Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43937 | Edifici del Carrer Montserrat, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-9 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Les portes de fusta estan molt desgastades i el parament de pedra també presenta símptomes de desgast. La porta on es troba pintada la paraula cooperativa valdria la pena recuperar-la | Edifici d'una sola planta, amb coberta, la façana principal orientada a ponent, amb coberta a dues vessants. L'aparell constructiu és de pedra, formant filades irregulars. Presenta tres obertures, dues portes a banda i banda emmarcades entre maons i coronades amb un arc de descarrega d'obra vista. Al centre, una finestra de dimensions més reduïdes. A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir les paraula 'cooperativa' que havia estat pintada a la porta i que actualment s'està esborrant. A un dels costats de la finestra es pot observar una anella de ferro que s'utilitzava per lligar-hi el bestiar, el cavall, o ase. | 08038-120 | Carrer Montserrat, 9. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7826600,1.7839900 | 398950 | 4626360 | 1925 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43937-foto-08038-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir la paraula 'cooperativa' que havia estat ben pintada. Actualment està molt degradada. La propietat ara s'utilitza de garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:27 | ||||||
| 43938 | Edifici del Carrer Montserrat, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-6 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de planta quadrada, amb coberta a doble vessant (est-oest). És un edifici d'una sola planta, presenta el parament de pedra formant filades irregulars. Tres obertures. Dues d'elles coronades amb arcs trevolats construïts en maons. L'obertura de migdia presenta una reforma a la part superior que segurament devia fer desaparèixer l'arc que la coronava. | 08038-121 | Carrer Montserrat, 6. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7829200,1.7837400 | 398930 | 4626389 | 1926 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43938-foto-08038-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment és un garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:27 | |||||||
| 45132 | Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. MASATS, Joan (2001). L'estació de la RENFE, una joia que es deteriora a passos de gegant; dins EL Brogit; periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar; 245, abril de 2001, pp. 24. | XIX | L'edifici sembla estar en bon estat de conservació. La presència de pintades la desfavoreixen. Tanmateix a proximitat de la boca del túnel, es conserva una torre tronco piramidal, construïda amb pedra i impermeabilitzada amb morter, que servia per abastir d'aigua la locomotora de carbó i un canvi d'agulles en molt bon estat de conservació. | Edifici a quatre vents, destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta rectangular, construït amb maó, i la coberta a quatre vessants, de teula plana. Té planta baixa i pis. A la façana principal que dóna a la via, destaca una marquesina de forja que ocupa tota la llargària, sustentada per cartel·les metàl·liques o biguetes de gelosia. Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals. Totes les obertures estan adintellades, emmarcades amb un regruix de motllura simple que forma un arc rebaixat, i amb una falsa clau al damunt com a element decoratiu. Totes les portalades són de fusta i doble fulla. Algunes obertures han estat tapiades. D'altres conserven les portes i part dels vitralls d'origen. A la façana posterior de l'estació, arran de terra es poden veure les carboneres amb la reixa de ferro. A la façana nord-oest de l'edifici, entre la finestra i la portalada, es pot llegir el nom de l'estació. Es tracta d'un plafó de rajols ceràmics de color blanc (16 x 4), emmarcats per una sanefa lineal de color blau marí i al damunt pintat el nom 'Castellbell y Vilar' i al dessota, 'Monistrol'. Tant la separació exterior entre la planta baixa i el pis com el coronament superior de l'edifici és amb cornisa. | 08053-35 | El Borràs | L'any 1856, la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, construeix la primera estació, que comença a ser operativa a partir de l'any 1859, amb la línia de Manresa. L'edifici actual tal i com el coneixem avui dia, va ser construït l'any 1913 per l'empresa Ferrocarrils del Nord. Entre els anys 1892 i 1957 l'estació va servir de terminal del Cremallera de Montserrat. Coneguda originàriament amb el nom de Monistrol-Montserrat, al seu darrera s'agafava el tren cremallera que permetia l'accés a Montserrat. A l'Arxiu Municipal es conserven peticions adreçades a l'administració pública sol·licitant que la seva estació portés almenys el nom del municipi i no només el de Monistrol, ja que els viatgers en arribar quedaven desconcertats. El dia 25 de juliol de 1953 es va produir un greu accident, amb un balanç de vuit morts i diversos ferits. El cremallera encara va funcionar uns quants anys, i finalment el 12 de maig de 1957 va ser clausurat. Les locomotores i els cotxes van romandre als dipòsits i cotxeres de Monistrol-Vila fins que l'any 1972 es van subhastar. Les vies i el ferro del pont que creuava el riu Llobregat i altre material divers, va ser venut com a ferralla. | 41.6285900,1.8688200 | 405775 | 4609158 | 1858 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada a l'est de la població. Per ella circula la línia Barcelona - Manresa - Lleida. S'hi aturen els trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya.L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar té com a projecte l'adquisició de l'antiga cantina de l'estació amb l'objectiu de recuperar-la com espai de cafè i venda de tiquets a més de convertir-la en un museu sobre la història del Cremallera de Montserrat, a partir de l'arxiu fotogràfic que té l'Ajuntament i dels diferents elements que aportaran l'Associació dels Amics del Cremallera.També hauria de servir de punt de partida de varies rutes de senderisme. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||
| 45141 | Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladoms | VALLS i PUEYO, Joan. Viladoms, 928-2018. Del poblat ibèric a la masia catalana. Treball inèdit. | XVII-XX | L'aspecte actual de l'antiga masia de Viladoms és fruit d'un llarg procés històric amb diverses ampliacions i transformacions. La masia, situada al sud d'un petit turó dominant la zona de migdia, s'ha mantingut i renovat dins les diferents ampliacions. El cos antic era de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. La coberta era a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Aquesta s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, delimitats en planta baixa pel portal d'entrada i dues finestres als costats; en la planta pis tres balconades ; i a les golfes per tres ulls de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra ben treballada. A la dovella central del portal es pot veure inscrit l'any 1857. Segurament fou la darrera reforma que patí la façana. Actualment no s'utilitza aquest accés, que connecta directament amb el barri d'entrada de l'antic mas. Les reformes posteriors han estat força respectuoses amb l'arquitectura tradicional de la masia i es poden veure voltes de pedra, volta catalana de maó pla, un aiguamans i boixes i restes de l'estructura del que havien estat tines. | 08053-44 | Viladoms | La primera referència documentada data de l'any 928, on s'esmenta a'Villadolmos'. El mas de Viladoms, era en temps medieval una quadra o feu independent que es trobava a cavall entre els termes castrals de Castellbell i de Vacarisses. Es desconeix quan o com es va constituir com a feu independent dels castlans de Castellbell i dels de Vacarisses. Probablement es tracti d'alguna concessió graciosa als cavallers cognominats Solà, oriünds del mas Solà de Rellinars. El 1118 se signa una convinença entre Berenguer de Montcada i Carbonell de Castellet, per la que aquest es feia càrrec de la castlania del castell de Vacarisses, tal com ho havia tingut el seu antic castlà, el difunt Arbert Mir. El 1139, en un document on s'esmenta que el castell de Muntanyola era de la potestat de l'església de Santa Maria de l'Estany, citen els censos que cobraven en diversos indrets, entre els quals dues pernes pel mas Viladoms. L'any 1234, Berenguer de Viladoms fou testimoni en un acte signat per Ramon de Castellet i la seva esposa Sança. El castlà major del castell de Castellbell fan donació al prior del monestir de Santa Maria de Montserrat de tot el dret que tenien sobre les aigües del riu Llobregat al seu pas pel terme de Castellbell i el Vilar, amb la facultat de construir molins a les lleres del riu. El 1304, Jaume de Solà lloga per tres anys les terres del mas Viladoms a Ramon d'Ullastrell, veí de Manresa. En el cas de que Elisenda de Villa Ulmorum, filla del difunt Guillem de Viladoms, que era hereva i propietària del mas, es casés amb el consentiment de dit Solà i dels propis amics d'Elisenda en el termini dels tres anys establerts, no tindria efecte aquest tracte d'arrendament. Sabem que a Viladoms es cultivava o es comerciava amb safrà, ja que Pere de Viladoms va fer donació l'any 1305 a Pere de Prat i a un tal Guillem, ambdós veïns de Terrassa, de 'totum meum cabessiam safranii quam habeo in mansum de Viladoms'. L'acte fou corroborat per Berenguer de Castellbell. L'any 1307, Ramon d'Ullastrell defineix a Jaume de Solà tot el mas de Viladoms, 'quem me dedistis ad laboracionem ad certum tempus'. Això vindria motivat pel fet de que Elisenda de Viladoms s'havia casat amb Romeu de Noguer, encara que ben aviat es van divorciar. Jaume de Solà, ciutadà de Manresa i senyor del mas de Viladoms, del terme del castell de Vacarisses, per una part, i Romeu de Noguer, de Castellfollit del Boix, per altra, van nomenar l'any 1308 Felip de Prat, de Manresa, i Guillem Poch, de Sant Fruitós de Bages, com a àrbitres en la qüestió que mantenien per raó del mas Viladoms. L'octubre de 1308, Romeu de Noguer, de Castellfollit del Boix, confessà a Jaume de Solà, ciutadà de Manresa, i a Elisenda, filla pubilla del difunt Guillem de Viladoms, que restava satisfet de tots els compromisos que havia contret en el moment d'entrar en el mas Viladoms, en el temps que va durar el seu matrimoni, i que ara calia que li restituïssin a causa del divorci, ratione divorcii celebrati vel celebrandi inter me et vos dictam Elicsenda. Romeu de Noguer confessà el 26 d'octubre de 1308 haver cobrat de mans de Jaume de Solà 100 sous que restaven del que aportà al mas. En un capbreu de 1441 Pere Viladoms declara la propietat del mas. Al 1500 el propietari és Joan Viladoms. La seva filla Joana, es casa amb Miquel Gall, germà de Pere, amo del veí mas Gall. Miquel adoptarà el cognom de l'esposa. El mas continuarà en mans dels hereus que s'aniran succeint. L'any 1666 la propietat és de Valentí Viladoms i posteriorment del seu fill. Al XIX consta un Jaume Viladoms i Marsal (1814-1879). Ja en el segle XX, l'amo era Josep Maria Pons i Viladoms. L'any 1947 es ven a Pilar Cardellach i Oleart juntament amb 3 ha. de regadiu, 15 de conreu de cereals, 13 de vinya, 3 i 15 ct amb arbres fruiters i 84, 66 àrees de terres ermes. En morir, deixa finca i terres a l'Opus Dei, organització a la qual pertany actualment el mas. | 41.6152500,1.8881900 | 407369 | 4607656 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'interior hi ha una capella en funcionament.Darrera la casa hi ha el turó de Viladoms, on s'han detectat estructures i gran quantitat de restes ceràmiques que podríem situar entre els segles VI i I aC. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||
| 45143 | Meandre del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-castell | AJUNTAMENT DE CASTELLBELL I EL VILAR (2015). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Castellbell i el Vilar. Text refós de 25 de juny de 2015. BOLÓS, O.; VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. I. Ed. Barcino. Barcelona BORRÀS, A. (1980). Els ocells de la comarca del Bages. Aproximació al medi humà i cultural de la comarca. Ed. Montblanch-Martin. Granollers. MORATÓ, Jordi (1990). Influència del riu Llobregat sobre les aus migratòries. Dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pp.12 a 14. Ed. El Brogit. Manresa. SANCHEZ, Pere (1997). El meandre i el seu entorn; dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp. 12 i13. | Meandre format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l'altra banda del cingle on s'alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet. Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets. Durant la segona meitat del segle XIX, l'home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu. En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d'ambients, tant faunístic com botànic a més a més d'actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat. La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d'interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s'hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu. La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop - pont entre el litoral i l'interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l'any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d'altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d'aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d'aliment que té a disposició. La llacuna que s'ha format a l'interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). | 08053-46 | Castellbell i el Vilar | El grup ecologista l'Alzina fa uns anys va realitzar una actuació prop de la resclosa, amb el resultat de la formació d'una llacuna nova situada a la llera dreta del riu. També va dur a terme diverses actuacions com la reforestació d'espècies arbòries autòctones, l'arranjament d'una antiga gravera, i una de les més importants va ser la desviació del col·lector de salmorra. | 41.6391700,1.8673600 | 405669 | 4610335 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45143-foto-08053-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45143-foto-08053-46-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En aquesta zona hi ha alguns equipaments d'aguait de fauna que s'han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.Antigament es coneixia amb el nom del revolt. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||
| 45144 | Turó del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-marques | CASTELL, Carles; MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2013). Diagnosi i valoració dels espais lliures. Castellbell i el Vilar. Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. EL BROGIT (1994). Més de 500 signatures en defensa del Turó del Marquès; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 6-7. | Està afectat per una pedrera (del Sufí) | El turó del Marquès és una elevació de 358 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Castellbell i el Vilar. A la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pel Burés. Destaca la seva geomorfologia, de forma piramidal que el fa un indret de gran valor paisatgístic. Pel costat d'obaga el rega la riera de Marganell; per solella ho fa el torrent dels Abadals. Ambdós desemboquen al riu Llobregat per la seva llera dreta, que transcorre per la part oriental del turó, on el riu forma un meandre on s'aixeca el castell, en un costat, i l'església de Sant Vicenç, amb els camps del castell, a l'altre convertint-se en un reducte per a la fauna salvatge i un corredor natural. Per la banda més occidental queda unit amb el turó del Pinsà amb 321 metres d'alçada. Per la banda del solell i especialment a la cara sud, presenta una amplia cinglera, on els escaladors hi han equipat una via ferrada que supera el cingle en el seu punt de màxima alçada. Si bé antigament els seus vessants marjats, eren plantats de vinya, ametllers i oliveres, actualment és una zona boscosa, amb predomini de pi blanc, i un sotabosc molt dens. On es localitzen nombroses barraques de pedra seca i varis forns de calç, degut als grans afloraments calcaris, testimoni del passat històric del municipi. Per la cara nord, es pot observar l'impacte deixat per una antiga explotació de pedra, coneguda amb el nom de la pedrera del Sangrà. És precisament en aquesta zona d'obaga on hi ha una gran riquesa d'espècies arbòries i arbustives que la fan única. Destaca per exemple el freixe de flor (Fraxinus ornus), amb exemplars que poden tenir uns cinquanta anys, que ocupa unes 5 Ha per sobre de la riera de Marganell i a la dreta mateix de la pedrera. Aquesta comunitat conviu amb l'auró negre i el roure, i arbustos com el Rhamnus alaternus o el Viburnum tinus. En direcció a l'obaga del Santó, hi ha un hàbitat ric en espècies arbòries excepcionals com l'auró blanc, la pinassa, el roure, la servera, algun exemplar de pi roig, i en direcció a la font del Pinsà, nombrosos exemplars de ginebró, fet també excepcional ja que és l'únic indret del municipi on se n'han localitzat. En la majoria d'indrets només s'hi localitza càdec. També s'ha localitzat matollar de Buxus sempervirens , bardissa amb roldor i arboçars i màquies amb barreja d'alzina i roure. | 08053-47 | Turó del Marquès | Al seu cim s'hi ha instal·lat la senyera, visible des de bona part de la comarca. L'any 2011 s'organitza per primera vegada la Transenyera, una cursa competitiva i popular, que any rere any rep més adeptes, per la seva duresa però també per la bellesa del paisatge per on transcorre. Al voltant del turó s'hi organitzen caminades populars i l'escalada. L'accés a la via ferrada, batejada des de l'any 2014 com a 'La Cinglera del Resistent', degut a l'ampliació de l'antic Pas Ferrat del turó del Marqués, consta de diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l'antic pas. Per accedir-hi es fa, a partir del Burés, travessant el pont Vell en direcció a la Fassina. Un cop travessats per sota la via del tren i el pont de la C-55, a mà esquerra, s'inicia un sender que puja dret cap el cim del turó. Els equipadors (Joan Frontera, juntament amb Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera) en col·laboració amb l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, decideixen batejar les noves instal·lacions de la via ferrata amb el nom de 'La Cinglera del Resistent', en memòria de que el poble va ser un reducte de resistència més enllà de l'Onze de Setembre de 1714. Mercès a la recerca històrica realitzada per Joan Valls i Genís Frontera, s'ha pogut documentar que el Municipi va ser una guarnició d'interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el riu Llobregat, controlant el pont i el camí d'accés a les ciutats de Manresa, Cardona i Berga; i evidentment cap la Cerdanya i França. A més a més el castell dominava la ruta més bona d'ascens als monestirs de Montserrat. Així doncs, durant la Guerra de Successió, Castellbell i el Vilar es convertirà en un dels reductes de voluntaris catalans que defensaven la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que intentaven pujar des del Vallès o pel Llobregat. Quan Barcelona cau l'11 de Setembre, Cardona i Castellbell resisteixen. Dies després Antoni Desvalls dissolt els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de les vies de comunicació. El 18 de setembre se signa la Capitulació de Cardona. Com a municipi integrat dins la 'Ruta 1714', el mes de novembre de l'any 2013 l'Ajuntament presenta la festa dels Resistents per l'any 2014, emmarcada dins dels actes del Tricentenari. En aquest turó, al peu de la pista forestal que baixa del Pinsà hi ha la pedra rodona, que dona nom a una llegenda. | 41.6415700,1.8504300 | 404262 | 4610620 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es va protegir pel seu valor paisatjístic i natural i la presèncie d'especies com el freixe de flor. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||||
| 45145 | Alzina del camí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-puig | <p>VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015).El Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Castellbell i el Vilar: Zenobita edicions.</p> | <p>L'alzina (Quecus ilex subsp. Ilex) del camí del Puig està situada per sobre del camp de futbol, a mà esquerra pujant per l'antic camí que mena des de la masia cap el nucli urbà del Borràs. El camí s'inicia a partir de les antigues corts dels bens, que ara fa cantonada amb el carrer de Joaquim Borràs. Queda tallat per la plaça del Rei i l'avinguda de l'Esport i degut a la urbanització més moderna del sector cal anar a buscar el carrer dels Bastoners fins al capdamunt, on a mà esquerra torna a comunicar-se amb el camí que puja fins la masia del Puig. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. Mesura uns 12 metres d'alçada total per 12'6 metres de capçada, per 2'05 metres de volt de soca i 1'53 metres de volt de canó. El tronc està protegit per tres bancs de fusta, disposats en triangle, que permeten reposar al caminant, alhora que gaudir de les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat. Creix lleugerament inclinat. Des de ran de terra fins a la creu mesura 1'5 metres. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen dues branques potents que es van bifurcant (0'95 i 1'28 metres de diàmetre) formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida, amb les branques inferiors penjant, amb la qual cosa dona la sensació de que hagin d'anar a tocar al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</p> | 08053-48 | Camí del Puig | <p>Les alzines, com a element natural sovint destacable han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d'una propietat. En el cas del mas del Puig en tenim varies referències com el que es pot llegir en un acte de capbrevació celebrat a la casa que el marquès de Castellbell, Josep Amat i Junyent tenia al carrer Manresa, a Monistrol de Montserrat, el 3 de gener de 1727: 'Lo Honorable Francesc Puig, pages y de present Batlle de la parroquia de Nostra Senyora del Vilar, sufraganea de la parroquia de Sant Vicens de Castellbell, del bisbat de Vich... que ell dit confessant te y posseheix tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran a hon dit confessant fa sa continua habitacio y residencia, juntament ab altre mas dit lo mas Torras, dirruhit y desabitat, y á dit mas Ferran unit, y aglevat (...) E termenan (...) y pujas en dret dalt fins que troba un marge de terra ahont hi há fitas, seguint lo peu de dit marge, y puja fins que arriba á un serradet ahont hi há fitas, y des de ditas fitas trenca dret baix fins que hi há una paret ó marge ahont hi ha un forn de cals, seguint dit marge ó paret travessant lo dit comellar de oliveras (...) y vassen cai avall fins que troba una bassa que alli és, y de dita bassa discorre fins baix á un torrent que hi há una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que hi ha unas fitas (...). Per altra banda, a les Llibretes del mas Puig del Vilar, es pot llegir un dels tractes realitzats pels amos en el mes d'octubre de 1877, en què permeteren que fos arrencada l'alzina més gran de la seva heretat, anomenada l'alzina del Manresà, de la qual varen fer-se 50 quintars de llenya: 'En lo añ de 1877, al mes d'octubre, an arrencat la alsina mes grosa de la aretat, que sen deÿa la Alsina del Manrresà, la comprada la sogra del Carnise que abuÿ acsistex, que se diu Marti, ÿ lo preu 34 duros, ÿ 3 de arrencarle, tenia 18 pams de bol a un pam de la soca, de la soca que queda enganxada al capdeball del cano; sen ja arrencada, si estaren part de dos dias, 3 homas estallan ÿ tirani barias barrinades, ÿ en surtiren 50 quintas de lleña'. Però també es documenta de l'any 1908, els carboners de Marganell coneguts com els Gasparons que van fer 45 càrregues de carbó 'al capdemun de la nostra Ubaga', aprofitant la fusta d'unes alzines i roures vells.</p> | 41.6315600,1.8645200 | 405421 | 4609493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45145-foto-08053-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||
| 45150 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros | La bassa està neta i l'aigua raja continuadament. | Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d'arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics. Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d'una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner. Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l'aigua fins aquest indret. El raig cau a l'interior d'una pica, fet amb totxana. D'aquí per un caneló retallat permet que l'aigua caigui directament a la bassa, que s'aprofita per al rec de l'horta de cal Montclar. La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell. | 08053-53 | Camps de Sant Jaume | El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d'obaga de la masia del Ros. Es tracta d'un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d'obaga del marge argilós. Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera. | 41.6505800,1.8137600 | 401222 | 4611661 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||
| 45153 | Font del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pinsa | L'indret és encara accessible, però la font, amb l'abandonament dels horts, la font està quedant engolida per la vegetació. Per altra banda, s'ha detectat la presència de canya de Sant Joan. És una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Està considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, un cop instal·lada s'expandeix a una gran velocitat i redueix la capacitat de desguàs dels rius i rieres. Un cop abandonats els conreus, aquesta planta no té cap obstacle que l'impedeixi expandir-se. | Font situada a l'obaga del Santó. S'hi accedeix des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell en direcció a la pedrera del Sangrà i un cop passat un revolt molt tancat, entrar cap el bosc resseguint el camí de la font del Pinsà. El camí travessa l'obaga fins a entrar al turó del Pinsà. Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic tant per la diversitat faunística com per les espècies vegetals. Hi ha varies torrenteres que acaben desguassant a la riera de Marganell al capdavall. Algunes de les espècies més interessants són, el freixe de flor, el ginebró, el marfull, el cirerer d'arbós, l'arç blanc, la servera, l'auró negre a més del pi que hi neix espontàniament. El sotabosc és ric i dens amb gran quantitat de plantes enfiladisses. Trobarem al mig del camí un gran bloc de pedra caigut ja fa anys de la paret de pedra que hi ha per sobre mateix. Allí hi ha un gran nombre de ginebrons. Un cop deixats enrere, cal resseguir el corriol a mà dreta, molt estret i dens degut a la vegetació que aprofita la humitat de la fondalada i ja en un revolt, travessarem l'aigua provinent del naixement de la font que baixa cap baix al torrent. Ens enfilarem per un corriolet reforçat per un mur de pedra seca, que transcorre paral·lel a la rasa. Està senyalat amb una filera de pedres i mig tapat per l'heura hi ha a primer terme una bassa que dos metres de fondària per una amplada similar. Està excavada a la roca i reforçada per la part davantera amb pedra del lloc, com si es tractés d'una tina. A l'interior s'hi ha deixat una escala de fusta. S'observa també un indret amb canya de Sant Joan (Arundo donax), probablement plantada pel propietari dels horts dels voltants. Deixat a mà dreta la bassa, al fons, arran de la paret de pedra i terra, a 1,45 metres d'alçada, neix la font, que raja permanentment. Originàriament se li va construir un regueró o conducció paral·lel a mà dreta, retallat a la pedra on s'hi va disposar una doble filera de teula per protegir l'aigua de les fulles i terra que conduïa fins a la bassa. Aquesta, en la seva part superior també tenia un sobreeixidor que retornava l'excés d'aigua al rasot. | 08053-56 | Obaga del Santó | 41.6437600,1.8359200 | 403057 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||||
| 45154 | Font de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foranca | Surgència procedent d'una cinglera, a la llera esquerra del torrent de les Pasteres, en el raval de les Comes. S'hi accedeix pel camí que puja cap a cal Miquel, a mà esquerra d'un revolt cimentat per evitar que els vehicles de la casa rellisquin en temps de pluges. Allí comença un camí que va resseguint el torrent, fins arribar a una zona on la mateixa cinglera ha patit diversos esfondraments. La vegetació és la característica d'un lloc ombrívol, i en llocs on regalima aigua amb carbonat càlcic, com les roques, les parets, les fonts, o coves. Destaquen les molses i la falzia (Adiantum capillus-veneris L.) Per sota del cingle, hi ha una cova originada per l'erosió de l'aigua que hi sorgeix. Fa uns anys es va aixecar un mur de pedra collat amb morter de calç, deixant només a mà dreta una petita obertura a la qual s'hi ha d'accedir arrossegant-se pel terra. L'aigua es va canalitzar col·locant-hi un registre amb una portella de ferro. Per sota, a mà dreta mateix, un petit tinell de pedra per a posar-hi el càntir i una aixeta de bronze que permet regular el cabal de l'aigua. Aquesta cau en una pica que sobreseeix directament al torrent. | 08053-57 | La Foranca | Carles Cornadó va recollir per transmissió oral que en aquest indret, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una persona. El mateix Valentí Ribera, de cal Batlló, del raval de les Comes li assegurava que si mai tornés una guerra, ell s'hi amagaria. | 41.6451200,1.8822200 | 406915 | 4610979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||||
| 45157 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba | Font situada al torrent de l'Alba, en el límit dels municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar. Per accedir a la font cal pujar per la carretera que mena al veïnat de Sant Cristòfol del terme de Castellbell i el Vilar en direcció a la Calcina. Allí deixant la casa a mà dreta, cal baixar per una pista forestal que mena directament al Solell de la Barraca. Un cop arribats al revolt que travessa el torrent de l'Alba, cal endinsar-se per un corriol que ressegueix la llera dreta del torrent fins al capdamunt, on hi ha la surgència, en el crestall natural del terreny i un banc amb respatller de pedra d'1,30 metres de llargària per 0,40 de seient. La vegetació és de caràcter mediterrani, però amb molts elements submediterranis, com acostuma a passar en les zones més obagues. Així doncs, el pi blanc, es troba associat al roure, a l'alzina i marfull. Es tracta d'un broc metàl·lic enfonsat cap dins el marge, per on raja l'aigua sense fi. Per protegir-lo s'hi ha col·locat una llosa de pedra plana foradada: D'aquesta manera l'aigua surt neta. Al voltant de la surgència, i juntament amb l'herbassar i algun que altre peu de galzeran, hi ha presència de capil·lera o falzia verda (Adiantum capillus-veneris). És una falguera molt característica amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre, que acostuma a fer entre els 20 i els 50 cm d'alçada. | 08053-60 | Torrent de l'Alba | 41.6253400,1.8283300 | 402397 | 4608842 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La falzia negra o capil·lera, s'ha emprat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina, contra la tos. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||||
| 45164 | Bauma del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-torrent-de-lavella | VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. | Jaciment documentat de forma casual a partir de la troballa en superfície de ceràmica que Valls (2011) diu 'datables del període neolític, 5000 - 2000 abans de la nostra era'. La troballa es produí en una bauma formada sota una cinglera del torrent de l'Avellà, que desguaça a la riera de Marganell. Es troba entre les terres del Brunet i les del Santó o Les Canyelles. | 08053-67 | Torrent de l'Avellà | Troballa casual feta per excursionsites. | 41.6512700,1.8445100 | 403784 | 4611703 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La visita al lloc no va proporcionar noves troballes de ceràmica en superficie. En tot cas, aquest jaciment no es troba a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat, fet que caldria subsanar. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||||||||
| 45186 | Molí de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lalzina | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. SANTAMARIA NOT, Ramon (2015). Un monument al nostre poble: el molí fariner de Ca l'Alsina; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 397, febrer de 2014, pp.12 VALLS i PUEYO, Joan. El molí de l'Alzina. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/02/el-moli-de-lalzina.html | XV-XX | El molí de l'Alzina es troba situat al vessant meridional de la riera de Marganell, en una zona d'obaga coneguda com a bosc del molí. Es tracta d'un molí del tipus B segons la tipologia de Bolós (1993). És a dir, amb bassa però sense pou. Pren l'aigua de la riera i arriba a la bassa per una canalització soterrada que passa per sota l'atri del molí. La bassa té una capacitat d' un milió set cents mil litres. Només té paret construïda en forma de 'U' a la zona edificada, on l'aigua està en contacte amb el molí. La resta de la bassa és terreny natural. L'aigua arriba al rodet mitjançant un baixant de fusta quan s'aixeca la portella, que és d'aram. Es feien dues moltes al dia; una al matí i l'altra a la tarda. En una hora es podien moldre 50 k de farina. Va estar en funcionament fins l'any 1982. Es tracta d'un molí molt especial, no només per la seva antiguitat i el seu llarg funcionament. També per haver-se mantingut dins la mateixa família durant més de cinc segles, que ha sabut preservar-ne els trets constructius. Però, sobretot, pel seu estat de conservació i el manteniment de la maquinària. Així, doncs, hi podem observar totes les parts d'un molí fariner, des de la cabra fins el banc i l'alçador. A les parets de l'obrador hi ha ple d'inscripcions grafiades amb les moltes de cada client, a modus de gran palimpsest. Per davant hi passava l'antic camí de Manresa a Montserrat. Conserva a més, el celler, dues tines, corts, corrals i altres edificacions productives. En la planta pis hi vivien els moliners i damunt la cuina es conserva l'habitació del mosso. | 08053-89 | Riera de Marganell | Entre les propietats que depenien del senyor del castell de Castellbell, l'any 1328, incloses per tant al seu terme, hem d'esmentar les que formaven part dels masos de la Calsina, avui del terme de Marganell, i de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. El 3 de juny de 1390, un dels castlans de Castellbell, Humbert de Palau, nomenà batlle del terme a Pere de Vilamarichs, de Monistrol de Montserrat. No gaire lluny de Vilamarics es construí un molí fariner. Cal arribar, però, al segle XVI per a conèixer les primeres notícies. Aleshores, el molí pertanyia al mercader Francesc Casamitjana, ciutadà de Barcelona. El 3 de febrer de 1532 va vendre les seves propietats al sastre monistrolenc Cebrià Alsina, que el revengué al seu germà Antoni, mentre ell es construïa un casal, amb tina i bòtes, a la partida de terra anomenada 'la riera de Mandressa'. Antoni Alsina posseïa, com hem dit, l'any 1597, el 'molí fariner ab la mola molent, rodet y altres aparatos y ab dos casals en dit moli construhits y edificats y ab sa resclosa o paxera'. També constava com a propietari d'una peça de terra de quinze jornals de llaurada, anomenada 'la Roureda o Raureda'. El moliner també tenia bestiar, per això havia comprat al seu veí Jaume Joan, àlies Tàpies, el 2 de setembre de 1585, el dret de fer pasturar el seu ramat a l'heretat del mas de les Tàpies. Tanmateix, va comprar al mateix veí, l'any 1590, les peces de terra anomenades 'la Buyga den Janovés', 'la Carbonera' y 'lo ort de Joan Xich'. El 15 de juny de 1598 Antoni Alsina va comprar a Jaume Playà, amo del mas Ferreroles, el dret de fes pasturar el seu bestiar a la seva heretat. La documentació estudiada per Joan Valls arriba fins els nostres dies i recorda quan va fer les entrevistes als actuals propietaris i diu que recordaven com es baixaven les moles pel molí, des de la pedrera que hi havia prop de Sant Benet, no gaire lluny el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Ho feien amb una tirallonga d'animals, i en els pendents les feien rodolar amb uns eixos per a frenar-les. El moliner treballava per als habitants de tota la rodalia. Habitualment es molia blat per a fer farina, però en èpoques de crisi, com a la darrera guerra del 1936-1939, es molia el blat de moro, per a fer pasta de sémola. Tenien molta aigua, que es recollia, entre d'altres, del torrent del Brogit, de manera que a l'hivern es podia moldre cada dia, però a l'estiu calia fer-ho tan sols durant dues o tres hores al dia, i deixar que la bassa es tornés a omplir. | 41.6487900,1.8248200 | 402140 | 4611450 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La tradició oral familiar que ha passat d'una generació a l'altra afirma que la construcció del molí es realitzà l'any de la descoberta d'Amèrica (1492). Els documents no ho desmeteixen. Així ens ho ha transmès directament la Maria Rosa Viladoms Alsina, l'actual propietària i descendent directa dels primers propietaris.Per fora, es poden veure pedres de molí o fragments d'antigues pedres que havien servit i es van canviar pel desgast.La propietat també conserva tota mena d'eines relacionades amb la vida del molí durant centúries. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||
| 45265 | El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brogit | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). Què és el brogit? El Brogit, núm. 1, gener de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Cavitat subterrània ubicada a la dreta del llit del torrent del Brogit. S'hi accedeix des del final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, a través d'un corriol de terra, estret. Un cop travessat el torrent, per damunt del pont de pedra, cal agafar el corriol de l'esquerra i baixar ràpidament dins el torrent. En direcció al Rasot del Botines, al marge dret, hi ha un avenc o mentidera per on sobreïx l'aigua en cas de fortes pluges que tenen lloc al vessant nord de Montserrat. L'entrada té forma ovalada, mesura 1,36 metres per 75 cm d'amplada màxima. La fondària del pou d'accés mesura entre 3 i 4 metres d'alçada. Passada una corba, s'ofereix una galeria de 15 metres de llargària per un diàmetre màxim de 0,50 metres. A la meitat d'aquesta galeria el tram s'estreny dificultant el pas. El passadís desemboca novament a un pou d'1 metre de diàmetre i uns 5 metres de fondària. En aquest indret hi ha una esquerda tant alta com el pou que s'ha obert en la mateixa cinglera. L'amplada màxima és de 0,30 metres. | 08053-168 | Torrent del Brogit | El torrent del Brogit neix al capdamunt de l'obaga del Colomer, format al peu del turó on conflueixen diferents rases i desaigua a la riera de Marganell, en un salt d'aigua, sota mateix del Raval del Teixidor. Antigament rebia el nom de torrent de la Deu. Tant el nom antic, de torrent de la Deu, com el nom més actual pel qual es coneix aquesta surgència, té el seu origen en el soroll que fa l'aigua quan surt a pressió per la galeria. El Brogit va ser explorat per Joan Frontera i altres companys. La van netejar del pedruscall per poder-se fer pas i es realitzà el dibuix de tota la galeria. Amb posterioritat es tapà la boca amb una reixa de ferro, que una torrentada es va emportar l'any 1982. | 41.6395200,1.8226700 | 401947 | 4610423 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El torrent del Brogit desaigua a la riera de Marganell en el seu pas pel rasot del Colomer i el rasot del Botines. Les característiques geològiques de la zona fan pensar en una zona càrstica amb un gran riu subterrani que sobreïx durant les fortes pluges. Un exemple n'és un estiu de forta sequera que plogué a la zona del darrera de Montserrat i l'endemà, El Brogit treia un gran raig i això va fer que tots els que tenien un hortet vora del torrent poguessin regar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||
| 45266 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Al final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, s'accedeix a un corriol de terra, estret, que a través d'un pont de pedra travessa el torrent del Brogit, antic torrent de la Deu. Un cop dins, passat El Brogit, en direcció al Rasot del Botines, el llit del riu es converteix en una solera plana de pedra. En el marge esquerra mateix, a un metre d'alçada, d'una beta d'aigua que passa a través d'una esquerda, sorgeix la font. Hi ha una mena de pica natural arrodonida a la qual s'hi va col·locar una pedra amb un broc rodó. La tosca calcària han donat pas a un hàbitat de falgueres i molses característiques d'indrets humits. Destaca la capil·lera o falzia (Adiantum capillus-veneris), una delicada falguera pròpia d'escorrenties i degotalls d'aigua. Les pinnes tenen forma de ventall amb els raquis negres. En la superfície plana d'un sortint de la roca, per sobre de la surgència hi ha una llosa quadrangular, amb el nom gravat de la font. | 08053-169 | Torrent del Brogit | 41.6408800,1.8223700 | 401924 | 4610575 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En la medicina casolana, la falzia o folguerola ha estat emprada com a pectoral i emmenagoga, en l'estimulació de la menstruació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||||||
| 45267 | Font del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cintet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Font situada a la llera dreta del torrent del Brogit, relativament elevada del seu llit. Un cop dins, en direcció al Rasot del Botines, i passada la font de la Mata, al marge dret trobem la font. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, amb una base feta amb pedra irregular i les cantonades més perfilades, de 4 metres de costat i una alçada vista d'1,50 metres respectivament. Al damunt hi ha una estructura feta de formigó més petita amb una portella de registre. Té un sobreeixidor protegit per un filat, pel qual raja l'agua cap el torrent. Per la part de dalt, un corriol d'una dotzena de metres s'endinsa sota del marge. Es tracta d'una mina d'aigua, que està protegida per un muret arrebossat i una portella de ferro. Per la banda dreta, el marge s'ha recolzat amb mur de pedra seca que la vegetació ha mig dissimulat. Un tub de PVC connecta l'aigua de la bassa que puja fins el mas Colomer. | 08053-170 | Torrent del Brogit | La construcció actual no té res a veure amb el safareig i la font que hi havia hagut antigament. Les dones venien a fer bugada i a omplir el càntir. L'aigua sobrant es feia servir per regar els horts que hi tenia al voltant un tal Cintet, que és qui donà el nom a l'indret. | 41.6410400,1.8231700 | 401991 | 4610591 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||||||
| 45301 | Alzina del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cementiri | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/ | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al costat de la carretera BV-1273, davant mateix de la porta del cementiri municipal. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per altres alzines més joves i alguns exemplars de pi blanc. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada. Mesura uns 17 metres d'alçada total i 13 metres de capçada mitjana per2,05 metres de volt de canó i 2 metres de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08053-204 | Cementiri de Castellbell i el Vilar | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 41.6331200,1.8671800 | 405645 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al peu de l'arbre hi ha una biga de fusta amb el nom de l'espècie i la declaració d'aquest exemplar com a arbre d'interès local el 25 de gener de 1996. Regidoria de Medi AmbientTé una marca pintada al tronc de color rosat.A Catalunya hi ha un seguit d'arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d'acord amb la normativa derivada de la protecció d'espais i també de la urbanística o cultural. A més dels Arbres Monumentals (AM), declarats per Ordre del Departament, els consells comarcals i els ajuntaments poden declarar arbres d'interès comarcal (AC) i arbres d'interès local (AL) respectivament, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||||||
| 45332 | Tina de cal Pinyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pinyot | AA. VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Col. Llibres de la Muntanya, 11. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. | XIX | Restaurada | Tina aïllada, ubicada al costat de la bassa de cal Pitxot, al raval del Clot. Està construïda en pedra i cairons de ceràmica. És de planta mixta amb el dipòsit circular, totalment restaurada. La pedra seca s'ha consolidat amb morter, conservant els encaixos per a la biga de fusta. Els graons d'accés, s'han eliminat i substituït per una escala de vuit graons amb barana de ferro que segueix l'arrodonit de la tina. L'amplada i alçada de la porta originària per accedir al brescat s'ha modificat i canviat per una porta de fusta de 0,70 centímetres d'amplada per una alçada d'1,70 metres. La coberta és feta amb teula àrab disposada a un sol vessant. L'accés està orientat a l'est. | 08053-235 | Raval del Clot | La importància del cultiu de la vinya, es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. Al segle XIV, la paraula tina havia substituït la paraula cup, al Bages. Però nosaltres hem detectat que a Castellbell i el Vilar es manté la paraula cup; sobretot en els que estan a l'interior de els cases. La informació de la documentació dels segles XIV i XV no indica si les tines són de fusta o de pedra, però segons la bibliografia, en aquesta època serien de pedra perquè sinó no s'esmentarien en els inventaris. A mesura que passen els anys aquesta tendència es va capgirantfins que en el segle XVII són una part molt petita d'inventaris on es troben tines. L'explicació la trobem en que ja es comencen a construir tines de pedra i formaven part dels béns immobles de la casa i, per tant, no es detallaven. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. Les tines que ens han arribat permeten xafar el raïm i magatzemar per la fermentació. El raïm s'abocava damunt els posts o brescat on s'aixafava amb els peus. Del sostre de la tina, penjava una corda on el pagès s'agafava mentre trepitjava i així feia més força. Després es llençava la brisa dins la tina per fermentar el most. Es tractava d'una fermentació alcohòlica i durava unes tres setmanes. Quan el vi era fet es buidava la tina per la boixa. La brisa restant s'havia de premsar per aprofitar el vi que hi tenia. Això es feia amb una premsa. | 41.6657700,1.8858400 | 407246 | 4613268 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les tines són construccions de planta rodona o quadrada, fetes a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada a l'interior amb cairons o grans rajols de ceràmica de color vermellós. En el seu interior s'hi col·locava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. Es construïen al costat de la vinya per guanyar temps en el transport. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | |||||||
| 45351 | Font de la Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canaleta-0 | XX | Font d'aigua natural ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que mena al pla de les Botges. Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant. La font es troba enclotada. S'hi accedeix baixant uns graons de pedra. L'aigua raja d'un broc de ferro de 4 cm de diàmetre collat a un pam i mig de terra. Cau en un retall fet a la roca i des d'aquí, l'aigua sobrant raja per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que desaigua a la riera de Marganell. A tot el voltant, resseguint naturalment el revolt que fa el terreny s'hi ha construït un mur de pedra collada amb ciment. Per sobre hi ha el nom gravat de l'indret, 'FONT CANALETA'. | 08053-254 | Pla de les Botges | 41.6457100,1.8047800 | 400467 | 4611131 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Collat en un filat per sobre del mur, hi ha un rètol de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, on es manifesta que l'aigua que sorgeix d'aquesta deu d'aigua no té cap garantia sanitària. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||||
| 45380 | La Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foranca | <p>http://territori.scot.cat/cat http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | <p>La Foranca és un espai feréstec i gairebé inhòspit situat a la part superior del curs del torrent de les Pasteres (que pertany a la conca del Llobregat), al nord-est del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest torrent, neix a la Serra del Ginebral, on separa els municipis de Sant Vicenç de Catellet i de Rellinars. Es nodreix de les aigües procedents de les diferents torrenteres de la carena de Comauba, (com el torrent de la Serra que desaigua al de les Pasteres per la seva llera dreta) i de la carena del Cellers (amb el torrent de cal Puigsoler que va a trobar el de les Pasteres pel seu vessant esquerra). D'aquí transcorre per un paisatge abrupte fins a desaiguar a la riera de Rellinars, en el seu pas pel raval de les Comes. El relleu és de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per zones planeres on no fa massa anys eren encara cultivades de vinya. Avui, els boscos de pi blanc i les brolles de romaní i mata han envaït aquest espai i dissimulen també algunes tarteres, originades per l'extracció històrica de pedra. La composició dels còdols és variada, amb predomini de roca calcària. També predominen les argiles que donen relleus més suaus. El torrent de les Pasteres, solca aquest espai, i les aigües llisquen per la solera de roca, trencada de tant en tant per gorgs de profunditat diversa, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant. La Foranca és una referència omnipresent per als habitats de Castellbell i el Vilar, que l'han assumit com a tret distintiu del municipi, per la seva bellesa i per la diversitat faunística que s'hi desenvolupa i s'hi refugia. Alguns dels cingles es poden recórrer per sobre, seguint un estret corriol, o bé, per sota les parets, sobretot allí on l'erosió ha deixat les seves empremtes des de fa milers d'anys, i fins i tot pel mig del riu, quan aquest no baixa o porta poca aigua, deixant entreveure els clots i les formes capritxoses de la roca mare, moltes vegades amb el fons arrodonit. El clima d'aquest espai o àmbit muntanyenc és mediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants o per sota dels 15ºC i precipitacions entre els 600 i els 800 mm. Es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, per bé que a l'estiu es poden formar tempestes degut a l'ascens brusc de masses d'aire marítim en contacte amb els relleus més encinglerats. Una de les històriques és la de l'any 1962 que va afectar moltes cases i s'emportà la resclosa del molí de les Comes. Predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que en els fondals i en les zones menys alterades per l'activitat humana de sòl profund domina l'alzina (Quercetum ilicis), que pot estar enriquit amb el boix (Buxus sempervirens) i roures (Quecus pubescens). En les fondalades i llocs més ombrívols d'aquest espai hi ha llorer (Laurus nobilis), boix (Buxus sempervirens), alguna avellaneda, pollancre i altres espècies típiques del bosc de ribera o riera. Les brolles i els matolls són bàsicament de romaní i mata (Lentiscus pistacia). En alguns indrets es troba ben representat el roldor. La fauna hi és rica i variada, amb abundància de senglar (Sus scropha), conill (Oryctolagus cuniculus), guineu (Vulpes vulpes), gat mesquer (Genetta geneta), esquirol (Sciurus vulgaris), o cabirol (Capreolus capreolus) i un seguit d'ocells rapinyaries, a més de, diferents espècies d'amfibis i rèptils com l'escuçó ibèric (Vipera lastati) Aquesta unitat paisatgística de caire eminentment forestal esdevé un indret d'alt valor paisatgístic, destacant les abundants construccions de pedra seca, forns de calç o d'obra i alguna font com la que rep el nom de la Foranca, concorreguda pels excursionistes, esdevenint un escenari privilegiat per gaudir d'una espai mitjançant itineraris controlats.</p> | 08053-349 | La Coma | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014. Tanmateix, cal tenir present que el corredor natural del meandre de Castellbell connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac justament pel sector de la Foranca i del Raval del Clot, amb la Serra de Comauba i la Carena de l'Obaga Fosca, que caldria declarar-ho com a zona PEIN.</p> | 41.6456100,1.8834300 | 407016 | 4611032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:28 | ||||||||
| 45525 | Zona nidificació orenetes de l'espècie Delichon urbica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-nidificacio-orenetes-de-lespecie-delichon-urbica | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi i especialment del carrer de la Bauma, es poden observar vàries colònies de nidificació de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08053-428 | Castellbell i el Vilar | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.6222000,1.8664600 | 405569 | 4608451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari volgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 45567 | Bassa del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-pinsa | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2014/10/bassa-de-cal-pinsa.html?q=Brogit | XVII-XVIII | La bassa del Pinsà, està ubicada al sud-oest de la masia que porta el mateix nom. S'hi accedeix des del camí que mena al Morrolius però també des del camí del Pinsà, que travessa la riera de Marganell. Un cop arribats a la casa, cal resseguir el torrent dels Abadals, en direcció al mas Colomer. Un centenar de metres, a mà dreta, en un revolt hi ha una cinglera d'uns quatre metres de fondària. Al damunt s'hi ha construït un mur de pedra de 0,60 metres de gruix, que fa de contenció alhora que serveix de passera per accedir d'un costat a l'altre de la llera. En un dels extrems del mur, hi ha una comporta que en cas de necessitat, permet deixar sortir l'aigua cap el torrent avall. Torrent amunt, el sòl és tot una gran llosa natural de pedra. Destaquen els murs de pedra seca aixecats a ambdós costats per tal de canalitzar les aigües pluvials procedents de les diferents torrenteres que desaigüen al torrent dels Abadals. | 08053-470 | Torrent dels Abadals | 41.6407300,1.8348200 | 402961 | 4610544 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45567-foto-08053-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45567-foto-08053-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45567-foto-08053-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les aigües d'aquest petit embassament servien per regar els horts de la masia. El torrent dels Abadals té el seu origen entre els turons de Comellats i el de Morrolius, a la zona de la Creu de la Capella. Avança en direcció nord i gira cap el nord-est en direcció al Pinsà. A partir de la bassa, trenca sobtadament cap a l'est iniciant un fort descens fins al riu Llobregat, a tocar del mas dels Abadals que li dóna nom. | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 45621 | Freixes de flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-flor | <p>BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. VALLÈS, Florenci i BADIA, Jordi (1994). El freixe de flor a Catalunya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 16-17. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm</p> | <p>El Freixe de flor (Fraxinus ornus L.) és una espècie que creix de manera natural entre l'obaga del Santó i el turó del Pinsà una zona ombrívola i fresca per on baixa la riera de Marganell. El seu nom prové del grec 'phraxis', que significa tancat i del llatí 'orno' que significa muntanya. Es tracta d'un arbre caducifoli, amb una copa ben ampla i una alçada màxima de 15 a 18 metres. El tronc pot arribar a fer 1,00 metres de diàmetre, d'escorça suau i llisa, amb tonalitats que van des del gris fosc al negre. Les fulles són oposades, caduques i compostes imparipinnades i mesuren de 5 a 10 centímetres. Els pecíols, de 5 a 9, pedunculats, i irregularment dentats, de color verd clar. La reproducció és fa per llavors fresques sembrades immediatament després de la collita i pot arribar a un any a germinar, tot i que els esqueixos tenen força èxit. La inflorescència consisteix en panícules laterals o terminals còniques de 15 a 20 cm, molt espectaculars i de gran bellesa i lleuger aroma. El fruit és una sàmara de 2 a 2,5 centímetres que es troba situat damunt del peduncle. Floreix a la primavera. La pol·linització es fa per l'aire.</p> | 08053-524 | Obaga del Santó | <p>En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica.</p> | 41.6449600,1.8384100 | 403266 | 4611009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45621-foto-08053-524-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | en alguns indrets rep el nom de freixe d'olor o del mannà o freixe femella. | 2151 | 5.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 45675 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-1 | FONTAIRE (1980). Fonts i manantials del poble. La Font de la Mina. dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Juliol -Agost 1980. Any III. Núm. 07, pp. 8 i 9 | La font conté molta aigua, però l'indret malauradament està deixat a l'abandonament. | Font situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l'inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera. Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d'un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell. La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d'un passadís excavat a la roca, d'un metre d'amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L'aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d'aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi. | 08053-578 | Riera de Marganell | La mina era més fonda que el nivell de terra de l'exterior. Sempre havia estat plena d'aigua, per tant sempre hi havia una reserva d'aigua. L'aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s'aprofitava per regar. Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L'aigua podria sobrexeir directament a la riera. Quan la mina quedava seca, es podia veure d'allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d'un metre aproximadament d'alçada, buit per dintre que s'aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s'eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l'aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l'aigua directament al viver. Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir. | 41.6464000,1.8353900 | 403017 | 4611173 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45675-foto-08053-578-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45675-foto-08053-578-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l'hort de la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 45677 | Ginebró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro | BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm Mapa de Patrimoni de Casserres (Berguedà) – forn de ginebre http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08049 | També anomenat ginebre (Juniperus communis), adopta la forma d'arbre que pot arribar a mesurar fins a 10 metres d'alçada. En el municipi només se n'ha localitzat entre l'obaga del Santó i el Turó del Pinsà, la qual cosa el fa especialment únic i a l'hora vulnerable. Allí on es desenvolupa amb més força és al voltant d'un roc estimbat al mig del camí, arribant a una zona més ombrívola, a pocs metres de la font. Destaquen alguns exemplars d'uns tres metres d'alçada. Els gàlbuls (anomenats també ginebrons), semblen un fruit. Són esfèrics, de 5 a 9 mm, d'un color blau fosc quan són madurs, amb la superfície recoberta d'una fina pruïna. Només surten en els arbres femenins (les inflorescències masculines i les femenines surten en arbres diferents). | 08053-580 | Obaga del Santó | La fusta del càdec és molt apreciada pels fusters perquè a més a més de ser molt vistosa, amb tonalitats vermelloses i amb aigües molt marcades, és relativament fàcil de treballar, molt apreciada per a la fabricació de llapis de bona qualitat. Els ginebrons en canvi són apreciats pel seu gàlbul, en l'elaboració de licors com la ginebra i con a condiment en alguns guisats i per fer el plat alsacià per excel·lencia, la 'choucrute”, que no és res més que la col fermentada. En cas d'incendi l'únic dels dos que pot rebrotar és el càdec. Ambdós poder ser emprats per a l'elaboració de l'oli de ginebre, que s'obté de la destil·lació de la resina de les soques. | 41.6446100,1.8359800 | 403063 | 4610973 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45677-foto-08053-580-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45677-foto-08053-580-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A tot el municipi s'ha detectat gran quantitat de càdec (Juniperus oxycedrus), un arbret molt semblant, però que s'identifica fàcilment per les dues ratlles blanques, una a cada banda del nervi, a diferència del ginebre que només en té una. Els gàlbuls són més grossos, de 6 a 12 mm, i de color rogenc. La presència d'un petit hàbitat de ginebre el fa relativament interessant. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 45698 | Rasot del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasot-del-puig | El rasot del Puig neix als penya-segats que conformen l'obaga del Turó de l'Escletxa, on la vegetació és molt densa. Els diferents ramals baixen amb més o menys força fins a trobar el rasot principal, que transcorre, canalitzat, per sota de la carretera E-9 C16, un cop passat el punt quilomètric 39. També ho fa per sota del ferrocarril i la carretera BV-1273 que mena del Burés al Vilar on hi ha la masia que dona nom al rasot. Després transcorre pel darrera mateix del cementiri municipal de Castellbell i el Vilar i s'endinsa per la vall que rega els Camps del Puig fins a desaiguar, pel Burés, al riu Llobregat. Passat el cementiri, el primer que ens trobem és un molí fariner amb dues basses. La superfície de cultiu d'aquesta vall s'adapta al terreny, amb zones molt planeres, i els vessants constituïts per marjades de pedra seca relacionades especialment amb la contenció de les terrasses. Dins de la vall hem de diferenciar dues zones, estretament relacionades amb l'abandonament del cultiu de les terres. La més propera al mas Puig que la podem anomenar la vall de dalt i la més llunyana, la vall de baix, que s'endinsa fins a tocar del Burés. La primera és la que es conserva com a zona agrícola, mentre que la segona un cop els parcers van abandonar les terres, la vegetació s'hi ha imposat, engolint i transformant completament el paisatge. Això no obstant, encara ens podem topar amb ametllers, figueres i oliveres o ullastres i ceps sense empeltar, record del que havia estat en altres temps aquest indret. El màxim esforç constructiu el representen els conjunts de marges, canalitzacions i barraques de vinya distribuïts de forma paral·lela, amb els sistemes d'accés tradicionals per remuntar els desnivells, com són les rampes, les escales i els camins o corriols. Aquests elements estan bastits amb la pedra que aflora de manera natural a la zona. Molts d'ells, com les canalitzacions han estat substituïdes per regs automàtics, una evolució que en un indret on l'aigua és un bé molt preuat permet el màxim aprofitament. Les canalitzacions més antigues estan excavades a la roca, amb lloses de pedra més o menys regular que poden tenir molts metres de llargària i es va adaptant al relleu del terreny. Algunes han estat substituïdes pel totxo i el ciment; d'altres estan desapareixent. També hi trobem un molí de vent amb safareig i rentadora, i cisternes més o menys grans repartides arreu de les hortes i basses amb abeurador pel bestiar de càrrega que aprofitaven l'aigua que sobreseia d'elles. Aquest és el cas de la font del Serrahïma. Una segona font molt ben conservada és la del Puig, per sota un marge, davant del molí de vent. A la part alta s'hi cultiva verdures i lleguminoses. També destaca un raconet de vinya amb olivera i ametller, testimoni del que havien estat els cultius en aquesta vall. Les barraques de pedra seca són un altre testimoni de la riquesa paisatgística. Actualment estan en desús i malgrat s'aguanten dempeus, sense la manca de manteniment, poden acabar perdent-se, i amb elles el record d'un indret de gran valor. A proximitat de l'aigua, sinó tota, s'hi pot contemplar una rica i variada vegetació de bosc de ribera, que es desenvolupa a les lleres. Això permet la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides: l'oreneta de cua blanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el bernat pesacire (Ardea Cinerea), l'oreneta comú (Hirundo rustica), el rossinyol bord (Cettia cetti) o diversos rapinyaries, diürns i nocturns. | 08053-601 | Rasot del Puig | 41.6338300,1.8643600 | 405411 | 4609745 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45698-foto-08053-601-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45698-foto-08053-601-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | De fet, aquestes zones, correctament gestionades són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixo, el senglar, el cabirol, la fagina, la mostela o la guilla. La conservació d'aquest indret amb la creació i manteniment d'un sender central que voltés la vall, permetria apropar el municipi a un turisme sostenible. És una vall rica en flora i fauna però també hi ha la petjada que els habitants de la població han deixat en forma de marges i barraques de pedra seca, el cultiu de l'ametller, l'olivera o la vinya i totes aquelles construccions de pedra emprades des de temps reculats per a l'aprofitament d'un bé escàs, l'aigua, amb els pous, cisternes, molins de vent i canalitzacions.(Cont. Descripció): També hi ha presència de nombroses espècies amfíbies i rèptils, com la granota verda (Pelophylax perexi), el gripau comú (Bufo bufo), el gripauet (Pelodytes puctatus), la reineta comuna (Hyla meridionalis), el tòtil (Alytes obstetricans), i la salamandra (Salamandra salamandra) i la serp blanca (Rhinechis scalaris), serp verda (Malpolon monspessaulanus), o l'escurçó ibèric (Vipera latasti). Associats a la vegetació arbòria hi ha l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el romegueró (Rubus caesius) i la rosa silvestre (Rosa canina L), la sarga (Salix eleagnos), . A l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà (Brachypodium sylvatium), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i el roldor. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 45705 | El forat dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-dels-dimonis | XIX-XX | Encara ben entrat el segle XX, a l'indret de sota el camí que mena de la colònia industrial del Burés al nucli pagès del Vilar, sobre del torrent del Puig, hi ha un esvoranc rocós que a l'hivern expulsa un núvol de broma produïda per la inversió tèrmica. En veure sortir aquella fumera de les entranyes de la terra, alguns veïns exclamaven: 'guaita, els dimonis ja fan foc' | 08053-608 | El Vilar | Anècdota recollida per Genís Frontera, d'una conversa mantinguda amb Maria Riera i Riera, filla de cal Quildo, a la colònia industrial Burés de Castellbell i el Vilar, el 18 de març de 2017. | 41.6374800,1.8568400 | 404790 | 4610158 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45705-foto-08053-608-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 45730 | Mas Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-enric | VALLS i PUEYO, Joan (2003). L'Enrich, un cognom d'origen alemany; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 273, novembre del 2003. | XVI-XXI | Ha estat transformat però no s'han pogut evaluar aquestes modificacions personalment per manca d'accés a la finca. | Antiga denominació del mas Serra, situat al veïnat de Sant Cristòfol. No s'ha pogut visitar la finca i s'han fet transformacions i afegits; però la importància històrica del mas mereix una fitxa. Per alguna fotografia antiga, anterior a les reformes modernes, s'observa un edifici de dimensions considerables i robust. Constava de planta baixa i dos pisos, segurament també golfes. La seva construcció respon a models arquitectònics tradicionals. Estava dedicat a la producció agrícola i disposava de una bona extensió de terrenys, que actualemt s'ha convertit, malauradament, en una de les moltes urbanitzacions de Catalunya que es van fer en altres èpoques. | 08053-633 | Carrer mas Enric, 56 | A Sant Cristòfol existien, vers 1328, els masos d'En Bernat Serra i d'En Berenguer Serra, entre d'altres. El segon correspon al futur mas Enric. En un document del 30 de novembre de 1370, on el senyor del terme i del castell de Castellbell, Jaume Desfar, donà possessió a la seva muller Margarida, signà com a testimoni un tal Guillem Serra. Aquest seria un dels antecessors del senyor Montserrat Serra, que constava com a propietari del mas en el capbreu de 1441, i feia de testimoni, el dia 31 d'abril de 1445, a la pressa de possessió de Blai de Castellet, com a nou senyor del terme. Participà, juntament amb Gabriel i Bernat Serra, a l'acte d'investidura de Bernat Sarroca, mercader de Barcelona, el 1453. No podem precisar la data exacta en què arribà a aquelles contrades l'anomenat 'mestre” Enrich, sastre d'ofici, que seria el següent propietari del mas. Casat amb Eulàlia Oliva, al 'mestre” Enrich Mercer, sastre, el 27 d'agost de 1475 li va ser signat un títol de nou establiment del mas de les Garrigues, que quedava incorporat i aglevat al mas de l'Oliva, per la senyora del terme, Caterina Sarroca. El 1485 es signen, a Rubí, els capítols matrimonials de Francesc Enrich, fill de 'mestre Anric, natural de Alamanya, ara habitant en lo terme de Castellbell, e de la dona na Aularia, muller de aquell”. El mas de la Serra li fou establert al mestre Enrich el 25 de gener de 1494. Miquel de Maçanet i Sarroca, fill de l'esmentada Caterina Sarroca i de Bartomeu Agustí de Maçanet, signà un acte d'establiment del mas de la Serra, el 25 de gener de 1494, a favor dels citats Enrich Mercer i Eulàlia, que regentaren la propietat dels 3 masos fins el 1503, quan en fan donació al seu fill Joan Enrich, àlies Mercer, que es declara amo dels masos Serra, Garrigues i Oliva a la capbrevació de 1534, promoguda per Elisabet Joana Marcel de Camporrells, vídua de Berenguer Francesc de Maçanet, i casada en segones núpcies amb Lluís de Boixadors. El propietari Ramon Enrich testà el 14 de desembre de 1663, deixant l'herència al seu fill Francesc, que testà el 1698. L'hereu fou el seu fill Josep Enrich, dit de la Casa Gran. Josep Enrich de la Casa Gran, fou un altre dels continuadors de la nissaga i sabem que va vendre un tros de terra del seu mas, el 15 de desembre de 1794, al seu veí Joan Calsina, amo del mas de la Calcina, de Marganell. Vers l'any 1807 ens apareix a la documentació el senyor Valentí Enrich de la Casa Gran. Els amillaraments de 1851, 1853 i 1862 diuen que el propietari del mas Enric era Josep Calsina i Enrich, que tenia 2 rucs i 7 ovelles. Les seves terres estaven conformades per 2 quarteres i 8 quartans de regadiu, 11 quarteres i 7 quartans dedicades al conreu de cereals, 15 quarteres plantades de vinya i altres 2 quarteres amb oliverar. El bosc s'estenia per 89 quarteres i els erms ocupaven altres 15 quarteres. El 1890 el propietari del mas era Joan Calsina. En el Registre Fiscal de 1920, el propietari de can Enrich era Pau Calsina i Oller. L'any 1950 ho era Enric Calsina i Viladoms, i l'heretat estava composta per 62 Ha 08 a i 09 ca de terres. El successor fou el seu fill Jaume Calsina, casat amb Montserrat Botines. La senyora Maria Calsina i Botines fou la pregonera de la Festa Major de Sant Cristòfol de 2005. És la filla de Jaume Calsina, del mas Enric, i de Montserrat Botines, de cal Botines. Marxà del poble amb 8 anys i, dels seus records, explicà que 'per l'any 1872, durant les guerres carlistes, passaven per aquí soldats que venien pels mateixos camins que feren l'àvia i la mare, com moltes persones del poble, per anar a vendre a Montserrat el mató i la mel que l'àvia recollia de les bresques d'abelles que tenia... amb la mula i a peu [...] després de confiar-la a uns masovers, el 1972 vàrem vendre la finca, que és l'actual urbanització del 'Mas Enric”. Creiem que això succeí el mes de maig del 1973, i la compradora fou Elionor Martí i Sala, esposa de l'empresari urbanístic terrassenc Antoni Barata i Gual. | 41.6437700,1.8217600 | 401878 | 4610896 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45730-foto-08053-633-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45730-foto-08053-633-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les propietats del mas es van convertir en urbanitzables a finals dels anys 70 del segle XX, urbanització que també es coneix amb el nom de 'Mas Enric'.En la forma 'Enrich' és en l'actualitat un dels cognoms més abundants del nostre terme.Enric deriva del nom propi germànic Haimrik. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 45759 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-6 | RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona. | X-XXI | Es coneixen trams i d'altres s'intueixen. | Sembla que una de les variants del camí Ral o Reial, que ve de Barcelona i es dirigeix a Manresa, passa per Castellbell i el Vilar. Una altra per Matadepera. En el nostre cas, entra a Castellbell i el Vilar venint de Vacarisses per l'hostal del Palà. Passa per la masia del Gall, continua fins ell Gall de Dalt, cal Guixà i travessa el Vilar (des del Puig fins l'església de Santa Maria). Des del Vilar es dirigeix al pont Vell. Abans de la construcció d'aquest pont (segle XV) no travessava el Llobregat per aquest punt, sinó que es dirigia al nord fins la riera de Rellinars on la travessava pel pont que encara es conserva parcialment. D'aquí es dirigia al Grauet i el terme de Sant Vicenç de Castellet. Una variant anava de Viladoms al Gall i des del Gall es dirigia a la Bauma, per l'actual carrer de la Riera i vorejava el riu Llobregat fins el pont. A partir del segle XV el pont gòtic formaria part també d'aquesta ruta. | 08053-662 | Castellbell i el Vilar | L'autopista ha esborrat part del traçat antic al seu pas per cal Guixa. Passant pel Vilar, baixava un camí ramader fins al riu Llobregat seguint el torrent del Puig, que al fer-se la colònia Borràs, quedà entre les cases de cal Cabaní i els terrenys de la masoveria, propietat de Can Borràs. | 41.6333800,1.8626600 | 405269 | 4609697 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | La bibliografia parla d'un altre camí Ral de Terrassa a Manresa que no passa per Castellbell i el Vilar. En realitat no existeix un sol camí Ral i les notícies de vegades es contradiuen. A més a més se sobreposen altres camins que la gent ha anat assimilant al camí Ral. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||
| 45765 | Corredor biològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-biologic | http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/els_espais_naturals_de_proteccio_especial/ | Projecte de corredor biològic que connecta la muntanya de Montserrat amb la zona sud del municipi. Comprèn tot el sector dret de la riera de Marganell que hauria d'enllaçar a través del meandre del Castell amb la zona nord-oriental que ja forma part de la xarxa Natura 2000 (Turó de l'Escletxa, una part de l'obaga del Lledó, Raval del Clot i baixaria fins el Gall de Dalt, remuntant en direcció a l'Estació del Nord, cal Guixa, el mas Grau, en direcció al raval del Clot). Des d'aquí enllaça amb el parc de Sant Llorenç del Munt i Obac. Actualment l'expedient està en tràmits. | 08053-668 | Castellbell i el Vilar | Els ENPE o espais naturals de protecció especial estan designats pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu amb l'objectiu de dotar-los d'uns règim de protecció i gestió adequats, que juntament amb els ENP i Natura 2000, configuren el sistema d'expais protegits de Catalunya. Els ENPE tenen una protecció superior que la resta dels espais naturals protegits, amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada. La norma que els designa i n'estableix les categories és la Llei 12/1985, d'espais naturals que els divideixen en reserves naturals, parc nacional, parcs naturals o paratges naturals d'interès nacional. La zona del turó del Marquès i el meandre del Castell formarien part d'un dels elements geomorfològics de més interès, per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. | 41.6416600,1.8518600 | 404381 | 4610628 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 86629 | Barraca dels Camps de la Bassa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-la-bassa-2 | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de 2,70 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra. S’accedeix per un portal de llinda simple amb l’any 1915 inscrit, situat al cantó de llevant. La coberta és en forma de falsa cúpula amb el ràfec de pedres. A la banda de tramuntana disposa d’un mur emprat com a paravent. </span></span></span></p> | 08059-50 | Camps de la Bassa. Nord de Castellfollit del Boix | <p>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.</p> | 41.6909100,1.7180200 | 393316 | 4616253 | 1915 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86629-img20200528172239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86629-img20200528172317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86629-img20200528172348.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 86934 | Barraca de Cal Joan Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-joan-ros | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Barraca de planta circularconstruïda amb la tècnica de la pedra seca amb diverses refraccions actuals. La porta d’accés és de llinda simple de pedra amb un marc de fusta a l’interior, orientada al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un plàstic que la cobreix juatment amb arena. </span></span></span></p> | 08059-73 | Finca de La Torra. A l’oest de Maians | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6349000,1.6738900 | 389548 | 4610090 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86934-img20200602181335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86934-img20200602181411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86934-img20200602181425.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 86961 | Barraca de Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-joan | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca situada al peu de camí que va des de la Font de Cal Sargantana a les Oliveres de Cal Joan. Es tracta d’una construcció de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple orinetat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb la cornisa de lloses i per l’exterior està recoberta amb pinassa i arena. A l’interior conseva una fornícula.</span></span></span></p> | 08059-97 | Sud de les oliveres de Cal Joan. Nord-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6736900,1.7214300 | 393572 | 4614337 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86961-img20200604171958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86961-img20200604172133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86961-img20200604172207.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 86970 | Bassa de Cal Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-muntaner | XX | <p><span><span><span>La Bassa de Cal Muntaner es troba situada prop de Cal Muntaner. És tracta d’una presa construïda amb un mur de formigó que reté l’aigua de la Riera de Grevalosa en un embassament de planta allargada. L’embassament és un punt d’aigua per l’extinció d’incendis forestals alhora que és un espai molt popular dins el municipi per realitzar diferents activitats com la pesca. </span></span></span></p> | 08059-106 | Riera de Grevalosa. Nord-oest de Castellfollit del Boix | 41.6752900,1.6588500 | 388365 | 4614594 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86970-img20200530172109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86970-img20200530172218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pantà de Castellfollit del Boix | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 87565 | Turó de Can Ximpics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-ximpics | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis Bagencs, 1995.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | s. II-IV aC | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El solar situat a la banda nord de l’escola pública de Castellfollit de Boix, al carrer de les escoles del nucli de Castellfollit de Boix s’hi van localitzar diverses restes arqueològiques situades cronològicament en època ibèrica. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica al solar de Can Ximpics que va consistir en la realització d’11 sondejos que van permetre delimitar una àrea d’uns 600 m2 amb restes de material ceràmic i un conjunt de cinc murs associats. Actualment el solar resta com un espai enjardinat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-145 | Carrer de les escoles. Nucli de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van realitzat actuacions d’aficionats. A finals de la dècada de 1970 J.Tous, metres de Castellfollit del Boix, va excavar algunes restes que posteriorment van ser reblertes. La intervenció va permetre identificar algunes estructures muraries i fragments de ceràmica àtica, ibèrica i campaniana.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6664100,1.6845000 | 390485 | 4613575 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87565-img20201216124401.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 87573 | Rellotge de sol de la rectoria de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-de-sant-pere | XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El rellotge de sol es troba situat a l’alçada del primer pis de la façana de migjorn de la rectoria de Sant Pere. Correspon a un rellotge circular de tipus vertical realitzat amb ceràmica. Al centre hi ha gravat i pintat una branca de raïm i espigues de blat amb l’any 1979 i Castellfollit del Boix envoltat amb numeració romana de VII a V. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Sota el rellotge hi ha una quatre rajols ceràmics que formen una peça apaïsada amb la inscripció: JO PARLO SI EM MIRA EL SOL SI NO EM MIRA, TU NO EM MIRES I ESTIC SOL</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-153 | Sant Pere de Castellfollit del Boix. Nord -est de Castellfollit del Boix | 41.6696300,1.7012100 | 391882 | 4613911 | 1979 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87573-img6277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87573-img6278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87573-img6335.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | J. Plaixats | En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 5571 | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 87592 | Font de clot de la Pellanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-de-la-pellanca | s. XIX | <p><span><span><span>Font de clot al peu d’un corriol protegida per una construcció de pedra seca, tipus barraca, de planta rectangular i coberta de lloses. Té un accés amb llinda plana orientat al sud. </span></span></span></p> | 08059-172 | Cingles de la Pellanca. Nord de Castellfollit del Boix | 41.6858100,1.6771000 | 389902 | 4615738 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87592-img20200521173043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87592-img20200521173111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87592-img20200521173115.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 87600 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-3 | XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span>La font de Cal Tomàs és tracta d’una font de clot obrada. S’hi accedeix per un passadís entre dos murs de pedra. La font està tancada amb una porta de fusta. L’interior està revestit amb parets de maons drets i volta de pedra amb ciment. </span></span></span></p> | 08059-180 | Obaga de Cal Tomàs. Sud de Castellfollit del Boix | 41.6580100,1.6909400 | 391007 | 4612634 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87600-img20200529172336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87600-img20200529172359.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Font de Cal Tomàs | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 87604 | Font de Moblella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-moblella | s. XIX-XX | Cobert de vegetació i al coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La Font de Moblella és una font de clot coberta per una volta de pedra, en gran part malmesa, amb les parets construïdes amb pedra irregular rejuntada amb morter de calç. L’aigua d’aquesta font es canalitzada per un tub que la condueix a un dipòsit dels ADF situat al sud de la surgència. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-184 | Obaga de Moblella. Nord de Castellfollit del Boix | 41.7038900,1.6632400 | 388780 | 4617764 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87604-img6139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87604-img6140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87604-img6142.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 89055 | Font del Revell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-revell | XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La font del Revell es troba situada a l’obaga de Grevalosa, en una esplanada sota una petita bauma. L’actual estructura la va construir un membra de la família de Cal Munts de Castellar a la dècada de 1940. La font es tracta d’una bassa de planta circular construïda amb formigó amb una sortida a l’extrem dret de la bauma construïda amb maons i elements reaprofitats com cairons de cups de vi que canalitzava l’aigua cap a la zona d’horts, situada just al davant. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-271 | Obaga de Grevalosa. Al sud de Grevalosa | 41.6898900,1.6592900 | 388427 | 4616214 | 1940 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89055-img7627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89055-img7631.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament era una font de clot amb una zona d’horts situada al davant. Actualment, a l’antiga zona d’horts hi ha una bassa pels ADF. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 89208 | Rellotge de sol Clot del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-clot-del-grau | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana de sud de la pallissa de Cal Plaxats. Es tracta d’un rellotge de forma circular de morter amb la línia horària de 8 a 4 amb xifres aràbigues i amb punts que simbolitzen la mitja hora amb el gnòmon de vareta simple a la part superior. Damunt hi ha gravat l’any 1925. </span></span></span></p> | 08059-324 | Cal Plaxats. Oest de Castellfollit del Boix | 41.6678500,1.6446300 | 387168 | 4613786 | 1925 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89208-img20210429162629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89208-img20210429162645.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 5573 | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 89273 | Premsa de Sant Pere del Mont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-sant-pere-del-mont | XIV-XVII | Conserva tots els elements, alguns desplaçats i cobert de vegetació | <p>Premsa situada a <span><span><span><span><span><span><span>pocs metres a l’est de l’església de Sant Pere del Mont. Es tracta d'un gran bloc de pedra amb un encaix central on s’ubicaria la biga de la premsa. Sota aquest bloc de pedra hi ha l’espai del premsat amb una gran llosa de pedra amb el canal repicat per conduir el líquid a la pica. A la banda esquerra s’ha identificat la pedra de contrapès o la lliure. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment l’encaix de la biga de fusta és utilitzat com a capella amb la figura d’una Verge. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-363 | Sant Pere del Mont. Nord de Grevalosa | <p><span><span><span><span><span><span><span>Premsa relacionada amb l’església i l’espai monàstic de Sant Pere del Mont</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7112300,1.6520800 | 387864 | 4618593 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89273-img6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89273-img6008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89273-img6013.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 89382 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-6 | s. XIX | Moltes estructures enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Cal Costa és un conjunt d’edificacions situades a la zona del pla de Servitge. Actualment han perviscut les dependències auxiliars però no l’habitatge pròpiament. Així es localitza un volum format a partir de diversos cossos a nivells diferents que alberga les tines de vi amb les boixes, delimitades per contraforts. Es tracta d’una construcció realitzada amb pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada. Al costat d’aquest conjunt hi ha l’antic corral. Edifici de planta quadrada sense coberta. Uns metres al sud hi ha un espai tancat per una barana amb un pati central amb volums independents a cada costat que corresponen antigues tines i a l’edifici de la corralina. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-441 | Pla de Servitge. Oest de Castellfollit del Boix | 41.6576700,1.6419600 | 386928 | 4612660 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89382-img20210411105641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89382-img20210411105654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89382-img20210411105745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89382-img20210411105547_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-04 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Possiblement a la zona on hi ha el pati central hi hauria hagut l’antic habitatge de Cal Costa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 46473 | Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladerran | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Part del sostre ha caigut i les parets presenten moltes esquerdes | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el ràfec d'una filada de teules, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a llevant. L'edifici, de quatre crugies, presenta dos cossos annexats a migdia. Al frontis, el portal és adovellat d'arc rebaixat i s'hi poden apreciar dues entrades més, una de les quals té l'emmarcament fet de rajols ceràmics. Hi havia una tercera entrada, però actualment es troba tapiada. El pis està presidit per dues finestres sense massa valor arquitectònic i un balcó de rajols ceràmics i barana ceràmica. Sobre el portal trobem una finestra de llinda plana amb relleu conopial, carreus als brancals i ampit, tapiada amb una ceràmica de Sant Ramon Nonat. La crugia de l'esquerra presenta, al pis, dos pòrtics que, probablement, encapçalaven una galeria que s'estenia cap a migdia. Aquests pòrtics estan sostinguts per un pilar central i dues pilastres als laterals, són d'arc de mig punt i estan emmarcats per rajols ceràmics. Aquesta darrera crugia podria ser d'època posterior que la resta de la façana principal, o bé pot haver estat reformada. A migdia trobem un cos annexat al lateral del mas, que s'estenen cap a llevant, i un altre cos a ponent d'aquest, que ocupa la resta del lateral. El cos que sobresurt cap a llevant és estret i presenta planta baixa i pis. La coberta és d'una vessant, encarada a migdia. El pis és una galeria composta de cinc pòrtics frontals d'arc de mig punt i amb l'emmarcament de rajols ceràmics, sostinguts per quatre pilars i per dues pilastres laterals; una pòrtic més petit a llevant, amb les mateixes característiques que els anteriors i ampit; i cinc pòrtics posterior, actualment tapiats, excepte un. Aquesta construcció presenta zones de rajols ceràmics, sobretot als brancals, però fonamentalment està feta de pedra lleugerament carejada i argamassa. Aquest cos té annexat un altre cos a tramuntana, just on sobresurt respecte del cos original. Es tracta d'una pallissa construïda recentment. D'altra banda, aquest cos de migdia presenta un cos annexat davant seu. És una construcció recent que serveix de garatge i de magatzem. L'altre cos annexat al cos original per migdia és també un edifici recent, que presenta un cobert a ponent. La façana de ponent ha estat reformada i convertida en garatge, excepte la crugia més exterior, que manté una finestra i part de la pedra i l'argamassa. La façana de tramuntana presenta una finestra i disposava d'un portal, actualment tapiat. Conserva, però, les restes d'una fresquera circular annexada a la façana. L'edifici original, fet de pedra escassament carejada i argamassa, conserva zones arrebossades. La part de tramuntana estava a punt d'esfondrar-se, de manera que, a més d'un petit contrafort antic situat a tramuntana, s'ha habilitat un altre contrafort de formigó a l'eix de llevant amb tramuntana. | 08062-61 | A tocar de La Sala | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Viladerran, possible amo del mas. A principis del segle XX la casa pertanyia a Ramon Cerdans Grau, que vivia a Barcelona, però venia a Viladerran amb la família a passar l'estiu. L'any 1946 la casa pertanyia a Margarida Cerdans Lloveras, que vengué la casa l'any 1947 al seu veí de La Sala, Josep Baraldés Casamitjana. | 41.8036300,1.8163900 | 401675 | 4628651 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 46571 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Actualment s'està restaurant per complet, ja que es trobava en estat semiruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La façana principal, orientada a sol ixent, té un portal amb llinda plana de pedra carejada i els brancals ceràmics, i es troba desplaçat a l'extrem de la façana més pròxim a migdia. Al primer pis hi ha tres finestres arrebossades disposades sense ordre, i també són visibles quatre tirants (dos entre la PB i el P1, i dos entre P1 i golfes) que reforcen l'estructura. A les golfes hi ha una petita finestra feta amb ceràmica en un extrem. A la façana de migdia hi ha centrada una petita finestra arrebossada a la planta baixa, i al primer pis hi ha dues finestres d'iguals característiques, amb llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre, que són el resultat d'una intervenció sobre les originals. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres centrades, que són arrebossades amb llinda plana ceràmica, i entre elles hi ha una finestra com les del primer pis, però tapiada. A la façana de ponent totes les obertures són arrebossades amb llinda plana, que es distribueixen en dues a la planta baixa, una a cada extrem de la façana al primer pis, i dues que queden a sota el ràfec; totes elles segueixen una disposició aleatòria per la façana. A la meitat de ponent de la façana de tramuntana hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i un sol vessant, que desaigua a la façana de ponent. Aquest cos, a l'interior del qual hi ha una tina, es troba alçat tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que queda gairebé alineat amb els dos pisos superiors del volum principal. Als eixos que conforma aquest cos hi ha grans carreus treballats. Tant en aquest volum, com a la façana de tramuntana on es troba adossat, hi ha restes de la capa de morter de calç original de la casa, però a la resta de la construcció l'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de ponent hi ha un volum de forma perpendicular respecte el volum principal que correspon a les corts i la pallissa de la casa, que es troba en estat semi ruïnós. A l'interior, es conserven parcialment els paviments originals de tova, així com una biga d'una premsa empotrada a una paret on hi consta gravat l'any 1861. | 08062-159 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7880800 | 399399 | 4634059 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 46602 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-1 | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Tan sols es manté la bassa. | Seguint la riera del Tordell, davant dels colomars de la Vila d'Argençola, hi ha les restes del que havia estat un molí hidràulic. Constitueix una estructura rectangular, amb forma de bassa, que ocupa un tram de la riera on l'aigua queda retinguda. El primer mur que trobem és el que facilita el salt d'aigua que permetria impulsar la roda que transformarà aquesta energia en energia motriu. De la roda no en queden restes, com tampoc de cap element associat al molí. | 08062-190 | Argençola | 41.8581700,1.7916100 | 399701 | 4634735 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 46622 | Cal Potret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-potret | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A l'extrem de sol ixent de la façana principal hi ha un petit cos de planta baixa disposat de forma perpendicular al volum principal. Aquest cos és d'un sol vessant que desaigua a la façana posterior, i a la frontal, davant la façana principal, té una gran obertura. Aquest cos té una tina circular encaironada al seu interior. També a l'extrem de sol ixent, però de la façana de gregal, hi ha un cos de planta baixa disposat de forma perpendicular, aquest amb la obertura amb llinda de fusta orientada a xaloc. La façana principal, també orientada a xaloc, consta d'un portal descentrat amb llinda de fusta i pedra carejada als brancals, i a cada costat té una obertura amb llinda de fusta, una de majors dimensions que l'altra. Tant al primer pis com a les golfes, hi ha tres obertures alienades entre elles, les primeres amb llinda de fusta plana i les superiors amb llinda de pòrtland; els finestrals centrals són de majors dimensions que els laterals en tots els nivells. A la façana de gregal hi ha centrada al primer pis una finestra amb llinda de pòrtland, al costat de la qual n'hi ha una amb llinda de fusta. Al nivell superior n'hi ha una al centre de pedra sense carejar. Pel que fa a la façana de mestral, hi ha tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa, dues de pedra carejar i una amb llinda de fusta. També són de fusta les dues del primer pis, essent la central amb balcó sense baranes. Al nivell de les golfes hi ha tres finestres amb llinda plana de pòrtland. Finalment, a la façana de garbí hi ha, centrades al primer pis i a les golfes, una finestra amb llinda de fusta i un finestral amb llinda de pòrtland, respectivament. Aquest últim és l'entrada de les escales metàl·liques d'emergència que hi ha en aquesta façana, que encara no tenen graons. La masia està essent restaurada per complet, pel que els interiors i els acabats es troben inacabats en el moment de fer l'inventari. L'acabat exterior és la pedra vista, i els angles entre façanes presenten carreus regulars de pedra. El ràfec ha estat fet de nou. A l'interior, conserva el sostre de voltes a la planta baixa, i al primer pis s'han canviat els cairats de fusta per bigues de pòrtland. També hi ha una tina a la planta baixa i un celler al soterrani. | 08062-210 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8653900,1.8053900 | 400856 | 4635521 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc