i fragments de ceràmica en verd i manganés, així com alguns fragments escadussers de ceràmica ibèrica (considerades com aportacions de l'entorn).La campanya de prospecció efectuada l'any 2002 va proporcionar, en les inmediacions, materials ibèrics, romans, tardoantics i allt medievals, que podrian indicar l'existència d'un altre jaciment als voltants, d'època ibèrica i/o romana. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es van observar diversos fragments d'àmfora romana en una zona a ponent de l'església, dins el bosc, que reforcen la presència d'un possible assentament romà anterior.Actualment (2020) el jaciment es accessible, però amb dificultats (acces no senyalitzat i sense camí) i es troba força deteriorat i envaït de vegetació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 88623 | Balma de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-bosc | Notícies orals d'Antoni Daura (1993) IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. Carlús, X.; Piñero, J.: Memòria de l'actuació a la balma de Can Bosc (Rajadell, Bages), 1994. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1421. Parcerisas, J.: Memòria d'excavació del conjunt arqueològic de Can Bosc, 1995. Parcerisas. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1580. Pedro Pascual, M., (juliol, setembre, octubre 2002), Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular), Mem.núm. 4903 | Erosionat. | Balma sepulcral de petites dimensions que forma una cavitat de poc més d'un metre d'alçada màxima i d'uns 30 metres de llargària . A l'interior de la cavitat aparegueren als anys 70 o 80 del segle XX restes òssies humanes. El 1993, en el marc del PEP, es varen observar ossos enterrats al sól. Aproximadament un metre davant de la balma hi ha una paret de pedra seca. Es tracta d'una obra moderna, possiblement de cara a aprofitar la balma per a usos agropecuaris. Les excavacions realitzades el 1994 i 1995 permeteren detectar dos sectors a la balma: Can Bosc I, situat sota la pròpia balma i corresponent a un enterrament de cronologia calcolítica, i Can Bosc II, situat en un petit replà a l'extrem on s'acaba la balma. CAN BOSC I: Es tracta d'una balma sepulcral amb ritual funerari d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera. En el decurs de l'excavació de 1995 aparegueren un total de 10 cranis dins un conjunt de 500 ossos humans, amuntegats en una estreta franja a la part central de la balma. Com a material aparegué una dena de collaret. Pel tipus de jaciment, el ritual funerari i els materials arqueològics, es pot ubicar cronoculturalment en el Calcolític. CAN BOSC II: L'excavació realitzada el 1995 va aportar 400 peces d'indústria lítica a base de micròlits, entre els que predominen els gratadors i alguna punta de fletxa. L'anàlisi tipològica de les peces sembla indicar una cronologia epipaleolítica per aquest sector. Pot tractar-se d'un assentament de curta durada on es tractaven les pells. | 08178-130 | Monistrolet. NE del terme. | Es tracta d'una balma sepulcral corresponent com a mínim a dos moments: l'epipaleolític i el calcolític. Cal remarcar que es troba al costat del camí de Rajadell a Manresa. Per tant, anteriorment al camí ral i a la via romana que seguien aquest itinerari per la riera de Rajadell, és probable que ja existís un camí més antic, de tradició prehistòrica. | 41.7330600,1.7427700 | 395444 | 4620903 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Es tracta d'una balma de petites dimensions situada en una terrassa de la riera de Rajadell i a tocar del camí que discorre per la vall de la riera.El jaciment es situa al peu mateix del camí de Rajadell a Manresa, prop de la riera de Rajadell, en una corba del camí, a uns 650 metres de la Cantina en direcció O., cap a Rajadell, i a 250 m. al N. del Mas Bosch (a l'altre costat de l'Eix Transversal, C-25). Des de Rajadell, cal entomar la carretera a Monistrolet. Passant per sota el pont de la via del tren, cal seguir la carretera deixant el Mas Bosch a la dreta i La Caseta del Puig a l'esquerra i travessar per sota del pont de l'eix transversal. A l'altre costa, seguint el camí, desseguida es troba la balma, a l'esquerra..Les primeres notícies d'aquest jaciment es deuen a un grup d'excursionistes manresans que l'any 1989 advertiren les nombroses restes òssies disperses en superfície en una de les baumes que es troben a peu de camí entre Sant Joan i RajadellL'any 1994, arran de les obres de l'eix transversal -que discorre a tocar de la balma- el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya encarregà al Servei d'Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona la realització de sondeigs d'urgència, detectant dos sectors d'interès arqueològic al voltant de la balma: can Bosc I, sota la balma pròpiament dita, corresponent al Calcolític; i can Bosc II de l'Epipaleolític, uns metres més a l'est. L'any 1995 es realitzà una altra campanya d'urgència que completà l'excavació dels sectors d'interès de la balma, afectada pel traçat de l'Eix Transversal.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va comprovar que a la cornisa on hi ha la balma encara es podien observar les evidències de les cales i excavacions realitzats els anys 1994 i 1995. A l'any 2020 també es van observar. Junt amb la Balma dels Moros, es el jaciment més antic de Rajadell. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 88624 | Sepultures del Mas Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-mas-forn | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA 1 A; GALOBART 1 J (1984). 'Cementiri de Santa Llúcia'. Catalunya Romànica. Vol. X II. El Bages. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pp. 359 . GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) DAURA A, GALOBART J (1983). 'L 'Arqueologia al Bages (II )' . Les Fonts . Núm. 6. Manresa .p 89. | El jaciment es troba colgat sota terra. | Necròpolis de sepultures medievals (tot i que només s'ha excavat una) cobertes amb lloses, que consistien en fosses allargades excavades al terreny i protegides únicament per lloses de coberta. L'orientació de la tomba exhumada és la típica: d'est a oest. Durant l'excavació (feta amb motiu de les obres d'instal·lació d'un pou mort al Mas Forn) va aparèixer un esquelet masculí, en decúbit supí, amb el cap girat a l'esquerra, i els braços estirats, perfectament conservat i sense aixovar. La fossa, allargada i de 1,65 m de longitud, estava excavada al subsòl natural argilós i estava coberta per lloses de pedra. | 08178-131 | El Forn de Santa Lúcia. | Tot i que l'esquelet esmentat és masculí, podria formar part de l'antiga necròpolis corresponent al monestir (femení) de Santa Llúcia,. La capella de santa Llúcia és el que ens resta de l'antic monestir de deodonades o canongesses de Sant Agustí, un petit cenobi establert a la segona meitat del segle XIII al lloc i documentat el 1275, que depenia del terme del Castell de Rajadell.. El 1304 la comunitat de santa Llúcia fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. Els monestir fou abandonat a rel la inestabilitat provocada per la Guerra Civil catalana (1460-1470). L'església conserva una part romànica, l'actual capçalera, ampliada amb una nau gòtica, molt més gran i alta, del segle XIV. | 41.7289400,1.7127400 | 392940 | 4620482 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 57 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). A les cartes Arqueològiques de la Generalitat el jaciment apareix citat com Santa Llúcia. Sepultures del mas Forn / Cementiri de santa Llúcia, a rel de la troballa efectuada als horts del mas Forn. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va documentar el bon estat de conservació de l'església però no es va anotar cap indici que es pugues relacionar amb la necròpolis.El jaciment es troba situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell, a una terrassa baixa on es localitza el mas el Forn (fitxa 66) i la capella de santa Llúcia (fitxa 8), rodejats de camps conreats, al costat de la carretera de Rajadell a Fals. La troballa es va efectuar a l'hort just al costat del mur que sosté la terrassa del Mas, al seu SO, al fer una excavació per instal·lar una canonada de la casa a un pou mort, a poc més d'1 m de fondària. Francesc Rafat, historiador afeccionat i propietari del mas, va excavar i documentar la troballa. Les restes arqueològiques es van tornar a tapar. Aquesta excavació està referenciada com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, XI,1984 :359). Aquesta forma de sepultura -de coberta de llosa- és poc usual en els cementiris medievals de la comarca del Bages. El tipus més freqüent és el de cista, amb lloses per totes bandes.Tot i que es podria pensar que pel voltant hagin d'haver més tombes, constituint una necròpolis de certa importància de cronologia baixmedieval i relacionable amb el monestir, en realitat no podem assegurar que per una sola tomba, la necròpolis del monestir estigués en aquest terreny situat al SO de l'església, ja que hi ha notícies antigues de troballes d'altres restes òssies al sector de llevant, davant mateix de la façana principal de la capella. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets femenins. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi varen aparèixer ossamentes humanes. La foto 3 correspon a l'excavació (Foto: J. Galobart Catalunya Romànica, XI,1984 :359). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 88625 | Balma dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros | Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. | Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993). | Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes. | 08178-132 | El Daurell | Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més. | 41.7267600,1.7013500 | 391989 | 4620254 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses. | 76|79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 88626 | Jaciment romà de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-monistrolet | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. RAFAT 1 F (1985); (1986). 'Festa de Sant Sebastià'. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. Martí Castelló, R.; COLOMER i Salomó, J., (setembre-novembre 2002), Memòria del projecte arqueològic: 'Prospeccions als Monistrols del Bages', Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia Mem.núm. 5028 | No excavat | Jaciment romà detectat per troballes superficials de materials arqueològics. J. Piñero ja donar a conèixer les troballes al PEP (1993) i a la revisió de la carta Arqueològica (1994). Per una banda, eren visibles diversos fragments de tegula i de dolium identificats com a material de reble a la façana nord de la rectoria. D'altra banda, es van recollir diversos fragments de dolium i quatre fragments de ceràmica sigil·lata al camp d'ametllers situat al costat de llevant del camí d'accés a Monistrolet, a uns 100 metres al nord de l'església de Santa Maria de Monistrol (fitxa 13) L'any 2002 es va realitzar una campanya de prospeccions a diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages' amb motiu d'esclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar els seu origen. Durant la prospecció es va poder obtenir a Monistrolet una mostra selectiva d'una desena de fragments ceràmics entre els quals hi havia un fragment de tègula romana, encara que la majoria eren produccions altmedievals i la resta eren de factura moderna. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va corroborar que encara es podien observar materials romans a les parets de ponent de la rectoria però no es van poder realitzar noves prospeccions superficials als camps adjacents. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 22 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa) | 08178-133 | Nucli de Monistrolet. E. del terme | El topònim de Monistrolet podria indicar un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Podria tractar-se d'una àrea de culte, relacionada amb el pas de la via romana, ja fos un temple, una basílica paleocristiana (com la que aparegué a Artés) o un monestir. El material arqueològic recollit prop de l'església i a les mateixes parets de la rectoria confirmen l'existència del jaciment. Els orígens de l'església medieval de Santa Maria de Monistrol es remunten al segle XI. Des del primer moment Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, En aquesta època part de les terres de Monistrol pertanyien al terme de Manresa. La jurisdicció de les terres de la parròquia era en mans de la família Eimeric i de la Seu de Manresa. A partir del segle XVII l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren l'obra de l'antiga església romànica. El 1813, amb l'establiment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, Monistrol i Sant Salvador de Vallformosa s'integraren en el municipi de Rajadell. | 41.7300200,1.7606100 | 396923 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-3.jpg | Legal | Medieval|Visigot|Romà|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017--21 | S'ubica al nord de l'església (fitxa 13) i la rectoria (fitxa 91) de Santa Maria de Monistrol o Monistrolet de Rajadell, en un petita esplanada sobre la riera de Rajadell. L' indret on van aparèixer el 1993 les restes ceràmiques està plantat actualment d'ametllers i està tancat amb una tanca metàl·lica.El jaciment es troba en l'itinerari del Camí Ral - Via Romana (fitxa 143). L'itinerari més recent del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quants metres al nord de Monistrolet, però el 1993 es va documentar vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigia directament a Monistrolet. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat de l'antic camí romà i medieval.La troballa de restes arqueològiques en superfície a Monistrolet ha estat fruït de diverses prospeccions. El material romà identificat és escàs però suficient per confirmar el jaciment. El 2020 no s'ha pogut accedir al lloc.Les fotos corresponen a l'IPAC (Carta Arqueològica de la Generalitat) 1. Vista General 2. Camp on hi restes en superfície. 3. Restes romanes a la paret de la Rectoria. Fotos: Xavier Esteve 2010. | 85|87|83|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 88627 | Jaciment romà de cal Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-cal-balart | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) | No excavat | Possible jaciment romà o iberoromà detectat el 1993 per troballes superficials de materials arqueològics, en el marc dels treballs del PEP 1993. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num.21 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). En aquest indret es van recollir materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna), i més recentment, altres restes superficials escasses, com ara algun fragment de ceràmica comuna i de dolium. | 08178-134 | El Racó. | Aquest jaciment fou descobert per un grup d'excursionistes l'any 1993. Uns mesos després de la troballa comunicaren la notícia a l'Ajuntament i cediren el material. Cal situar cal Balart en relació amb la resta de jaciments romans descoberts als anys 90 del segle XX a Rajadell: Sant Amanç, Monistrolet i el pas de la via romana. Podria ser un petit assentament ibèric romanitzat. | 41.7114000,1.7019100 | 392010 | 4618548 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | A vegades escrit Can Balard. El jaciment es troba situat en un petit altiplà, al costat d'un turonet rocós. El lloc presenta diverses feixes d'antigues vinyes fetes amb pedra abundant, alguna formant un mur d'un gruix considerable i una barraca. És un terreny força alt, envoltat de petites planes conreables, des del qual es dominen les terres situades cap a tramuntana. S'albira perfectament cal Balart i el barri dels Molins. És a dir, es dominava l'àrea propera a l'itinerari de la via romana que discorria per la riera de Rajadell. Segons el PEP 1993, per anar al jaciment (situat a 1300m al sud del poble de Rajadell) cal prendre el camí que surt de Rajadell en direcció SE cap a cal Balart, que cal resseguir 1'2 km, passant de llarg el mas, fins a un trencall situat al sud de la Quintana del Pujolar. Des d'aquest punt cal seguir uns 400 m en direcció sud per una pista que es troba en pitjors condicions, fins arribar als camps de l'Enveja, on cal continuar a peu entre els camps 200 m fins arribar a l'indret on es localitza el jaciment, a la banda sud del camí, a uns 75 metres d'aquest.El 1993 un grup d'excursionistes recollí materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna) que es trobaven a uns centímetres de profunditat i que en aquell moment havien aflorat a causa de l'obertura del terreny feta per un tractor. Segons els excursionistes, en aquest nivell del subsòl el material era abundant. També van donar notícia d'unes sepultures molt a prop d'aquest lloc. Les prospeccions fetes en el marc del PEP de 1993 només van proporcionar restes superficials escasses, com algun fragment de ceràmica comuna i de dolium.Es tracta d'un jaciment d'època romana i potser també ibèrica. Amb les poques dades de què es disposa no és possible fer una valoració més concreta, més enllà de proposar la possibilitat de que sigui un assentament rural. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, les restes superficials localitzades van ser escasses. Es van identificar alguns fragments de ceràmica comuna oxidada, dolia i àmfora romana, sense identificar estructures associables.El lloc no s'ha localitzat en el moment de fer el present inventari (Mapa). La descripció i la foto 1 corresponen al PEP 1993. Les fotos 2 i 3 corresponen a la carta Arqueològica de la Generalitat (2010) (Fotos: Xavier Esteva). | 83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 88628 | Tomba del Casalot d'en Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-casalot-den-joan-mestre | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA, A; GALOBART, J (1984). 'Tomba del Casalot d'en Joan Mestre'. Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 361 (amb foto) | Cista funerària infantil d'època medieval. Media 1,20 metres de llargada per 0,35 d'amplada i 0,40 de profunditat, i presentava una forma lleugerament trapezoidal. L'enterrament ja havia estat espoliat amb anterioritat a la seva descoberta. Per la seva tipologia s'ha associat aquesta tomba a un enterrament medieval. Les mostres superficials que han anat apareixent durant les tasques agrícoles fan pensar en la presència d'una necròpolis. | 08178-135 | El Racó | 41.7229200,1.7048300 | 392272 | 4619824 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Aquest jaciment fou donat a conèixer per Francesc Rafat, que el va excavar de forma no oficial, i se'n va publicar una ressenya a la Catalunya Romànica (1984).Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 55 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).Es troba situat a la part superior d'una carena, envoltada per camps conreats, al SO de cal Balart. Cal anar-hi pel camí que surt de Rajadell en direcció a cal Balart. Un cop deixat enrere aquest mas, cal seguir en direcció sud fins arribar a una carena. Allà hi ha una petita construcció en ruïna (el Casalot d'en Joan Mestre). La cista es troba a prop, al costat d'una fita que parteix les finques d'un camp d'ordi i uns ametllers. Es té noticia d'altres restes humanes i/o cistes en aquests rodals. Concretament en un camp de cereal menat per cal Balart, que es troba uns 500 m al sud del mas, en diverses vegades han aparegut restes en el moment de llaurar amb el tractor.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, no es va poder localitzar cap tomba.En el moment de confeccionar l'esmentat inventari (mapa) (2020) no hem pogut localitzar el jaciment, com tampoc les ruïnes esmentades del Casalot de can Mestre. Per tant, les coordenades UTM són aproximades. Les fotos 1 i 2 corresponen a la carta Arqueològica (IPAC Revisió 2010) (Fotos: Oscar Varas). La Foto 3 correspon a la foto publicada al Volum IX de la Catalunya Romànica, pag. 361 (Foto: Francesc Rafat). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 88629 | Vil·la romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc | <p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p> | Iac-VIdC | Restaurat | <p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p> | 08178-136 | Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p> | 41.7346000,1.6814200 | 390345 | 4621150 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 88870 | Fortificació de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-sant-amanc | Comas, Francesc; Serra, Jaume (Centre d'Estudis del Bages). Comunicació sobre la fortificació de sant Amanç. Nota enviada a l'ajuntament de Rajadell 13.9.2016. Molins, Ernest. I els carlins que els mati Déu. Quaderns de Fonollosa. Agost 2018 | XIX | Molt emboscat | Restes d'una fortificació militar de gran envergadura, efímera, feta amb grans cinturons de pedres sense morter, de molta amplada i de molta llargada. En alguns trams l'alçada supera de llarg els dos metres. El perímetre sembla definir-se per un gran mur corregut, recte, que continua en forma semicircular definint un recinte quasi circular però que en lloc de tancar-se, s'obre dibuixant un altre semicercle en direcció contrària. Al principi del perímetre descrit, en el mur recte, s'observa, ocupant tot el gruix del mur, una garita amb dos troneres a cada costat, orientades al mateix mur (i a sobre d'aquest). En el segon semicercle, s'observa, dins el perímetre i adossat al mur, un petit edifici ensorrat. A continuació, es conserva una cabana de planta ovalada amb coberta de falsa cúpula, parcialment enfonsada, amb una porta d'entrada amb un arc de mig punt, amb dovelles de bona factura. Seguint el perímetre, s'observa una tronera que per la seva forma, obliqua, correspon clarament a fuselleria, i també unes escales encastades al mur (lloses sobresortints). A l'altre costat del mur, en el mateix lloc, també n'hi ha escales. El mur, certament gruixut, esta construït amb lloses planes col·locades en sec, amb gran precisió. No s'observa cap porta ni finestra. Sembla que està construït sobre un retalls de roca fets expressament, amb forma de ziga-zaga o dents de llop, d'on es podrien haver extret els blocs. Aquets retalls s'observen en altres llocs del turó. Tot el jaciment està molt emboscat En un indret del lloc, sembla endevinar-se el traçat d'una antiga barraca circular. Ernest Molins fa una descripció del lloc i parla d'un recinte ovalat de més de 1000 m2 i de dues parets o muralles concèntriques. A l'altra banda del camí, en direcció a Can Quiis, s'ha documentat la continiutat del gran mur de pedra. | 08178-376 | Sant Amanç. NO del terme | Podria correspondre a les guerres carlines. Per les dimensions i qualitat de les estructures, correspondria més aviat a un fort cristí (governamental). El Bages estava sota control liberal i les partides carlines sovintejaven de Castelltallat en amunt. Ernest Molins dona notícia d'un fort cristí a Fonollosa , instal·lat al terme durant la segona carlinada o guerra dels Matiners (1946-49). Se sap que l'alcalde d'Aguilar de Segarra, el 1848, hi portava (per ordre del comandant del destacament) roba (llençols i màrfegues) i queviures. No es d'estranyar que els alcaldes de Rajadell, Fonollosa, etc, també hi contribuissin, pero no ens consta. No es coneix l'emplaçament d'aquest fort a Fonollosa, pero Molins aventura que potser podria ser la fortificació prop de cal Quius (a uns centenars de metres del terme de Fonollosa). Sabem d'aquest fort que els d'Aguilar hi van posar una campana i construir la torre per ubicar-la. | 41.7409900,1.6796300 | 390207 | 4621862 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a l'entrada de la vall de la Riera de Rajadell en la part que comunica el Bages amb l'antiga Segarra, en un turó que domina l'entrada de la vall, sobre el nucli de sant Amanç. Es controla visualment el sector del camí ral per seu pas per Rajadell. El turó està travessat per un túnel de la via del tren Està esta a prop de Cal Quius, a uns 230 m. a l'E, en el vessant del turó al costat de la carretera, a ma dreta, en direcció Sant Amanç. Entre el jaciment i cal Quius hi ha un camp d'oliveres. A l'est el turó esta limitat pel torrent del Prim. La casa de Can Joma es troba a l'altra banda del barranc del Prim, a uns 350 m. a l'E. del jaciment en línia recta.Es una fortificació espectacular, i totalment inèdita i desconeguda fins que el CEB (Centre d'Estudis del Bages) la va visitar el 2014 i en van donar notícia el 2016. Va proposar a l'ajuntament netejar el lloc, fer-hi excavacions i recerca en arxius militars. J. Piñero també havia visitat el lloc, amb posterioritat al PEP 1993. El 2017, l'ajuntament va demanar al SPAL de la Diputació de Barcelona un estudi arqueològic del jaciment, amb el nom 'Casalot de can Jona de Sant Amanç (fortificació)', com a recurs tècnic, però no va ser concedit. El 2018 E. Molins va publicar una breu nota a una revista local de Fonollosa.En un sector del mur, per la part exterior, es troba, recolzada, una fita de pedra de forma prismàtica amb la part superior semicircular, amb la següent inscripció (en dues línies, la primera parcialment llegible): U I _ _ D E S / B E D A D O | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59655 | Jaciment del Pont de Vilomara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-pont-de-vilomara | BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona. BENET CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. DAURA, Antoni, GOLOBART, Joan i PIÑERO, J(1995). L'arqueologia al Bages; Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15. Manresa. GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Carta arqueologia del Bages. El Pont de Vilomara i Rocafort. JUNYENT i MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN i BOIX, Alexandre (1984). Forats d'una possible palanca o torre; dins Catalunya romànica, vol. XI Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàg. 357. | IX-XV | Caldria prospectar la riba esquerra del riu per saber si existeixen els forats paral·lels de l'altre costat. | Amb el nom de Pont de Vilomara, la Carta arqueològica defineix la ubicació d'una sèrie de forats rodons excavats a la roca situats després de travessar el pont gòtic, 50 metres aigües avall. En un aflorament rocós a tocar del cabal d'aigua. Segons la font consultada, són 16 o 17 forats, d'uns 20 cm de diàmetre i 8 cm de profunditat, formant dos rengles asimètrics. La manca de més dades en dificulta la seva interpretació. Per a alguns, es podria tractar del lloc on s'aixecarien els pals o cabirons de suport d'una primitiva palanca o torre de fusta. També s'apunta la possibilitat que fos una resclosa. Però la possibilitat més factible és que es tractés d'una passera de fusta, anterior al pont actual, o relacionada amb la construcció del pont. | 08182-257 | Riu Llobregat | 41.7004600,1.8690400 | 405898 | 4617137 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59655-foto-08182-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59655-foto-08182-257-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els forats descrits es troben a la riba dreta del Llobregat, dins el terme municipal de Manresa, però l'àrea delimitada en el polígon de la Carta arqueològica de la Generalitat, inclou la riba esquerra, corresponent al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59656 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-5 | <p>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona.</p> <p>PÉREZ BACARDIT, Enric (2002). Apunts per a una història de Rocafort de Bages. (Primera edició de 1987). Ed. de l'autor.</p> <p>DAURA, Antoni i GOLOBART, Joan (1983). Troballes arqueològiques a Rocafort de Bages; dins Dovella, núm. 8. Manresa, pp. 33-34.</p> <p>DAURA i JORBA, Antoni i GOLOBART BADAL, Joan (1983). L'arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals; dins Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6. Manresa, pp. 84-85.</p> <p>DAURA, Antoni i GOLOBART, Joan (1984). Necròpolis de La Creueta; dins Catalunya romànica, vol. XI Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 356-357.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 26-29. </span></span></p> | V-X | La zona pateix accions de vandalisme i els responsables i veïns gairebé prefereixen que siguin difícil de distingir per protegir-les millor. La pedra de les creus ja la van haver de traslladar per evitar la seva destrucció. | <p>Necròpolis medieval localitzada al puig conegut amb el nom de La Creueta, a l'extrem nord-oriental del terme municipal, a prop de Rocafort. Es tracta d'un cementiri amb tombes del tipus 'cista', delimitades per lloses; orientades est - oest. N'hi ha dues de visibles que mesuren 1'80 x 0'58 m, la més gran i 1'25 x 0'55 m l'altra. Se n'entreveu una tercera al costat, colgada per matolls, però n'hi deuen haver més. Miquel Ballbè (1998) en va veure fins a cinc. En una s'hi localitzaren restes òssies en connexió anatòmica, i dos cranis al costat de ponent. A l'altre enterrament s'hi localitzà una mandíbula inferior. Hi ha lloses clavades verticalment que podrien indicar els límits de la fossana. Les mides publicades a la Catalunya romànica (1984), no coincideixen amb les que vam prendre durant la nostra visita. Potser es tracta de tombes diferents.</p> | 08182-258 | La Serra | <p>El mes de juliol de l'any 1985, després de les diferents intervencions que es van fer al jaciment (veure bibliografia), un gran incendi afecta la zona i deixa al descobert diverses tombes que no s'havien documentat arqueològicament. Amb la recuperació de la capa vegetal tornen a quedar colgades sense que s'hagi fet cap altra intervenció.</p> | 41.7191400,1.9148500 | 409736 | 4619162 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59656-foto-08182-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59656-foto-08182-258-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la CCAA està mal ubicat, i les informacions que s'hi llegeixen relacionades amb la visita que hi van fer són incorrectes. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59657 | Solana del racó de les monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solana-del-raco-de-les-monges | <p>CLARET I TARDA, J. M. 'Visita a la necròpolis de la Solana de les Monges'. Butlletí del Centre Excursionista Montserrat. p.6-8.</p> <p>DAURA i JORBA, Antoni i GOLOBART BADAL, Joan (1983). L'arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals; dins Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6. Manresa, pp. 83-84.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 25-26. </span></span></p> | V-XV | No resta cap testimoni visible, cobert per la vegetació. | <p>Es tracta d'una zona abrupta de solana en pendent acusat vers la riera de la Casa Nova, amb alguns afloraments rocosos i vegetació densa dominada pel pi blanc i el sotabosc espès d'arbusts amb molta preponderància del romaní. En aquesta zona es coneix l'existència d'una necròpolis formada per tres tombes del tipus cista, a més d'una quarta no segura (només conserva una llosa). Les tombes consistien en caixes funeràries constituïdes per vàries lloses en els dos costats llargs i dues en els extrems i la coberta constituïda de vàries lloses, amb l'orientació típica d'oest a est i de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal. Una d'elles, que es prengué com a model, feia 1,96 m de llarg, 0,58 m d'ample a la capçalera i 0,50 m als peus i una fondària de 0,43 m. Pel tipus de tomba descrita, en cista amb orientació d'oest a est, només es pot apuntar una cronologia àmplia que abastaria des d'època visigòtica fins al final de l'alta edat mitjana. L'estat de conservació de la necròpolis s'ha de considerar desconegut ja que ni en la confecció de la Carta arqueològica del Bages el 1988 ni en la revisió de 2010 es va poder valorar.</p> | 08182-259 | Solella de les Monges | <p>Aquesta necròpolis fou descoberta per atzar en obrir-se una pista forestal a finals dels anys 70 del segle XX i fou donada a conèixer per membres de la secció d'arqueologia del Centre Excursionista Montserrat. Malauradament, les accions furtives van començar a degradar ràpidament el seu estat de conservació.</p> | 41.6961800,1.8954800 | 408092 | 4616634 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59657-foto-08182-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59657-foto-08182-259-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'accedeix al jaciment des del nucli del Pont de Vilomara pel camí de la Casa Nova que arrenca des del sector nord-est del poble, rodeja el turó de Catric-Catrac pel nord i enfila en direcció sud-est a una certa alçada sobre el marge esquerre de la riera de la Casa Nova. Transcorreguts 2,1 quilòmetres s'arriba a la Casa Nova de Sant Jaume, actualment abandonada, on cal prendre el camí que travessa la riera pel seu llit rocós i enfila el pendent abrupte del marge dret de la riera en la zona coneguda com a Solella de les Monges. A mig quilòmetre des del llit de la riera es troba un trencall a l'esquerra que s'enfila muntanya amunt. El jaciment s'ubica a dos-cents metres, tot i que no es veu res per la vegetació existent. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59658 | Roca de les Creus de Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-les-creus-de-casajoana | BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. ROVIRA, Jordi; CASANOVAS, Àngels i PÉREZ, Enric (1998). La roca de les creus de Casajoana (El Pont de Vilomara i Rocafort, el Bages); dins Dovella, núm. 58, pp. 13- 17. PÉREZ BACARDIT, Enric (2002). Apunts per a una història de Rocafort de Bages. Autoedició. | V-XVIII | La manca d'actuacions arqueològiques i la urbanització de la zona n'impedeixen un coneixement científic. | En terres del que fou el mas Casajoana, ara convertides en urbanització, en el camí que anava del mas de La Roviralta a Rocafort hi havia una gran pedra, originàriament emplaçada de manera horitzontal. Servia de fita termenal en una cruïlla de camins rurals. Restava oblidada de la memòria popular i colgada per la vegetació. Després de l'incendi de 1985 que també l'afectà, quedava a la vista i desprotegida. El bloc és cobert d'una quarantena de creus gravades i d'altres grafismes, tots profundament gravats sobretot en el seu sector central, que apareix sobrealçat. Les seves dimensions són de 380 cm de llargada, 130 cm d'alçada i 60 cm d'amplada. El material de suport és pedra sorrenca. En el conjunt de gravats hi apareixen dues dades (1775 i 1802), 37 creus de diferents tipus (llatines, gregues), 6 cassoletes i 5 depressions longitudinals. Es tracta d'un exemple, com a mínim contrastat des del s. XVII ja què unes escriptures de 1635 i també de 1695 esmenten el bloc de pedra del terme, del que eren des de època medieval els blocs termenals emprats com a punt de referència de propietats, vies o termes municipals. Tanmateix, la simbologia cruciforme apareix des d'antic als documents catalans (segle XI), com a senyal delimitadora de límits parroquials o de propietats. | 08182-260 | Urbanització River Park - Casajoana | El 20 de març de 1635 i el 29 de novembre de 1695, unes escriptures esmenten el bloc de pedra del terme. Tement per la seva integritat, els veïns de Rocafort motivats per Josefina Oliveras i el Museu, l'any 1992, decidiren traslladar-la i ubicar-la darrera l'església de Santa Maria. | 41.7158500,1.8915500 | 407793 | 4618822 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59658-foto-08182-260-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'accedeix al jaciment des del Pont de Vilomara per la carretera BV-1124 que mena al nucli de Rocafort. A l'alçada del PK 5,150 s' agafa la carretera que surt a l'esquerra i s'enfila cap al Turó de Solanes, on hi ha actualment la urbanització 'River Parc'. Cal anar al nord d'aquesta urbanització pel primer carrer a l'esquerra al capdavall del qual es troba el camí de terra que mena a can Casajoana. Uns quatre-cents metres al nord-est, a la dreta del camí, es trobava el jaciment. | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59665 | Ca l'Arbocet antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larbocet-antic | XV-XVI | antic mas desmuntat del que només se'n conserva un munt de pedres amuntegades i el record. | Restes d'un antic mas situades en unes feixes de conreu de cereals, on s'hi han plantat oliveres. Al capdavall de dos turons que conflueixen: la Costa del Penjat i la Bassa dels Tres Colls. S'hi accedeix fàcilment a través d'un estret corriol que surt de darrera l'era de Ca n'Arbocet, en terreny de Can Serra, s'amunteguen les runes de l'antic mas de Ca l'Arbocet. No s'hi distingeix cap mur originari de l'antiga masia, només alguns marges de pedra seca que potser aprofitarien construccions anteriors. A més, posteriorment s'hi ha obert pas per la maquinària agrícola i s'ha aterrassat el terreny. | 08182-267 | Costa del Penjat | És el punt originari de la masia de Ca l'Arbocet que es va abandonar per manca d'aigua segons ens ha in format la mateixa família. Molta de la pedra va servir per a la construcció de l'actual. | 41.7111100,1.9295300 | 410946 | 4618255 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59665-foto-08182-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59665-foto-08182-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59665-foto-08182-267-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59675 | Mas Donzell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-donzell | XVI-XVII | No es pot resseguir cap estructura amb una mica de forma. | Al costat mateix del camí que mena del Castell de Rocafort a la Serra de Pungrau, passat un camp d'ametllers seguit d' oliverar, a mà esquerra, hi ha l'entrada del que sembla un camí de terra que porta directament a la bassa del mas de la Serra de Pungrau. A mà dreta d'aquest camí i just per sobre de la bassa, hi ha un turonet emboscat. Només entrar-hi ja s'observa un amuntegament de pedres resultat de l'enderrocament del mas. | 08182-277 | Camí del Castell de Rocafort a la Serra de Pungrau | Segons informació oral proporcionada pel senyor Valentí Toscas, quan ell era petit, passant-hi a peu, la seva mare li havia ensenyat aquest antic mas, enderrocat, que ella ja el sabia enderrocat de petita. La bassa que hi ha al darrera era propietat d'aquest mas. De fet tot i tenir unes dimensions considerables, ocupava tota la superfície de la roca que en aquest indret fa un lleuger pendent. Els propietaris de la Serra de Pungrau, per necessitats d'aigua, van aprofitar l'antiga bassa, engrandint-la amb una màquina per la part més fonda. Des d'aquí el camí anava al Mas Ventaiol i baixava a la Bauma de la Serra on hi havia viscut els avantpassats de Pungrau abans de construir l'actual mas. | 41.7197800,1.9120200 | 409501 | 4619236 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59675-foto-08182-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59675-foto-08182-277-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una actuació arqueològica podria posar a la llum les dimensions d'aquest antic mas. | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60332 | El Cogulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo | <p>DAURA, Antoni - GALOBART, Joan 'L'Arqueologia al Bages' .- Les Fonts nº 5 .- Manresa 1985.</p> | -IV a I | Caldria continuar les excavacions fetes de forma regular i metòdica a fi i efecte de completar el perímetre de tot el poblat. | <p>Jaciment arqueològic format per més d'una vintena de dependències. Totes elles amb basaments de parets fetes en pedra seca. Destaquen les muralles ibèriques i el basament d'una torre de defensa a la part nord. S'han excavat gairebé 1200 metres quadrats d'un total de 6000 que sembla tenir el perímetre del jaciment. Dels objectes recuperats destaquen les ceràmiques de tradició Hallstàtica, ceràmica grisa dels segles -IV i -III, ceràmica monocroma dels segles -III i -II, així com monedes i altres objectes d'aixovar. Per les seves dimensions és un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya. És situat en un turó que domina la gran majoria de la comarca del Bages, així com el congost del riu Llobregat el seu pas per Sallent.</p> | 08191-155 | <p>L'any 1948 l'arqueòleg Maluquer de Motes va començar a interessar-se per aquest poblament, tot i que no serà fins el 1965 quant la Universitat de Barcelona va iniciar-ne els primer sondejos. El 1966, Eduard Ripoll formà la Junta d'Història i Arqueologia de Sallent (encarregada a Ramon Camprubí i Llorenç Villuendas) els quals, juntament amb el FAES, excavaren de forma amateur el jaciment fins l'any 1984 en que Eduard Sánchez recopilà tot el treball fet i metoditzà els treballs de recerca, investigació i excavació. Des d'aleshores s'han realitzat diferents campanyes d'excavació dirigides pel mateix Eduard Sánchez.</p> | 41.8085500,1.8879800 | 407629 | 4629118 | 08191 | Sallent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60332-foto-08191-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60332-foto-08191-155-2.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Excavat regularment des del 1966. Els materials trobats són exposats al Museu Municipal de Sallent. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||
| 60341 | Serrat dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-morts-0 | <p>DAURA, Antoni - GALOBART, Joan 'L'arqueologia al Bages' .- Les Fonts nº 6 .- Manresa 1983 .- p.86 DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi 'L'arqueologia al Bages' .- Manresa 1985 .- p.273</p> | IX-XI | Cobert per la vegetació i amb notables lloses espoliades. | <p>Necròpolis medieval al límit amb el terme de Santpedor. És un conjunt de cistes medievals excavades a la vessant de llevant d'un petit turó. Són formades per dues lloses laterals de diferents mides. Se'n comptabilitzen fins a una trentena, en diferents estats de conservació. La més gran amida 180 x 40 cm.</p> | 08191-6 | Al límit amb el terme municipal de Santpedor | <p>Començada a excavar a finals del segle XIX, ha tingut diferents intervencions arqueològiques al llarg de tot el segle XX.</p> | 41.7894500,1.8628100 | 405510 | 4627024 | 08191 | Sallent | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60341-foto-08191-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60341-foto-08191-6-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Els diferents enterraments que s'hi van trobar a començaments de segle eren fets en posició supina i amb els peus cap a la banda de llevant. Segons la classificació d'Alberto del Castillo, aquestes tombes poden classificar-se en el grup de les tombes 'rectangulars' datades entre els segles IX i XI, coetànies a les antropomòrfiques. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60344 | Castell de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sallent | <p>AA.DD. 'Sallent a l'abast' .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p.120 AA.DD. 'Catalunya Romànica' .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1984 .- Vol XI p. 362-363</p> | XII-XIV | En ruïnes | <p>Restes abundants de les muralles, d'alguna torre de flanqueig i del camí de ronda de l'antic Castell de Sallent. Tot plegat forma un perímetre prou gran, un dels més grans de Catalunya., que recentment ha estat consolidat. Aquestes restes, tot i existir documentació del castell amb anterioritat, podem datar-les del segle XIV, coincidint amb l'ampliació del mateix i la construcció de noves muralles i elements defensius als quals correspondrien aquestes restes. Les parets més ben conservades són llenques aïllades, amb parament de pedra i morter, i una alçada màxima aproximada de 3'4 - 4 metres. Tot i observar-se una construcció més completa i de majors dimensions, aquesta correspon a una ampliació molt més moderna.</p> | 08191-9 | Dalt del turó del Castell | <p>Del Castell de Sallent ja hi ha referències al s. X quan es produeix al seu entorn una batalla victoriosa sobre els sarraïns d'Al-Mansur. La construcció definitiva, però, és del segle XIII, amb posteriors ampliacions. Fins a aquesta data el domini del castell era dels castlans de la família Gurb-Queralt, que tenien, a la vegada, els castells feudataris de Calders i Talamanca. El 1246, Jaume I permutà el Castell amb el Bisbe de Vic, domini que perdurà fins a la desaparició dels senyorius. L'any 1714, el castell caigué en mans de les tropes de Felip V que n'ordenà l'enderrocament.</p> | 41.8181900,1.9028300 | 408876 | 4630172 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60344-foto-08191-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60344-foto-08191-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60344-foto-08191-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-30 00:00:00 | Lluis Len / Jaume Perarnau | Les ruïnes del castell, juntament amb l'església de Sant Sebastià formen un conjunt homogeni situat al cim de l'anomenat Turó del Castell, des d'on es domina bona part del Pla de Bages i de la vall del Llobregat. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 60348 | Castell de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cornet | <p>AA.DD. 'Catalunya Romànica' .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1984 .- Vol. XI .- p. 360 AA.DD. 'Inventario histórico, artístico, arqueológico de la provincia de Barcelona. Sallent'</p> | s X | En estat ruïnós. | <p>Es conserven solament uns petits llenços de parets, molt fragmentats, tot i que també es poden apreciar, molt cobertes per la vegetació, les restes de les antigues muralles. L'aparell és de mides mitjanes unit amb morter i calç. S'observen en les restes de parets dos nivells d'alçada. La planta del castell mostra que es tractava d'un edifici de petites dimensions.</p> | 08191-13 | Cornet | <p>Es formà a partir de la desmembració del terme del Castell de Balsareny. L'any 1663 Ignasi de Foixà va vendre el castell a Onofre de Montfar. Posteriorment passà a domini jurisdiccional del bisbat de Vic fins a la desaparició dels senyorius, tot i que fa més de 500 anys que va començar-se el procés d'abandonament.</p> | 41.8638600,1.9116700 | 409675 | 4635233 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60348-foto-08191-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60348-foto-08191-13-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | S'insinuen altres restes físiques interessants que una bona neteja del perímetre permetria reconèixer i estudiar millor. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||
| 60385 | Pedres desconegudes del 'Tir Nou' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-desconegudes-del-tir-nou | <p>Conjunt de diverses parets fetes en pedres irregulars ben col·locades, formant unes barreres o muralles d'uns 2 metres d'amplada i solament 1 metre d'altura mitjana. Cada una d'aquestes barreres s'entrecreua amb altres, omplint bona part del pla on és ubicat.</p> | 08191-50 | Sallent | 41.8404900,1.8920400 | 408012 | 4632660 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60385-foto-08191-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60385-foto-08191-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | No semblen de cap manera parets de pedra seca habituals ni, tampoc, acumulació de pedres sobreres dels camps propers. La seva col·locació i emplaçament estratègic fa preveure un possible assentament antic alt-medieval, extrem aquest que caldria confirmar. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 60394 | Serrat de les Tombes del Graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tombes-del-graner | IX-XI | Hi ha tombes encara no obertes ni espoliades. | <p>Agrupació de tombes en cista de pedra, totes elles orientades en direcció E-W. Es comptabilitzen una dotzena de tombes, tot i que s'apunten més tombes encara no obertes ni espoliades i actualment tapades per la vegetació.</p> | 08191-59 | Cornet | 41.8322400,1.8503800 | 404541 | 4631789 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60394-foto-08191-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60394-foto-08191-59-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Un treball de neteja i desemboscament permetria una millor coneixença del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60408 | Casa Vella del mas de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-mas-de-les-coves | XIII | <p>Solament es conserven alguns panys de paret d'aquest antic mas, d'origen medieval. Planta quadrada de petites dimensions.</p> | 08191-73 | Sant Ponç-Cabrianes | 41.8025500,1.8898500 | 407776 | 4628450 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60408-foto-08191-73-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60421 | Serra-sanç Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-sanc-vell | <p>AA.DD. 'Catalunya Romànica' .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1984 .- Vol. XI .- p.360</p> | XII | Sense cobertes i pràcticament ruïnós. | <p>Construcció de planta gairebé quadrada que per a alguns investigadors sembla ser una torre de defensa i per a altres les restes d'un antiquíssim mas medieval. D'una forma o altra, conserva bona part de les parets de pedra ben treballada, unida amb morter de calç, un portal d'accés al mur de migdia, sobreelevat del terra. L'alçada màxima dels murs arriba als 3 metres.</p> | 08191-86 | Serra-sanç | <p>Per els formes i característiques de l'aparell, es pot considerar coetani de Sant Miquel de Serrasanç, i datada en els primers anys del segle XII.</p> | 41.8483800,1.8952100 | 408286 | 4633532 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60421-foto-08191-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60421-foto-08191-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60421-foto-08191-86-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Les restes són conegudes, també, com La Torre de Serra-sanç, Can Grífol i/o Mas de Serra-sanç | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 60464 | Torre Ximverga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ximverga | <p>AA.DD. 'Catalunya Romànica' .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1988 .- Vol. XI .- p. 369</p> | XIV | Ruïnós. | <p>Restes de parets d'aproximadament 1'5 metres d'alçada. Es dibuixen diferents compartiments i destaquen les restes de quatre sitges excavades a la roca. Així mateix hom pot endevinar el perímetre d'un graner, una sala enllosada, una cuina i una habitació.</p> | 08191-159 | Darrera el cementiri de Sant Ponç o d'El Pont de Cabrianes | <p>El lloc és documentat des del 1010. Aquesta torre formava part de la xarxa de torres de defensa del terme de Manresa.</p> | 41.7754800,1.9003000 | 408605 | 4625433 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60464-foto-08191-159-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60465 | Dolmen de can Pregones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-pregones | <p>DAURA - GALOBART - PIÑERO 'L'arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- pp. 90-92</p> | <p>Megàlit de cambra simple o 'pirinenca' (Dolmen). L'espai interior és de 0'1 metres quadrats. Té una alçada màxima exterior de les lloses laterals de 0'90 metres i una amplada de 0'20 metres</p> | 08191-160 | Parròquia de Cornet | <p>Excavat l'any 1918 per Mossèn Potellas i Gudiol. Les troballes d'aquella excavació es troben dipositades al Museu Episcopal de Vic. Durant els anys 1970 va ser restaurat pel FAES i l'Agrupament escolta Sant Jordi.</p> | 41.8894300,1.9389600 | 411975 | 4638044 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60465-foto-08191-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60465-foto-08191-160-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 77|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 60466 | Jaciment ibèric del camí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-del-cami-de-cornet | <p>DAURA - PIÑERO - GALOBART 'L'arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- pp.116 AA.DD. 'Inventario histórico, artístico, arqueológico de la província de Barcelona. (Sallent)'</p> | II aC. | Molt difoses les restes entre la vegetació. | <p>Poblat de petites dimensions que conserva part d'alguns murs de pedra seca i algunes ceràmiques a nivell superficial de poca entitat.</p> | 08191-161 | Parròquia de Cornet | <p>Estudiat i donat a conèixer per Miquel Cura l'any 1971. L'any 1987, nous estudis d'Eduard Sánchez sense arribar a realitzar-se encara cap excavació aprofundida.</p> | 41.8633600,1.9068300 | 409272 | 4635183 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Caldria realitzar-hi una àmplia i regular excavació per tal de poder valorar el real interès del jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 60469 | Sagrera de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-bell-lloc | <p>AA.DD. 'Inventario histórico, artístico, arqueológico de la provincia de Barcelona (Sallent)'</p> | XIII-XIV | Les restes estan incloses dins un circuit d'aventura o 'pista americana' de la casa de colònies del Mas Martorell. | <p>Restes d'una antiga sagrera formada per diferents parets dels antics murs de les edificacions. Conserva el traçat de les plantes d'aquestes vivendes de petites dimensions.</p> | 08191-164 | Sant Ponç. A tocar del Mas Martorell | 41.7949000,1.8807400 | 407008 | 4627610 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Un treball realitzat a finals dels anys 1960 fa referència a l'existència d'una antiga pica baptismal de pedra que hauria de trobar-se en un possible treball de neteja i excavació. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60470 | Serrat de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-bruixes | <p>DAURA - GALOBART PIÑERO 'L'arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- pp.265-266</p> | Cobertes de vegetació | <p>Aproximadament 11 sepultures en cista obertes i sense la llosa de cobertura. La capçalera és orientada d'est a oest.</p> | 08191-165 | Sant Ponç. A tocar del Mas Martorell | 41.7941000,1.8804300 | 406981 | 4627522 | 08191 | Sallent | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60470-foto-08191-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60470-foto-08191-165-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | No s'ha realitzat mai cap excavació. La mateixa, segurament, donaria peu a trobar més sepultures cap a la banda est. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 60475 | Dolmen o taula dels Sacrificis de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-o-taula-dels-sacrificis-de-la-torre | <p>DAURA - GALOBART - PIÑERO 'L'Arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- p.98</p> | <p>Megàlit d'adscripció incerta. Per un costat reposa directament al terra i per l'altra està falcada amb pedres. Té una forma allargada (2'35 m.) i estreta (1'75 m.). L'alçada del terra a la superfície de la pedra és de solament 45 cm.</p> | 08191-170 | Cornet | 41.9042300,1.9538900 | 413233 | 4639672 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60475-foto-08191-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60475-foto-08191-170-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 79|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 60476 | Balma dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-0 | <p>DAURA - GALOBART - PIÑERO 'L'Arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- p.87-89</p> | En perill d'esfondrament per l'erosió que pateix. | <p>Balma sepulcral paradolmènica orientada al sud. Mesura 1'70 metres de fons per 1'55 d'alçada. Originàriament era molt més àmplia. L'aixovar recuperat es troba dipositat al Museu Comarcal de Manresa.</p> | 08191-171 | Serrat de Viranes | <p>Fou estudiada per primer cop durant els anys 1920. L'any 1976, Miquel Cura realitzà una excavació que dóna com a resultat la troballa de dos cranis i altres restes.</p> | 41.9040800,1.9536600 | 413214 | 4639656 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Jaume Perarnau / Lluís Len | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61305 | Castell de Sa Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sa-cirera | <p>AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1995. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005.</p> | XI | Sols es conserva la part d'una torre del castell. S'hauria de procurar evitar l'enrunament. | <p>El castell de Sa Cirera, del qual sols en queda un tros de la torre rodona, es troba adossat a la façana nord-oest del mas Cirera. Els murs de la torre que s'aixequen fins a una alçada de 3,20 metres des del terra, formen una circumferència, interrompuda per l'esfondrament d'una part del mur. Les mides corresponen a un diàmetre extern de 6,10 metres i un diàmetre intern de 2,60 metres. Els murs estan formats per carreus ben treballats de mides reduïdes disposats en filades regulars i units per morter oferint un aspecte consistent i compacte. Cal assenyalar que a l'interior es mostren els fonaments de la torre en contacte amb el nivell del sòl, i exteriorment, la part baixa de l'edifici és engruixida per una socolada, poc sortida, d'uns 85 centímetres. Partint doncs, dels trets que ofereix aquest aparell i les característiques generals dels vestigis subsistents, hom creu que pot datar aquesta construcció militar com una obra erigida el segle XI, i realitzada per mans expertes. (AADD;1984)</p> | 08212-2 | Sector sud del terme municipal | <p>El castell de Sa Cirera formava part de l'antic terme del castell d'Oristà, i adquirí entitat pròpia quan a final del segle XI aquest desaparegué. La seva jurisdicció, però, no sobrepassava el terme de la parròquia de Sant Julià de la Cirera. Les primeres notícies del lloc es remunten a l'any 952 en una venta d'un alou que limita pel costat oriental a la vila de Cirera, situat al comtat d'Osona, a l'apèndix del castell d'Oristà, al lloc de Relat. Les poques referències del castell varien en la seva denominació, per tant surt esmentat tant com a castell com a domus. Possiblement el domini del castell passà a la canònica de Sant Pere de Vic a través d'una donació al segle XI, ja que aquesta l'infeudà a la família d'Olost. Així doncs trobem que Ramon d'Olost al 1155 disposa en el seu testament sobre el castell de Sa Cirera. Pocs anys més tard, però, al 1198 Pere de Lluçà disposa en el seu testament el castell de sa Cirera salvant els drets de l'Església de Vic. Així el castell de Sa Cirera quedà vinculat al patrimoni de la família de Lluçà i al castell de Quer, que la mateixa família tenia en feu dels bisbes vigatans, mantenint-se el lligam almenys fins al segle XIV (AADD;1984). D'aquest castell en provenia la família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera, feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic. (AADD; 1995)</p> | 41.9247000,2.0202000 | 418759 | 4641880 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||
| 61322 | Argilers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/argilers | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | Avui en dia es conserven part de les estructures d'ús agropecuari i alguns dels murs de la masia. Al voltant s'hi ha construït diverses granges porcines i altres explotacions agropecuàries que desvirtuen l'entorn original. | Argilers està situada a la banda de ponent de la riera de Relat, en un turó sobre el pla d'Argilers, prop de la balma dels Carlins i divisant les masies de Bonells i Arnaus. Argilers era una de les masies més antigues del municipi de Sant Feliu Sasserra. Era una masia de grans dimensions amb la façana principal orientada al sud que conserva, actualment, part dels murs d'alguns estances interiors fins a nivell de 2 metres aproximadament i algunes estructures d'ús agropecuari, que encara s'utilitzen, situades a la banda de llevant. Els murs de càrrega eren de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions amb morter i presenta carreus treballats a les cantonades i a les obertures o accessos que encara conserva. A la façana principal hi resta un mur de pedra amb un accés principal que presenta els brancals emmarcats amb pedra i una llinda de fusta. A la seva dreta s'hi annexen unes corts i estables que salven un desnivell del terreny i mostren una teulada d'una sola vessant. A la part interior s'hi poden observar diverses estances a través de la disposició dels murs, els quals, en alguns casos, conserven el nivell de l'estança i en altres sols resten fins a nivell de dos pams del terra. | 08212-19 | Sector central del terme municipal | La masia d'Argilers, també esmentada com Argolès, Argellés i Argelers, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana com a propietat del prior de Lluçà. Ja al 1331, i en una visita pastoral, apareix la figura de Pere d'Argelers com a parroquià de Sant Feliu. La masia torna a sortir reflectida en un capbreu del Priorat de Lluçà, fet el 1434, en la que apareix Argelers formant part de la batllia de Relat, i apareix, també, en els fogatges generals de 1497 i 1553, esmentada com Argolès i dins de la vegueria del Lluçanès en el de 1497 i com a Argellés dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu al de 1553. | 41.9454200,1.9968000 | 416846 | 4644203 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fons orals la masia estava envoltada i delimitada per un mur de pedra que rodejava el turó en el qual està assentada. A l'interior de la masia hi havia una imponent escala de cargol de pedra amb grans graons i mitgera. El pas del temps i el poc condicionament de la masia van fer que s'anés degradant fins al punt d'enderrocar-se. Les runes de la masia es dipositaren en un gran pou a tocar de la masia. Veïns del poble recorden la masia dempeus als anys seixanta. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61349 | Sant Julià de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-la-cirera | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Bages i Centre d'estudis del Lluçanès, 2003 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XI | No es conserva cap element identificable amb l'església a part de diverses pedres parcialment colgades. | Sant Julià de la Cirera es troba situada sobre un turó a la banda de ponent del riu d'Ases entre les masies de Coll de Bassa i la Cirera. De l'antiga església de Sant Julià de la Cirera només en queden poques restes dels fonaments de la planta colgats per la vegetació i els arbres que han crescut arreu. Sembla que constava d'una nau rematada per un absis, probablement essent una construcció romànica erigida al segle XI. | 08212-46 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Julià de la Cirera es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, prop d'on sorgí el castell de Sa Cirera. En un principi tingué consideració de parròquia, però aviat la perdé. El lloc de Cirera es troba documentat des del 952 quan apareix una villa Ciresia, i l'església es troba citada al 1034 com a Sant Julià de Ciresia. La funció de parròquia s'esmenta en una llista de totes les parròquies del bisbat d'abans del 1154 com a parròquia de Ciresia. Segurament a causa de la despoblació ocasionada per la Pesta Negra del 1348, en una altra llista de parròquies del 1361 ja no hi figura. A partir d'aquest moment passà a ser sufragània o capella de Sant Feliu Sasserra tal com surt reflectida el 1685 quan es parla de Sant Julià de la Cirera com a una capella rural (AADD;1984) S'abandonà la capella al segle XVIII tot i que en una visita pastoral al 1724 encara s'hi oficiava (AADD;2003) | 41.9245900,2.0189200 | 418653 | 4641869 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61356 | Necròpolis medieval del serrat de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-medieval-del-serrat-de-les-forques | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | No està localitzat el lloc exacte de la necròpolis. Les tombes resten soterrades. | La necròpolis medieval està situada a la part alta de Sant Feliu Sasserra, en el tossal anomenat el serrat de les Forques. Es tracta d'un lloc d'enterrament inhumació col·lectiu que es composa de diverses tombes de cista, aparegut arran de fer un rebaix en un marge, situat entre dos nivells del tossal. Així hom va descobrir, tallades per talús, algunes caixes fetes amb lloses de pedra. | 08212-53 | Sector nord del nucli urbà | 41.9474300,2.0215300 | 418898 | 4644402 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 79226 | Sant Genís de la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-vall-dels-horts | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XI-XVII | Només resten fragments de mur dempeus | <p>Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària. Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades. Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.</p> | 08213-21 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) . Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205). Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el selge XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragària de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7625800,1.8864700 | 407437 | 4624015 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 79238 | Granja can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-riera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY E (1984) Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa</p> | VI-I aC | Superficial i sense excavar | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu a l'entorn de la granja de Can Riera, al peu del turó de sant Marc, al terme de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un conjunt identificat com a lloc d'habitació sense estructures i a l'aire lliure. Es tracta d'un jaciment on es recullen fragments de ceràmica d'època ibèrica en superfície, així com algun fragment de campaniana.</p> | 08213-33 | La Vall dels Horts,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment fou descobert amb motiu d'una recerca menada l'any 1986 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya al recorregut que havia de seguir l'autopista Terrassa- Manresa i dirigida per Josep M. Defaus i Eduard Sánchez.</p> | 41.7457600,1.8800800 | 406882 | 4622155 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix amb el nº 01 de la la Carta Arqueològica del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 79239 | La Feliua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feliua | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IaC-VdC | El jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista. | <p>Jaciment localitzat al sector Nord del terme, en un tossal proper al camí de les Oliveres, durant les obres de realització de l'autopista Terrassa- Manresa. És molt probable que correspongui al que en documents medievals, estudiats per Albert Benet, es coneix com a vila pozol o Coexo. Prèviament a l'excavació, Antoni Daura i Joan Galobart recolliren superficialment força material, que ha estat classificat de la manera següent: -ceràmica sigil·lada itàlica (destaca la forma Goudineau 27) -sudgàl·lica (formes Dragendorf 15/17 i 24/25) -hispànica (tipus 15/17) -africana A (Lamboglia 1,9 i 10-a, entre d'altres) - hispànica tardana, de 'parets fines' - comuna de cuina (especialment africana de vora fumada) -fragments d'àmfores diverses - dòlia - un podus de terra cuita - un fragment de vidre i un de llàntia - fragments d'estucs pintats -material constructiu esmicolat (bocins d'opus caementicium i testaceum) Tot plegat ofereix una cronologia polaritzada en dos moments; segles I-II (alt imperi) i segles IV-V (baix imperi),amb clar predomini de la primera etapa ressenyada quant a nombre de material. Aquesta bipolarització sembla extrapolable a les restes constructives desenterrades en l'excavació, que també mostren dues fases. La primera correspon a un habitatge de característiques típicament romanes (parets lligades amb morter, restes d'arrebossat amb pintura mural), però de dimensions molt reduïdes perquè pugui ser considerada una vil·la, de manera que s'ha plantejat que fos un assentament petit a manera de tugurium, si bé aleshores no s'explica gaire la relativa riquesa de les seves parets. Se n'ha documentat una habitació rectangular de 8,55 cm de llarg per 7,60 cm d'ample -de la qual es conserven restes dels fonaments de dos murs i un paviment de calç - i dos àmbits més que es trobaven pràcticament arrassats. En algun punt l'habitació gran retallava la roca natural. De l'anàlisi estadística dels materials es corresponent al baix imperi només el 12 % del total. Pel que fa a les construccions baiximperials es descobrí un paviment molt ferm i de gran qualitat d'opus testaceum sobreposat a les restes anteriors. Amb això s'aixeca 0,70 m el novell del pis. Perfectament inserida en aquest paviment hi havia una pedra rectangular amb dos encaixos que corresponien a la base d'un trull. Sembla clar, per tant, que en aquesta fase l'assentament va patir una reconversió i fou destinat bàsicament a una activitat agropecuària de tipus vitivinícola de caire temporal relacionable amb alguna vil·la de la rodalia encara per descobrir. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995: 169-170 i 192-193)</p> | 08213-34 | La Vall dels Horts.Camí de les Oliveres (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest jaciment fou donat a conèixer gràcies a la tasca de recerca de Llorenç Villuendas l'any 1983. Fou resseguit superficialment poc després per Antoni Daura i Joan Galobart, que estudiaren els materials recollits i feren una primera aproximació a les característiques arqueològiques generals de l'indret i de la seva cronologia. En trobar-se afectat de ple per les obres de l'autopista que uneix Terrassa i Manresa, l'any 1987 la Generalitat de Catalunya encarregà a Eduard Sánchez la realització d'una excavació urgent de salvament. Una vegada feta, el jaciment fou destruït.</p> | 41.7606600,1.8818400 | 407050 | 4623807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 79240 | Tombes de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-sant-genis | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | V-X | Parcialment a la vista. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu en tombes de blocs. Es tracta de dues tombes excavades a la roca, en uns blocs desplaçats i caiguts. Una d'elles es troba tombada de costat i li falten els extrems. Són de tipus 'banyera'. La seva orientació segons l'eix E-W i tenen encara l'encaix per a les lloses de coberta i amiden 185 x 40c /175 x 50cm. Es creu que són concretament de l'alta edat mitjana.</p> | 08213-35 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Són conegudes des del 1910 quan Fortà Solà en va publicar l'existència. Josep Barberà, del Museu Arqueològic de Barcelona, les inventariarà l'any 1960. Antoni Daura i Joan Galobart les estudiaren el 1982.</p> | 41.7605200,1.8847700 | 407293 | 4623789 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 79241 | Mas la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-portella | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XIII-XIV | Desaparegut al construir-se l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades que responen a una casa d'origen medieval. Els fonaments dibuixaven una casa o mas de planta romboïdal, amb distribució interna típica de les cases del segle XII al XIV. Els materials recollits són ceràmica comuna, comuna vidrada i grises. El mas s'emmarca entre els segles XIII i XIV. Tipològicament es pot considerar emparentada amb una turris alt medieval que fou abandonada al segle XIV. La planta de la casa era romboïdal (9 x 10 x 14 x 13 m), amb una distribució interna de tres habitacions. A l'angle Nord s'adossava l'estructura d'una torre de planta pentagonal, datada entre final del segle XIII i mitjan del segle XIV. És un tipus constructiu desconegut en l'arquitectura del moment, tant a Catalunya com al seu entorn. Les torres de planta pentagonal començaren a construir-se ver el segle XV. Per l'amplada de les parets, les dimensions de la planta i prenent com a model altres exemples, es creu que podria haver tingut una alçada de 9 m. i fins i tot tres plantes. La coberta seria amb llosetes. Segons Albert Benet aquest mas medieval podria ser una possessió del monestir de Sant Benet, anomenada casa de la Portella, documentada al segle XIV.</p> | 08213-36 | Camí de Viladordis. Km. 27,600 de l'autopista Terrassa- Manresa (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7286800,1.8661500 | 405699 | 4620274 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest jaciment arqueològic és anomenat també 'Mas Viladordis' | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 79242 | Vestigis a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-a-la-vall-dels-horts | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IX-XI | <p>En un codinar proper a les tombes de Sant Genís de la Vall dels Horts, es localitzaren tres forats circulars perforats en una roca, els qual mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida. El més petit fa 4 cm de diàmetre x 5 cm de fondària. A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm de fons. El tercer és situat a 47 cm del segon, té un diàmetre de 46 cm atenyent 18 cm de fons. Un xic més avall, al vessant de llevant de la codina, hi ha un altre bloc de pedra, caigut per la gravetat, on podem observar un altre petit forat de secció rectangular, però de fons més reduït, de tal manera que el buidat adquireix un forma troncopiramidal. El rectangle superior fa 7,5 x 5 cm mentre que el fons se situa a 5 cm. Altrament tots quatre mostren un rebuidat ben treballat i força uniforme, que exclou lur confecció per part de la natura. AA.DD. (1984:438)</p> | 08213-37 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La troballa fou feta per l'historiador Albert Benet, que va atribuir dits vestigis a la mà de l'home. Respecte a la possible datació cal pensar que poden remuntar-se al període alt-medieval (ss.IX-X), o potser una mica posteriors. D'altra banda no cal descartar tampoc una datació anterior, ja que la troballa propera de teules romanes (tegulae) i ceràmica sigil·lada (sigilata) mostren que aquest indret devia estar poblat durant la baixa romanitat. AA.DD. (1994:439) La finalitat de dits forats l'atribuïa a petits dipòsits d'aigua, o bé dipòsits per la fabricació de diferents substàncies. També s'ha especulat amb la possibilitat de que fossin abeuradors per animals domèstics. També cap la possibilitat de que s'utilitzessin com a base d'algun assentament o petita construcció relacionada amb treballs agrícoles. AA.DD. (2003:438)</p> | 41.7608300,1.8839200 | 407223 | 4623824 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La troballa de dits vestigis fou feta per Albert Benet, i publicada a la Catalunya Romànica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 79243 | Granja Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-estrada | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | El jaciment fou destruït arran de la construcció de l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades corresponents a les restes d'un poblat del període paleolític superior final -epipaleolític antic, situat en la sobreelevació del terreny enmig d'un camp de conreu arran de l'autopista de Terrassa- Manresa. Allà s'aprecien diverses estructures, un gran bloc de pedra, segurament part d'una premsa, amb abundants restes ceràmiques.</p> | 08213-38 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7588900,1.8859300 | 407387 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 79244 | Serrat del Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | X-III aC | L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. | <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> | 08213-39 | Camí de Viladordis | <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> | 41.7304700,1.8679000 | 405847 | 4620471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc