Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
45639 Remeis per curar llagues https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-per-curar-llagues MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. Hi trobem dos remeis que Pere Frontera utilitza per les llagues; un primer 'para llagas y á un que sean de mala especia' i un altre 'para curar llagas por rebeldes que sean'. El primer diu així: 'Tomaras una libra de ojas tiernas del tabaco las picaras bien. tres onsas de pes grega tres onsas de será nueva, tres onsas de aceite de oliva opondras á cocer aste que el sumo del tabaco este consumido, y entonces pondrás tres onsas de trementina, y cuan aya hervido un poco colalo y esprimalo bien y aplícalo ace milagros. // Tomaras una porción crecida de aceitunes de laürel y una porción de ojas id. y lo picaras bien y lo pones á hervir y que hirbe mucho y la grasa que saca á flor de agua la recojes con una cuchara y la pones en una botella y aquello es la aceite fina de laürel y sirve para lo siguiente. por falta de mabámen (?) a los nerbios es bueno para los paralitichs para dolor de oreja gotas y tabien los que lo chupan poniéndolo en sima la natura de la mujer le provoca lo mes y bien untado sobre de dicha le ace salir lo llit cuando aparido'. A la pàgina següent diu: 'Tomese en güento de la Abera (?) y se hasen cuatro tiras de un rapo de tela fina y se en papan bien de dicho engüento y se ponen alrededor de la llaga y el medio unas i las untades del mismo y bien bendado es cura radical'. 08053-542 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45640 Remei per 'no arrogar la coda' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-no-arrogar-la-coda MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tener succecion' és el següent: 'Tomaras una honza de sumo de llimona, media dragma de sal de donsell y se hecha dentro de una botella y entonces hirbe y esperando el hervir se le hecha 2 onzas de agua de menta destilada y 5 minutos antes de tomar caldo el enfermo que tome una cucharada de dicho liquido y no harrojara mas'. 08053-543 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45641 Remei per curar 'mal de cañon y garrotilla' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-mal-de-canon-y-garrotilla MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza per curar el 'mal de cañon y garrotilla' és el següent: 'pendrer una olla noba, y posaras bi claret bo posantlo al foch ab las herbas següents:malbas, violetas de bosch, plantatje, escorsa de magrana, de gabarrera vincle per vincle, caps de romaguera tendras, tot junt se fara bollir ab lo dit vi, tiranti despues una porsio de sal de cardona que quedi al vi bel salabros y gargarisant de cuan en cuan una cullerada curara y a un que se la en bia no li fara mal'. 08053-544 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45642 Remei 'para carbucles' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-carbucles MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para carbucles' és el següent: 'Tomerás escabiosa, la picarás y mesclarás una porción de ollin una porcion de jabon moll y una porción de cals viva y se aplica'. 08053-545 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45643 Remei per curar 'flujos de sangre de las narices' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-flujos-de-sangre-de-las-narices MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para flujos de sangre de las narices' és el següent: 'Tomeras media onza de Vidriol blanch la fondrás con cuatro onzas de água de plantatja y con este ingradiente coje dos calas de ilas y les pones dentro las narizes y cojes Artigas tiernes bien picades y las pones al clatell'. 08053-546 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45644 Remei 'para no gastarse las mujeres' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-no-gastarse-las-mujeres MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para no gastarse las mujeres' és el següent: 'tomaras un mes antes de á custumbrar á tener los flujos de sangre la mujer en baraza de lo que se puede coger con una media peseta de polvos de pell de serp en ayünes y los tomeras con un poco de vino ó brau de pa'. 08053-547 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45645 Remei per curar 'tels desfetas y cataratas al prinsipiarse' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-tels-desfetas-y-cataratas-al-prinsipiarse MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tels desfetas y cataratas al prinsipiarse' és el següent: 'pendras medio porron de agua natural medio escrupolo de verdet uno de vidriol blach, dos de India, un escrüpol de sucre candi, dos escrüpols de sucre de plom, y todo bien polberisado se echa dentro la água y se rebuelba bien y cada bes que se curan los ojos se echen tres gotitas y cada bes se rebuelba bien'. 08053-548 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45646 Remei per curar 'desipelas' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-desipelas MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para desipelas' és el següent: 'cojes áceite de olibas y la cueces bien con ruda y con dicho aceite te untes bien la desipela y te dejes un trapito untado en sima y el otro dia curada en fin á las 24 horas'. 08053-549 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45647 Remei 'para morenas' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-morenas MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para morenas' és el següent: 'Tomaras una porsio de fullas de orella de os las faras bollir ab oli de olivas haste que les fullas es tornin com carbons y o tiras ab una hampolla y untes lo ses al pasien y curara'. 08053-550 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45648 Remei pel mal de cap https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pel-mal-de-cap MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'pel mal de cap' és el següent: 'cojes una onza de nin moreno y te frotes bien los pulsos y la frente con dicho liquido y dejas un trapito umedo ensima y un pañuelo á tado en sima y te echas en sima la cama una ora ó dos'. Aquest remei, pel que es pot llegir, sembla substituir un d'esborrat, per la migraña 08053-551 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45649 Remei per curar 'mal de costat fort ' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-mal-de-costat-fort MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'per mal de costat for' és el següent: 'pendra femte de bou, màls y greis de porch no fregirás en la pella, y posat entra dos draps, ho aplicaras á la part'. 08053-552 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45650 Remei 'para la camadura' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-la-camadura MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para la camadura' és el següent: 'una cuarta aceite de olivas una onza de cera del penal y tres nabos bien fritos con una casuela nueba y untarse dos beses al dia y curaras'. 08053-553 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45651 Remei 'para una persona que no puede mear' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-una-persona-que-no-puede-mear MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para una persona que no puede mear' és el següent: 'que tome media onza de pez grega en polbos con dos beces y meara seguro'. 08053-554 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45652 Remei 'para el estomago y cocer bien la comida' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-el-estomago-y-cocer-bien-la-comida MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para el estomago y cocer bien la comida' és el següent: 'cojes 24 gotas de salfuman y las mesclas con un porrón de água de fuente y todas las comidas antes de ponerte á comer te bebes un baso de medio patrichon de dicha água y siga siempre que no sufriras'. 08053-555 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45653 Remei 'para curar la sufucación' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-curar-la-sufucacion MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar la sufucación' és el següent: 'cojes una cucharada de manteca de puerco que sea buena y una cucharada de Azucar roch y bien rebuelto se lo coma él enfermo todas las noches cuando seba en la cama 4 dias seguidos y 3 de descanso y siga de la misma manera 4 meses seguidos y curado'. 08053-556 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45654 Remei 'para curar el escarbotí y llagas en la boca' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-curar-el-escarboti-y-llagas-en-la-boca MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar el escarbotí y llagas en la boca' és el següent: 'un purron vinagra bueno un buen puñado de blinca per blinca y un buen puñado de duradella que pierde la mitat hirbiendo y se laba con tres trapitos y el último se tira por de tras tres beses el dia en pocos dias curado // cuando sacan sangra boca ó narices un hilo á bajo de cada dedo pequeño atado'. 08053-557 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45655 Remei 'para los tifulos' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-los-tifulos MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para los tifulos' és el següent: 'cojes 12 caracoles gordos cojes 12 cabezas de arangadas ransias un brot de ruda un onza de cordellabat y un poco de vinagra bueno y echas una pasta y con una luda le pones un cataplasmo en sima las dos fuentes de los brazos y les dejes tres oras y las quites y con la misma pasata la eñades un poco en sima del mismo cataplasmo los pones á la fuente de la cama bajo la rodilla tres oras mas y se quiten y con un poquito mas de las misma pasta se le ponen en las plantas de los pies en las ondas de largo y se dejen cuatro oras. // cuando hay dolor de Barriga femte de buey mesclada con vinagre y puesto en la barriga'. 08053-558 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45656 Remei 'para enforter el pecho' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-enforter-el-pecho MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para enforter el pecho' és el següent: 'cojes una onsa y media de pes negra una y media de grega una presa chocolata de la buena una nues moscada bien picada y una onsa de polbos de restrén y con una bende se les pone en la boca del estomago y les refuerce mucho'. 08053-559 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45657 Remeis pel mal de coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-pel-mal-de-coll MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. Hi ha dos remeis pel mal de coll; el primer és mal de coll 'que uno no puede enbiar la saliba' i diu el següent: 'se coje una cuchara de llar bueno y un poco de vinagra bien batido se pone una untar y en sima un trapo perfumado de flor de saúco'. Hi ha una nota sobre un marge de la pàgina on diu: '6 onzas de agua destilada y un escrúpulo de cada cosa '(?). L'altre remei consisteix en: 'muchas magranas ágras y sucra tarsiat, una lliura de charop con una casola noba'. Al marge de la llibreta, diu: 'al cataplasma de pes y confortatiu com una luda en sima la naudella'. 08053-560 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45658 Remei 'para curar ojos' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-curar-ojos MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar ojos' és el següent: 'cojes un poco solfato de Seny un poco de sal-saturno puesto con agua de fuente en una botella con unas ojas de rosa y un poco de ruda y se ponen tres gotitas el ojo enfermo y el trapito úmedo ensima'. 08053-561 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45659 Remei 'para tumor blanch' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-tumor-blanch MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tumor blanch' és el següent: 'una untura de pumada de rosas y un buen cataplasma, de sopas de Saltarta y abajo la rodilla una untor de pomada de malbi y hasta la cura no se deja y a las 48 horas salen muchos granos. Sal Tartarico'. 08053-562 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45660 Remei per 'curar la inchadura' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-la-inchadura MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar la inchadura' és el següent: 'úmos uertes de ojas de jinebra siguiendo tiempo y curarás'. A continuació especifica un remei per curar 'un miembro inchado': 'cojes cals viva la desechas con água y ases un en güento con miel y te untes bien la parte i inchado con dicho engüento y curaras dos beces al dia un trapo en síma de algodón'. 08053-563 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45661 Remei per 'curar fístulas en cualquiera parte del cuerpo' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-fistulas-en-cualquiera-parte-del-cuerpo MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar fístulas en cualquiera parte del cuerpo' és el següent: 'cojes una lagartija en el (-) la metas en un cañon de caña y te la colgas el cuello que toca la piel y dejala'. 08053-564 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45662 Remei 'para curar escrofulas' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-curar-escrofulas MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar escrofulas' és el següent: 'que coma mucho y con el vino le pones 2 gotitas de tintura de yodo 2 dias seguidos y los demas tres y 4 y 5 y 6 y 7 y 8 y basta'. 08053-565 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45663 Remei 'para curar tumoras y granos' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-curar-tumoras-y-granos MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar tumoras y granos' és el següent: 'cojes engünento de Sta. aúra (?) y puesto en un trapito lo áplicas ensima y curaras'. N'hi ha un d'esborrat que diu 'Remedio para curar Fluruncus y granos', amb gairebé el mateix contingut. 08053-566 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45664 Remei per 'curar los que estan espatllats ó la naulella caiguda' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-los-que-estan-espatllats-o-la-naulella-caiguda MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar los que estan espatllats ó la naulella caiguda' és el següent: 'les das 3 bentosas ensíma la naúlella y les pones un cataplasma en sima la naúlella de insens masclsa y aigurdente alcanforado y curaran es seguro dicho cataplasmo si puedes ser con estopa de alpargatero mejor'. 08053-567 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45665 Remei per 'curar un gráno o llaga malicna' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-un-grano-o-llaga-malicna MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para un gráno o llaga malicna' és el següent: 'cojes una cucharada de manteca de puerco de la mejor y una cucharada de miel buena y la que coján 5 sentimos de Flor de Azufra bien rebuelto y lo áplicas y curaras y en sima un trapito de tela fina siempre él mismo'. 08053-568 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45666 Remei per 'curar los que sacan sangra por la boca' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-los-que-sacan-sangra-por-la-boca MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar los que sacan sangra por la boca' és el següent: 'cojes muchas urtigas tiernas y las pones con infusion con Vinadre bueno y las deja 48 oras y las sacas y las bas picand bien en un mortero y esprimes el sumo y lo pones en una botella beba 3 jícaras una por ora y curado'. 08053-569 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45667 Remei per 'curar llupias' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-llupias MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar llupias' és el següent: 'umos de berces y un cataplasmo en sima de jabon rallado y aguardiente en sima'. 08053-570 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45668 Remei per regular la menstruació en nenes de 14 a 16 anys https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-regular-la-menstruacio-en-nenes-de-14-a-16-anys MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para la menstruació en nenes de 14 a 16 anys' són les 'píndulas de Sampedor': 'para regularisas la menstruacion las niñas de 14 á 16 años tres mañana y 2 tarda de 16 á 18 tres mañana y tres tarda de 18 á 20 4 mañana y 4 tarda'. 08053-571 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45669 Remei per 'curar al paido' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-al-paido MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar al paido' és el següent: 'Agua naf 2 onzas jaraba de ponsem 2 onzas esprit de nis 5 centimos água 3 patricons una jícara cada 2 oras'. 08053-572 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45670 Remei 'para quitar al dolor de cabeza' https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-quitar-al-dolor-de-cabeza MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. XIX Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para quitar al dolor de cabeza' és el següent: 'cojes Antipirina 2 grams vicarbonato de sosa 1 gram Azucar 3 grams papeles 4 uno, media hora, otro hora, otro dos horas, otro'. 08053-573 El Vilar Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6335500,1.8614000 405164 4609717 08053 Castellbell i el Vilar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45685 Curació de nens trencats https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-de-nens-trencats J.M.Ll [Joan Masats Llover] (1993). Els sortilegis de la nit de Sant Joan; dins El Brogit, 157, juliol - agost de 1993, pp. 18 i 19. Montlló, Jordi (2013). Curació dels nens trencats; dins Mapa de patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d'Hortons. Diputació de Barcelona. XIX Ja no es practica Joan Massats (1993) recorda que un dia, quan era un crio, passejant per l'obaga del Puig amb el seu pare, aquest li explicava davant d'un roure esberlat i embolicat amb roba d'infant, que allí hi havien curat un infant espatllat en una nit de Sant Joan. Diu: 'era creença força estesa en aquell temps, que curava la trencadura el passar l'infant entre el tronc d'un roure esberlat'. S'ha documentat en diversos pobles i diverents rituals amb la mateixa finalitat, però era important que fos la màgica nit de Sant Joan. Joan Massats continua explicant que podien assirtir-hi els padrins de bateig. El padrí o el pare havia de fer un tall a la soca d'un roure, prou gran perquè hi passés l'infant. Mentre tocaven la mitjanit es feia passar tres vegades pel mig de l'arbre esberlat mentre es deia 'Trencat us el dono, curat us el torno'. Si l'afectat és un nen, l'ha de donar primer la padrina al padrí i el padrí l'ha de tornar a la padrina sempre dient en donar-lo la primera forma i en pendre'l la segona. Si és nena, ha de ser el padrí qui l'ha de donar primer a la padrina. També explica que els padrins es podien intercanviar els papers amb dos homes anomenats Pere i Joan, però que s'havien d'intercanviar el nom entre ells. En donar-se l'infant l'un a l'altre havien de dir: 'Trencat us el dono Pere; curat us el torno Joan'. 08053-588 Castellbell i el Vilar Curiosament Pere Frontera, més conegut com Pere del Gall, fou un curandero de reconegut prestigi a Castellbell i el Vilar, sobretot per curar els nens trencats. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa 41.6312400,1.8739700 406208 4609447 08053 Castellbell i el Vilar Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Continua explicant variants d'aquesta cerimònia que reproduim pel seu valor etnogràfic, però que no podem vincular directament amb Castellbell i el Vilar. Dubtem que siguin explicacions complementàries del pare; més aviat pensem que és informació aportada per complementar l'article.Una de les variants fa referència amb els protagonistes que ha de ser un Joan i una Maria. Cal procurar que el tronc estigui disposat de manera que el tall estigui orientat de llevant a ponent; i en començar la cerimònia el primer traspàs ha de ser del costat de llevant al costat de ponent de l'arbre.Explica els casos que a l'arbre no se li fa res més i en d'altres es deixa la roba de l'infant lligada a l'arbre. El tall és faixat amb la roba i benes de l'infant; com l'arbre que el mateix Massats va veure de petit. De vegades es tapa la ferida amb argila. Normalment s'encomana el destí de l'arbre a la del pacient. Si l'arbre no es moria el nen/nena es curava, com és el cas de Sant Llorenç d'Hortons (Montlló, 2013); però Massats ho explica al revés (?). 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45686 Destil·leries San Gerónimo https://patrimonicultural.diba.cat/element/destilleries-san-geronimo SOLÀ i FAINÉ, H. (1993). Indústries artesanes desaparegudes: 'Destilerias San Gerónimo'; dins El Brogit, 151, gener de 1993, pp. 8 - 10. XX Desparegudes Producció d'anís i altres destil·lats a cal Forrellat durant la primera meitat del segle XX. El producte més conegut era l'anís San Gerónimo, en homenatge a un dels cims més emblemàtics de Catalunya, la muntanya de Montserrat que es pot admirar des de qualsevol indret del municipi. Però també feien el Licor Montserrat, el Brandy DSG, el Rhum Manigua i el Rhum Monte Cristi. Però també l'absenta, el kümel, el curaçao, la crema de rosa, de taronja, la penedictina o l'orxata. Algunes de les herbes emprades eren l'anís estrella, el fonoll, la matafaluga, el llorer, el lliri de Florència o d'Olor, la nou moscada o el càlam, entre d'altres. En les proporcions adequades, les herbes s'introduïen en un estri especialment fabricat dins de la caldera de l'alambí, on s'hi afegia una barreja d'aigua i alcohol vínic, que pel sistema d'evaporació s'impregnava del gust i aroma del licor que es volia obtenir. Després d'aquest laboriós procés, s'afegia una certa quantitat de xarop per donar-li la dolçor corresponent i deixar-ho reposar. 08053-589 Cal Forrellat (C. de Sat Jeroni, 17) Les Destilerias San Gerónimo, es funden a finals del segle XIX per Francesc Forrellat i Grané, nascut el 13 de febrer de 1874. En un expedient datat del 13 de febrer de 1903, hi consta la concessió de la marca San Gerónimo Montserrat. Inicialment la primera destil·leria estarà ubicada d'una manera més rudimentària a ca la Sofia, al barri de la Bauma. Ben aviat es construeixen dues naus a al carrer Sant Geroni, núm. 17. En una de les naus s'extreia l'esperit de vi de la brisa del raïm i l'altra servia per a la destil·lació de licors. L'habitatge de la família es construeix l'any 1916, entremig dels dos edificis fabrils. La seva desaparició és deguda a la prohibició de la venda de licors a dojo en garrafa. Posar-se al dia, construint plantes d'envasament de vidre només feia que encarir el producte i totes les petites empreses que s'hi dedicaven, van haver de tancar. L'ampolla d'anís tenia una forma força original, de la qual no se'n sap si correspon a una idea del fabricant. Una ampolla cilíndrica amb la part superior arrodonida, que recorda la torre d'un campanar rus. L'etiqueta de l'ampolla d'anís tenia el dibuix de l'ermita al cim més alt de Montserrat i una viatgera muntant les famoses mules que hi accedien. La darrera de les etiquetes dissenyades va ser per una ampolla de brandi DSG. M. Forrelllat Sánchez, va ser creada per Josep Vilaseca i Atset, veí en aquells anys de Castellbell i el Vilar i Director General de l'Acadèmia Joviat de Manresa. Els llibres de comptabilitat mostren que els anys més importants de l'activitat són els compresos entre els vint i els cinquanta del segle XX, excloent els anys 1933 a 1939 degut a la Guerra Civil. L'anís i d'altres licors eren coneguts arreu de Catalunya però també a la provincia d'Osca tot i que s'havien fet algunes exportacions fora del país. Els descendents conserven la documentació i estris com alambins, calderes, mesures, perols, embuts, termòmetres, garrafes, pesa mostos, bótes i etiquetes. L'any 1993, conservant l'edifici, l'Enric Rovira i el seu cosí segon, Francesc Forrellat, creen Enric Rovira, s.l, una empresa de productes de xocolata d'alta qualitat. 41.6285700,1.8645500 405419 4609161 08053 Castellbell i el Vilar Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch L'any 1908 van rebre el diploma i la medalla d'or a París i Roma. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45687 Remeis populars https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-populars VALLS i PUEYO, Joan (1986). Algunes dades sobre medicina popular; dins El Brogit, 75-76, juliol - agost de 1986, pp.24. VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. XIX Joan Valls (1986) recull oralment de veïns de Castellbell alguns remeis casolans i en publica alguns exemples. Diu que per guarir una cama trencada calia ficar un cap de be al brou i 'm'anaven fent banys a la cama, perquè es reforcés bé' li comenta l'informant. Un altre informant diu que per guarir els cucs, es penjaven tres o quatre grans d'all pelats al coll, com si fossin un collaret. Per fer desaparèixer les berrugues, un home del Baix Vilar explica que ' es diu el nom del que les té; es busquen unes fulles d'alzina, que són les que van millor, o bé lliris de ginebre; tot seguit es fa un clot al terra on es fica cada fulla, mentre es resa un parenostre a la santa Trinitat, i es diu «que les berrugues se li curin ben aviat». I afegeix que això s'ha de fer amb Fe. Malauradament no n'explica més tot i haver-los recollit. A les llibretes del Puig, també estudiades per Joan Valls (2004) també s'hi troben remeis populars diversos: 'Rameÿ per un aristo que no sigui rabentat: se agafa un ou de gallina sofurada, de la un cap de lo dit ÿ pasi, ÿ sen trau la clara, ÿ si queda lo robell, ÿ dit ou se ompla de sal bastan fina, ÿ si fica lo dit del mal fins ana fen clot asta a rebentar lo robeÿ, ÿ dexau tot ben embolicat; ÿ si fos molt fort, fero fins a 3 begadas cada 10 horas'. També hi trobem un remei per als dits clibellats: 'Fe bullí caselada que sigui ben bollida, y despues pendra tallets de canselada, ÿ posan un tallet a cada tall, ÿ ben lligat ÿ enbolicat, ÿ corats'. Finalment un altre per una ferida de bala o altra ferida: ', pendra una coÿarada de mel, ÿ altra coÿarada de tramantina, ÿ robell de ou ÿ llart dols, 4 cosas, ben ramanat'. 08053-590 Castellbell i el Vilar Les llibretes del Puig, són llibretes escrites a mà, a modus de dietari de pagès. Les va començar l'hereu del mas Puig, Joan Puig i Camprubí, l'any 1838 i la va continuar el seu fill Josep Puig i Casajuana, amb alguna anotació residual dels successors. Arriben fins l'any 1909. A la llibreta número 1 es justifica i explica els continguts que hi haurà i comença d'aquesta manera: 'Llibreta que se trobaran Noticias del terma de Santa Maria del Vilar y Castellbell des del añ 1838 en aban. Seguin per numerosos tota la llibreta y es per cosas de Justisia y del que pasa al terma, y la só comensada Jo Juan Puig a la edat de 27 añs per exsarsitar alguns asuntos del que anem pasan y mantenir la poca lletra que un sap que es molt combenien per aquesta vida y la altra que la prengui en bon fi axis sia'. La segona llibreta comença d'aquesta manera: 'Llibreta dels comtes de Casa Puig que si trobará asentats tots los negosis enteresan á la Casa sia de collitas sia de cobransas sia de pagamens ÿ de demes cosas ÿ sensos ÿ sensals sin fan; llibreta comensada als 25 de Noembre de 1838 ÿ la so comensada Jo Juan Puig Pages del vilar á la edat de 27 anys, ÿ tanbé si trobaran alguns comtes de abans de aquest tems notat'. Un exemple del tipus de notes que s'hi poden trobar és el següent text: 'Lo dia 6 de Jane de 1838 sea fet lo tracte de una biña que ha pres lo Yÿsidro Vila ab terra de Ffrancisco Puig, satuada mes aball de las Casetas, deban de una biña que se nomena biña del Roy, en terra de Juseph Enbros, tarmanagan en so del Castell de Castellvell; lo consert de dita biña es 30 lliures de entrada pegan tot sagit, ÿ pega al cort las pars á lauro, sens poderi fer ningun frau ÿ que no en pugin tuca cap sarmen sino que se an de consumi a dita biña, ÿ conduirla á son tems, ÿ dit tros de terra sea pres per planta ha rebasa morta ÿ que no se pugi benrra ni empeña a ningu que no agradi al amo de la terra, la entrada de la biña ja ques pegada ha son tems, lo firmo Jo Juan Puig del Vila'. 41.6331200,1.8631100 405306 4609667 08053 Castellbell i el Vilar Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45703 Fons patrimonial dels marquesos de Castellbell https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-dels-marquesos-de-castellbell XII-XVIII A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Per a consultar-lo cal demanar els lligalls del fons de Can Falguera, pertanyent a la secció de Diversos. El nom es degut a que es va respectar la denominació del darrer lloc on estava ubicat el fons documental, el palau Falguera, de Sant Feliu de Llobregat. Era un dels palaus d'estiueg dels marquesos de Castellbell, residents habitualment a la casa que tenien a la cantonada de l'actual Portal de l'Àngel i carrer de la Canuda de Barcelona. Són lligalls que contenen documentació redactada en pergamí i en paper, majoritàriament, classificada en diverses seccions, especialment representades pels principals cognoms que conformaren la nissaga: Desfar, Desbosc, Sarroca, Amat, Despalau, Planella, Vilallonga... Hi ha una important part del fons que correspon a la baronia de Maldà i una altra part del fons és conformada per diversos llibres enquadernats. 08053-606 Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona 41.6424300,1.8583500 404923 4610706 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo Física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Joan Valls 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45704 Estendard de la Puríssima https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-purissima XX <p>Estendard dedicat a la Mare de Déu de la Puríssima que es preserva a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Està format per una vareta horitzontal col·locada a l'extrem superior d'una asta vertical formant creu amb aquesta d'on penja el drap amb la imatge de la Mare de Déu de la Puríssima i als seus peus, el castell de Castellbell i el Vilar amb la torre emmarcada per dues fulles de palma daurades a l'or. A ambdós costats de la imatge celestial de la Mare de Déu, com si es tractés de les portes d'una capelleta, hi ha un narcís blanc florit, símbol relacionat amb la puresa i els estels.</p> 08053-607 Església de Sant Vicenç de Castellbell 41.6418200,1.8616600 405198 4610635 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Simbòlic 2020-01-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45722 Pobla de la Cabrida https://patrimonicultural.diba.cat/element/pobla-de-la-cabrida VALLS i PUEYO, Joan (2016). La Pobla de la Cabrida; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 411, maig de 2016, pp.11-13. XIII-XVII Molt enrunat La Pobla de la Cabrida és el nom d'un mas rònec situat al capdamunt del cingle de la Cabrida, per sobre del Solell de la Barraca, al sud-oest del terme de Castellbell i el Vilar, aproximadament en la línia divisòria del terme de Marganell. Es troba en estat ruinós. 08053-625 Solell de la Barraca La Pobla de la Cabrida forma part d'un dels topònims més característics de la zona de Sant Cristòfol. En la documentació localitzada per Joan Valls, aquesta propietat sempre va estar sota la influència del mas veí de la Calcina, en el terme de Marganell, que conreaven les seves terres. En la documentació consultada per l'historiador, a principis del segle XVI ja constava com 'destruït, deshabitat i desafocat'. El 14 de juliol de l'any 2007, Miquel Tadeo i el seu fill Albert van acompanyar a l'historiador fins al capdamunt del cingle de la Cabrida, per sobre del Solell de la Barraca on li ensenyaren les restes de la casa. Els descendents del mas de La Calcina, del qual els documents més antics localitzats per ara daten del 23 de setembre de 1195, en seran propietaris a principis de l'any 1340. Concretament ho serà Pere Calsina. 41.6288300,1.8351600 402971 4609222 08053 Castellbell i el Vilar Difícil Regular Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45723 Ves-te'n al Solell de la Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/ves-ten-al-solell-de-la-barraca XIX-XX 'Ves-te'n al Solell de la Barraca'és una expressió equivalent a enviar algú a fer punyetes; ja que el solell de la Barraca és un raval de cases de pagès de Castellbell i el Vilar força allunyat i solitari. 08053-626 Castellbell i el Vilar 41.6271100,1.8348100 402940 4609032 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45724 Semblar la taula del senyor Lluís https://patrimonicultural.diba.cat/element/semblar-la-taula-del-senyor-lluis XIX-XX Quan algú diu que una cosa sembla la taula del senyor Lluís vol dir que està desordenada. Aquest senyor Lluís fa referència al doctor Lluís Escorsell i Batllina, que va ser el metge de Castellbell i el Vilar durant 50 anys, del 1900 al 1950. Va ser un metge d'allò més carismàtic i resolutiu, però justament no va destacar per ser una persona massa endreçada i sempre tenia la taula plena de papers, de potingues i de medicaments. 08053-627 Castellbell i el Vilar 41.6300800,1.8635900 405341 4609329 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Marcel·lí Puigdellívol. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45725 Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu XIX-XX Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. 08053-628 Castellbell i el Vilar 41.6307100,1.8584700 404916 4609405 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45726 Rates, frares i pardals, no us fieu d'aquests animals https://patrimonicultural.diba.cat/element/rates-frares-i-pardals-no-us-fieu-daquests-animals XIX-XX Aquesta dita respira la mateixa filosofia que la que diu 'Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu'. Pel que es veu, els frares o monjos de Montserrat no gaudien de gaire bona fama entre els castellvilarencs i la resta de veïns de la contrada. 08053-629 Castellbell i el Vilar 41.6306800,1.8586300 404929 4609401 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45728 Habitatges del Borràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-borras XIX-XX Els habitatges de la colònia es van construir seguint el camí que anava de Monistrol a Manresa. Eren dos blocs amb 24 pisos cada bloc. Entre els dos blocs hi havia el camí d'entrada a les dues fàbriques, anomenades d'aigües amunt i aigües avall. En aquest pas hi havia una font que bombejava aigua d'un pou obert al peu del riu. Servia per subministrar l'aigua als habitatges. Quan les dues fàbriques s'unificaren en una sota la denominació Oleguer Borràs i fills, es construí un edifici entre els dos blocs que tenia una botiga de comestibles i una fonda, regentada per Pasqual Roca i Teresa Llobet. 08053-631 C. de Joaquim Borràs, 37 - 53 41.6290100,1.8605900 405090 4609214 08053 Castellbell i el Vilar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45729 Fons referents a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Comarcal del Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-comarcal-del-bages VALLS i PUEYO, Joan (1984). Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942): un lusòfil català; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 50, abril del 1984. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Ignasi Ribera i Rovira, un castellvilarenc a Portugal; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 359, agost-setembre del 2011. X-XXI A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi de Castellbell i el Vilar. destaquen els fons notarials dels segles XIII - XV. També conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres de Castellbell i el Vilar es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Cal destacar també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. A l'arxiu comarcal es conserven tres obres originals d'Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar 1880-Barcelona1942): 'El Jou'; 'La cortina verde', traducció de l'obra de teatre del portuguès Juli Dantas, i 'Vora les quietuds de la Llacuna d'Arêlho'. 08053-632 Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) 41.6291500,1.8607000 405099 4609229 08053 Castellbell i el Vilar Fàcil Bo Física Modern|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|85 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45733 Rellotge de sol de ca la Margarida https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-margarida XX-XXI Rellotge de sol policromat realitzat amb rajols ceràmics de sèrie (3 x 4 ). És del tipus vertical declinant amb orientació sud. S'hi ha representat un sol antropomorf. Les línies horàries, van de VI a V, en xifres romanes. Marquen les hores, en color negre i en vermell les mitges hores. El gnòmon de vareta o estilet és un tub senzill. Està col·locat a la part superior del rellotge, per sobre dels raigs solars. El rellotge està emmarcat per una sanefa vegetal, blava i ocre amb un botó floral a cada extrem, feta amb rajols ceràmics més estrets. 08053-636 Raval del Clot 41.6652000,1.8854700 407214 4613205 08053 Castellbell i el Vilar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45734 Quan el Vilar aixeca el vol https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-vilar-aixeca-el-vol FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. XXI Cançó composta amb la base musical de 'En Esto' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Al Vilar, avui volem cantar / per celebrar que ja ha arribat la Pasqua, / al Vilar, avui volem cantar / tot esperant que us pugui agradar. Tots ben vestits, nets i ben polits, / seguim atents el compàs de la Paquita. / Tots ben vestits, nets i ben polits, / no fos el cas que el Mili ens fotés crits. Vet aquí, qui ens ho havia de dir, / que aquest carrer es rejoveniria, / vet aquí qui ens ho havia de dir, / que en molt pocs anys s'ompliria d'infants. Amb un veí a l'Ajuntament, / no hem de patir pels camins i bombetes. / Amb un veí a l'Ajuntament, / potser ens faran més cas quan ens queixem. Al Vilar, avui us hem cantat / per celebrar que ja ha arribat la Pasqua. / Al Vilar, avui us hem cantat / tot esperant que us hagi agradat. 08053-637 Castellbell i el Vilar Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). 41.6335700,1.8611800 405146 4609720 2006 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Ramon Puig 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45735 Pasqua al Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-al-vilar FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. XXI Cançó composta amb la base musical de 'L'Hereu Riera' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Aquest any per Pasqua / sortim a cantar / una colla alegre /de dalt el Vilar. Tornada: Tra la ra la la ra la la / tra la la ra la,/ tra la ra la la ra la la/tra la la ra la. No som un gran coro / ni falta que ens fa, / el nostre desig / és poder disfrutar. Tornada: Tra la ra la la ra la la / tra la la ra la,/ tra la ra la la ra la la/tra la la ra la. Amb totes les plantes / que han florit arreu,/deixant una flaire/que això no té preu. Tornada: Tra la ra la la ra la la / tra la la ra la,/ tra la ra la la ra la la/tra la la ra la. Veïns i veïnes / aplaudiu de cor, / i si no us agrada / xiuleu-nos ben fort. Tornada Passeu bona Pasqua / contents a barrals, /i si mengeu mona / que no us faci mal. 08053-638 Castellbell i el Vilar Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). 41.6335700,1.8611800 405146 4609720 2006 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Paquita Plans 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45736 El bell Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bell-vilar FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. XXI Cançó composta amb la base musical de l'havanera 'La bella Lola' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Gresol d'un poble que té uns quants segles / sota l'esguard de Montserrat / el Vilar mira com el temps passa / sense oblidar-se que hi ha un demà. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Serà un projecte txantxi piruli / serem l'enveja de molts veïnats 7 tindrem llambordes, una font d'aigua / fanals i bancs per a descansar. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Serà un carrer sense voreres / i l'era un parc per a xics i grans / i perquè els cotxes no facin nosa / hi haurà un lloc gran per aparcar. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Però tot això costa molts quartos / i ningú sap d'on sortiran / l'Ajuntament que s'espavili / perquè els veïns no pagaran. Ai! el Vilar, és més que un carrer / amb Les Casetes / també cal Guixa i el Genovès / I ves per on l'Ajuntament / ja era hora / que es decidís a fer-lo bell. Veïns, amics i tutti quanti / pel 2008 ja us convidem / de nou a cantar caramelles /en un carrer ruralmodern. 08053-639 Castellbell i el Vilar Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). 41.6335700,1.8611800 405146 4609720 2007 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Ramon Puig 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45737 Himne a la Pasqua https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-pasqua FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. XXI Cançó composta amb la base musical de 'Himne a la Pasqua' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Hem sentit una tonada, / l'hem guardat a dins el cor / i és que Pasqua és arribada, /ens demana noves cançons. Tot un poble que ens estima,/ nous veïns s'han fet propers, / han vingut a dar-nos vida, / necessiten pregoners. El Crist ressuscitat / també ens fa cantar / demana missatgers / que el vulguin ajudar. Farem xarxa de veus, / farem xarxa de mans, Lleugeres nostres veus, / a molts duran la pau./ Lleugeres nostres veus,/ a molts duran la pau 08053-640 Castellbell i el Vilar Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). 41.6335700,1.8611800 405146 4609720 2007 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Paquita Plans 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
45738 Pasqua matinera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-matinera FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. XXI Cançó composta amb la base musical de 'Ball de rams', de Josep Casas Augé i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Quan sortim de bon matí,/ Ja sentim cridar els nadons / Doncs en un any han parit / Tres mares guapes com sols. Els del nou Ajuntament / Ja han eixamplat un camí, / Però per arreglar el carrer / Ni un plec de plànols no hem vist. Aquest any hem decidit / Recuperar unes cançons / Que en anys passats escrigué /En Joan Masats amb humor. Per això ens hem atrevit / A baixar fins el Borràs / Perquè el Joan ens sentís / Cantar la Pasqua a tot gas. Quina Pasqua / Aquest any molt primerenca / Matinera / com mai no l'havíem vist. Quina Pasqua / Que ens porta la primavera / Encetem les caramelles / Pel Vilar i els seus voltants / I portem nostres cantades / A qui les vulgui escoltar 08053-641 Castellbell i el Vilar Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). 41.6335700,1.8611800 405146 4609720 2008 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Ramon Puig 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5