API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
67846	Barraca de vinya de la tina la Solitària	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-la-solitaria	<p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p>	XVIII-XIX	Tot el conjunt es troba en un estat de deteriorament degut al creixement de la vegetació i al seu estat d'abandonament.	<p>Barraca de vinya que es localitza a l'est de la tina Llobregat. És de planta rectangular amb 2,05 m d'ample i 1,7 m de llarg. És una construcció feta amb pedra seca. La coberta i la part superior dels murs han desaparegut. El gruix de les parets és de 50 cm. La porta d'entrada és de 65 cm d'amplada, presenta un encaix al muntat dret i s'ha perdut la llinda que la conformava. A l'interior hi trobem quatre amagatalls, tots ells de grans dimensions; al parament sud, un de 40 cm d'ample per 60 cm d'alt i 30 cm de fondària; al parament oest, un de 20 cm d'ample per 20 cm d'alt i 20 cm de fondària; al parament nord, un de 60 cm d'ample, i al parament est, el darrer, amb 60 cm d'ample i 40 cm de fondària. El conjunt de la barraca es troba en un estat força deteriorat. AADD (2005:165-166)</p>	08277-195	Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca	<p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p>	41.7253700,1.8917400	407822	4619878		08277	Talamanca	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-10-07 00:00:00	Quim Serdà i Manau				45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:57
88941	Castell de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella-0	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, P. 88-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLOBET, ESTER (2003). 'Torroella Vell'. <em>Dovella</em>, núm. 80-81. Manresa, p. 50-51. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). 'Castell de Torroella'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, P. 352. </span></span></span></p>	X-XIV	Torre parcialment derruïda. Muralla i altres possibles restes força arrasades	<p><span><span><span><span>Restes de l’antic castell de Torroella, emplaçades al cim d’un turó d’alçada considerable des del qual s’albira perfectament el castell de Cardona i es controla el pas de l’antic camí ral de Cardona a Manresa. Ocupa la part més alta de la franja allargassada que es troba al cim del turó, concretament a l’extrem nord-oest, mentre que al sud-est, i separat uns 140 metres, trobem les restes de l’església de Torroella Vell. Del castell pràcticament només n’ha quedat part d’una torre circular que, per la part oest, s’assenta directament sobre la roca en una petita cinglera que conforma una defensa natural. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre, que mesura 6,80 m de diàmetre, està conformada per un mur de gruix molt considerable, de 1,90 m. L’alçària màxima conservada és d’uns 3 m. La paret és construïda en filades de carreus molt irregulars, mal escairats i units amb morter de calç, més o menys disposats en filades. A la base té una banqueta que sobresurt lleugerament més ampla. Probablement aquestes restes corresponen al segle X. Uns metres al sud de la torre hi ha dos blocs de pedra amb retalls en forma de piques i algun rec. En desconeixem la funció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior d’aquest cim allargassat està encerclat per restes d’una muralla d’aparell irregular feta amb blocs de grans dimensions disposats horitzontalment. D’altra banda, als peus del turó pel flanc sud-est es conserva un estructura defensiva de característiques ciclòpies que protegia l’accés al castell per aquesta banda, d’on venia un camí que procedia de l’indret on ara hi ha l’actual parròquia. Trobem unes estructures defensives similars, per exemple, al camí d’accés al castell de Gaià. </span></span></span></p>	08141-221	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>El castell de Torroella era un dels castells termenats que hi havia a l’actual terme de Navàs, i ocupava el sector més occidental. El seu terme comprenia un territori que anava del marge dret del riu Cardener a les terres més properes al marge esquerre, a més de l'enclavament de Malagarriga (al municipi de Pinós). Es trobava dins el comtat de Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell està documentat des de l'any 966 en un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix, conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Fa referència a una donació de terres al comtat de Berga, dins el terme de Torrecella (Torroella), al lloc anomenat Palaco (Palà). En els inicis havia format part, junt amb el castell de Coaner, de l'estreta faixa de terreny que fou la marca del comtat de Berga, que anava de Castelladral fins a prop de Tàrrega i que s'interposava entre el vescomtat de Cardona i el comtat d'Urgell (al nord) i els comtats de Manresa i Barcelona (al sud). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya com a titulars del comtat de Berga i, més endavant, en estroncar-se la dinastia, correspongué als comtes de Barcelona. Als segles XI i XII eren feudataris d'aquest castell la família Berga. Sabem que Ecard de Berga jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya per aquest castell i pel de Valmanya, entre 1068 i 1095. Al 1135 ho féu Guillem Ramon de Berga al comte Ramon Berenguer IV. Després d'aquest acte se'n desconeixen els feudataris comtals. En relació als castlans d’aquest castell, es té notícia entre 1109 i 1117 d'un personatge anomenat Artal, que jurà fidelitat al comte Bernat Guillem de Cerdanya per l'enclavament de Torroella. No en coneixem més notícies fins al segle XIV, quan el castell va passar a formar part de la vegueria de Manresa i Bages. Consta que l'any 1343 el seu senyor, Berenguer de Jorba, el vengué al jurista manresà i conseller del rei Pere III Jaume Desfar. El 1381 el rei Pere III va vendre la jurisdicció del castell de Torroella al noble Francesc de Perellós, juntament amb Santpedor. Els santpedorencs, però, no acceptaren la submissió i van comprar les jurisdiccions venudes pel rei, entre elles Coaner i Torroella, per revendre-les més tard, l'any 1423, al comte de Cardona. El rei Alfons IV autoritzà als santpedorencs la venda per 3.000 florins d'or. D’aquesta manera, des de principis del segle XV fins a l’extinció de les senyories jurisdiccionals al segle XIX, foren els comtes de Cardona (posteriorment ducs) els que van ostentar el domini del castell de Torrella. El terme de Torroella, doncs, va formar part durant molts anys del gran i poderós comtat de Cardona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l'antiga església romànica, situada prop del castell, només se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà. Torroella Vell és el nom que els parroquians donen a l'indret on s'erigí la primitiva església romànica de Torroella. Al segle XVII es construí una església nova, l’actual, que va adoptar l’advocació de Sant Salvador. El motiu és que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó, mentre que la nova era més accessible per als habitants de les masies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ubicació del castell de Torroella era coneguda pels habitants de la zona però, fins fa poc, no apareixia en la bibliografia històrica i arqueològica. En la Catalunya Romànica Francesc Junyent i Alex Mazcuñán (1984) pensaven, erròniament, que es trobava en un turó que hi ha 200 m al nord de l’església actual. En realitat en aquest lloc hi ha el jaciment conegut com a Camps del Seuveta, també d’època alt-medieval i sense estructures conservades. El castell té un emplaçament més allunyat, en un turó més alt situat al nord de la masia de l’Alzina, tal com va donar a conèixer Ester Llobet en un article l'any 2003. </span></span></span></p>	41.8796800,1.7015100	392259	4637232		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-cardona.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet	85	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
88950	Torre de telègraf de can Solana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf-de-can-solana	<p><span><span><span>AGUILAR PÉREZ, Antonio; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003). “La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, <em>Revista electrónica de geografía y ciencias sociales</em>, Universitad de Barcelona. Scripta Nova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (1999). “La xarxa de telegrafia òptica de la Catalunya central”, <em>Arqueologia de comunicació. Actes de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Girona 1977</em>. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona, p. 547-556.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). <em>La telegrafia òptica a Catalunya</em>. Rafael Dalmau Editors. Patrimoni industrial. Temes, 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, J. 2004: “4 pedres.. La telegrafia òptica a Catalunya”. Institut cartogràfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 94. </span></span></span></p>	XIX	Torre en ruïnes	<p>Altres denominacions: Torre de telegrafia òptica del Serrat d'en Guineu</p> <p><span><span><span>Torre pertanyent a la xarxa de telegrafia òptica construïda per l’Exèrcit a mitjans de segle XIX i situada a l’extrem sud del Serrat d’en Guineu, ben encarada amb vistes cap a la vall de Cardener. Se’n conserven els murs perimetrals, especialment al llenç nord, envoltats d’una gran zona d’enderrocs. La torre, de planta quadrada, segueix la tipologia habitual d’aquest tipus de construccions. El parament és força irregular, fet amb pedres més o menys escairades reblertes i falcades per altres pedres més petites, amb carreus ben tallats a les cantonades. El mur nord té tres espitlleres. Al seu damunt una línia de cornisa marca el nivell d’una planta superior. L’interior de la torre és ple de sediments i enderrocs. Segons alguns autors (PRAT, 2004) aquesta torre tenia adossat un cos defensiu rectangular espitllerat semblant al que tenia la Torre d'en Brunet de Sant Salvador de Guardiola, construcció que formava part de la mateixa línia telegràfica.<br /> <br /> La torre del Serrat d'en Guineu va ser construïda de nova planta a mitjans del segle XIX. Formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Era la torre número 29 i estava situada a 460 m. d'alçada. Comunicava amb la torre anterior de Salipota a 4,6 km direcció sud-est. La torre posterior era la del Castell de Cardona, a 5,8 km direcció nord-oest.</span></span></span></p>	08141-227	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>A mitjan del segle XIX es va establir a tot l'estat Espanyol un bon nombre de línies de telegrafia òptica que partien de la capital i arribaven a diferents punts estratègics de la península. Primer es va construir una xarxa civil, que a Catalunya venia de Madrid i enllaçava amb Barcelona i la Jonquera. Poc després s’impulsà una xarxa militar, motivada sobretot per la necessitat de comunicar de manera ràpida amb les terres d’interior arran de les guerres carlines. La xarxa catalana de telegrafia òptica militar var ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía. El disseny i la construcció els va dirigir el brigadier José Maria Mathé, el qual va aplicar un sistema amb característiques pròpies: el telègraf estava situat al terrat de les torres (mentre que en altres llocs era sobre un campanar o construccions elevades) i el mecanisme de comunicació també era diferent. Es basava en un seguit de combinacions en la posició d’una bola i una barra, que es traduïa en valors numèrics i després es descodificava mitjançant un diccionari. El disseny i la construcció de la xarxa es va fer en dos anys, del 1848 al 1849, però aquesta va tenir una vida molt curta. Oficialment es va donar de baixa el 1862, tot i que abans ja havia quedat obsoleta per l’entrada en funcionament del telègraf elèctric. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre de can Solana es va construir en aquests anys, i formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Més endavant, algunes torres encara van tenir usos militars durant la segona meitat del segle. Les torres militars seguien una tipologia molt similar, i estaven pintades exteriorment de vermell, blanc o verd clar. La torre de can Solana té un paral·lel molt clar amb la torre de la Guíxola o del Brunet, de Sant Salvador de Guardiola (Mapa del patrimoni cultural de Sant Salvador de Guardiola, fitxa 400).</span></span></span></p>	41.8690700,1.7240900	394115	4636026		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-int.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88950-torre-telegraf-int-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: La Guíxola, Torre núm. 29, Torre de Telegrafia òptica del Serrat d’en Guineu	98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
93005	Sant Vicenç d’Aladernet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-daladernet	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 124-126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL ALTET, Xavier (1981). <em>L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X</em>. Barcelona, p. 228.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BENET CLARÀ, Albert (1983). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 21, Barcelona (abril 1983), p. 244-249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Emili (1983). <em>L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic</em>, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 130.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, Manresa, p. 96-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1983). “Sobre Sant Vicenç de Ladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 23, Barcelona, p. 271-272.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 204.</span></span></span></p>	X-XVII	Torre amb esquerdes. Nau preromànica molt envaïda per la vegetació. Un arc recentment espoliat.	<p><span><span><span>Conjunt que inclou les ruïnes d’una església preromànica a la qual posteriorment s’hi adossà una capella romànica en forma de torre. Es troba en terme de l’antic mas Solà d’Aladernet, vora la riera de Conangle. Antigament quedava prop del sender que unia el camí ral del Llobregat amb la carena de la torre o castell de Castellnou. L’església preromànica devia erigir-se al segle X i hauria estat remodelada al segle XI, entorn de 1038. La capella romànica pot datar-se al final del segle XII o començament del XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al temple preromànic, la seva planta no està del tot clara. La majoria d’autors consideren que estava constituïda per una nau rectangular capçada a l'est per un absis carrat (quadrangular) que queda ostensiblement desviat cap al costat esquerre (al nord). El santuari quedaria perfectament diferenciat de la nau, més estret i separat per un arc triomfal que es conserva sencer. Francesc Junyent segueix aquesta línia a la <em>Catalunya Romànica</em> (1984: 124) i també Xavier Sitjes. D’altra banda, Albert Benet (1983) planteja la hipòtesi que l’església preromànica originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera. Considerem que és una possibilitat força versemblant, ja que resol alguns problemes o incoherències derivats de la hipòtesi de la capçalera única.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest, el santuari (que segons la hipòtesi de Benet seria el creuer) conforma una cambra estreta on hi trobem diferents arcs. Els arcs est i nord (aquest últim cegat) volen ser de ferradura però no acaben de ser-ho. S’han quedat a mig camí entre un arc de ferradura i un de mig punt. Recentment, algunes dovelles exteriors de l’arc est han estat espoliades. Si aquesta cambra és el santuari quedaria obert a llevant amb una finestra força gran, i possiblement també al nord, cosa que no té gaire sentit. Si es tracta del creuer, tal com suggereix Benet, aquests arcs serien els que donarien pas als altars laterals del transsepte i al santuari, que estaria situat més a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la nau de l’església preromànica devia anar coberta amb encavallades de fusta. Pels volts de 1039 sembla que es va refer amb volta de pedra, i per reforçar els murs s’hi van adossar unes arcades als paraments interns de les quals en queden rastres a l’absis i, de manera més precària, a la nau. L'aparell de l’edifici preromànic és força matusser i no està disposat en filades. La part corresponent al segle XI està lligada amb morter de calç, mentre que l’obra del segle X només ho està amb fang. Al mur de tramuntana de la capçalera es conserva una filada d’<em>opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella romànica, està encabida dins una torre de planta quadrada, d’uns 4,5 m d’alçada i de 3,5 m per costat. Ha quedat sense coberta i a llevant presenta un absis amb una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt adovellat. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques similars però a una alçada superior. Al mur de ponent hi trobem la porta, coronada amb un arc de mig punt adovellat emmarcat per una senzilla arquivolta a manera de guardapols. L’aparell és format per grossos carreus de mida mitjana-petita, disposats en filades i lligats amb morter de calç. La construcció romànica fou sobrealçada possiblement als segles XVI o XVII. Ja era molt alta, però llavors va adoptar la forma de torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fusió de les dues esglésies es feia mitjançant la cambra situada al nordest (corresponent a l’antic absis carrat preromànic o, segons Benet, al creuer). Això permetia ampliar una mica l’espai reduït de la capella romànica. Així, pel costat nord la torre queda oberta amb un arc de mig punt que comunica amb aquest espai que estava dotat també amb un altar, del qual se’n conserva el tenant i part de la mesa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora la torre romànica pel costat de migdia es conserven estructures corresponents a diverses dependències que, tal vegada, corresponien a la sagristia o a algun habitatge. Cal recordar que hi ha una tradició no documentada que diu que l’església havia acollit una comunitat de deodonades. També es troben abundants enderrocs en altres punts, sobretot per la banda de migdia.</span></span></span></p> <p> </p>	08018-336	Sector oest del terme municipal	<p><span><span><span>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny, al lloc d'Aladernet. Aquest lloc i l'església apareixen citats el 1035 quan Ramon Guifré de Balsareny, germà del senyor del castell de Balsareny, deixà uns béns situats <em>in Aladernedd [sic]</em>, a Sant Vicenç, i el 1038 la muller del senyor de Balsareny, Ingilberga, féu una donació a Sant Vicenç d'Aladerned per a l'obra i la dedicació. L’església preromànica, però, seria una construcció anterior, del segle X. Les referències de l’any 1038 indicarien que entorn d’aquesta data s’hi haurien fet obres, possiblement per dotar l’església d’una volta de pedra. Albert Benet, en canvi, en la seva hipòtesi planteja que l’església preromànica no fou renovada sinó que originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera (Benet, 1983). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, cap a finals del segle XII o al començament del XIII, el conjunt s’amplià amb la construcció de l’església romànica en forma de torre adossada a llevant. Hi ha una tradició que diu que en aquesta capella s’hi va aplegar un petit grup de donades vers els segles XVI-XVII. El cert és que en aquesta època la capella es va sobrealçar tot adoptant més clarament la forma de torre actual.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8562400,1.8437600	404027	4634461		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-estructures_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-arc-est-foto-anys-80.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-planta-segons-benet.jpg	Legal	Pre-romànic\|Modern\|Romàntic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El topònim Aladernet es refereix al fet que devia ser un lloc amb abundància d’aquest tipus d’arbust: adalerns.Entre els anys 1983 i 1984 els Amics de l’Art Romànic del Bages van dur a terme una tasca de neteja i desenrunament de l’interior de l’església i del seu entorn. Es va consolidar l’arc presbiteral del temple romànic i es van apuntalar altres arcs amb parets de reforç fetes amb totxo. També es reconstruí la primitiva porta d’entrada a la torre segons una fotografia antiga. En el transcurs d’aquests treballs es posà al descobert l’antic altar i una necròpolis altmedieval amb un bon nombre de tombes d’albats, la qual es troba encara per excavar.	91\|94\|101\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
89591	Tombes de la Terra de l’Espinalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-la-terra-de-lespinalt	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 252. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p>	IX-X	Tombes erosionades i escapçades	<p><span><span><span>Conjunt de tres tombes excavades a la roca d’època medieval, emplaçades entre les terres del Soler i de l’Espinalt. Concretament, es troben a l’extrem d’un camp, uns 300 m al sud-oest de les ruïnes de Sant Pere de l’Alou. En aquest indret la roca forma una petita cinglera i, a la superfície superior, ha estat foradada deixant tres cavitats anàlogues, molt fondes. Els peus i les capçaleres de les tombes queden obertes i, per tant, semblen escapçades per ambdós costats. Més o menys corresponen al tipus anomenat C; és a dir, de forma ovoïdal, i estan orientades en l’eix nord-sud, de manera que queden alineades amb el perfil de la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les seves mesures són: 171 cm de llarg, 39 cm d'ample i 35 cm de fondo, la primera; 185 cm, 55 cm i 41 cm, la segona; i 182 cm, 40 cm i 46 cm, la tercera.</span></span></span></p>	08141-351	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.9128100,1.8277600	402785	4640760		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89591-tombes-terra-espinalt-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89591-tombes-terra-espinalt-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89591-tombes-terra-espinalt-2.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BCIL	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Al Pla de Sant Pere hi ha localitzat un destacat jaciment d’època ibèrica i romana i també les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou, així com altres tombes diverses que es troben ja en terme de Viver i Serrateix (Berguedà). Habitualment les tombes que hem descrit en aquesta fitxa s’inclouen en les descripcions del jaciment del Pla de Sant Pere, però hem optat per individualitzar-les perquè no tenen cap relació directa amb el jaciment ibero-romà. Li hem donat el nom de Terra de l’Espinalt, que correspon al nom popular de l’indret.Com a detall anecdòtic podem dir que aquestes tombes eren anomenades l’autobús per part de la canalla de la zona. Diverses generacions d’infants hi havien vingut a jugar i s’hi asseien com si estiguessin en un autobús.Informació facilitada per Maria Estruch	85	1754	1.4	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
63055	Necròpolis de Sant Mateu de Bages	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-mateu-de-bages	BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. BOLOS, J.; PAGES, M (1982). 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Mediaevalia, Annex 1: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, p. 96. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 271-272. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. Dovella, núm. 5. Manresa, p.17-18. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129.	VIII-X	Tombes ben conservades. Part de la necròpolis possiblement s'ha perdut, sota l'església.	Necròpolis alt-medieval de la qual es conserven quatre tombes antropomòrfiques excavades a la roca, situades a l'interior de la rectoria de Sant Mateu de Bages, en l'espai que també acull una exposició d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una de les millors mostres d'una necròpolis d'aquest tipus al Bages, malgrat que els enterraments van ser expoliats i no se'n conserven restes materials, a part de les mateixes tombes. La necròpolis devia ocupar una extensió més gran, que possiblement s'estén sota l'actual església. Les quatre tombes són orientades amb el cap mirant cap a l'est. Les capçaleres de les tombes estan tallades tot formant angles rectes. Les seves dimensions són força homogènies, i oscill·len entre llargades d'1,80-1,90 m; amplades a les espatlles entre 0,53 i 0,63 m; amplades als peus de 0,27 m, excepte una, que s'eixampla fins els 0,53 m; la fondària de la majoria ronda els 0,25 i 0,30 m, excepte una que es troba més erosionada. Les tombes anaven cobertes amb lloses i, en la majoria, l'encaix per la coberta ha desaparegut, si bé encara s'intueix en alguns casos. Al costat de les tombes poden observar-se altres estructures excavades a la roca. Alguns retalls són clarament atribuïbles als usos del mas gòtic que s'hi construí al damunt (una possible tina i altres elements relacionables amb la producció de vi), però d'altres retalls de planta rectangular, que es troben entre les tombes i també fora de l'edifici, a tocar del campanar, podrien correspondre a tombes infantils. Cal esmentar, així mateix, la presència en el jardí del costat de l'església de dues tombes del tipus cista traslladades des del jaciment pròxim del Collet del Cargol, d'època visigòtica.	08229-178	Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages	Per la tipologia de les tombes poden atribuir-se de manera genèrica a l'alta edat mitjana. Més concretament, aquest tipus de necròpolis excavades a la roca són freqüents entre els segles VI i XII, especialment a les zones rurals. Les de tipus antropomòrfic es consideren les més antigues, amb una datació entorn dels segles VIII-X. Per tant, ben segur que la necròpolis és anterior a la construcció de l'església pre-romànica, datada al segle X. Les tombes van ser localitzades quan, vers l'any 1965, es va rebaixar el paviment de la Rectoria. Aleshores foren excavades, si bé no es van donar a conèixer mai els resultats d'aquests treballs. Els ossos que fins fa poc es conservaven en alguna tomba (volta cranial, ossos llargs, etc.) van ser enterrats recentment al cementiri municipal. Entorn de 1972 l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant un temps. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. L'any 1993 es van emplaçar al jardí davanter de l'església dues tombes visigòtiques del tipus cista procedents de la necròpolis del Collet del Cargol.	41.7955000,1.7348900	394891	4627845		08229	Sant Mateu de Bages	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-3.jpg	Física	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
88155	Tomba de cal Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-cal-mas	<p><span><span><span>ACIÉN, M. (2000). “La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico”. Anejos de AespA CSIC, 23. Madrid, p. 429-441.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l’obra de J.M. Millás i Vallicrosa. Barcelona. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Institut d’Estudis Catalans. Eumo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. <em>Cardener</em>, núm. 5, Cardona, p. 107-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C. (2005). 'El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l’Edat Mitjana (segles V – IX dC)'. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLVI. Girona, p. 37-65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R. (2005). “ La defensa del territori durant la transició medieval”. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies (5-7 de març).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (1994), Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull. Dies: 15 abril – 15 d’octubre / 16 octubre – 31 de desembre de 2006</span></span></span></p>	VIII-XI	Tomba força erosionada	<p><span><span><span>Tomba excavada a la roca d’època alt-medieval, situada en un petit promontori entre les masies de cal Mas i cal Pere Joan, a la zona de Valldeperes. En aquest indret hi ha diversos afloraments de roques. En una hi trobem la tomba, de forma pisciforme i força erosionada. Fou descoberta buida i documentada una mica més tard que altres tombes del municipi de Navàs. En una roca del costat hi ha el que sembla un rebaix de forma més o menys circular. En l’estat actual és difícil determinar de què es tracta.</span></span></span></p>	08141-206	Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.		41.9122000,1.7343900	395040	4640802		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88155-tomba-cal-mas-10.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L’any 1988 Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment a la Carta Arqueològica. L'any 2006 es va dur a terme una prospecció arqueològica en diversos terrenys del tram final de la Vall del Cardener, entre els quals hi figura la tomba de Cal Mas. En aquesta intervenció no es va localitzar cap material arqueològic en superfície.	85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
88512	Mas Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-1	RAFAT, F (1986). Festa de Sant Sebastià. GASOL, J. M. (18-12-1962). Un picnic regio, en Monistrolet. Diario de Manresa . ( 1-10-1871) El Manresano. RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993	XVII-XIX	Tines i pallissa rehabilitades recentmentt	Masia composta pel clos de la masia més la construcció de la pallissa. La masia té un cos originari amb molts afegits posteriors que han ampliat considerablement l'estructura de la casa. El cos original és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. La façana que antigament devia ser la principal, encarada a llevant, conserva alguns finestrals amb llindes de pedra i un ampit i un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra, al costa esquerra de la façana. Es conserva part de l'arrebossat. La resta de parets tenen un parament poc uniforme (de pedra amb teula i totxos i, en algun sector, tapia) i amb obertures poc remarcables i irregulars. Les ampliacions posteriors han acabat formant un clos tancat, davant l'antiga façana, amb un petit pati i una galeria amb arcades a la banda de llevant, amb balustres de terrissa. Antigament la casa es perllongava cap a la banda de migdia, però la construcció de la via del ferrocarril va escapçar-la. Els cossos adossats a la banda de ponent corresponen a tines. Són 2 edificacions amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, modernament rehabilitats. En total hi havia 9 tines. Encara existeixen però actualment estan soterrades i l'espai s'utilitza com a habitatge i connecta interiorment amb la casa original. També s'aixeca un cos, a l'angle SO en forma de doble torre, més modern, arrebossat. Esta coronada amb petits merlets amb coronament piramidal. La pallissa, situada a tramuntana de la casa, és una construcció de pedra i arrebossada, de planta rectangular allargada, amb coberta a una vessant, actualment rehabilitada com a habitatge.	08178-19	Monistrolet. E. del terme	El mas Bosc apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. El 1705 fou adquirit per Josep Coma Fontanellas, davant el notari manresà Félix Dalmau (document conservat a la casa). En aquesta època el mas era anomenat Mas Bosch de les Dues Cabres, i estava censat pel Senyor Bernat d'Aymerich i Cruilles amb cinc lliures, un parell de gallines per nadal i una quartera d'ordi el dia de Nostra Senyora d'Agost. Durant el segle XVIII la finca s'amplia amb terres que pertanyien al mas Caranyes. El 1722 els Coma també adquiriren el mas de ca l'Alegre. Una nota anecdòtica relacionada amb el mas és la protagonitzada per Amadeu I de Saboia. El 24 de setembre de 1871, en el viatge de retorn per ferrocarril de la seva estada a Manresa, el rei, atret per la bellesa del paisatge, va fer parar el tren en passar per la finca del mas Bosc i allà va menjar-se l'esmorzar que li havien preparat els manresans. La masovera del mas va obsequiar el rei amb fruita i va ser recompensada amb dos cents rals. La cita exacte del diari 'El Manresano' (1.10.1871)de l'època és la següent: El almuerzo que se tenía preparado fue llevado a uno de los coches, y en vez de almorzar en la estación, se hizo parar el tren cuando pasaba por delante de la heredad llamada Mas Bosch, que esta una legua distante de esta Ciudad (Manresa), y allí acampado en el suelo y bajo las sombra de algunos árboles, la regla comitiva despachó el almuerzo. Una muger de la casa del manso, que ofreció a D. Amadeo una cestita de uvas, recibió 200 reales. S'observen dues èpoques molt diferenciades en el conjunt del mas. D'una banda el cos originari de la masia i possiblement la pallissa, que corresponen segurament als segles XVII o XVIII; de l'altra, la resta de construccions adossades, que sembla que pertanyen al segle XIX. Cal inscriure aquesta segona fase en l'apogeu experimentat pel poble basat en l'explotació de la vinya .	41.7305000,1.7439500	395538	4620617		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 10). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. Masia d'origen medieval, assentada en una posició lleugerament elevada. Al nord discorre la riera de Rajadell i al sud la via del ferrocarril, que passa a pocs metres de la masia .Interiorment, la part més destacada de la casa és la cambra amb volta, on es conserva íntegrament un celler amb un molí d'oli (fitxa 121) i una premsa de vi catalana, de gàvia. La cambra, amb fusta, conserva els elements típics d'aquestes activitats: portadores, bocois, dipòsits, canals al terra, etc. A l'interior de la casa es troba una llinda en una porta amb la data gravada 1728 amb un a creu al mig (el num. 2 es dubtós).A l'entorn, al NO de la casa, hi ha un antic pou d'obra, en desús, molt emboscat per esbarzers.Al turó situat a la part de migdia del mas Bosc es troben les obres de canalització de l'aigua que es recollia per al mas. A principis de segle s'hi construí una capelleta dedicada a Sant Isidre. En direcció a la riera de Rajadell, a uns 80m. al NE, es troba el pou i la sínia del Mas Bosch (fitxa 120) i més enllà, les restes d'un antic molí a tocar la riera. A 70 m a l'oest del Mas Bosch hi ha el Pont del Mas Bosch (fitxa 161) , que el ferrocarril va construir a l'entorn de 1850, sobre la via del tren, per connectar el mas amb les seves terres, ja que el traçat de la via n'impedia l'accés.Al Mas Bosc s'hi va habilitar una instal·lació de Turisme Rural, a la pallissa, que actualment (2020) no funciona com a tal.Els propietaris de la casa conserven interessants col·leccions, sobre tot un fons documental relacionat amb la casa i un fons bibliogràfic.	94\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
89592	Tines del Pla de Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-pla-de-sant-pere	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon i Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana.</em> Centre d’Estudis del Bages; Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 328-329.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 252. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p>	XI-XV	Tines envaïdes per la vegetació	<p><span><span><span>Conjunt de dues tines excavades a la roca d’època medieval, emplaçades a l’extrem d’una petita cinglera, uns 400 m al sud-oest de les ruïnes de Sant Pere de l’Alou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cadascuna de les tines ocupa un sector del rocam, que aquí dibuixa un perfil retallat, i consta del seu “follador”. La tina era la cavitat més gran on tenia lloc el procés de fermentació, i el follador o funyador, de menys profunditat, és on es trepitjava el raïm. En aquest cas no hi ha cap canal que comuniqui tines i folladors, o sigui que el most s’havia de trascolar manualment. A les parts baixes de la roca hi trobem les dues boixes per on les tines desguassaven. Una de les boixes compta amb una pica de decantació, en aquesta zona anomenades popularment biots, que servia per filtrar el solatge. L’altra ha estat tapada amb una pedra, segurament per poder aprofitar la tina com a dipòsit.</span></span></span></p>	08141-352	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó	<p><span><span><span>D’aquest conjunt de tines i trulls aquest és l’únic element que ha estat objecte d’una intervenció arqueològica, consistent en uns treballs de neteja que es van fer l’any 1988. En les restes de rebliment s’hi van localitzar ceràmiques dels segles XIV-XVII. Per aquest motiu es féu la datació 'ante quem' d'aquest conjunt, que es situaria a l’època medieval, tot i que probablement va continuar utilitzant-se amb posterioritat. </span></span></span></p>	41.9127300,1.8268600	402710	4640752		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-3.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Tines de la Terra de l’EspinaltAl Pla de Sant Pere hi ha localitzat un destacat jaciment d’època ibèrica i romana i també les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou, així com diversos conjunts de tombes medievals, alguns ja en terme de Viver i Serrateix (Berguedà). Habitualment les tines que hem descrit en aquesta fitxa s’inclouen en les descripcions del jaciment del Pla de Sant Pere. Aquí hem optat per individualitzar-les perquè no tenen cap relació directa amb el jaciment ibero-romà. Molts d’aquests elements vitivinícoles han estat estudiats en el llibre dels germans COROMINES (2017) i, quan és així, com en aquest cas, seguim la denominació que ells proposen (Tines del Pla de Sant Pere). D’altra banda, Maria Estruch en el seu blog les denomina Tines de la Terra de l’Espinalt.Informació facilitada per Maria Estruch	85	47	1.3	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
89070	Tina del Molar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-molar		X-XV	Tina i follador esquedats i esberlats. Actualment les cavitats són plenes de terra i sediments.	<p><span><span><span>Tina excavada a la roca isolada enmig del bosc, probablement d’època medieval. Es troba emplaçada uns 160 m al sud-est de la casa del Molar, en una petita cinglera. Consta de dos forats excavats a l’extrem del rocam. Un és més profund, de forma cilíndrica, i correspon a la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. L’altra cavitat, menys fonda, és l’anomenat “follador” o “funyador”, on es trepitjava el raïm de manera que el líquid resultant queia a la tina. Entre les dues hi ha un petit canaló que les comunica. Ambdues cavitats es troben força malmeses, ja que les vores exteriors, més primes, s’han esquerdat i en bona part esberlat. Probablement per això la boixa per on desguassava la tina actualment no és visible. En una de les roques despreses que es troben a la vora s’hi observa un encaix, possiblement d’alguna premsa o element auxiliar per a l’elaboració del vi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que per la careneta que hi ha uns metres al nord hi passava l’antic camí que es dirigia cap a la Vall de Gitanos, i uns 120 m al sud-oest, en la mateixa beta de roca, hi ha una tomba excavada a la roca (can Riols II, sector est). Així mateix, en un indret proper es troba una altra tina excavada a la roca (tina de Riols).</span></span></span></p>	08141-255	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8598800,1.7393500	395366	4634987		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89070-tina-de-molar-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89070-tina-de-molar-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89070-tina-de-molar-2.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquesta tina era inèdita fins ara, i la donem a conèixer gràcies a la Informació facilitada per Ester Llobet	85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
49327	Tina de ca l'Obradors 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lobradors-2	BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 170. COROMINAS CAMP, Ramon; COROMINAS CAMP, Jaume (2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el via a l'edat mitjana. Centre d'Estudis del Bages; àmbit de Recerques del Berguedà, Manresa; Berga, p. 308-309.	IX-XI	Tina esquerdada i partida	Tina excavada a la roca d'època medieval emplaçada en un serrat entre els masos Obradors i el Puig, prop del torrent de la Roca. El conjunt és format per un una tina i una altra cavitat que els germans Ramon i Jaume COROMINAS (2017: 164) identifiquen com a possible dipòsit d'aigua però que, particularment, considerem que es tractaria del follador (cavitat on es trepitjava el raïm), tal com seria més habitual. Segons expliquen els germans Corominas Camps en el seu llibre de referència dedicat a premses, tines i trulls medievals, aquest tipus d'elements arcaics vinculats amb l'elaboració del vi, molt probablement medievals, es poden considerar els antecessors de les tines modernes, sense follador, que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII i que en l'etapa final es van folrar amb els típics cairons. El conjunt anomenat de ca l'Obradors 2 pels germans Corominas es situa damunt d'un seguit de roques de superfície plana que reposen sobre una esplanada actualment ocupada per bosc de pi. La primera cavitat es troba a la part més alta de la roca i té una forma quadrangular, amb els angles arrodonits. Mesura 105 per 0,90 metres. Tal com hem dit, considerem que es tractaria del follador. A una distància d'un metre hi ha pròpiament la tina, que és de planta més o menys oval. Té un diàmetre mitjà de 1,6 m i una alçada de 1,7. La seva capacitat total seria de 1.400 litres. Actualment, però, la trobem esquerdada i partida en dues meitats. Habitualment tina i follador es troben gairebé junts i el most passa per un forat inferior o bé per decantació cap a la tina, que és on té lloc el procés de fermentació. Però aquest cas particular és lleugerament atípic, ja que ambdós recipients estan més separats i entre l'un i l'altre hi ha un canaló excavat a la roca que discorre per un lateral i desemboca en la tina. En un dels costats per on la roca de la tina s'ha partit hi ha un esvoranc on, a la part baixa, sembla insinuar-se el forat de la boixa, per on s'extreia el vi. Els germans Corominas consideren que aquest tipus de tines excavades a la roca són de cronologia incerta, però molt probablement medievals. En el cas de les tines de ca l'Obradors cal dir que es situen en un indret força especial, amb múltiples elements de cronologia alt-medieval. Efectivament, en el serrat que hi ha rere el mas Obradors hi trobem una altra tina de característiques similars (Tina de ca l'Obradors 1), l'església de Sant Pere de Monistrol (d'origen preromànic i derivada d'un probable monestir de tradició visigòtica), un poblat d'època visigòtica junt a un mas alt-medieval on hi havia una ferreria (jaciment de les Feixes de Monistrol) i una necròpolis de cistes també d'època visigòtica (Necròpolis d'Obradors). Tot això ens indueix a pensar en una cronologia força reculada: potser no d'època visigòtica però sí als inicis de l'època comtal (segles IX-XI). Un altre fet interessant és que entorn de la Tina s'hi poden veure diverses feixes confeccionades amb grans blocs de roca. A pocs metres sembla insinuar-se un possible cobert amb una porta d'accés. Aquest tipus de feixes de pedra gairebé ciclòpia les trobem en tot el serrat al voltant del mas Obradors. No sabem si es tractaria d'elements contemporanis a les tines i a aquest primer conreu de la vinya en època alt-medieval o bé, com semblaria més probable, a l'últim moment d'expansió de la vinya, ja als segles XVIII-XIX.	08090-35	Prop del mas Obradors, al sector oest del terme de Gaià	Les tines de ca l'Obradors 1 i 2, així com la del camp del Miquel, es trobaven cobertes de terra i pràcticament no es reconeixien. Pels volts de 2011, amb motiu de la preparació del llibre 'Gaià, t'estimo', Josep Font i Josep Matamala van entrar en contacte amb els germans Ramon i Jaume Corominas, que estaven treballant en el seu estudi sobre premses, tines i trulls medievals. A partir d'aquí es van poder identificar aquests elements com a tines medievals i es van netejar.	41.9214500,1.8941600	408304	4641646		08090	Gaià	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49327-foto-08090-35-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49327-foto-08090-35-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
50551	Cal Nano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nano	CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 132. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 056).	XIX-XX	Teulades i coberts en estat precari.	Petita masia o casa de pagès aïllada que ha conservat força íntegrament la tipologia originària. És de planta quadrada amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Els murs són de maçoneria, amb pedres cantoneres més o menys escairades. La façana principal està encarada a migdia i consta d'un portal amb llinda i brancals més quatre finestres de mides i disposició irregular, també emmarcades amb llinda i brancals. A la resta de murs les finestres són escasses i de la mateixa tipologia. A l'interior la planta baixa conserva les voltes de pedra. La casa compta amb dos coberts: un de construcció bàsicament moderna, fet amb totxana i maó, que està adossat a ponent, i un altre més gran, fet de pedra, que es troba aïllat a la part de llevant. Aquest havia estat corral i conserva una cisterna.	08098-92	Raval de Coll d'Arboç	Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 132) en època medieval aquest mas era anomenat Bullonis. La següent notícia és la inscripció que consta en una llinda de la casa (1808). En aquesta època s'hi devien fer obres importants, ja que la construcció és força homogènia i té pocs afegits. Tal com indica la inscripció de la llinda, en aquest moment el nom de la casa era mas Alba. A mitjans del segle XX sembla que s'hi van fer obres per adequar els coberts.	41.6765500,1.7943100	399643	4614567		08098	Sant Salvador de Guardiola	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50551-foto-08098-92-3.jpg	Legal	Popular\|Modern\|Medieval\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2021-01-14 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana: '1808 MAS ALBA'.	119\|94\|85\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:43
49541	Cal Mestre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-1	IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 6.	XIX-XX	Teulada renovada, la resta de l'edifici en estat d'abandó	Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en una petita esplanada vora el torrent de Matamala. La casa antiga es troba desocupada i, des de fa uns anís, ha quedat integrada dins el recinte d'una macro-granja. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té coberts adossats a la part posterior i lateral (ponent). La façana principal, encarada vers migdia, ha quedat molt coberta per una mena de porxada amb terrassa; tots aquests elements, senzills i de construcció moderna. Els murs són de pedra i, en part, de tàpia. A la part posterior hi ha una obertura amb tines al seu interior. Els coberts lateral i posterior són obrats amb maó i de construcció recent.	08090-249	Sector oest del terme de Gaià	No coneixem notícies documentals sobre aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. Fins els volts de 1950 hi vivia un masover. A l'entorn de la dècada de 1970 va començar a instal·lar-s'hi la macro-granja que ara hi ha al seu voltant.	41.9296200,1.8883000	407830	4642560		08090	Gaià	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49541-foto-08090-249-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49541-foto-08090-249-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49541-foto-08090-249-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
92827	Sobirana de Ferrans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobirana-de-ferrans	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120-123.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 134-135.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 153.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1972-74). <em>“Esglésies romàniques singulars al Bages”, Ausa, </em>vol. VII, Vic, p. 142-149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 206.</span></span></span></span></p>	XII-XX	Teulada refeta. A la resta de l'edifici hi falta manteniment, li convindria una restauració-rehabilitació.	<p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana (a llevant), la masia de Sobirana de Ferrans (al centre) i la masia del Cortès (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat i força caòtic, ja que entorn de les masies s’hi han anat afegint un bon nombre de coberts que cobreixen en bona part les façanes situades a migdia. A més, el conjunt compta també amb una pallissa independent, situada uns metres al sud junt a una bonica era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia de Sobirana consta d’un cos residencial de planta molt irregular, de tres plantes d’alçada i fruit de múltiples fases d’ampliació, difícils de precisar. La casa de Sobirana s’estén en l’eix que va del sudoest al nordest, tot formant un angle recte amb la casa del Cortès, que segueix l’eix nordoest-sudest, de manera que els careners de les respectives teulades queden perpendiculars, formant una mena de L. La façana principal de Sobirana presenta una distribució d’obertures irregular, amb un gran portal dovellat situat a la dreta i dues finestres emmarcades amb pedra picada i ampits motllurats al nivell del primer pis. Queden rastres d’una altra finestra, ara tapiada, més altres finestretes menors. Així mateix, al nivell de les golfes, que sembla recrescut, hi trobem un tipus de finestres balconeres emmarcades amb maó i amb baranes de fusta que són pròpies ja del segle XIX. El parament és també força irregular i amb diverses refeccions, però la part baixa tendeix a ser de major qualitat, en forma de petits carreus més o menys escairats i disposats en filades. Es conserven clapes de l’arrebossat tradicional de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per llevant trobem un cos més baix, també residencial, que s’adossa a l’església. Té una gran cisterna amb terrassa i un magnífic pou de planta circular que queda adossat a l’exterior i que dóna singularitat a aquesta part davantera. En aquest sector la casa queda tancada per un petit barri o pati amb alguns coberts. A la part posterior trobem altres cossos adossats, també de caràcter residencial.</span></span></span></p>	08018-287	Sector nordoest del terme municipal.	<p><span><span><span><span>En un turó que s’aixeca uns 400 m a l’est de Sobirana s’hi ha identificat una petita necròpolis possiblement d’època visigòtica (Collet del Nado), en la qual s’hi va trobar una sivella corresponent a aquest període. Això suggereix que els masos i l’església de Sobirana podrien tenir un precedent en una hipotètica vil·la de tradició romano-visigòtica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De fet, la Vall de Ferrans devia ser el primer territori repoblat del terme del castell de Balsareny, entorn del segle X. L’indret de la Vall de Ferrans és documentat des de l’any 966 i 967. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran (un nom d’origen germànic), que no ha estat documentat però que hauria donat nom a la vall. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. De fet, es desconeix quina era la seva advocació primitiva, tot i que hi ha una tradició que diu que era dedicada a Santa Maria, però no se’n té cap prova. Al segle XIV ja consta amb l’advocació de sant Domènec. El 1311 com a “Sen Digmenge de Ferrans”, i el 1398 amb la mateixa dedicació llatinitzada: Sancti Dominici de Ferrans. Tanmateix, aquesta advocació no podia ser l’antiga, ja que sant Domènec de Guzmán fou canonitzat el 1221. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas Sobirana, apareix en una relació de masos de l’any 1368 sota el nom genèric de Cases de Ferrans. En aquesta llista també hi consta el mas Mercader, actualment el Cortès. Més tard, l’adjectiu Sobirana al·ludeix a la seva situació en un promontori elevat i en relació a una altra casa, jussana, que no està documentada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època gòtica, tal vegada al segle XIII, l’església va ser allargada amb la construcció d’un cos a ponent coronat amb una torre. Al final del segle XIV, segurament a causa de la davallada de població provocada per la pesta negra, va perdre la categoria de parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny. El nom modern de l’església és Sant Ramon de Sobirana. No se sap des de quan va adquirir aquesta advocació, però devia ser en època força moderna. L’església també havia tingut la dedicació de sant Joan (Carreté, 2010: 134). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Retornant al mas de Sobirana, en el fogatge de 1515 hi consta Francesc Subirana, i en el de 1553 Joan Sobirana. Ja al segle XVIII, en el cadastre de 1775 Joan Sobirana pagava 185 rals i 13 diners pel mas, que tenia 9 jornals i mig de sembra, 2/24 d’hort, 6 entre vinya i mallol de segon any, 60 de bosc i 46 de pastura. La casa es devia ampliar sobretot als segles XVII i XVIII, quan també es devia bastir el cos adossat a llevant que connecta amb l’església. De fet, església i masia van acabar totalment units, fins al punt que, en algun moment, l’església va esdevenir una dependència de treball i al presbiteri de la nau principal s’hi va construir una tina que tancava l’absis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> El 1849 l'església juntament amb el mas Sobirana va passar a ser propietat de la comunitat de Canonges de la Seu de Manresa. L’heretat ja era força gran, i en aquesta època els canonges van adquirir també altres cases situades al sector de llevant, com les Cases Noves i les Cases de Navàs; d’aquesta manera les terres de l’heretat arribaven fins al nucli urbà de Navàs. A partir d’aquest moment el mas Sobirana va quedar a càrrec de masovers. A la segona meitat del segle XX ho eren la família Serra, de Balsareny, i des dels volts de 1970 hi viu un llogater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la dècada de 1970 els canonges de Manresa van promoure la restauració de l’església. Els treballs van consistir en suprimir la tina interior i altres afegitons, refer les cobertes i els paraments de la façana i finestres i construir un nou paviment. El 7 d’octubre de 1979 l’església fou beneïda i restablerta al culte sota la suposada advocació primitiva de Santa Maria. Igual que la resta d’esglésies de Balsareny, l’any 1957 va deixar de dependre del bisbat de Vic per passar al de Solsona.</span></span></span></span></p>	41.8773700,1.8514100	404693	4636799		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-pallissa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-llinda-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-j.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En una finestra de la façana davantera hi ha una inscripció difícil de llegir i una creu circumscrita en una circumferència.Inscripció a la llinda de la pallissa: 1861.	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93200	Barraca del Lledó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-10		XIX-XX	Teulada parcialment esfondrada. Coberta per la vegetació	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada amb coberta feta de lloses. La porta és de llinda plana, revestida amb una xapa metàl·lica. Es troba a la propietat de la masia de Lledó detràs Castell.</span></span></span></p>	08018-369	Sector central del terme municipal. Barri de la Rabeia		41.8740200,1.8837300	407370	4636391		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93200-barraca-lledo-2.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
50566	Cal Colomer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colomer	Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 018).	XVIII-XX	Teulada i tancaments en mal estat, entorn molt abandonat i precari.	Casa adossada a cal Devesà que forma part del nucli del Parrot i que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional. És de planta rectangular amb un cos més petit adossat a migdia. Està construïda en un terreny amb pendent, de manera que la part posterior té més alçada. La coberta és a dues aigües, i consta de planta baixa més un pis. La construcció originària és de pedra però més recentment ha estat sobrealçada amb parets de totxana. A la façana lateral encarada a migdia hi ha els accessos: la porta d'entrada als baixos, constituïda per brancals de pedra i llinda de fusta, es troba sota una terrasseta i, al seu damunt, hi ha la porta d'accés a l'habitatge, junt a una finestra emmarcada per llinda i brancals de pedra. Una de les parts més interessants és la façana de ponent, on hi trobem dues tines cilíndriques, amb restes de l'escala d'accés i una rampa que donen al carreró per on passava l'antic camí. A la façana posterior, a llevant, té un cobert més modern, construït amb totxana, que dona a un pati posterior.	08098-107	Raval del Parrot (nucli)	El raval del Parrot es va originar els anys 1770-1771. Sembla ser que els grans masos de la zona, cal Miralda i el Brunet, no cedien els seus terrenys per fer-hi nous establiments, de manera que les cases del nou barri es van haver de fer en terres del mas Parrot de la Carretera, situat una mica més amunt. Concretament, el propietari d'aquest mas era Josep Llobet, que va ser qui va signar les escriptures cedint peces de terreny, normalment d'un quartà, perquè s'hi edifiquessin les cases. La majoria de les cases pagaven un cens anual en espècies, menys unes poques que havien adquirit la plena propietat. Les primeres inscripcions en algunes llindes de les cases són d'aquests anys: 1770 (cal Devesà), 1771 (cal Vilomara, cal Valentinet). Ja al segle XX, Josep Llobet, pare de l'actual propietari del Parrot, va redimir tots els censos. No tenim cap notícia històrica concreta d'aquesta casa, que devia construir-se a finals del segle XVIII, com la majoria de cases del barri.	41.6675800,1.7738200	397923	4613595		08098	Sant Salvador de Guardiola	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50566-foto-08098-107-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50566-foto-08098-107-2.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-01-14 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|94\|119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:43
49412	Carrer de la Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-vall	BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 199. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 43.1, 43.2, 43.3, 43.4.	XIX-XX	Teulada i estructures interiors parcialment esfondrades. Estat d'abandó	Petit nucli que forma un carrer o raval pagès amb quatre cases, actualment en estat d'abandó, gairebé en ruïna. Es troba emplaçat dins la propietat del mas de la Vall de Vilaramó, en un altiplà sobre la vall formada pel torrent de cal Cisteller i prop del camí que va cap al mas principal. El nom tradicional de les quatre cases (de dreta a esquerra) és cal Patafi, cal Patafi-2, cal Ramon i cal Músic. Consta d'una sola edificació, de planta rectangular i amb planta baixa més un pis i golfes. Les quatre cases estan adossades entre mitgeres, i totes segueixen un model o tipologia idèntica, molt representativa d'una casa pagesa popular de finals del segle XIX. Les façanes principals, perfectament alineades, estan encarades cap a migdia. Enfront tenen una extensa esplanada o era. La composició de les façanes és totalment regular i s'estructura en base a dos eixos d'obertures per a cada casa. A l'esquerra hi ha el portal, rematat amb arc escarser i, al damunt, un balconet. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i totes les obertures són emmarcades amb maó. Excepte cal Patafi, que té dos ampits de finestra de pedra. La façana posterior de l'edificació és lleugerament més irregular (en un cas hi ha una comuna adossada), però segueix una forma semblant en les diferents cases. A pocs metres, cada casa tenia al seu darrera uns coberts, que ara es troben en ruïna. A l'interior les diferents cases també segueixen un esquema molt similar, però no idèntic. Als baixos solen tenir un estable i una llar de foc, que es troba sempre a la dreta. Al primer pis hi ha la part residencial. Cal dir que les dues cases de cal Patafi estan comunicades interiorment. La última casa (cal Músic ) és la que ha sofert més reformes en els darrers anys. En aquest cas s'ha refet el mur lateral (a ponent) amb maó. Uns 50 m al nord, al costat del camí, hi ha la instal·lació d'una antiga bàscula, amb la plataforma corresponent per a pesar els camions i una petita cabina de control, obrada amb maó. En general, el Carrer de la Vall constitueix un exemple interessant d'establiment pagès molt característic de la segona meitat del segle XIX. Amb el valor afegit que ha conservat la tipologia i els volums originaris, pràcticament sense modificacions posteriors.	08090-120	Sector nord-est del terme de Gaià	Originàriament aquest lloc s'anomenava la Coma de Santa Margarita. Les cases es van començar a construir a l'últim quart del segle XIX. Primer s'hauria construït isolada la casa anomenada cal Patafi (la de la dreta). Després s'hi van afegir de cop les altres tres: cal Patafi-2, cal Ramon i cal Músic (BADIA, 2016: 199). Les cases es troben en la propietat de la Vall de Vilaramó, que és el gran mas d'aquesta zona, d'aquí el nom de Carrer de la Vall. Els habitants de les cases eren parcers que conreaven les terres d'aquest mas com i residien a les cases com a masovers. Aquest raval va estar habitat fins els volts de 1950, quan es va intensificar el procés de despoblament de les zones rurals. En els darrers anys hi vivien tres famílies, entre elles la de Francisco Riera (a cal Patafi).	41.9559900,1.9432300	412420	4645430		08090	Gaià	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49412-foto-08090-120-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49412-foto-08090-120-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49412-foto-08090-120-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Montserrat Vall de Vilaramó	119\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
49325	Cal Francisco	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco-0	IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 2	XIX-XX	Teulada i altres parts en estat precari	Casa de pagès de dimensions modestes, construïda molt probablement el 1859 i emplaçada a la part alta de l'altiplà que s'estén entorn de la masia de Matamala, junt a un conjunt de casetes de característiques i època similars. Consta del cos residencial, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), que té un cos adossat a la part posterior. Igual com succeeix amb cal Simó, inicialment la casa era més petita i ha estat eixamplada pels dos costats, ja en un moment antic. La façana principal, encarada vers migdia, tenia un portal a l'esquerra i dues finestres al nivell superior, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte una que ha estat reparada. Fruit de les ampliacions s'hi han afegit altres obertures de menor qualitat. La resta de façanes pràcticament no té obertures. Els murs són de maçoneria i conserven parcialment l'arrebossat tradicional. En algun punt el parament s'ha refet amb totxo. El cos posterior té adossada una tina cilíndrica. A l'interior la casa conserva la llar de foc originària. Els sostres són de llates i rajoles ceràmiques. La casa tenia un forn, que actualment està ensorrat.	08090-33	Sector oest del terme de Gaià	El gran apogeu de la vinya a la primera meitat del segle XIX va propiciar el sorgiment d'aquest petit nucli de casetes. Es van establir en terres de Matamala, que era el mas principal d'aquesta zona. Li pagaven un cens per treballar les vinyes, més el contracte de parceria habitual, que era d'un quart dels fruits. Per les cases, en canvi, sembla que no pagaven res. Segons les inscripcions de les llindes, cal Simó de Matamala va ser construïda l'any 1856 i cal Francisco el 1859. Cal Correu no té cap data, però probablement es situaria entorn d'aquests anys. Sobre cal Rossinyol, cal Jan i cal Seba, que es troben en emplaçaments més dispersos, no tenim cap notícia sobre el seu any de construcció. Podrien ser d'aquesta mateixa època però no descartem un origen anterior. Pel que fa específicament a cal Francisco, fins a la dècada de 1940 hi vivia una família que eren coneguts amb el sobrenom de Francisquet. En aquests anys van marxar a viure a Navàs, on van establir-se com a vinaters en una botiga molt popular que està en actiu.	41.9377400,1.9024800	409017	4643446	1859	08090	Gaià	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49325-foto-08090-33-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49325-foto-08090-33-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49325-foto-08090-33-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		A la llinda del portal: 1[8]59Informació facilitada per Josep Burillo	119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
60460	Vilaseca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca-0		XVIII	Teulada ensorrada, en estat ruïnós.	<p>Casa de planta baixa i dos pisos i teulada a dues aigües. Conserva l'eixida al sud i es noten clarament les diferents ampliacions que s'han anat fent</p>	08191-125	Serrasanç	<p>La casa és documentada des del segle XVIII</p>	41.8677400,1.9167100	410098	4635659		08191	Sallent	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60460-foto-08191-125-2.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-30 00:00:00	Lluís Len / Jaume Perarnau			94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
38518	Mina de Malla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-malla		XVIII-XIX	Temporalment no raja.	Registre de mina pel qual rajava aigua per un broc que sobresurt de la façana. El bancal és de paredat i la volta de maó pla. Porta d'entrada de fusta, de llinda recta; però restava tancada amb cadenat. Hi ha sectors que s'han arrebossat per evitar el seu deteriorament. La volta està al descobert externament en uns 2,5 metres fins que s'interna en el sòl, degut al desnivell del terreny.	08010-169	La Malla		41.7933700,1.9601100	413600	4627357		08010	Artés	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta mina porta l'aigua a la casa de Malla, però ara no raja.	98\|94	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
89759	Cal Gemilà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gemila	<p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-164. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 05(37).CA.</span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Taques d'humitat, cossos annexos en estat d'abandó, interior en males condicions.	<p><span><span><span>Casa de pagès o petit mas que es troba al nucli de Sant Cugat del Racó, a l’est de l’església i la Rectoria. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis), que té adossat un cos molt estret i ample a l’angle nord-est i un altre de més recent construcció situat al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos originari (possiblement del segle XVIII) ha quedat poc visible perquè la façana principal s’ha arrebossat amb ciment. Tot i això, la porta conserva la llinda i els brancals de pedra carejada. El cos adossat al nord és probablement obra del segle XIX, i es caracteritza per les obertures emmarcades parcialment amb maó. A l’angle nord–oest té un pou i una cisterna. Finalment, el cos de migdia, que es devia construir ja a la segona meitat del segle XX, es caracteritza per una terrassa que serveix d’accés a la planta superior i per dos amplis finestrals que s’obren en forma d’arc de mig punt a la cara sud.</span></span></span></p>	08141-456	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span><span>L’església de Sant Cugat de Salou ja existia al segle X. Era una possessió del monestir de Ripoll i ho va continuar sent en els segles posteriors. Era parròquia i, segons Josep M. Badia, constituïa una senyoria o demarcació independent del castell de Castelladral. Malgrat les possibles rivalitats inicials amb l’església veïna de Santa Maria de les Esglésies, que en un principi depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el cert és que el 1580 les Esglésies ja consta com a annexa de Sant Cugat i formant part de la mateixa parròquia. L’any 1774 el bisbe de Solsona va firmar una concòrdia amb l’abat del monestir de Ripoll, per la qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835, amb la desamortització dels béns de l’Església, va passar a ser administrada pel bisbat de Vic, i el 1874 es va agregar definitivament al de Solsona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La parròquia de Sant Cugat era poblada sobretot per masos dispersos. En un llevador de censos del monestir de Serrateix de 1370 hi consten, entre altres, alguns masos de la parròquia de Sant Cugat, com són l’Alzina (“Sotsina”-1312) i la masia de l’Espinalt (“Llorens” 1362). En el cadastre de 1746 a la parròquia hi consten vuit propietaris de masos. Els més destacats eren les Esglésies, Sallés i el Soler. A més, al voltant de l’església de Sant Cugat s’hi concentraven dues o tres cases que constituïen un petit nucli, el qual sabem que ja existia al segle XVIII. Són can Salou, de la qual coneixem referències de principis del segle XVIII, la Rectoria, que conserva una llinda del 1714, i cal Gemilà,</span> també documentada en aquesta època (BADIA, 1988: 164). Cal dir que la parròquia posseïa cal Mas i cal Gemilà, que era una casa sense terres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a cal Gemilà més en concret, poca cosa hi podem afegir. Sabem que va estar habitada per masovers fins els volts de 2005 i posteriorment va quedar desocupada. Sembla que el bisbat té intenció de rehabilitar-la.</span></span></span></p>	41.8975000,1.8132800	401560	4639077		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-4.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada pel llogater de can Salou	98\|119\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
89719	Fàbrica Ca la Mecànica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-ca-la-mecanica	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 27.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat i lleguers despreniments al revestiment exterior.	<p><span><span><span>Nau industrial aixecada a la dècada de 1920 com a petita fàbrica tèxtil i emplaçada en una cantonada del Passeig Ramon Vall. Es tracta d’una construcció funcional, de planta rectangular i desenvolupada tan sols en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna al Passeig s’ordena a partir de tres obertures de proporcions verticals i queda coronada per un frontó i acroteri que sobresurt a la part central. La façana sud presenta set finestrals de tipus fabril, idèntics als de l’altra façana, els quals queden intercalats per tres grans portalades. Els paraments de l’edifici són revestits amb un aplacat que simula carreus encoixinats, mentre que els finestrals són obrats amb fusteria de morter i peces de vidre.</span></span></span></p>	08141-416	Passeig Ramon Vall, 48. Navàs	<p><span><span><span>A inicis del segle XX s’instaura la primera fàbrica tèxtil a Navàs: la fàbrica de cal Forcada (1901). No és fins l’any 1913 que s’hi instal·la una nova industria: la serradora Victori i Companyia. Quatre anys més tard va aparèixer la primera fàbrica de teixits i dues indústries auxiliars del tèxtil, una de corrons per a filar i l’altra de laca colorant. Totes van ser muntades per navassencs i, a excepció de la darrera, duraren poc temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1920 Navàs conegué una forta expansió industrial quan, al llarg del decenni, es van arribar a muntar unes quinze fàbriques de teixits de cotó. Eren petites, amb cinc o sis telers, i per això van tenir una curta existència. El període més esplendorós va ser entre els anys 1923 i 1930. Hi havia de 7 a 10 indústries, de les quals sis funcionaven contínuament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una d’aquestes petites fàbriques es trobava a la nau de Ca la Mecànica, la qual va tenir més tard l'ús de taller mecànic d'on prové el seu nom. </span></span></span></p>	41.9006500,1.8777000	406909	4639355		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89719-ca-la-mecanica-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
89721	Cal Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvador-2	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 28.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat i brutícia.	<p><span><span><span>Nau industrial aixecada a principis del segle XX que, per la seva composició acurada i el bon treball en l’obra de maó, singularitza un xamfrà al nucli urbà de Navàs, parcialment entre mitgeres. Es tracta d’una construcció funcional però amb alguns detalls que vagament l’acosten a l’estètica modernista. És un edifici en tester, de planta trapezial i desenvolupat tan sols en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana oest, que serveix de tester, ve marcada per un eix central amb un gran portal rematat amb arc escarser sobre arestes esgraonades i una finestra superior, ambdues obertures actualment tapiades. I també per un acroteri escalonat ornamentat amb un ràfec d’influència modernista format per diferents línies de maó i petites mènsules superiors. Aquest ràfec continua a la façana sud, que dóna al carrer de Sant Genís. Aquí la composició planteja dos portals simètrics idèntics al principal i separats per una porta estreta. La façana est reprodueix la del tester però amb frontó triangular en lloc de l’acroteri.</span></span></span></p>	08141-418	Carrer de Sant Genís, 33. Navàs	<p><span><span><span>D’aquesta nau industrial no en coneixem gaires notícies. Tan sols podem dir que es tracta d’una construcció de principis del segle XX que va servir de magatzem de vins.</span></span></span></p>	41.8987800,1.8802400	407117	4639144		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89721-cal-salvador-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89721-cal-salvador-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
89728	Col·legi Sant Josep	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-sant-josep	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 174. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 58-60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Anònim (2015). “El col·legi Sant Josep de Navàs celebra 90 anys”, <em>Regió7</em> (30/03/2015).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat als edificis auxiliars amb despreniments del revestiment exterior	<p><span><span><span>Edifici del Col·legi Sant Josep, que ocupa una illa de cases de l’eixample al sector oest del nucli urbà. Consta d’un conjunt d’edificacions modernes al sector de ponent (de la dècada de 1960 i que adopten una planta en forma de U), més l’edifici de l’antic convent i un cos auxiliar (aixecats als anys 1920 i situats a llevant) amb una amplia zona de patis entremig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici central és format per diferents volums que tramen un complex de nivells i espais diversificats, seguint un disseny arquitectònic modern força reeixit. Les façanes nord i oest es caracteritzen per una retícula de panells d’obra calada o gelosies que protegeixen les obertures interiors. La façana principal compta amb una escalinata que salva el desnivell del terreny entremig d’una petita zona amb jardí. L’entrada principal és una gran portalada vidriada, i la resta d’obertures responen a l’ús interior de l’edifici. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc i color terrós, a excepció de la planta baixa de la gelosia, resolta a maó vist.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part antiga, l’edifici del primer convent (situat a l’angle sud-est) consisteix en un pavelló de planta rectangular i d’una sola planta, amb una composició que es desenvolupa a partir de finestrals uniformes i regulars protegits per baranes de ferro. En la façana sud hi trobem el portal, avui tapiat. Els paraments són coberta amb un revestiment molt característic d’aquesta època que simula carreus encoixinats. Una mica més al nord hi ha un cos auxiliar aixecat també als anys 1920 i que segueix la mateixa pauta arquitectònica, amb un ritme de finestres enreixades i el mateix tipus d’aplacat.</span></span></span></p>	08141-425	Carretera de Viver, 20. Navàs	<p><span><span><span>Les germanes carmelites Missioneres Descalces es van establir a Navàs per assistir en dues necessitats del poble: l’ensenyament dels més petits i l’atenció dels malalts. El 19 de març de 1925 van inaugurar el seu convent, situat a la carretera de Viver. L’any 1927 se’n va fer una ampliació que arribava més amunt pel carrer Santa Eulàlia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1960 es va fer una nova ampliació destinada a convent i un nou col·legi que ampliava considerablement la capacitat del centre. Són els edificis que ocupen el sector oest. També es va decidir preparar les noies per al batxillerat. Un primer projecte és del 1962, a càrrec de l’arquitecte Alexandre Tintoré. Però l’any 1963 Antoni Serrahima va realitzar un nou projecte i el setembre s’iniciaren les obres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2004 les germanes van traspassar la titularitat del centre a la Fundació Escola Diocesana de Navàs. L’any 2015 el col·legi va celebrar els 90 anys. Un dels actes centrals va ser la conferència que va impartir l’historiador Josep Maria Badia, que havia estat professor del col·legi.</span></span></span></p>	41.9003300,1.8760000	406767	4639321	1925, 1927, 1963	08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-convent-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-cossos-auxiliars-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Cultural			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Antoni Serrahima (arquitecte ampliació 1963)		98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
89720	Fàbrica Prat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-prat	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 26.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat	<p><span><span><span>Nau industrial aixecada a principis de segle XX i emplaçada en una cantonada del Passeig Ramon Vall, parcialment entre mitgeres. Es tracta d’una construcció funcional de tipus fabril que es caracteritza per l’ús de maó vist. És de planta rectangular, amb un annex posterior, i es desenvolupa tan sols en planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna al Passeig té una composició asimètrica, amb un portal més ampli a l’esquerra i dos de més estrets a la dreta. Es caracteritza per un frontó-acroteri escalonat i coronat per una petita cornisa. La façana nord, que dóna al carrer de la Indústria, presenta una sèrie de set finestrals més un portal a l’extrem. Totes les obertures són ornamentades amb un recrescut de maó a manera de trencaaigües. Tenen un ampit inclinat i reixes de ferro.</span></span></span></p>	08141-417	Passeig Ramon Vall, 46. Navàs	<p><span><span><span>A inicis del segle XX s’instaura la primera fàbrica tèxtil a Navàs: la fàbrica de cal Forcada (1901). No és fins l’any 1913 que s’hi instal·la una nova industria: la serradora Victori i Companyia. Quatre anys més tard va aparèixer la primera fàbrica de teixits i dues indústries auxiliars del tèxtil, una de corrons per a filar i l’altra de laca colorant. Totes van ser muntades per navassencs i, a excepció de la darrera, duraren poc temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1920 Navàs conegué una forta expansió industrial quan, al llarg del decenni, es van arribar a muntar unes quinze fàbriques de teixits de cotó. Eren petites, amb cinc o sis telers, i per això van tenir una curta existència. El període més esplendorós va ser entre els anys 1923 i 1930. Hi havia de 7 a 10 indústries, de les quals sis funcionaven contínuament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una d’aquestes petites indústries era la Fàbrica Prat, que originalment havia estat construïda com a magatzem de productes d'obra fets a un forn. </span></span></span></p>	41.9004700,1.8777300	406911	4639335		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89720-fabrica-prat-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
67252	Refugi de la Guerra Civil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil	<p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p>	XX	Tapiat i sense us.	<p>Anant cap al poble, i en el vessant esquerre, a sobre d'aquest torrent, prop de la pujada pel camí vell de Santa Anna, encara es conserva un refugi de la Guerra Civil del 1936-39. Es troba excavat a la roca, que en aquest punt és molt vertical. Actualment, l'entrada es troba tapiada per la qual cosa, és impossible de veure'n l'interior.</p>	08274-209	Al final del carrer Sant Antoni Maria Claret, a l'inici de la pujada al Poble Vell	<p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p>	41.8339100,1.7530000	396457	4632087		08274	Súria	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151409.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús			Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:57
46420	Barraca de vinya camí de Cal Nofre II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-ii	AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa.	XVIII-XX	Tant les parets com el sostre s'ensorren	Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a l'extrem d'un camp. Les lloses dels murs, que són de mides variades, es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís, en part perdut, que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Al caramull trobem una llosa de grans dimensions que, probablement, ha estat afegida posteriorment per cobrir el desgast de la volta. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís.	08062-8	Camí de Cal Nofre, a mà dreta	El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.	41.8248300,1.8305900	402886	4630989		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
45709	Font de la Perera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-perera	http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/la-font-de-la-perera		Tant la font com la bassa, completament engolides per la vegetació	Font situada a la part alta del torrent de cal Cileta, que en aquest indret pren el nom del mas més important, el Prat. La font juntament amb una bassa estan situats en el marge del torrent, actualment completament emboscat. L'accés es fa a partir d'un caminoi que entra cap el torrent des del carrer de les Agudes, al veïnat de Sant Cristòfol, abans d'entrar al Parc Natural de Montserrat pel camí de Santa Cecília. Resseguint el torrent, s'arriba a una petita plana al peu del turó de Comellats, per la banda d'obaga. Allí es poden observar tres blocs molt ben retallats de pedra. La font està al darrera mateix, completament engolida per l'heura. La bassa, ho fa amb roldor de tres metres d'alçada. Sembla que més modernament s'hi havia construït una petita caseta, tal vegada de pou i una bassa quadrangular feta de maó.	08053-612	Torrent de cal Cileta	Les aigües de la bassa servien per regar l'hort de la Perera, conegut també com l'hort de cal Xic del Prat.	41.6286300,1.8149700	401289	4609223		08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45709-foto-08053-612-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús				2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
59594	Barraca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-60	RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XIX	Tant la barraca com la bassa estan en molt bon estat. Cal però una desbrossada de l'entorn immediat.	Barraca de pedra seca situada en el vessant conegut com a Solella de les Monges, per sobre de la llera dreta de la riera de la Casa Nova de Sant Jaume. Està construïda en la interjecció interior de dos murs, en un punt on hi ha un amuntegament de rocs de grans dimensions, envoltats de bardissar. S'hi accedeix des de la riera mateix, enfilant-se a la feixa des de la llera dreta, per entremig de rocs caiguts i arrossegats pels aiguats. És una construcció de planta circular de 2,8 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. El cobriment de terra de la coberta encara es manté, tot i que la manca de manteniment fa que vagi caient degut a l'erosió provocada per la pluja i el vent. Les lloses del voladís es conserven en molt bon estat. El gruix dels murs és de 50 cm. Els brancals o muntants són rectes, amb una sola llinda plana. Te marxapeus de pedra. La porta mesura 1,50 metres d'alçada per 1,05 metres d'amplada. Conserva la portella de fusta i una anella de tancament collada al brancal amb morter de calç. A la façana exterior s'observa que ha patit una restauració o consolidació dels brancals, amb un arrebossat de morter de calç i ciment en alguns indrets. Al seu interior es pot apreciar el domini de la tècnica constructiva, amb l'aprofitament d'un dels rocs com a corona natural. Té dos tinells sobreposats i no disposa de cap obertura a mena d'espitllera. A ma dreta de la façana, quasi imperceptible degut a l'herbassar que hi creix, hi ha un muret de pedra d'uns seixanta centímetres d'alçada que fa funció de banc. Resseguint aquest mur, a sota mateix hi ha un dipòsit o bassa de planta rectangular de dos metres per 4,10 de costat (mides preses a l'interior) i 80 cm a un metre de fondària, amb un pedrís de 45 cm d'amplada, que recollia l'aigua procedent de les canals obertes entre els bancals. Està fet de pedra seca i arrebossat per a la seva impermeabilització. Pel costat de la riera li està creixent una heura que si no es talla el colgarà totalment. La barraca està orientada al sud-est. La barraca i la bassa formen part d'un espai marjat, on s'aprofita la roca natural del terreny i estretes baumes que alternen amb murets, rampes i escales volades transformant un terreny pedregós amb fort pendent en un paisatge totalment integrat i productiu (ametller i olivera) que no perjudica el territori i amb un nul impacte ambiental.	08182-196	Riera de la Casa Nova	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.6970500,1.8859400	407299	4616740		08182	El Pont de Vilomara i Rocafort	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59594-foto-08182-196-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59594-foto-08182-196-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59594-foto-08182-196-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch		Aquesta barraca no consta a l'inventari del web de l'Observatori del Paisatge.	119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
67660	Tina Llobregat / Tres Salts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-llobregat-tres-salts	<p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p>	XVIII-XX	Tant l'estructura com l'entorn es troben en perfectes condicions. Ha estat reformada recentment.	<p>Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca totalment reformats. La part inferior dels murs de la tina és feta amb pedra amorterada i forma l'estructura per al suport del dipòsit. L'interior del dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades; la seva obertura superior, on es recolzaria el brescat, es presenta tapat amb peces ceràmiques amorterades i, al centre, hi ha un orifici de forma rectangular de 60 cm per 80 cm. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió i s'hi localitza una finestra i l'entrada a la tina. L'entrada és feta amb ambdós muntants verticals sobre els quals es recolza la llinda. Sobre els murs hi ha una filada de pedres més planeres que constitueix el voladís. La coberta està feta amb el mètode d'aproximació de filades. El desnivell per accedir a la tina és resolt amb una rampa feta amb pedra i coberta amb sorra. La construcció ha estat feta amb carreus de diferent mida; i el seu estat de conservació és molt bo, doncs com hem dit, ha estat reformada recentment. Planta: circular Orientació: Nord Porta (alçada x amplada): 138 cm x 78 cm Diàmetre interior: 225 cm Alçada del dipòsit: 320 cm Volum en litres: 12.720 Gruix de les parets: 57 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: bé Conservació del sostre: bé Conservació de les rajoles: bé AADD (2005:156)</p>	08277-9	Pista forestal Viladordis-Talamanca km 4, 08279 Talamanca	<p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p>	41.7244200,1.8778700	406667	4619788		08277	Talamanca	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67660-foto-08277-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67660-foto-08277-9-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Agricultura	2020-10-07 00:00:00	Quim Serdà Manau			98	47	1.3	1767	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:57
45498	Dipòsit de vinya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-vinya		XVIII-XIX	Tant el dipòsit com la barraca estan en un estat de conservació excepcional. Caldria netejar la zona i habilitar-ho per poder posar al descobert aquest ric patrimoni.	Dipòsit que es localitza per sobre d'una barraca de pedra seca ubicada al nord del raval de les Comes, en el vessant d'obaga del turó del Cellers, que baixa fins al torrent de les Pasteres. Per accedir-hi cal pujar des de cal Miquel o bé, pel Cellers, en terme de Rellinars. Un cop al capdamunt d'un turó de gairebé 328 metres, rocallós i erm, cal obrir-se pas cap el bosc. El pou o dipòsit està construït a l'alçada del pi que queda per sobre mateix de la barraca, a la seva mà esquerra, a quatre metres distant de la construcció. Es tracta d'una estructura de planta quadrangular, adossada al marge. Mesura 1 metre de costat per uns 0,80 metres de fondària. El dipòsit està excavat a la roca i reforçat pels quatre costats amb murs de pedra d'una amplada de quaranta centímetres, que segueixen el desnivell del terreny. L'interior està arrebossat amb morter de calç. Per sobre, també s'ha localitzat un rasot, construït amb pedra, que baixava aprofitant l'orografia del terreny i canalitzava les aigües pluvials fins al dipòsit. Està recobert per la vegetació.	08053-401	Carena del Cellers	Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o bé que una bèstia caigui dins, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia.	41.6475700,1.8888000	407466	4611244		08053	Castellbell i el Vilar	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45498-foto-08053-401-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45498-foto-08053-401-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45498-foto-08053-401-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch		L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica.Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca.	98\|119\|94	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:38
80795	Bassa de la Calçada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada	<p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p>		Tan sols resten fragments d'estructures.	<p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p>	08139-73	Coll d'Eres	<p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p>	41.6669200,2.0034300	417037	4613275		08139	Mura	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg	Inexistent	Medieval\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús				2020-09-28 00:00:00	Cortés Elía, Mª del Agua		Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.	85\|81	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
46602	Molí de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-1	AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.		Tan sols es manté la bassa.	Seguint la riera del Tordell, davant dels colomars de la Vila d'Argençola, hi ha les restes del que havia estat un molí hidràulic. Constitueix una estructura rectangular, amb forma de bassa, que ocupa un tram de la riera on l'aigua queda retinguda. El primer mur que trobem és el que facilita el salt d'aigua que permetria impulsar la roda que transformarà aquesta energia en energia motriu. De la roda no en queden restes, com tampoc de cap element associat al molí.	08062-190	Argençola		41.8581700,1.7916100	399701	4634735		08062	Castellnou de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
79247	Tombes de l'aeròdrom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom	<p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p>	VI-XVIII	Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes.	<p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p>	08213-42	Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages)		41.7577200,1.8655700	405693	4623499		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2020-10-01 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			87\|85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
59563	Aljub	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-4		XIX-XX	Tan l'interior com l'exterior es troben en prou bon estat de conservació, tot i estar en desús. Però cal fer una neteja de tota la vegetació arbòria morta que li ha caigut al damunt i de les bardisses que estan creixent al seu voltant.	Aljub retallat parcialment a la roca, i excavat en el marge, en una feixa estreta, a la llera dreta del Torrent de Can Serra. És de planta mixta, amb una base quadrada que mesura un metre de costat per un de fondària. Les parets estan arrebossades. La coberta és de lloses per aproximació de filades. La boca orientada al sud-oest, mesura 60 cm d'alçada per 60 cm d'amplada. Té un pedrís per posar la galleda o recipient per extreure l'aigua, de 40 cm de fondària per 60 cm d'amplada. Té un graó de pedra senzill, col·locat al davant de l'obertura, per accedir amb més facilitat a l'aigua.	08182-165	Can Serra - Rocafort	Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.	41.7208800,1.9350700	411420	4619334		08182	El Pont de Vilomara i Rocafort	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59563-foto-08182-165-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59563-foto-08182-165-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59563-foto-08182-165-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch			119\|98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
59429	Barraca de vinya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-51	RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.	XIX	Tan l'interior com l'entorn de la barraca està plena de bidons de plàstic.	Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt d'uns bancals sembrats d'oliveres i ametllers. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca i adossada al marge. La planta és circular, de 2,05 metres de diàmetre interior. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb la clau de volta visible. Ha patit algun despreniment a nivell del voladís exterior. El cobriment és de terra amb pedruscall amb poca presència de crespinells (plantes crasses incloses al gènere Sedum). El caramull no és visible. El gruix dels murs és de 0,60 metres. L'entrada és de llinda plana i presenta una obertura trapezoïdal que mesura 1,30 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. En el brancal dret es conserven les dues frontisses de ferro que aguantaven la porta de fusta. Al seu interior hi ha tres tinells (40 x 30 cm). Destaca el gravat de la llinda, fortament erosionat (1865?) i al costat dret dues lletres, una creu i dues lletres més. Per accedir-hi cal pujar tres graons de pedra. Està orientada a llevant.	08182-31	Turó de la Catric-catrac	La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.	41.7024400,1.8794100	406764	4617346		08182	El Pont de Vilomara i Rocafort	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59429-foto-08182-31-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59429-foto-08182-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59429-foto-08182-31-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch		Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3019.	119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
84367	Barraca de Cal Paleta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-paleta	<p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p>	XIX	S’observen perforacions a la coberta	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada </span></span></span><span><span><span>construïda amb la tècnica de pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec. A l’interior, a la banda dreta, conserva una llar </span></span></span><span><span><span>de foc i xemeneia. </span></span></span></p>	08059-5	Plana de les Vaques, al nord oest de Can Paleta	<p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p>	41.6613800,1.6605000	388478	4613047		08059	Castellfollit del Boix	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84367-img20200519184720.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84367-img20200519184904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/84367-img20200519184956.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-05 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura SCP.			119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
86942	Barraca de Vimaguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vimaguera	<p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p>	XIX-XX	S’ha reparat un enderroc i s’ha afegit terra a la coberta	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,10 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda plana de pedra orinetat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula coronada amb un caramull i amb arena i restes de vegetació per l’exterior. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></p>	08059-79	Racó de la Vimaguera. Sud de Maians	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p>	41.6248100,1.6880000	390706	4608952		08059	Castellfollit del Boix	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86942-img20200603154513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86942-img20200603154531.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86942-img20200603154550.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-09-23 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
80547	Jaciments fòssils zona Cornet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-cornet	<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p>		Són difícils d'observar.	<p>A la zona dels entorn del mas Cornet tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Pedrera de Montlleó: jaciment a 2,2km al nord-oest del nucli. Base de lutites grogues amb Chlamys biarritzensis, a sobre margues grises amb abundants coralls. -Camí de Cornet a la pedrera de Montlleó: a 2,3km al nord-oest del nucli, geològicament situat a les capes de calcàries grises coral·lines, pertany al complex de Sant Llorenç del Munt. Conté Modiolus modioloides, Chlamys biarritzenses, Spondylus cisalpinus, Hyotissa martinsi. -Riera de Cornet: jaciment a 2km al nord-oest del nucli. Es troba al nivell deels gresos del jaciment Mas Planoi-Santa Margarida. Són abundants els briozous i equinoideus. Conté valves de Lentipecten corneus.</p>	08061-118	Entorn Mas Cornet	<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p>	41.6867700,1.8275600	402426	4615664		08061	Castellgalí	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic				2020-09-17 00:00:00	Cortés Elía, Maria del Agua				2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
80548	Jaciments fòssils zona de Santa Margarida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-de-santa-margarida	<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p>		Són difícils d'observar.	<p>A la zona dels entorn de l'església de Santa Margarida hi tenim una zona d'afloraments fòssils. El jaciment està situat a 1,5km a l'est de l'església. Conté abundants discocyclines amb valves de Chlamys biarritzensis.</p>	08061-119	Entorn de Santa Margarida	<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el qual hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p>	41.6753200,1.8203200	401806	4614401		08061	Castellgalí	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic				2020-09-17 00:00:00	Cortés Elía, Maria del Agua				2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
80520	Jaciments fòssils zona del mas Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-pla	<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p>		Són difícilment observables.	<p>Al terme de Castellgalí hi ha diferents tipus de jaciments fòssils. Aquest jaciment es troba a 1km a l'Est del nucli, als entorns del mas Pla. És una zona d'arenisques i lutites grises, conté Spondylus cisalpinus.</p>	08061-91	Entorn Mas Pla.	<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limonites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p>	41.6726900,1.8459700	403937	4614080		08061	Castellgalí	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic				2020-09-17 00:00:00	Cortés Elía, Maria del Agua				2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
80546	Jaciments fòssils zona del mas Planoi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-planoi	<p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p>		Són difícilment observables.	<p>A la zona dels entorn del mas Planoi tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Dipòsit d'aigua Mas Planoi: jaciment a 1km a l'Oest del nucli. En una columna estratigràfica es van reconèixer una base de lutites grogues amb nòduls limonitzats, a sobre un banc de 3,3m de caliça coralina (boundstones) molt abundants, amb colònies de coralls. Conté Spondylus cisalpinus i Hyotissa martinsi. Formen part del complex de Sant Llorenç del Munt. -Urbanització Mas Planoi-Santa Margarida: jaciment a 1,5km a l'oest del nucli i segueix cap al nord pel camí del Telló. Té una base de lutites carbonatades, a sobre una capa d'arenisca groga amb valves de Hyotissa martinsi, a sobre un banc de 4m de caliça coralina amb exemplars de Hyotissa martinsi i colònies de Cyathoseris castroi.</p>	08061-117	Zona mas Planoi	<p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p>	41.6723300,1.8365700	403154	4614050		08061	Castellgalí	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic				2020-09-17 00:00:00	Cortés Elía, Maria del Agua				2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:42
79238	Granja can Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-riera	<p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY E (1984) Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa</p>	VI-I aC	Superficial i sense excavar	<p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu a l'entorn de la granja de Can Riera, al peu del turó de sant Marc, al terme de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un conjunt identificat com a lloc d'habitació sense estructures i a l'aire lliure. Es tracta d'un jaciment on es recullen fragments de ceràmica d'època ibèrica en superfície, així com algun fragment de campaniana.</p>	08213-33	La Vall dels Horts,(08272 Sant Fruitós de Bages)	<p>El jaciment fou descobert amb motiu d'una recerca menada l'any 1986 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya al recorregut que havia de seguir l'autopista Terrassa- Manresa i dirigida per Josep M. Defaus i Eduard Sánchez.</p>	41.7457600,1.8800800	406882	4622155		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-2.jpg	Inexistent	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Productiu				2020-10-01 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		Apareix amb el nº 01 de la la Carta Arqueològica del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya	81\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
79246	Serrat de la Carrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera	<p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p>	IIIaC-VdC	Superficial	<p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p>	08213-41	Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages)	<p>Localitzat l'any 1980.</p>	41.7394800,1.8661700	405716	4621473		08213	Sant Fruitós de Bages	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-10-01 00:00:00				83\|80	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
89740	Carrer de Migdia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-migdia	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “El primer carrer de Navàs”, Endavant, núm. 5, Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 07.CA</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa C. 4.</span></span></span></span></p>	XVIII-XXI	Substitució d'un bon nombre de cases originàries	<p><span><span><span>Carrer del nucli urbà de Navàs que és el primer que es va formar al poble, a partir de finals del segle XVIII. És l’únic carrer del nucli antic que no té un traçat rectilini, sinó amb corbes i rasants, ja que és successor d’un antic camí. El carrer conserva en bona part les cases originàries, per bé que se n’hi han aixecat algunes de construcció més recent i d’altres han estat reformades, en alguns casos amb intervencions que han desdibuixat la coherència formal i tipològica del conjunt. Originàriament, era format per un tipus de casa popular i pagesa entre mitgeres, fonamentalment del segle XIX. Probablement els exemples que més s’acosten a aquesta casa-model originària són les número 16 i 18. Es tracta de cases unifamiliars que es desenvolupen en planta baixa i un pis, amb dos eixos d’obertures i la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra casa també de caràcter pagès però força més gran és cal Pujol (número 30). En aquest cas es troba en una situació aïllada a l’extrem est del carrer, cosa que genera una bifurcació, i adopta la forma d’un petit mas. Un exemple amb façana de composició més acadèmica és la casa número 22, caracteritzada per un ampli balcó corregut sobre mènsules que destaca sobre una paret blanca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres cases que també tenen interès perquè han conservat, en més o menys mesura, la tipologia originària són les número 11, 13, 20, 25, 27, 29 i 33. </span></span></span></p>	08141-437	Carrer de Migdia. Navàs	<p><span><span><span>Per aquest indret hi passava un camí molt antic conegut com el Camí Saliner, una ruta transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres de Vic i el Pre-Pirineu. Venia de l’oest passant pel Mujal i travessava el Llobregat prop d’on hi havia el molí de Castellet, a l’altra banda de l’actual fàbrica Forcada. Entre finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX s’hi formà el primer carrer de Navàs, anomenat carrer de Migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu desenvolupament es coneix amb molt detall per la recerca que hi ha fet en Josep M. BADIA (1984). Les primeres cases es van construir a la dècada de 1790. Eren les de Cal Pasqua, Cal Teixidor i Cal Batlló (corresponent als actuals números 7, 9-11 i 5 respectivament), però cap d’elles no s’ha conservat. La primera la va fundar Pasqual Santacreu, fill de la casa de sant Genís. Tot i que la data exacta no es coneix, sabem que va ser amb anterioritat a 1799. La segona casa fou construïda per Vicenç Corominas, nascut al Mujal, que era teixidor de lli, un ofici que va donar nom a la casa. La tercera casa fou aixecada per Jaume Arnau i Batlló, que provenia de Vallcebre. L’any 1799 es va comprar el terreny per construir-la, i el 1802 es va casar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XIX ja hi consten altres cases, com la casa del Bosch, Cal Vicenç Lladó, Cal Pigot i Cal Rabeia, corresponents als números actuals 17 i 15. A la segona meitat del segle s’hi afegeixen les de Cal Ferrer Ros, Cal Vicenç nou, Cal March Lladó (principis de la dècada de 1850), Cal Pere Pons (1855), Cal Ton Mestre, Cal Picons (probablement del 1859), Cal Xic de la Casa (ja hi era el 1867), Cal Pujol (entorn del 1860), Cal Deri (entorn del 1876). Ocuparien els números actuals del carrer 19-21, 25, 27, 31. De totes aquestes cases només la de cal Ton Mestre es desconeix amb exactitud on era, i es diu que podria ser una de les situades entre el número 20 i 26. Així, l’any 1859 Navàs ja comptava amb un nucli d’onze cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes cases s’edificaren en terrenys de Cal Pere Cases, que es trobava a la vora d’aquest mateix camí que venia del Mujal. Cal Pere Casas tenia el domini útil d’aquestes terres, mentre que el domini directe (derivat dels drets feudals) el tenia el monestir de Ripoll des del segle X. Per això els habitants que s’hi van establir havien de pagar un cens al monestir. Els fundadors d’aquestes cases procedien majoritàriament de pobles veïns, com Balsareny, el Mujal, però també de més lluny, com Vallcebre o Coaner. Solien ser fills segons i la majoria feien de pagès. En el cens de 1877 es comptabilitzen 39 pagesos, 3 traginers, 2 paletes, 1 pastisser i un pastor. </span></span></span></p> <p> </p>	41.8983100,1.8793000	407038	4639093		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-7-llinda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-4-cases-16-i-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripcions en llindes: 1865 (casa número 27); inscripció de difícil lectura a la casa núm. 25: [...Año 1815? Navas?].	98\|119\|94	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47
45155	Forn de calç del turó del Marquès 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-del-marques-2	FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.	XVIII-XIX	Sovint, les intervencions de maquinària per obrir pistes forestals o en la realització d'eixamplaments malmeten molts d'aquests elements patrimonials.	Forn de calç situat al marge esquerra del camí que mena del Pinsà al turó del Marquès. Les restes conservades queden suspeses en el marge degut als rebaixos efectuats durant anys per la màquina. Només en queda la meitat. El forn estava construït en una zona amb grans afloraments de pedra calcària. Les restes consisteixen en un pou o olla de 3,20 metres de fondària per 2,75 metres d'amplada conservada . Està construït aprofitant el fort pendent del terreny per tal de facilitar la feina i estalviar-se la construcció d'una rampa d'accés. Les restes conservades de l'olla mostren un perfil lleugerament arrodonit a la base i afusat a les parets. La caldera i el cendrer no es conserven. La boca estava orientada a l'oest.	08053-58	Camí del Pinsà	Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari per a la construcció per a fer el morter de calç, barrejant aigua i sorra, i per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori.	41.6395900,1.8470800	403980	4610404		08053	Castellbell i el Vilar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45155-foto-08053-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45155-foto-08053-58-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45155-foto-08053-58-3.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló i Laura Bosch			94\|119\|98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:38
59526	Casa Nova de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-sant-jaume	BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona.	XVI-XIX	Sostres i teulades ensorrats i coberts de bardisses.	Masia situada entre dues serres, dominant la vall de la riera que porta el seu nom 'Casa Nova'. Malauradament el seu estat de conservació és molt dolent. Els sostres s'han esfondrat gairebé en la seva totalitat, i la vegetació ha crescut al seu voltant, però també a l'interior. Una vista aèria permet comprovar la grandària de les estructures, que de ben segur responen a diverses fases constructives. A l costat hi ha el forn amb el que es fabricarien les teules i maons per a la seva construcció. A pocs metres i a peu del camí hi trobem un grup de tines aïllades. Segons la bibliografia (BALLBÈ: 1998), a l'interior de la casa també hi ha tines, però actualment no són visible. Es tracta de quatre tines circulars i dues de quadrades.	08182-128	Solella de les Monges, entre la Serra del Nis i el Serrat dels Trons	Formava part d'una gran pairalia dedicada a la viticultura.	41.6954100,1.8918800	407791	4616552		08182	El Pont de Vilomara i Rocafort	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59526-foto-08182-128-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59526-foto-08182-128-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59526-foto-08182-128-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch			98\|119\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
59556	Tines del Mas Flequer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-mas-flequer	BALLBÈ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau (2005). Tines a les Valls del Montcau. Farell Editors.	XIX	Sostres esfondrats o malmesos.	Conjunt de tres tines ubicades al costat de ponent del Mas Flequer. Són de planta cilíndrica adossades entre elles i construïdes aprofitant un marge del terreny, com és habitual en aquest tipus de construccions. Tot i que la construcció original és de pedra en sec, s'hi veuen reparacions o reforços amb argamassa. L'interior està recobert de cairons de rajola vermella. Una ha perdut completament la coberta. Les dues llindes conservades són de fusta.	08182-158	El Flequer	No surt cap referència en els fogatges. Les primeres dades fan referència al cadastre de 1773, quan consta com a propietari Josep Flaquer, que paga 154 rals per nou quarteres de camps de secà, mig quartal d'hort de secà, set quarteres d'erm, sis quarteres de terreny rocós, mig jornal de vinya, la casa amb la família, un fill i un mosso i un cap de bestiar. L'any 1949 fou escenari d'un episodi amb la banda de maquis d'en Massana, que extorsionaren, amb la complicitat dels masovers, el propietari per valor de 100.000 ptes.	41.7010600,1.9212700	410245	4617148		08182	El Pont de Vilomara i Rocafort	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59556-foto-08182-158-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59556-foto-08182-158-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59556-foto-08182-158-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch		Descripció feta a partir de fotos d'arxiu perquè la propietat estava envoltada d'una tanca.	119\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:52
92254	Barraca 15612	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15612	<p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15612)</span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre parcialment esfondrat, amb les bigues de fusta podrides per la humitat.	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sudest. Té la porta amb una biga de fusta lleugerament corbada com a llinda. La coberta és de bigues de fusta i lloses. Té dues espitlleres i la meitat de la coberta de troncs enfonsada. Al lateral esquerra hi ha una pila de pedres, a manera de contrafort, perquè la paret es decantava.</span></span></span></p>	08018-142	Sector central del terme municipal		41.8790600,1.8859300	407560	4636949		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92254-barraca-15612-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
86551	Barraca 7346	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7346	<p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 7346)</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre parcialment esfondrat	<p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, que tenia coberta de fusta i lloses de pedra, parcialment esfondrada. Aprofita l'espai preexistent entre un bloc desprès i un sortint del marge de roca mare que fa una petita cornisa. El tram de coberta que encara es conserva és un embigat de troncs d'oliver amb terra al damunt (sense lloses de pedra). Està ubicada en unes antigues feixes d'un olivar que pertanyen a la Rovira; una històrica casa de pagès. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08141-20	Sector nord del terme municipal		41.9042800,1.7955700	400102	4639850		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86551-barraca-7346-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86551-barraca-7346-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:47

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús