Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46477 | Pous de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-sala | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. | XX | La bardissa cobreix part dels pous. Actualment no es pot accedir a l'interior perquè les parets no es troben en bon estat | Conjunt de dos pous fets de pedra sense treballar i argamassa, situats a l'inici d'una zona de bosc. Primerament trobem un pou de dimensions més aviat petites i de base circular. A l'interior hi ha uns entrants a la paret que realitzen la funció d'escales. Aquest primer pou està connectat subterràniament amb un segon pou de característiques similars, però de dimensions superiors, actualment cobert per branques i bardissa perquè la gent no hi caigui. Aquest segon pou comunica amb unes galeries subterrànies, que se sostenen per mitjà de columnes, d'aproximadament 1,30m d'alçada. | 08062-65 | Prop de La Sala | Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. | 41.8055700,1.8199000 | 401969 | 4628862 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No és del tot segur, però sembla que van ser construïts cap a l'any 1907 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46501 | Font del nucli antic de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-antic-de-castellnou | XX | Font de pedra de dos sortidors situada al mig d'unes escales de pedra, que condueixen a una placeta. L'aigua brolla sobre una pica circular de pedra, que es troba assentada sobre dos blocs circulars simètrics, també de pedra. La zona que sosté els brolladors metàl·lics és un muret de pedra i argamassa. | 08062-89 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8316000,1.8340200 | 403181 | 4631736 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46517 | Festa Major de Castellnou de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellnou-de-bages | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | La Festa Major de Castellnou se celebra el diumenge coincident o posterior al 16 d'agost, dia de Sant Roc, patró del municipi. El dissabte hi ha concurs d'habilitats de tractors i demostracions d'oficis antics, cada any d'una especialitat diferent, com tallada de troncs, gossos d'atura. A la nit es fa un sopar de germanor i ball amb espectacle i proclamació de la reina de la festa. A la matinada es reparteix coca i mistela als assistents. I diumenge al matí es realitza el típic concurs de pintura ràpida per a adults (des de 1976) i infantil (des de 1990). Al migdia hi ha missa de Festa Major i concert-aperitiu ofert per l'Ajuntament. A la tarda hi ha jocs de cucanya i xocolatada. Després, ball de tarda amb lliurament de trofeus de: futbol, fotografia, pintura, dibuix infantil, tennis i petanca, que s'han fet a la vigília. | 08062-96 | Casc antic. Castellnou de Bages - 08251 | Festa en honor a Sant Roc, patró de Castellnou, en virtut d'una promesa efectuada pels afectats de la pesta. | 41.8340300,1.8373200 | 403459 | 4632002 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46518 | La tramuntana no té abric, com l'home pobre no té amic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tramuntana-no-te-abric-com-lhome-pobre-no-te-amic | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans fan ús d'aquesta dita | Dita que fa referència al fred que acompanya el vent de tramuntana o vent del nord. És a dir, per molt que hom s'abrigui, la Tramuntana sempre produeix una forta sensació de fred de la que tothom s'allunya com si d'un pobre es tractés. | 08062-97 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46519 | Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-sol-fa-xup-a-la-tarda-fa-xup-xup | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Avui en dia ningú fa servir aquesta dita | Aquesta dita significa que si al matí el sol s'ennuvola, a la tarda plou segur. | 08062-98 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46520 | Núvols de Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nuvols-de-creu | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Només les persones més grans utilitzen aquest terme | Terme per descriure un tipus de núvol que indica pluja segura en menys de vint-i-quatre hores. És un núvol vertical que sol ser de color blanc i que s'aixeca, i un altre d'horitzontal i de color fosc que el travessa per davant. | 08062-99 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46527 | Corranda dels clergues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-dels-clergues | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es tracta d'una vella corranda que la gent de Castellnou i d'Argençola recitava en motiu de les reunions que els dos clergues celebraven en aquest indret. La carena on es troba la Creu del Perelló feia de divisòria entre les dues parròquies de Castellnou, la de Sant Andreu i la de Santa Eulàlia d'Argençola. Pel que sembla, aquestes reunions despertaven l'interès dels feligresos, ja que en desconeixien els motius. La corranda diu: 'El rector de Castellnou/ i el vicari d'Argençola/ a la creu del Perelló,/ ballaven la farandola.' | 08062-106 | Castellnou de Bages i Argençola | Antigament, la Creu del Perelló feia de fita divisòria entre les feligresies de Castellnou i Argençola. | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Actualment, pocs habitants del municipi la recorden. Es troba recopil·lada, però, en diverses publicacions. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46552 | Llegenda de la Torre dels Moros ILlegenda de la Torre dels Moros I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-dels-moros-i-llegenda-de-la-torre-dels-moros-i | http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/lleg1tex.htm | Les persones del municipi a qui s'ha preguntat sobre aquesta llegenda la desconeixen, pel que probablement la seva transmissió oral s'ha perdut. | Explica la llegenda que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons les versions, expliquen que es tracta d'un vedell d'or pur. D'altra banda, també s'explica que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual. | 08062-140 | Castellnou de Bages | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46566 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola | Al nucli d'Argençola, al nord del municipi de Castellnou de Bages, es celebra la festa major el tercer diumenge de maig. Antigament, es celebrava davant l'església de Santa Eulàlia i hi venia gent de tota la comarca. Al matí hi havia una missa en honor a Santa Eulàlia, i a la tarda es ballava davant l'església, que es guarnia de boixos per a la ocasió. Actualment, després d'uns quants anys en què es deixà de celebrar, s'ha recuperat la festa. L'emplaçament segueix essent dins el nucli constituït al voltant de la casa de la Vila, tot i que s'ha desplaçat a l'era de davant de la pallissa, a l'altre costat de la carretera. A part de la tradicional missa al matí i el vermut davant l'església, s'han incorporat proves de tractors i un concurs d'acordionistes, entre d'altres activitats. Conclou la festa el ball de la tarda. | 08062-154 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||||
| 46567 | Jaciment al nord de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-nord-de-cal-tico | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Una part del jaciment es troba en un camí rural, pel que el pas de vehicles en pot malmetre les restes. | En un petit turó a tocar el bosc d'Argençola es va trobar un gran nombre de ceràmica grisa medieval, especialment al peu del camí i en el primer marge. No hi ha estructures que permetin contextualitzar la troballa. Després de l'excavació de l'indret, es va determinar que hi havia vàries formes de vores exvasades, algunes amb decoracions incises de ceràmica grisa medieval, i ceràmica a torn oxidant. Actualment, s'han localitzat petits fragments de ceràmica grisa medieval. | 08062-155 | Argençola | La troballa fou descoberta pel senyor Josep Rodríguez de Súria. | 41.8549800,1.7901600 | 399576 | 4634383 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46598 | Mur del camí de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa | XX | Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d'uns 300 metres de forma paral·lela el camí. | 08062-186 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8473700,1.7856200 | 399187 | 4633543 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46610 | Cal Sus Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-vell | Es troba en estat ruïnós. | Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al nord de Cal Sus Nou, a l'altre vessant de la muntanya. | 08062-198 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8392500,1.8053200 | 400810 | 4632618 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46616 | Toll de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre. | 08062-204 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8530400,1.7861300 | 399238 | 4634172 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||||
| 46627 | Tomba de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-santa-margarida | XVIII | Davant l'entrada de l'ermita de Santa Margarida, hi ha una gran llosa a terra que marca l'espai d'una tomba. En aquesta, hi ha al centre un escut amb una calavera amb dues tíbies entrecreuades, i a sota hi consta la inscripció 'OSSOS Y POLS DELS RNS IOSEPH Y IAVME PVIG, RRS D CASTELLNOV, YD VIVER'. Alhora, al voltant de la tomba hi ha inscrit '..LA D POS 1705 /ASSI AGVARDARAN LA RESURRECTIO UNIVERSAL (..)'. Un dels extrems superiors ha quedat esborrat a causa de l'incendi que es provocà a dins l'ermita durant la guerra civil. S'intueix, però, que hi posava Santa Margarida o bé El Puig de ViLA De POSt. | 08062-215 | Santa Margarida de Viladepost | 41.8680200,1.8032100 | 400679 | 4635815 | 1705 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48742 | Llegenda de la sorpresa d'en Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-sorpresa-den-vilella | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Ja fa molt de temps, a l'època dels carlins, un militar anomenat Vilella només volia que mal a la gent d'on ara es troba situat el poble de Fals. La gent estava farta que sempre lluités en contra d'ells, fins que un bon dia, una colla d'homes del poble li van preparar una emboscada. Seria més aviat una sorpresa que ell es trobaria, i que no li agradaria a ningú de trobar-se-la. Li van preparar a d'alt d'un turó, cap als afores del poble. Tal dit, tal fet. Van esperar que passés per allà a la vora. Com que anava molt confiat, perquè no s'esperava que li passés res fins que arribés a Fals, caminava tranquil·lament. Però, de sobte, va veure com de dalt el turó baixaven una colla d'homes que, sense donar-li temps d'escapar-se, es van tirar al damunt seu i de tots els seus acompanyants. El van poder agafar gràcies al fet que eren més ells que no pas el Vilella i els seus soldats junts, i li van poder donar una bona lliçó, perquè no els tornés a molestar mai més. Gràcies al petit turonet, la gent de Fals va poder quedar lliure de Vilella. Per això, en homenatge, li van posar el nom de 'La sorpresa del Vilella'. [AA.DD.1996:57]</p> | 08084-17 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Lluís Ballonga, sent la font d'informació Lluís Ballonga Colom.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut localitzar cap turó al terme de Fals que s'anomeni Vilella. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48743 | Història de cases amb nom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-cases-amb-nom | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta tradició recull un seguit d'històries que donen nom a algunes de les cases dels terme. Aquestes cases són les següents: CAL SEMBLEIA En una esplanada on s'ajuntaven els termes de Camps, Fals i Fonollosa, que ja eren un municipi, es va decidir que sota el caminet s'hi farien les assemblees i s'hi prendrien els acords, ja que no hi havia enlloc més per reunir-se i que fos avinent a tothom. D'aquí ve que la casa que després varen construir en aquell espai, l'anomenessin cal Sembleia. [AA.DD.1996:69] CAL FOSSAR Al segle passat, a Fonollosa, hi havia un pastor a qui un dia se li van morir unes quantes ovelles i va dir: ' Faré una fossa i les enterraré a dintre'.I des de l llavors que de la casa on vivia el pastor se'n diu cal Fossar.[AA.DD.1996:69] CAL PARADÍS Era un home que s'havia fet una casa a Salo, molt gran. Era una casa tan bonica que deien que semblava un paradís. Des de llavors a aquella casa li van posar el n om de cal Paradís. [AA.DD.1996:69] CAL XAMAL Els fets de Cal Xamal són coneguts tal i com segueix: Isidre Bosch, feia temps que havia comprat la casa de Cal Xamal, i s'hi estava amb la seva esposa Antònia. La parella tenia dos fills, i un altre fruit d'un anterior matrimoni d'Antònia, però tots tres havien marxat de casa. Al 1942, l'Antònia va morir, i l'Isidre va quedar vidu en companyia de la Carolina Juvert, una dona soltera que li feia de minyona. En aquell temps a Manresa hi havia una colla que ocasionalment cometia robatoris i estafes. Un dia se'ls va afegir a la colla un xicot de Cal Pelfort de Camps, un individu de mala fama. Els va convèncer de que els pagesos del seu poble tenien bons estalvis guardats sota la rajola, i no seria complicat fer-los amollar unes pessetes. El 9 de gener de 1943, tres elements de Manresa i un quart dels Condals, van agafar el cotxe de línia fins Fonollosa on els esperava un cinquè element de la banda. Van trobar la casa que pensaven assaltar amb més gent del compte, així que es van dirigir cap a Cal Xamal. Allà es va desencadenar la tragèdia. Segurament l'Isidre es va resistir, de tal manera que els lladres van acabar degollant a l'Isidre i van picar el cap de la Carolina amb un ferro, morint allà mateix a la cuina. No van poder robar diners i només es van endur un parell de sacs de farina i van marxar sense comprovar que l'Isidre fos mort. Aquest encara va poder embolicar-se el coll amb una bufanda i sortir a demanar ajuda, posant una llanterna encesa a la casa. Els lladres, quan passaven pel pedregar del Grauet van veure el llum i van pensar que els empaitarien, així que van llençar tot el que havien robat i van començar a córrer fins a Manresa. Al dia següent, el Pere Tomasa, llogater de Cal Xic, va pujar a treballar a cal Xamal, i va trobar l'Isidre malferit, amb el coll tallat. Va demanar ajuda i van portar-lo a l'hospital de Manresa. En pocs dies els lladres van ser detinguts, tret d'un d'ells que va protagonitzar una sonada fugida i es va llistar a la 'división azul'. El pobre Isidre Bosch va morir al cap de dos o tres mesos, però els seus assassins van tenir una mala fi, morint ajusticiats pel mètode del 'garrote vil'. Des d'ençà que van ocórrer els fets la casa va quedar deshabitada, convertint-se en un munt de runes. [AA.DD. 2004:8]</p> | 08084-18 | <p>La història de Cal Xamal prové de fonts orals recollides per Ernest Molins, membre del Grup de divulgació de la història de Fals, i fou publicada a : 'Falchs' Fulls de divulgació de la història de Fals, nº 1, Abril 2004. També queda recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages [AA.DD. 1996: 36] , sent les fonts d'informació Lluís Ballonga, Magí Monconill, Claudi Segarra i Josep Serraç. Aquestes llegendes van ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Les llegendes de Cal Sembleia, Cal Fossar i Cal Paradís van ser recollides pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Josep Torà, sent la font d'informació Maria Trullàs.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 48744 | Llegenda del mossèn de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mossen-de-castellar | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Hi havia un mossèn a Castellar que deia missa per a la gent, però molta gent no hi anava perquè hi havia aquell mossèn. El capellà volia que tothom assistís a les seves celebracions, però la gent no li'n feia cas. Molts estaven renyits amb ell perquè els feia bruixeria des de casa seva. Feia uns conjurs per a la gent que no volia anar a l'església, de manera que, quan sopaven tan tranquils, se'ls aixecaven els plats i els coberts i els queien a terra. Al final, molta gent va tornar a anar a missa, encara que no en tingués ganes.[AA.DD.1996:101]</p> | 08084-19 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Isaac Simón, sent la font d'informació Josefa Vall.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 48745 | Llegenda de cal Passadret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-cal-passadret | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>En una de les cases de Camps hi havia un avi que es deia Narcís. Una vegada van haver de fer obres a la casa i els paletes li van demanar: - Narcís, com voleu aquesta porta? I ell va contestar: - Que s'hi pugui passar ben dret! En Narcís era baixet i per això la porta la van fer baixeta, de manera que quan passava la porta, ell hi podia passar ben dret, però els altres s'havien d'ajupir: D'aquella feta, a la casa, la coneixem com a cal Passadret. [AA.DD 1996:150]</p> | 08084-20 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Marc Puigdellivol, sent la font d'informació Carme Sarri i Núria Grau.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 48746 | Llegenda dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-espatllats | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l'església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d'espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de runa. La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d'aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de 'Els espatalls', perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l'inrevés. [AA.DD.1996:196]</p> | 08084-21 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumna Gemma Clarena, sent la font d'informació el seu avi.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 48765 | Goigs de la Mare de Deu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> | 08084-40 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48767 | Arxiu històric Ciutat de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa | XVIII-XIX | <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> | 08084-42 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48768 | Arxiu Parroquial de la Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-la-santa-creu-de-fonollosa | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Fonollosa va ser cremat durant le conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ocasionant-li unes pèrdues irreparables. Actualment es conserven alguns llibres anteriors a aquestes dates, ja que han estat reconstruïts de forma oral, o bé s'han intentat aprofitar encara que molt malmesos pel foc. El llistat de documentació conservada és la següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1920 Llibre II 1939... endavant Llibres de confirmacions Llibre I 1918 Llibre II 1941...endavant Llibres de matrimonis Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939...endavant 2. ADMINISTRACIÓ Partides de Baptismes Reconstruïdes Lligall I 1929-1933 Documentació diversa Lligall I 1936...endavant Inventari parroquial Lligall I 1947 Consagració de la capella De Santa Justa i Santa Rufina Lligall I 1950 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Lligall I 1936....endavant</p> | 08084-43 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Creu de Fonollosa es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Santa Creu va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48769 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-camps | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Santa Maria de Camps es troba guardat i custodiat a la rectoria de la parròquia de la Santa Creu de Fonollosa, ja que actualment és el mateix mossèn qui te cura d'ambdues esglésies. La documentació conservada abarca un període definit entre els anys 1877 i 1942. El llistat de documentació conservada és el següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes Llibre I 1877-1916 Llibre II 1917-1942 Llibres de matrimonis Llibre I 1877-1942 Llibre II 1918-1942 Llibres de defuncions Llibre I 1877-1942 2.ADMINISTRACIÓ Diversos Carpeta I ss.XIX-XX Carpeta II ss.XIX-XX 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Llibre I ss.XIX-XX</p> | 08084-44 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Maria de Camps es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de Santa Maria va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48770 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-fals | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva actualment a la rectoria de la parròquia de Rajadell, ja que en aquests moments és el Mossèn de Rajadell qui té cura i fa els oficis de la parròquia de Sant Vicenç de Fals. Aquest arxiu parroquial va ser cremat i malmès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no conservant-se res amb anterioritat a aquestes dates. El llistat de la documentació conservada és el següent: 1. LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1939....endavant Llibre II 1943....endavant Llibres de matrimoni Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939....endavant 2. ADMINSITRACIÓ Llibres de visites Llibre I 1942...endavant</p> | 08084-45 | Rajadell. Parròquia de Rajadell. Pl. de l'església s/n (08256 Rajadell) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Sant Vicenç de Fals es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Sant Vicenç va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48771 | Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> | XIV-XVI | <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> | 08084-46 | Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 48772 | Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa | <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> | 08084-47 | Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48774 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-9 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVII-XVIII | <p>Les caramelles són celebrades tradicionalment pels tres nuclis que conformen el terme (Fonollosa, Camps i Fals) de forma individual. La magnitud del terme municipal i la llunyania de les cases, impedia un recorregut general. A Camps s'organitza el cant de caramelles pel grup de caramellaires de Camps, i es recorren totes les cases del poble, acompanyats del Ball de Bastons i dels Trabucaires de Camps. A Fals, actualment només es fa un recorregut per vuit o deu cases. El recorregut es fa durant el matí i la tarda del dia de Pasqüa. Les caramelles són acompanyades del Ball de Cascavells. A Fonollosa les caramelles s'acompanyen de Ball de Cascavells, i durant la dècada del 1970 es va introduir el ball de bastons. Es passa cantant per totes les cases del terme.</p> | 08084-49 | Fals, Fonollosa i Camps | <p>Actualment les Caramelles de Fonollosa són organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, i a Fals per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals' | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48775 | Aplec del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-grau | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XV-XX | <p>L'aplec del Grau és sens dubte la festa més característica i identificativa del terme de Fals. Tradicionalment es realitzava el dia de Pasqua, però al coincidir aquest dia amb la Festa major de Fals, a mitjans dels anys vuitanta es traspassar al diumenge desprès. Els actes a realitzar es basen en una missa que s'acostuma a realitzar a l'alzinar ubicat a migdia de la capella de la Mare de Déu del Grau. Al final de la missa es distribuiexen els panets beneïts, i a continuació s'acostuma a fer el ball de l'almorratxa, i després s'afegeixen altres balls més en honor dels nuvis, normalment ball de cascavells i sardanes. Els darrers anys s'acostumen a acompanyar aquests actes amb exposicions d'oficis. Finalment, tots els participants en l'aplec participen d'un dinar sota les alzines.</p> | 08084-50 | Fals. Alzinar del Grau | <p>A l'igual que altres aplecs que es realitzen a diversos indrets de Catalunya, els orígens d'aquest tipus de festivitat cal buscar-los cap al segle XV, juntament amb l'aparició la majoria de llegendes de les Mares de Déu Trobades. Aquestes jornades acostumaven a barrejar els aspectes lúdics i religiosos i al llarg dels segles acostumaven a ser ocasions úniques en les quals s'aprofitava per intesificar el contacte entre els veïns d'un terme o de diferents termes de la contrada. Els actes realitzats han variat poc al llarg del temps. La consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu explica com per la festa de la Pentecosta, es deia al Frau una missa major cantada i els beneïen els panets segons el ritual. [AA.DD;2004-2005 nº9:71) Malgrat tot, segons informació oral facilitada per algunes persones grans del terme, antigament l'aplec acostumava a durar tot el dia, fent al matí la missa, i desprès del dinar, a la tarda es feia el rosari i a última hora el ball de l'almorratxa.Segons informació oral oferida per la Sra. Clara Grau antigament acostumava a haver-hi també penitents que anaven a l'aplec descalços. A més a més s'acostumaven a fer exvots per part dels assistents. Actualment els actes resten concentrats al matí, dedicant la tarda a activitats de lleure. Actualment l'aplec del Grau és una de les festes més sentides i amb més vigor del terme de Fals. El ball de l'almorratxa va ser recuperat l'any 1975, i posteriorment es van afegir altres balls com el de cascavells i sardanes. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 48776 | Festa de la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>La festa de la Candelera conserva un cert arrelament la terme de Fals. La seva celebració es realitzava el dia 2 de febrer, tot i que el dia 3 de febrer s'acostumava a celebrar la benedicció dels fruits secs -actualment desapareguda-. Actualment per problemes de compatibilitat amb el calendari laboral, la festivitat de la candelera s'ha passat al diumenge següent més proper. La celebració manté característiques purament religioses, consistint en una missa, al final de la qual es regalen candeles</p> | 08084-51 | Fals. Església de la Mare de Déu del Grau | <p>Els orígens d'aquesta festivitat els hauríem de buscar vora el segle XVI, després de la regulació litúrgica i festiva realitzada pel Concili de Trento. A la consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu apareix reflectida la realització d'aquesta festivitat a l'església del Grau de Fals. Es comenta que es realitzava la benedicció de les candeles i desprès el repartiment del ciri blanc i una caldela al batlle i als regidors del poble, i dues candeletes a la resta dels assistents. La cera la pagaven els obrers, mentre que l'amo de la Caseta, o el seu masover, pagava el dinar al Rector i als escolans. [AA.DD; 2004-2005, nº9:71) Malgrat que es tractava d'una festa amb molt arrelament al terme de Fals, actualment la seva popularitat ha disminuït considerablement.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48777 | Pessebre Vivent de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tots els caps de setmana del cicle nadalenc (des del 22 de desembre i durant un mes) a l'escenari de les Torres de Fals s'organitza el pessebre vivent de Fals, que degut a la seva popularitat s'ha acabat anomenat pessebre vivent del Bages.La preparació comença unes dues setmanes abans del pessebre, quan una comissió encarregada revisa els vestuaris i coordina la preparació. Acostumen a participar-hi unes dues-centes persones, normalment de Fals, malgrat que també hi han algunes procedents de Rajadell. Tots ells són voluntaris. La organització es fa a partir dels diferents quadres que conformen el pessebre. Cada quadre té el seu coordinador, i tots actuen sota la direcció d'un coordinador general i dos coordinadors tècnics. L'escenari és l'entorn de les torres de Fals i l'església de Sant Vicenç. El muntatge s'ha anat tecnificant, aconseguint un espectacle originalment artístic, ple d'il·lusió i sentit religiós. Cada any una personalitat diferent: el president de la Generalitat de Catalunya, l'abat de Montserrat, el bisbe de Vic etc..fan el pròleg del programa. El pessebre s'organitza en funció del quadres diferents que representen les escenes bíbliques del misteri de Nadal: el Profeta, Presentació, Anunciació a la Verge, edicte d'empadronament, els firaires, casa de Joan Baptista, les rentadores, la cova del naixement, anunci dels pastors, la balma del majoral, els rabadans, vivint al ras, pouant l'aigua, la cleda, els Mags d'Orient, orgia d'Herodes, matança dels innocents, fugida a Egipte, la presentació al temple, l'avia i els nens, la fusteria de Natzaret. En acabar hi ha pa torrat amb all-i-oli, espetec de Fals i mistela per a tothom. També es realitza el sorteig d'una panera en combinació amb la loteria del nen (5 de gener). Participen alguns animals, que durant el temps de representació són guardats als baixos de la rectoria de l'església de Sant Vicenç.</p> | 08084-52 | Fals. Torres de Fals | <p>Els orígens del Pessebre Vivent de les Torres de Fals es remunten a l'any 1977, i va ser una iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals. L'any 1992 se li va concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la millor iniciativa popular i , l'any 1994, el premi Ateneu.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1977 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48778 | Festa Major de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Aquesta festivitat pot ser considerada com la Festa Major d'Estiu, a diferència de la Festa Major d'hivern on s'honora el patró parroquial de Sant Vicenç. Aquesta festa es du a terme cinc setmanes després de la Pasqüa Granada. El dia principal es fa coiicidir amb el diumenge. Es fa missa solemne, concurs de fotografia (des de 1979), ball al Casal del poble, teatre a càrrec del Grup Artístic deFals, partits de futbol entre solters i casats i entre pobles veïns, concurs de tir al plat, berenar, exhibició d'areomodelisme, concert i ball. Darrerament la cursa d'andròmines desperta gran espectació</p> | 08084-53 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>La celebració d'aquesta festivitat es remunta mitjans dels anys cinquanta. La seva organitza ha recaigut durant els darrers anys en l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48788 | Goigs de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> | 08084-63 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48790 | Festa Major de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollosa | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>La festa major de Fonollosa es celebra en honor de Santa Elena, patrona de la població, que litúrgicament es correspon al dia 18 d'agost. Actualment per poder adaptar-ho millor a la participació comunal, la festa es trasllada al diumenge més proper a la data del 18 d'agost. La festa acostuma a durar tres dies, dissabte, diumenge i dilluns. Durant la setmana es celebren partits de tennis taula i de futbol. El dissabte s'organitzen alguns actes populars com una pedalada, amb sortida des de la plaça major amb esmorzar per als participants. A la tarda cursa d'escalextric i gincama de futbol-fang. Al vespre es fa un ball i concert a la pista del poliesportiu. El diumenge es fa missa solemne amb el cant del goiog a Santa Elena, concert i vermut per a tothom. A la tarda ball i a la nit espectacle i ball. Dilluns s'organitza la xocolatada, el concert d'orquestra juvenil de l'escola de Fonollosa i espectacle infantil. Al vespre ball de comiat.</p> | 08084-65 | Fonollosa | <p>Els orígens de la festa major de Fonollosa es remunten a mitjans del segle XIX, quan s'organitzen aquest tipus de festivitats oficials. Des del 1968 l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats. La pedalada popular va ser intriduïda el 1993, les curses d'escalextric des del 1992, i la gincama de futbol des del 1997.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48791 | Festa de la Santa Creu de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>Aquesta festivitat es celebra litúrgicament el dia 3 de maig. També s'anomena festa del panet. Actualment per fomentar la participació popular s'ha traslladat al cap de setmana més proper a la data del 3 de maig. La festa dura un dissabte i un diumenge. El dissatbe s'organitza teatre, torneig de futbol, jocs de cucanya i berenar amb coca i xocolata. A la nit ball. El diumenge es fa missa solemne amb el cant dels Goigs al Sant Crist pel cot del poble, i a la sortida, repartiment de panets o panellests beneïts, vermut i concert. A la tarda ball de festa major al casal del poble.</p> | 08084-66 | Camps | <p>Els orígens de la festa major de Camps es lliguen a la festivitat del cicle religiós relacionada amb el dia de la Santa Creu, advocació venerada a l'església de Santa Maria. Actualment l'Associació Cultural i Recreativa de Camps s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48792 | Festa Major de Canet de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canet-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tres caps de setmana d'agost hi ha diferents activitats: esports, competicions de petaca, natació, futbolí, dibuix infantil etc.. A l'urbanització de Canet de Fals. Els actes però es concentren el tercer cap de setmana d'agost, que es considera el de festa major pròpiament dit. Aquest cap de setmana, a més dels actes esportius, a la nit, s'organitza un sopar popular i ball, en el sectors I i II de la Urbanització.</p> | 08084-67 | Canet de Fals | <p>Aquesta festivitat s'organitza a iniciativa de l'Associació de Veïns de Canet de Fals des de la dècada del 1990.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Des del 1997 es va agafar com a costum la celebració d'una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. A la sortida es reparteix coca, xocolata i vi bó per als assistents. El dia 15 d'agost s'organitza també una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48793 | Festa de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-gent-gran | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Amb un calendari variable, a finals d'octubre i primers de novembre s'organitza els darrers anys la festa de la Gent Gran del terme, on per únic cop a l'any es reuneix gent vinguda de totes les poblacions que composen el terme. Cada any s'organitza en un poble diferent (Fonollosa, Camps, Fals, o Canet de Fals) de forma rotatòria. Al matí es fa missa i després un dinar de germanor. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques de la tercera edat.</p> | 08084-68 | Fals, Camps, Fonollosa | <p>Aquesta festivitat té els seus orígens en la iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que l'organitza des del 1989.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1989 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48811 | Crema i pastís de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep | XVIII-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> | 08084-86 | Fonollosa | <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48812 | Camí de Calaf a Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calaf-a-callus | El camí ha estat en la seva major part converti en carretera. | <p>Antic camí que travessava el nucli de Fals, i que servia com a eix vertebrador de comunicacions entre els masos de Fals. Aquest camí neixia de l'antic camí ral de Calaf a Manresa, que passava per la riera de Rajadell, a l'alçada del nucli de Fals, sortia en direcció al molí de Boixeda, seguint l'actual carretera BV-3012. A l'alçada de la creu de terme actual, tallava amb el camí de Castelltallat a Manresa. Un cop a molí de Boixeda, continuava en direcció al Mas Jaumenandreu i fins a Callús.</p> | 08084-87 | Fals | <p>Amb tota seguretat aquest camí té un origen medieval, que s'ha mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.7738900,1.7554900 | 396568 | 4625420 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48817 | Oratori de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de caire religiós aixecada verticalment formada per tres grans carreus de pedra monolítica. El primer carreu té una forma rectangular amb unes mides de 150 cm d'alçada x 59 cm d'amplada x 26 cm de gruix. Sobre aquest primer bolc es recolza un carreu de més petites proporcions: 50 cm d'alçada x 50 cm d'amplada i 26 cm de gruix, en el qual s'ha excavat mirant a ponent una petita fornícula on es trobava ubicada alguna figura religiosa. Sobre aquest segon carreu, es recolza un tercer a modus de coronament, també quadrangular però amb els cantons rebaixats. La seva alçada és de 59 cm.</p> | 08084-92 | Fonollosa | <p>Aquest tipus d'elements religiosos acostumen a tenir els seus orígens entorn al segle XIX. Malgrat que no s'ha pogut esbrinat l'advocació que el presidia, es recorda que fins els anys seixanta el dia de Corpus Cristi, s'acostumava a anar en processó fins a aquest oratori a fer una ofrena floral i una pregària. A finals d'aquesta dècada va quedar en desús, restant abandonat i arraconat amb la construcció del pati de cotxes veïns.</p> | 41.7622700,1.6671900 | 389209 | 4624240 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi al límit de la cruïla dels camins que arrencaven de Fonollosa cap a Aguilar de Segarra, i de Castelltallat cap a Manresa, al seu pas per Fonollosa, fa pensar en la possibilitat de la presència en aquest indret anteriorment d'alguna creu de terme o fita. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48819 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> | 08084-94 | Fals | <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 48820 | Festa de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.71</p> | XIX-XX | <p>Tradicionalment la Festa de Fals s'ha celebrat el dia de Sant Vicenç (21 de gener), patró parroquial del poble. Actualment, per les dates de celebració-en ple hivern-s'ha convertit en la festa major petita, concentrant la majoria dels actes festius a la festa major d'estiu. Per promoure la participació popular, la festa s'ha traslladat al diumenge següent al dia 21 de gener. La recuperació de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç a les torres de Fals, ha permés aquests últims anys tornar a fer la missa solemne en aquesta església. A continuació s'acostuma a organitzar una mostra de cuina, on els participants porten un plat fet de casa, i a la tarde es combina amb algun tipus d'espectacle popular.</p> | 08084-95 | Fals. Església de Sant Vicenç | <p>Aquesta festivitat ha estat tradicionalment el dia de festa per excel·lència del poble de Fals. Els actes però es limitaven a una missa solemne dins l'església antiga, i a ball a la tarda. Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, la única nota al respecte és qual s'explica que el dia d'aquesta festivitat es deia missa cantada a l'església . [AA.DD; 2004-2005:nº9:71) Després d'alguns anys d'haver-se deixat pràcticament de celebrar, l'Associació Cultural i Recreativa de Fals l'ha tornat a impulsar, convertint-se en la festa petita d'hivern.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48822 | Festa de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lesperanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag,71</p> | XIX-XX | <p>La festa de l'Esperança s'acostuma a celebrar-se el diumenge abans de Nadal. Els actes es ressumeixen a una missa solemne celebrada a l'església de la Mare de Déu del Grau. A la sortida es rifen torrons i un gall. El dia anterior a la festivitat es fa un concert de música dins l'església.</p> | 08084-97 | Fals. Església del Grau de Fals | <p>La festa de l'esperança era tradicionalment una jornada en la qual es donava les gràcies per la collita. El marc de celebració era l'església de la Mare de Déu del Grau de Fals. S'acostumava a fer missa solemne, i a constinuació venien els músics i a l'alzinar del costat de l'església del Grau es feia ball i la rifa d'un gall. Durant la missa s'acostumaven a cantar els goigos.[ AA.DD; 2004-2005; nº9:71] Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, cal pensar que es tracta d'una festivitat arrelada al llarg del segle XIX.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48823 | Pla dels Maquis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis | XX | <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> | 08084-98 | Fals | <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> | 41.7438200,1.7333800 | 394681 | 4622109 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48824 | Pla dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans | XX | <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> | 08084-99 | Fals | <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> | 41.7425600,1.7300100 | 394399 | 4621973 | 1936 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2024-04-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48827 | Tradició de remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars | X-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> | 08084-102 | Fals, Fonollosa | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 48855 | Història de les Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable | XIX-XX | <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> | 08084-130 | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural | La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||||
| 49305 | Llinda de cal Salomons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-salomons | XVII-XVIII | <p>Llinda d'una finestra de la masia de cal Salomons amb un curiós gravat d'una cara. La finestra es troba a la façana posterior (nord), al primer pis. Es tracta d'una llinda que encaixa perfectament en l'emmarcament de la finestra; és a dir, que és un element originari i no pas reaprofitat. La decoració conforma una mena de frontó dins el qual hi ha el gravat rodó amb dos ulls i una boca molt esquemàtics. Desconeixem el simbolisme d'aquest element atípic. Pel fet de trobar-se a la façana nord (associada de manera natural amb l'hivern i amb la nit) tal vegada tindria alguna relació amb la lluna. Una altra interpretació seria com a esperit protector de la casa. Pel context i la tipologia constructiva, podria datar-se als segles XVII-XVIII, sense que descartem, però, una datació més antiga.</p> | 08090-13 | Masia de cal Salomons. Sector sud-est del terme de Gaià | <p>Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, apareix esmentat en un document de l'any 1317 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb la mateixa denominació de Salomons. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 era un dels set masos que posseïa el Soler de Lloberes, que era el mas del terme de Gaià que havia absorvit més possessions. En aquest moment l'hereu era Francesc Soler de Lloberes. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 continuava en mans del Soler de Lloberes, juntament amb Sant Jordi i cal Pons. En aquest document s'especifica que les terres de Salomons abastaven només 4 ha. Sigui com sigui, finalment els dos masos que estaven de costat van quedar unificats sota un mateix amo. En el segle XX cal Salomons ha continuat com a propietat del Soler de Lloberes i ha estat habitada per masovers. Recentment, l'habitatge s'ha rehabilitat.</p> | 41.9124300,1.9447400 | 412486 | 4640592 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 49401 | Font del Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genesca | Entorn abandonat, coberta per la vegetació | Font emplaçada a la riera de Gaià en el punt de confluència amb un torrent menor, uns 300 metres al nord de la masia de Genescà. La font raja per un broc encastat en un parapet d'obra que ha quedat perdut enmig de l'espessa vegetació al seu voltant. Aquesta era una font molt popular anys enrere, i hi venia gent d'arreu, però cap a la dècada de 1970 es va deixar perdre. | 08090-109 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9157900,1.9124100 | 409809 | 4640998 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 49426 | Pou de cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-tiet | XIX-XX | Pou d'aigua resguardat dins d'una barraca feta de maó, enmig d'una vinya pertanyent a la casa del cal Tiet, del nucli de Galera. L'aigua d'aquest pou era molt bona i, antigament, molta gent de Galera venia a buscar aquí l'aigua que feia servir per al consum de boca. | 08090-134 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9153900,1.8912600 | 408055 | 4640976 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml