Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38505 | Sivella Visigòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sivella-visigotica | TRULLÀS LEDESMA, Óscar (2002). 'La Sivella visigòtica (segle VII) del Museu de la Història d'Artés', dins Artesenc, núm. 186 (novembre de 2002). Artés, pàg. 20. | VII | Sivella de cinturó visigòtica feta de bronze. Decorada a burí (punxó) creant la figura de dos animals imaginaris que semblen dues llargues serps amb cap de peix, totes envoltades de petits puntets, que bé podrien representar les aigües. Pel que fa a la seva forma, entra dins el grup anomenat de liriformes. | 08010-156 | Museu d'Història d'Artés | La troballa de la sivella la realitzaren els arqueòlegs A. Daura, D. Pardo i J. Piñero l'any 1993 durant una prospecció en una zona propera al Mas Salabernada, on ja es tenia constància de l'aparició esporàdica de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana, que ens estarien indicant l'existència segurament d'un petit assentament ibèric que es prolongaria en el temps fins entrada ja l'Edat Mitjana. | 41.7995700,1.9509200 | 412845 | 4628055 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-2.jpg | Física | Visigot|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 87|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 92829 | Necròpolis de Collet del Nado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collet-del-nado | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 279.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLEGAS, Francesc (1982). <em>El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa.</span></span></span></p> | VI-VII | L'estat de conservació de les tombes és desigual. Algunes força arrasades, altres en relativament bon estat. | <p><span><span><span>Necròpolis de cistes d’època medieval, possiblement visigòtica, que està situada al cim d’un turonet amb una situació dominant sobre la vall que antigament es coneixia com a Vall de Ferrans, uns 400 m al NE/E de l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i de les masies de Sobirana de Ferrans i del Cortès. Per l’altra banda, una 400 m a l’oest de la masia anomenada Collet del Nado. El turonet forma part d’una elevació que es coneix amb el significatiu nom de Serrat dels Morts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un total de sis cistes orientades en la mateixa direcció; és a dir, amb la part del cap mirant cap a llevant. Les tombes són estretes i llargues, lleugerament més amples a les capçaleres i més estretes als peus. El seu estat de conservació és desigual. Les que es troben més ben conservades mesuren entre 1,80 i 1,50 m de llarg. Una encara conserva part de les lloses de coberta. Estan fetes amb lloses gruixudes i d’aspecte sòlid, una tipologia que es sol correspondre amb les cistes d’època visigòtica. A més, segons s’esmenta en alguna publicació (Fernández, 1974) en aquest jaciment s’hi hauria trobat una sivella visigòtica que havia estat exposada al Castell de Balsareny (actualment ja no hi està exposada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat suggereix que es tractaria d’una petita necròpolis d’època visigòtica, possiblement associada a un hipotètic assentament d’aquesta època que es trobaria a la zona on hi ha la masia i l’església de Sobirana. El lloc de La Vall de Ferrans ja està documentat els anys 966 i 967, i l’església el 1154. La Vall de Ferrans fou un dels primers indrets de Balsareny que es va repoblar a l’alta edat mitjana, entorn del segle X.</span></span></span></p> | 08018-289 | Sector nordoest del terme municipal. | 41.8785400,1.8564000 | 405109 | 4636923 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-vista.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment apareix amb múltiples noms en la bibliografia, cosa que genera certa confusió. Concretament, s’ha denominat Cortès i Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, Serrat dels Morts (Serra; Carreté, 2004: 22), o Font de la Roca (Fernández, 1974).Així mateix, Jordi Fernández en la seva guia turística de Balsareny (1995) esmenta la troballa de destrals neolítiques a la Serra d’en Sobirana, que es pot identificar amb aquest mateix serrat, proper a la masia de Sobirana de Ferrans. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 87566 | Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paleta | <p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a>ENRICH, J. (2014): La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada. Igualada.</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J.(2000): Una ocultació de mancusos d’or al jaciment de “Can Paleta” (Castellfollit del Boix, Bages) a Seqüència núm. 7. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J. (2004): Can Paleta: Castellfollit del Boix a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001. </span></span></span></a><span lang='CA'><span><span>La Garriga. 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 / coord. per Margarida Genera i Monells</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, Vol. 2.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J. (2004): Unes monedes del segle XI ocultes al jaciment de l’antiguitat tardana de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages) a Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; ENRICH HOJA, J. (2000): Una ocultació de mancusos d'or al jaciment de 'Can Paleta' (Castellfollit del Boix, Bages)'. Seqüència. 7. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA, J; SALES J. (Inèdit): Memòria de la intervenció d’urgència realitzada a la necròpolis de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages).</span></span></span></span></span></p> | s. VI-VII | Cobert de vegetació i amb pedres caigudes | <p><span><span><span><span><span>La necròpolis de Can Paleta es troba situada a l’oest de la masia que li dona nom, en un petit turó boscós. Entre els anys 1995 i 2000 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que posaren al descobert una zona de necròpolis i una zona d’hàbitat. La necròpolis consta de diverses tombes de lloses de planta rectangular, tipus cista, una de <em>tegulae</em> a doble vessant i en destaca un última tomba de secció triangular. La zona d’hàbitat està formada per quatre habitacions quadrangulars situades en tres terrasses diferents. A l’habitació situada a la terrassa superior és va localitzar un tresor format per nou mancusos d’or del segle XI. A la zona nord-est s’hi va identificar un mur de tancament perimetral que delimitava l’espai d’hàbitat alhora que formava un gran patí on hi tenien sortida les diferents estances. L’any 2010 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar la zona d’hàbitat però no l’espai de necròpolis. </span></span></span></span></span></p> | 08059-146 | Can Paleta. Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p><span lang='CA'><span><span>La necròpolis fou descoberta l’any 1964 amb motiu de les obres d’ampliació de la masia. El rebaix del subsòl va posar al descobert restes de tombes i estructures. El propietari va donar notícia de la troballa a la Secció Excursionista del Club Natació Igualada qui l’any 1965 va realitzar una recollida de material arqueològic. Durant aquesta tasca és va documentar un nou espai amb estructures que havien estat afectades per treballs d’explanació de terres relacionats amb l’ampliació de l’era de Can Paleta. L’any 1992 el propietari del terreny va localitzar una nova tomba situada al costat oest d’un forn.</span></span></span></p> | 41.6600100,1.6609100 | 388510 | 4612895 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6602.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Només s’ha localitzat l’espai d’habitat, igual que va succeir l’any 2010 durant la revisió de la Carta Arqueològica. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49331 | Feixes de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-monistrol | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. ARBERÀ, J.; DAURA, A.; PARDO, D. 'Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs'. Butlletí del Patronat de Museus de Cardona, núm. 2, Cardona (setembre 1983 ), p. 35-36. FOLCH, C (2005). 'El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l'Edat Mitjana (segles V - IX dC)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, [Girona] XLVI, p.37-65. FOLCH, C. 'La cerámica de la Alta Edad Media en Catalunya (siglos VIII-IX). El estado de la cuestión'. Arqueología y Territorio Medieval. 12.2, p. 237-254. MARTÍ, Ramon (2005). 'La defensa del territori durant la transició medieval'. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies, 5-7 de març. Arbúcies. MARTÍ, Ramon (2006). 'Del fundus a la parrochia. Transformaciones del poblamiento rural en Catalunya durante la transición medieval.'. SÉNAC, PH. Villa I: De la Tarraconaise à la Marche Supérieure d'al-Andalus (IVe-XIe siècle). Les habitats ruraux, CNRS / Université de Toulouse-Le Mirail. Toulouse, p. 145-165. | V-XI | En aquest indret, amb una àmplia feixa molt propera al mas Obradors i a l'església d'origen preromànic de Sant Pere de Monistrol, hi ha les restes d'un poblat d'època visigòtica i d'un mas alt-medieval (ja d'època comtal) que està associat amb una possible ferreria. Uns 140 m a l'oest hi ha una necròpolis datable a la segona meitat del segle VII; és a dir, també d'època visigòtica. Les excavacions que s'hi han efectuat han permès identificar dues ocupacions de diferents èpoques que se sobreposen o conflueixen parcialment en un mateix espai. La fase més antiga correspon a l'Antiguitat tardana fins a l'Alta Edat Mitjana, i s'associa preferentment a l'època visigòtica. D'aquesta fase s'han localitzat dues habitacions contigües, de planta rectangular, amb murs fets amb pedres desbastades per les cares vistes, els quals formarien un sòcol sobre el qual s'aixecaria una estructura i una coberta feta amb materials peribles. El tancament sud està construït amb grans blocs de pedra sorrenca que correspondrien a la fase inicial de l'assentament. A uns metres d'aquestes estructures es localitza un gran recinte delimitat per dos murs (a est i sud) i per la mateixa roca natural (a nord i est). A partir del material arqueològic que s'hi ha localitzat i de dues datacions de ràdiocarboni les restes es poden situar (de manera encara provisional) entre els segles V-VII dC. Una segona fase del jaciment correspon a l'Alta Edat Mitjana (segles IX-XI). D'aquest període s'han trobat un conjunt d'estructures d'emmagatzematge que podrien relacionar-se amb algun mas o assentament rural d'aquesta època. Es tracta de tres sitges i dues foses, que es troben excavades en els estrats que amortitzen la fase anterior, visigòtica. De l'habitatge o mas pròpiament se n'ha localitzat una habitació de forma rectangular bastida amb murs de pedres lligades amb fang. Els materials apareguts en els estrats d'amortització associats a les sitges han donat una cronologia que va entre els segles IX i XI. Entre ells cal destacar un fragment de sitra (un petit calder on es portava l'aigua beneïda). Cal dir que en les darreres campanyes d'excavació han sortit nous elements, que encara no s'han fet públics, i que han permès delimitar millor el recinte visigòtic, així com també una petita tomba perinatal, un fogar o un forn de pa. D'altra banda, en un punt situat a llevant del camp (anomenat sector 2) es va posar al descobert un nucli que podria correspondre a una ferreria. O això és el que sembla deduir-se en base a l'estat actual de la recerca, que no ha finalitzat. Cal dir que al voltant de l'església de Sant Pere s'han trobat abundants fragments d'escòries, un indici que avalaria la hipòtesi d'un lloc dedicat a l'activitat metal·lúrgica. | 08090-39 | Prop del mas Obradors i de Sant Pere de Monistrol, sector oest del terme de Gaià | Aquest assentament s'ha de relacionar amb el topònim de Monistrol de Gaià, l'origen del qual s'inicia a l'Antiguitat Tardana i indica l'existència de petits nuclis monàstics que possiblement van perdurar durant l'Alta Edat Mitjana, però segurament no més enllà de la conquesta comtal i el repoblament d'aquests territoris, entorn del segles VIII-IX. Llavors n'hauria quedat només el record i el nom. Concretament, tenim documentat el topònim Monasteriolo referit a aquesta vall ja l'any 982. L'església de Sant Pere de Monistrol, més particularment, apareix documentada per primera vegada l'any 992. Al segle XIII consta com a parròquia de 'Monistrol de Gaià' (1284). Segurament a causa de la despoblació del segle XIV va perdre la condició de parròquia per quedar integrada en la de Gaià. L'església medieval va ser quasi totalment reformada el segle XVIII, concretament el 1796 segons indica una inscripció sobre el portal. Pel que fa al jaciment arqueològic, va ser localitzat durant una campanya de prospeccions l'any 2002 dirigida per Ramon Martí en diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages'. Tenia com a objectiu aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractava inicialment de punts de defensa d'època islàmica. Queda clar, per tant, que almenys en aquest cas no és així, sinó que el topònim està associat, com hem dit, a algun petit monestir d'època visigòtica, una tesi que ja sostenia anys enrere Albert Benet i que sembla confirmar-se també en altres llocs propers, per exemple a Monistrol de Rajadell. El 2008 van iniciar-se les campanyes d'excavacions a les Feixes de Monistrol, a la zona nord del jaciment, dirigides per Crístian Folch i Jordi Gibert. S'integraven dins d'un projecte de recerca sobre l'organització i la defensa del territori en el moment de transició a l'època medieval, i les va promoure el grup de recerca OCORDE i la Universitat Autònoma de Barcelona. Els anys 2010-2011 s'hi van fer noves excavacions dins el mateix projecte. Aquesta vegada els treballs es van centrar en el sector 2 (que ocupa la part de llevant del camp) i també en la necròpolis del mas Obradors. El bienni 2012-2013 es van realitzar noves campanyes, també localitzades a les Feixes i a la necròpolis. Cal dir, però, que els treballs de recerca arqueològica no es donen encara per finalitzats i, per tant, algunes de les conclusions aquí exposades són provisionals. | 41.9194900,1.8951900 | 408386 | 4641427 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49331-foto-08090-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49331-foto-08090-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49331-foto-08090-39-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment també ha estat denominat també com a Sant Pere de Monistrol | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 49332 | Necròpolis del mas Obradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-mas-obradors | VII | Les dues tombes es troben força malmeses i es desconeix l'estat d'altres possibles tombes | Necròpolis d'època visigòtica emplaçada uns 50 m a l'oest del mas amb aquest nom i a uns 140 m del jaciment anomenat les Feixes de Monistrol, on s'hi ha localitzat un poblat també d'època visigòtica. En una petita esplanada que s'estén rere el mas s'hi han identificat diverses tombes del tipus cista, que estan orientades aproximadament d'est a oest. Les que apareixen més ben descrites són dues. La tomba anomenada número 1 és una cista o caixa de lloses que es conserva només parcialment. Ha perdut la part dels peus i ja va ser espoliada d'antic, per la qual cosa els ossos es trobaven dispersos. La tomba número 2, a poc més d'un metre de distància, estava també força malmesa. Devia ser semblant a l'anterior i conservava in situ l'esquelet, però sense cap aixovar o element d'ornamentació. Segons datació de radiocarboni, l'esquelet corresponia a la segona meitat del segle VII. Actualment les dues cistes són parcialment visibles. Cal dir que aquesta necròpolis es situa en un indret força especial, amb múltiples elements de cronologia alt-medieval. A més del poblat visigòtic ja esmentat de les Feixes de Monistrol, on també hi havia un mas alt-medieval (ja d'època comtal) i una ferreria, hi trobem molt a prop l'església de Sant Pere de Monistrol (d'origen preromànic i derivada d'un probable monestir de tradició visigòtica). A més, en el serrat que hi ha rere el mas Obradors s'hi han identificat dues tines medievals excavades a la roca (Tina de ca l'Obradors 1 i 2). Un altre fet interessant és que en tot el serrat que hi ha rere el mas Obradors s'hi poden veure moltes feixes confeccionades amb grans blocs de roca, gairebé ciclopis. No sabem si es tractaria d'elements contemporanis a les tines i a aquest primer conreu de la vinya en època alt-medieval o bé a l'últim moment d'expansió de la vinya, ja als segles XVIII-XIX. | 08090-40 | Prop del mas Obradors, sector oest del terme de Gaià | 41.9196500,1.8930000 | 408205 | 4641448 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49332-foto-08090-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49332-foto-08090-40-2.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59661 | Santa Maria de Matadars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-matadars | <p>ALTÉS, F.X. A (1994). El Diplomatari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. Volim I: a. (Studia Monastica; núm. 36), pp. 253-262. ALTÉS, F.X. A (1995). Diplomatari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Volum II: . (Studia Monastica; 37), pp. 393. ALTÉS, F.X. A (1996). El Diplomatari del Monestir de Santa Cecília de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. Volum III:. (Studia Monastica; 38), pp. 297. BARRAL i ALTET, Xavier (1980). Les pintures murals romàniques d'Olèrdola, Calafell, Marmellar i Matadars. Barcelona: Artestudi, (Art romànic; 11), p.141. BARRAL i ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, pp. 303. BENET, A. [et al.] 81984). Santa Maria de Matadars (o del Marquet); dins AA. DD. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. volum XI: . pp. 328-334. CARRASCAL, S.; MALGOSA, A.: Estudi antropològic. Inclòs a la memòria d'intervenció arqueològica de 2007-2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia FIERRO, X. ET ALII: Memòria de l'excavació a l'església de Santa Maria de Matadars (Pont de Vilomara i Rocafort, Bages), 2 Volums. Campanyes 2007-2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. FONTAINE, Jacques. L'art préroman hispanique; Art mozarabe. Saint-Léger-Vauban: Zodiaque, 1973-1977. 2. (La nuit des temps; 38; 47). GALÍ, D.; PUIG, J. 'Estudi artístic. La decoració pictòrica de l'interior'. A: S.P.A.L. Estudi Històric (documental, constructiu i artístic) de l'església de Santa Maria de Matadars (El Pont de Vilomara i Rocafort). Barcelona: Diputació de Barcelona. pp.37-39. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. GISBERT, Adell I albert, Joan (1982). El transsepte elevat d'algunes esglésies alt medievals. Notes per a un estudi; dins Quaderns d'estudis medievals. [Barcelona] 1, núm. 7 , pp.405-423. GOMEZ-MORENO, Manuel (1919). Iglesias mozárabes: arte español de los siglos IX a XI. Madrid: Centro de estudios históricos. JUNYENT, Eduard (1983). L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Barcelona: Curial; Abadia de Montserrat. (Textos i estudis de cultura catalana; 3), pp. 243. LACUESTA, R. 81981). Església de Santa Maria del Marquet o de Matadars; dins AA. DD. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra. 1915-1981. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. Volum II. pp. 569-577. LÓPEZ, A.; CAIXAL, A. (2009). La primera campaña de excavación en la iglesia de Santa María de Matadars o de Marquet; dins Espacio, Tiempo y Forma (Homenaje al profesor E. Ripoll Perelló). [Madrid] 1, pp.337-352. Serie I, Nueva época. LÓPEZ, A; CAIXAL, À.; GÓMEZ, A. (2007). L'excavació arqueològica a l'entorn immediat de l'església de Santa Maria de Matadars o del Marquet (El Pont de VIlomara i Rocafort, Bages); dins el III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 2007. II. pp. 680 -688. MARTORELL, Jeroni (1935). L'eslgésia mossàrab del Marquet; dins Revista Esplai, núm. 199, pp. 1118-1119. MONTANYÀ, E. Pàgines comarcals. Pont de Vilumara. Industria i Comerç. 17. PUIG i CADAFALCH, Josep; FALGUERA, Antoni de; GODAY CASALS, Josep. (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1909-1918. 4. SITJES i MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa, pp. 251. VILA, A. 'Pont de Vilumara. La Capella del Marquet'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarrca del Bages. VILLEGAS, Francesc (1973). Otra iglesia restaurada: Santa Maria de Matadars. Manresa. dissabte, 23 de juny de 1973.</p> | I-XI | L'església fou parcialment restaurada el 1950. Posteriorment s'hi han fet excavacions arqueològiques i de restauració a càrrec e la Diputació de Barcelona. | <p>S'accedeix des del Pont de Vilomara per la carretera BV-1229 en direcció a Sant Vicenç de Castellet. A 800 metres del nucli, a l'alçada del punt quilomètric 4, cal entrar a mà esquerra en un carrer senyalitzat que mena a la zona de Santa Maria de Matadars, adjacent a la mateixa carretera. El conjunt de l'església de Santa Maria de Matadars i la necròpolis adjacent es troben actualment en una zona urbanitzada al sud del nucli del Pont de Vilomara i sobre el marge esquerre del Llobregat. L'església de Santa Maria de Matadars o del Marquet, anomenada així per trobar-se al costat de la masia del Marquet, consta en l'actualitat de dos elements diacrònics: d'una banda, la capçalera preromànica, formada per una nau de planta rectangular i dues capelles laterals (els dos braços del transsepte), i de l'altra, la nau romànica que tradicionalment s'ha datat del segle XI i que es va adaptar a la capçalera original amb una notable desviació cap al nord-est. La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer, el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura. El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector es cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l'edifici. L'element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l'absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau. Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l'arc disposades radialment. També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l'absis principal. La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d'aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle XI a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW. La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d'una petita espadanya. A l'interior, entre el darrer arc toral i la capçalera hi ha restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, molt semblants a les de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet), i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes</p> | 08182-263 | Carretera de Sant Vicenç de Castellet, s/n | <p>El lloc i l'església de Matadars són coneguts documentalment des de l'any 956, en què Ansulf cedí l'alou de 'Matadarcs'; amb les seves esglésies i altars al monestir de Santa Cecília de Montserrat. A mitjans del segle XII, l'església és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic, però perdé aquesta condició per manca de poblament. Centre d'una quadra (amb només tres famílies el segle XVI) propietat del monestir de Montserrat, passà a simple capella i després restà sense culte. Les intervencions arqueològiques van evidenciar diverses etapes d'ocupació. Les primeres fases corresponen a l'època romana, que correspondrien a una vil·la. En els estrats de fundació de l'església van aparèixer materials ceràmics de filiació romana; fora de context hi havia ceràmiques comunes de la Tarraconense o de procedència itàlica i africana, així com restes d'opus signínum, tègula i lateri. A l'exterior del mur sud de l'església es va localitzar la cantonada d'un lacus revestit d'opus signínum, molt malmès per la inclusió posterior d'una tomba medieval. També cal destacar un conjunt de ceràmiques grises de pastes molt ben depurades amb decoracions geomètriques, corresponents a final de l'Antiguitat Tardana o Alta Edat Mitjana i és possible que corresponguin a aquest moment (segles VII-VIII) dues sitges amortitzades en el moment de construcció de l'església preromànica. Del segle XVIII existeixen referències documentals, i se sap que ben entrat el segle es bastí un paller adossat al mas Marquet, fet que va malmetre l'estratigrafia associada a l'estança i als annexos del segle XIII. L'any 1822 l'església passà a dependre de la de Sant Vicenç de Castellet que era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Més tard, amb la desamortització de Mendizábal, l'església passà a mans de la família Casajoana, propietària del Mas Marquet. El 1934 es començaren les obres de restauració que, amb diverses interrupcions i canvis de projecte, continuen fins a l'actualitat. L'estudi antropològic de la necròpolis s'efectuà a partir de les restes de varis dels individus exhumats. Aquests es trobaven en diversos estats de conservació, i es van localitzar en posició decúbit supí amb un o els dos braços flexionats sobre el cos en la majoria dels casos. El ritual funerari practicat indica que es llençava una petita quantitat de terra sobre la tomba abans de segellar-la amb la llosa superior. Els individus eren de constitució robusta, i els húmers i els cúbits tendien a ser arrodonits, fet que mostra una activitat muscular poc incident, que també s'observa en les extremitats inferiors. Les patologies òssies més observades són artrosis, relacionades amb activitats continuades de sobrecàrrega. No es detecten signes indicatius de deficiències nutricionals a nivell ossi, però sí un acusat desgast dentari i reabsorció alveolar.</p> | 41.6928800,1.8729800 | 406215 | 4616292 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59661-foto-08182-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59661-foto-08182-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59661-foto-08182-263-3.jpg | Legal | Visigot|Pre-romànic|Romànic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 2003 se signà un conveni entre l'ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort i la Diputació que tenia per objecte dur a terme 'Actuacions d'Urgència a l'ermita de Santa Maria de Matadars'. Així, les intervencions de 2003-2004 i 2007-2008 i l'estudi documental i artístic de l'edifici van permetre als directors del projecte establir una seqüència cronològica de l'evolució del monument. | 87|91|92|83 | 45 | 1.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml