Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54747 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVI-XX | Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual. | 08140-58 | Al sector de llevant del terme | És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 54746 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-0 | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 140. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XVII-XX | L'edifici acusa un desgavell arquitectònic important | Antic mas d'origen medieval (que s'ha conservat bàsicament als baixos, mentre que la part alta s'ha compartimentat i convertit en habitatges de construcció més recent). L'edifici fa cantonada amb la Baixada de cal Manganell i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa (on s'hi ha instal·lat una botiga) i, a la part superior, dos pisos corresponents a habitatges que tenen poc interès des del punt de vista arquitectònic. A la planta inferior, semisoterrània, es conserva bastant integrament l'estructura de l'antic mas, amb un celler i diferents estances cobertes amb volta de pedra. Entre els elements a destacar hi ha tres tines quadrades i una sala amb un arc apuntat. A la part posterior té un pati força ampli amb un pou. Exteriorment, l'edifici acusa un desgavell arquitectònic considerable, fruit de successives modificacions. | 08140-57 | Carrer Ample, 8 | És un dels masos històrics, d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, a l'antiga Sagrera. Concretament davant de l'Església, de manera que l'era del mas va esdevenir la plaça de l'Església. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar i s'annexionà els masos Puigonofre, la meitat del mas Curta, el mas Rocafort i part dels masos Cura i Graner (aquests dos últims desapareguts al segle XVII). El carrer Ample separava les propietats del mas Bertran i del mas Serra. Les terres del mas Serra al nucli de Navarcles estaven situades al nord del carrer Ample. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquest carrer, i el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. En èpoques posteriors (segles XIX i XX) s'han completat les construccions de la part superior. | 41.7522300,1.9052900 | 408987 | 4622846 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El propietari conserva alguns documents de la casa, però no estan ordenats. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 61350 | Capella del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pilar | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. PLADEVALL, A, El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, vol. 8, núm. 82-83, 1976 | XVII | Diverses parts de la capella s'han restaurat recentment mantenint un bon estat de conservació exterior. | La capella del Pilar es troba situada a tocar de la masia del Pilar, a uns metres de la seva façana nord-est. És una capella de planta rectangular amb un absis semicircular coberta per teulada de doble vessant coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual conserva una campana a l'ull dret. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista les cantonades diferenciades de pedra treballada. Dos contraforts a la façana sud-est i quatre a la façana nord-oest reforcen l'estructura exterior als laterals. La façana principal orientada al sud-oest presenta una porta d'accés emmarcada amb pedra treballada, amb els brancals i la llinda amb una fina motllura. A la llinda hi ha inscrita la data de 1673. Sobre la porta principal s'hi obra una petita finestra emmarcada amb pedra. A la façana sud-est s'hi troben dos contraforts que presenten una petita cobertura d'una vessant amb teula àrab. A l'extrem esquerre s'hi troba una petita obertura emmarcada amb pedra d'un sol bloc per costat. La façana nord-est està dominada per l'absis semicircular, arrebossat i de teulada piramidal, en el qual s'hi obra una finestra emmarcada amb pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre contraforts disposats simètricament al llarg de la façana, i un petit cobert amb pilars de maó. | 08212-47 | Sector est del terme municipal | És una capella del segle XVII edificada al costat de la masia, tipologia molt freqüent en les cases senyorials d'aquesta època. Apareix documentada en una visita pastoral del 13 de desembre de 1686. La capella havia estat erigida sota advocació de Santa Julita i Santa Bàrbara. A l'interior hi havia un retaule barroc que fou cremat durant la guerra civil (els propietaris del mas en conserven una fotografia). La capella fou reformada al segle XIX. | 41.9317500,2.0157800 | 418402 | 4642667 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 38471 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor | SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Teixidor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | Edifici que formava part de la fortificació de les antigues muralles del castell i de la vila d'Artés; fou habitat pel torretà i posteriorment habilitat com habitatge. Consta de planta baixa i tres pisos i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia, amb un portal rodó adovellat. Les altres obertures, una finestra per planta, són posteriors, però tenen l'ampit i els muntants de pedra treballada i alguna llinda amb motllura. La cantonada de les façanes sud i est està escairada amb pedra ben treballada. A la façana est hi ha l'únic portal d'entrada al recinte emmurallat que es conserva. L'aparell és de pedra ben tallada i regular en els escaires. | 08010-122 | Carrer del Padró, 5 | És una de les cases més antigues d'Artés. Podria tractar-se de la casa del torretà que guardava un dels portals d'accés al recinte fortificat del castell i església, l'únic que encara es conserva. | 41.7990500,1.9514200 | 412886 | 4627997 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a casa del Torretà. | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 46541 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-2 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Al llarg de la seva història ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions, pel que es troba constituïda per diversos volums. Per la façana de gregal, de manera que cobreix parcialment la façana principal i la lateral, hi ha un volum de la mateixa alçada i coberta que el volum principal, el qual queda enretirat a la façana principal respecte el volum afegit. El mur d'aquest volum que queda perpendicular a la façana principal es troba semiobert al pis superior amb un pòrtic d'arc escarser. L'annexament d'aquest volum s'ha solucionat a la coberta perllongant· la seva caiguda, de manera que el vessant que desaigua a la façana principal és més llarg que el de la posterior. En aquest és visible també una ampliació en alçada, entre la coberta i les golfes. A la façana de mestral hi ha adossat un altre volum de planta baixa i dos pisos amb la coberta que desaigua a la façana posterior, com també ho fa el cos que s'ha annexat a continuació, de planta baixa i pis, el qual està obert amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt. Aquest últim cos s'estén fins a la façana de xaloc, on la coberta s'ha resolt amb una gran terrassa transitable. En aquesta façana també hi ha un petit volum afegit de planta baixa i pis, amb la coberta amb un altre terrat. L'accés a la casa es fa a través d'una lliça que ha estat adossada al volum afegit i que segueix amb un baluard, pel que l'entrada queda semi tancada per un petit pati. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat, que es veu interromput pel volum afegit en un dels seus brancals. Les obertures de la façana principal són totes de pedra carejada i llinda plana, dues de les quals es troben alineades amb el portal, i dues que es troben disposades aleatòriament per la façana. En una d'elles hi consta la inscripció: 'Miquel Puig i Serra/ Any 1866'. A la façana de mestral hi ha tres petites obertures allargades de pedra carejada i llinda plana, com també ho són les tres del primer pis, de majors dimensions. Sobre d'aquestes hi ha quatre finestrals emmarcats amb ceràmica, dels que tres estan junts i són de majors dimensions que el que queda a un lateral. A l'alçada de les golfes hi ha una finestra circular de ceràmica. A la façana de mestral que queda descoberta hi ha al primer pis dues finestres de pedra carejada i llinda plana, una de petita i l'altra de mitjanes dimensions. Al segon pis hi ha una petita finestra de ceràmica i una altra de més gran feta d'obra. A les golfes hi ha tres petites obertures d'arc de mig punt. A la façana de sol ixent, hi ha sis obertures fetes d'obra i disposades de forma aleatòria, juntament amb una obertura circular ceràmica a l'alçada de les golfes. L'acabat exterior de la masia és la pedra vista, mentre que les corts i naus afegides modernament al voltant d'aquesta són de maó vist. A l'interior, conserva la planta baixa amb volta- amb una gran pica de pedra- els cellers, i corts antigues. La resta de la casa ha estat habilitada com a vivenda moderna, pel que no conserva els elements tipològics tradicionals. Davant de la masia hi ha una gran era rectangular encaironada, que es troba assentada sobre roca natural, com ho està tota la masia. Perpendicular a la casa hi ha en una banda de l'era la pallissa (actualment reformada com a vivenda) i el garatge, i a l'altra banda hi ha unes corts modernes construïdes en maó. Seguint el camí que voreja la casa, trobem a pocs metres l'ermita de Santa Margarida de Viladepost. | 08062-129 | Nord-oest del Castellnou de Bages | És una de les masies més antigues de la zona d'Argençola. Al fogatge de 1553, apareixen dos noms que amb tota seguretat pertanyen a aquest mas; d'una banda hi ha 'En Puig', i de l'altra 'Joan Viladepos', i 'la viuda de Viladepos esta al Puigbo'. Tot i així, la casa probablement és més antiga, per les seves característiques i per la seva vinculació a l'ermita de Santa Margarida de Viladepost (del Puig). El mas s'anà ampliant amb el pas del temps, però sens dubte, l'època en què va créixer més fou durant el segle XIX, any de datació de la volta d'entrada, entre d'altres. Aquí hi ha una placa amb la inscripció ' MYQVEL PVIG Y SERRA A FET ENFONDIR EL SALLER Y FEV LA BOLTA Y EL REBOST EL ANY DE 1838. MIQUEL PUIG Y SERRA A FET LA BOLTA DE LA ENTRADA Y CUARTUS LO ANÑ DE 1861'. A la façana principal, a la llinda d'una finestra també hi ha escrit 'MYQVEL PVIG Y SERRA AÑ 1886'. La lliça d'entrada també té la inscripció ' mestra Franc Buixadera any 1704', el mateix any que veiem a la llinda d'una finestra a la façana posterior. Aquestes inscripcions, coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. | 41.8686200,1.8035200 | 400706 | 4635881 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 38374 | Sant Hilari Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-hilari-vell | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Sant Hilari Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia de planta gairebé quadrada amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Façana principal està tancada per un cos edificat modernament, construït perpendicularment a l'eix de la masia. La façana de llevant i aquest afegit són arrebossats. La resta de la masia presenta la pedra vista. Un cos de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes poligonals ocupa tot el perímetre de les façanes de migdia, llevant i de tramuntana. | 08010-25 | Afores, a ponent del municipi | És una de les més antigues del municipi. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta a 'Salvador St. Eulari' com un dels parroquians de Santa Maria d'Artés i del sector d'horta, dominis del bisbe de Vic. Però no surt en el capbreu de l'any 1693. L'any 1774, el propietari era Josep Fuster i Bosc, comerciant de Manresa. Joan Torrents i Miralda n'era el propietari l'any 1850. Simón Parareda Griera va comprar el mas als Torrents, i l'any 1954 figura com a propietari. Des del segle XVII hi vivien masovers. | 41.7888700,1.9289400 | 411004 | 4626889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment hi viuen tres famílies, Lluís Serrat i Modesta Rosich, Jaume Rosich i Carme Prat, i Maria Tordera. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 46488 | El Sallés de Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salles-de-figuerola | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües, amb una filada de carreus al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, actualment orientat a tramuntana. Antigament es trobava orientat a migdia, però s'annexà un cos a aquesta façana. Així doncs, el cos original està construït amb pedra escassament carejada i argamassa, però rejuntat amb ciment, i amb carreus als eixos entre façanes. Consta de planta baixa, primer i segon pis, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis actual presenta un muret que ressegueix la zona de l'entrada, que és presidida per un portal, amb llinda de pedra i carreus als brancals, i tres finestrons: el més proper al portal presenta un emmarcament ben interessant, així doncs, una pedra grossa serveix de llinda, mentre que als brancals trobem dos carreus que s'estrenyen cap a la zona superior formant una corba a la part exterior, punt on hi ha una decoració lobulada. El finestró central presenta reixes de ferro forjat i l'emmarcament amb rajols ceràmics, mentre que el lateral queda emmarcat per quatre carreus irregulars. Al pis, que correspondria amb el segon pis de la resta del cos original, trobem dues finestres, l'una amb llinda plana, carreus als brancals i ampit i l'altra amb ampit, però sense decoració. Finalment, resulta curiosa la filada de llosetes planes que constitueixen el ràfec d'aquesta façana. El lateral esquerre del frontis presenta un cos annexat que, per la seva cara de ponent, té una entrada, mentre que per llevant presenta una font artificial de tres brolladors. A l'eix del frontis amb llevant trobem una arcada que s'uneix amb un edifici proper, completament restaurat. A ponent, a pocs metres de l'eix amb tramuntana, hi ha un cos annexat fet d'obra nova, com la resta de construccions recents. La façana de llevant presenta un balcó i dues finestres a cada pis amb l'emmarcament de rajols ceràmics. A migdia trobem un cos annexat, d'alçada lleugerament inferior, de planta baixa i pis. Aquest cos té, també a migdia, un altre cos que, aprofitant el desnivell del terreny, queda conformat per un pati porticat que conté una planta a sota. A ponent presenta un petit cos annexat i a llevant un de dimensions superior, que sosté una escala que condueix al portal situat al pis. A l'interior de l'edifici es conserva el portal original de migdia, de llinda plana i carreus als brancals, i un estable amb volta de canó per als cavalls, que era l'estança que segueix al portal. Si entrem per tramuntana trobem, en una llosa del terra, la inscripció Masia 1862. | 08062-76 | A 500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | És, com el Jaumà, una de les masies antigues de Castellnou, segons comenta Vila Rovira. La casa havia estat propietat de Joan Vilaseca. S'annexaren varis cossos a la casa i s'hi creà un restaurant, que el dugué Àngel Vilaseca. Actualment és una casa de colònies. | 41.8355800,1.8333300 | 403130 | 4632179 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/