Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39345 Aqüeducte del rec del Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. XVIII-XIX En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. 08012-117 Horta d'Avinyó Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. 41.8228500,1.9654100 414080 4630625 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39354 Pica de pedra de Les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-les-planes XVIII Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret. 08012-126 Sta. Eugènia de Relat 41.9056100,1.9855600 415862 4639794 08012 Avinyó Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39379 Creu funerària de Santa Eugènia de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-funeraria-de-santa-eugenia-de-relat XX Comença a haver-hi presència de líquens i altres fongs. Creu feta de pedra, situada a 20 m al nord-est de l'església, que funcionaria com a element funerari, no sabem si com a una sola tomba o indicant on hi hauria l'antic cementiri. La creu és feta de varis elements: una base feta amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment, d'uns 50 cm d'alt; sobre de la base ja hi ha la creu que fa 1,20 m d'alt. 08012-151 Sta. Eugènia de Relat 41.8849400,1.9805700 415421 4637504 1940-50 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39475 El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin. 08012-516 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39476 Llegenda del Salt d'Euga https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-deuga - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. El camí vell d'Avinyó a Artés travessa dos torrents, el de Can Vilalta i, poc després, el de Salt d'Euga, que el travessa per sobre una roca que fa de vorera a un fort saltant del torrent. Diu la tradició que un home va anar una nit d'Avinyó cap a Artés a buscar una medicina quan a l'alçada de Les Encantades s'hi troba una euga sola. Ell la muntà pensant que aniria més ràpid. En tornar d'Artés i passar per la roca de Salt d'Euga, l'euga saltà. El dia següent trobaren a l'home mort a baix del saltant, i al costat de la roca, la pota d'euga marcada. Per aquesta raó a aquest racó se'l anomena el Salt d'Euga. Ja qui diu que l'euga seria una de les bruixes que habitarien a les encantades. 08012-517 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39477 Llegenda de Les Encantades https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. Anant d'Avinyó a Horta, després de passar el Salt d'Euga i seguint el camí vell enlloc de la carretera, aquest tros de camí que és a mitja baixada de l'Horta de la Paula, s'anomenava Les Encantades. A mà esquerra baixant cap a Horta hi ha una balsera i una mica més avall hi ha una rampa que costa molt de pujar i baixar ja que el terreny és argilós i per mitjà de les aigües fa moltes esquerdes. Això fa que quedin blocs de terra amb formes estrafolàries que vistes de nit les prenien antigament per bruixes i fantasmes que si bé corrien durant la nit, de dia es convertien en aquells blocs de terra, restant encantades les bruixes i fantasmes. D'aquí el seu nom 08012-518 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39478 Llegenda de la Creu de la Quera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-la-quera - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Llegenda referent a un costum popular lligat a la superstició i la geografia del terreny. La carretera que va d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a uns sis quilòmetres i mig d'Avinyó passa per una collada en la que s'encreua el camí d'Els Andreus a la Rovira i que s'anomena La Creu de la Quera. Aquesta collada és deserta i apartada de tota masia i de nits es torna un lloc feréstec. Això feia que antigament es cregués aquest lloc com de reunió de bruixes i expliquen que entre altres coses un dia algú passant per allà veié un cove de gats que volava sol. Per això hi feren una creu al marge del camí per allunyar els mals esperits. Diu que des de temps immemorial hi ha qui ha vist la creu marcada al marge i que, encara que plogui i la creu desaparegui, sempre hi torna a aparèixer, per tant el marge mai està sense la creu. 08012-519 Sta. Eugènia de Relat 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Regular Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39479 Les processons de Sant Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-processons-de-sant-sadurni - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble. 08012-520 El Morisco 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39480 Les truites de Pasqua Florida https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-truites-de-pasqua-florida - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous. 08012-521 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39481 La Bonaventura de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bonaventura-de-sant-joan - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva. 08012-522 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39482 Els focs de vigílies de sants https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-focs-de-vigilies-de-sants - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si. Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble. 08012-523 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39716 Font de La Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verge-maria - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX La font es situa a sota d'una paret feta de carreus regulars de pedra lligats amb ciment d'uns 50 cm d'alçada. L'aigua surt per un broc metàl·lic. El desguàs fa un petit rec fins a una bassa propera. 08012-477 Santa Eugènia de Relat 41.8916700,1.9784600 415255 4638253 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39723 Font de Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX Font que resta amagada sota d'una figuera. Hi ha un dipòsit de pedra lligat amb gran quantitat de ciment. Hi ha un forat per on surt l'aigua sense cap broc. 08012-484 Avinyó 41.8705900,1.9704500 414562 4635921 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39752 Dita sobre la matança del porc https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-la-matanca-del-porc - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Hi havia una dita lligada amb la matança del porc i fa referència a l'alegria que donava ja que era un dia molt esperat per la majoria de pagesos que patien força gana. La dita diu així: 'Les tres alegries de l'home són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor'. 08012-524 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39753 Els enterraments a principis de segle XX https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies. 08012-525 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39754 La Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa de la mateixa manera La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava 'llevant de taula' que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat. 08012-526 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39755 Les camilleres (caramelles) https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-camilleres-caramelles - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva igual Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments. 08012-527 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39756 Galejar a les camilleres https://patrimonicultural.diba.cat/element/galejar-a-les-camilleres - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà. 08012-528 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39757 Els esquellots https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquellots - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi. 08012-529 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39758 La benedicció del càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-benediccio-del-cantir - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'. 08012-530 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39759 El salpas https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu. 08012-531 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39760 Costum de setmana santa 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-1 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa. 08012-532 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39761 Costum de setmana santa 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-2 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora. 08012-533 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39766 El contrapàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia. 08012-538 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39767 Ball del Gambeto https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gambeto - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no s'utilitza Dansa que es celebrava després de la processó del Roser a la plaça major del poble, a l'igual que el Contrapàs. Es celebrà fins a finals del segle XIX. Es balla amb vestit de cerimònia. Els homes vestien el gambeto o capa llarga i negra que va fins als peus, i, a més es portava barret de copa. Les dones vestien de pageses però amb un mantell blanc amb llargues puntes. No en conservem la melodia 08012-539 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39768 Dansa de 'Treure a Ball' https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-treure-a-ball - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa que es ballava a Avinyó per la Festa Major, a la plaça major. No en coneixem la melodia, tot i que avui dia encara es conserva la mateixa dansa al poble veí de St. Feliu Sasserra i podria ser força similar. 08012-540 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39769 Dansa dels Picarols o Cascabells https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-dels-picarols-o-cascabells - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa molt primitiva en la seva estructura. L'element rítmic i de percussió ho era tot, ja que o mancava de melodia o era molt simple. El dissabte de Glòria la ballaven els joves d'Avinyó a la plaça major. 08012-541 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39773 Toc de l'Al·leluia https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-lalleluia - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Es feia el dissabte de glòria a les 7 h del matí. A partir d'aquell moment ja podien començar els diversos grups a fer les camilleres (o caramelles) per les diverses cases de pagès. S'utilitzaven les dues campanes. 08012-545 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39774 Toc del Bon Temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-del-bon-temps - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Era un toc que es feia quan es veia a venir un gran temporal. No sabem exactament quina estructura seguia. 08012-546 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39775 Toc de morts d'albats https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-morts-dalbats - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Els infants encara no batejats se'ls enterrava al cementiri anomenat 'dels protestants'. No hi havia cerimònia d'enterrament. Els enterraven els mateixos campaners. En cas de suïcidi, no es tocaven les campanes i s'enterrava sense capellans. 08012-547 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39776 Toc d'assenyalar https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-dassenyalar - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn. 08012-548 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39782 No t'estiris https://patrimonicultural.diba.cat/element/no-testiris - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-554 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39783 Si tu te'n fas la rosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-tu-ten-fas-la-rosa - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava durant el galanteig dels nois a les noies del poble. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-555 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39785 Digues-me'n una https://patrimonicultural.diba.cat/element/digues-men-una - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó seriada que servia com a entreteniment, contant diversos nombres amb afegitons diversos. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-557 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39786 Un dia vaig anar a caçar https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-dia-vaig-anar-a-cacar - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó acumulativa, això és, narra un seguici de fets interrelacionats entre ells, teixint una narració gairebé sempre de caràcter fictici. Un cop desenvolupada la cançó caldrar tornar a desfer aquest teixit, col·locant els elements al seu lloc i donant la solució esperada al final de tot. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-558 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39787 Son, son, vine, vine https://patrimonicultural.diba.cat/element/son-son-vine-vine - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó de bressol que té la funció de proporcionar son a l'infant. És cantada per Rita Oliveras i enregistrada l'any 1989 a Avinyó. 08012-559 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39788 Tirit, tirit https://patrimonicultural.diba.cat/element/tirit-tirit - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava per fer pessigolles als infants. És cantada per Remei Morral i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-560 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39789 Els reis de l'Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-reis-de-lorient - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que cantaven els infants per anar a rebre els reis la vigília de la diada fent passades pels carrers de la població amb fanals casolans. A la canó queda clar que els reis porten coses, tan generals com per menjar (torrons, coca blanca, botifarra...). La població veïna d'Oristà surt a la cançó i segurament provingui d'allà, tot i que no ho sabem amb exactitud. 08012-561 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39790 La Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-0 - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 57. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1982). L'arqueologia al Bages (I), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 5, Manresa, pàg. 82 - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona XI-VI aC Prospecció superficial feta als anys setanta del segle XX per Ramon Camprubí i Miquel Cura, on es recolliren diversos fragments ceràmics fets a mà, de pasta negrosa i decorats amb cordons formant relleus piramidals allargassats. Es tractaria de ceràmica del Bronze final-primera edat del ferro. Les UTM són aproximades 08012-562 Morisco 41.8539000,1.9284000 411049 4634110 1000-500 08012 Avinyó Obert Regular Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment hi ha treballs que han obert graveres a la zona i s'hauria de fer un estudi aprofundit per tal que aquestes no afectessin cap tipus de ceràmica ni de jaciment que pugui haver-hi. 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
39791 Serrat de Viladases (Puigdases) https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viladases-puigdases - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. III-I aC Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades. 08012-563 Avinyó 41.8515300,1.9598400 413656 4633815 08012 Avinyó Obert Regular Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 81|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
92819 Sardana Records Balsarenyencs https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs XX <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-281 Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> 41.8634000,1.8768900 406787 4635220 1957 08018 Balsareny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Josep Albertí Busquets (compositor) 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
92822 Goigs de Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-0 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny / pels camins de perdició, / als devots de Balsareny / guardeu en tota ocasió. / Per eix poble que us implora / vetlleu en qualsevol part”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta / detureu desde l’Empir; / guardeu-nos de fam i pesta, / i quan fem l’últim sospir / per Vós traspassem la vora / del celestial llindar”.</span></span></span></p> 08018-284 Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s/n <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> 41.8632200,1.8779600 406876 4635198 08018 Balsareny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Fotografia de Lluís Boixadera 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
92823 Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada / Fins aquest famós castell, / Ahont sou molt venerada / Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi / Ab s’angélica blancura / Se veu replandir aquí / En esta vostra figura”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat / o tenen ponderació, / Aquí tot hom ha trobat / Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana / Cert dia vos alabá / Puig per ordre soberana / Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny / Consta així en la rectoria”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, / Socorreunos ajudarunos; / En mitj tota desventura / Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors / D’aquest castell propietaris, / No’ls negueu vostres favors / Deslliuraulos de contraris, / Daulos salaut, y amorosa, / Santa mort, quant hora sia”.</span></span></span></p> 08018-285 Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> 41.8703700,1.8818000 407205 4635988 08018 Balsareny Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
43836 Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. XII a XX Aquest arxiu forma part de la xarxa dels Arxius Documentals de Catalunya. El seu fons és molt ampli ja que és d'abast comarcal: El seu fons es composa de: Fons de la Generalitat de Catalunya | Fons de l'Administració Local | Fons de l'Administració Reial i Senyorial | Fons Notarials | Fons Judicials | Fons registrals | Fons d'Institucions | Fons religiosos | Fons d'Associacions i Fundacions | Fons d'Empreses | Fons patrimonials | Fons personals | Col·leccions | Hemeroteca Auxiliar | Biblioteca Auxiliar. Del que cal destacar per a informació del municipi de Callús és la part de fons Notarial que consta de més de 5000 volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l'actualitat. De tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent que foren uns dels diversos senyors de Callús. 08038-19 Via Sant Ignasi 40. Manresa 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
43856 El Gual https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. X-XI Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. 08038-39 pont de Sant Mateu L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) 41.7859500,1.7814400 398743 4626728 08038 Callús Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
43857 Cal Torrenter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenter -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Torrenter'. El Poble núm. 34. 2006. XIX Presenta la façana molt deteriorada amb el morter que es desfà i amenaça en enrunar-se Masoveria adossada al Mas Viladelleva, Aquesta construcció presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La construcció del mas és tot de pedra picada i la coberta de teula a dues vessants. Disposa d'una pati o era a l'exterior tancada per murs, on també s'hi ha construït corrals que es troben enrunats. 08038-40 Camí de Viladelleva, s/n. Callús La família Cabanas d'Oristà, també propietària de les Comes de Cererols i de Viladelleva, el 1848, feu edificar aquesta masoveria adossada a migdia del mas Feliu o de Viladelleva. El primer masover que hi visqué fou Peremiquel Roca provenint de Súria, Aquesta família visqueren a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de can torrenter per anar a viure a Santpedor, el 1928. Fou aleshores quan els nous masovers s'instal·laren, Jaume Pardell i la seva esposa Catalina i el 1964 en vingueren de nous fins el 1971 que quedà abandonada. 41.8202200,1.7996800 400312 4630512 1848 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
43858 Cal Jepet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet XIX-XX Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. 08038-41 Camí de Viladelleva s/n. Callús 41.8190900,1.8001600 400350 4630386 08038 Callús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
43888 Trobada de Viladelleva https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-viladelleva XX Actualment els actes es simplifiquen en una acte religiós. Anteriorment hi havia major activitat. Es realitzen dos aplecs a la trobada de Viladelleva. La trobada es redueix a l'acte religiós a l'interior de l'església. Es celebra el primer cap de setmana abans de Pasqua. També es realitza una trobada durant les Festes de Tardor. 08038-71 Villadelleva. Es celebra aquestes trobades per tal de commemorar que dia que els propietaris cediren l'església a l'Ajuntament. 41.8206400,1.7995300 400300 4630559 08038 Callús Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Festa popular 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
43889 Trobada a la font d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-font-dantius XX Actualment no es realitza. Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50. 08038-72 Font d'Antius 41.8045000,1.7560800 396666 4628818 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desapareguda. 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
43890 Sardana de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-callus http://www.caramelles.cat/ XX Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: 'Altre cop tot son camins/per la natura/ que esclata i el desig no te confins/ i en cada pit arrapat lentament/ aixeca el vol/ lentament aixeca el vol/ aixeca la llum damunt les teulades/ i de cada gol de/ aixeca el vol/ la la la la la/ de cada glop/ la la / sol en sorgeixen veus alades/ Amb més llum i ver que enlloc/ Callús per Pasqua en desperta/ i tot semblarà poc que la joia ens/ és oferta impassible al foc dels anys/ el poble sap la mirada d'un futur/ amb molts afanys/ i una forca renovada/ Resumint aquest destí/ s'ens emporta la sardana / cap al temps que s'esmunyi/ cap al món que en cara grana/ en un to més just/ que mani el ritme/ fa meravelles i ens transforma/ tot l'espai quan cantem les caramelles/ i no més un instant/ Cantem les caramelles/ pel misteri de la Festa/ els cors es van enlairant/ al compàs de la ballesta/ Qui pogués eternitzar aquest moment/ ple de la ballesta/ la vida on tot sembla mesclar/ i la terra beneïda/ on tot ens sembla mesclar'. 08038-73 Arxiu de Josep Baldomà. C. De Montserrat 2. Callús El 20 de juliol de 1987 s'estrenà per primera vegada durant els actes de la Festa Major. 41.7830500,1.7836900 398926 4626404 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi (ARKEÒLIK SCP) Música i dansa. La partitura original es troba a l'arxiu privat de Josep Baldomà. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc