Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67844 | Capella de la Mare de Déu de la Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIX | <p>El mas La Tatgera compta amb capella pròpia, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Concepció. La trobem a pocs metres del mas i orientada a llevant, amb la porta d'entrada situada a la paret de ponent. És una construcció senzilla, d'una sola nau rectangular amb coberta de teula a dues aigües. A la llinda de la porta d'entrada hi figura la següent inscripció: FET PER FRA-SESCH TATGE 1860, i va acompanyat per l'anagrama de 'a per Jesús per Maria'. A damunt de la llinda hi ha un arc de descàrrega fet amb maons i a la part superior de la façana veiem un ull de bou obrat en totxo.</p> | 08277-193 | Mas La Tatgera, Km 29 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>És probable que antigament, en la festa de la Immaculada Concepció, s'hi celebrés la seva festa amb l'assistència dels habitants de les cases de pagès del seu entorn. Actualment no s'hi celebren misses.</p> | 41.7366400,1.9321500 | 411199 | 4621087 | 1860 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67844-foto-08277-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67844-foto-08277-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Francesc Tatgé | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 67848 | Barraca de vinya de la tina del camí de les Generes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-cami-de-les-generes-ii | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya adossada al nord-est de la tina. Aquesta és de planta quasi circular i té 3,00 m de diàmetre. Els paraments són de pedra seca, tot i que presenten algunes juntes amb morter de calç. La coberta és de falsa cúpula sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. L'entrada presenta ambdós muntants verticals sobre els quals es recolzen dues llindes, una d'exterior de 80 cm x 25 cm x 10 cm i una altra d'interior. Les dimensions de l'entrada són de 0,77 x 1,65 m d'alçada. El gruix de les parets és de 65 cm. A l'interior hi trobem vuit amagatalls i la inscripció de la data -1896- al marc de la porta. Presenta les parets i el sostre fumats. Es troba en bon estat de conservació. AADD (2005:154)</p> | 08277-197 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7254500,1.8876000 | 407478 | 4619892 | 1896 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67848-foto-08277-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 67852 | Tombes antropomòrfiques del castell de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfiques-del-castell-de-talamanca | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XI-XII | En general és bo, per bé que la vegetació hi creix per tots costats i que alguna fossa està lleugerament desgastada. | <p>Als peus de la torre del Castell trobem un conjunt de 8 tombes antropomòrfiques excavades a la roca sense seguir cap ordenació clara. Estan orientades amb el cap mirant a llevant. El seu estat de conservació és en general bo, per bé que l'inexistent manteniment ha fet créixer la vegetació tant a l'interior com als voltants d'aquestes. Per tal de poder fer una descripció clara i individualitzada, establirem el següent ordre: imaginem dues aliniacions Nord-Sud. A la filera del davant, a Est, hi localitzem 5 tombes (1-5), i a la filera del darrera 3 tombes (6-8). Presenten les següents mesures: Tomba 1 Llargada: 210 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 35 cm Tomba 2 Llargada: 196 cm Amplada espatlles: 50 cm Amplada peus: 30 cm Fondària: 25 cm Tomba 3 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 26 cm Fondària: 35 cm Tomba 4 Llargada: 194 cm Amplada espatlles: 44 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 25 cm Tomba 5 Llargada: 184 cm Amplada espatlles: 46 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 30 cm Tomba 6 Llargada: 175 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 56 cm Fondària: 20 cm Observacions: es tracta d'una tomba més aviat del tipus banyera, poc antropomòrfica. Tomba 7 Llargada: 185 cm Amplada espatlles: 47 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 28 cm Tomba 8 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 44 cm</p> | 08277-201 | Castell de Talamanca, carrer del Castell 12, 08279 Talamanca | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. SITJES (1994:66) Fou als anys seixanta del passat segle quan es localitzà el conjunt de tombes i s'excavaren. Algunes de les restes es conserven a l'interior del Castell, a la sala d'armes, mentre que de la majoria d'elles se'n desconeix la seva localització.</p> | 41.7393000,1.9760800 | 414856 | 4621338 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | A l'interior del castell, a la sala d'armes, hi trobem una vitrina que conserva en el seu interior els ossos recuperats d'una de les tombes, així com diversos fragments de ceràmica del tipus blava catalana dels segles XVI-XVII, i que segons sembla, es localitzaren en superfície al mateix indret on es troben les tombes. Just al costat de les tombes hi trobem una piscina, dins el mateix recinte, fet que fa plantejar la hipòtesi que a sota d'aquesta se'n hi trobin més, així com a la resta del solar. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 67853 | Rellotge de sol del mas Molí del Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-moli-del-menut | XIX-XX | <p>A ponent de la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol fet a partir d'una pedra pintada. Presenta decoració amb motius vegetals i religiosos, a més d'una inscripció als peus que diu: 'dic les hores d'esperança quan la mola fa farina, també les tinc d'enyorança quan el sol no m'il·lumina'.</p> | 08277-202 | Mas Molí del Menut, 08279 Talamanca | 41.7441900,1.9775500 | 414984 | 4621880 | 08277 | Talamanca | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67853-foto-08277-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Per el seu bon estat de conservació, sembla que el rellotge pot haver estat repintat recentment tot resseguint el model antic. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||||
| 67856 | Creu de Lleonard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lleonard | <p>http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/la-creu-de-lleonard-lescena-del-crim.html</p> | XX | <p>Creu de ferro que recorda l'emplaçament on fou assassinat Francesc Lleonard i Casas en el marc de la Guerra Civil (1936-39). Trobem una placa de ferro que du la següent inscripció: AQUI MURIO FRANCISCO LLEONAR Y CASAS A LA EDAD DE 29 ANOS EL DIA 28 DE ENERO DE 1939 NATURAL DE ROCAFOR (Q. E. P. D) La creu presenta unes mesures d'uns 80 cm d'alt per uns 50 d'ample.</p> | 08277-205 | Terrenys agrícoles del mas Can Trullàs, 08279 Talamanca | <p>Els fets tingueren lloc en el marc de la Guerra Civil (1936-39). Francesc Lleonard, masover del mas Can Trullàs, fou assassinat en els terrenys agrícoles que resten propers a la casa, avui una zona boscosa.</p> | 41.7193300,1.9645700 | 413872 | 4619132 | 1939 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67856-foto-08277-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 67857 | Balma de les Panses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-panses | <p>Font: ESCODA I PRATS, JOAN (2008). www.percaminsdelbages.blogspot.com/2008_06_01</p> | XIX | <p>Es tracta d'una balma obrada que conserva encara un mur de parament irregular aixecat amb carreus de pedra escantonats units sense morter seguint la tècnica constructiva de la pedra seca. L'estructura de la balma forma un angle recte aprofitant el sostre de pedra natural i el fons de la balma. Encara conserva la porta de fusta de l'entrada. Al no haver-hi camí es fa difícil el seu accés.</p> | 08277-206 | Paratge de la Soleia i Can Mas | <p>Sembla tractar-se d'una balma destinada a guardar ramats i estris agrícoles. En temps de la guerra civil (1936-39) va servir d'amagatall. Actualment es troba totalment desocupada.</p> | 41.7162500,1.9548800 | 413062 | 4618800 | 08277 | Talamanca | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67857-foto-08277-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67857-foto-08277-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Segons la informació apuntada per Joan Escoda al lloc web esmentat a la Bibliografia, tenim que les coordenades geogràfiques de la Balma de les Panses són les següents: latitud 41.42.809, longitud 1.57.173 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 67858 | Tines de ca n'Escaiola (grup 2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-nescaiola-grup-2 | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet.</p> | XVIII-XIX | Les tines han perdut completament la coberta i part del parament. La runa s'acumula a l'interior. | <p>A ca n'Escaiola hi ha dos grups de tines, un al costat del camí i altre proper a la casa, amb un total de quatre tines i una barraca. El segon grup se situa al nord, a prop de la casa i és constituït per dues tines. Ambdues tenen el dipòsit quadrat i formen un sol cos rectangular de 5,50 m per 3,15 m. La part inferior de la construcció és construïda amb pedra amorterada, i s'ha perdut la part superior dels murs i la totalitat de la coberta. No es pot determinar si l'accés era únic per a les dues tines o bé independent; sí podem dir, però, que molt probablement estava situat al parament sud-est. L'interior dels dipòsits és revestit amb peces ceràmiques envernissades, tot i que estan deteriorades i algunes filades han caigut. Els dipòsits són plens de runa i vegetació. Els brocs es localitzen al parament nord-oest i la pedra que els conforma sobresurt del mur. L'estat de conservació en el qual es troben és força deteriorat. AAVV (2005:212-213)</p> | 08277-207 | Mas Escaiola, km 28,7 carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7335600,1.9317300 | 411160 | 4620746 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67858-foto-08277-207-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml