Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45739 | La nostra Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nostra-pasqua | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'El general Bum-bum' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Són les nostres cançons / un aire de festa, / s'escampen pels carrers / i entren per les finestres. Corren amunt i avall / sens parar ni una estona, / com cavalls desbocats/ galopen per _ els prats. (tornada) Dediquem eixa cançó / a una festa molt xiroia, / que té molta tradició,/ Pasqua de Resurreccióóóóó… / Ram pataplam te- re- re- re / patapim, patapum, cantem pel poble, / ram pataplam te- re- re- re / patapim, patapum, llancem a l'aire / els càntics ben amunt. Venim petits i grans, / fem molta gatzara, / volem que tots gaudiu / d'aquesta gran diada. Pinsans i passarells, / pardals i caderneres, / refilen sens parar / vulgueu-nos ajudar. | 08053-642 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2008 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45740 | Les rondes del 'Vi .. .. lar ' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rondes-del-vi-lar | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les rondes del vi' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Enguany hem decidit / que amb tantes ventegueres / seran més agraïts / els cants de caramelles. La la ra El rètol que han posat / quan s'arriba al Vilar / fa que tot el veïnat / sap que ja hi ha arribat. La la ra I si algun despistat / d'aquí passa de llarg / pot coure botifarres / amb les plaques solars. La la ra Ara sembla que sí / que va de veritat / les obres que ens van dir / les volen començar. La la ra Enginyers i arquitectes, / alcalde i regidors, / fan visites al barri, / venen de dos en dos. La la ra Es miren el carrer,/ també la claveguera, / i estudien que es pot fer / a l'era de cal Pere. La la ra Després de sis versets / i la seva tornada, / no cal que patiu més / la cançó és acabada. | 08053-643 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45741 | Anem cantant per les places | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anem-cantant-per-les-places | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Versió pasqual del cant de comiat del mateix títol amb lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Anem cantant per les places, / pels carrers del món, / anem cantant per les places, / amb goig anem tots junts. Hem de cantar la Pasqua, / Crist ha ressuscitat, / hem de mostrar, estimant-nos, / que el món nou ve ja. Anem cantant per les places. / Diguem tots el què hem vist / sense por./ Diguem tots el què hem vist / sense por. | 08053-644 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45742 | Són temps moguts, són temps estranys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/son-temps-moguts-son-temps-estranys | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Oh! When the Saints' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Són temps moguts, són temps estranys / No guanyem per sustos i enganys / Caaau a trossos Montserrat / I el Palau queda escurat Són temps moguts, són temps estranys / Aneu alerta amb els paranys / D'un Laporta candidat / O de la Trinca que ha tornat. Són temps moguts, són temps estranys/ Ni el temps ja no és com era abans / Al març queda ben nevat / I tot ho deixa col·lapsat. Són temps moguts, són temps estranys / Ja ni la tele és de fiar / Sense el Cor de la Ciutat / I amb un Bassas americà. Són temps moguts, són temps estranys / Sinó pregunteu-ho als companys /L'aire del 'centro' és tan calent / Que el poble vol ser independent. | 08053-645 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2010 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45743 | Del verd al gris, i repassa que t'he vist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/del-verd-al-gris-i-repassa-que-the-vist | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'El Vestir d'en Pasqual' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Per començar us explicarem l'experiment / de transformar la sorra del desert / d'un camp de futbol on hi juga molt jovent / que tot de cop s'ha tornat verd. Ara és de gespa però de plàstic! / no us ho perdeu, s'ha de regar! / Un foc el deixa fet un fàstic el dia abans d'inaugurar. Ens hi em posat com cada any un grapat / de veïns agosarats, amagats dins un garatge / a criticar, tot el què es fa. I com cada any repassem i estripem / tot allò que es fa de bo i també el què no / tots amb bones intencions , quins collons! Ai carai! Això no us ho hauríeu pensat mai! Sabeu el canvi que esperàvem al Vilar / ara fa un any tots amb tanta il·lusió / que l'aire rústic que tot havia d'agafar / no va passar del gris corró. Però com que tenim clavegueres, / no fem pudor ni embrutem / reguem els horts amb aigües netes / i així cuidem el medi ambient. Ens hi em posat com cada any un grapat / de veïns agosarats, amagats dins un garatge / a criticar, tot el què es fa. I com cada any repassem i estripem / tot allò que es fa de bo i també el què no / tots amb bones intencions , quins collons! Ai carai! Això no us ho hauríeu pensat mai! Avui és dia de cantar i ballar bastons / i al nostre poble fem de tot un poc, / de les misèries quan ens cal en fem cançons / i així tot sembla com un joc. Retalls, escàndols i Gadafis / de tot plegat ja n'estem tips/ no ens demaneu més sacrificis CAL FER SENTIR ELS NOSTRES CRITS!!! Ens hi em posat com cada any un grapat / de veïns agosarats, amagats dins un garatge / a criticar, tot el què es fa. I com cada any repassem i estripem / tot allò que es fa de bo i també el què no / tots amb bones intencions , quins collons! Ai carai! Això no us ho hauríeu pensat mai! | 08053-646 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2011 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45744 | Refot quin poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refot-quin-poble | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les Sardanes' de la Trinca i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Arriba l'hora de les repassades, / fa massa temps que ens tenen molt collats, / per això pretenem amb les cantades / d'enguany, fer somriure tot el veïnat. / Tenim un poble que no és un sol poble, / som barris escampats i deslligats, / però alguns, gràcies a una llarga vorera, ens els han deixat molt ben connectats. El Burés no té res / ni rector ni marquès. / I el Borràs, que té més? / alcaldessa i res més. Hi ha dies que ens llevem tapats de boira, / n'hi ha d'altres que fa un sol espatarrant, / i els metges no saben que receptar-nos / quan potser gosem posar-nos malalts./ Nosaltres tenim però una medecina / que van trobar una colla del Burés: /anar corrent pel pont i la fassina / per pujar fins el turó del Marquès. Tenim dos trens, un riu i carreteres,/ cinc fàbriques que havien funcionat, / un bosc amb pins, festes i calaveres, / no sé de què ens hauríem de queixar./ De casinos en tenim menys que esglésies / però de bars si que n'anem ben servits,/ i de festes majors en tenim moltes / refot! això és un poble divertit. La Bauma és un carrer, / però tenen l'estranger. / El Vilar és molt petit / perquè se'ns ha encongit. Al Vilar s'hi fan misses rocieras, / A Sant Cristòfol hi maten el porc, / A la Bauma hi fan fires solidàries / I al Borràs molts concerts i un correfoc./ Els del Burés fan venir molts cantaires / cada any pel festival de cant coral. / Això, els turistes i la xocolata / ens fan ser un poble internacional. S'acaba l'hora de les repassades, de crítiques, de bromes i acudits, que potser, com passa tantes vegades, faran la competència als del Brogit. S'acaba l'hora de les repassades,/ de crítiques, de bromes i acudits,/ tot desitjant que les nostres cantades / per riure una mica us hagin servit. | 08053-647 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2012 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45745 | Jo no vull ser espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jo-no-vull-ser-espanyol | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'L'Havanera' de La Trinca i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Ai! Mare, no! / (Ai! Mare, no!) / Jo no vull ser espanyol! / (Jo no vull ser espanyol!) / Vès! Mare, vès! / (Vès! Mare, vès!) / Potser vull ser francès. / (Potser francès!) Madrid gasta males bromes / quan mira el què fem aquí / i si parlem de consultes / diuen que ja està tot dit. A Espanya hi ha un president / el dels divendres de sang / envoltat de mala gent / amb en Wert al capdavant. Però si a més del català / Madrid ens toca la pela / diem prou, ja s'ha acabat /ja s'ha acabat la comèdia. Ai! Mare, no! / (Ai! Mare, no!) / Jo no vull ser espanyol! / (Jo no vull ser espanyol!) / Vès! Mare, vès! / (Vès! Mare, vès!) / Però tampoc ser francès. / (Tampoc francès!) L'any que ve farà tres segles / que un rei dit Felip cinquè / per la força de les armes / espanyols ens volgué fer. Ai! Mare, no! / (Ai! Mare, no!) / Jo no vull ser espanyol! / (Jo no vull ser espanyol!) / Vès! Mare, vès! / (Vès! Mare, vès!) / Soc català i res més. / (Doncs sí, i res més!) No m'agrada la bandera, / de tres ratlles al través / ni que sigui molt petita / als d'aquí no ens diu ben res. Per això amb les caramelles / volem cantar als quatre vents, / per acabar l'havanera: Ja volem ser independents! Ja volem ser independents! Ja volem ser independents! Collons, que sí! | 08053-648 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2013 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45746 | Un cuplet... perquè aquí no hi ha un pam de net | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-cuplet-perque-aqui-no-hi-ha-un-pam-de-net | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les caramelles' de Càndida Pérez i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Era un país de meravella, / tot funcionava molt suaument, / fèiem rotondes i carreteres,/ be aeroports sense avions ni gent. També molts pisos, cases de luxe, / i muntanyes de totxo i ciment, / amb hipoteques a llarg termini,/ sense pensar en el venciment./ La maquinària tant van untar / Que es va parar per massa menjar. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país. De cop s'acabaren les mamelles / I van començar a sortir els draps bruts / Dels que ens han fet perdre bous i esquelles / Banquers, polítics i altres barruts. Uns saquejaven palaus i caixes / D'altres l'empresa o l'ajuntament / I el dia arriba que a molts n'enxampen / Que és quan tots diuen: soc innocent! / Doncs nois ja és hora que ho torneu tot / Que el poble s'alça i lluitarà fort. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país. Ara veiem com molts d'ells desfilen / Davant de jutges i de fiscals / Mentre esperem veure si els condemnen / I paguen per haver fet tant mal. Avui és Pasqua, dia de joia / I com sempre hem sortit al carrer / Per no permetre que aquesta colla / Ens prenguin allò que sabem fer / Que quan les coses van malament / Hem d'animar a tota la gent. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país | 08053-649 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2013 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45747 | La Roseta de Gironella o de com a Castellbell fem borbons a la graella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-de-gironella-o-de-com-a-castellbell-fem-borbons-a-la-graella | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó amb lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: A Castellbell fa 3 segles lluitaven,/ contra els borbons que tant mal van causar./ Dalt del castell, tots aguantaven,/ fins que Cardona va capitular. Me'n vaig corrents de la vora, vora d'Espanya. / Me'n vaig corrents tot fugint de Madrid. / Ara i com sempre, la resistència, / ens dona exemple del camí a seguir. Mansuet Boxó, lluità al cap de 100 anys./ I d'insurrectes va ser-ne un gran cap. /Es va aixecar, contra l'Estat, / fins que al Vilar el van afusellar. Per reblar el clau aquest any pel setembre / organitzem la Festa Resistents./ Gegants, cap grossos, carros amb mossos, / i els Miquelets amb els seu campament. Me'n vaig corrents de la vora, vora d'Espanya. / Me'n vaig corrents tot fugint de Madrid. / Ara i com sempre, la resistència, / ens dona exemple del camí a seguir. Els bastoners, els grallers i el teatre / Els de la cuina i els del cant coral / Tots participen, pensen o escriuen / Per fer al setembre una cosa gran. A Castellbell tenim molta experiència / d'organitzar grans saraus populars./ La transenyera, les havaneres,/ i el cant coral que és internacional. Me'n vaig corrents de la vora, vora d'Espanya. / Me'n vaig corrents tot fugint de Madrid. / Ara i com sempre, la resistència, / ens dona exemple del camí a seguir. Ja per Nadal vàrem veure una prova. / Mig pastorets, mig pessebre vivent. / El Forrellat de Satanàs / i en Lluís Fíguls dirigint la gent. Per això enguany tot el poble treballa / per recordar que si es vol avançar, / cal tenir empenta, cal gent valenta, / si volem tenir el nostre propi Estat. | 08053-650 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2014 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45748 | Les gallines del corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gallines-del-corral | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Sarau dels peixos' de Port-Bo i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Les gallines contentes passegen / per el galliner que_els han muntat de nou,/ i la guineu plorosa les mira / perquè entrar no pot quan ella vol./ I la guineu plorosa les mira / perquè entrar no pot quan ella vol. El visó els ulls se n'eixuga / contemplant aquest gran monument, / i la boca li fa salivera pel tiberi que té_al pensament. / I la boca li fa salivera / pel tiberi que té_al pensament. La gosseta atenta vigila / sense fer-ne un gran enrenou, / les gallines canten molt contentes/ mentrestant van ponent forces ous./ Les gallines canten molt contentes /mentrestant van ponent forces ous. Entre i les tanques / s'ha trobat la solució, /a l'aviram ja no el toca / ni la guineu ni el visó. | 08053-651 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2014 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45749 | De com cantant un poble fa camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-com-cantant-un-poble-fa-cami | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Les rondes del vi' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: la la rà, la ra la rà, / la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà, Hem sortit del Vilar / per cantar caramelles / tot i que hem assajat / no espereu meravelles. Enguany estem contents/ hem fet créixer la colla / amb castellvilarencs / i alguns vinguts de fora. la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà, 10 anys de caramelles / són de bon celebrar / 10 anys de caramelles / per aprendre a afinar I ves per on, sorpresa! / no n'hi ha prou de cantar / que_ara ja s'hi afegeixen / els que volen ballar. la la rà, la ra la rà,/ la la rà, la ra la rà, Això ha estat provocat / pel gran engrescament / que van encomanar / la gent de Resistents Cantaires afineu, / dansaires feu rotllanes, / els bastoners piqueu, / fem Pasqua altra vegada. | 08053-652 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45750 | Ai! quin bosc més emmerdat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ai-quin-bosc-mes-emmerdat | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Baixant de la Font del Gat' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / per un bosc travessaràs. Aquest bosc és molt distret / doncs sembla una gran botiga,/ els articles són de franc / agafeu-los tot passant. Podeu trobar mitjons i samarretes, / espardenyes, sabates de cordons, / també hi podeu trobar molts estris per cuinar,/ plàstics, fustes i vidres, llaunes i paperam. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. A més de tot el que hem dit / una gran fauna hi habita / ocells, esquirols, senglars,/ ratolins, gossos i gats. Si us decidiu a fer-hi una volteta / per un bosc tan formós i engalanat, / podreu sortir enfangats o ben emmerdissats / mireu quan passegeu allà_on poseu vostre peu. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. Demanem a la autoritat / Que el declari, que el declari,/ Ben de pressa i ben aviat / Patrimoni de_la Humanitat. | 08053-653 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45751 | Turons, estelades i vies ferrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-estelades-i-vies-ferrades | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de l'havanera 'La bella Lola' i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Hi ha tres turons al nostre poble / Amb l'estelada a dalt d'un pal / Que com que el vent hi bufa amb força / Pels nostres ulls són un regal. També ho tenim ple de cingleres, / que abans costaven molt de pujar,/ però que un grup de menja roques / unes ferrades hi han equipat. Ai! Ves per on potser hem trobat / curses per córrer / i fets històrics per celebrar./ Turons guarnits molt visitats / i unes ferrades ben equipades / per on pujar. No teníem ni una rotonda / com les que es fan per aquí i per allà, / però ja tenim un 'xinxeta' / per donar voltes aquí el Borràs. Hi ha dues dates al calendari / Que ja són fixes a reservar /La Transenyera pels forts de cames / I Resistents per actuar. Ai! Ves per on potser hem trobat / curses per córrer / i fets històrics per celebrar./ Turons guarnits molt visitats / i unes ferrades ben equipades / per on pujar. | 08053-654 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2016 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ramon Puig | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45752 | En Pepet i la Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pepet-i-la-roseta | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana dedicada als gegants de Castellbell i el Vilar estrenada el 15 d'agost de 1996 i tocada per la cobla Sabadell. El seu compositor és Tomàs Gil Membrado. | 08053-655 | Castellbell i el Vilar | Tomàs Gil Membrado (Horta de Sant Joan 20 d'abril 1915 -4 de juny 2014). Va ser instrumentista, tocava el fiscorn, compositor i director de cobla. Va compondre més de 1.300 sardanes, un dels més prolífics de la història de la música de cobla amb setanta peces guardonades. També va compondre obres simfòniques, música religiosa i coral. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tomàs Gil Membrado | Porta el número de registre B0869A | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 45753 | Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellbell-i-el-vilar | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Jordi Forés i Ribera, nascut a Barcelona el 18 d'agost de 1931. Es desconeix la data de l'estrena. | 08053-656 | Castellbell i el Vilar | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 45754 | Les noies de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-castellbell | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Es va estrenar l'any 1921 | 08053-657 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45755 | La tartamuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tartamuda | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Tocava el fiscorn. Es va estrenar el 17 de novembre de 1946. | 08053-658 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45756 | L'Enriquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenriquet | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Joan Badosa i Compte (Roses, 2 de març de 1884 - 1968) i estrenada el diumenge 22 de desembre de 1946. | 08053-659 | Castellbell i el Vilar | Badosa va ser un músic i gran intèrpret de tible a més de compositor de sardanes. Als dotze anys ja tocava a la Corporació Musical Rosinca, dirigits per Joan Corredó, el seu mestre de piano. Va tocar al rengle de la formació, l'Antiga Pep (1916), amb la qual va viatjar a Londres i París. És a Londres on grava el primer disc de sardanes de la història. També actuarà amb altres orquestres, com la Principal de Palafrugell, de Peralada, ocasionalment amb la Principal de la Bisbal i la Selvatana i amb l'orquestra Rossinyols fins que es retira. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Badosa i Compte | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45757 | A Castellbell, guineus! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus | GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news | XIX-XX | Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. | 08053-660 | Castellbell i el Vilar | Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 45762 | Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XI-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> | 08053-665 | Castellbell i el Vilar | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6418200,1.8616900 | 405200 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45763 | Fons procedent de Castellbell i el Vilar del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-castellbell-i-el-vilar-del-museu-comarcal-de-manresa | http://www.museudemanresa.cat | Als anys 70 del segle passat uns nens que juagaven al mas les Comes, localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa, ja que les originals les va adquirir la Fundació de Caixa de Manresa. | 08053-666 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 - Manresa) | El Museu Comarcal de Manresa, s'inaugura amb aquest nom i una renovada presentació de les seves col·leccions l'any 1977, després d'haver estat uns anys tancat. És un museu d'abast territorial comarcal per les seves col·leccions i pels serveis que ofereix. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s'hi exposen se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 45764 | Aforismes sobre la ruda i les seves virtuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aforismes-sobre-la-ruda-i-les-seves-virtuts | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. | XIX-XX | Entrevistant a persones del municipi per temes diversos ha sortit a la llum algun aforisme relacionat amb la ruda com ara 'Qui té ruda Déu l'ajuda' o 'Qui té ruda al balcó no hi entra doctor', que ens parlen de les virtuts medicinals de la planta. Una variant la trobem en Cels Gomis (1983) quan recull 'On hi ha ruda, Déu hi ajuda'. Els nostres informants d'aquest tema han estat la Maria Prat i en Joan Valls. La Maria a més, ens explicava que posava un brot de ruda sota el coixí quan la seva filla estava neguitosa i li costava dormir. La seva mare en feia servir molta. Creix al solell del Castell. | 08053-667 | Castellbell i el Vilar | La ruda (Ruta graveolens) és una planta vivaç, amb la fulla d'un verd grisenc i la flor groga que acostuma a fer 1 metre d'alçada. Es pot podar deixant-la a uns quinze centímetres de la soca perquè torni a rebrotar amb força. Està considerada com a planta medicinal; d'aquí la dita 'qui té ruda Déu l'ajuda'. Però cal saber-la manipular degut a la seva toxicitat. Es reconeix per la fortor i n'hi ha varis tipus, de les quals les més conegudes són la Ruta montana o de bosc i la Ruta angustifolia, o de fulla estreta. És una planta molt coneguda a les cases de pagès que l'empren un cop florida i tallada com a insecticida o repelent natural, penjat de cap per avall. Però també se'n pot trobar de plantada als horts per foragitar els insectes i al costat de la porta, arran de terra o en testos com a protector de la casa. A la cuina és molt coneguda com a espècia, i com aroma de la 'grappa' italiana. A Etiòpia s'utilitza com a potenciador del cafè. La ruda, també es pot emprar com l'ortiga, recol·lectant un grapat de fulles (al matí o al vespre) i posant-les a macerar en un contenidor d'aigua, ben tapat. Després d'una quinzena de dies, es pot emprar filtrant-lo prèviament per sulfatar l'hort com a repulsiu. | 41.6402500,1.8616800 | 405197 | 4610461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Entenem que hi ha aforismes estesos i compartits per tota la geografia catalana. Però no a tot arreu es diu exactament el mateix. D'aquí la importància del treball de camp, en aquest cas en etnobotànica. Cels Gomis va fer un magnífic treball de recopilació, però impossible arribar arreu. Per aquest motiu creiem fonamental que tots plegats aportem el granet de sorra quan realitzem treball de camp. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 45765 | Corredor biològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-biologic | http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/els_espais_naturals_de_proteccio_especial/ | Projecte de corredor biològic que connecta la muntanya de Montserrat amb la zona sud del municipi. Comprèn tot el sector dret de la riera de Marganell que hauria d'enllaçar a través del meandre del Castell amb la zona nord-oriental que ja forma part de la xarxa Natura 2000 (Turó de l'Escletxa, una part de l'obaga del Lledó, Raval del Clot i baixaria fins el Gall de Dalt, remuntant en direcció a l'Estació del Nord, cal Guixa, el mas Grau, en direcció al raval del Clot). Des d'aquí enllaça amb el parc de Sant Llorenç del Munt i Obac. Actualment l'expedient està en tràmits. | 08053-668 | Castellbell i el Vilar | Els ENPE o espais naturals de protecció especial estan designats pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu amb l'objectiu de dotar-los d'uns règim de protecció i gestió adequats, que juntament amb els ENP i Natura 2000, configuren el sistema d'expais protegits de Catalunya. Els ENPE tenen una protecció superior que la resta dels espais naturals protegits, amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada. La norma que els designa i n'estableix les categories és la Llei 12/1985, d'espais naturals que els divideixen en reserves naturals, parc nacional, parcs naturals o paratges naturals d'interès nacional. La zona del turó del Marquès i el meandre del Castell formarien part d'un dels elements geomorfològics de més interès, per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. | 41.6416600,1.8518600 | 404381 | 4610628 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 86998 | Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-de-la-pell-digualada | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt diferents lots </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>amb material arqueològic provinent dels jaciments del Túmul I de la Serra de Clarena, Túmul II de la Serra de Clarena, Can Paleta, Maians, de Cal Pessetero, Can Regordosa, de Sant Marc de Grevalosa, Vilaclara, Can Prat, Can Paleta, Castellfollit del Boix, Can Pere Vila, Entre la Baraquera i Cal Carner, Mas Clarena, el Pubill, Maians Vell i Sant Pere del Mont. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> | 08059-134 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l’any 1954 i ocupa dos edificis, l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l’any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Restringit | Bo | Legal i física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83|85 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87002 | Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-comarcal-de-manresa | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu Comarcal de Manresa s’hi conserva material arqueològic provinent de les Tombes de Can Barcadit de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt format per diversos materials arqueològics d’època tardo-antiga. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-138 | Museu Comarcal de Manresa. C. Via de Sant Ignasi, 36-40. 08241 Manresa. | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu Comarcal de Manresa fou creat l’any 1896 amb el nom “Museo arqueológico, biblioteca pública y exposición artístico industrial permanente” en una sala del pròpia Ajuntament. Durant la Guerra Civil convertint-se en un dipòsit per la protecció de béns mobles establert per la Generalitat en l'edifici de La Cova. Des de l’any 1940 el Museu s’ubica a l'Antic Col·legi de Sant Ignasi. A partir de l’any 1977 el Museu es va inaugurar sota el nom de Museu Comarcal de Manresa.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Restringit | Bo | Legal i física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 87003 | Goigs Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-de-montserrat | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Verge de Montserrat que es canta a la Capella erigida a la Masia de Can Tomàs de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Verge radiant, Estrella que fulgura, asperges del salpàs; de la Masia en fugi la malura, guardeu a “Can Tomàs”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Goig imprès per Josep Roca a Manresa l’any 1948. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-139 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1948 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 87004 | Goigs Gloriós Apòstol Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-glorios-apostol-sant-andreu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor al Gloriós Apòstol Sant Andreu que es canta a la parròquia de Sant Andreu de Maians. La lletra comença: ' Ja que tant Déu podeu, en tota necessitat: Sigueu-nos sempre advocat, Patró nostre Sant Andreu.' </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’any 1947 la lletra fou revisada per Mn. Ramon Puigcercós, prevere i el desembre de 1964 es dugué a terme la primera edició musicada del goig. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-140 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1964 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 87005 | Goigs de Santa Maria del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-del-pla | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a Santa Maria del Pla que es cantava a la Capella de la parròquia de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Puig sou Mare de clemència del Cel la Estela mes clar, ajuda mos tota hora Verge Maria del Plá.'</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-141 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1960 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Copia realitzada per Roca a Manresa l’any 1960. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87568 | Castell de Grevalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-grevalosa | <p><span><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍN, R. (1987): Castellfollit del Boix a Història del Bages I. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | s. X | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No queden restes visibles del castell</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-148 | Obaga de Grevalosa. Grevalosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Grevalosa es troba situat a ponent de l’actual terme de Castellfollit del Boix. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer esment relacionat amb el topònim de Grevalosa data de l’any 955 i el castell apareix documentat per primera vegada l’any 990. L’any 1063 apareix documentat en el Liber Feudorum Maior quan Bernat Otger de Castellet vengué el castell al comte Ramon Berenguer I. Segons sembla, Bernat no era l’únic propietari del castell, ja que l’any 1066 els comtes apareixen comprant el mateix castell a Gaufred o Jofre de Castellet junt amb la quadra de Formigosa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segle XIII es documenta a Manresa una família amb el cognom de Grevalosa però no com a senyors del castell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1319 apareix com a senyor del castell Ramon de Malla, qui deixa ordenat en el seu testament que dit castell sigui venut alguna institució religiosa, essent l’Almoina de la Seu de Barcelona qui l’adquirí i l’any 1394 en va comprar-ne la jurisdicció al rei Joan I. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6925000,1.6558500 | 388145 | 4616509 | 990 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Es desconeix la situació exacta del castell. Hi ha qui el situa prop de l’església de Santa Cecília de Grevalosa on actualment hi ha les ruïnes del mas Revell. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 87576 | Festa Major Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-castellfollit-del-boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Castellfollit del Boix es celebra el primer cap de setmana de setembre. El dissabte hi ha sopar popular ( mongetada o sardinada) i el diumenge la missa solemne a l’església de Sant Pere. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-156 | Castellfollit del Boix | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Festa major és en honor a Sant Pere, patró del poble. Tot i que litúrgicament es celebra el 29 de juny, es va canviar per no coincidir amb els treballs de la sega. Antigament es feia el ball de faixes. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87577 | Festa del veïnat del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-veinat-del-grau | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La festa de veïnat del Grau es celebra en honor a Sant Jaume, el diumenge més proper amb un dinar popular i ball. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-157 | Veïnat del Grau. Nord-oest de Castellfollit del Boix | 41.6671900,1.6447700 | 387179 | 4613713 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 87578 | Festa Major de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maig-0 | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Maig o la Festa del Panet és en honor a la Santa Creu. A la vigília hi ha diferents jocs lúdics i ball. El diumenge és fa la missa solemne a l’església de Sant Pere on s’hi beneeix el terme i els panets que després es reparteixen entre els assistents. Tot seguit es sorteja la mona.</span></span></span></p> | 08059-158 | Castellfollit del Boix | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El panet beneït s'organitza de manera privada entre les principals cases del veïnat. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87580 | Fira de la Mongeta de Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-mongeta-de-castellfollit-del-boix | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El mes d’octubre es celebra la mostra gastronòmica de la mongeta de Castellfollit per donar a conèixer una varietat de mongeta amb denominació d’origen. La fira exposarà diferents plats elaborats amb la mongeta per tastar i degustar, així com productes artesanats i locals. També s’ofereixen xerrades i activitats familiars. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-160 | Castellfollit del Boix | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 2018 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87582 | Festa Major de Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maians | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Maians es celebra el tercer diumenge de Maig, en honor a la Festa del Roser. Entre els actes destaca la missa solemne on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Des de fa uns anys des de l’escola també s’organitza una fira. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-162 | Nucli de Maians | 41.6356200,1.6838800 | 390381 | 4610157 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 87584 | Festa de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer cap de setmana després de Sant Andreu es celebra la festa major en honor a Sant Andreu a l’església de Sant Andreu de Maians. S’inicia el dissabte amb jocs i berenar i finalitza amb un sopar popular. El diumenge es fa la missa solemne i finalitza a la tarda amb activitats de caire cultural. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-164 | Nucli de Maians | 41.6356600,1.6839100 | 390384 | 4610162 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 87587 | Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-de-la-corona-darago | s. XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 12 documents que fan referència al municipi de Castellfollit del Boix dividit en 5 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1723); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1670 i 1802); Fondos notariales de Igualada y distrito (1 document entre els anys 1570-1583); Hacienda – Delegación provincial de hacienda de Barcelona (4 documents d’entre els anys 1853 i 1981) i un document de Órdenes religioses y militares del s. XIV a la subsecció de Pergaminos del monasterio de Sant Benet del Bages. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-167 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 87588 | Fons documental de Castellfollit del Boix a Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-archivo-historico-nacional | s. XIX | <p><span><span><span>A Archivo Histórico Nacional disposa d’un document de l'any 1877 que fa referència al municipi de Castellfollit del Boix. Es tracta d'un document ubicat dins la secció de </span></span></span><span><span><span>La Colección de sellos en tinta municipales de Barcelona on hi consten els segells de l'Ajuntament de Castellfolli del Boix</span></span></span></p> <p> </p> | 08059-168 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid | <p><span><span><span>L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 87591 | Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-episcopal-de-vic | s. XIV-XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Episcopal de Vic disposa d’un fons documental basat en les visites pastorals a Sant Pere de Castellfollit del Boix d’entre el segle XIV i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-171 | C. Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L'Arxiu Episcopal de Vic va ser creat juntament amb el bisbat a finals del segle IX i actualment ocupa el sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal. És un dels conjunts documentals i bibliogràfics més importants, ja que conté tots els documents relacionats amb el Bisbat de Vic però també els de les institucions eclesiàstiques que hi estan vinculades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El segle XII es va separar el fons documental del Capítol de Canonges del fons documental de la Mensa Episcopal. Aquest fet, va ocasionar que durant la Guerra Civil (l'estiu de 1936) es cremes una tercera part del fons documental de la Mensa Episcopal. Després de la guerra s'unificaren els dos arxius i s'han anat incorporant nous arxiu parroquials i alguns fons personals i patrimonials.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 87605 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc-0 | s. XX | Quasi ningú la coneix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La llegenda narra que la imatge escultòrica de Sant Marc que es venerava a la capella de Sant Marc de Grevalosa es va traslladar a l’església de Santa Cecília de Grevalosa. Quan els feligresos arribaven a l’església de Santa Cecília per venerar la imatge, aquesta havia retornat a la seva capella, la de Sant Marc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-185 | 41.6930900,1.6539600 | 387989 | 4616577 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 87871 | Llegenda de les tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-tres-creus | XX | Quasi ningú la coneix | <p><span><span><span><span><span><span><span>La llegenda de les creus narra la col·locació de les creus. Segons la llegenda hi va haver una plaga de marietes al poble i el capella amb processió es va dirigir el Cogulló i allà va prometre que si la plaga desapareixia al cim del turó s’hi col·locarien tres creus. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-210 | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Transmesa oralment per Lurdes Vives | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 87872 | Goigs Gloriós Apòstol Sant Jaume, patró d’Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-glorios-apostol-sant-jaume-patro-despanya | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor al Gloriós Apòstol Sant Jaume que es venera a la capella del Clot del Grau de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Lloem tots amb alegria Sant Jaume molt gloriós: En lo Cel nos sia guia devant Deu tot poderós.'</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-211 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1939 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’exemplar localitzat imprès a Manresa, a Impremta y Librería de Josep Roca l’any 1939 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87874 | Goigs del Gloriós Apòstol Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere-0 | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor al Gloriós Apòstol Sant Pere que es canta a la parròquia de Sant Pere de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Puix que’l Cel us feu Pastor, de sa Esglesia, generís, Sigueu nostre intercessor Sant Pere Apòstol gloriós”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-212 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1941 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Goig imprès per Josep Roca a Manresa l’any 1941. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87875 | Goigs Verge i Màrtir Santa Cecilia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-i-martir-santa-cecilia | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Verge i Màrtir Santa Cecilia que es canta a la parròquia de Santa Cecilia de Grevalosa. La lletra comença: ' èrquè Déu us escollia de les verges per model, sou, Cecília l’harmonia dels angèlics chors del Cel”. La lletra és de Josep Rierola i Alibés i la música de Baltasar Maidei i Auguet</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-213 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 1946 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’exemplar localitzat fou imprès a Ripoll l’any 1946 per Tipografia Ripollesa de Daniel Maidei i Auguet. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 87878 | Goigs de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-creu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Santa Creu venerada a l’església parroquial de Castellfollit del Boix. La lletra comença: ' Puix sou la senyal gloriosa de la Santa Religió. Santa Creu plovent copiosa els fruits de la Redempció.' Aquest exemplar fou imprès a Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-214 | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 88242 | Llegenda de la Pell del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pell-del-bou | XX | Quasi ningú la recorda | <p><span><span><span><span><span><span><span>La llegenda de la pell del Bou explica que hi ha l’existència d’un túnel que comunica el nucli de Maians vell amb Sant Pere de Castellfollit. En aquest túnel s’hi va enterrar una pell de bou plena d’or i pedres precioses i que encara segueix desapareguda. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-239 | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Tramesa oralment per Josep Rius | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 88254 | Llegenda del castell de Castellfollit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-castellfollit | XX | Quasi ningú la recorda | <p><span><span><span><span><span><span><span>La llegenda del castell de Castellfollit explica que hi ha una serp que es tant vella conserva cabells al cap i es tan gran que fa un fort soroll. Aquesta llegenda es narrava a la canalla que anaven al castell per tal d’evitar que juguessin amb les pedres del castell i poder-se fer mal. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-246 | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 89211 | Aplec de Sant Vicenç de Fonatnelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-vicenc-de-fonatnelles | XX | <p><span lang='CA'><span><span>A finals de gener es celebra l’Aplec de Sant Vicenç a la Capella de Fontanelles. El diumenge es fa la missa solemne i els propietaris de Fontanellas organitzen un dinar per tot el veïnat. </span></span></span></p> | 08059-327 | Capella de Sant Vicenç de Fontanelles | 41.6881500,1.7061000 | 392320 | 4615962 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | S’havia perdut però des de fa uns 15 anys s’ha recuperat | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 89272 | Jaciment arqueològic del Mas Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-mas-pubill | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | X-XIV | No s'ha pogut comprovar el seu estat | <p>El jaciment del Mas Pubill es tracta d'un conjunt format per dues sepultures de planta oval, tipus banyera, excavades en uns blocs de gres força desgastats i per dues sepultures de tipus cista, les quals encara mantenien l'inhumat a l'interior. Durant la revisió realitzada l'any 2010 es va dur a terme una prospecció a la part alta del turó però no es van localitzar les sepultures. </p> <p> </p> | 08059-362 | La vinya. Nord-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>A principis de la dècada de 1970 membres del Museu d'Igualada van visitar les restes que formaven part d'una necròpolis d'època medeival. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6822000,1.6469600 | 387387 | 4615377 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-04 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Es desconeix el seu estat de conservació atès que no s'ha pogut localitzar | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.