Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63058 | Sarcòfag gòtic de Guillem Despuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-gotic-de-guillem-despuig | XIV | <p>Sarcòfag gòtic que es troba a l'interior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, penjat en una de les capelles laterals. Hi havia enterrat el rector de la parròquia, Guillem Despuig, que va morir l'any 1392. Consisteix en una caixa de pedra rectangular amb la seva coberta. Antigament el sarcòfag estava encastat a la paret. A la cara davantera té gravats dos escuts inscrits dins d'una orla. Contenen un rusc coronat amb la flor de lis i corresponen a la família Despuig. Entre els escuts s'hi pot llegir el següent text en llatí i amb lletra gòtica: 'Hic iacet Guilelmus de Podio. Rector Ecclesie Sancti Mathei, qui obit XVIII die, mensis Januarii, anno domini MCCCXCII'. La traducció és: Ací jau Guillem Despuig, rector de l'església de Sant Mateu, que morí el dia 18 del mes de gener, de l'any del Senyor 1392.</p> | 08229-181 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages. | <p>Sobre Guillem Despuig només sabem que era rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages l'any en què va morir, el 1392. Coneixem el rectorologia de la parròquia des del 1264, quan era rector Maimó Rossella. L'església parroquial de Sant Mateu de Bages és una reconstrucció del primer terç del segle XIX. Va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tot el mobiliari i l'ornamentació interior van quedar destruïts. Entre els pocs elements que se'n van salvar destaca aquest sarcòfag gòtic.</p> | 41.7956300,1.7345900 | 394866 | 4627859 | 1392 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63058-foto-08229-181-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||||||
| 63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||||||||
| 63100 | Finestral renaixentista i capitells romànics de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-renaixentista-i-capitells-romanics-de-les-feixes-de-coaner | FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVI | Esquerdes a la llinda; relleu de la llinda força gastat | Finestral amb balcó renaixentista pertanyent a la primera fase de construcció de la masia de les Feixes, iniciada el 1595. Originàriament estava situat damunt la porta principal. La llinda, amb una decoració esquematitzada, està coronada amb un trencaaigües rectilini que reposa sobre dos capitells o mènsules que es consideren romànics. Un d'ells representa una figura humana i l'altre un drac. Els brancals inferiors que emmarquen l'obertura són fets amb una pedra diferent, de color vermellosa, tal vegada a causa d'una refecció. | 08229-223 | Masia de les Feixes de Coaner. Demarcació de Coaner | Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas. | 41.8417100,1.6882700 | 391096 | 4633033 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-2.jpg | Física | Romànic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|94|95 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||
| 63175 | Llinda amb creu patent de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-amb-creu-patent-de-roters | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FEIXAS GARCÍA, Francesc (1993). Breus dades històriques de l'arbre de la família Feixas (treball particular). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida, p. 143-151. | XIII | Llinda d'una porta de la masia de Roters que té gravada una creu patent, possiblement relacionada amb l'Orde del Temple. La porta es troba a l'interior de la casa, concretament al sector sud-est, a la planta baixa, i pertany a les cambres adjacents a la torre medieval que és la construcció originària d'aquest mas. Al centre de la llinda, a la part inferior, hi ha gravada una creu patent sobre una forma de monticle arrodonit que representa el mont Gòlgota. Es tracta d'una imatge que es pot associar a la simbologia templera, especialment a partir d'estudis comparatius de símbols que es troben en una presó francesa de templers. L'estudiós Josep Bastardas sosté la hipòtesi que l'Orde del Temple va establir-se a la serra de Castelltallat entorn de l'any 1130, entre d'altres llocs al castell proper de Claret dels Cavallers. Hi ha documents que relacionen el mas de Roters amb membres de l'Orde del Temple, en concret amb Berenguer de Claret, fill del comanador del Temple Bernat de Claret. | 08229-298 | Masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | En el seu origen el mas Roters era una torre de defensa. Al segle XI es pot relacionar amb la família militar dels Rodballs (pròxima als Cardona), que en tindria el domini útil, mentre que el domini directe seria dels Cardona i/o de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona. En un testament de l'any 1151 els germans Ramon i Guillem de Cardona (nebots del vescomte Ramon Folc II) fan donació d'una condomina o coromina vescomtal situada a Rodballs a l'almoina de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XII hi ha documentat un litigi de la família Rodballs amb la casa vescomtal de Cardona i la col·legiata de Sant Vicenç precisament pel domini de Roters. Segons un document de 1135, però, aquest any Roters no tenia castlà i els Rodballs ja feia temps que no hi eren. Els Cardona posaren al capdavant de les dominicatures a la zona de Calonge i la Molsosa a Pere Guillem Biosca, que es cuidà de buscar una solució per a Roters i altres masos (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564). Segons aquest document, el 1135 formava part d'una condomina vescomtal (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). Un altre document important és el testament que el vescomte de Cardona Guillem va fer el 20 de març de 1213 (RODRÍGUEZ, 2009: 143), on consta que fa una deixa a Berenguer de Claret, fill del comanador del Temple Bernat de Claret, del mas Roters de Castelltallat. Segons Josep Bastardas, a partir d'aquesta data Roters entraria dins l'esfera de l'Orde del Temple, igual que el castell molt proper de Claret de Cavallers i altres llocs de la serra de Castelltallat. A aquest moment podria correspondre la creu patent o templera dalt del Gòlgota que trobem en una llinda del mas. Segons Bastardas, Bernat de Claret seria el responsable d'organitzar un complex templer en diferents punts de la serra de Castelltallat. Alguns estudiosos consideren que els Claret podrien ser una branca de la família dels Cardona a través de la línia dels Claramunt. Una prova indirecta d'això podrien ser les similituds entre el gravat de Roters i l'escut dels Claramunt, que consisteix en un turó florit amb una flor de lis. En el cas de Roters la flor s'hauria transformat en una creu patent. Així doncs, la creu de Roters podria correspondre al segle XIII, moment en que el mas tenia forma de torre, que es comunicava visualment amb Claret dels Cavallers, i tal vegada aleshores s'hi haurien començat a construir algunes dependències. En els segles posteriors Roters devia evolucionar cap a un mas més convencional. Segons consta en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona, l'any 1686 estava unit al mas veí de Codony i prestava un cens i carnelatge als ducs. Tenim el dubte, però, de si aquest mas Codony es refereix a l'actual Codony o al Codonyot: una casa també molt propera, que sembla força antiga i des de temps immemorials està unida a Roters. Des del segle XVII coneixem la genealogia dels propietaris de Roters gràcies a un treball de recerca familiar fet per un parent de la família. | 41.8151000,1.6266600 | 385933 | 4630159 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63175-foto-08229-298-2.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||||||||
| 63206 | Retaule del santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. VILAMALA, Joan (2015). 'Noves aportaciona a l'obra de Segimon Pujol (1668-1759)'. Ausa, núm. 27, Patronat d'Estudis Osonencs, Vic, p. 145-162. VILAMALA, Joan (2016). 'Fantasia barroca', El Salí (octubre 2016), Súria, p. 34-40.</p> | XVIII | Recentment restaurat, però tal vegada li convindria una restauració més definitiva | <p>Retaule d'època barroca situat a l'altar major de l'església santuari de la Mare de Déu de Coaner. És obra de Segimón Pujol de Gurb, qui el va fer entre 1715 i 1716. S'incsriu en el període intermedi de la retaulística barroca, caracteritzat per l'ús de la columna solomònica. Es tracta d'una obra de tamany mitjà en fusta tallada i policromada, que adopta la forma reticular característica dels retaules de tipus narratiu. S'estructura en cinc carrers i, en alçada, consta de pedestal, predel·la i tres cossos o pisos més àtic, aquest últim conservat molt parcialment. A la fornícula central s'hi aixeca un templet amb pedestal on hi havia la imatge romànica de la Verge de Coaner, que des de fa uns anys es guarda a l'església de Valls de Torroella. Al nivell de pedestal hi trobem l'altar, de pedra, sobre el qual hi ha una escalinata de cinc graons i, a la part central, el sagrari. A ambdós costats del pedestal hi ha sengles portes que donen al cambril on hi havia la imatge. La predel·la consta de les següents escenes, d'esquerra a dreta: Oració a l'hort de Getsemaní, Flagel·lació, Coronació d'espines i Camí del Calvari. El primer pis, a l'esquerra, té l'Anunciació i el Naixement de Jesús i, a la dreta, la Presentació de Jesús al Temple i la visita d'Isabel a Maria. Al segon pis hi trobem la Resurrecció, l'Ascensió, la Pentacosta i Jesús al Temple. El segon i tercer pis són separats per un ampli entaulament ric en decoració. El tercer pis només té tres escenes: l'Assumpció de Maria, la Crucifixió i la Coronació de la Verge. L'àtic, que només era al carrer central i ha pràcticament desaparegut, devia representar la figura del Pare Etern. Les parts d'ensemblatge són decorades amb angelets i decoració vegetal entre els elements arquitectònics. Les columnes són de tipus salomònic.</p> | 08229-337 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>El retaule va ser realitzat entre 1715 i 1716. Aquest segon any es va finalitzar i és el que figura en una inscripció del mateix retaule. L'autor és Segimón Pujol (1668-1759), de Gurb, que prové d'una nissaga de retaulistes d'aquesta població. És un autor poc estudiat ja que pertany a la fase del barroc tardà, menys considerat. L'estudiós Joan VILAMALA (2015, 2016) li ha dedicat diversos articles en els quals ressegueix amb força detall la seva biografia. Segimon va fer el seu aprenentatge amb els Moretó de Vic i posteriorment es traslladà al taller dels Grau, a Manresa. Aquí va conèixer Josep Sunyer, que el va influir notablement. Segons Vilamala, per les escenes del rosari Pujol es va inspirar en gravats, entre d'altres, d'Agustí Pujol, un dels millors escultors catalans. Entre els retaules de Segimon Pujol hi ha el del Roser de Matamargó, que va realitzar juntament amb el seu fill el 1730. El retaule de Coaner s'emmarca encara en la segona etapa de la retaulística barroca, caracterítzada per l'ús de la columna de tipus salomònic. En ple 1715, després de la Guerra de Successió, es tractava ja d'un model tardà, que es pot explicar pel context rural del seu autor.</p> | 41.8327000,1.7115800 | 393016 | 4632004 | 1716 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segimon Pujol (treball d'escultura) | Inscripció de la data del retaule en el primer graó de l'escalinata: 1716. | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||
| 63328 | Llinda del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-puig | XVIII | Pedra gastada i enfosquida per la pol·lució | Llinda amb un interessat gravat situada en un portal interior del mas el Puig, concretament a la primera estança després d'entrar per l'accés principal. Es situa en una mena de vestíbul on hi trobem dues portes simètriques, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la llinda de la porta dreta hi trobem un gravat que consisteix en una flor de lis sobre un turó de forma punxeguda. A la seva dreta hi trobem una creu paté inscrita dins d'una orla quadrilobul·lada. Al seu torn, la llinda de la dreta té inscrit l'any 1752 i l'emblema IHS, amb una 'S' de més entre la I i la H. El portal exterior del mas també té la data del 1752, per la qual cosa queda clar que aquesta és la datació per tota aquesta part de la casa. Pel que fa a la interpretació dels símbols de la llinda, la forma triangular podria fer al·lusió al mateix turó on s'assenta la casa del Puig, i la flor de lis podria tenir relació amb el llinatge o la família propietària del mas, que eren la família Puig. La creu paté és difícil d'interpretar. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada en diferents indrets de la serra de Castelltallat. Del mas el Puig en concret, però, no disposem de cap dada que pugui avalar aquest vincle. A més, la datació clara del 1752 ens situa en un horitzó força posterior. Tanmateix, no deixa de cridar-nos l'atenció la presència d'aquest símbol proper a l'orde del Temple en un dels masos més rellevants de la zona, sobretot per la seva relació directa amb el castell de Mejà. Cal dir que trobem llindes similars en altres masos de l'actual terme municipal de Sant Mateu de Bages. Per exemple, a Roters (prop de Claret dels Cavallers), en aquest cas sí amb unes vinculacions més clares amb l'orde del Temple, o al Solerot (prop de la important masia de la Sala). | 08229-467 | Masia del Puig. Demarcació de Mejà | L'origen del mas el Puig cal relacionar-lo amb el castell de Mejà i l'església de Santa Margarida. El castell apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. El primer feudatari conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Pel que fa a l'origen del mas, l'estudiós Josep Bastardas sosté la idea que el topònim Puig (Podio) en el context cultural dels francs té la connotació d'un punt de reunió dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords. I posa els exemples del jaciment del Collet del Cargol de Sant Mateu de Bages (antigament nomenat Coma del Puig), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Puig o Collet del Puig, seria un punt de trobada significatiu, ubicat als peus de l'antic castell de Mejà, però possiblement amb una tradició anterior al castell, i al costat de l'església de Santa Margarida. Quan el castell va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig, possiblement entorn als segles XV-XVI. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La part de la inscripció on hi constava el propietari que va encarregar les obres ha estat esborrada, però sembla que era la família Puig. Així mateix, en una llinda interior hi ha gravada una flor de lis i una creu paté, símbols que podrien fer referència al llinatge d'aquesta família. En aquesta època pertanyia a la masia del Vendrell, de Su. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Aleshores va perdre el mas i les seves terres i passà a residir a la casa més petita que hi havia a la vora, que era coneguda com cal Puig Xic i feia d'hostal. Possiblement un fill del malalt, que tenia de cognoms Santasusana Puig, es casà amb Anna Company Esquius. El pare d'Anna era el ferrer del molí de Salo i va eixugar els deutes del seu gendre. Però les desavinences causades per aquest deute devien motivar que s'esborrés el nom d'aquesta família de la llinda. Algun membre d'aquesta família havia estat batlle, i d'aquí el sobrenom que va adoptar cal Puig Xic com a cal Batlle. La masia del Puig es devia ampliar possiblement ja al segle XIX. Finalment, va formar part del patrimoni del Molí de Salo, que era una de les cases més fortes del terme en aquesta època. D'altra banda, el Puig tenia una molí, que estava situat en les seves terres, a la riera de Salo, i del qual només se'n conserven rastres de la resclosa i el rec. Pel que fa a l'església de Santa Margarida, situada també al costat del mas, és d'estil gòtic i documentada al segle XIV, però conserva elements romànics i possiblement té els seus orígens més antics, en la mateixa època en què es devia construir el castell. | 41.8409800,1.6635000 | 389038 | 4632984 | 1752 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63328-foto-08229-467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63328-foto-08229-467-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||
| 63337 | Galeries i sistema d'humidificació de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeries-i-sistema-dhumidificacio-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Elements en desús i en estat d'abandó | Sistema de galeries subterrànies situades a la planta inferior de les naus de l'antiga fàbrica de Valls de Torroella, les qual conserven l'antic sistema d'humidificació i ventilació que proporcionava unes condicions climatològiques adequades per al procés productiu del tèxtil. Aquest sistema es troba a la planta semisoterrània de les naus, que compta amb amplis espais coberts amb volta catalana i que donen pas a aquestes galeries connectades entre si. Aquest sistema comptava amb una gran turbina elèctrica per bombejar l'aire, que era canalitzat per unes grans conduccions. Aquesta turbina i bona part de les instal·lacions encara es conserven in situ. Aquest sistema fou establert als inicis de la fàbrica, entorn de l'any 1909. | 08229-484 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8466300,1.7204500 | 393776 | 4633539 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63337-foto-08229-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63337-foto-08229-484-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||
| 63354 | Imatge de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XIII | Restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya | Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs. | 08229-501 | Església parroquial de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. | 41.8476900,1.7193500 | 393686 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||||
| 64699 | Acta fundació i de consagració de l'església de Santa Cecília de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-fundacio-i-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-cecilia-de-montserrat | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XVIII | <p>El monestir de Santa Cecília és dels pocs que conserva la seva acta de fundació i la de consagració. Tot i que les originals, que es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat, es van perdre, es conserven les còpies d'època moderna. En primer lloc, l'acta de fundació del monestir de Sant Cecília, fou sol·licitada per l'abat Cesari i quatre monjos a la comtessa Riquilda de Barcelona, i fou concedida pel bisbe Jordi de Vic. Datava del 25 de maig de l'any 945. En segon lloc, tenim l'acta de consagració del monestir, també sol·licitada per l'abat Cesari, i concebuda pel bisbe Guadamir de Vic. Aquesta datava del 13 o 15 de mes desconegut i de l'any 957. Ambdós documents es troben escrits en llatí.</p> | 08242-116 | Biblioteca de Catalunya | <p>La còpia original de l'acta de fundació i la de consagració de Santa Cecília es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat. Es van perdre, tot i que afortunadament en queda una còpia del segle XVIII, feta per Jaume Pasqual i recollida al Sacrae Antiquitatis Cataloniae Monumenta, conservat a la Biblioteca de Catalunya. L'ha traduït Paquita Sellés Verdaguer.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 64701 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb el municipi de Marganell. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis: 1. (1874) Inventari de l'església.22x16 cms. 2 folis 2. (1875) Del rector, consultant al bisbat sobre els aranzels que deu aplicar i també sobre reducció de misses. 22 x 16 cms. 2 folis. 3. (1875) Relació de l'origen, fundació, patronat, advocació, categoria i altres circumstàncies de la parròquia de Sant Esteve de Marganell. 43 x 21 coms. 2 folis. 4. (1876) Escrits sobre la cessió de Santa Cecília al Monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 9 folis. 5. (1877) Certificació del bisbat de Vic per la qual Santa Cecília de Marganell queda conceptuada de la permutació remesa pel Sr. Bisbe al governador civil de Barcelona. 32 x 22 cms. 2 folis. 6. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat, suplicant que Santa Cecília sigui agregada a la nova parròquia i remerciant pel permís de trasllat del seu cementiri. 22 x 14 cms. 2 folis. 7. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar les restes que hi ha al cementiri de Santa Cecília a la nova església parroquial de Marganell. 22 x 16 coms. 2 folis. 8. (1879) De l'abat de Montserrat comunicant la presa de possessió de Santa Cecília i comentant la posterior actuació del rector de Marganell. 21 x 14 coms. 2 folis. 9. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar els ossos al cementiri de Santa Cecília en deixar aquesta d'ésser parròquia. 22 x 16 cms. 2 folis. 10. (1879) De l'abat de Montserrat al Mn. Palà del bisbat, sobre les diferències que té amb el rector de Marganell sobre l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 5 folis. 11. (1879) A Mn. Palà del bisbat sobre el plet de la casa i terres de la rectoria. 21 x 15 cms. 2 folis. 12. (1879) Acusant rebuda del bisbat del decret relatiu a l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 2 folis. 13. (1879) Del rector informant al bisbat de l'expedient relatiu a la rectoria i terres de l'entorn. 21 x 15 cms. 4 folis. 14. (1879) Del rector de Marganell al bisbat informant-lo d'haver entregat les claus de l'església de Santa Cecília a l'abat de Montserrat. 21 x 15 cms. 2 folis. 15. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat sobre la conversa tinguda amb el rector de Marganell en entregar-li aquest les claus de l'església de Santa Cecília. 21 x 11 cms. 2 folis. 16. (181879) Del rector de Marganell al bisbat informant de l'estat ruïnós de l'església i casa parroquial de Santa Cecília i la nova cessió al Monestir de Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 17. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà dels bisbat aportant dades i documents sobre la incorporació de Santa Cecília amb les diferències que té amb el rector de Marganell. 21 x 11 cms. 4 folis. 18. De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat, informant de la carta que li ha enviat el rector de Marganell i les diferències que té amb ell. 21 x 18 cms. 3 folis. 19. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà el bisbat sobre els problemes que sorgirien en cas d'ésser incorporada l'església de Santa Cecília al monestir. 21 x 14 cms. 4 folis. 20. (1879) Del rector al bisbat sobre l'entrega de la capella de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 21 x 15 cms. 3 folis. 21. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà sobre els actes d'entrega de l'església de Santa Cecília i la seva agregació a Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 22. (1879) Acord entre el rector de Marganell i l'abat de Montserrat per l'entrega al monestir de l'església de Santa Cecília i casa annexa. Ordre del bisbat per a traslladar aquesta escriptura per a la seva aprovació. 32 x 22 cms. 4 folis. 23. (1880) Còpia de la correspondència sostinguda entre l'abat de Montserrat i el rector de Marganell sobre assumptes referents a Sta. Cecília. 21x 14 cms. 4 folis.</p> | 08242-118 | Arxiu Diocesà de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | (Continuació descripció) 24. (1880) Del rector de Marganell al bisbat, comunicant la seva satisfacció pel fet de celebrar una missa dominical a Santa Cecília, i per la delimitació de la seva parròquia. Instància inclosa de l'abat de Montserrat sobre aquests temes. 22 x 16 cms. 4 folis. 25. (1880) Del rector de Marganell a Mn. Palà del bisbat mostrant la seva disconformitat amb l'abat de Montserrat, sobre l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 14 cms. 2 folis. 26. (1880) Al bisbat de part del rector de Marganell sobre el tema de l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis. 27. (1880) Del rector a Mn. Palà del bisbat sobre les diferències que té amb l'abat de Montserrat. 21x 13 cms. 2 folis. 28. (1880) Del rector al bisbat, sobre l'acomiadament del parcer que conrea les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis 29. (1880) De l'abat de Montserrat al bisbat sobre la celebració del seu mil·lenari, demanant que pel seu estat de salut el dispensi de tot acte públic, i demanant l'ordenació d'un monjo. 21 x 13 cms. 2 folis. 30. (1880) De Rosendo Casanova a Francisco de P.del Villar sobre la salut de l'abat de Montserrat i diversos assumptes, entre ells, el de les relíquies de Santa Cecília (2 cartes 9. 22 x 16 cms. 4 folis. 31. (1880) A l'abat de Montserrat certificant l'entrega d'una relíquia a Santa Cecília. 32 x 22 cms.2 folis 32. (1883) Declaració del rector de Marganell, renunciant a tota indemnització pel traspàs de l'església de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 4 folis. 33. (1885) Del rector al bisbat sol·licitant participar en la distribució d'almoines per a misses, degut a la seva carència de recursos econòmics. 22 x 16 cms. 2 folis. 34. (1881) De Joan Calsina al bisbat demanant la benedicció del panteó familiar de Can Calsina. 32 x 22 cms. 6 folis. 35. (1903) Del rector de Marganell al bisbat demanant el retorn de les terres de Santa Cecília de Montserrat a la seva parròquia. Diferents cartes referents a l'esmentada qüestió. 32 x 2 cms. 10 folis. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 64705 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Marganell que daten des de 1918 fins al 1964. La seva temàtica és de l'església de Santa Cecília, sortint retratada tant a nivell general com detalls arquitectònics, especialment dels absis. En destaca una donació de tres fotografies fetes per Josep Puig i Cadafalch.</p> | 08242-122 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||||
| 64712 | Escultura de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-cecilia | <p>ALTÉS I AGUILÓ, F.X.; Butlletí del Santuari de Montserrat: 'Una visita a Santa Cecília de Montserrat a les darreries del segle XVIII'. Montserrat.</p> | XIV | Es troba mutilada. | <p>Escultura de marbre que representa la imatge de Santa Cecília, que es troba situada a la 'sala gòtica'de l'hostatgeria del monestir de Montserrat. Està feta amb marbre blanc i es troba mutilada, faltant-li el cap i els braços. Es tracta d'una escultura estàtica que porta una túnica que cau fent plecs fins a l'alçada dels peus. Sembla que al peu de l'escultura hi tenia tres escuts heràldics, que podrien correspondre a les armes del monestir de Santa Cecília. Igualment, a partir d'un dibuix del segle XVIII que es conserva, es creu que en una mà portava el llibre dels evangelis i un orguenet, i a l'altra la palma del martiri, que constitueixen els atributs associats a la santa. També portava una corona.</p> | 08242-129 | Abadia de Montserrat (Monistrol) | <p>L'any 1789 l'alcalde del crim a l'Audiència de Barcelona visità el monestir de Santa Cecília. Venia amb la intenció de publicar una obra monumental que recollís la geografia i la història de Montserrat. Fou rebut per mossèn Lluís Francolí, qui li mostrà l'antic cenobi i li explicà part de la seva història. Impressionat, aquest ho volgué incloure a la seva obra, pel que demanà a Pere Pau Montaña i Llanas, sots-director de la l'escola de la llotja de Barcelona, que li pintés uns dibuixos per incloure-l'hi. Amb aquests dibuixos hem pogut saber l'estat en què es trobava l'església i els objectes que albergava al seu interior. Entre aquests, destaca la imatge de l'escultura de Santa Cecília, que permet conèixer el seu estat abans que quedés mutilada. Es trobava presidint el retaule de l'altar major de Santa Cecília.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Restringit | Regular | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | No s'ha tingut obtingut permís per inventariar els béns dins de l'abadia de Montserrat. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 80614 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-0 | <p>Inventari del fons del Baró de Castellet. Secció de manuscrits. Biblioteca de Catalunya. 2004. AINAUD DE LASARTE, J.M. (1994). Els Barons de Castellet. Còpia en paper de la conferència realitzada a la Biblioteca Popular Vives i Casajuana el 27 de maig de 1994. Fons col·lecció local de la Biblioteca. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions.</p> | XIV-XIX | <p>La biblioteca de Catalunya conserva diferent documentació que té relació amb Sant Vicenç de Castellet. Per una banda conserva el Fons del Baró de Castellet i, per altra, pergamins solts que tenen relació amb Sant Vicenç. Dels pergamins solts hi ha un, el nº 13014: any 1301, greuges de Sibil·la de Castellet davant Guillem de Montcada. El Fons del Baró de Castellet constitueix un dels fons més importants que es conserven a la biblioteca, recopilat i aglutinat per Marià Alegre i Aparici, últim baró de Castellet. Es troba a la secció de manuscrits, fons i col·leccions documentals. Està format per 229 capses, 27 llibres i 128 lligalls principalment en paper, dels segles XVI al XIX, tot i que predominen els segles XVIII i XIX. L'inventari del fons va ser actualitzat el juliol del 2003, essent un inventari molt acurat que s'acompanya d'una breu evolució històrica de les nissagues que apareixen a la documentació i que posseïen aquest fons. La documentació és de tipus econòmic, fabril i comercial fonamentalment. També hi ha documents privats que informen sobre l'estament social i relacions de parentiu d'una de les famílies que va protagonitzar la revolució industrial catalana; així com referent a la senyoria de Castellet, de l'administració del patrimoni (comptes de masovers, rebuts, arrendaments), documentació de la sol·licitud i concessió del títol de baró. Hi ha també un fons de processos civils vistos per la Real Audiència de Barcelona i portats majoritàriament per Francisco Aparici i altres membres de la família que es dedicaven al dret (aproximadament 2000 causes).</p> | 08262-62 | Biblioteca de Catalunya. Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.c/ Hospital, 56. 08001 BARCELONA | <p>Per tal de comprendre el tipus de documents que es troben al fons i la procedència d'aquests, convé fer una breu aproximació a algunes de les nissagues que van donar origen a la baronia de Castellet. Hi ha diferents nissagues relacionades: els Roig, els Aparici, els Amat, els Alegre i els Gibert. La nissaga Aparici és originària d'Arinyà. Josep Aparici (1654-1731), nascut a Caldes de Montbuí, geògraf, va fer un mapa del principat de Catalunya amb la demarcació de corregiments a sobre de la de vegueries, i que va dedicar a Felip V. Una neta d'aquest, Maria Aparici i d'Amat, va entroncar en matrimoni amb els Alegre i Roig, essent la mare del baró de Castellet, Marià Alegre i d'Aparici. Els Amat, representats per Pau Amat (mort el 1667) que es va casar amb Teresa de Cardona i a través d'ella entra el senyoriu sobre Sant Vicenç de Castellet a la família Amat. El seu fill, en no tenir descendència, va nomenar hereu al nebot Marià Alegre i d'Aparici. Marià Alegre i d'Aparici (1757-1831) va ser el primer baró de Castellet, nomenat baró el 1797 per Carles IV d'Espanya, i va rebre importants fortunes d'herència dels Roig, Alegre, Amat, Aparici, i del seu padrastre Agustí Gibert; amb el conseqüent arxiu documental de cada part. Va contraure matrimoni amb Paula de Duràn i de Cerdà, i va morir sense fills als 74 anys donant el seu llegat i fortuna en testament a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1831. L'any 1918 l'Hospital va voler desfer-se'n per manca d'espai idoni quan organitzava el seu trasllat a l'edifici de Domènech i Montaner. L'Institut d'Estudis Catalans va adquirir el fons junt amb bona part de l'arxiu hospitalari i el va dipositar a la secció de fons i arxius de la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diferents membres de la saga dels Barons de Castellet. | L'accés és restringit a l'arxiu - secció de manuscrits de la biblioteca. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 80615 | Fons documental de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Sant Vicenç de Castellet, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Derivació de la línia elèctrica el 1927. Projecte de passarel·la sobre el Llobregat a Sant Vicenç 1908-1934. Reparacions dels desperfectes causats per inundacions als ponts de Súria i Sant Vicenç sobre el Cardener, 1898-1015. Diferents projectes de la carretera d'Esparreguera a Manresa al seu pas per Sant Vicenç de Castellet, 1882-1954. Arbitris d'aprofitaments hidràulics: empresa Hilaturas Avià S.A. per l'aprofitament del salt Serramalera al riu Llobregat al terme de Sant Vicenç de Castellet, 1936-1952; 1875 autorització a J. Font per aprofitar 6.000 l. Reclamació per apropiació d'un camí, 1869. Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. Projectes i plànols de la construcció del pont sobre el riu Llobregat a Sant Vicenç de Castellet,1917-1979. Projecte i plànol d'un pas inferior de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa, 1923. Expedient incoat per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet per l'aprofitament d'aigua de la font 'Casa Nova' al torrent de Vallhonesta per abastiment, 1913. Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destí a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08262-63 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i condicionat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Administració | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 80690 | Subestació elèctrica de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subestacio-electrica-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XX | <p>La subestació elèctrica és la instal·lació on es converteix el corrent elèctric, adequant-lo a la tensió i freqüència de la línia de contacte que necessita el ferrocarril. Generalment són telecomandades des d'una central que governa tota una línia o regió. A Catalunya hi ha 57 subestacions elèctriques (40 de silici i 17 de vapor de mercuri). La de Sant Vicenç es governa des de Barcelona. La subestació està formada per un edifici i l'estructura de transformació externa. L'edifici segueix les característiques d'altres edificis de la mateixa època destinats a aquesta finalitat: planta rectangular i senzilla construcció amb pocs elements decoratius que es redueixen a sis pilatres que recorrent les façanes principals des de la base fins a la teulada finalitzant en un pilar elevat sobre la teulada que li dona un aspecte característic singular. És un edifici de tipus industrial, amb grans finestrals oberts a la meitat de l'alçada de les parets per tal de proporcionar el màxim de llum natural a l'interior.</p> | 08262-138 | Nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. La primera locomotora elèctrica que va fer aquest recorregut era de la sèrie 7001, una de les més antigues, i estava equipada per funcionar a 1.500 V. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 aquesta línia de ferrocarril va passar a formar part de la Renfe. L'any 1965 la línia Barcelona-Manresa passa de funcionar a 1.500 V a 3.000 V. El 2 de juny de 1970 es va fer l'últim servei a vapor del tren correu. La locomotora era una Mikado 2234.</p> | 41.6728100,1.8599300 | 405099 | 4614078 | 1929 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67156 | Estendard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard | XX | Conservat en la seva caixa d'embalatge original. | <p>Ensenya corporativa de l'entitat 'Orfeó Surienc' en la que el drap brodat penja d'una vara de fusta. La part superior, presenta forma de remat floral metàl·lic. Es fet de vellut i seda. A la cara anterior apareix, brodada, la següent anotació: 'Orfeó / Surienc' sobre una senyera catalana i acompanyada a la part superior per una imatge circular amb les cases del poble i a la part inferior per una lira, mentre que a la cara posterior es llegeix el següent 'Súria / Any / 1916', a sobre d'una bandera espanyola Al centre, presenta un motiu decoratiu típic modernista. Al dors de la barra, també brodada, apareix en petit la següent nota 'Almacenes y Taller / JORBA / Manresa - Barcelona'. D'altra banda, es conserva una cinta que acompanya l'estendard. És també del mateix estil modernista i acaba rematada en la creu de Sant Jordi. Així mateix, hi ha una fotografia de tots els membres de l'orfeó amb la dedicatòria 'L'Orfeó Suriense / a son mestre / Don Domingo Quinquer'. Sembla poder-se datar cap els anys 1920.</p> | 08274-113 | Ajuntament de Súria, C/ Ernest Solvay, 13 | <p>L'estendard era de la família Quinquer, els quals quan van marxar de Súria, amb destí a Caudete, el van regalar a la Biblioteca de Súria.</p> | 41.8310389,1.7543038 | 396561 | 4631767 | 1916 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131225.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Magatzems Jorba | 105|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67215 | Castellet de Cabanasses 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-cabanasses-1 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | <p>El pou de Cabanasses, rep el nom oficial de Ana María. Es troba gairebé a sobre de la falla del Mig-món. Es va inaugurar el 1960 , quan es van fer també els edificis d'accés. En origen hi havia tan sols un castellet d'accés a la mina i d'extracció però, per raons de seguretat, actualment, n'hi ha dos: un per la tasca normal de la mina i un altre de seguretat i venilació. L'alçada de tots dos és de 50 metres aproximadament i el material és d'acer laminat. Pel que fa al castellet que es troba més a l'Est, que és el que porta el pes del treball, la màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que tenen una potència de 1.200 Hp. El pes és d'unes 300 tones.Treballa amb un diàmetre del pou de 5 metres i arriba a una profunditat de 718 metres. Es comunica a 580 metres amb el pou III. La gàbia té diversos skips per pujar el material.</p> | 08274-172 | A l'explotació minaire de Cabanasses | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8412263,1.7515579 | 396350 | 4632902 | 1960 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67215-20210630151637.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67220 | Refugi del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-fusteret | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | En estat de deteriorament estructural per manca d'utilització | <p>A darrera del barri del Fusteret, passat un desguàs per sota la via del carrilet, al marge dret d'una canal, hi ha una porta de fusta que barra el pas a l'interior del refugi. Darrera d'aquesta també està tapiada, però la memòria oral indica que es tracta d'un refugi de la guerra civil del 1936-39.</p> | 08274-177 | Al darrera del barri del Fusteret | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8182900,1.7622700 | 397202 | 4630342 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112114.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67242 | Castellet de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-la-pobla | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | La manca d'utilització afecta el manteniment de l'estructura | <p>El pou número IV es troba prop de la torre medieval de la Pobla, al peu del camí Ral i la creu de Montaner. Aquest pou es va obrir l'any 1975 i es va tancar l'any 2006. El seu us inicial era iniciar la substitució del pou I, amb qui es comunica per sota terra. El castellet propiament dit té una alçada de 30 metres aproximadament i el material amb el que esta construït és acer laminat. La màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que desenvolupen una potència de 330 Hp. El diametre del pou és de 5 metres amb una profunditat de 550 metres, nivell al qual es comunica amb el pou ! O del Salí. La gàbia té diversos skips i capacitat per 32 persones. És molt semblant al castellet 2 de Cabanasses.</p> | 08274-199 | Recinte miner de la Pobla | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8171500,1.7584000 | 396879 | 4630220 | 1975 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||
| 67243 | Cinta transportadora de Potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinta-transportadora-de-potassa | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | La manca d'utilització afecta el manteniment de l'estructura | <p>La cinta transportadora travessa la plana de les Bombes i el Pla de Reguant entre el pou IV o de la Pobla i el pou I o del Salí. Es tracta d'una obra d'enginyeria civil destinada al transport de la producció del pou de la Pobla fins al Salí per tal de que es fes el tractament per separar la sal de la potassa. Es tracta d'una estructura linial feta amb una base de bigues de ferro de perfil en H que es troba suspesa i aguantada per columnes fetes amb el mateix material. L'estructura fa una caixa oberta dins de la qual es troba la cinta propiament dita Aquesta presenta una coberta feta amb uralita per evitar que el mineral es mulli.</p> | 08274-200 | Entre el recinte miner de la Pobla i el del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8240000,1.7592000 | 396956 | 4630980 | 1973 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420175843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420180154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420181534.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La part més gran de l'estructura és molt visible des de les parts altes, formant un element molt marcat dins el paisatge. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||
| 67250 | Sant Ignasi de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ignasi-de-reguant | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XVIII | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Es tracta d'una petita capella de planta rectangular en fase de ruina. Es tracta d'una construcció alta i estreta presentant a la façana una porta amb coberta plana a la llinda de la qual es pot llegir 'HAEC EST DOMVS DEI' l la data 1778 amb una creu sobre un triangle. Al centre de la llinda, presenta un fals arc fet amb dues lloses com a descàrrega. A la façana es pot observar una rajola (datable al segle XIX) on es llegeix 'Capilla de San Ignacio'. L'interior es troba totalment ensorrat, encara que es poden veure alguns elements decoratius en guix que encara no han caigut. També s'observa una petita pica d'agua beneita. A la capçalera, es pot observar una pintura amb ls figures de Sant Ignasi i Sant Josep, amb la cara picada. Per la posició de les figures es evident que, en origen, no va haver-hi retaule.</p> | 08274-207 | Masia de Reguant, camí de Reguant, s/n | <p>D'aquesta capella només en tenim notícies escadusseres. Sabem que es va consagrar el 22 de febrer de 1779, arrel d'una demanda feta al bisbe de Vic, el mes de juny de 1778, per Ignasi Reguant, Ignasi Torras, Josep Canudas, Magí Costafreda i Josep Ferrer. En una visita pastoral de 1785 es dóna autorització per dir missa a la capella de Reguant ja que, diu el bisbe de Vic, por nuestra inspección personal nos hemos enterado de lo peligroso que puede ser el paso del Rio Cardener en las inmediaciones del lugar de Súria, mayormente en creciendo sus corrientes ... Per aquest motiu es podrà dir missa en la capilla nuevamente edificada en el Manso de Josef Reguant, tot i que el bisbe insisteix en què abans de dir la missa el capellà ha de verificar si l'aigua del riu baixa tèrbola o amb més cabal de l'habitual. Les altres notícies són més tardanes. Són anotacions del segle XIX de l'Arxiu de Reguant: Nasqué Ramon Reguant fill de Ignasi Reguant y de Gertrudis Reguant y Bosch als 29 de novembre de 1799, foren padrins Ramon Bosch de Buxadós y Josepha Reguant y Farreras, y fou batejat en la capella de Reguant: morí a las dos del matí lo dia 16 de setembre del any 1865. Dia 8 de fabrer de 1846 se an fets los capítols matrimonials de Ramon Reguant de Súria ap Rosa Fornell de la Selva de la Valldora, y constan al Dr. Juaquin Tomasa, notari real de la vila de Cardona, y se ba casar dit Reguant a la capella de casa, al dia 21 de dit mes, y los esposoris són a Súria. Dia 26 de maitg de 1847 se és rebalidada la capella de Reguant, y ap fecultat del Bicari General la beneí mosén Jaume Oliveres, ecònomo de la parròquia de Súria. Lo dia 20 de octubre de 1871 se celebraren dos misas en la capella de Reguant per lo reverent don Jaume Soler, pàrroco de la vila de Súria y son vicari. La capella té una història breu. La seva màxima activitat va ser al llarg del segle XIX. L'any 1936 es va destruir el mobiliari litúrgic i a les pintures de Sant Josep i Sant Ignasi (del segle XVIII), se'ls va esborrar la cara, repicant la paret. Aquestes pintures devien ser la decoració original de la capella. Des de llavors va caure en ruina i avui té la teulada totalment esfondrada.</p> | 41.8239372,1.7498376 | 396179 | 4630984 | 1778 | 08274 | Súria | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-20210506123000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-20210506123019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-foto-08274-207-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-foto-08274-207-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67252 | Refugi de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Tapiat i sense us. | <p>Anant cap al poble, i en el vessant esquerre, a sobre d'aquest torrent, prop de la pujada pel camí vell de Santa Anna, encara es conserva un refugi de la Guerra Civil del 1936-39. Es troba excavat a la roca, que en aquest punt és molt vertical. Actualment, l'entrada es troba tapiada per la qual cosa, és impossible de veure'n l'interior.</p> | 08274-209 | Al final del carrer Sant Antoni Maria Claret, a l'inici de la pujada al Poble Vell | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8339100,1.7530000 | 396457 | 4632087 | 08274 | Súria | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151409.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67254 | Jaciment de l'església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-del-roser | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) 'L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristofol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> | IV aC-XIX | <p>Les excavacions arqueològiques de l'àbsis de l'església romànica han definit diversos horitzons que abasten des del segle I aC fins a l'actualitat. L'estructura de l'església a partir del segle XVII va fer que a l'interior es crees un fals àbsis deixant a la part posterior del mateix la sacristia que s'ubicava a l'àbsis romànic. Aquest fet va permetre que aquesta zona no patís gaires remodelacions, la qual cosa ha permès de localitzar un seguit important de restes, no tan sols arqueològics si no tambè artísitics. La fase més antiga (Horitzó A) està representada pels sòcols de pedra de dos murs, el més llarg dels quals s'ha pogut reseguir al llarg d'uns 12 metres entre l'àbsi i la base del campanar. S'hi troba asociat un paviment e terra batuda. Els materials que el daten consisteixen en ceràmica campaniana, ceràmica de parets primes i comuna ibèrica, que porten a pensar en una data d'abandonament de finals del segle I aC. El paratge restà abandonat fins a època medieval quan es defineix l'horitzó B, entre els segles IX i XII. D'aquest moment són diverses tombes infantils, de le que s'ha recuperat una d'intacta feta amb caixa de lloses. Per la tipologia i orientació els arqueòlegs que firmen la memòria pensen que han de ser anteriors a l'eglésia romànica que avui observem i que aquella construcció es trobaria una mica al Sud de la zona d'excavacions. L'horitzó C es data des de finals del segle XIII a mitjan selge XVII. Aquest és el moment de construcció i ús de l'església romànica i, posteriorment, del campanar. S'han pogut localitzar les rases de fonamentació, mercès a la qual cosa s'ha pogut comprovar que el campanar és posterior a l'estructura general de l'església. De tota manera, el material que apareix a les mateixes és ceràmica grisa medieval, datable en el segle XIII. S'ha localitzat, així mateix, el paviment primitiu de la construcció realitzat amb morter de calç sobre argila. El següent horitzó E abasta des de mitjan segle XVII fins el primer decenni del segle XVIII i correspon 'grosso modo' amb la primera fase de reforma de l'església amb la consegüent conversió d'aquest espai en rectoria amb el tancament del nou àbsis fet en arquitectura interior i la nova pavimentació d'aquesta zona, a més d'altres reformes menors. La resta d'horitzons definits pels arqueòlegs per a l'edifici de l'església (des de l'F fins el J) ja no han deixat restes visiblesen aquesta zona i, per això, no s'indiquen en aquesta fitxa.</p> | 08274-211 | C/ Major, s/n | <p>Primitiva parròquia de Sant Cristòfol, l'origen de la qual es podria remuntar a finals del segle IX, amb la repoblació del Bages pel comte Guifré (SITJES, 1990), apareixent en una llista de parròquies feta entre els anys 1025 i 1050 (SITJES, 1990). L'any 1110 hi ha una deixa per als clergues de Sant Cristòfol (REGUANT, s.d.). L'edifici actual és datable en el període romànic tardà d'acord amb un testament de l'any 1205, que es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. Entre les seves disposicions figuren les deixes per a esglésies i, entre aquestes, aquest temple de Súria. En concret, llega per a ser-hi enterrada, set sous per a les obres i dotze diners a la capella de Sant Jaume, segurament, la situada a l'esquerra i que presenta un arc cec (SITJES, 1990). Tot això vol dir que, en aquell moment, l'edificació estava molt avançada (SITJES, 1990). Un altre testament del mateix arxiu, el de Guillem de Bosc, de 1348, esmenta una deixa per a l'altar de Sant Cristòfol, que devia ser per a un retaule gòtic (SITJES, 1990). La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV (REGUANT, 1988), de qui es conservava, l'any 1930, una butlla ornada en policromia (LLADÓ, 1993C). L'any 1603, el bisbe de Vic, Francesc Robuster, va autoritzar una confraria a Sant Antoni (LLADÓ, 1993C). També se sap que el beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte (REGUANT, 1988). A la primera guerra carlina, l'església va ser saquejada, servint de fortalesa durant tres anys (REGUANT, 1997). L'any 1862 hi havia al front de la parròquia mossèn Jaume Soler, el qual, veient que la seva església era massa petita per a les necessitats de la feligresia, cada vegada més nombrosa, va decidir ampliar-la. Per a portar a bon port les obres d'ampliació es va crear una junta especial, formada pel rector mateix, el batlle, quatre regidors i el síndic. El 14 d'abril la citada junta dirigí un informe dels seus projectes al bisbe de Vic informant-lo que les obres que volien realitzar es pagarien per subscripció pública; al mateix temps li comunicaven que l'arquitecte Josep M. Blandó havia acceptat dirigir els treballs. El bisbe, per tal de conèixer l'abast de les obres i la seva viabilitat tècnica, es va dirigir a un altre arquitecte, Joan Cortès i de Ribera, perquè estudiés el cas i n'elaborés un informe. El dia 22 d'octubre del mateix any, Joan Cortès i de Ribera presenta l'informe en el qual expressa que encara que tècnicament les obres són viables, per portar-les a terme impliquen un cost molt elevat, a més d'obstruir l'entrada del castell. L'església constava, fins aleshores, d'una sola nau i una sagristia darrera l'altar major amb un traster al costat . La intenció del rector i els altres membres de la junta era crear dues naus laterals més ; per això volien tapar l'entrada de la fortalesa, que es trobava en un corredor que separava ambdós edificis. A pesar de l'informe contrari a l'obra de l'arquitecte, l'església fou remodelada. En tapar aquella entrada se'n devia haver d'obrir una altra amb el perjudici que això podia comportar. Per l'altra banda els inconvenients eren menors, ja que el terreny en què s'havia d'assentar la nova nau, era ocupat anteriorment pel cementiri i a la part inferior pel pas de la casa rectoral a l'entrada del temple; això es podia solucionar dotant l'església d'una nova entrada lateral que abans no tenia.</p> | 41.8348500,1.7519400 | 396371 | 4632193 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130626.jpg | Física | Ibèric|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Les restes arqueològiques són fruit de les excavacions realitzades a l'interior de l'església del Roser a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La intervenció va abastar no tan sols l'àbsis de l'esgléisa romànica, únic lloc on s'han deixat visibles, sinó que també van continuar per la nau central de l'edifici, encara que en aquest cas, s'han tornat a tapar. (segueix d'història) L'arxiu del bisbat de Vic no diu res més sobre aquest afer; però tal com es troba actualment es pot observar que les citades obres es realitzaren (REGUANT, s.d.; 1988; 1997). En una enquesta de 1892 es diu que hi ha 'tres capelles públiques, una a càrrec de la parròquia i dues a càrrec de particulars i que en els deu darrers anys s'han realitzat millores com el daurat dels altars del Roser, Sant Isidre i Sant Antoni i feta i daurada la barana del cor, s'ha fet el nou cementiri amb la capelleta i altar nous'. (Per cert, que respecte al cementiri de Súria, i seguint a Pau Soler (SOLER, 1985) un de nou, construït com a tot arreu el 1888, substituí l'anterior del segle XVII, situat prop de l'era del castell, i aquest encara tenia un precedent conegut en un altre del segle XII que desaparegué definitivament en fer-se la ampliació de l'església de la que ja s'ha parlat abans). Al mateix document a que ens referíem abans , també es fa inventari del tresor parroquial que constava d'una creu de fusta daurada, una altra de plata, una Vera Creu de plata, dos calzes de plata i un de daurat, un copó de metall i un altre de plata, una custòdia de plata i una altra daurada, un encenser de metall i un altre de plata, dues vinagreres, una de plata i l'altra de cristall, dos salpassers, un de plata i l'altre de fusta. En el capítol d'ornaments sagrats, sis capes, dotze casulles de colors, tres casulles brodades en or, tres terns bons, dues capetes pel viatic, una brodada en or, i altres robes pròpies pel culte (REGUANT, s.d.). L'obra es va donar per acabada un cop va finalitzar l'elevació del campanari, l'any 1903. Hi ha una placa on consta el nom de Jaume Soler i la data 1901 (REGUANT, 1997). L'any 1912 es va inaugurar un nou altar amb la imatge del Sagrat Cor (REGUANT, 1997). L'any 1930 l'esglèsia era descrita que encara que no tingués cap estil definit, era de bon visitar per la bellesa, principalment, de les pintures dels plafons laterals de l'altar major, el qual era d'estil bizantí (LLADÓ, 1993C). El 22 de juliol del 1936, els revolucionaris cremaren el contingut de l'església parroquial al carrer del Roser, ja que els veins van protestar per por que no cremessin les seves cases i desaparegué així el retaule de l'altar major que era dedicat a sant Cristòfol (REGUANT, 1997). Al capdamunt de la graonada d'accés a l'esglèsia existien fins l'any 1936, dos àngels de ferro, un a cada costat que sostenien un fanal de llum (SOLER, 1985) i a sengles costats, els busts de dos personatges que la tradició oral atribueix a busts de papes (Informació oral de Josep Peramiquel i Josep Graells), actualment resten les columnes. El 1939 la titularitat de la parròquia va ser traslladada a la nova esglèsia de Sant Cristòfol El 1954 el temple es va tornar a obrir al culte, un cop restaurat (AUTORS DIVERSOS, 1984). El 1956, un cop restaurada amb aportacions populars, es va instal·lar de nou la imatge de la Verge del Roser a l'esglèsia, proclamant.se patrona del Poble Vell (REGUANT, 1997). L'any 1957 totes les esglèsies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).). | 81|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67255 | Pintures de l'àbsis de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-labsis-de-lesglesia | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XV | <p>Dins l'àbsis romànic de l'església van aparèixer a la zona per la conca de l'àbsis, l'arc triomfal major i la línia de la cornisa unes pintures murals molt senzilles realitzades amb poca capacitat tècnica (fins i tot en algun punt la pintura va regalimar i no va ser corregit). El fons és grisós i les pintures són de color vermell. El dibuix representat consisteix en una sanefa formada per dues línies ondulades de traç gruixut que ressegueixen l'arc per l'intradós. De cada ondulació neix una tija que acaba en una fulla d'heura. També hi ha soltes un seguit de flors amb els pètals oberts i estels en forma d'asteriscs. També es representa un Sol i una Lluna. Aquesta composició servia de marc al retaule de l'altar major i representa la volta del cel amb els estels, d'acord amb el que interpreten Galí i Lacuesta (2008) Aquest és un tipus de representació que presenta paral·les a altres esglésies medievals com la de Santa Maria de Terrassa. En el lateral hi ha, també, una figura humana que ha estat interpretada com un campaner i que fitxem a banda (fitxa 213). A més d'aquestes pintures, hi ha rastres d'una altra decoració pictòrica, encara que molt malmesa, a la banda de l'epístola a la capella que hi hauria d'haver hagut al costat del campanar. Es tracta d'una sanefa de fulles enganxades en forma de X amb flors semblans al cascall. Semblen anteriors a les altres i, tal vegada, es podrien datar del segle XIV.</p> | 08274-212 | C/ Major, s/n | <p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferetns capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p> | 41.8348500,1.7519400 | 396371 | 4632193 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67256 | El Campaner de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campaner-de-suria | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XV | <p>Dins del conjunt de pintures del segle XV de l'església destaca el dibuix d'una persona que s'ha interpretat com un campaner. Es tracta d'un dibuix esquemàtic, de color vermell, realitzat amb traços ingenus i amb la temàtica, curiosa, de representar una persona que toca una campana. Porta una 'camisa' amb plecs, sense mànigues i que li arriba fins als genolls. Ajustada a la cintura mitjançant un cinturó. El cap, representat de perfil, es cobreix amb un turbant o 'tovallola'. Els braços s'alcen per sobre el cap i subjecten una corda grossa o el betall d'una campana, mentre que la cama dreta està estirada i l'esquerra flexionada. La pintura es pot datar pel vestit i el context dins la primera meitat del segle XV. La camisa era la peça de roba interior de les classes altes, encara que per a les classes populars era la única peça de roba. Com a roba interior arribava fins la llargada del vestit exterior (genolls o peus) Els almogàvers i els treballadors la duien molt curta i sense mànigues, ja fós estiu o hivern per que no molestés en treballar. Els plecs d'aquest tipus de roba es comencen a veure a Catalunya a partir de la primera meitat del segle XV, data que concorda amb tota la vestimenta (cinturó i tovallola)</p> | 08274-213 | C/ Major, s/n | <p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferents capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p> | 41.8349300,1.7519400 | 396371 | 4632202 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||
| 67257 | Façana antiga del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-antiga-del-castell | <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) 'L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XIV | Es troba en un lloc inaccessible. En el moment de fer l'església van deteriorar la porta | <p>L'antiga porta principal del castell es troba a la façana Sud del mateix. De tota manera, en el moment de fer la darrera fase d'engrandiment de l'església parroquial del Roser van arribar a tapar el pas cap a la porta principal. Això va provocar que calgués obrir un nou accès al castell (que és el que s'utilitza actualment). Aquesta remodelació de l'església també va provocar que es rebaixés el terreny que es trobava davant de l'antiga porta fins el nivell del paviment de l'església (uns sis metres aproximadament). Actualment, per tal de poder veure la porta cal accedir a la part superior de la volta que es troba sobre la nau Nord de l'església i, des d'aquell punt es pot observar la porta tapiada. Aquesta presenta un arc de punt rodó amb dovelles realitzades en pedra sorrenca, així com els brancals de la mateixa. Es pot observar, així mateix la marca de la roca on s'assenta el castell que anava baixant cap a la zona oest. Així mateix, es pot comprovar com per a fer la coberta de l'església van encastar una biga a la dovella central de la porta.</p> | 08274-214 | C/ Major, s/n | <p>La transformació de l'espai d'entrada al castell de Süria es data de 1862 moment de l'inici de l'ampliació de l'església del Roser. L'evolució morfològica de l'enclavament devia ser més o menys la següent: una primitiva torre de vigilància, tal vegada corresponent amb la torre interior del homenatge, que equivaldria a una guàrdia, tipològicament de planta rectangular i de petit volum, i que podria datar-se en els segles XII-XIII Els segles següents va ser residència de diferents senyors o castlans, essent administrat més tard per delegats dels ducs de Cardona o castlans, el castell segurament va patir diversos canvis estructurals que el van engrandir (aquestes intervencions deuen correspondre als segles XIV-XV, segons referències tipològiques visibles) fins que en època de les guerres carlines, se sap amb certesa que va ser remodelat i fortificat donant-li l'aspecte més semblant a l'actual, aixecant murs, obrint espitlleres i convertint la seva planta de rectangular a quadrada.</p> | 41.8348800,1.7518300 | 396362 | 4632196 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67257-foto-08274-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67257-foto-08274-214-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La reforma de la porta del castell pertany a l'horitzó H (1862-1903) de la reforma de l'església (PANCORBO, LÓPEZ, 2008). | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67272 | Edifici d'administració de les mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dadministracio-de-les-mines | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | <p>L'edifici d'administració de les mines es troba a l'entrada del recinte miner i consisteix en una construcció de dues alçades, de planta rectangular i un cos central -de tres plantes- on es concentra la comunicació vertical. A l'extrem Nord se li ha afegit un petit cos de coberta plana, que imita l'estil general de la construcció. La coberta és a dues aigües llevat del cos central en que és a quatre vessants. L'accès es fa pel cos central amb una petita escala exterior. La façana està modulada a partir del cos central on es concentre tres obertures per planta amb la porta principal al centre de la planta baixa. A la tercera planta hi ha tres petites finestres seguint els eixos de composició de les plantes inferiors.. A banda i banda del cos central, a les dues ales es desenvolupen quatre grans finestrals per planta, amb obertura en sentit vertical i llinda plana.</p> | 08274-229 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8274200,1.7590700 | 396951 | 4631359 | 1921 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67272-20210615112235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67272-20210615112346.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | En conjunt es tracta d'un edifici industrial d'estil del Nord i Centre d'Europa que contrasta amb amb les típiques edificacions fabrils del pais que segueixen més aviat models arquitectònics anglesos. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67273 | Castellet del Salí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-del-sali | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>El nom popular és el de pou vell o 'maestro', ja que és el més antic existent de tota la conca i de l'estat espanyol. El seu us inicial era d'accés a la mina i de ventilació. Va estar en us fins el 1975 quan arran de que pou de la Pobla ja estava operatiu va quedar només per a ventilació i d'emergència. El castellet té una alçada 40 metres i està fet de maó i acer laminat. La màquina d'extracció i els cabrestants van per sobre del castellet que li afegeixen uns 25 metres més, mitjançant un edifici de maó vist i teulada a dues vessants, que es troba a 40 metres d'alçada. El pes total és d'unes 300 tones. El diàmetre d'aquest pou 6'05 metres. Presenta una profunditat de 327 metres, a partir d'aquest punt va en secció inclinada fins a trobar-se amb el pou de la Pobla. No pot baixar més per la falla del Tordell. La capacitat d'extracció del castellet, quan funcionava era de 1.000 tones al dia amb una potència de 160 Hp accionada mitjançant un motor elèctric. La gàbia té diversos skips amb capacitat de 2'5 tones cadascun situats sobre la gàbia dels miners. La velocitat de tracció és de 0'8 a m/s.</p> | 08274-230 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8265500,1.7608000 | 397093 | 4631261 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67273-20210615110948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67273-20210615110036.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Al lloc del Salí, a pocs metres d'on el 1912 es va descobrir hi ha conservat dins la fàbrica de tractament de la mina 'Roumanie' el pou 1 o mestre, que durant 50 anys fou l'únic pou actiu de potassa a Súria. És on les sals potàssiques es trobem més a prop de la superfície. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67274 | Xemeneia de la mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-mina | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>La xemeneia es troba al centre del complex d'edificis de tractament de la potassa al lloc del Salí. De fet, al seu voltant giren els camions en maniobra, la qual cosa ha fet que se li hagi col·locat una important protecció de ferro rodejant la base. Té una amplada de 3'5 metres i una alçada d'uns 50 metres, aproximadament la meitat que tenia iriginalment. L'estructura de construcció consta del tub cil´ndric que està rodejat per uns cèrcols de ferrocada 1'5 metres per estabilitzar l'estructura. De tota manera en estar fora d'us, -i per tant no passar calor pel seu interior- anirà vençent cap a una banda amb el pas del temps.</p> | 08274-231 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8263295,1.7600997 | 397035 | 4631237 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615105825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110845.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La xemeneia tenia 90 metres d'alçada i era de les més altes d'Europa en el seu moment, encara que actualment resta com element de caràcter simbòlic. Fa uns anys, per raons de seguretat va ser escapçada per la part superior. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67275 | Magatzem de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-potassa | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>El magatzem consisteix en un gran edifici de planta rectangular d'una sola planta amb tres cobertes paral·leles a dues vessants. Les parets són de totxo vist encara que a la paret allargada el totxo s'alterna amb zones construides amb llistons de fusta horitzontals que permeten el pas de l'aire per assecar les sals. La part superior de les parets estan recobertes per llistons de fusta en sentit vertical, acabades en angle. Aquest entremat li dona un cert aire centreeuropeu a la construcció.</p> | 08274-232 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8263400,1.7594500 | 396981 | 4631239 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67275-foto-08274-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67275-foto-08274-232-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67276 | Naus de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-potassa | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>Les naus de tractament de la potassa constitueixen un conglomerat d'edificis en diferent estat de conservació. En aquesta zona es troben les instal·lacions que permeten separar la sal comú de la sal potàssica. Es tracta de diverses naus allargades amb coberta a doble vessant, encara que en algun punt s'han remodelat i ha estat instal·lada coberta en dent de serra. Les edificacions aprofiten el vessant de la muntanya i, per la banda de la vall poden arribar a tenir quatre plantes, menter que per la part de muntanya en tenen una o dues. La fusteria original està pintada de color gris - blau, com la major part de les contruccions originals de Solvay a Súria.</p> | 08274-233 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8271400,1.7602600 | 397049 | 4631327 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La gran concentració de sal a latmosfera de les instal·lacions ha fet que bona part dels maons presenten processos importants de degradació. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||
| 67277 | Polvorí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-0 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona), Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>Es troba a la part posterior de les instal·lacions de la fàbrica, separada uns 500 metres d'aquest nucli. Està fet en un túnel dins la roca al fons d'una excavació de planta quadrangular a l'aire lliure. L'entrada, situada en un angle, presenta una façana, troncopiramidal, construïda de maçoneria de pedra calcària emarcada per totxo vist en els laterals i al coronament. La porta d'accès també està emmarcada per totxo vist i amb coberta d'arc escarser amb els maons col·locats a sardinell. A la part superior del massís de roca hi ha una petita xemeneia, probablement de respiració, feta amb maó vist.</p> | 08274-234 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8252900,1.7633300 | 397301 | 4631118 | 08274 | Súria | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67277-foto-08274-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67277-foto-08274-234-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 67670 | Sarcòfag de Berenguer de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-berenguer-de-talamanca | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIV | <p>Sarcòfag de tipus icònic. Dins un arcsoli apuntat, amb tres bordons que ressegueixen l'aresta, hi ha el sarcòfag de Berenguer de Talamanca, senyor del lloc mort el 1325, com diu el cartell que hi ha al mig del vas funerari, epitafi que és flanquejat per tres escuts amb el senyal losanjat del llinatge, sota una arqueria d'estil gòtic lineal. El cavaller, sobre la tapa, porta cota de malla amb caputxa i cambax a sota i aguanta l'espasa sobre el pit. En el pom de l'arma hi ha un escudet amb l'heràldica susdita. El cap li descansa en un coixí ricament brodat o endomassat i els peus, en el llom d'un animaló. L'epitafi diu: 'ací jau el senyor Berenguer de Talamanca, que morí a II de les calendes de maig (30 d'abril) de l'any del Senyor M CCC XX V. El qual gaudeix sempre. Amén'. SITJES (1994:150)</p> | 08277-19 | Església de Santa Maria, Plaça de l'Església 1, 08279 Talamanca | <p>En època romana els sarcòfags havien estat abundants, tant en temps pagans com en cristians; en canvi, en època de dominació visigòtica va decaure el costum de fer-ne, fins el punt que a Catalunya no en queden exemplars i no se sap que n'hi hagués hagut. La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. Podem fer una classificació de les osseres en dos grups: per una banda, les anicòniques i per altra, les que tenen la imatge del difunt o difunts. Del primer grup, diferenciem les osseres d'època pre-romànica i romànica (segles X-XIII) i les osseres de temps gòtics (segles XIV-XV). Pel que fa a aquestes darreres, les osseres icòniques són d'època gòtica. Van tenir la seva època d'esplendor els segles XIV i XV. Consisteixen en una caixa de pedra, ortoèdrica -el vas-, on hi ha esculpida en relleu una escena relativa al difunt o l'epitafi i escuts del seu llinatge, i una tapa sobre la qual, en alt relleu, hi és representada la persona a la qual era dedicat el monument, representació que sempre és d'un sol difunt. SITJES (1994:66)</p> | 41.7379800,1.9772100 | 414948 | 4621191 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67670-foto-08277-19-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 93|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 67671 | Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve-0 | XV-XX | <p>Trobem el Goig del protomàrtir Sant Esteve al fons de l'Arxiu Històric Comarcal amb la referència 'Carpeta Bages S/Z núm 966 de la col·lecció Botifoll'. La lletra és la següent: O Protomártir gloriós de Jesucrist molt amat; als que us demanem socós, siaulos sempre advocat. Vostra vida fou perfeta, de virtuts molt resplandent, sens vicis l'ánima neta, molt pur, cast i continent: per custodi virtuós de viudas sou nomenat, etc. Ple de gracia y fortalesa, mogut del Esperit Sant, predicabau ab firmesa la viva fé declarant: molts creuhen en Deu per vos, y tenen lo Cel guanyat, etc. De vostre rostro sagrat un gran resplandor exía, tothom estaba admirat, que de un Angel parexía: rabiaban los traidors vehent tanta claredat, etc. Molts prodigis senyalats per vostres virtuts se obraren, los jueus aprofanats contra vos se amotinaren: cridant ab molts grans furors foreu tret de la Ciutat, etc. Los cels oberts allí vereu patint lo cruel torment de pedradas, que rebreu per Jesús alegrament: lo qual per fervos favor se us mostrá glorificat, etc. Ab molt amor imitareu a Jesús Omnipotent, al qual humilment pregareu per los qui us daban torment: Sant Pau per vostres clamors es Apóstol consagrat, etc. Defensant la fé morireu de Jesucrist nostre Deu, per ell la vida aborrireu, qui per tots morí en Creu: per los soberans amors y per vostra caritat, etc. Vostre sant cos sepultat per la gent, que be os volia, molt temps estigué guardat ab molt santa companyia: de tots aquells Sants, qui ab vos los fruits de gloria han guanyat; als que us demanan socós, siaulos sempre advocat. Trobaren vostre sant cos Molt miraculosament, que donant suaus olors curareu a molta gent: fou lo cas maravellós de la Iglesia venerat, etc. Altres miracles heu fets, dels quals tots tenim memoria, curant tullits y contrets, de tots mals nos dau victoria: y al vostre devot Pinós dels Moros heu deslliurat, etc. De mal de pedra curau al devot qui en vos confia y molt mes patrocinau als de vostra Confraria: devant Déu que es poderós per guardarnos del pecat; als que us demanan socós siaulos sempre advocat. TORNADA Puig de pedras coronat gosau del etern repós: siaunos sempre advocat Sant Esteve gloriós. Manresa, impremta de Roca, St. Miquel 15.</p> | 08277-20 | Arxiu Històric Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67673 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-5 | XIV-XX | <p>A l'Arxiu episcopal de Vic es conserven series documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de les diverses esglésies del terme de Talamanca. També es conserven dos pergamins del segle XIV com a documents més antics localitzats. Les series susceptibles de contenir informació són les següents: -Mensa Episcopal (1784-1786) 250 f.(AEV 1607) -Mensa Episcopal (1818) 250 f.(AEV 1612/4) -Mensa Episcopal (1690-1878) 500 f.(AEV 1502) -Mensa Episcopal (1861-1862) 57 f.(AEV 400/3) -Mensa Episcopal (1863-1864) 44 f.(AEV 400/8) -Mensa Episcopal (1865-1866) 74 f.(AEV 400/13) -Mensa Episcopal (1865-1866) 70 f.(AEV 400/18) -Mensa Episcopal (1869-1870) 68 f.(AEV 400/23) -Mensa Episcopal (1871-1875) 60 f.(AEV 403/8) -Mensa Episcopal (1873) 85 f.(AEV 403/3) -Mensa Episcopal (1878-1881) 90 f.(AEV 403/13) -Mensa Episcopal (1887) 74 f.(AEV 404/4) -Mensa Episcopal (1893) 72 f.(AEV 405/4) -Mensa Episcopal (1895) 70 f.(AEV 405/15) -Mensa Episcopal (1896-1901) 72 f.(AEV 406/4) -Mensa Episcopal (1898-1902) 130 f.(AEV 406/15) -Mensa Episcopal (1902-1906) 108 f.(AEV 407/4) -Mensa Episcopal (1906-1908) 74 f.(AEV 407/15) -Mensa Episcopal (1908-1909) 72 f.(AEV 408/4) -Mensa Episcopal (1910) 45 f.(AEV 408/15) -Mensa Episcopal (1910-1911) 45 f. (AEV 408/26) -Mensa Episcopal (1912) 47 f.(AEV 408/37) -Mensa Episcopal. Arxiu de la Pabordia, Capítol de canonges i Cameraria de la Col·legiata de Manresa (1832/08/18) 138 f.(AEV 922) -Arxiu Parroquial de Sant Martí de Mura (1781-1869) 14 f.(AP Q/5 (antic Y) -Arxiu Parroquial de Sant Martí de Mura (1393-1619) 2 pergamins. Contingut: Acta de fundació d'un aniversari a l'església de l'Estany per part dels marmessors de Ramon de Talamanca, atribuint-hi rendes del mas Rovira de Rodors (castell de Talamanca, 1393) (37 x 45 cm); 'Taula dels aniversaris y misses fndades que's celebran quiscun any en la iglésia parrochial de Sant Martí de Mura del bisbat de Vic y de alguns altres aniversaris que no són fundats sinó que per llur devotióy antiga consuetut los fan celebrar algunas casas de la parochia en la dita parochial de Sanct Martí de Mura, feta en lo any de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesuchrist de Mil y sis cens y denou' (es conserva la part superior del document, 36 x 62 cm, només hi ha part dels mesos de gener a juny; fou reutilitzat com a coberta, i al vers consta 'Taula de las escripturas són an aquest manual Vide foli 76 feta als 20 de fabre de 1687. Capítols'(AP Z/1) Com a visites pastorals a Santa Maria de Talamanca es comptabilitzen les següents sèries (citades per la data): -1331/12/13 idus desembre.(AEV 1200/2 f. 76v) -1425/11/12(AEV 1201/2 f. 103) -1575/07/05(AEV 1207/2 f. 124v.) -1592/06/17(AEV 1209/3 f. 70) -1592/10/12(AEV 1209/4 f. 135v) -1604/07/13(AEV 1211/3 f. 30v) -1605/10/06(AEV 1211/4 f. 40) -1627/02/22(AEV 1216 f. 137) -1627/02/22(AEV 1217 f. 110) -1640/01/21(AEV 1218/3 f. 72v) -1666/10/05(AEV 1219 f. 436v) -1686/06/13(AEV 1221 f. 361) -1698/09/24(AEV 1220/7 f. 5v) -1698/09/24(AEV 1220/7 f. 6) -1698/09/25(AEV 1220/6 f. 14) -1699/04/07(AEV 1220/6 f. 123v) -1711/03/26(AEV 1223/1 f. 85v) -1726/10/30(AEV 1224 f. 564) -1735/11/14(AEV 1225 f. 236v) -1742/05/13(AEV 1223/1 f. 324) -1745/10/28(AEV 1223/1 f. 462v) -1753/06/09(AEV 1227 f. 19v) -1755/05/12(AEV 1228 f. 30) -1757/05/17(AEV 1229 f. 13) -1759/05/17(AEV 1223/1 f. 821) -1759/05/17(AEV 1231 f. 4) -1761/06/12(AEV 1231 f. 171v) -1764/07/10(AEV 1232 f. 85) -1769/10/08(AEV 1233 f. 51) -1771/11/19(AEV 1233 f. 213v) -1773/12/14(AEV 1233 f. 349v) -1775/11/20(AEV 1234/1 f. 143) -1776/12/02(AEV 1234/2 f. 17) -1776/12/02(AEV 1234/1 f. 17) -1778/08/03(AEV 1234/1 f. 195v) -1778/08/03(AEV 1234/2 f. 89) -1780/09/20(AEV 1234/1 f. 309) -1783/08/14(AEV 1235 f. 43v) -1785/10/17(AEV 1236/1 f. 94v) -1793/09/29(AEV 1236/1 f. 367v) -1802/06/26(AEV 1238/1 f. 180) -1824/08/19(AEV 1239/3 f. 122) -1854/11/10(AEV 1242/4 f. 25v) -1856/06/12(AEV 1242/4 f. 71v)</p> | 08277-22 | Arxiu Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria 1, 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, els fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67674 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-talamanca | XX | <p>L'arxiu parroquial de Talamanca consta de: 1. Llibres sacramentals: Llibre de baptismes (1939-2007) Llibre de confirmacions (1935-2007) Llibre de casaments (1939-2007) Llibre de defuncions (1939-2007) 2. Administració: Llibre de visites (1941-2007) Com veiem, els documents són dels anys 1935-39 en amunt, doncs els documents anteriors van ser portats a l'Arxiu del Bisbat de Vic o bé cremats durant la Guerra Civil (1936-39).</p> | 08277-23 | Arxiu parroquial de Mura. Plaça de la Rectoria 1, 08279 Mura | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, cal tenir en compte que el rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquests fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII, i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Santa Maria de Talamanca.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67675 | Fons documental de l'arxiu administratiu de l'ajuntament de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-talamanca | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIX-XX | <p>Al fons de l'Arxiu administratiu de l'Ajuntament de Talamanca hi trobem bàsicament documentació administrativa, com actes, ordenances, expedients, contractes, registres, adquisicions, expropiacions, contribucions, pressupostos, eleccions, etc organitzada conforme la següent relació: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.1 Terme Municipal (1987-1987) 1.2 Organs de Govern (1888-1998) 1.3 Alcaldia (1925-1998) 1.4 Secretaria (1890-1994) 1.5 Serveis Jurídics (1883-1982) 1.6 Personal (1953- 1998) 1.7 Correspondència (1860-1998) 2. HISENDA 2.1 Patrimoni (1882-1998) 2.2 Intervenció (1873-1997) 2.3 Tresoreria (1886-1998) 2.4 Fiscalitat (1830-1998) 2.5 Juntes i comissions (1891-1965) 3. PROVEÏMENTS 3.1 Aigües, fonts i safareig (1970-1996) 3.2 Delegació local de proveïments (1939-1960) 3.3 Juntes i comissions municipals (1940-1945) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.1 Expedients generals (1939-1992) 5. SANITAT 5.1 Expedients generals (1956-1996) 6. OBRES I URBANISME 6.1 Planejament i gestió urbanística (1970-1991) 6.2 Obres d'infrastructura (1891-1997) 6.3 Immobles municipals: construcció i manteniment (1972-1994) 6.4 Obres particulars (1954-1989) 6.5 Activitats classificades i obertura d'establiments (1930-1988) 7. SEGURETAT PÚBLICA 7.1 Expedients generals (1875-1998) 8. SERVEIS MILITARS 8.1 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1884-1991) 8.2 Béns subjectes a requisa municipal (1961-1965) 8.3 Juntes i comissions municipals (1940-1940) 8.4 Prestació Social Substitutòria (1993-1999) 8.5 Correspondència militar (1927-1984) 9. POBLACIÓ 9.1 Padró municipal d'habitants (1891-1996) 9.2 Junta local del cens de població (1900-1940) 10. ELECCIONS 10.1 Eleccions municipals (1891-1995) 10.2 Eleccions Diputats Provincials (1905-1976) 10.3 Eleccions Parlament de Catalunya (1932-1995) 10.4 Eleccions Generals. Corts, Senat (1891-1996) 10.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987-1994) 10.6 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.7 Altres eleccions (1994-1994) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1892-1994) 11. ENSENYAMENT 11.1 Expedients generals (1896-1964) 12. CULTURA 12.1 Festa Major. Festes Populars (1987-1994) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT 13.1 Expedients generals (1885-1972) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES 14.1 Arxiu d'imatges (1900-1990)</p> | 08277-24 | Casal del poble, carrer del Raval 2, 08279 Talamanca | <p>L'actual organització de l'arxiu va tenir lloc l'any 1999 i va ser a càrrec de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Els antics documents foren cremats durant la Guerra Civil (1936-39).</p> | 41.7369900,1.9779900 | 415011 | 4621080 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | No hi ha cap fons pròpiament històric, però trobem antics documents molt interessants classificats segons la temàtica a la que pertanyen i que són fonts molt útils per a l'estudi i la interpretació de la vida al municipi de Talamanca en el període comprès entre finals del segle XIX i principis del XX. Per exemple, trobem tres volums que recullen expedients, fitxes, llistats d'assistència i quaderns de notes d'alumnes de l'escola del poble en el període 1904-1926 (Caixa 253 11.1). Igualment, per una donació de Francesc Belmonte, l'arxiu compta amb el recull de fotografies que Miquel Ballbè va fer dels masos del terme als anys noranta i que serien publicades, en part, al llibre 'Les cases de pagès de Talamanca' el 1997. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
| 67676 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa-0 | <p>SITJES, Xavier (2003). 'Inventaris dels castells de Talamanca i Rodors, de l'any 1332'. Dovella núm. 82, Manresa.</p> | XIV-XX | <p>El Fons Documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa està format bàsicament per fons notarials on poden ser localitzades notícies referents al terme de Talamanca. Poden tractar-se la majoria d'ocasions de transaccions privades realitzades pels habitants del terme, així com testaments, capítols matrimonials i inventaris. Aquest tipus d'informació no pot ser descrita de forma precisa, però s'ha de tenir en compte la seva existència. A més d'aquest fons general, s'han pogut localitzar alguns volums que sí són específics de Talamanca. Són els següents: - Capbreu de Talamanca, Calders, Monistrol de Calders en domini del marquès de Castellbell. AHPM 4469 - Capbreu de Pere Planella, senyor de Talamanca. AHPM m-1033 - Inventari del castell de Talamanca, Notarials, sig. Tr. 175 A més a més, en aquest arxiu es conserven els fons de la comptadoria d'hipoteques, que cronològicament pertanyen all segle XIX. Els llibres conservats són els següents: -Llibre d'arrendaments i sobrearrendaments. Núm. 123. -Talamanca, llibre 1er. Núm. 109 i 110 -Talamanca, llibre 2on. Núm. 50 -Talamanca, llibre 2on. Núm. 111 -Talamanca, llibre 3er. Núm. 112 -Talamanca, llibre 4rt. Núm. 113</p> | 08277-25 | Museu i Arxiu Històric Comarcal de Manresa, via Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | L'inventari del castell de Talamanca, de l'any 1332, està dins un protocol particular de la família, però sense ser-hi incorporat, ja que és un plec solt, de tres folis doblats pel mig i en forma de missiva enviada pel rector de la parròquia i notari eclesiàstic Pere de Vilars a l'escrivà de Manresa Pere de Bellsolà, i du quatre segells de cera, un del tutor i tres del rector. L'interès d'aquest inventari és, sobretot, per la relació que fa dels masos que hi havia en el terme del castell i sobre els quals els Talamanca tenien senyoria alodial. SITJES (2003:30) | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67679 | Creu processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-1 | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII | Una cara de la creu està més malmesa. | <p>Creu processional de fusta decorada amb pintura per ambdues cares. Tant la cara frontal com la posterior tenen medallons a cada extrem dels quatre braços. A la cara frontal, al centre, hi trobem a Crist crucificat, però modelat sobre la fusta. El medalló superior no el podem reconèixer (s'hi entreveu un àngel), l'inferior té un àngel, el del braç esquerre sembla que hi tingui Sant Joan i el de la dreta la figura de la Mare de Déu. A la cara posterior hi trobem també, un medalló central en lloc de la crucifixió. D'aquesta cara només podem reconèixer dos dels cinc medallons que hi ha. A la part inferior hi veiem un personatge que sembla un àngel, mentre que a la dreta hi veiem un animal que sembla un lleó. Això ens fa pensar que possiblement hi podrien ser representats els quatre evangelistes. Al medalló central no es distingeix el que hi ha. Presenta unes mesures de 182 x 78,5 cm.</p> | 08277-28 | Museu Comarcal de Manresa, Via Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>Antiga creu processional recuperada de l'església de Santa Magdalena de Talamanca. La creu ha estat restaurada pel Servei de restauració de bens mobles de Sant Cugat del Vallès. Fou donada per D. Joan Guitart al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, i passats uns anys, el Centre va dipositar-la al Museu Comarcal de Manresa. BALLBÈ (1997:107) A la fitxa de registre del Museu, no hi consta la data d'entrada, i com a font d'ingrés hi consta la campanya Salvament del patrimoni (1936-39).</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67679-foto-08277-28-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67686 | Auca de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-talamanca | <p>ROCA, Carles; SELLARÉS, Joan. Auca de Talamanca. Ajuntament de Talamanca.</p> | XX | <p>Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades en un full de paper, i que es refereixen als diferents episodis de la història del poble. Diu: Ja comença en la prehistòria / de Talamanca la memòria. A la carena d'un serrat / alcen els íbers un poblat. La serralada és cara Sol / i avui es diu de Rossinyol. Els temps segueixen fent l'avanç / i un dia arriben els romans. Dels segles corria el tercer / quan el seu món se'ls féu malbé. Del Nord irrompen els alans / són cruels, violents i sagnants. Darrere d'ells els visigots / ensenyen els seus unglots. Segle vuitè comença en pau / més..., l'islamisme és la clau. Veient el poble al mig d'un clap / l'anomenà TALC AL MANQAB. Que en català això vol dir: / a la vessant, just al camí Protegia el pas un castell / edificat damunt l'altell. El castell és mencionat / quan Sant Benet va ser fundat. L'onzè segle, el féu censal; / passà als Cardona amb dret feudal. Al temple de Santa Maria / un testament sagrat hi havia. És al dotzè quan neix la branca / que porta el nom dels Talamanca. Dels Talamanca, fou Bernat / un cavaller molt ben plantat. Al catorzè fou Berenguer / un bon Baró, just i auster, Que té el sarcòfag, avui dia, / a dintre de Santa Maria. Més en Ramon, que és l'important / i amb un historial brillant, De la Corona d'Aragó / d'Eivissa en fou gobernador. I encara avui, a l'illa blanca, / la platja hi ha de Talamanca. Som al quinzè, i el dret d'herent / passa als Aimeric per casament. Al dissetè hi ha braç novell: / són els Amat de Castellbell. A Catalunya el divuitè / regia ja Felip cinquè. Al poble ja s'alambinava / un aiguardent que enamorava. I sent comarca camperola / de filadores hi ha una escola. S'estava el veïnat marcint / al començar el segle vint. Al poble hi ha politiqueig, / i causa ja més d'un mareig. Un alçament al trenta-sis / va trastocar tot el país. Cap els seixanta, amb revifada, / comença al poble nova albada. En busca d'aires purs i sans arriben / els estiuejants. Les set rieres dels voltants / són un encís pels caminants. Hi ha fonts, boix i amples pinedes, / alzines, roures i pollancredes. A dreta mà de la calçada, / alguns casals d'anomenada. El Cingle té ja l'antigor / de tres centúries d'esplendor. La Serra i Can rubí, també / el pas del temps aguanten bé. A can Pruners, també el Trullàs, / ben conservats els trobaràs. La Tatgera un 'càmping' joliu, / ben equipat i positiu. L'escaient restaurant Cal Ros / bon preu, plat bo i generós. Mereix, can Vila, l'atraient / de més antic, i en fem esment. Són ca n'Esteve i les Generes / propietats de les primeres. Ja s'elaboren sense manca / els Embotits de Talamanca. Tots junts per l'Assumpció / gaudim de Festa Major. L'ajuntament, amb alegria, / us hi convida en aquest dia. Més quan molesta la calor / és Talamanca la opció. Si decidíssiu venir / benvinguts sereu ací. Signatura 398.2(46.71Tal)Roc</p> | 08277-35 | Biblioteca del Casino, Passeig Pere III 27-29, 08241 Manresa | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Carles Roca i Boixadera (text) i Joan Sellarés Borja (dibuixos) | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 67755 | Tina entre carrer Padró i carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-entre-carrer-padro-i-carrer-nou | <p>BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Té una plataforma de vidre al capdamunt, que la impermeabilitza i la protegeix. | <p>Petita tina exterior que té l'obertura superior al nivell de circulació del carrer. Està coberta per una plataforma de vidre que la impermeabilitza i la protegeix, i ens permet alhora, veure'n el seu interior. Té la planta circular, amb un diàmetre de 150 cm. La seva alçada aproximada és d'uns 160 cm. Està recoberta en tot el seu interior per rajols sense envernissar de 40 cm x 40 cm. Les parets exteriors queden amagades a sota del carrer. Veient el seu emplaçament és de suposar que la tina seria emprada per la casa que té a migdia i que originàriament era més alta.</p> | 08277-113 | Travessia entre el carrer Nou i el carrer Padró, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes i als interiors de masos i cases són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. El fet que la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. Quan la tina es construïa dins de la casa, s'aprofitava el desnivell entre un pis i l'altre. En un pis es xafava i en l'inferior hi havia la boixa per treure el vi. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a mitjans segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7)</p> | 41.7374100,1.9773400 | 414958 | 4621127 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67755-foto-08277-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67755-foto-08277-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 67777 | Fons documental de l'Institut Cartogràfic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-linstitut-cartografic-de-catalunya | XX | <p>L'Institut Cartogràfic de Catalunya disposa de la Cartoteca, un centre de documentació que permet la consulta de diversos fons de caire geogràfic de tot el món que abracen des del segle XVI fins a l'actualitat. S'hi poden trobar mapes, plànols, vistes, llibres, atles, fons documentals personals i institucionals, fotografies i altra informació que fa referència a la representació i estudi del territori. Pel que fa a Talamanca localitzem el següent: 1. Fons Atlàntida (l'inventari de mapes de la Cartoteca): Fitxa 2 Títol: Mapa planimètric de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-1 Registre: 128567 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. Fitxa 3 Títol: Mapa topogràfic de Talamanca Any: 1921 Escala: 1:25000 Signatura: Dp-895-3 Registre: 128569 Autor: España. Instituto Geográfico y Estadístico. 2. Fons de fotografies aèries verticals: codi 20002, any 1967, escala 1:20 000, blanc i negre codi 10082, any 1970, escala 1:18 000, b/n codi 20017, any 1977, escala 1:15 000, b/n codi 20023, any 1980, escala 1:15 000, b/n codi 81001, any 1981, escala 1:20 000, b/n codi 84034, any 1984, escala 1:70 000, b/n codi 86019, any 1986, escala 1:22 000, b/n codi 86001, any 1986, escala 1:30 000, b/n codi 88052, any 1988, escala 1:70 000, b/n codi 89039, any 1989, escala 1:70 000, b/n codi 90030, any 1990, escala 1:70 000, b/n codi 90025, any 1990, escala 1:5 000, b/n 3. Fons SACE (Sistemas Aéreos Comerciales Españoles, empresa ubicada a Barcelona, especialitzada en fotografies aèries i que fou operativa entre 1960 i 1995): 18 Fotografies verticals de la finca del Sr. Botey clixé SACE/Ref 20779 a 20795 1 Fotografia vertical del poble clixé SACE/Ref 20796</p> | 08277-126 | Seu Central de l'ICC. Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona | <p>Els fons provenen d'antics organismes cartogràfics de l'Administració que van ser traspassats a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) , així com d'altres col·leccions de fotografies aèries de Catalunya que s'han aplegat al llarg dels 25 anys de funcionament.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 67806 | Fragments sepulcrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-sepulcrals | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XII | <p>Fem una relació del sarcòfag i diferents fragments sepulcrals que trobem al Museu : 1. Sarcòfag del segle XII-XIII. Anicònic. No presenta decoració en el vas, exceptuant uns arquets semicirculars a tocar l'aresta inferior. A la tapa en canvi, hi ha tres creus. Ofereix la particularitat de tenir quatre petits petges troncocònics. Procedent de l'església de Santa Maria de Talamanca. SITJES (1994:88) 2.Tapa del segle XII. És de doble vessant, ampla al cap i estreta als peus. Vora el cap i a la part inclinada hi ha una creu eixamplada, dins un cercle, i en el cap triangular es repeteix el mateix tipus de creu, però més petita i dins un cercle bordonat, flanquejat per dues rosetes, orlades també; i més enllà, als angles, tres incisions verticals. 3. Vas del segle XII amb les cares requadrades amb un bordó, i on hi ha una estrella de raigs múltiples, dins un cercle, prop un dels caps. Com que el tros conservat és curt, no podem saber si al mig hi havia una creu. 4. Tros de pedra del segle XII, allargat i estret, que devia pertànyer a una altra ossera, o potser a la tapa de la que s'ha fet esment abans, i presenta un doble marc amb una sanefa de ziga-zaga, el de fora, mentre que més endins n'hi ha un altre en forma de corda. Al mig de la cara hi ha cercles, en un dels quals s'hi veu una octofòlia, sense que es pugui dir res de les altres, perquè el fragment no dóna per a més. SITJES (1994:88-89) 5. Vas sense tapa que té al frontal quatre arcs apuntats, amb sengles escuts penjats de la corretja i amb el camper losanjat. Fa 138 cm de llarg. SITJES (1994:111)</p> | 08277-155 | Museu Comarcal de Manresa, Via Sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. Podem fer una classificació de les osseres en dos grups: per una banda, les anicòniques i per altra, les que tenen la imatge del difunt o difunts. Del primer grup, diferenciem les osseres d'època pre-romànica i romànica (segles X-XIII) i les osseres de temps gòtics (segles XIV-XV). Pel que fa a les osseres icòniques, són d'època gòtica. SITJES (1994:66) L'any 1984 es va procedir a la recuperació d'aquests fragments de sepulcre que estaven encastats al paviment de davant l'església de Talamanca i en unes parets properes a la mateixa, fragments que després es dipositaren a l'interior del temple i amb posterioritat al Museu de Manresa.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 67835 | Fons d'imatges de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-gavin | XX | <p>Al fons gràfic de l'Arxiu Gavín trobem les següents sèries de Talamanca: - Església de Santa Maria de Talamanca. 10 fotografies dels anys 1967-1979. - Església de Santa Magdalena. 26 fotografies dels anys 1964-1979. - Església de Sant Esteve de Vilarasa. 1 fotografia del 1968. - Capella de la Concepció (La Tatgera). 3 fotografies dels anys 1969-1971.</p> | 08277-184 | Monestir de les Avellanes, carretera C-12 km 181, 25012 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Al fons de l'Arxiu Gavín hi trobem la història del poble català pel que fa a les seves tradicions religioses. Així, en aquesta col·lecció particular forjada des de mitjans de segle XX mitjançant el treball de camp i la recerca, hi podem trobar l'inventari d'Esglésies de Catalunya, un bon recull de goigs, estampes, articles de premsa, etc.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 28939 | Font de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar | XX | Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. | 08002-7 | A la Plaça de Castellar | La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, | 41.7287400,1.6540200 | 388056 | 4620535 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml