Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28987 | Dolmen de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda | CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | No s'ha pogut contrastar | Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC. | 08002-55 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7444600,1.5940000 | 383092 | 4622360 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 28992 | Dolmen de Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-biel | CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. | No s'ha pogut contrastar | Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC. | 08002-60 | Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme | 41.7483000,1.6012400 | 383701 | 4622776 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 28995 | Cal Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caselles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment. | 08002-63 | A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa | Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716. | 41.7117300,1.6427300 | 387087 | 4618661 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29043 | Bosc de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada | Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 | Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. | 08002-111 | Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada | Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. | 41.7088900,1.6024500 | 383731 | 4618399 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 29046 | Torre del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet | CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96. | No s'ha pogut constrastar. | D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles. | 08002-114 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. | 41.7109500,1.6208000 | 385261 | 4618603 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29048 | Túmul funerari de la Vall de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana | No s'ha pogut contrastar | La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element. | 08002-116 | A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet | 41.7085700,1.6143000 | 384716 | 4618348 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29053 | Ball de la coca de Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-festa-major | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.dansesvives.cat/?q=node/4088 | Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica. | 08002-121 | Plaça de Castellar | En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 29054 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets | XIX | Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors | 08002-122 | C/ Raval s/n | Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29057 | Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. | 08002-125 | 41.7410300,1.6135500 | 384712 | 4621952 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||||
| 29058 | Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | La seva publicació en garanteix la conservació. | <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> | 08002-126 | 41.7301200,1.6087100 | 384290 | 4620748 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-01-17 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||||
| 29059 | Història del llibre del Lluís Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. | 08002-127 | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29060 | Història del captaire misteriós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-captaire-misterios | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer. | 08002-128 | 41.7430500,1.6521400 | 387924 | 4622126 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29061 | Història de la màgia de Cal Llema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. | 08002-129 | 41.7078800,1.6455600 | 387316 | 4618230 | 1948 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 29062 | Goigs de Sant Andreu Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XXI | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. | 08002-130 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 2009 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 29064 | Goigs de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953. | 08002-132 | L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1953 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 29065 | Goigs de Sant Esteve (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern. | Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941. | 08002-133 | L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1941 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 29067 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. | 08002-135 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 29068 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. | 08002-136 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 29072 | Font del Baumer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Cobert de malesa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. | 08002-140 | A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell | 41.7361500,1.6265500 | 385784 | 4621393 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 29076 | Font de Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comanroca | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca. | 08002-144 | Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana. | 41.7143000,1.6296100 | 386000 | 4618963 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 29083 | Font del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de raig situada sota una balma de pedra. | 08002-151 | A les proximitats de la riera de la Grevalosa. | 41.7202800,1.6426500 | 387095 | 4619610 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 29084 | L'aigua sanadora de la Font dels Peuets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La seva publicació en garanteix la conservació. | A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. | 08002-152 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 29090 | Festa Major de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre. | 08002-158 | Plaça de Castellar | La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 29091 | Festa Major d'Aguilar de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. | 08002-159 | Plaça d'Aguilar | La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38391 | Fons de l'arxiu del bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-del-bisbat-de-vic | <p>http://www.abev.net</p> | XIV-XVIII | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons dedicat a la parròquia de Santa Maria d'Artés és el 2.7. És un fons molt escadusser, es conserva poca documentació i, potser, no és la més representativa del funcionament d'una parròquia. Hi ha documents des de 1345 fins l'any 1700; classificats en Visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, Pergamins (1345-1379) i Capítols matrimonials de Joan Vilarmau i Elisabet Sararols]. Es tracta de sis unitats documentals en paper i pergamí; en format de volums i lligalls; foli i quart. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal amb referències als termes i castells d'Artés, Sallent, Castellnou de Bages, i vila de Santpedor.</p> | 08010-42 | Carrer Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.</p> | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 38397 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-0 | XIX-XX | En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa. | 08010-48 | Artés | Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7981500,1.9534900 | 413057 | 4627895 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38424 | Llegenda del Porc senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-porc-senglar | QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se. | 08010-75 | Mas Coma | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38425 | La campana Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-campana-victoria | LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | XX | Publicat | Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins. | 08010-76 | Campanar de l'antiga església de Santa Maria. | 41.7996600,1.9508300 | 412838 | 4628065 | 1904 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38426 | La Petra i la Maria Salvaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra | TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | XX | Publicat | La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. | 08010-77 | Campanar de l'antiga església de Santa Maria. | 41.7996600,1.9508300 | 412838 | 4628065 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38427 | La serp del Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-del-pujol-vell | GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita. | 08010-78 | El Pujol Vell | 41.8041000,1.9384600 | 411816 | 4628571 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38428 | La cabra d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor | APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. | 08010-79 | Serrat de la Cabra d'Or | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38429 | La gruta de la presó d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes | VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. | 08010-80 | El Castell | 41.7993600,1.9503300 | 412796 | 4628032 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38431 | La llegenda del vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi | VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. | 08010-82 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38432 | La nena del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-del-bosc | VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell. | 08010-83 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38433 | Llegenda de la banda de lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-banda-de-lladres | VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat. | 08010-84 | Mas Fussimanya | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38434 | La nena que va caure del terrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-que-va-caure-del-terrat | VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills. | 08010-85 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38435 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader | GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. | No es pot precisar amb detall | Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. | 08010-86 | Nord del municipi | Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. | 41.8070100,1.9456500 | 412417 | 4628886 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 38452 | Fons d'Artés de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dartes-de-larxiu-comarcal-del-bages | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, s'hi conserven fons comarcals de diferents característiques amb un abast cronològic des del segle X fins l'actualitat, amb 2.338 metres lineals. La seva classificació correspon a la tipologia dels arxius comarcals. Pel que fa a Artés, hi destaquen els fons judicials procedents del Jutjat Comarcal d'Artés, entre els anys1946 i 1987. | 08010-103 | Via de Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari hivern: dilluns a divendres, 9-14 h. dilluns a dijous, 15,30-18 h. Horari estiu:1 juny a 15 setembre, dilluns a divendres, 8-15 h. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 38456 | Sardana 'L'Aplec d'Artés' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes | XX | Vigent | Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de | 08010-107 | Artés | Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 1981 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F. Mas Ros | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 38519 | Conjunt de sardanes dedicades a Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-dedicades-a-artes | XX | Vigent | L'activitat sardanista a Artés, tot i no tenir cobla, ha estat prou important com per generar una sèrie de sardanes dedicades al municipi. La majoria són sardanes sense lletres, exceptuant 'L'Aplec d'Artés', que s'ha individualitzat en el present inventari en la fitxa 176. Trobem sardanes dedicades a llocs concrets relacionats amb algun aplec sardanista , com 'El bosquet de l'aplec' (1986) obra de Joan Lázaro i Costa. També hi ha sardanes dedicades als aplecs (Aplec i Sarau) d'Artés: 'El Sarau artesenc' (1986) de Martirià Font i Coll; 'Sarauenca' (1993) de M. S. Puigferrer o 'La màgia del sarau' (2004) de Josep Farràs i Casòliba. La resta són peces dedicades a Artés: 'Artés sardanista' (1993) d'Eduard Xandric i Crosas, 'A la vila d'Artés' (1982) de Josep Viader, 'Artesenca' de F. Mas Ros, 'Em recordo d'Artés' (1980) de Lluís Buscarons, 'Per Artés' (1984) de M. S. Puigferrer, 'Ressò d'Artés' (1989) de Sebastià Figuerola i Escusa, '25 anys a Artés' de Joan Lázaro i Costa i 'La vall d'Artés' de Ricard Viladesau. | 08010-170 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38520 | Repertori de cançó tradicional recollit a Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repertori-de-canco-tradicional-recollit-a-artes | VILAR i HERMS, Ramon (1991). 'Mostra d'un repertori de cançó tradicional recollit a Artés'; dins Dovella, núm. 40. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 43-50. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31. | XIX-XX | Fons format per 115 documents sonors fruit d'un treball de recerca etnomusicològic que fan referència a: comunicació (crits de carrer); ritual de la vida de l'home (infantesa, joventut, adults); rituals del curs de l'any (cicle de Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua); Institucions religioses (Goigs, himnes, cançons) o institucions cívico-polítiques(cançons relacionades amb fets de guerra) i Lleure (cançons llargues o balades, cançons curtes destinades al lleure, parèmies, etc. Ramon Vilar, en el seu treball (1991) analitza una mostra escollida entre les 115 melodies: una cançó de bressol, una cançó de joc infantil, una tonada vinculada al joc de cartes, un romanç conegut per 'La nit de Sant Joan', Goigs a Sant Isidre i algun altre romanç o balada. Un treball a part (1997) es mereixia el Ball de bastons (fitxa 117). | 08010-171 | Artés | Ramon Vilar i Herms ha fet una recerca etnomusicològica que ha permès recopilar 296 melodies i informacions musicals a la població d'Artés. El treball de recerca va començar l'any 1982 i tingué continuïtat fins el 1995, amb la col·laboració de Josep Crivillé i Bargalló. La metodologia emprada es basa en dos vessants: l'enquesta de camp i el treball de laboratori. El nombre d'informants entrevistats va ser de 21, i es tracta d'informacions musicals directes. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 39249 | Tomba de Josefina Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca | - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. | XX | La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. | 08012-11 | Horta d'Avinyó | Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 1952 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 39253 | Noms de les Cases d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo | - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. | XIX-XX | Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. | 08012-15 | Avinyó | La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 39254 | Llegenda dels Set Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-set-turons | font: Josep Vilarasau (agutzil) | Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat. | 08012-16 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||||
| 39255 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-1 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.</p> | 08012-17 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 39256 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-2 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.</p> | 08012-18 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 39324 | Necròpolis de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. | XII | Ja no existeix | Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. | 08012-96 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9138600,1.9972000 | 416838 | 4640698 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 39341 | Pont del Relat 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-3 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma d'una circumferència oberta donant lloc a un el·lipse aixafat, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud a l'igual que a la cara sud-oest. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 8-9 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la gran vegetació que hi ha que ens en dificulta fins i tot la fotografia. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-113 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8787200,1.9796100 | 415333 | 4636814 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En aquest cas concret, hi ha un excés preocupant de la vegetació degut a l'entorn de bosc on es troba, sense posar en perill el pont degut a la seva gran obertura però que, visualment no permet fer-se una idea massa aproximada del pont. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/