Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67750 | Llinda de finestra de la casa del carrer Raval 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-finestra-de-la-casa-del-carrer-raval-1 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVII | <p>Llinda monolítica que té gravada la data de 1682 amb una creu al mig. Recau sobre dos brancals formats per carreus rectangulars ben escairats que ressalten sobre el parament arrebossat de la façana. Es troba a l'alçada de la planta baixa.</p> | 08277-99 | Carrer del Raval 1, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7379000,1.9775000 | 414972 | 4621181 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67750-foto-08277-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67750-foto-08277-99-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67751 | Portal carrer Raval 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-raval-27 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal del carrer del Raval, 27. Presenta una llinda monolítica que forma un arc rebaixat i que té gravada la data de 1700 amb una creu al mig i dos símbols als laterals. Cal destacar que entre el número 1 i el 7, hi trobem gravat un 8, si bé la simètrica disposició dels números que conformen el 1700 ens fa pensar que la data correcta és aquesta. La llinda recau damunt dos brancals formats per carreus ben escairats que ressalten damunt del parament irregular de la façana.</p> | 08277-100 | casa del carrer Raval 27, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7358200,1.9785100 | 415053 | 4620949 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67751-foto-08277-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67751-foto-08277-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67752 | Portal carrer Alfons Sala 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-alfons-sala-7 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Alfons Sala 7. Presenta un arc adovellat format per onze dovelles trapezoïdals i que es sustenta sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats que ressalten sobre el parament irregular de la façana.</p> | 08277-101 | Casa del carrer Alfons Sala 7, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7357200,1.9783100 | 415036 | 4620939 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67752-foto-08277-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67752-foto-08277-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67753 | Portal cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-cal-prat | XVIII | <p>Portal de nova factura que manté la tipologia antiga tot aprofitant les peces originals. Així trobem una entrada amb arc adovellat que es recolza damunt carreus ben escairats que destaquen damunt del parament irregular de la façana, també remodelat. És el portal d'accés a Cal Prat.</p> | 08277-102 | Plaça del Raval, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7358900,1.9781500 | 415023 | 4620958 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67753-foto-08277-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67753-foto-08277-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67754 | Portal carrer Padró 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-padro-5 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Padró 5. Presenta un arc rebaixat format per tres dovelles; una central, de forma trapezoïdal, té gravada la data de 1797; mentre que les dovelles laterals, rectangulars, descansen sobre dos brancals fets amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats encara que un xic desgastats, que destaquen sobre el parament irregular de la façana. L'intradós del portal es decora amb un petit rebaix que el recorre perimetralment.</p> | 08277-112 | Casa del carrer Padró 5, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59). Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7372100,1.9773600 | 414959 | 4621105 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67754-foto-08277-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67754-foto-08277-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67755 | Tina entre carrer Padró i carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-entre-carrer-padro-i-carrer-nou | <p>BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Té una plataforma de vidre al capdamunt, que la impermeabilitza i la protegeix. | <p>Petita tina exterior que té l'obertura superior al nivell de circulació del carrer. Està coberta per una plataforma de vidre que la impermeabilitza i la protegeix, i ens permet alhora, veure'n el seu interior. Té la planta circular, amb un diàmetre de 150 cm. La seva alçada aproximada és d'uns 160 cm. Està recoberta en tot el seu interior per rajols sense envernissar de 40 cm x 40 cm. Les parets exteriors queden amagades a sota del carrer. Veient el seu emplaçament és de suposar que la tina seria emprada per la casa que té a migdia i que originàriament era més alta.</p> | 08277-113 | Travessia entre el carrer Nou i el carrer Padró, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes i als interiors de masos i cases són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. El fet que la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. Quan la tina es construïa dins de la casa, s'aprofitava el desnivell entre un pis i l'altre. En un pis es xafava i en l'inferior hi havia la boixa per treure el vi. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a mitjans segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7)</p> | 41.7374100,1.9773400 | 414958 | 4621127 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67755-foto-08277-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67755-foto-08277-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67756 | Portal carrer de la creu 10 -cal Pubila- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-de-la-creu-10-cal-pubila | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | <p>Portal principal de la casa del carrer de la Creu 10, Cal Pubila. Presenta una llinda monolítica de grans dimensions que té gravada la data de 1800 dins d'un rectangle també gravat. Deuria sostenir-se sobre dos brancals dels quals tan sols en queda un a la vista. Aquest, està format per un gran carreu més o menys rectangular força irregular, però que destaca damunt el parament de la façana.</p> | 08277-114 | Casa del carrer de la Creu 10, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7370400,1.9777600 | 414992 | 4621086 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67756-foto-08277-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67756-foto-08277-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67757 | Llinda finestra de la casa del carrer de la Creu 10 -cal Pubila- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-de-la-casa-del-carrer-de-la-creu-10-cal-pubila | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Llinda de l'antic portal de la casa del carrer de la Creu 10, Cal Pubila. És monolítica i té gravada la data de 1752. Descansa sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats que destaquen sobre el parament irregular de la façana. Aquest portal es va tapiar parcialment a la seva part inferior per tal d'habilitar-hi una finestra de nova factura tot aprofitant l'antiga obertura.</p> | 08277-115 | Casa del carrer de la Creu 10, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7370400,1.9777600 | 414992 | 4621086 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67757-foto-08277-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67757-foto-08277-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67758 | Llinda finestra de la casa del carrer de la Creu 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-de-la-casa-del-carrer-de-la-creu-12 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Llinda monolítica que té gravada la data de 1763. Corona una finestra reforçada amb carreus rectangulars molt ben escairats que sobresurten sobre un parament irregular. Es troba a l'alçada de la planta baixa.</p> | 08277-116 | Casa del carrer de la Creu 12, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59). Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7371200,1.9777300 | 414990 | 4621095 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67758-foto-08277-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67758-foto-08277-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67759 | Portal carrer de la Creu 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-de-la-creu-21 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal d'entrada de la casa del carrer de la Creu, 21. Presenta una llinda monolítica de gran mida que té gravada la data de 1732 al revés, és a dir, com si s'hagués de veure per l'altre costat. Es recolza damunt dos brancals formats per carreus rectangulars ben escairats que ressalten sobre el parament irregular de la façana. L'entrada queda uns 70 cm per sobre del nivell de circulació del carrer, fet per el que hi ha quatre graons per facilitar-ne l'accés.</p> | 08277-117 | Casa del carrer de la Creu 21, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59). Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7372300,1.9776200 | 414981 | 4621107 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67759-foto-08277-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67759-foto-08277-117-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67760 | Portal carrer de la Creu 21 (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-de-la-creu-21-2 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal d'entrada a un cos annex de la casa del carrer de la Creu, 21. Presenta un arc rebaixat format per tres dovelles; una central, de forma trapezoïdal, sembla que té gravada la data de 1759; mentre que les dovelles laterals, rectangulars, descansen sobre dos brancals fets amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats que destaquen sobre el parament arrebossat de la façana. Algun d'aquests carreus, també està tacat per l'arrebossat. L'intradós del portal es decora amb un petit rebaix que el recorre perimetralment.</p> | 08277-118 | Casa del carrer de la Creu 21, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59). Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7372900,1.9774600 | 414968 | 4621114 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67760-foto-08277-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67760-foto-08277-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67761 | Barraca de vinya Plans de la Tatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-plans-de-la-tatgera | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de planta circular orientada a llevant. Presenta una porta amb llinda monolítica que es recolza damunt dos brancals reforçats amb carreus rectangulars de diferent mida i que destaquen sobre un parament de pedra seca irregular. Aquest parament, està fet mitjançant carreus de diferents mides unificats per falques, tot i que segurament una reforma posterior ha reforçat l'estructura amb argamassa. La coberta presenta una falsa volta fins a l'alçada de 187 cm, i a partir d'aquí, trobem una coberta plana feta amb dues lloses. Exteriorment, recau sobre una filera de lloses rectangulars molt primes i uniformes que creen una cornisa que sobresurt uns centímetres del parament del mur. Exteriorment, la coberta conserva una capa de terra i vegetació al damunt. La porta d'entrada té unes mides de 135 cm d'alçada, per 55 cm d'amplada i 60 cm de gruix. A la base hi ha un petit esglaó format per un petit carreu de 18 cm de llarg, per 23 cm d'ample i 2'5 cm d'alt. Al voltant de la barraca, una línia de carreus més grans forma un sòcol delimitant el perímetre per tal de reforçar-ne l'estructura murària. El diàmetre interior de la barraca és de 250 cm per 187 cm d'alt, mentre que exteriorment arriba als 300 cm d'alçada. A l'interior, trobem trossos de pedra fumada i restes d'argolla de ferro que pengen del sostre, segurament per a sostenir-hi estris, menjar. Presenta un bon estat de conservació.</p> | 08277-119 | Plans de la Tatgera, Mas La Tatgera, km 29,1 BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7405500,1.9227300 | 410421 | 4621531 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67761-foto-08277-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67761-foto-08277-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67762 | Barraca de vinya balma dels Gubians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-balma-dels-gubians | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de planta circular orientada a migdia. Presenta un parament de pedra seca mitjançant blocs de diferent mida unificats per petites falques, també de pedra. Està construïda en una zona planera, però aprofita la proximitat del vessant de la muntanya per aïllar tèrmicament el seu costat septentrional amb una capa de terra pel damunt, de manera que aquesta cara posterior, està gairebé al nivell de circulació exterior. Té una petita finestra a ponent (30 cm x 20 cm). Presenta una entrada amb llinda monolítica molt prima que es recolza damunt dos brancals reforçats amb carreus més grans combinats amb petites pedres i disposició força irregular. Aquesta entrada fa 120cm d'alt, per 80 cm d'ample i 70 cm de fons. La coberta és feta per aproximació de filades, tancant al capdamunt amb lloses planes. Exteriorment, la coberta recau sobre lloses molt primes que no arriben a formar el voladís. Una capa de terra i pedruscall pel damunt aconsegueixen la impermeabilització de la barraca. El diàmetre interior de la barraca és de 220cm. L'alçada interior és de 220cm, mentre que l'exterior és de 300 cm. Presenta un bon estat de conservació.</p> | 08277-120 | Solei de La Gubiana, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7413500,1.9824500 | 415388 | 4621560 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67762-foto-08277-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67762-foto-08277-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquesta barraca queda inclosa dintre l'itinerari que ajuda a descobrir l'origen medieval del poble de Talamanca mitjançant les visites a l'Església de Sta Maria, el Castell, el Mas Molí del Menut, les barraques de vinya, la Sínia de Can Valls, el forn d'obra del poble i la font de Talamanca. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67763 | Casa carrer de la Font 3 -Vila i Duran- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-la-font-3-vila-i-duran | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, encarada a llevant. Presenta planta baixa, primer pis i golfes, segons la distribució original, i el parament de la casa és fet a base de pedruscall disposat irregularment per les façanes, exceptuant alguna de les cantonades, on hi destaquen blocs de pedra ben escairats i ben disposats. S'hi veuen també alguns trossos d'arrebossat. A la façana principal hi ha el portal d'accés a la casa. Presenta un arc rebaixat fet per maons en plec de llibre, i que està lleugerament desplaçat a migdia respecte l'eix central de la coberta. Just al costat de l'entrada trobem una llinda que té gravat: 'Vila i Duran 1740-1995'. També a la planta baixa però pel costat septentrional, trobem una segona porta d'accés a la casa, també amb arc rebaixat amb maons en plec de llibre. A l'alçada del primer pis, hi destaca a la façana principal un balcó coronat per una volta amb maons plans. A nord, una gran finestra emmarcada amb llinda i brancals, i dues petites finestretes a migdia, completen les obertures d'aquesta planta. Al capdamunt, a l'alçada de les golfes, destaquen a la façana principal dues obertures amb volta de maons plans que han estat parcialment tapiades a la seva base. Una petita finestra emmarcada amb llinda i brancals completa les obertures d'aquesta planta. A ponent, resta adossada a la casa veïna.</p> | 08277-103 | Carrer de la font 3, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Cal pensar doncs, que les cases del carrer de la font també foren bastides en aquest període. Els treballs al camp -vinya, cereals, horta- junt amb l'activitat ramadera, serien els eixos de l'economia familiar. De fet, el cos original de la casa està organitzat conforme el clàssic repartiment d'àrea productiva a la planta baixa, residència al primer pis, i magatzem al segon, i d'acord amb el desenvolupament econòmic del poble. És a dir, al llarg del segle XVIII i XIX el conreu de la vinya té un creixement molt important. Aquesta abundància econòmica es visible amb les modificacions i ampliacions arquitectòniques, adquirint les cases l'aspecte i fisonomia actual.</p> | 41.7364000,1.9780100 | 415012 | 4621014 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67763-foto-08277-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67763-foto-08277-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67763-foto-08277-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67764 | Portal carrer Alfons Sala 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-alfons-sala-5 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Alfons Sala 5. Presenta un arc adovellat format per onze dovelles trapezoïdals sustentades sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats que ressalten sobre el parament irregular de la façana. Les dovelles que coronen l'arc han estat lleugerament tallades degut a la construcció d'un balcó de nova factura al primer pis de la casa.</p> | 08277-104 | Casa del carrer Alfons Sala 5, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7357600,1.9782300 | 415030 | 4620943 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67764-foto-08277-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67764-foto-08277-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67764-foto-08277-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67765 | Portal carrer Padró 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-padro-32 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Padró 32. Presenta una llinda monolítica que té gravada la data de 1783 amb una creu al mig i el nom de llussan en un costat. Recau sobre dos brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats que ressalten sobre el parament arrebossat de la façana.</p> | 08277-105 | Casa del carrer Padró 32, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59). Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7366300,1.9774600 | 414967 | 4621040 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67765-foto-08277-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67765-foto-08277-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | L'entrada a la casa es troba uns 180 centímetres per sota del nivell de circulació del carrer. Té una tina adossada a la petita façana i un pou al davant de la porta d'entrada. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67766 | Portal carrer Padró 13 -cal Tinus- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-padro-13-cal-tinus | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Padró 13, Cal Tinus. Sols trobem la meitat d'una antiga llinda monolítica que ha estat aprofitada i té inscrita mitja data amb creu entremig: ‘17+'. Hi falta l'altra part on segurament hi deuria haver gravat el ‘14', completant la data de 1714, tal i com indica una petita placa de factura moderna que veiem a l'entrada. Recau sobre dos brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats que ressalten sobre el parament arrebossat i irregular de la façana.</p> | 08277-106 | Casa del carrer Padró 13, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7369900,1.9772200 | 414947 | 4621081 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67766-foto-08277-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67766-foto-08277-106-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67767 | Llinda balcó de la casa del carrer Padró 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-balco-de-la-casa-del-carrer-padro-11 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Llinda monolítica que té gravada la data de 1751 amb una creu al mig. Descansa sobre dos brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats que ressalten damunt el parament irregular de la façana. El balcó està situat al primer pis de la casa.</p> | 08277-107 | Casa del carrer Padró 11, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7370400,1.9772500 | 414950 | 4621086 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67767-foto-08277-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67767-foto-08277-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67768 | Llinda finestra de la casa del carrer Padró 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-de-la-casa-del-carrer-padro-11 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Llinda monolítica que té gravada la data de 1758 amb una creu al mig. Corona una finestra reforçada amb carreus rectangulars ben escairats que sobresurten sobre un parament irregular. L'intradós de la finestra es decora amb un petit rebaix que el recorre perimetralment. Es troba a l'alçada del primer pis.</p> | 08277-108 | Casa del carrer Padró 11, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7370400,1.9772500 | 414950 | 4621086 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67768-foto-08277-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67768-foto-08277-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67769 | Font Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferro | La vegetació hi creix per tots costats | <p>Als peus d'una gran roca i enmig d'una gran massa d'arbusts trobem aquesta font de degoteig, que sols té aigua a l'hivern. Un petit safareig quadrangular acumula el poc volum d'aigua, mentre que la restant s'escola pel subsòl fins arribar al torrent del Güell.</p> | 08277-109 | Llevant de la masia el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7382500,1.9614300 | 413636 | 4621236 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||||
| 67770 | Portal carrer Padró 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-padro-9 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Padró, 9. Presenta una llinda monolítica de grans dimensions que té gravada la data de 1724 amb una creu al damunt i el nom de IAVMA SINGLA a sota d'aquesta. Es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats que destaquen sobre el parament irregular de la façana.</p> | 08277-110 | Casa del carrer Padró 9, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59) Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7370800,1.9772700 | 414952 | 4621091 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67770-foto-08277-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67770-foto-08277-110-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67771 | Portal carrer Padró 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-carrer-padro-7 | <p>VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | <p>Portal principal de la casa del carrer Padró 7. Presenta un arc rebaixat format per tres dovelles; una central, de forma trapezoïdal, té gravada la data de 1747; mentre que les dovelles laterals, rectangulars, descansen sobre dos brancals fets amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats encara que un xic desgastats, que destaquen sobre el parament irregular de la façana. L'intradós del portal es decora amb un petit rebaix que el recorre perimetralment.</p> | 08277-111 | Casa del carrer Padró 7, 08279 Talamanca | <p>El fort creixement demogràfic experimentat durant el segle XVI, va suposar noves necessitats d'espai de creixement urbanístic de Talamanca, originalment situat entre l'església i el castell. Probablement a començaments del segle XVII el nucli primitiu va quedar-se petit, es construeix el Raval de Talamanca, un grup de cases un xic allunyades del centre del poble. Si observem la topografia geogràfica del lloc, observem que l'espai més pla i més adequat per edificar cases, més enllà de la zona de l'església, és la zona de l'actual plaça del Raval. Ens podem imaginar doncs, la configuració del poble de Talamanca al s. XVII com a dos petits nuclis de cases: un entre l'església i el castell, i l'altre al raval, units per un camí situat entre un puig i un cingle. El següent pas fou donat al segle XVIII. El fort creixement demogràfic d'aquest segle, en consonància amb el creixement econòmic, fa pensar que l'església i el raval no foren suficients per acollir tota la població. Possiblement fou en aquests moments que el poble s'acabà d'expandir urbanísticament donant lloc als carrers anomenats Nou i d'en Padró, moment en què el poble va adquirir la configuració actual. VALDENEBRO (1994:59). Moltes d'aquestes cases tenen gravat a les llindes o dovelles dels portals la data de la seva construcció, mentre que altres dates que trobem a les finestres, responen a posteriors modificacions o ampliacions.</p> | 41.7371800,1.9773300 | 414957 | 4621102 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67771-foto-08277-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67771-foto-08277-111-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67772 | Barraca de vinya al mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-mas-la-vila | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya de planta rectangular (500 cm per 160 cm). Està excavada a l'interior del terreny natural, format per argiles. Aprofitant el desnivell que separa dos camps de conreu, trobem l'única obertura de la barraca, que és l'entrada. Està orientada a llevant, i presenta unes mesures de 80 cm d'alt per 60 cm d'ample. Antigament l'obertura deuria ser més alta, doncs avui s'acumula argila al peu d'aquesta entrada de manera que sols és possible accedir-hi a quatre grapes. L'alçada interior és de 180 cm en el seu punt més alt. El sostre, salvant lleugeres irregularitats, és pla. S'observen quatre petits forats en un lateral de 20 cm x 20 cm, que servirien per a deixar-hi petits objectes. Al costat oposat a l'entrada, i transversal amb aquesta, hi ha una banqueta, també d'argila, d'uns 40 cm d'alt. Al llarg de totes les parets i sostres veiem marques dels estris emprats per a la construcció d'aquesta excepcional barraca.</p> | 08277-121 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7299600,1.9518400 | 412827 | 4620325 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67772-foto-08277-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67772-foto-08277-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | És excepcional a la zona, on totes aquestes construccions són de pedra seca. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67773 | Barraca de vinya zona Serra dels Alous 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-zona-serra-dels-alous-1 | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de planta mixta. Combina la forma circular amb una capçalera recta, a on es troba l'entrada, situada a migdia. El parament està fet de pedra seca mitjançant carreus de diferents mides unificats per pedruscall, sobretot a la cara principal. A les dues cantonades i a l'entrada, carreus rectangulars més grans ressalten sobre la resta de parets. Al voltant de la barraca, una línia de carreus més grans forma un sòcol delimitant el perímetre per tal de reforçar-ne l'estructura murària. L'entrada està presidida per una llinda de pedra que recau damunt els dos brancals reforçats, com hem dit, per carreus més grans. Fa 147 cm d'alt per 53 cm d'ample i 54 cm de gruix. Té dues petites finestres, una a llevant i l'altre a ponent. El diàmetre interior és de 160 cm. Pel que fa a l'alçada de la barraca, tenim que l'interior fa 170 cm mentre que l'exterior presenta 220 cm a la cara sud i 60 cm a la cara nord, doncs està construïda en el pendent de la muntanya. En algun punt força net de vegetació es pot veure com la barraca s'assenta damunt la roca. La coberta és feta per aproximació de filades. Presenta falsa volta per acabar tancant plana mitjançant tres lloses. Exteriorment recau sobre una filera de lloses rectangulars i molt primes (alguna ha desaparegut) que creen una cornisa que sobresurt uns centímetres del parament del mur. Exteriorment, la coberta conserva una capa de terra al damunt, tot i que queden a la vista les tres lloses del capdamunt.</p> | 08277-122 | Serrat dels Alous, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7439500,1.9305300 | 411074 | 4621901 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67773-foto-08277-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67773-foto-08277-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67774 | Barraca de vinya zona Serra dels Alous 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-zona-serra-dels-alous-2 | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de planta irregular, doncs s'aprofita una petita bauma per a la seva construcció. En qualsevol cas, l'espai interior és més aviat rectangular. Les parets estan fetes per blocs de pedra de mida irregular unificats bàsicament per pedruscall i en algun tros per argamassa. No hi destaquen blocs treballats a les obertures. L'entrada, situada a ponent, s'obre entre la roca i el parament de la barraca. Presenta unes mides de 127 cm d'alt per 90 cm d'ample. La paret exterior, encarada a migdia, s'inclina lleugerament per acabar tancant amb la roca que també fa de coberta. Té dues petites finestretes (20cm x 20 cm) obertes a llevant i migdia. La llargada interior arriba als 3 metres, mentre que l'amplada presenta 170 cm en un costat i 90 cm a l'altre (porta d'entrada). Pel que fa a l'alçada, l'interior s'aixeca 127 cm mentre que exteriorment, arriba als 165 cm. La coberta la forma la mateixa roca que sobresurt del terreny. Està tapada per vegetació. A l'interior trobem força parts fumades, sobretot en la roca natural del sostre.</p> | 08277-123 | Serrat dels Alous, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7443600,1.9298000 | 411014 | 4621947 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67774-foto-08277-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67774-foto-08277-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Accés complicat, doncs queda al capdamunt de la cinglera. Camí molt ple de pedruscall, troncs cremats i arbusts. Uns tres metres a llevant de la barraca, seguint la mateixa beta de la roca, trobem les restes del que deuria ser una antiga foguera, ubicada dins d'un forat a la roca natural. Hi ha restes de cendres i les parets estan fumades. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67775 | Barraca de vinya zona Serra dels Alous 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-zona-serra-dels-alous-3 | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>Barraca de planta circular orientada a llevant. Presenta un parament de pedra seca mitjançant blocs de diferent mida unificats per petites falques de pedra. Està construïda aprofitant el vessant de la muntanya, de manera que la cara septentrional està gairebé al nivell de circulació exterior. Té una petita finestra a migdia. Presenta una entrada amb marxapeu i gran llinda monolítica, que es recolza damunt dos brancals reforçats amb carreus més grans combinats amb petites pedres i disposició força irregular. Aquesta entrada fa 103 cm d'alt, per 53cm d'ample i 60cm de fons. La coberta és feta per aproximació de filades, tancant al capdamunt amb lloses planes. Exteriorment, no es veu voladís, potser desaparegut. Una capa de terra i pedruscall pel damunt aconsegueixen la impermeabilització de la barraca. El diàmetre interior de la barraca és de 190cm. L'alçada interior és de 180cm, mentre que l'exterior és de 190 cm. Es veu alguna pedra fumada, i cal dir que el nivell de circulació interior és uns 50 cm més baix que l'exterior. Presenta un bon estat de conservació.</p> | 08277-124 | Serrat dels Alous, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7443100,1.9276900 | 410839 | 4621943 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67775-foto-08277-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67775-foto-08277-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67776 | Forn d'obra del poble - Fornot- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-poble-fornot | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XVIII-XIX | L'estructura es conserva prou bé, però l'interior de les cambres és ple de sediments i la vegetació hi creix per tots costats. Caldria una neteja. | <p>Forn d'obra de planta quadrangular amb unes grans dimensions: costats de 600 cm x 550, i alçada de 330 cm. Presenta un parament fet de pedra i morter mitjançant carreus de diferent mida disposats de forma irregular i amb petites falques també de pedra repartides per tota l'estructura. Sols es conserva en bon estat la cara Nord, la resta del cos està força malmès, doncs està derruït parcialment i la vegetació hi creix per tots costats. Malgrat això, es pot veure perfectament la planta del forn. S'hi diferencien dos espais. Una cambra inferior, denominada fogaina o de combustió, i que és un espai tancat en el qual es crema el combustible que fa funcionar el foc: troncs i feixos de llenya especialment, juntament amb carbó. La construcció d'aquesta cambra de combustió és soterrada, fet que optimitza el procés de combustió, ja que s'aprofita millor l'escalfor que si es trobés a l'exterior. La introducció del combustible es feia a través de les dues portes que trobem al frontal d'aquesta cambra inferior. Presenten cadascuna, un arc rebaixat format per carreus de pedra disposats en forma de plec de llibre i que recauen damunt dos brancals formats per carreus més grans i degudament disposats. Les mesures són les següents: 150 cm d'alt x 110 cm d'ample i x 100 cm de profunditat. A l'interior de la cambra no s'hi pot accedir, doncs està tapada per argila i pedres que han degut acumular-se un cop deixat el forn en desús. Tenint en compte les dimensions del forn, l'alçada d'aquesta cambra podria arribar als 200 cm en el seu interior. Per damunt de la cambra del foc hi trobem la cambra de cocció, un espai obert on es col·locaven les peces d'argila un cop ja havien estat modelades pel forner. Aquest espai superior està construït a l'exterior, i s'hi accedia per una entrada oberta entre els murs que tancaven la cambra i que, encara avui, s'intueix on era. Aquest accés era necessari per poder entrar a la cambra alhora de col·locar les peces, netejar i/o consolidar el forn en cas de reparació d'aquest. Les dues parts del forn quedarien separades per la graella, una superfície plana generalment suportada per volta o per una successió d'arcs. L'escalfor generada per la combustió a la fogaina passava a la cambra de cocció i al material disposat per ser cuit per les xemeneies, les obertures practicades a la graella.</p> | 08277-125 | Obaga del Castell, 08279 Talamanca | <p>Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructives desenvolupades al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, però fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. Els forns d'obra també són fonamentals en la construcció romana, en la qual les peces produïdes en aquests forns, maons, tègules i ímbrex, o altres materials similars derivats de l'argila cuita, es lligaven amb morters de calç. La tècnica romana de producció de materials de construcció es mantingué plenament vigent al llarg de molts segles, i de fet els principis bàsics de funcionament d'aquests tipus de forns romangueren pràcticament inalterats fins a època contemporània, moment en el qual podem parlar de veritables innovacions, tant pel que fa als materials d'obra, amb la introducció de nous tipus de forns i bòbiles, de major eficiència productiva, com pel que fa a la calç, progressivament substituïda per nous tipus de ciment i formigó. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. El seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX. El treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. A la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. No sols hi observem maons quadrangulars o teules tipus àrab, sinó peces més elaborades, com maons quadrats o rodons, utilitzats per a la construcció de pilars, o bé peces específiques per a la construcció de voltes i cobertes. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic, cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals bastiren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486) Pel que fa al forn documentat sabem que era un forn públic, del poble. S'hi farien les teules, maons i rajoles necessàries per a l'adequació de les cases i coberts. Sembla que funcionaria fins a principis del segle XX.</p> | 41.7375600,1.9812800 | 415286 | 4621140 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67776-foto-08277-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67776-foto-08277-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67777 | Fons documental de l'Institut Cartogràfic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-linstitut-cartografic-de-catalunya | XX | <p>L'Institut Cartogràfic de Catalunya disposa de la Cartoteca, un centre de documentació que permet la consulta de diversos fons de caire geogràfic de tot el món que abracen des del segle XVI fins a l'actualitat. S'hi poden trobar mapes, plànols, vistes, llibres, atles, fons documentals personals i institucionals, fotografies i altra informació que fa referència a la representació i estudi del territori. Pel que fa a Talamanca localitzem el següent: 1. Fons Atlàntida (l'inventari de mapes de la Cartoteca): Fitxa 2 Títol: Mapa planimètric de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-1 Registre: 128567 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. Fitxa 3 Títol: Mapa topogràfic de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-3 Registre: 128569 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. 2. Fons de fotografies aèries verticals: codi 20002, any 1967, escala 1:20 000, blanc i negre codi 10082, any 1970, escala 1:18 000, b/n codi 20017, any 1977, escala 1:15 000, b/n codi 20023, any 1980, escala 1:15 000, b/n codi 81001, any 1981, escala 1:20 000, b/n codi 84034, any 1984, escala 1:70 000, b/n codi 86019, any 1986, escala 1:22 000, b/n codi 86001, any 1986, escala 1:30 000, b/n codi 88052, any 1988, escala 1:70 000, b/n codi 89039, any 1989, escala 1:70 000, b/n codi 90030, any 1990, escala 1:70 000, b/n codi 90025, any 1990, escala 1:5 000, b/n 3. Fons SACE (Sistemas Aéreos Comerciales Españoles, empresa ubicada a Barcelona, especialitzada en fotografies aèries i que fou operativa entre 1960 i 1995): 18 Fotografies verticals de la finca del Sr. Botey clixé SACE/Ref 20779 a 20795 1 Fotografia vertical del poble clixé SACE/Ref 20796</p> | 08277-126 | Seu Central de l'ICC. Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona | <p>Els fons provenen d'antics organismes cartogràfics de l'Administració que van ser traspassats a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) , així com d'altres col·leccions de fotografies aèries de Catalunya que s'han aplegat al llarg dels 25 anys de funcionament.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67778 | Font de la Mosquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquera-0 | Hi creix molta vegetació, amagant el naixent d'aigua. | <p>Al tram de riera de Talamanca comprès dins les canals del Singla trobem, al marge esquerra, dos petits naixent d'aigua que recullen l'aigua del vessant de la muntanya. Aquests, estan canalitzats mitjançant un petit tros de canya col·locada al sortidor natural. En el moment que vam visitar-la, sols sortia un lleuger fil d'aigua, per bé que ens han explicat que en mesos de tardor, hivern i primavera l'aspecte és molt diferent, doncs l'aigua surt amb més força i cabdal.</p> | 08277-127 | Obaga del Cingle, Mas el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7430200,1.9515500 | 412821 | 4621776 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Seguint uns 30 metres riera avall, trobem les restes d'una antiga resclosa. La major part ha desaparegut, però encara avui són visibles dos trossos als extrems de la riera. Veiem grans carreus de pedra lligats amb una forta capa de morter. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67779 | Font dels Pets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pets | <p>Naixent d'aigua que s'amaga enmig del bosc. Tot remuntant la carena que hi ha a llevant del poble de Talamanca, a la zona coneguda com a Bonesfonts, trobem un pas natural que s'obre entremig del cingle que alhora fa de límit amb el terme de Monistrol de Calders. Seguint un caminet i just abans d'arribar al pas, trobem la deu. Un forat a nivell del sòl d'aproximadament 60 cm de diàmetre i consolidat perimetralment amb pedres, acumula encara avui aigua, donant lloc d'aquesta manera al naixement del Torrent dels Pets, que un tram més avall pren el nom de Torrent de la Gubiana. Tan el caminet com el bosc que acompanyen la font fan que aquest indret esdevingui paisatgísticament interessant, doncs la frondositat d'aquest espai destaca en un terreny eminentment sec i avui, cremat.</p> | 08277-128 | Serrat de la Mussarra, 08279 Talamanca | <p>Segons les fonts orals, sembla que aquest topònim podria tenir el seu origen en les qualitats purgatives de l'aigua d'aquest indret.</p> | 41.7432400,1.9969000 | 416592 | 4621755 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67779-foto-08277-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67779-foto-08277-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67780 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-1 | Hi creix molta vegetació als voltants. | <p>Naixent d'aigua just al costat del curs de la riera de Mura. Sols es veu una taca d'humitat que apareix d'entre la vegetació que hi ha crescut i que remulla lleugerament la roca. En períodes pluvials, l'aigua que en surt és més abundor, mentre que quan hi ha crescudes de la riera, la font pot restar sota el cabdal d'aquesta.</p> | 08277-129 | Camí Forestal Mas St Esteve-Rocafort, a uns 700m del mas, 08279 Talamanca | 41.7247300,1.9180300 | 410008 | 4619780 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67780-foto-08277-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67780-foto-08277-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67781 | Antic camí Talamanca-Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-talamanca-navarcles | <p>TERESA, Navas (2007). 'Història de les carreteres del territori de Barcelona ' . Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XV-XX | <p>L'antic camí recorria parcialment el traçat de l'actual carretera BV1221 en el seu tram Talamanca-Navarcles, per bé que en alguns punts hi passava més baix -a migdia- per tal de suavitzar-ne els forts desnivells. Encara es conserva en algun tram l' antiga via, com és el cas del tram de camí que passa a migdia del mas la Tatgera i que marxa cap a ponent, direcció a Navarcles.</p> | 08277-130 | Zona ponentina del terme municipal de Talamanca | <p>Històricament Talamanca ha tingut un fort vincle amb el municipi de Navarcles, una condició relativament recent determinada per la millora en la xarxa de carreteres, fet que va potenciar el desenvolupament econòmic industrial local, donant feina principalment a les dones del poble a principis de segle XX. Així, el primerenc camí de carro, utilitzat per traginers, comerciants, veïns, etc complementava una extensa xarxa de camins entre els que hi destacava l'històric camí ral. El 1908 resta en construcció el camí veïnal entre Mura i Talamanca i, no serà fins el 1910 quan s'inclou el projecte de connexió entre Talamanca i Navarcles. A l'any 1918 el traçat entre Navarcles i Mura serà definitivament connectat com a carretera, doncs aquesta segueix parcialment l'antic traçat del camí. La resta de l'antiga via segueix avui com a camí de carro.</p> | 41.7403000,1.9712900 | 414459 | 4621454 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67782 | Font plaça del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-del-raval | XX | <p>Es tracta d'una font que obté l'aigua de la xarxa municipal. Al costat septentrional de la plaça hi trobem una llarga paret de pedra enmig de la qual hi ha una obertura d'uns 80cm x 60cm x 30 cm (alt, ample, fondària). A dins, i encaixat en aquesta paret, hi veiem la boixa. Per sota, una petita pica de pedra d'una sola peça recull l'aigua sobrant, deixant-la sortir per un petit desaiguament.</p> | 08277-131 | Plaça del Raval, 08279 Talamanca | <p>La font va ser construïda poc després d'arribar el subministrament d'aigua al poble (1968). Posteriorment la plaça va ser adequada com espai urbà, mantenint la font el seu espai.</p> | 41.7361300,1.9778700 | 415000 | 4620984 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67782-foto-08277-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67782-foto-08277-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67783 | Font Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-janet | La vegetació hi creix, amagant la font i fent del paratge un espai descuidat. | <p>Naixent d'aigua als peus de l'antic camí Talamanca-Rocafort. D'una beta de roca coberta per molta vegetació, en regalima un lleuger fil d'aigua, inapreciable avui, però que humiteja el subsòl. Mitjançant la canalització de l'aigua, aquesta es recull ambdós dipòsits ubicats a pocs metres per sota del nivell de la font. Estan fets mitjançant blocs de pedra lligats amb morter, un està cobert i l'altre descobert. En un altre període de l'any sembla ser que l'aigua hi surt amb més cabdal.</p> | 08277-132 | Camí Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>L'aigua d'aquesta font ha tingut històricament diverses funcionalitats. Ha servit com a deu pel subministrament d'aigua del mas Camp Rubí fins que aquest va connectar-se a la xarxa municipal. També ha proveït d'aigües a uns petits horts dels rodals. La construcció dels dos dipòsits permetia disposar d'un remenant per tal de ser utilitzada amb l'objectiu citat. Tanmateix, la mainada del poble podia banyar-s'hi, tal i com recorden les fonts orals. Així doncs, l'espai era també una zona d'esbarjo, proper al poble i a l'antic camí de Talamanca a Rocafort.</p> | 41.7342200,1.9737800 | 414658 | 4620776 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67783-foto-08277-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67783-foto-08277-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Hi ha la intenció d'adequar la font i el seu entorns dins d'un projecte de ruta verda, per tal de recuperar i fer d'aquest indret un espai d'interès pels habitants del poble, doncs és un espai molt proper al nucli urbà. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||
| 67784 | Font del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-la-serra | <p>Naixent d'aigua a l'extrem ponentí dels antics horts del mas La Serra. Trobem un gran dipòsit construït amb el propòsit de recollir l'aigua del subsòl per a usos agrícoles i domèstics. Aquesta estructura, feta de blocs de pedra i morter, permet acumular un important volum d'aigua per a poder ser remuntada per la sínia.</p> | 08277-133 | Mas La Serra, km 23,2 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>Antigament, l'aigua d'aquesta font estava emprada per a diferents usos. D'una banda, servia per a l'ús domèstic del mas La Serra fins que aquest va poder tenir el subministrament d'aigua del poble, cap als vols dels anys 1970. D'altra banda, la sínia que trobem aquí construïda proveïa d'aigua per a regar els horts que hi havia antigament a l'esplanada. Altrament, també es feia servir el dipòsit d'aigua com a safareig. Avui, sembla que ningú explota la font.</p> | 41.7213200,1.9845100 | 415533 | 4619334 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En aquesta font neix el torrent del Güell. Avui és pràcticament sec, però de ben segur que en una altra època de l'any baixa més cabalós. Passat el mas Escaiola, les seves aigües flueixen amb la riera de Talamanca, per acabar trobant-se amb la riera de Mura a Sant Esteve. També trobem just aquí, en el naixent de la font, l'espectacular sínia del mas La Serra (fitxa 139). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67785 | Balma dels Gubians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gubians | <p>Enmig del paratge boscós i pedregós que conforma la serra de la Mussarra, hi destaca als seus peus aquesta balma oberta a la roca natural, ben a prop de la riera de Talamanca, just al seu pas per darrera el poble. Es troba en el curs del torrent dels Pets, que en aquest tram pren el nom de torrent dels Gubians, per acabar confluint a la riera. Per damunt, la balma forma una gran esplanada de roca sobre la que hi podem caminar, formant part de l'itinerari turístic que recorre el poble. L' interior de la balma resta per sota del nivell de circulació dels camins que l'envolten, per accedir-hi, cal descendir per un estret sender amb un alt desnivell i endinsar-se entremig d'una espessa vegetació. El seu topònim deriva del nom del mas que trobem uns metres més amunt a la carena, La Gubiana.</p> | 08277-134 | Solei de La Gubiana, 08279 Talamanca | 41.7413200,1.9819300 | 415345 | 4621557 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67785-foto-08277-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Sota de la balma hi ha la font dels Gubians, avui de difícil accés i localització per la gran quantitat de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||||||
| 67786 | Roure de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-quintana | <p>VALLÈS i SALA, Florenci (2004). Guia d'arbres de Sant Fruitós de Bages. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i AMPANS, Manresa.</p> | XIX | <p>Arbre caducifoli de creixement lent del gènere Quercus Humilis, conegut també amb el nom de Roure Martinenc. És originari d'Àsia Menor i de la meitat sud d'Europa. A la península ibèrica el roure martinenc creix espontàniament a les zones relativament poc àrides de Catalunya, al nord-est d'Aragó i al País Basc i zones properes. Pot arribar als 500-600 anys d'edat, i pot tenir una alçada de fins a 25m, mentre que el de fulla petita rarament supera els 15 m. La capçada té forma de cúpula mitjanament densa. El tronc acostuma a ser sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Els branquillons són prims i estan recoberts d'una curta pilositat grisenca a la part més jove. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, sovint persisteixen seques a l'arbre durant l'hivern. El limbe de les fulles del roure martinenc fa entre 4 i 12 cm de llarg i és més o menys tou. El fruit és una núcula que s'anomena gla o aglà. VALLÈS (2004:134) El Roure de la Quintana presenta una alçada d'uns 9 metres amb un tronc de 70 cm de diàmetre. El seu brancatge s'obre tot formant una gran arbrada, mentre que les fulles són de reduïdes dimensions, entorn els 5 cm.</p> | 08277-135 | Urbanització La Quintana, 08279 Talamanca | <p>L'espai on es localitza aquest arbre és una petita roureda, i ha estat des de fa anys un emplaçament d'esbarjo per els talamanquins. La catalogació es va plantejar per tal de protegir aquesta espècie de la imminent amenaça constructora.</p> | 41.7368500,1.9758800 | 414836 | 4621066 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67786-foto-08277-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67786-foto-08277-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Arbre monumental declarat d'interès local en el Diari Oficial de la Generalitat, núm.1687 de 28-12-92. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67787 | Canals del Singla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-del-singla | <p>A la zona de l'obaga del Cingle de la riera de Talamanca s'obre camí, entremig d'una cinglera, estrets passos plens de meandres, tolls i algun petit salt d'aigua, configurant un paratge força pictòric. En períodes fluvials, les aigües retingudes en els tolls i canals presenten un major atractiu envoltats pel bosc de ribera.</p> | 08277-136 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7422700,1.9454700 | 412314 | 4621699 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67787-foto-08277-136-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||||
| 67788 | Collet de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-portella | <p>El Collet de la Portella es localitza al serrat del Vintró, al límit nord del terme municipal de Talamanca. Al capdamunt del collet hi trobem un estret pas natural per on hi passava el camí ral de Barcelona a Berga, i que encara avui és transitable. El bosc de pi blanc hi era predominant fins que el darrer incendi va cremar tota aquesta zona, deixant a la vista un paratge aspre i pedregós.</p> | 08277-137 | Serrat del Vintró, 08279 Talamanca | <p>El Collet de la Portella representava el darrer escull a superar pels caminaires que recorrien el camí ral de Barcelona a Berga al seu pas per Talamanca, doncs un cop al capdamunt, el camí descendia per endinsant-se a les planes que conformen l'actual pla de Bages.</p> | 41.7508400,1.9651200 | 413960 | 4622630 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||||||
| 67789 | Sínia del mas Tatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-mas-tatgera | XIX | Molta vegetació a tots els costats i la coberta ensorrada. | <p>Trobem un cos de planta rectangular situat al peu de la riera de Talamanca. El parament està fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb morter. S'observen petites finestretes (30 cm x 15cm) a tots els costats. L'entrada està oberta a llevant mitjançant maons que formen un arc rebaixat en plec de llibre, i recau damunt dos brancals també de maons. La coberta és a dues aigües amb teula àrab, però gairebé ha caigut del tot. També a llevant, es conserva encara el dipòsit (150 cm x 180 cm) on s'acumulava l'aigua procedent de la riera i que servia per a regar els camps. No es conserva, d'altra banda, l'aparell mecànic per a remuntar l'aigua de la riera ni s'observa tampoc cap de les canalitzacions. És molt complicat accedir a l'interior pel gran volum de vegetació que ha crescut per tots costats, fet que dificulta també la bona conservació de l'estructura.</p> | 08277-138 | Plans de la Tatgera, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp i amb l'arribada de nous aparells mecànics, les sínies aniran entrant en desús.</p> | 41.7393300,1.9210800 | 410282 | 4621397 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67789-foto-08277-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67789-foto-08277-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||||
| 67790 | Sínia del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-mas-la-serra | XIX | En conjunt en molt bon estat, si bé hi ha elements una mica deteriorats, com la coberta de la sínia, ensorrada. | <p>Conjunt format per una bassa, una sínia, un aqüeducte i un dipòsit. La bassa, de grans dimensions, recollia l'aigua del subsòl, del naixent d'aigua que trobem just en aquest indret. Mitjançant el sistema mecànic de la sínia, es remuntava l'aigua i era conduïda per l'aqüeducte cap a un dipòsit. D'aquesta manera era possible regar els horts que antigament hi havia en aquests terrenys, avui abandonats. La sínia, de planta quadrangular i amb coberta a dues aigües, té l'entrada a llevant. El parament és fet de pedra i morter, mentre que la porta presenta un arc rebaixat amb maons en plec de llibre que es recolza damunt dos brancals també de maons. A llevant i a ponent hi veiem dues petites finestretes (40cm x 20cm). A l'interior es pot veure alguna de les bigues de fusta que sustentaven tant la coberta, com l'aparell mecànic. El sostre, actualment d'uralita, ha caigut a l'interior. A l'exterior es conserva la roda metàl·lica amb el seu eix, ubicats al capdamunt d'un mur allargat i estret a migdia del cos principal, i enmig de la bassa d'on es recollia l'aigua. L'aqüeducte rebia l'aigua dels catúfols i la conduïa al llarg dels seus 36 metres cap al dipòsit. Presenta vuit voltes amb una llum cadascuna d'uns 300 cm i amb l'intradós fet de maons en plec de llibre. Els pilars són rectangulars i fets de pedra lligada amb morter. Per damunt una estreta canalització d'uns 20cm feta mitjançant teules al revés transportava l'aigua. El dipòsit on es guardava l'aigua, fet també de pedra i morter, és quadrangular (400cm x 400cm) i està folrat per cairons ceràmics al seu interior. Al costat de migdia s'hi entreveu una petita obertura per la sortida de l'aigua, amb una teula del revés. L'estructura del dipòsit estar reforçat exteriorment per dos petits contraforts.</p> | 08277-139 | Antics horts del mas La Serra, capçalera del torrent del Güell, 08279 Talamanca | <p>És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou o en aquest cas, a la bassa. Amb el progressiu abandonament del camp i amb l'arribada de nous aparells mecànics, les sínies aniran entrant en desús. Angelina Sellarès (1923), actual propietària i resident al mas La Serra, recorda veure i fer funcionar la sínia, amb l'ajuda d'una mula. Els antics horts del mas eren regats gràcies a aquest aparell, avui ja abandonat i en desús, malgrat la bassa continuar acumulant un volum considerable d'aigua. A més, la bassa serviria durant molts anys com a safareig.</p> | 41.7213200,1.9845100 | 415533 | 4619334 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67790-foto-08277-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El conjunt és excepcional, tant per els criteris arquitectònics com per el seu estat de conservació. No s'ha localitzat cap altra sínia que conservi l'aqüeducte en tant bones condicions. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67791 | Font del Club | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-club | XX | <p>Font que presenta un cos de ferro forjat cilíndric d'uns 80 cm d'alt. Està decorada amb motius vegetals als laterals, mentre que als peus hi té una pica rectangular també de ferro. El seu subministrament és de la xarxa d'aigua municipal.</p> | 08277-140 | Club Esportiu de Talamanca, Carrer Zona Esport, 08279 Talamanca | <p>Va ser posada en funcionament amb la inauguració del Club esportiu a finals dels anys noranta del passat segle.</p> | 41.7350200,1.9775400 | 414971 | 4620862 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67791-foto-08277-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67791-foto-08277-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||||
| 67792 | Forn de calç del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-la-vila | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX-XX | Sols es conserva la part frontal del forn. El seu interior ha quedat cobert per els carreus caiguts de la mateixa estructura i per la terra dels camps que l'envolten. | <p>Forn de calç ubicat a uns 80 metres del mas La Vila i del que sols es pot identificar la cambra de combustió o fogaina. Aquesta té dues obertures a ponent, al marge d'uns camps de conreu, per a on s'alimentava i netejava. Trobem dues voltes formades per carreus de pedra lligats amb argamassa i disposats en plec de llibre. Per damunt, unes filades de fins a 70 cm d'alt acaben de conformar aquest costat, que d'alçada total arriba als 170 cm per 400 cm d'ample aproximadament. A l'interior de la fogaina no s'hi pot accedir, doncs està ple de sediment que s'hi ha acumulat un cop el forn ha entrat en desús. De fet, una de les obertures està gairebé tapada exteriorment per les terres sedimentades. L'alçada de l'entrada més oberta és de 110 cm, mentre que d'ample fa 140 cm i de fondària 90 cm de fondària. L'espai de cocció ha quedat cobert per els camps de conreu, de tal manera que és impossible definir la planta del forn. Malgrat això, sembla que aquesta construcció respondria a un forn de calç de planta quadrangular amb dues cambres. Per damunt de la fogaina hi hauria la caixa de pedra i obra que faria de paret del forn, i que el pot envoltar del tot o sols parcialment. A dins hi hauria el relleixó, que servia de base per muntar la volta de pedres de calç a calcinar. Sembla ser que aquest tipus de construcció amb fogaines més adequades donaven un producte final de major qualitat. Aquest procés de calcinació podia durar entre 7 i 11 dies, mantenint en tot moment la flama. Els calcianires, els forners especialistes en el procés, sabien quan la calcinació arribava al final, pel color del fum. Llavors, es procedia a desmuntar la volta de les mateixes pedres de calç i es retiraven per fer-ne les tasques d'hidratació o de polvorització. CABALLÉ, OLIVARES (2003:486) Sembla que es recolliria l'aigua del pou o de la bassa que trobem a pocs metres.</p> | 08277-141 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>La calcinació es un procés conegut des d'època antiga que permet obtenir pols de calç a partir de pedres calcàries, en un procés en el qual aquestes pedres, escalfades fins a una temperatura de 800 a 1000 graus, perden anhídrid carbònic i es genera òxid de calci, component essencial de la calç viva. El procés es completa amb l'apagada de la calç viva, quan s'afegeix aigua i la hidratació provoca el trencament de les pedres calcinades, que es converteixen en pols de calç. Un cop assolit aquest material, ja era adequat per a la preparació de morter. Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció (obra constructiva) derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. Cal dir que el seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, fet per el que han anat adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals proveiran de materials constructius. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486) En el cas del forn documentat, estaria clarament vinculat amb el subministrament de calç per els incomptables processos d'alteració i ampliació que el mas i altres cossos independents han sofert al llarg dels anys, funcionant segons sembla, fins a principis del segle XX.</p> | 41.7292800,1.9538200 | 412991 | 4620248 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67792-foto-08277-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67792-foto-08277-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67793 | Forn d'obra del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas-la-serra | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX | Tot i el bon estat general, l'estructura ha perdut alguns blocs de pedra del que fou la cambra de cocció, els quals han caigut a l'interior. | <p>Forn d'obra de planta quadrangular (450 cm x 450 cm). Està excavat al terreny natural, de composició argilosa, tot aprofitant el vessant de la muntanya. A migdia, trobem un parament de pedra que reforça l'estructura exteriorment, fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb fang, i amb petites falques de pedra i teula repartides per tota l'estructura. Per sota d'aquest parament, excavada a la roca, trobem l'obertura d'accés (80 x 60 cm) que ens condueix a les fogaines. A l'interior del forn, en totes les seves parets, hi trobem una crosta amb textura de pedra com a resultat de la cocció de l'argila. El forn disposa de dos espais, un inferior, de combustió, i un altre superior, de cocció. A l'inferior trobem les dues fogaines o cambres de combustió, en molt bon estat de conservació. Es pot accedir al seu interior, si bé els sediments acumulats a l'obertura d'entrada ho dificulten lleugerament. L'alçada de tota la cambra és d'uns 100 cm d'alt, per 400 cm de llargada i 300 d'amplada. L'entrada de cadascuna presenta un arc rebaixat format per blocs de pedra en plec de llibre lligats amb morter. El mur que separa les dues cambres també està format per carreus de pedra i lligats amb morter. Aquesta cambra de combustió era soterrada, fet que optimitzava va el procés de combustió, doncs s'aprofitava millor l'escalfor que si es trobés a l'exterior. Per damunt de la cambra del foc hi trobem la cambra de cocció, un espai obert on es col·locaven les peces d'argila un cop ja havien estat modelades pel forner. L'estat de conservació d'aquest espai és força bo, si bé el seu interior és ple de vegetació i sediments que s'hi ha acumulat un cop el forn en desús. S'hi accedia per una entrada oberta en una de les parets del forn i que, encara avui, s'intueix on era. Aquest accés era necessari per poder entrar a la cambra alhora de col·locar les peces, netejar i/o consolidar el forn en cas de reparació d'aquest. Les dues parts del forn quedarien separades per la graella, una superfície plana generalment suportada per volta o per una successió d'arcs. L'escalfor generada per la combustió a la fogaina passava a la cambra de cocció i al material disposat per ser cuit per les xemeneies, les obertures practicades a la graella. Aquests detalls però, són inapreciables. L'alçada exterior del forn, en el seu costat de migdia, és d'uns 430 cm, mentre que per el costat meridional està a nivell de circulació, doncs el forn està construït, com hem dit, aprofitant el pendent de la muntanya, al damunt del mas La Serra.</p> | 08277-142 | Mas La Serra, carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 29, 08279 Talamanca | <p>Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructives desenvolupades al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió. En el cas de la calç, es coneix la seva aplicació per a la construcció des del segle III aC, però fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i adquirí un paper cabdal. Els forns d'obra també són fonamentals en la construcció romana, en la qual les peces produïdes en aquests forns, maons, tègules i ímbrex, o altres materials derivats de l'argila cuita, es lligaven amb morters de calç. La tècnica romana de producció de materials de construcció fou plenament vigent al llarg de molts segles; de fet, els principis bàsics de funcionament d'aquests forns romangueren pràcticament inalterats fins a època contemporània, quan podem parlar de veritables innovacions, tant en els materials d'obra, com en la introducció de nous tipus de forns i bòbiles, de major eficiència productiva, com pel que fa a la calç, progressivament substituïda per nous tipus de ciment. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, ja que la majoria de forns s'ubicaven seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. El seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX. El treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. A la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. No sols hi observem maons quadrangulars o teules tipus àrab, sinó peces més elaborades, com maons quadrats o rodons, utilitzats per a la construcció de pilars, o bé peces específiques per a la construcció de voltes i cobertes. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic, cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals bastiren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486) En el cas del forn documentat, estaria clarament vinculat amb el subministrament de teules, maons i rajols per els incomptables processos de remodelació i ampliació que el mas ha sofert al llarg dels anys, funcionant segons sembla, fins a principis del segle XX. L'actual propietària, Angelina Sellarès (1923), no recorda veure'l en funcionament.</p> | 41.7244900,1.9853200 | 415605 | 4619685 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67793-foto-08277-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67793-foto-08277-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67794 | Forn de calç de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-santa-magdalena | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX-XX | Ple de vegetació i en ruïnes. Molt malmès. | <p>Forn de calç de planta circular, amb un diàmetre de 250 cm. Està excavat al terreny natural, de composició argilosa, tot aprofitant el vessant de la muntanya. Al costat septentrional trobem l'únic tros de parament exterior del forn. Es tracta d'alguna filada de blocs de pedra lligats amb fang, que conformarien, antigament, l'entrada a la cambra de cocció o fogaina. Avui, el forn queda al descobert per aquest costat, i els carreus s'escampen per la muntanya. Té una alçada d'uns 300 cm aproximadament. Pel que fa al parament interior, veiem trossos de la típica crosta d'entre 5 i 15 cm de gruix resultant de l'argila cuita en els diferents processos de cocció de les pedres. Amb el temps, a l'interior del pou hi ha crescut vegetació i s'hi han acumulat sediments, fet per el que no és possible veure el relleixó. Cal indicar que la ubicació del forn queda un xic apartada de la riera de Talamanca, que passa al capdavall del vessant. Aquests forns es solien construir propers a llocs on fos fàcil proveir-se de les matèries primeres requerides (pedra calcària en aquest cas) i on es disposés d'un punt d'aigua, un element molt necessari. La tipologia d'aquest forn doncs, respondria al sistema de forns de campanya, una construcció en pou que resulta d'anar apilant pedres de calç al voltant d'un petit pou fins a formar una cúpula, al mig de la qual es deixava un espai buit on es feia la combustió i per on sortia el fum i es transmetia l'escalfor necessària per a la calcinació d'aquestes pedres. Aquest tipus de construcció estava encaixat en un marge i tenia a la part inferior una petita cambra de combustió, la fogaina. Per damunt, i envoltant-la, es disposava una mena de banc pla que s'anomena relleixó, i que servia de base per muntar la volta de pedres de calç a calcinar. Aquest procés de calcinació podia durar entre 7 i 11 dies, mantenint en tot moment la flama. Els calcinaries, els forners especialistes en el procés, sabien quan la calcinació arribava al final per detalls com per exemple, el color del fum. Llavors, es procedia a desmuntar la volta de les mateixes pedres de calç i es retiraven per fer-ne les tasques d'hidratació o de polvorització. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 08277-143 | Església de Sta Magdalena. Carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 28,8. 08279 Talamanca | <p>La calcinació es un procés conegut des d'època antiga que permet obtenir pols de calç a partir de pedres calcàries, en un procés en el qual aquestes pedres, escalfades fins a una temperatura de 800 a 1000 graus, perden anhídrid carbònic i es genera òxid de calci, component essencial de la calç viva. El procés es completa amb l'apagada de la calç viva, quan s'afegeix aigua i la hidratació provoca el trencament de les pedres calcinades, que es converteixen en pols de calç. Un cop assolit aquest material, ja era adequat per a la preparació de morter. Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció (obra constructiva) derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. Cal dir que el seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, fet per el que han anat adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals proveïren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 41.7377300,1.9407100 | 411912 | 4621199 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67794-foto-08277-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67794-foto-08277-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El forn es localitza a l'obaga de Santa Magdalena, a peu del caminet que planeja per sota l'església. Està en mal estat, per el que costa de veure. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67795 | Barraca de vinya Solei de can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-solei-de-can-pruners | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de planta circular amb l'entrada orientada a migdia. El parament està fet de pedra seca mitjançant carreus força grans a la base i altres més petits a la resta de l'estructura, així com petites falques repartides per tot el cos. En alguns trossos de la barraca, els carreus estan lligats amb fang. L'entrada presenta dues grans llindes aixecades en horitzontal. La frontal, forma un lleuger arc rebaixat i té gravada la data de 1806. Recauen damunt dos brancals reforçats per carreus molt grans, algun força ben escairats, i degudament disposats. Les mesures d'aquesta entrada són: 95 cm d'alt, 65 cm d'ample, i 50 cm de gruix. A l'interior trobem un amagatall o fresquera (40 cm x 40 cm) i les pedres lleugerament fumades. El diàmetre de la barraca és de 170 cm i l'alçada interior de 180 cm. La coberta és feta per aproximació de filades, tancant al capdamunt amb una llosa plana. Exteriorment, recau sobre petites lloses rectangulars formant un voladís, que en algun punt ha caigut. L'alçada exterior és de 200 cm. Els costats laterals i posterior estan parcial i totalment coberts de terra respectivament.</p> | 08277-144 | Solei de Can Pruners, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7204900,1.9409800 | 411911 | 4619285 | 1806 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67795-foto-08277-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67795-foto-08277-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67796 | Barraca de vinya camí Pla del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-pla-del-moli | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | La vegetació creix desmesuradament per llevant, podent arribar a malmetre l'estructura per aquest costat. | <p>Barraca de planta més o menys rectangular formada per dos cossos. El parament està fet de pedra seca mitjançant carreus de diferents mides unificats per pedruscall i en alguns trossos per argila. No s'hi observa morter. La primera filada de les parets presenta unes pedres més grans per tal de consolidar tota l'estructura. El cos principal, el més gran, és l'espai que ocuparia el pagès. Té l'entrada encarada a ponent. Aquesta presenta una petita llinda que es recolza damunt dos brancals reforçats amb blocs de pedra més escairats i ben disposats. Les mesures de l'entrada són les següents: 114 cm d'alt, per 70 cm d'ample, i per 50 cm de gruix. A l'interior hi veiem una petita finestra de 40 cm x 40 cm que connecta amb l'altre espai. Algunes pedres estan fumades. La coberta és de falsa volta, feta per aproximació de filades i tancant amb grans lloses planes. A sobre, s'hi acumula pedruscall i vegetació. Les mesures interiors d'aquest cos són de 240 cm el costat llarg, per 190 el costat curt, mentre que l'alçada interior és de 180 cm. L'altre cos, amb una planta més irregular, representaria l'espai per el bestiar. Té l'entrada encarada a ponent. No presenta llinda, doncs el mur de tancament es va aproximant a l'altre cos formant mitja arcada. Els blocs de pedra que formen aquest cos són més grans, en general, que els de la barraca del pagès. A l'interior, hi trobem una banqueta de pedra i també una petita figuera que hi ha crescut. L'espai interior d'aquest cos té unes mesures de 270 cm de fons per 150 cm d'ample (entrada), mentre que l'alçada interior és de 190 cm. La llargada exterior dels dos cossos junts és de 430 cm per 310 cm d'ample al costat de llevant i 210 cm d'ample al costat de ponent. L'alçada exterior ronda entre els 200 cm i els 220, depenent del punt.</p> | 08277-145 | Zona pla del Molí Menut, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7480600,1.9750100 | 414778 | 4622312 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67796-foto-08277-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67796-foto-08277-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||||||
| 67797 | Barraca de vinya Pla del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-pla-del-moli | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XX | Hi ha un excés de vegetació a la teulada i a la cara de llevant, podent arribar a malmetre l'estructura. | <p>Barraca de planta quadrangular. El parament està fet de pedra seca mitjançant blocs de pedra força grans a les primeres filades i carreus més petits de diferent mida a la resta. Hi destaquen petites falques per a consolidar l'estructura a l'exterior, i algun reforç amb morter a la porta i primeres filades de la cara interior. L'entrada està encarada a ponent. La presideix una gran llinda (120 cm x 50 cm x 18cm) sostinguda damunt dos brancals formats per carreus rectangulars ben disposats. Cal destacar que per sobre de la llinda d'entrada, en trobem altres dues disposades en diagonal, formant en conjunt un triangle buit interiorment. Sembla una tècnica constructiva de descàrrega, insòlita a les barraques localitzades al terme. A l'interior, una llinda alçada i en horitzontal, tapa aquest triangle. La barraca disposava d'una porta, avui trencada al costat de la construcció. Es veu un marxapeu i una part de l'intradós arrebossat per tal d'ajustar el màxim la porta, així com també s'hi troben les restes de ferro dels encaixos. Interiorment, la coberta és feta mitjançant una gran volta de canó amb els carreus molt ben disposats en forma de plec de llibre. Exteriorment, la coberta està plena de vegetació, fet per el qual no s'observa molt bé com tanca, si bé s'intueix que està recoberta de pedres i lloses planes que han anat tancant exteriorment la volta. Les mesures de la barraca són les següents: presenta una alçada exterior de 300 cm, mentre que l'alçada interior fa 190 cm. El diàmetre interior és de 280 cm. Quant a l'entrada, fa 153 cm d'alt per 80 cm d'ample i 60 cm de gruix. Les dues lloses disposades en diagonal, formen un vèrtex de 50 cm d'alt respecte la llinda de l'entrada. A l'interior hi trobem dos amagatalls o fresqueres de 30 cm x 30 cm i s'hi observa la pedra molt fumada. A l'exterior, just al costat de la barraca, s'hi intueix un altre cos actualment enderrocat, que deuria ser l'espai per els animals.</p> | 08277-146 | Zona pla del Molí Menut, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7485600,1.9745900 | 414744 | 4622368 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67797-foto-08277-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67797-foto-08277-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La barraca presenta dues tècniques constructives que la fan excepcional. Per una banda la disposició de les 3 llindes de l'entrada, i per altra, el sostre en volta de canó. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67798 | Mas Rovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rovell | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XV-XX | Gairebé del tot enderrocat. | <p>És una masia d'estil català gairebé del tot enderrocada. Avui sols queden dempeus tres murs perimetrals amb una alçada fins a sota teulada, entre els que destaca la façana principal de la casa, orientada a nord. Conserva l'entrada amb un gran arc de mig punt adovellat, si bé aquest comença a caure pel seu costat interior. A l'alçada del primer pis, veiem tres finestrals amb llinda, brancals i escopidors, que ressalten damunt del parament de pedruscall irregular de la casa. Sols a les cantonades hi veiem carreus ben treballats. La planta original, deuria ser quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, doncs així s'entén per la forma dels murs perimetrals. Els interiors estan totalment enderrocats, però es poden veure alguns trossos de paret de tàpia i de guix. Encara hi resisteixen alguns festejadors a les finestres. La casa disposava de planta baixa, primer pis i golfes, situades al bell mig de la coberta. Encara es poden reconèixer avui els espais de l'era, el celler i la tina del vi, annexa a la casa i amb accés a través de la prolongació de la façana principal. Conserva els cairons. A l'exterior de la casa s'hi han trobat restes de ceràmica de cuina i bocins de rajoles acolorades a mà. BALLBÈ (1997:94)</p> | 08277-147 | Mas Rovell, carretera BV1221 km 22, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i el desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. La primera notícia històrica la trobem en el fogatge de l'any 1497, on hi consten els noms dels caps de família del terme de Talamanca. Un dels focs és a nom de Pere Rovell de Talamanca. En un fogatge de l'any 1553 Joan Permanyer surt esmentat com a estada del mas. Del 1576 data una anotació dels límits de la propietat de Josep Camprubí i Robell, del mas Robell i propietari al mateix temps del mas Batijiernas. Diu aquest document que el mas limita a llevant amb el mas La Serra i el mas de la Roca - aquest darrer de Mura-, a nord amb el mas 'Camprobi' -avui Camp Rubí- i a ponent amb el mas Trullàs. BALLBÈ (1997:92)</p> | 41.7187000,1.9763800 | 414853 | 4619051 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67798-foto-08277-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67798-foto-08277-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67798-foto-08277-147-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El mas es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, essent catalogat com a element d'interès patrimonial a l'inventari del parc. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | |||||||
| 67799 | Mas can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-pruners | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa.</p> | XIV-XX | El cos principal es manté sencer malgrat el seu estat d'abandonament. | <p>El cos principal el constitueix la casa. Té planta quadrangular amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. En el transcurs dels anys la casa ha sofert moltes transformacions, com també ampliacions, cosa que fa molt difícil saber com era el mas en el moment de la seva construcció, si bé entenem que la part més antiga és on avui trobem el celler i corrals. El parament està fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb morter. Les obertures de la casa responen al patró arquitectònic de llinda monolítica sostinguda damunt brancals i amb escopidor, algunes avui tapiades parcialment amb maons. L'entrada principal presenta un portal adovellat que forma un arc rebaixat, recolzat damunt brancals formats per carreus ben escairats. Aquest ens condueix a la planta baixa del mas, on hi trobem dues dependències: els estables i el celler. Es conserven encara els arcs apuntats de pedra originals al celler i una gran volta de canó als corrals, tots ells del segle XIV. Una llarga menjadora d'animals feta de pedra s'estén al llarg d'aquest espai. Aquí trobem unes escales que ens condueixen al primer pis, la llar. Un espai central (menjador-sala de repòs) fa de distribuïdor de la resta de la casa i de les cambres d'aquest pis: habitacions, cuina, forn de pa, rebost... Per damunt trobem les golfes, antic magatzem i corral de conills i aviram. En algunes zones es conserva encara el paviment original de rajola o tova ceràmica, i encara queden restes del revestiment de les parets, enguixades i pintades a la calç. Les bigues de fusta es veuen al sostre del primer pis i golfes. Adossat al cos principal per el costat de migdia, trobem uns altres estables. Aquest cos principal va ser tancat, en el seus costats de llevant i septentrional, per un mur de pedra, de tal manera que actualment, per accedir a la casa, hem de travessar una nova porta d'entrada. Un cop a l'interior d'aquest pati, trobem un pou i el paller, amb coberta a una vessant i parament també de pedra lligada amb morter. A l'exterior del mas, pel seu costat septentrional, hi trobem un cos independent. Està molt malmès, doncs la teulada, que era a una aigua, ha caigut, com també ha caigut part del parament, que és fet de pedra amb morter. A l'interior es poden veure dos blocs de pedra que tenen picats els encaixos d'una premsa i la data gravada de 1797. Tant les dependències del mas com les edificacions auxiliars són una prova de la importància que havia tingut aquesta propietat a l'antiguitat.</p> | 08277-148 | Mas Can Pruners, pista forestal Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. A l'edat moderna, i superada ja la pesta negra, les millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer el rebost. Aquesta organització s'estendrà fins ben entrat el segle XX, quan la necessitat de continues inversions, els baixos preus dels productes del camp i el desenvolupament industrial conduirà al progressiu abandonament de les terres i en alguns casos, també de les pagesies. Les notícies històriques que tenim són les següents: 1332 - En un inventari del castell de Talamanca hi apareix citat el mas amb el nom de Mas de Pruneres. SITJES (2003:30) 1497- En el fogatge d'aquest any apareix Franci Prunes de Talamanca com a propietari de la casa. 1528 - Del 19 de gener d'aquest any consta un apuntament d'un reconeixement de drets. Hi figura Valentinus Prunes com a propietari del mas Prunes del terme de Thalamanca. Seguidament, explica les delimitacions de les seves propietats. 1553 - Segons el fogatge d'aquest any, Joan Prunes és el nou propietari del mas. 1658 - En el capbreu efectuat entre el 13 i el 26 d'abril pel notari Joan Serra, hi consta Valentí Prunés com a pagès i hereu del mas Prunés. Com a propietats, apareixen el mateix mas Prunés a més del mas Donzell, adherit al primer. 1781 - Segons el cadastre, Francesc Prunes havia de pagar la quantitat de 134 reials i 12 diners com a impost per les 12 quarteres de conreu, pels 25 jornals de terres d'ermàs i de roques, pels 2 jornals de vinya, per la casa i pel seu personal. 1822 - En el llibre ‘Traslación de dominio', O.C.H.113, de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa, trobem la següent descripció: la casa manso i heretat anomenada Prunes té 81 quarteres de terres i és situada en el terme de Talamanca. Termeneja a orient amb terres del mas Vila, a migdia amb la riera de Nespres, a ponent amb terres del mas Prat de Rocafort i a cerç amb les del mas Escayola. BALLBÈ (1997:85) Sembla que el mas fou abandonat a mitjans segle passat.</p> | 41.7250700,1.9364700 | 411542 | 4619798 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67799-foto-08277-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67799-foto-08277-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67799-foto-08277-148-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml