Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45315 | Barraca del turó de Montconill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-montconill-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada en el turó de Montconill. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant el marge i la roca natural del terreny. És de planta circular, de 2,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força regulars falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-est, amb una única llinda plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva el voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i molses que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior es conserva un tinell no massa gran, arran de terra i un parell de bancs de pedra realitzats aprofitant la mateixa roca natural que oferia el terreny. A l'interior hi ha un tinells molt ben realitzats; mesura 0,50 metres d'alçada, per 0,40 metres d'amplada i 0,50 metres de fondària. Té una espitllera molt ben executada orientada al nord. Es tracta d'una barraca molt ben construïda i en un excel·lent estat de conservació. Per la seva proximitat al camí es podria netejar el corriol d'accés i desbrossar el seu entorn de manera a facilitar la seva visita. A pocs metres n'hi ha una altra de les mateixes característiques. | 08053-218 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6286200,1.8800200 | 406708 | 4609149 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45315-foto-08053-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45315-foto-08053-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45315-foto-08053-218-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5600. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45319 | Barraca de les Tallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tallades | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Li manca manteniment de la coberta per tal d'evitar les filtracions d'aigua. S'han observat varis indrets amb el verdet característic provocat per l'entrada d'aigua a l'interior. | Barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del camí un cop deixades enrere les poques restes que queden del mas de les Tallades. Per accedir-hi cal deixar a mà esquerra pujant del Vilar, la carretera BV-1273 en el punt quilomètric 1,500. A les feixes del voltant de la barraca queden alguns ullastres mostra que s'hi havia cultivat olivera. Es tracta d'una construcció aïllada, adossada parcialment al marge natural del terreny, que en aquest indret és gairebé planer. És de planta circular, i mesura 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la part del darrera, parcialment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una doble llinda plana superposada a l'interior per iniciar la volta, i lleixa exterior. Els brancals són rectes però amb una inclinació interior. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,60 metres i interior màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,73 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva una part del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior destaquen un total de 4 tinells sobreposats de dos en dos i a tocar els uns dels altres molt ben executats, recordant les gàbies de conills. No té cap espitllera. | 08053-222 | Les Casetes - Santa Maria del Vilar | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6355100,1.8670800 | 405640 | 4609928 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45319-foto-08053-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45319-foto-08053-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45319-foto-08053-222-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9283. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45320 | Barraca de ca la Filomena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-filomena | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat el seu estat de conservació és per ara bo, cal desbrossar el seu voltant i tallar els arbusts com la mata que creix arran de la barraca. Les seves arrels i brancades poden provocar el seu enfonsament. | Barraca ubicada en els camps del mas Puig. Un cop passat el cementiri municipal, en el punt quilomètric 1 de la carretera BV.1273, cal agafar un trencall a mà esquerra que mena fins a les casetes d'en Puig. Uns tres-cents metres, a mà dreta es veuen unes feixes ermes, amb ullastres i ametllers. La barraca es troba a mitja alçada, al costat d'un ametller mort. Es tracta d'una construcció aïllada, sense recolzament al marge. És de planta circular, que mesura 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la part del darrera, parcialment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,84 metres i mínima interior de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva una bona part del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i sèdums que ajuden a mantenir la terra. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08053-223 | Les Casetes - Santa Maria del Vilar | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6356100,1.8644200 | 405419 | 4609942 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3305. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45321 | Barraca de la vinya de cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-jepet | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El seu estat de conservació és excel·lent degut al manteniment que en fan, ja sigui el seu propietari o els pagesos que cultiven els horts adjacents. | Barraca de pedra seca ubicada en un revolt del camí de terra que mena als horts de les Casetes del Puig. Un cop passat el cementiri municipal, en el punt quilomètric 1 de la carretera BV.1273, cal agafar el primer trencall a mà esquerra. La construcció es troba allí mateix, en ple revolt. Es tracta d'una construcció aïllada, recolzada al marge. És de planta circular, i mesura 2'80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a les primeres fileres , principalment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda plana i una lleixa al damunt. Destaca la data gravada a la llinda amb l'any probable de construcció: 1881; entre els dos vuits hi ha gravada un creu. Els brancals són rectes. Mesura 1'45 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0'90 metres i mínima interior de 0'60 metres. Els murs tenen un gruix de 0'80 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva el voladís i el recobriment de terra i algunes plantes herbàcies i sèdums que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior es conserven tres tinells superposats. El del mig mesura 0'48 metres de fons per 0'60 metres d'alçada per 0'45 metres d'amplada. Té una espitllera orientada a l'est molt ben executada. Al seu interior hi ha una taula baixa feta de fusta amb uns bancs fets amb tronxos tallats a partir d'una biga de fusta melis tallada a la mateixa mida. | 08053-224 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6348000,1.8661700 | 405563 | 4609851 | 1881 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45321-foto-08053-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45321-foto-08053-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45321-foto-08053-224-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3306. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||
| 45325 | Tina dels Furriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-furriols | AA. VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Col. Llibres de la Muntanya, 11. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. | XVIII-XIX | No conserva la coberta i presenta una esquerda de dalt a baix per la façana sud possiblement com a conseqüència del darrer incendi, i algun romaní damunt dels murs que cal treure amb molta cura perquè les arrels no malmetin i provoquin l'enderroc progressiu de la tina. També caldria tallar un exemplar relativament jove de pi blanc ubicat a tocar de la façana est per evitar que no malmeti el mur amb les branques i arrels.Destaca la gran quantitat de restes ceràmics localitzats pel corriol i capdavall de la tina fins a la barraca, tractant-se de vores de plat, nanses, fons d'olles i altres recipients, en ceràmica blava, verda i comuna. | Tina aïllada, ubicada a la carena de Comauba, a mà esquerra, baixant per un corriol. Construïda en pedra i cairons de ceràmica i excavada aprofitant una cinglera i integrada al marge. El paisatge actual difereix molt del que ha conegut la tina. Un bosc de pi blanc i alzina amb brolla de romaní envolta tot el paisatge que havia estat plantat amb vinya. Per sota mateix d'ella s'obra una vall marjada amb una barraca de vinya a molts pocs metres. Les vistes des d'aquest indret són espectaculars, amb el cim del Puigsoler (524 metres) que fa de termenal amb Sant Vicenç de Castellet, el mas del Lledó per sota mateix de la Serra de l'Obaga Fosca i la muntanya de Montserrat al fons. La tina és de planta mixta amb el dipòsit circular (mesura 2,80 metres de diàmetre per una fondària de 2,50 metres). Només el mur de sortida de la boixa és recte. L'exterior està construït amb pedra extreta de la mateixa cinglera, presa amb morter de calç, mentre que l'interior de la tina està folrada amb cairons vidriats, de tonalitats vermelloses, lleugerament corbades. La part superior no es conserva (murs amb coberta en falsa cúpula i per damunt una capa atapeïda de terra i pedruscall per impermeabilitzar-la) però si els pilars de la base dels brancals que aguantaven la porta i donaven accés al brescat o post. El brescat consisteix en uns taulons de fusta d'un cert gruix i un pèl separats entre ells, que anaven col·locats a la part superior de la tina, entre la penúltima i la última filada de cairons, en una lleixa de 10 a 12 centímetres de fondària. Aquí es disposava el raïm que els homes, agafats d'una corda que penjava de la biga de fusta, anaven trepitjant fins que el most s'escolava per entremig dels taulons cap a l‘interior del cup. En el parament de la façana sud, de 3,40 metres d'amplada, s'observen dues boixes (es tracta d'una pedra foradada d'un costat a l'altre que permetia buidar la tina), una superior, a dalt de tot i una a la part baixa, al costat d'un doble tinell. Només la darrera va servir per extreure el most o el vi fermentat de l'interior de la tina. La que està col·locada a dalt de tot ha estat reaprofitada com a pedra de construcció. | 08053-228 | Serra de Comauba | La importància del cultiu de la vinya, es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. Al segle XIV, la paraula tina havia substituït la paraula cup, al Bages. Però nosaltres hem detectat que a Castellbell i el Vilar es manté la paraula cup; sobretot en els que estan a l'interior de els cases. La informació de la documentació dels segles XIV i XV no indica si les tines són de fusta o de pedra, però segons la bibliografia, en aquesta època serien excavades a la roca, perquè sinó no s'esmentarien en els inventaris. A mesura que passen els anys aquesta tendència es va capgirant fins que en el segle XVII són una part molt petita d'inventaris on es troben tines. L'explicació la trobem en que ja es comencen a construir tines de pedra i formaven part dels béns immobles de la casa i, per tant, no es detallaven. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. Les tines que ens han arribat permeten xafar el raïm i emmagatzemar per la fermentació. El raïm s'abocava damunt els posts o brescat on s'aixafava amb els peus. Del sostre de la tina, penjava una corda on el pagès s'agafava mentre trepitjava i així feia més força. Després es llençava la brisa dins la tina per fermentar el most. Es tractava d'una fermentació alcohòlica i durava unes tres setmanes. Quan el vi era fet es buidava la tina per la boixa. La brisa restant s'havia de premsar per aprofitar el vi que hi tenia. Això es feia amb una premsa. | 41.6610000,1.8928000 | 407819 | 4612731 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45325-foto-08053-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45325-foto-08053-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45325-foto-08053-228-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les tines són construccions de planta rodona o quadrada, fetes a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada a l'interior amb cairons o grans rajols de ceràmica de color vermellós o verdós. En el seu interior s'hi col·locava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. Es construïen al costat de la vinya per guanyar temps en el transport. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45330 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malauradament el fons de la barraca s'ha enfonsat i per allí s'hi filtra la pluja, la qual cosa pot fer perillar la construcció. Caldria recuperar la barraca i desbrossar la totalitat de la vegetació que l'envolta perquè torni a tenir el seu aspecte originari. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant orientat a migdia de la carena de Comauba. Està integrada al mur de pedra seca. Totalment envoltada de vegetació, arbustiva i arbòria, el seu accés cada vegada és més complicat. És de volta de canó, amb la planta rectangular, de 3,60 metres de fons per 2,10 metres d'amplada. La façana és massissa, feta amb blocs de pedra força regulars i calçats amb pedruscall. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i una lleixa exterior al damunt. La llinda emprada és un arc de descàrrega que suporta la pressió de la volta. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. A mà esquerra, hi ha un tinell molt ben construït que mesura 0,43 metres per 0,53 metres per una alçada de 0,33 metres respectivament. El mur posterior de la barraca s'ha enfonsat, probablement degut a les arrels dels arbres que hi estan creixent al seu voltant, i això fa perillar tota l'estructura. La coberta exterior conserva el recobriment de terra amb pedruscall. A mà dreta de la façana, té una escala volada amb tres graons de pedra que sobresurten per permetre l'accés a la feixa superior. Aquesta barraca té una particularitat que la fa potser única al municipi de Castellbell i el Vilar; es tracta del sistema constructiu emprat, que consisteix en una volta de canó. Per construir-la calia pujar les parets laterals i després omplir l'espai interior amb terra per donar-li la forma necessària. Un cop compactada es començava a construir la volta per filades , alternativament, amb pedres més o menys regulars. Els espais buits deixats per les pedres a l'exterior s'omplien amb falques de pedra col·locats a pressió, a una maceta. Un cop finalitzada, es reforçaven els murs laterals, per contrarestar la pressió cap a l'exterior. Finalment s'extreia la terra, que s'aprofitava per col·locar per damunt de la coberta i evitar així les filtracions d'aigua. | 08053-233 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6586800,1.8925000 | 407790 | 4612473 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14354. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45331 | Barraca del Puigsoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puigsoler | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria desbrossar el seu voltant immediat, creant un corriol d'accés i mantenir en bon estat la coberta i el voladís per evitar el seu enfonsament. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant de migdia del turó de Puigsoler (524 metres), que fa de termenal amb Sant Vicenç de Castellet. Està envoltada de vegetació arbustiva a base de mata i bruc i brolla de romaní. Al davant mateix de la façana i a la dreta del marge hi creixen un parell d'exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) que fan perillar la seva existència. Està construïda dins del marge, amb la façana alineada al mur de pedra que aguanta la feixa superior, a mena de contraforts. És de planta quadrada, de 2,20 metres de costat, amb un tinell arran de terra perquè el càntir es mantingui fresc. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i una lleixa interior al damunt. Degut a la pressió de la coberta, la llinda exterior és doble, superposada, la qual permet repartir la pressió de la volta. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva parcialment el voladís que permet protegir la façana de les filtracions d'aigua de pluja i la coberta de terra amb pedruscall. La lleixa interior està plena de branquillons i trossos de fusta, tal vegada per permetre aixoplugar-se als caçadors o caminants i fer una mica de foc al seu interior. | 08053-234 | Turó del Puigsoler | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6657200,1.8924500 | 407796 | 4613255 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45331-foto-08053-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45331-foto-08053-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45331-foto-08053-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 2954. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45336 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La presència de mata al seu voltant i creixent a l'interior han provocat l'enderroc de la coberta. | Barraca aïllada, construïda en un revolt a mà dreta, a tocar del camí que va des del Lledó en direcció al Grau . Està gairebé enderrocada. Per les restes conservades sabem que és de planta rodona, de 2,20 metres de diàmetre, amb una porta orientada al sud, (amplada d'1,05 metres) de la qual queden parcialment els brancals rectilinis. La llinda, plana, està al terra, al davant mateix de la porta. A mà esquerra s'endevina un tinell. El gruix dels murs conservats és de 0,60 metres. | 08053-239 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6606300,1.8864000 | 407285 | 4612696 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45336-foto-08053-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45336-foto-08053-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45336-foto-08053-239-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45347 | Barraca del turó de Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-colomer | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No conserva la coberta. | Barraca de pedra seca ubicada a mà esquerra, baixant un corriol, un cop passada les feixes i la masia de Morrolius. S'hi accedeix un cop finalitza la carretera que puja de Sant Cristòfol, la BV-1122 en direcció a la Calcina. A mà esquerra, neix un camí de terra, de l'amplada de pas de vehicle que travessa pel vessant sud, el turó de Morrolius, i perfilant la carena s'arriba a una solera de pedra on els Pistonuts hi planten cada any el pessebre. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant un replà natural del terreny. És de planta circular, mesura dos metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són molt irregulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció. Els rocs estan calçats amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. Però la irregularitat de la pedra, per manca de manteniment, ha provocat segurament el seu enfonsament. La porta està orientada al sud, amb una llinda, plana i els brancals rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades s'ha enfonsat pel centre i conserva una bona part de l'arrencada. El voladís que protegeix la filtració per degoteig dels murs de les aigües pluvials ha caigut, i els murs de la corona exterior estan cedint. Té una espitllera orientada al nord-oest i es conserva encara un tinell | 08053-250 | Morrolius | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6347700,1.8380500 | 403221 | 4609878 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45347-foto-08053-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45347-foto-08053-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45347-foto-08053-250-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8398. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45352 | Cal Joan del Plaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-del-plaia | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/10/cal-joan-del-plaia.html?q=joan | XIX | Casa de pagès als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, a tocar de la BV-1122. És de planta rectangulat i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista i parcialment arremolinada. Les obertures es disposen seguint diversos eixos asimètrics. En el principal s'alinien la porta d'accés, un balcó en el primer pis i una balconada més ampla en el segon. Totes de llinda plana. A la planta baixa hi ha una petita porta lateral que deixa veure la volta de pedra interior. Adossat a la façana de ponent hi ha un passadis. Al damunt un afegit amb coberta d'un únic aiguavés, que s'hi accedeix per una escala exterior. | 08053-255 | Veïnat de Sant Cristòfol | Casa de Sant Cristòfol, construïda vers el 1830 per algun descendent del mas Plaià. Ampliada en diverses reformes, l'any 1974 es transformà la pallissa en un altre habitatge i per tant ara hi ha dues cases. Durant molts anys sota la volta del portal hi hagueren instal·lades les bústies del poble de Sant Cristòfol. | 41.6429400,1.8160100 | 401398 | 4610811 | 1830 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Disposa de pou i dues tines. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45353 | Cal Jepet del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-del-ros | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-jepet-del-ros.html?q=joan | XIX | Casa de pagès als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, a tocar de la BV-1122. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. Els paraments són de pedra vista, però ha estat reformada i s'ha modificat lleugerament l'aspecte original, engrandint obertures i afegint diverses marquesines de teules. | 08053-256 | Veïnat de Sant Cristòfol | Masia edificada per descendents del Ros. L'any 1980 s'hi establí un restaurant que fou regentat en la seva primera etapa per Jaume Pastallé, popularíssim presentador del programa de TV3 'Bona Cuina'. | 41.6432700,1.8156800 | 401371 | 4610848 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jepet és un diminutiu de Josep. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45368 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La caiguda de la llinda, segurament per fissura i posterior trencament, ha comportat un moviment estructural que està provocant el seu enfonsament. Sense les mesures de conservació necessàries, s'acabarà enfonsant. | Barraca de pedra seca ubicada en terres del Grau. S'hi accedeix baixant per un corriol que neix enfront del camí de bast que puja fins al mas i ressegueix la riera de Rellinars. Està situada a mà dreta, a tocar del camí, molt a prop de l'abocador de terres de la carretera E-9 C-16, envoltada de brolla de romaní i pi blanc. És de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,5 metres i adossada al marge natural que presenta el terreny. Els rocs més grossos es troben situats a la base i als brancals que conformen la porta per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest. Tenia una doble llinda, plana, amb els brancals rectes. Malauradament l'exterior ha cedit , provocant el despreniment d'una part del brancal esquerra i la part de la coberta més immediata a la porta d'accés. Mesura 1,00 metre d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,70 metres i interior de 0,45 metres. El gruix de murs oscil·la entre els 0,55 i 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament, Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua de pluja cap a l'interior dels murs, i la terra lligada amb pedruscall. A l'interior, a mà esquerra hi ha un tinell doble, superposat i una espitllera orientada al sud. | 08053-271 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6413200,1.8738900 | 406216 | 4610566 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45368-foto-08053-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45368-foto-08053-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45368-foto-08053-271-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14143. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45372 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria restaurar la coberta ja que la barraca forma part d'un sector del municipi on els elements arquitectònics s'harmonitzen totalment amb el paisatge i fan d'aquest espai únic, amb el meandre del riu Llobregat per sota mateix i la muntanya de Montserrat al fons. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grau, un cop deixat enrere el mas abandonat del Grauet, després d'un revolt, a mà esquerra del camí. Al davant hi ha unes feixes allargassades, seguint l'orografia del terreny on encara es poden veure arrenglerats els ametllers de la propietat. La barraca està situada a mitja alçada, en un turonet de 321 metres d'alçada. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda en el queixal retallat de la roca sorrenca. És de planta quadrangular, de 2,20 metres de costat (mides preses a l'interior), mentre que el perímetre exterior mesura 3,10 per 3,00 metres respectivament. Els blocs de pedra són grossos, sobretot els de la façana principal, amb els escaires i els brancals més ben treballats. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada al sud, amb una llinda doble, monumental força irregular per la part superior i més planera per la inferior. Mesura 1,05 metres d'alçària per 0,55 d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 55 centímetres. La coberta, feta amb volta per aproximació de filades, està aparentment molt ben executada, però ha perdut la volta de tancament que està enfonsada a l'interior de l'habitacle. A l'interior es poden observar les pedres cantoneres, perfectament simètriques i de grans dimensions degut a que la volta empeny cap els cantons i cap avall. Per desgràcia manca tancament fa perillar de manera inquietant la seva preservació. El voladís o ràfec es conserva gairebé intacte. No té espitlleres. Al seu interior destaca un banc de pedra realitzat amb les pedres de fonamentació del mur oest i un segon banc que ocupa tota la llargària del mur orientat al nord retallat a la roca. Conserva dos tinells simples executats arran de terra. | 08053-275 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6441000,1.8698800 | 405886 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45372-foto-08053-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45372-foto-08053-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45372-foto-08053-275-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14147. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45373 | Barraca del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grauet | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la mateixa vegetació no l'acabi ensorrant i reforçar la corona exterior de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grauet, un cop passada la casa, en uns antics bancals, a mà esquerra del camí que mena des del mas abandonat del Grauet fins al mas Grau. Hi ha un corriolet del pas d'una persona que surt del marge del camí i per on es pot avançar decantant la brolla creixent de romaní. En aquest indret ben assolellat a més de la brolla s'hi està expandint un bosc de pi blanc, que en competició amb càdecs i cirerer d'arboç, dificulten la localització de la construcció de pedra. És de planta circular, de 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una única llinda plana i els muntants massissos. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 0,60 m. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta és de volta per superposició de filades. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, però no el voladís que la protegeix de les filtracions d'aigua en cas de pluja ni la terra o argila premsada característica. A l'interior, a mà dreta de l'entrada, hi ha un tinell arran de terra i al seu costat s'hi ha col·locat una taula i un banc de pedra. El despreniment d'un o varis rocs de la corona ha deixat una finestra per on entra la claror. Té dues espitlleres orientades al sud-oest i a l'oest respectivament. | 08053-276 | El Grauet | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6449300,1.8671300 | 405658 | 4610974 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45373-foto-08053-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45373-foto-08053-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45373-foto-08053-276-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14148. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45374 | Barraca del Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat ser una barraca excepcional, li falta la llosa de tancament i desbrossar la vegetació de l'entorn per tal de no malmetre-la. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grauet, un cop passada la casa, a mà dreta del camí que mena des del mas abandonat del Grauet fins al mas Grau. Per sota de la barraca transcorre l'autopista C-16 , en el punt quilomètric 41. Malgrat es troba a tocar del camí, passa totalment desapercebuda degut a que queda per sota del nivell de rodament. Està situada en una petita pedrera, i la talla i disposició perfecte dels carreus emprats fa suposar que hauria estat construïda per picapedrers. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda en el queixal deixat pel retall de la roca. És de planta quadrangular, de 2,70 per 2,60 metres respectivament (mides preses a l'interior), mentre que el perímetre exterior mesura 3,60 per 3,50 metres. Els blocs de pedra són molt regulars, ben retallats i escairats, amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada al sud, amb una llinda doble i plana, amb una lleixa interior i els brancals rectes; també disposa de marxapeus, que impedeix l'entrada de terra i aigua d'escorrentia a l'interior. L'amplada és de 0,75 metres per 1,45 metres d'alçària. Els murs tenen un gruix de 50 centímetres. La coberta, feta amb volta per aproximació de filades, està molt ben executada, amb les pedres de tancament disposades regularment i totes elles respectant unes mides molt concretes. A l'interior es poden observar les pedres cantoneres, perfectament simètriques i de grans dimensions degut a que la volta empeny cap els cantons i cap avall. Per desgràcia manca la llosa de tancament del caramull que fa perillar de manera inquietant la seva preservació. El voladís o ràfec es conserva gairebé intacte, mentre que la coberta de terra ha desaparegut totalment per la manca de manteniment. Conserva una espitllera orientada al nord, dos tinells simples i un de doble a més de pica o menjadora quadrada, entrant a mà dreta (actualment és plena de terra) i varies pedres molt ben retallades que serveixen de banc a l'interior. | 08053-277 | El Grauet | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6451500,1.8653500 | 405510 | 4611001 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45374-foto-08053-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45374-foto-08053-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45374-foto-08053-277-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14149. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45378 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca presenta un enfonsament gairebé total de la coberta i dos enderrocs a nivell de la corona, un per la part de ponent i l'altre per la de migdia. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a l'extrem sud est de la Carena de Comauba, al damunt d'un turó de 381 metres d'alçada. Per la banda de ponent hi ha el camí que mena al Lledó i al Raval del Clot i per la banda de migdia, el camí que mena a la Serra, en terme de Rellinars. Està parcialment enderrocada. Degut a la vegetació arbustiva (Lentiscus pistacia) ha caigut una part de la corona de ponent i la coberta s'ha enfonsat. Només en queda l'arrencada de la volta situada damunt de la llinda plana (doble), que encara es conserva i del costat dret de la barraca. El seu diàmetre interior és de 2,15 metres, mentre que la porta d'accés mesura 1,25 metres d'alçada per 0, 65 metres d'amplada màxima i 0,50 metres de mínima. Els gruixos dels murs oscil·len entre 0,60 i 0,70 metres. A l'interior encara visibles, es conserven les restes d'un fumeral, un doble tinell que arrenca des del terra i dues espitlleres que estaven orientades cap al sud-est i cap al nord-oest respectivament. | 08053-347 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6570400,1.8871300 | 407341 | 4612297 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45379 | Barraca del camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-serra | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Coberta parcialment enfonsada | Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord-oriental del municipi de Castellbell i El Vilar, en el vessant septentrional del torrent de les Pasteres, a mà dreta, per sota el marge del camí que va a la Serra. S'hi accedeix baixant directament per un costat del marge, entremig de la brolla de romaní. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Està adossada al marge de terra. La pedra emprada per a la seva construcció és de mida irregular, sense desbastar i falcada amb pedruscall. La porta d'entrada té una sola llinda, plana. Els muntants són verticals. Amb la boca més ample que l'interior per arrecerar-se del vent. Mesura 1,15 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada. El gruix dels murs és de 0,60 metres. La coberta està realitzada per superposició de filades concèntriques, però en manca la part central, per on creix un arbre. A l'interior es conserven dos tinells, un a mà esquerra, sobreelevat i el segon construït arran de terra. No té cap espitllera. | 08053-348 | Camí de la Serra | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6536800,1.8904300 | 407611 | 4611920 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45383 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Entorn i estructura deteriorada. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, resseguint el camí que va des de cal Miquel en direcció a la Foranca, pel seu vessant esquerre, en els límits del terme de Castellbell i el Vilar. La barraca està situada per sota mateix del marge, amb l'eix paral·lel al mur de pedra, molt amagada per la vegetació. És de planta mixta, d'1,70 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats són irregulars, falcats amb pedruscall per donar estabilitat a la construcció. Té una porta orientada al sud-oest, amb una sola llinda, plana (es tracta d'una llosa plana de dimensions considerables). Els brancals són rectes. Mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva parcialment i ha perdut tot recobriment de terra i pedruscall de l'exterior. Destaca una finestra quadrangular oberta al fons de la barraca i orientada al nord-est. | 08053-352 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6451600,1.8846000 | 407113 | 4610981 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45384 | Barraca del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cellers | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca en si és ferma, però caldria refer la coberta per protegir-la d'un esfondrament inevitable amb el pas del temps. | Barraca de pedra seca ubicada en el sector de Cellers, a mà dreta del camí de Cellers a les Comes. Per accedir-hi cal entrar des de la carretera B-122 en terme de Rellinars a la propietat del mas Cellers. Una part d'aquest vessant, orientat a migdia, pertany al terme de Castellbell i el Vilar. Està adossada al marge d'una feixa erma, (després de l'últim incendi ha deixat pas al creixement d'una brolla espessa de romaní amb pi blanc) a mà dreta, a una dotzena de metres, per sobre del camí. La volta s'ha enfonsat i l'enderroc ha quedat a l'interior de la construcció. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció de la corona exterior són grans, força irregulars, poc o gens desbastats, falcats amb pedra de mides variades per donar estabilitat a la construcció. Destaquen els rocs emprats en la construcció dels brancals o muntants i la llinda exterior. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda, plana, sense desbastar. Els muntants conserven una certa verticalitat. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i una mínima de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades sense la clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva gairebé sencer, ben fet, amb lloses planeres i també el recobriment parcial de terra i pedruscall. Al seu interior destaca un doble tinell superposat entrant a mà dreta, i una lleixa interior aprofitant l'arc de descàrrega interior. Té una espitllera ben quadrada, orientada a l'est. | 08053-353 | El Cellers | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6453500,1.8896900 | 407537 | 4610996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3343. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45389 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-11 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | L'entorn immediat farcit de vegetació l'acabarà ensorrant i caldria reforçar la corona exterior de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del mas Grau. Un cop passada la casa, s'arriba a la cruïlla del forn de calç. Cal continuar a mà esquerra, pel camí de la Serra del Clot que mena al Lledó i al raval del Clot. La barraca es troba a mà esquerra, a pocs metres del camí, damunt d'un marge, en unes terrasses força planeres actualment ermes. La construcció és de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i els muntants massissos (la llinda exterior té la forma d'un arc de descàrrega, mentre que la interior és totalment plana). Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres a l'interior i 0,83 metres a l'exterior. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per superposició de filades. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, i parcialment la terra premsada característica que la impermeabilitza. També ha perdut algunes de les lloses planes del voladís, indispensable per protegir-la de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Té dues espitlleres orientades al nord-oest i a l'est respectivament. | 08053-283 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6475800,1.8756300 | 406370 | 4611259 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45389-foto-08053-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45389-foto-08053-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45389-foto-08053-283-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14258.Aquestes terrasses van patir un incendi ara fa aproximadament una quinzena d'anys. Els pins que havien crescut degut a l'abandonament de la vinya van desaparèixer. Actualment creix una brolla de romaní amb presència de mata que malmet murs i barraques amb les arrels i brancades. En el cas de la barraca, un pi va desplomar-se al costat mateix. El desarrelament va comportar un moviment de la fonamentació de la barraca, que presenta una esquerda per la part posterior. Sense mesures preventives, cal tenir present que el seu ensorrament serà inevitable. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45394 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-16 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Mantenir els murs nets de vegetació és fonamental per a la preservació d'aquets elements patrimonials lligats a la producció de vinya i oliva. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres fins a trobar el camí de bast del Grau. Està construïda al capdamunt d'unes feixes estretes del vessant esquerra del torrent del Grau, que desaigua a la Riera de Rellinars, damunt d'una solera rocallosa. S'hi accedeix des del mateix camí però també a partir d'una escala marjada ubicada per sota mateix de la construcció. És de planta circular, d'1,95 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud, amb una doble llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,23 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,48 metres i mínima de 0,34 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment característic de terra i pedruscall. A l'interior, entrant a mà dreta hi ha un tinell, arran de terra. No té espitlleres. Al dessota mateix de la barraca hi ha un marge de pedra seca construït amb pedra irregular amb una escala volada, formada per sis graons de pedra de mides considerables, sense desbastar. Els tres primers, estan fonamentats en el retall de la terra, recolzats els uns amb els altres i els tres superiors, encara que recolzats, ja s'inclouen el marge de pedra | 08053-288 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6447600,1.8761900 | 406412 | 4610946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45394-foto-08053-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45394-foto-08053-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45394-foto-08053-288-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10328. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45395 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-17 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada per sota el marge esquerre del corriol que va directament a la font de la Foranca, en la cruïlla amb el camí que mena a Can Miquel. Per trobar-lo, cal entrar per la carretera B-122 que va de Rellinars a Castellbell i El Vilar, passat el punt quilomètric 19,200, a mà dreta. Està adossada al marge del camí i construïda damunt d'una solera de pedra, amb l'eix paral·lel al mur i situada al capdamunt d'unes feixes amb força pendent que donen al torrent de les Pasteres. És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats són força irregulars, falcades amb pedra de mides variades per donar estabilitat a la construcció. Destaquen els rocs emprats en la construcció dels brancals o muntants i la llinda exterior. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana, sense desbastar. Els muntants conserven una certa verticalitat. Mesura 1,00 metre d'alçada per una amplada màxima de 0,80 metres i una mínima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva parcialment i ha perdut tot recobriment de terra i pedruscall de l'exterior. Al seu interior destaca un doble tinell superposat entrant a mà dreta i un de senzill a l'esquerra. Té una espitllera orientada al nord i un muret de pedra amb funció de pedrís per seure, de cinquanta centímetres d'alçada mig colgat per la terra del marge. | 08053-289 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6452800,1.8804900 | 406771 | 4610999 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45395-foto-08053-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45395-foto-08053-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45395-foto-08053-289-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7174. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45400 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | L'interior està força brut. | Barraca de pedra seca ubicada en un cap de mur, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. La barraca es troba a mà esquerra, molt a prop del camí, envoltada d'ametllers. És de planta quadrada, amb l'eix de la barraca paral·lel al mur. L'interior mesura 2,30 metres de costat mentre que l'exterior mesura 3,20 per 3 metres de costat respectivament. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Amb posterioritat s'han rejuntat algunes de les pedres amb fang posat directament amb la mà. La porta, orientada al sud-oest, està desplaçada cap a l'esquerra de la façana principal i té una única llinda plana. Els brancals són rectes, més ben desbastats (tot i que per la banda dreta, la llinda es recolza directament al mur). Té una porta de fusta feta amb taulons. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. El cobriment de terra i el voladís es mantenen gairebé intactes. No s'observa cap espitllera, però destaca un tinell entrant a mà dreta. Per la part posterior té un banc fet de pedra de la mateixa llargària que el mur. Resseguint el mur on hi ha adossada la barraca, uns vuit metres abans, hi ha un dipòsit o cisterna excavada dins del marge. Mesura 1,20 de costat i el mateix de fondària. Està arrebossat amb morter i a excepció de la zona d'extracció de l'aigua amb galledes, l'altra part de la coberta es compon d'unes lloses de pedra per sota de les quals s'ha fet una volta de maó pla. La part frontal està construïda amb maó i per sota té un sobreeixidor que en cas d'acumulació d'aigua la desvia per un regueró cap els ametllers. | 08053-294 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6558400,1.8698800 | 405903 | 4612183 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45400-foto-08053-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45400-foto-08053-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45400-foto-08053-294-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3156. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45404 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-6 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Aquesta barraca està molt ben executada. Malauradament és un exemple més del resultat de la manca de manteniment i l'abandonament progressiu del camp. | Barraca de pedra seca ubicada a tocar del corriol, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. La barraca es troba en el vessant orientat al sud-est del turó de Can Joan Domingo, al capdamunt d'unes feixes emboscades de pi blanc . És de planta circular, parcialment construïda damunt de la roca i mesura 2,00 metres de diàmetre interior. Aprofita l'orografia natural del terreny per adossar-se lleugerament al marge. Els rocs han estat desbastats; els més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda plana, i els brancals rectes. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada exterior de 0,70 metres i interior de 0,50 metres respectivament. De la portella de fusta només en queden les dues frontisses collades a la paret. Els murs tenen un gruix de 0,60 a 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra i el voladís es mantenen gairebé intactes a excepció d'un despreniment per la part posterior provocat per les branques d'una mata (Lentiscus pistacia). Al seu interior hi ha un tinell arran de terra. Té una espitllera orientada a l'oest. La llosa que cobreix la lleixa exterior situada al damunt de la llinda fa ofici d'element de descàrrega de la volta. | 08053-298 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6556500,1.8721300 | 406090 | 4612159 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45404-foto-08053-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45404-foto-08053-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45404-foto-08053-298-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3160. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45405 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-7 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada en un cap de mur, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. És de planta quadrada, excavada en el marge. L'interior mesura 2,45 metres de costat mentre que l'exterior mesura 3,50 metres de costat respectivament. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Al davant de la barraca hi ha restes de fustes i ferralla que corresponen a un tancat més modern amb una parra que li feia ombra a l'estiu. La porta, orientada al sud-oest, està desplaçada cap a la dreta de la façana principal i té una única llinda plana, monumental. Els brancals són rectes, més ben desbastats (tot i que per la banda dreta, la llinda es recolza directament al mur). Té una porta de fusta feta amb taulons. Mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,75 metres. Per entrar-hi cal baixar un graó de pedra. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. El cobriment de terra i el voladís es mantenen intactes. No s'observa cap espitllera, però destaquen els dobles tinells superposats construïts aprofitant la cantonera. | 08053-299 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6558800,1.8713100 | 406022 | 4612185 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45405-foto-08053-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45405-foto-08053-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45405-foto-08053-299-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3161. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45406 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-8 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa deixant el camí del Padró a mà dreta i agafant el camí de la Font del Lledó. La barraca es troba a mà esquerra, al mig d'un camp d'ametllers conreat amb alfals. Es tracta d'una barraca aïllada, recolzada parcialment en un muret gairebé imperceptible per un dels costats. És de planta circular; mesura 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, de factura irregular i poc o gens desbastats. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'oest, amb una única llinda plana, i els brancals rectes. Al mig del brancal esquerra, s'hi ha collat amb ciment dues frontisses de ferro que aguanten una portella de fusta, amb restes de pintura blava. Mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra exterior i pedruscall es manté gairebé intacte. El ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja es conserva íntegrament. A l'interior, a mà dreta en relació a la porta hi ha un doble tinell superposat, no massa grans; el primer d'ells arran de terra. Hi ha dos ametllers d'una setantena d'anys a ambdós costats de la barraca. | 08053-300 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6542700,1.8701300 | 405921 | 4612008 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45406-foto-08053-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45406-foto-08053-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45406-foto-08053-300-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3162. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45410 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-12 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No conserva la coberta ha estat transformada i caldria netejar la coberta dels plàstics recremats i de la ferralla. | Barraca de pedra seca ubicada en un turó de 320 metres d'alçada que conforma la Serra de l'Obaga Fosca, pel seu extrem més occidental. Des d'aquest indret completament rocós, i planer hi ha un domini del paisatge de 360 graus. S'hi pot arribar seguint la carena de la serra des del Lledó però també pujant pel camí del Grau, des de Sant Vicenç de Castellet, sense deixar-lo i en arribar a una solera de roca molt planera, pujar cap el capdamunt del turó. Al seu voltant hi ha brolla de romaní amb mata i algun exemplar de pi blanc amb càdec. És de planta circular amb un diàmetre interior de dos metres. La porta està orientada al nord-oest i conserva dues espitlleres originàries orientades cap el nord-oest i cap nord-est respectivament i un tinell senzill. Sobta però, en observar que tant la porta com els murs han estat realçats en 0,85 metres i la llinda originària s'ha reaprofitat col·locant-la al capdamunt. A l'interior es pot veure molt bé l'arrencada originària de la volta. En aquest realçament força groller s'hi va construir una espitllera rectangular orientada al sud-oest. La diferència en la col·locació de les pedres de tota l'estructura és evident. Originàriament es tracta d'una barraca no massa alta, amb una obertura de porta d'1,15 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada i un gruix de murs de 0,65 metres (mentre que realçada fa 1,70 metres d'alçada). La coberta no hi és des de fa molts anys i en lloc de la volta de pedra, al damunt dels murs hi ha uns travessers de ferro i fusta reaprofitats, amb uns vells plàstics al damunt, en un estat deplorable. A l'esquerra de la porta dissimulat per un càdec de dimensions considerables hi ha una trinxera arrodonida. Està excavada al sòl i protegida per un mur de pedra seca rejuntat amb terra que ressegueix tot el perímetre amb vàries espitlleres (3 de conservades) del qual se'n conserva una alçada de 60 a 70 centímetres. La trinxera mesura 1,30 metres de fondària màxima per 1,80 metres de llargària i 1,20 d'amplada. A una vintena de metres en direcció a la part més alta del turó s'han localitzat dues trinxeres més de les mateixes característiques. La barraca pot haver estat reutilitzada per caçadors. Caldria fer un estudi més acurat d'aquesta zona per tal d'esbrinar amb exactitud l'origen de les trinxeres. | 08053-304 | Serra de l'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6565100,1.8774400 | 406533 | 4612249 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En molts indrets, les barraques varen servir d'amagatalls després de les diferents guerres, sobretot les més amagades i llunyanes dels nuclis poblacionals.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3181. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45411 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-13 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat la barraca és d'una gran bellesa, la presència d'aquest imponent arbust pot provocar en qualsevol moment el seu ensorrament. Caldria doncs, amb molta cura, tallar tota la brancada i deixar assecar les arrels per tal que no torni a rebrotar. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, en unes feixes que hi ha al marge esquerra del torrent del Sot Gran. L'accés és un xic complicat degut al bosc de pi blanc i mata que hi està creixent. Un cop arribats al camp d'ametllers d'en Casals, cal vorejar el naixement del torrent uns dos-cents metres més amunt, seguint el camí i baixar pel dret. La barraca està situada en un cap de feixa, i està gairebé colgada per una mata (Lentiscus pistacia) de grans dimensions i algun bardissar. És de planta quadrangular. L'interior mesura 1,80 metres de costat, mentre que l'exterior fa 2,70 metres de costat. Està integrada al mur. Els rocs més grossos, en general estan ben desbastats i es troben situats a la base, a les cantoneres i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-oest, està centrada a la façana principal amb una doble llinda, lleugerament arcada per la part superior. Destaca la data gravada de 1827. Els brancals són rectes i denoten solidesa i també té marxapeus. Mesura 1,23 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,70 i màxim de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Malgrat la impressionant brancada conserva el voladís. Al mur frontal hi ha un tinell A l'altre costat del torrent hi ha una altra barraca amb el mateix any de construcció i estil de gravat igual. Les mides són idèntiques. | 08053-305 | L'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6564900,1.8745900 | 406296 | 4612250 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45411-foto-08053-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45411-foto-08053-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45411-foto-08053-305-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3182. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45415 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | En unes fotografies datades del 24 de desembre del 2016 que es poden observar a la pàgina Web de l'Observatori del Paisatge, es veu la barraca completament envoltada de vegetació. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a l'extrem sud est de la Carena de Comauba, baixant per un corriol que comunica des de ponent, el camí del Clot o del Lledó amb el camí de la Serra per la banda de migdia. Està en molt bon estat de conservació sobretot d'ençà que l'indret ha estat desbrossat i la barraca netejada. És de planta circular, amb un diàmetre interior és de 2,10 metres. Està adossada a un marge de pedra seca. La porta, orientada al sud, mesura 1,10 metres d'alçada per 0, 55 metres d'amplada. Té una triple llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,50 metres. Té caramull amb fumeral, i tres tinells; un de doble, superposat que arrenca des del terra i un tercer a mà dreta. També té una espitllera orientada a l'est. | 08053-309 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6567000,1.8878800 | 407403 | 4612259 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14356. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45416 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-19 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Bellpuig. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí de la Serra del Clot que mena cap al Lledó, un cop passat el forn de calç del Lledó (a mà dreta del marge). Està envoltada de càdec i mata i té un cirerer d'arboç al costat mateix. Des del camí es veu la coberta i des d'aquí ara es pot veure a primera línia el circuit automobilístic de Can Padró. És de planta circular, d' 1,80 metres de diàmetre interior, fonamentada damunt de la roca mare. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una llinda plana i els muntants sense desbastar. Mesura 1,12 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. A la llinda té gravada la data de construcció, 1802, sense cap més detall ornamental. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta està construïda amb la tècnica de la falsa volta. A l'exterior ha perdut bona part del voladís, indispensable per protegir-la de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Té una espitllera orientada al sud-oest. | 08053-310 | Camí del Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6557100,1.8842600 | 407100 | 4612152 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45416-foto-08053-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45416-foto-08053-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45416-foto-08053-310-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les barraques datades són un percentatge molt petit de tot el conjunt. A la comarca del Bages la cronologia s'estén des de 1761 fins a 1949. És per això que donada la seva importància com a testimoni d'aquesta tipologia, caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la vegetació no la malmeti i recol·locar les lloses de la part posterior. Seria aconsellable recobrir la coberta amb terra per impermeabilitzar-la correctament.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45421 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-7 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Marge posterior deteriorat. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. S'hi accedeix enfilant-se pel marge en el punt on una petita depressió marca el terreny, que baixa des de dalt de la carena fins a la riera de Can Padró. Quan plou baixa aigua i per tant cal tenir cura al caminar per damunt de l'herbassar. Des de l'indret es pot veure imponent el mas Lledó dalt de la carena. La barraca es troba recolzada en un mur no massa alt que aguanta l'estret bancal. És de planta rectangular, de 2,40 per 2,00 metres respectivament (mides preses a l'interior). Està fonamentada aprofitant els rocs que afloren naturalment en el terreny. Els blocs de pedra emprats per a la seva construcció són força irregulars deixant els més grossos per als brancals i les pedres cantoneres. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada a l'oest, lleugerament desplaçada del centre amb el llindar recolzat en el mur dret de la construcció. Té una llinda, plana. La porta, orientada al nord-oest, està desplaçada a la dreta. Mesura 1,45 metres d'alçària per 0,70 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta està construïda amb la tècnica de la falsa volta i amb la clau ben visible, i una de les lloses de tancament lleugerament desplaçada . A l'interior, entrant a mà esquerra, a la cantonada, hi ha un fumeral que permet expulsar el fum de la foguera cap a l'exterior. Al fons un triple tinell sobreposat aprofitant l'altre cantonada de la barraca. Un moviment del terreny ha obert un crestall que amb les pluges està provocant el moviment estructural de la barraca, ja que la terra s'escola per sobre i arran de terra del tinell. Té una espitllera orientada al nord-est. | 08053-315 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6580300,1.8865500 | 407294 | 4612408 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45421-foto-08053-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45421-foto-08053-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45421-foto-08053-315-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45431 | Cisterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-0 | XVIII-XIX | Cisterna ubicada al pla de la Panelleta, accedint des de Sant Vicenç de Castellet, deixant el camí del Padró a mà dreta, i agafant el camí de la Font del Lledó a mà esquerra. Només pujar el carrer asfaltat, a mà dreta hi ha una feixa conreada de secà, amb una barraca amb cobert de fibrociment. Al costat de la construcció hi ha un regueró que recull les aigües d'escorrentia. El regueró es troba entre el pla d'ametllers i el tros de terra conreat amb secà. La cisterna està construïda amb lloses de pedra i arrebossada amb morter. És de planta rectangular. Mesura 1,70 metres de llargària per 0,80 metres d'amplada i 0,90 metres de profunditat. La coberta s'ha tancat amb varies lloses de pedra disposades horitzontalment, deixant la boca al descobert. | 08053-325 | La Planelleta | Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o bé que una bèstia caigui dins, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia. També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la 'bouillie bordelaise' és originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització. | 41.6533200,1.8694700 | 405865 | 4611903 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45431-foto-08053-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45431-foto-08053-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45431-foto-08053-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La cisterna es tracta amb tota seguretat d'un element d'aprofitament d'aigua relacionat amb la barraca ubicada a una trentena de metres, per sobre del regueró. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45436 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-19 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada en la seva pràctica totalitat. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a tocar del corriol, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. La barraca es troba en el vessant orientat al sud-est del turó de Can Joan Domingo. És de planta quadrangular, però malauradament només en resta la planta amb una alçada màxima d'un metre d'alçada. L'interior mesura 1,80 metres per 2,20 metres de costat i la porta estava orientada al sud. Els murs tenen una amplada de 0,50 metres La coberta ja fa temps que ha caigut, i un pi blanc creix al seu interior. La brolla aviat l'haurà engolit. | 08053-330 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6550900,1.8720300 | 406081 | 4612097 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45436-foto-08053-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45436-foto-08053-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45436-foto-08053-330-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45438 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-20 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, pujant per un camí a mà esquerra ( un cop hem deixat el torrent del Sot Gran), resseguint una feixa d'ametllers força allargassada. Cal vorejar-la fins arribar a un terraplè. Un cop arribats a un revolt pronunciat cap a l'esquerra, cal deixar el camí per entrar a mà dreta en direcció a una alzina. La barraca, ensorrada, està ubicada al dessota del marge. Era de planta quadrangular, integrada en el marge. Malauradament només es poden veure els dos brancals, dels quals es conserven 0,60 metres. L'amplada entre ells és de 0,60 metres. En direcció est, resseguint el que queda de marge s'observen les restes d'una obertura, ben realitzada, en pedra, que serviria per endreçar les eines de mànec llarg, com el xapo o la perpalina. | 08053-332 | Serra de l'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6585100,1.8797900 | 406732 | 4612468 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45438-foto-08053-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45438-foto-08053-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45438-foto-08053-332-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45442 | Barraca del pla del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-riu-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat no conèixer l'estat real de la coberta, a l'interior, la cúpula sembla estar en bon estat. Tanmateix, és del tot aconsellable, netejar l'interior de la barraca i podar totes les branques perquè no l'acabin enfonsant. | Barraca de pedra seca ubicada en el pla del Riu, una zona cultivable situada al vessant dret del riu Llobregat, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i la del ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida. Per accedir-hi des de la carretera C-55 s'ha de sortir a Sant Vicenç de Castellet i un cop arribats a la rotonda, fer el gir en direcció al polígon industrial el Pla del Riu. Anirem resseguint el riu Llobregat pel seu marge dret en direcció a la resclosa de la fàbrica de Can Serra. La barraca es troba a mà dreta, en un revolt, envoltada de lledoners, entrant per un camí de terra que parteix dues planes conreades de cereals. La línia d'alta tensió hi passa pel damunt mateix. És de planta quadrangular, construïda damunt de la roca i adossada a un marge de pedra. Mesura 3,70 per 2,28 metres de costat (mesures preses a l'exterior). Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita , de factura força regular amb les cantoneres arrodonides o pedra sense desbastar. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta és molt estreta, amb una doble llinda. Mesura 1,20 metres d'alçada per 0,50 metres d'amplada. Té una portella feta amb taulons que s'obra cap a l'interior i marxapeus de pedra. Està orientada al sud-oest. El gruix dels murs és de 0,50 metres. La coberta no es veu massa degut a un immens garric que creix des de la part posterior de la barraca, però està realitzada amb una falsa cúpula closa amb clau de volta. A l'interior hi ha un parell de tinells, no massa grans i una espitllera orientada al nord-est. Davant mateix hi ha un banc de pedra sense respatller. Tot el voltant de la porta ha estat rejuntat amb morter. | 08053-336 | Pla del Riu | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6555300,1.8595500 | 405042 | 4612159 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45442-foto-08053-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45442-foto-08053-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45442-foto-08053-336-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45443 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-4 | SERRA, Rosa; CASALS, Lluís (2000). Colònies Tèxtils de Catalunya. Ed. Angle Editorial i Caixa Manresa, Barcelona. http://industriatextilsvc.blogspot.com.es/2013/11/can-serra.html | XIX-XX | Les colònies tèxtils han estat conjunts arquitectònics dinàmics que han anat evolucionant al llarg de la seva història. Presenten nombrosos edificis que mostren l'època i com vivia la gent. Les darreres dècades del segle XX van anar veient el tancament progressiu de les fàbriques a causa de la crisi en aquest sector. En alguns indrets els treballadors han pogut adquirir els pisos i la colònia ha continuat essent una entitat de població ja totalment desvinculada de la indústria que la va originar. En el cas de la colònia de can Serra o Serramalera, lamentablement es va abandonar, i ha entrat en un procés de deteriorament. Un bon ús d'aquest espai seria la reconversió en centre d'interpretació per tal de donar a conèixer la història i els valors del que van ser aquests indrets en un passat no massa llunyà. | La fàbrica tèxtil de can Serra o Serramalera està situada al nord del terme municipal de Castellbell i el Vilar, en el pla de Sant Vicenç. El conjunt fabril està edificat a la llera esquerra del riu Llobregat, al nord del pont que connecta la carretera C-55 amb l'autopista C-16. El conjunt arquitectònic està format per l'espai productiu (la fàbrica, les infraestructures hidràuliques com la resclosa, la turbina, el canal, a més dels tallers, magatzems i oficines), un espai de residència i serveis, que seria bàsicament la colònia obrera, amb els habitatges per als treballadors i les seves famílies, els dels encarregats, a més dels equipaments per a serveis i un cafè, o forn, horts, corrals, camps de conreu i escola) i finalment l'espai de domini amb els edificis més simbòlics, com la torre de l'amo amb el mur clos i una capella. En aquesta colònia, tots aquests espais es troben determinats per l'orografia del terreny. La resclosa, el canal i la fàbrica, se situen en el nivell més baix, arran de riu. L'edifici fabril està construït damunt de la roca, aprofitant el desnivell del marge. La nau industrial consta de quatre nivells. La coberta és a dues aigües, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures estan perfectament alineades i simètriques. Es tracta de grans finestrals que proporcionen el màxim de llum a l'interior. L'entrada es fa per la façana de llevant que es troba en el segon nivell, a causa del fort desnivell del terreny. Integrada a la nau, hi trobem l'espai destinat a capella. A la façan hi destaca el portal d'entrada, més ample que la resta de portes. En el ràfec hi sobresurtia un campanar de cadireta, amb una única campana. La torre de l'amo és de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre vessants i una torreta amb teulada piramidal al capdamunt. La composició de les façanes es forma a partir de tres eixos de verticalitat, on s'instal·len finestrals i balconades, tres a cada nivell. El balcó o balconada en l'eix central. La xemeneia és de maons i de secció quadrangular. Està una mica inclinada. També es conserva la sala de calderes, que es trroba entre la fàbrica i la torre de l'amo. El primer bloc de pisos de la colònia era a tocar de la fàbrica. Es va enderrocar posteriorment i cap allà els anys seixanta del segle passat, se'n va construir un de nou per als treballadors majoritàriament immigrants. El cos central té planta baixa amb quatre pisos i als laterals, de manera totalment simètrica hi ha una planta baixa amb dos pisos, per donar uniformitat al conjunt. La teulada és a doble vessant, en teula àrab. Està construït de manera senzilla, amb maó a la planta baixa, pedra a les quatre cantoneres, i uns ulls de bou fets de maó pla per donar llum a les escales. A tocar d'aquest edifici, també s'hi varen construir unes escoles per als fills dels treballadors. És petit, d'una sola nau amb la coberta a un sol vessant, construït amb maó pla i formigó. | 08053-337 | Pla de Sant Vicenç | La fàbrica es construeix en terres del mas Padró, l'antic mas Franquesa del terme de Castellbell i el Vilar. Quan al segle XIX, Isidre Padró, mor, deixa en testament totes les seves pertinences a la seva filla, Maria Padró i Divins, la qual es casà, a l'edat de disset anys, amb Marià Calsina i Ribalta. Els nous propietaris del mas Padró van sol·licitar vers l'any 1870 'la concessió d'un salt d'aigua del riu Llobregat per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits'. Mentre esperaven l'autorització, es pactà la venda de dita concessió a Joan Serramalera i Constantí, així com les terres necessàries per a la construcció de la fàbrica. El 20 de maig de 1871 signaren l'escriptura de venda de dues quarteres de sembradura: 'en la casa de camp anomenada Padró del terme del Vilar, Partit Judicial de Manresa, a vint de maig de mil vuit-cents setanta-u, sàpigues que Marià Calsina i Ribalta, de edat trenta-quatre anys, y Maria Padró y Divins, de edat vint y set anys, cònjuges, propietaris... venen perpètuament a Joan Serramalera i Constantí, fabricant, casat i veí de la ciutat de Manresa, d'edat cinquanta-dos anys, una terra part rocam i part vinya de cabuda dues quarteres de sembradura de blat'. El preu fou de 2.500 duros i els venedors li van donar pedra i sorra, així com la facultat per construir una carretera 'de vint i dos pams d'ample'. Els amos del mas Padró tenien dret a quedar-se amb els fems i la brossa que produís la nova indústria. La finca on s'aixecà la fàbrica era de dues quarteres de sembrat de blat, de la propietat del mas Padró i situada al lloc anomenat la Font del Riu. La maquinària tèxtil fou adquirida a la societat John Summer i Companyia, de Manchester, per 42.813 duros, que Serramalera no va poder fer efectiva per manca de liquiditat, amb la qual cosa es veurà obligat a hipotecar la fàbrica a la recerca d'uns socis inversors: els germans Oller. Comença doncs a funcionar pels volts de l'any 1875 amb el nom d'Oller Hnos. y Serramalera.. A més dels batans, cardes i metxeres, Joan Serramalera adquirí 174 telers mecànics per teixir roba. Juntament amb la fàbrica es construirà la torre de l'Amo, una resclosa amb el canal de desviament per fer moure la turbina, i un conjunt d'habitatges, del que només en queda el perímetre, ja que es va enderrocar pel seu mal estat de conservació. A la torre de l'amo s'hi accedia pel vessant de migdia ja que tota ella estava envoltada per un mur perimetral de pedra amb una portalada gairebé al davant mateix de la torre. Als anys seixanta del segle XX una mica més lluny, es va construir un segon grup d'habitatges per a treballadors, amb una escola al costat, que encara es conserven, malgrat les destrosses que s'hi ha fet. L'any 1883 obtenen l'estatus de Colònia Agrícola i Industrial, exactament igual que les colònies del Borràs i el Burés. L'any 1908 tenia 5.500 fusos de filar cotó i l'any 1912 era en mans del mateix propietari. L'any 1917 constava com a propietari el senyor Jaume Sitjes i Riera. Sembla que entre els anys 1928 i 1934 (aquest darrer any, a causa d'un incendi) la fàbrica restà sense activitat i l'any 1936 hi havia instal·lada la indústria Filatures Avià SA. Aquell any 1936, adossada a la fàbrica hi havia la casa del director i, al darrera el bloc d'habitatges dels obrers, on hi vivien vint-i-tres famílies. La fàbrica va tancar definitivament l'any 1992. El darrer propietari de can Serra és el senyor Josep Maria Busquets, sense que aquesta tingui activitat tèxtil. | 41.6507400,1.8597400 | 405051 | 4611627 | 1871 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45443-foto-08053-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45443-foto-08053-337-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La llei de 1868 volia afavorir la creació de nous assentaments de població en zones deshabitades. Les tres colònies del municipi de Castellbell i el Vilar, can Serra, el Burés i el Borràs, van aconseguir l'Estatut de Colònia Agrícola i Industrial.La tercera foto ha estat cedida per un particular i és de l'any 1933. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||
| 45448 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-22 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ensorrada en la seva pràctica totalitat | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres fins a trobar el camí de bast del Grau. Està construïda al capdamunt d'unes feixes estretes del vessant dret del torrent del Grau, que desaigua a la riera de Rellinars, per sota mateix de la línia elèctrica que baixa a mà dreta pel turó del Grau. Es tracta d'una construcció adossada a un marge de pedra seca mig enderrocat degut a l'abandonament i aparició de la vegetació característica de la brolla, amb una pineda incipient de pi blanc. Les restes conservades permeten veure que es tracta d'una construcció de planta quadrangular, de 3 metres de façana per 3,20 metres aproximadament de costat (mides preses a l'exterior). La porta, de la qual només es conserven els brancals, estava situada a l'extrem esquerra de la façana i mesurava 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,56 metres. Estava orientada al sud-est. | 08053-342 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6447900,1.8755300 | 406357 | 4610950 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45448-foto-08053-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45448-foto-08053-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45448-foto-08053-342-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45453 | Barraca del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cellers-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Per la seva especificitat constructiva cal restaurar aquesta construcció i fer-la visitable, desbrossant el seu entorn i obrint un corriol que permeti visitar les barraques d'aquest vessant del Cellers. | Barraca de pedra seca, ubicada a mà dreta del camí de Cellers a les Comes. Per accedir-hi cal entrar des de la carretera B-122 en terme de Rellinars a la propietat del mas Cellers. Una part d'aquest vessant, orientat a migdia, pertany al terme de Castellbell i el Vilar. Cal vorejar la carena i baixar pel dret o bé enfilar-se des del camí, ja que els accessos estan engolits per la brolla de romaní i altre vegetació arbustiva. És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Està molt ben arrecerada del vent. Els rocs emprats en la construcció són força regulars, ben desbastats tant per l'exterior com per l'interior, falcats amb pedra més petita. Destaquen els emprats en la construcció dels brancals i la llinda. La porta està orientada al sud, amb triple llinda plana, (la primera ha caigut i està al davant mateix de la porta. Els muntants són massissos, lleugerament inclinats. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada mínima superior que oscil·la entre 0,50 i 0,70 metres de màxima inferior. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, molt ben realitzada. Conserva el voladís i una mica de terra amb el pedruscall. Destaca al seu interior un doble tinell superposat i a la seva esquerra un fumeral amb una creu gravada al muntant que aguanta el faldó. Té una espitllera orientada al nord-est. | 08053-356 | El Cellers | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6454000,1.8887000 | 407455 | 4611003 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45453-foto-08053-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45453-foto-08053-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45453-foto-08053-356-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3339. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45458 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-25 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Només li falta el caramull que segurament l'han tret els caçadors per fer foc dins la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada al mig del bosc, en terres del Grau. Per accedir-hi cal agafar un corriol que ressegueix tota la carena del Grau i enllaça amb la carena de Comauba. La barraca està ubicada en el vessant de migdia i adossada al marge de pedra per la part posterior. És de planta circular, de 2,50 metres de diàmetre interior. Les pedres emprades són de mides força regulars, amb els rocs més grossos situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,27 metres d'alçada per una amplada màxima a l'exterior de 0,80 metres i mínima interior de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,60 i els 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Tanmateix aquesta darrera ha desaparegut. A l'exterior, es conserva tot el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, a excepció d'una de les lloses per sobre del portal. Ha perdut el recobriment de terra característic. A l'interior, entrant a mà dreta hi ha un doble tinell superposat. No s'observen espitlleres. Moltes de les barraques que tenen accés fàcil a la coberta han perdut la clau de volta o llosa de tancament de la volta. Aquest fet es degut a la presència d'alguns caçadors que fan foc al seu interior i retiren la llosa per emprar-ho com a fumeral. Això provoca l'entrada d'aigua i accelera la seva degradació i esfondrament. | 08053-361 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6499900,1.8842600 | 407092 | 4611517 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45458-foto-08053-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45458-foto-08053-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45458-foto-08053-361-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45459 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-24 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Sense cap intervenció d'urgència, el seu esfondrament és inevitable.Tant en aquest cas, degut al rebaix de terra per a la construcció del circuit, com en les neteges i manteniments de camins i pistes forestals, s'ha d'evitar deixar els murs o fonaments penjant, ja que el procés d'esfondrament de qualsevol construcció s'accelera irremeiablement. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del circuit automobilístic de Can Padró. Està penjada en el marge mateix del circuit, a 2,50 metres d'alçada, degut al rebaix realitzat per a la construcció de la pista. Els moviments estructurals provocats pels rebaixos de la màquina han comportat un afebliment de la corona exterior i la barraca comença a enfonsar-se. És de planta quadrangular, que mesura 2,50 metres de costat (mides preses a l'interior). Per la seva part posterior està totalment adossada al marge. Els blocs de pedra més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i a la porta, per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que eviten que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, desplaçada lleugerament a la dreta. Té una doble llinda plana i els brancals rectes, destacant el de l'esquerra, que es compon d'un únic bloc de pedra, monumental, col·locat en el sentit vertical. L'alçada de la porta mesura 1,60 metres mentre que l'amplada total és de 0,80 metres. El gruix dels murs oscil·la entre 0,45 i 0,55 metres. A l'interior és conserva un tinell. La coberta és de volta per aproximació de filades. Conserva encara bona part de la terra que forma part del recobriment característic d'aquestes construccions. És molt probable que tingués una espitllera orientada al nord-oest, però l'enderroc del mur en aquest indret no permet confirmar-ho. | 08053-362 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6550900,1.8802800 | 406768 | 4612088 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45459-foto-08053-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45459-foto-08053-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45459-foto-08053-362-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45462 | Padró de Sant Vicenç de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-sant-vicenc-de-castellbell | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era postcristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia – Diputació de València. | XIX-XX | Creu de ferro collada amb ciment en un bloc de pedra en forma de prisma quadrangular. Els extrems de la creu són en forma de flor de llis. La base petria de la creu és un bloc sense ornamentació amb una llosa al damunt on s'han gravat els punts cardinals als costats; destacant la centralitat de la creu en relació al seu terme per la funció de benedicció i protecció de les collites. | 08053-365 | Sant Vicenç de Castellbell | Un padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 41.6417400,1.8610600 | 405148 | 4610627 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45462-foto-08053-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45462-foto-08053-365-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La flor de lis és emprada en els mapes antics per representar el nord, sobretot des del segle XV. Però la utilització de la flor de lis a Occident es remuntaria al segle V, amb l'expansió de l'Església Catòlica. A la portada de la Vulgata, una traducció de la Bíblia hebrea i grega al llatí realitzada per Jerònim d'Estridó l'any 382 d.C., es pot observar l'emblema de la flor de lis. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45464 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-4 | XX | Centre de salut i gimnàs emplaçat en una finca amb dues construccions annexes i una piscina climatitzada. L'accés principal es fa pel carrer Joaquim Borràs, mitjançant una escalinata, ja que el nivell del cos principal està aixecat del nivell del carrer. Aquest és de planta rectangular amb planta baixa i, possiblement, soterrani, amb la façana retirada endins, fora de la línia de cases del carrer. La casa és als quatre vents amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta es forma simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, delimitats per les obertures, a la planta baixa, i elements decoratius geomètrics de ceràmica blanca i verda, en el capcer. De les obertures també destaca el recreixement del parament amb maons. Entre la planta baixa i el coronament del capcer també hi ha una franja de ceràmica, separant els dos espais: planta i cambra de ventilació, amb tres respiradors, posats també simètricament, cadascun damunt la seva obertura. El coronament de la façana és ondulat rematat amb una línia triple de maons, amb una pinya a les cantoneres. El parament és de pedra vista amb els escaires de maó pla. A la part del darrerre hi ha un altra casa annexa i adequada a les necessitats actuals del centre. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. Està envoltat de jardí, a la part lateral més estret i d'un espai amb piscina coberta i climatitzada. | 08053-367 | C. de Joaquim Borràs, 2b | 41.6288000,1.8630600 | 405295 | 4609188 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45464-foto-08053-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45464-foto-08053-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45464-foto-08053-367-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|102 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||||
| 45468 | Barraca de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-comes-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca sense la coberta ni cap mena de manteniment s'està esfondrant. | Barraca de pedra seca ubicada al nord del mas de les Comes, en unes feixes força amples però amb grans soleres de roca. S'hi accedeix baixant pel dret, des de la pista que mena de cal Bessó cap a les Comes i cal Robert. La barraca està construïda damunt d'una solera de pedra, aprofitant els rocs que de manera natural es desprenen de la cinglera. És de planta circular, d' 1,80 metres de diàmetre interior. La pedra emprada en la construcció i la poca alçada li donen un aspecte robust. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda, plana. S'hi accedeix pujant un graó retallat bastament a la roca. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre 0,60 i 0,65 metres aproximadament. La coberta és de volta per aproximació de filades però tot el cos central s'ha esfondrat cap a l'interior de la construcció. Entrant a mà dreta encara es pot veure un tinell i per la part exterior es conserva perfectament una espitllera orientada al nord-oest. Al darrera mateix de la barraca, es conserva un tram de rasot d'1,10 metres d'amplada per una vintena de metres de llargària. En aquest indret s'ha aprofitat el pendent natural de solera de pedra col·locant un parell de fileres de pedra lligada amb fang, que canalitzava l'aigua provinent de la pluja a través d'aquesta canal i que mor al capdavall per caure en un salt de dos metres i mig d'alçada a la feixa inferior. | 08053-371 | Les Comes | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6396100,1.8875500 | 407351 | 4610361 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45468-foto-08053-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45468-foto-08053-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45468-foto-08053-371-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8029. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45469 | Barraca de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-comes-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca està esfondrada. | Barraca de pedra seca ubicada al nord del mas de les Comes, en unes feixes força amples però amb grans soleres de roca, que pel vessant nord-oest cauen en forma de cinglera per on passa la riera de Rellinars al seu pas pel raval de les Comes. La barraca està esfondrada, envoltada de brolla de romaní i argelaga. Es conserva part de la corona, i una alçada màxima d'1,25 metres. Era de planta circular, amb un diàmetre aproximat entre 1,80 i 1,90 metres aproximadament. La pedra, amb la que estava construïda era de grans dimensions, força arrodonida i sense desbastar, recollida probablement en el mateix terreny, resultat dels despreniments de la cinglera que es troba al capdamunt del turó. S'endevina la porta d'entrada, orientada al sud-est. | 08053-372 | Les Comes | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6403200,1.8879800 | 407388 | 4610440 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45469-foto-08053-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45469-foto-08053-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45469-foto-08053-372-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9350. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45470 | Barraca de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-comes-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat la barraca presenta un bon estat general, a la part posterior, ha sofert un lleuger despreniment de la corona exterior resultat que exerceix la pressió d'un cirerer d'arbóç. | Barraca de pedra seca ubicada a llevant del mas de les Comes, a mà dreta, baixant pel camí que mena fins al torrent de cal Robert. A pocs metres de la barraca, hi passa la torrentera de les Comes que desguassa al torrent. Des d'aquest indret, s'observen els masos de les Comes i del Cellers (al terme de Rellinars). Està envoltada de brolla de romaní i al seu costat mateix hi creix ufanós un cirerer d'arboç. Per sobre, hi passa la línia elèctrica. La barraca està construïda damunt de la roca, aprofitant els rocs que de manera natural es desprenen de la cinglera, sense desbastar i amb molt poques falques de consolidació. És de planta quadrangular, de 2,20 metres de costat a l'interior i de 3,70 per 3,40 metres a l'exterior. Els rocs més grossos i sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'oest, amb una única llinda, més o menys plana. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació. El brancal dret de la construcció és de fet el mateix mur on reposa la llinda. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 60 i els 65 cm aproximadament. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior, conserva gairebé la totalitat del voladís i part del recobriment, que en aquesta zona és d'argiles. Entrant a mà dreta hi ha cinc tinells de petites dimensions, tres arran de terra i un parell més amunt. Té una única espitllera orientada al nord. Gairebé arran de camí, i en línia recte cap a la barraca, hi ha un pou o cisterna d'aigua sense coberta, de planta quadrada i uns vuitanta centímetres de fondària, molt característiques del municipi. Aquesta és plena d'herbassar i hi creix un arbre al seu interior. | 08053-373 | Les Comes | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6372100,1.8895400 | 407513 | 4610093 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45470-foto-08053-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45470-foto-08053-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45470-foto-08053-373-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7169. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45474 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malauradament està gairebé enderrocada | Barraca de pedra seca al capdamunt d'un turonet per sobre el vessant dret del torrent de cal Robert. S'hi accedeix per la pista que procedent de cal Robert va cap a la font de la canaleta, dins del municipi de Rellinars. La construcció es localitza a mà esquerra de la pista, just en un revolt que fa el camí abans de canviar de terme municipal. Està envoltada per brolla de romaní, amb mata, roldor i argelaga. Malauradament està gairebé enderrocada; l'alçada màxima conservada és d'1,30 metres. Era de planta rectangular, que mesura 3,00 per 3,50 metres de costat a l'exterior. Els rocs emprats en la construcció, tant el que queden dempeus com els que estan escampats al seu voltant i interior, són grossos, alguns d'ells molt ben desbastats, ennegrits pel pas del temps i també degut al darrer incendi que va afectar tota aquesta zona fa ara entre quinze i vint anys. La porta estava orientada al sud-oest, amb els brancals rectes. La llinda es recolzava pel seu costat esquerra, directament sobre el mur. L'alçada conservada del muntant és d'1,25 metres. Els murs conservats tenen una amplada màxima de 0,75 metres en el cas del mur orientat a l'oest, mentre que la part del muntant que queda dempeus és de 0,50 metres; per la resta de murs, l'amplada màxima és de 0,70 metres. La coberta era de volta, per aproximació de filades, com es demostra a l'arrencada que encara és visible entre l'angle que conformen els murs nord i est. | 08053-377 | Els Pivents | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6315200,1.8902200 | 407562 | 4609460 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8861.El senyor Aram Gonzàlez de cal Robert, informa que la barraca tenia 3 tinells al seu interior. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45475 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria una desbrossada de la vegetació que l'envolta i restaurar la barraca. L'erosió, la pluja i el vent acabaran malmeten la data gravada de la llinda ja que aquesta pedra s'escorxa fàcilment. | Barraca de pedra seca situada a mà dreta de la pista que un cop passat cal Robert va fins a la font de la Canaleta, en terme de Rellinars. Es troba uns metres abans del revolt on neix el torrent de cal Robert, en una feixa força planera completament envoltada per una brolla espessa de romaní florit. La barraca està adossada a un marge de pedra seca. És de planta quadrangular, de 3,10 per 3,20 metres a l'exterior i de 2,50 per 1,75 metres a l'interior. Els rocs emprats en la construcció són molt grossos, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està desplaçada del centre de la façana, i orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. De la llinda destaca la data gravada a mà esquerra de 1892. La pedra s'està escorxant. Els brancals són rectes. Mesura 0,80 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,48 metres. Els murs tenen un gruix oscil·lant de 0,50 a 0,60 metres. Sobta en canvi, el gruix de la façana que mesura entre 0,25 i 0,30 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb una volta de tancament formada per cinc lloses rectangulars de dimensions considerables. A l'angle dret de la façana principal hi ha una sortida de fums ben quadrada. A l'exterior ha perdut una bona part del voladís característic i s'ha començat a esfondrar la corona posterior pel seu angle est. | 08053-378 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6311100,1.8880200 | 407378 | 4609417 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45475-foto-08053-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45475-foto-08053-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45475-foto-08053-378-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8113. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45479 | Barraca del Mataporcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mataporcs | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El verdet d'una part de la volta i mur interior denoten la presència d'aigua que es filtra per la sortida de fums, ja que el caramull es deu haver desplaçat. | Barraca de pedra seca, situada en el vessant de soleia, a l'entrada d'una vall marjada, en terres de Viladoms, no massa lluny del rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la vinya del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. Es reconeix pel seu ràfec lleugerament ondulat (com si portés una boina de costat). És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Està lleugerament adossada al marge. Els rocs més grossos més o menys desbastats es troben situats a la base, als muntants i llinda, que es van complementant amb pedra de mida petita i mitjana per anar reblint tots els espais. Tota la construcció interior està reblerta de terra i fang i en alguns indrets s'ha reforçat amb ciment. La porta està orientada al sud, amb una llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Conserva el voladís i bona part del recobriment exterior de terra sortida de fums quadrangular. No té cap espitllera ni tinell. Per la part del darrera hi ha un parell de ganxos de ferro. En un d'ells hi ha un cassó de ceràmica amb el cul mig foradat. En l'altre sembla que hi havia una olleta de fang que duia un filferro per poder-la penjar. I a l'interior hi havia un càntir amb les parets verdes. Les seves restes estan escampades pel terra. Tota la vall està marjada, amb marges molt ben conservats. La vegetació impedeix veure els camins de bast murats i la gran quantitat d'escales i graons que permetien accedir d'un bancal a l'altre. | 08053-382 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6342200,1.8817500 | 406860 | 4609769 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45479-foto-08053-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45479-foto-08053-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45479-foto-08053-382-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'obaga d'aquesta vall, a pocs metres de la barraca, hi ha una font.Aquesta vinya rep el nom de l'avi de la Maria Riera i Riera.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7144. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45480 | Barraca Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-viladoms-de-dalt-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La llinda està partida i està cedint per la pressió. La corona ha començat a cedir per la part exterior. | Barraca de pedra seca, situada al fons d'una vall marjada, en terres de Viladoms, no massa lluny del rasot del Puig. Tota la vall està marjada, amb marges molt ben conservats. La vegetació impedeix veure els camins de bast murats i la gran quantitat d'escales i graons que permetien accedir d'un bancal a l'altre. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la vinya del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. Cal obrir-se pas per la brolla de romaní, a partir de la vinya del Mataporcs fins a trobar unes escales de pedra que permeten salvar el marge de pedra seca. És de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos més o menys desbastats es troben situats a la base, que es van complementant amb pedra de mida petita i mitjana per anar reblint tots els espais. La porta està orientada a l'oest, amb una llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,80 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb el caramull visible. Conserva el voladís i una bona part del recobriment exterior de terra, amb el caramull. | 08053-383 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6344000,1.8831800 | 406979 | 4609788 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45480-foto-08053-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45480-foto-08053-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45480-foto-08053-383-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8116. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45485 | Barraca del bosc del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-puig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La pèrdua del voladís o ràfec i la manca de terra a la coberta fa que les filtracions d'aigua siguin cada vegada més grans. Això, pot provocar l'enfonsament de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada enfront de l'obaga del bosc del Puig, que dona nom a tot el vessant d'aquests turons de 341 i 357 metres d'alçada respectivament. Per accedir-hi cal pujar pel camí de terra que mena al camp de tir, que des de ja fa anys està en desús. Just abans d'arribar la caseta de formigó, vestigi d'aquella activitat, cal enfilar-se per un corriol obert per les motocicletes fins al capdamunt en direcció a la cinglera. La barraca està recolzada i construïda damunt de la roca mateix, envoltada de brolla de romaní. En aquest indret, les feixes són molt estretes i la construcció està en un cap de marge. És de planta circular, d'1,90 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Destaca una bona quantitat de trossos de teula i de maó trencats i reaprofitats com a reble. S'hi accedeix per una llosa de pedra recolzada pel costat orientat a l'oest, que formava part d'un conjunt de graons construïts entre dos blocs de pedra. El moviment natural, la manca de manteniment i les arrels han provocat l'esllavissada. La porta està orientada al sud amb una llinda simple, plana, que presenta una fissura. Al damunt hi ha una lleixa que alleugereix la pressió de la volta i alhora serveix de tinell o armari. Els brancals són rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment de terra. A l'interior, hi ha un doble tinell superposat i a la seva dreta un de simple. No té espitlleres. A l'interior s'han localitzat varies pedres, disposades a la volta amb unes línies gravades, o el que semblen xifres. Es tracta de marcadors. Amb aquestes incisions a la pedra, de vegades ratlles fetes amb carbonet o guix, els vinyataires, comptabilitzaves les portadores de raïm o les ensulfatades que feien a la vinya. Malauradament, les filtracions d'aigua ha provocat que es vagin esborrant. | 08053-388 | Enfront l'Obaga del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6324800,1.8740400 | 406215 | 4609584 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45485-foto-08053-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45485-foto-08053-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45485-foto-08053-388-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7747.No massa lluny d'aquí, prop del rasot del Puig, hi havia un forn d'obra propietat del mas Puig colgat durant l'execució de l'autopista E9-C16. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml