Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45228 | Joan Masats i els llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joan-masats-i-els-llops | SUBIRANA ESTRUCH, Maria (2004). Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memòria histórica del llop a la comarca del Bages).Dins revista Dovella, pàgs. 37 a 43. | XIX | Publicada | Segons la memòria oral recollida per Maria Estruch, ens conta que 'a Castellbell i el Vilar, el besavi de Joan Masats era carboner i explicava que es va quedar sol alimentant la carbonera, se li va acudir de fer l'udol del llop dins d'una olla petita, un tupí. Va venir un moment que es va trobar voltat de llops, i sort que era dins la barraca i amb el foc encès. Un llop esgarrapava la barraca. Ja li sortia la pota per entremig dels troncs de la construcció i li va lligar la pota per dins la barraca. Va cridar. Els altres van marxar i al matí el va matar amb la destral i en va fer adobar la pell. Això va passar a la roca Foradada, sobre Marganell. Hi havia un tros de l'estat, on feien carbó sense pagar i hi feien boïgues d'on sortien unes patates fantàstiques. D'això deu fer uns cent cinquanta anys'. | 08053-131 | La roca Foradada | Maria Estruch, durant els mesos de juliol de 2002 i abril de l'any 2003, es va dedicar a fer una recopilació dels noms populars de núvols, boires i vents per diversos pobles de la comarca del Bages. Al mateix temps, i volent contribuir a la recerca que duia a terme el sr. Albert Manent sobre el tema de la memòria històrica del llop, va aprofitar per conversar amb els pagesos i pastors per recopilar informació sobre històries que haurien pogut viure avantpassats seus o coneguts. | 41.6291900,1.8604700 | 405080 | 4609234 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||||||
| 45238 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). | 08053-141 | C. de Joaquim Borràs, 40 | L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. | 41.6292100,1.8606700 | 405097 | 4609236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||||||
| 45239 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu | <p>VIGUÉ, Jordi (dir.) (1984).Castellbell i el Vilar; dins Catalunya romànica, vol. XI, El Bages, Barcelona, pàgs. 175 - 180</p> | XII-XIII | Ha perdut gran part de la policromia original i l'estucat, deixant la fusta vista. | <p>Mare de Déu romànica de la que no es coneix el lloc de procedència. La seva alçada és de 61 cm. Es tracta d'una imatge en majestat, sedent,damunt un tron amb el Nen sobre els genolls. Porta una túnica de coll rodó, de color porpra amb motius geomètrics de color negre. Per damunt hi passa un mantell que passant per sota el braç dret, li tapa la falda i els genolls. Un vel que deixa veure els cabells li cobreix en part el cap. El Nen va descalç i porta una toga a la manera romana. Ni el Nen ni la Mare de Déu porten corona. La composició hieràtica de les figures és pròpia de l'estatuària romànica. Però en aquest cas barreja elements propis del segle XII amb traços de principis del XIII. Les mans adquireixen una rellevància especial; amb l'esquerra protegeix l'infant i amb la dreta sosté la bola del món. El Nen mostra la Biblia amb la mà esquerra, i amb la dreta beneix.</p> | 08053-142 | Castellbell i el Vilar | <p>Ingresa en el Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898, catalogada amb el número 1249; procedent d'un lloc indeterminat de Castellbell.</p> | 41.6337900,1.8597300 | 405025 | 4609746 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||||
| 45240 | Paper moneda de 50 cts de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-50-cts-de-lajuntament-de-castellbell-i-el-vilar | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | Paper moneda de 50 cèntims editat per l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. És de color marró, mesura 69 x 109 mm. A l'anvers hi ha l'escut local emmarcat per una sanefa molt ben decorada. Al costat esquerra, un gravat representant un teler automàtic amb el mecanisme de canvi, símbol de la vocació fabril de la població. Al mig, en un requadre, el següent escrit: Aquest ajuntament abonarà al portador 50 cèntims amb moneda de curs legal del Banc d'Espanya o bé de la Generalitat de Catalunya en virtut de l'acord del 22 de maig del 1937. Al revers, el valor de canvi està envoltat per unes orles. | 08053-143 | Castellbell i el Vilar | En la sessió municipal del 20 de febrer de l'any 1937 l'ajuntament, preocupat per la manca de fraccionari proposa la viabilitat de l'emissió de bitllets locals. El 22 de maig de 1937 s'acorda fer una emissió per un import d'11.500 pessetes, amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El Centre d'Administració Municipal de Barcelona els va imprimir, cobrant 34 pessetes el miler. L' 11 de desembre del mateix any, el consistori acorda retirar de la circulació tots els bitllets el mal estat i efectuar una nova emissió amb els mateixos valors, però aquesta vegada per un import de 17.500 pessetes. La impressió va anar a càrrec de la impremta Martí, Marí i Cia. de Barcelona. L'anvers dels bitllets està presidit per l'escut local sense cap altre motiu. Al costat esquerre del revers hi ha el pont gòtic sobre el riu Llobregat i al costat dret, una fàbrica amb la xemeneia fumejant. També es pot veure un fus evocant la tradició tèxtil de la població. El text del centre confirma el valor de canvi. El consistori també aprovà l'emissió de cartons de valors per 10 i 5 cèntims per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan escrits en llengua castellana, impresos per una sola cara i una sola tinta sobre un cartó de color diferent per a cada valor. | 41.6292400,1.8608600 | 405113 | 4609239 | 1937 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45240-foto-08053-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | ||||||||
| 45262 | L'alzina del calçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-calcador | http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | L'alzina estava plantada al camí vell que mena cap a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell. Allí on es posa l'estrella per la cavalcada de Reis, entre el Castell i l'ermita, s'aixecava ufanosa una alzina de grans dimensions coneguda amb el nom de l'Alzina del Calçador. Quan els parroquians anaven a l'ermita, s'aturaven a l'alzina i allí deixaven les sabates i espardenyes velles, calçant-se amb les noves. Molts venien de lluny, del Solell de la Barraca i del Serrat de la Beguda i si ja feia calor, a l'estiu, la mainada anaven descalços i portaven les espardenyes penjades al coll. | 08053-165 | Turó del castell | 41.6417400,1.8587900 | 404959 | 4610629 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||||
| 45263 | La roca Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-rodona | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2015). Llocs misteriosos i llegendaris a Castellbell i El Vilar: La Roca Rodona; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 396, gener de 2015, pp.11. http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | Al camí que des del barri del Burés, passant pel Pinsà fins a Sant Cristòfol, hi ha una roca despresa de la cinglera del turó del Marquès, coneguda com la roca Rodona. La gent gran del Burés, explicava que aquest roc formava part d'una bauma on s'hi va aixoplugar un pastor un dia de forta pluja. Sigui provocat per un llamp o per altra causa natural, el roc es va desprendre's i va caure al damunt del pobre pastor, colgant-lo per sempre més. | 08053-166 | Turó del Marquès | Aquesta llegenda, explicada durant el treball de camp per en Marcelí Puigdellívol li va ser confiada per l'Enric Frontera, en Josep Riera i el Fidel Vilaseca que ja ho havien sentit explicar. | 41.6404100,1.8458600 | 403880 | 4610496 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | ||||||||
| 45291 | Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit | <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> | XIX-XX | <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> | 08053-194 | Av. del Pare Claret, 20 | <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> | 41.6334600,1.8536500 | 404518 | 4609716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | ||||||||
| 45292 | Mapa del marquesat de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XVIII | El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. | 08053-195 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6422800,1.8583800 | 404925 | 4610690 | 1780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | ||||||||||||
| 45293 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-4 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. http://www.festes.org/directori.php?id=137 | XIX | Hi ha anys que no es fan per poca participació. Corre el perill que es perdi un altre cop. | Joan Ros i Oliveras recorda que el seu pare ja anava a cantar caramelles amb el seu cosí Miquel Gost, a finals del segle XIX. Des de llavors s'ha passat per diferents etapes, unes més bones i d'altres menys. L'any 2017 no hi hagut cap grup que en cantés, però l'any 2016 sí. En el moment de màxim esplendor havien arribat a tenir set grups. A cada barri o cada orfeó o coral vinculada amb el casino de la fàbrica tenien una colla infantil i una d'adults. A la Bauma hi havia una colla infantil i una d'adults, a més dels bastoners; al Borràs, una d'adults; al Burés una colla infantil i una, només d'homes, d'adults, que sortien de la Coral Capella de Música Burés. A més també n'havien tingut les escoles parroquials. Al Burés el carro s'enramava amb boix, donant-li formes extraordinàries. S'havien arribat a llogar orquestres de fora. Cada cor sortia amb el seu estendard encapçalant el grup, i quan dos grups es trobaven, es presentaven els respectes amb la salutació entre estendards. Després s'escoltaven educadament seguint l'ordre pertinent. Antigament, els infants acostumaven a cantar el dissabte de Glòria. La Paquita Plans recorda que començaven a les 8 de matí i la primera parada era l'església de Sant Vicenç, després cap al castell, la Torre del Burés, zona de Can Ferreroles, de retorn al Raval del Jordi, els Abadals i, finalment, el Burés. Tot a peu. A partir d'una època es deixa de cantar el dissabte i es fa tot el diumenge de Resurrecció. El cor del Burés començava per la Bauma i feia el trajecte fins arribar a la seva barriada. El cor de la Bauma, començava pel Burés i feia el trajecte a l'inversa. I el cor del Borràs, que està al mig tant li era el recorregut, però acabava al seu barri. Independentment hi havia la colla de bastoners que anava a la seva. En acabar cada casino feia un ball. | 08053-196 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6291200,1.8641400 | 405386 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45293-foto-08053-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45293-foto-08053-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'any 1986 es van interpretar les següents cançons i balls:- Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar: El mongeter, Les corrandes, Els indis, Els vuit ramats, L'os se li veu, El tirolet, La raspa, El senyor Ramon, Baixant de la font del gat.- Cor de Caramelles de La Bauma: Estel d'Encís (vals); A la plaça hi ha sardanes (sardana); i Poupourri Tot cantant.- Agrupació Coral Caramelles, Cor Borràs: Pau i amor (vals); Esperant un mariner (havanera); i Maria de les trenes (sardana). | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||
| 45366 | Fons del Museu Geològic del Seminari de Barcelona referent a Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona-referent-a-castellbell-i-el-vilar | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mill | <p>El fons paleontològic referent a Castellbell i el Vilar dipositat en el Museu consta de diversos fòssils. Però el fòssil més important és el sireni de Sant Cristòfol o com li diuen ara el de Montserrat, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina.</p> | 08053-269 | C. De la Diputació, 231 - 08007 Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 el Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació.</p> | 41.6395200,1.8192200 | 401660 | 4610427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El 23 de maig de 2013 es va presentar la restauració i instal·lació del sireni en la seva nova vitrina a la sala Cardenal carles del Museu, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Presidí l'acte mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari; mossèn Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president dels 'Amics del Museu' i Raúl Brito, president de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d'una breu oració per part de mossèn Nicolau, hi va haver un parlament a càrrec d' Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l'exemplar. Per a celebrar l'esdeveniment s'ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat. Acte seguit es van lliurar d'unes plaques d'agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l'exemplar; i a l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l'excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d'agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d'Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez. | 124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||||
| 45463 | L'Alzina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-comu | COL·LECTIU EL BROGIT (2012). Del pont vell i l'Alzina del Comú de Castellbell i el Vilarl; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 368, juny de 2011, pp.5. | XIX-XXI | L'entorn immediat de l'alzina està brut per usos poc cívics de la ciutadania. | Placeta de terra, ubicada a tocar del Pont Vell on el 2 de juny de 2012 s'hi va plantar una alzina jove (Quercus ilex L. , o Quercus ilex ssp. Ilex L.) de dues branques , en substitució de la vella que encara es podia veure en algunes fotografies de finals del segle XIX i que commemora l'indret on antigament els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives. Al costat de l'alzina, hi ha una placa en acer Cor-ten i una explicació amb una fotografia de finals del segle XIX. Aquesta alzina, carregada de simbolisme commemora l'alzina anomenada del Comú, on fins ben entrat el segle XIX els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives, que afectaven el bé comú. | 08053-366 | El Burés | El 2 de juny de 2012 es presentava en aquest indret el llibre de Joan Valls sobre el pont vell. Per l'ocasió es va plantar la nova alzina, que fou donada per la famíliaCosta-Franch.L'acte es va acabar amb l'actuació dels bastoners. | 41.6399700,1.8570400 | 404810 | 4610435 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També coneguda com alzina de Castellbell | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||
| 45499 | Costum remeier contra el fel sobreeixit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-remeier-contra-el-fel-sobreeixit | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. http://blocs.xarxanet.org/lesremeieres/petjades-botaniques-per-susqueda | XIX-XX | Documentat | Informants del poble ens han explicat la tradició d'emprar malrubí blanc (Marrubium vulgare) per a guarir a la gent que els quedava la pell groga per tenir el fel sobreexit: 'Teníem el fel sobreexit, et tornaves groc i cada dia al dematí em feien anar a fer el pipí a sobre d'una planta d'aquestes perquè deien que ho curava'. La Maria se'n recorda quan ella ho feia, tot i que era molt petita. Hi ha una dita popular que diu 'Cornicelis i malrubí curen el mal de ventre amb un poc de fonoll marí, fes emplastre i posa-l'hi” | 08053-402 | Castellbell i el Vilar | El malrubí és un herbaci perenne de la família de les labiades. La tija és erecta, de secció quadrangular, coberta per una densa vellositat. Les fulles són arrodonides, sostingudes per un pecíol, amb el marge crenat i el feix arrugat. El color de les fulles és grisenc per l'anvers i blanquinós pel revers. Floreix a la primavera i a l'estiu a partir del mes de maig. Aquest costum ha estat recollit oralment, de Marcel·lí Puigdellívol i Maria Riera, de Castellbell i el Vilar, el dia 11 de març de 2017. Recorden que a totes les cases de pagès hi havia un peu de malrubí blanc (Marrubium vulgare). Maria Riera conta que de petita, recorda que quan tenia el fel sobreeixit, l'enviaven a fer pipi al damunt d'un peu de malrubí durant uns quants dies. Cels Gomis, va recollir al pla de Barcelona aquest remei casolà: 'Per curar-se el fel sobreeixit, només cal anar nou dies seguits, abans de sortir el sol, a orinar damunt de la mateixa planta de malrubí; amb els orins, aquesta planta es va assecant i, al cap dels nous dies, queda ben morta, i el pacient radicalment curat”. Una cosa similar ho va recollir de la Vall de la Vansa, amb la diferència que el malrubí (anomenat en aquest indret marreu), ha de ser blanc i granat. En alguns indrets de Portugal i Andalusia es recullen costums semblants. A Galícia, després d'haver orinat, diuen cada dia tres vegades seguides i sense prendre alè: 'A visitarte vengo, marrubio, / entre la luna y el sol, / que me cures la terciana / y me devuelvas el color. A Astúries, orinen damunt d'un peu de julivert, mentre que a la Ribera d'Ebre, per curar-se el fel sobreeixit, van a la Mare de Déu de la Fontcalda, amb aquesta corranda: ' Me'n vaig paca la Fontcalda / per curar-me la grogor; / i al ser a la mitan costa / ja començo a entrar en color”. A la costa de Llevant, també es recull que per curar els cucs de les bèsties, es cull un aplanta de malrubí mascle, abans de que surti el sol tot dient 'Jo t'arrenco amb la intenció de curar els cucs al bou”, al gos (o l'animal que sigui). En acabat se'n deixen dues branquetes creades a terra, amb una pedra al damunt. Al Malrubí blanc se li atribueixen moltes virtuts i poders. Se la considerava una planta bona per a l'oïda ( aprofitant els vapors de bullir-la en aigua); per a la gola (bullida amb aigua i afegint-hi dues parts de vi un polsim de verbena); per a la tos (una cocció amb vi de fonoll i un terç de malrubí) i per les entranyes malaltes – mal de ventre – la cocció del malrubí amb vi i mel beguda fresca. De fet aquesta planta activa les defenses i elimina toxines a més a més de protegir les vies respiratòries de les partícules de la pols. Les substàncies amargues, protegeixen el fetge, optimitzant el procés de digestió. Afavoreixen el treball dels ronyons. | 41.6383100,1.8881100 | 407396 | 4610217 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45499-foto-08053-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45499-foto-08053-402-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Marcel·lí Puigdellívol també recorda que a totes les cases hi havia un peu de carxofera borda, l'herba-col (Cynara cardunculus) que servia per a fer mató, i conta que encara passant a caminar per masos rònecs, es poden veure'n al voltant de la casa. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:38 | |||||||
| 45526 | Fita de partió entre les terres del Puig i de Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-partio-entre-les-terres-del-puig-i-de-viladoms-de-dalt | VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), ATemes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El mas Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita edicions. | XVIII | Fita que es localitza al vessant dret de la llera dreta del Rasot del Puig. Per arribar-hi cal pujar per la carretera BV- 1273 i just abans d'arribar al punt quilomètric, 2, s'accedeix per darrera la tanca de la carretera, a una vall. La fita es troba a mà dreta mateix del corriol. Es tracta d'un bloc de conglomerat de grans dimensions provinent d'un despreniment natural de la cinglera, del qual n'és molt difícil observar-ne possibles marques degut a la forta erosió que pateixen aquest tipus de pedra. | 08053-429 | Viladoms de Dalt - camp de tir | Tant en diferents documents com a les llibretes del mas Puig, Joan Valls i Pueyo ha anat localitzant diferents textos on s'esmenten les fites que delimitaven la propietat; de vegades elements naturals, peces de terra, un forn, i també fites de pedra col·locades en diversos indrets de la propietat. Un exemple és aquesta transcripció: 'E termina lo dit mas ab totes sas terres a sol yxent ab les honors del mas Viladoms, ço es dalt en una serra dita la serra de la Creu blanca, y devallasen per la serra avall fronterejant ab les honors den Joan Ambros, àlies Janoves, fins troba lo Coll den Ferran, y aquí troba las honors de Salvador Gall, seguint un single que allí y ja de part davall del camí real, y de aquí discorra fins que troba las honors de Pere Aguilar, de Monistrol, per la vora avall de unas oliveres fins al riu de Llobregat, y vasen riu amunt afronterejant ab una pessa de terra de Lluys Aguilar, trevesant un comellar de oliveres, y pasat lo dit comellar troba una vinya de Gabriel Sort, y de aquí discorre fins que troba las honors del mas Ambros, àlies Janoves, y pujasen per una serra amunt de hont y ha una fita, fins dalt al canto del hort de la rectoria, y de aquí travessa sota dit hort dret al camí qui va a la Iglesia, y vasen camí avall fins troba una bassa que allí y ha, y de qui discorre fins baix a un torrent, que hi ha una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que allí y ha, y travessa dit torrent y pujasen per un serralet amunt, afronterejant ab los mas Compte, y com es a mitja costa o serralet gira y segueix un marge qui passa sobra un forn de cals, y travesa un sot fins adalt en una serra, trobant sempre les honors del mas Compte, fins en una serra del tossal del mas Comte, y tornasen serra avall trobant las honors del mas Llevayol, fins al camí qui va del mas Grau a la Iglesia de dit terme y de aquí sen va serra amunt a la volta del mas Llevallol, y quan es en una serra devalla per uan soleya avall fins baix al fons del torrent que allí y ha, y aquí troba un Codol gros, que divideix las honors del mas Llevallol, fins troba una pesa de la Iglesia, y pujassen per un serralet amunt, sempre trobant les honors del mas Llevallol en vista del prat del Llevallol,y aquí troba una altra serra y pujasen per la serra amunt, afronterejant ab lo dit mas Llavallol y ab les honors del mas Viladoms, dalt en lo cap de la serra ahont ses comensat.' | 41.6343200,1.8746000 | 406265 | 4609788 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45526-foto-08053-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45526-foto-08053-429-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molt sovint, els termenats antics o de grans propietats, que s'han conservat fins els nostres dies, estan representats per marques o gravats fets a la roca. En els documents antics ens parlen de punts referencials, entesos com a elements de la natura, un arbre, un roc, un riu, rasot, una font i molts d'altres, però també podem llegir alguns elements constructius que han estat emprats com a delimitació. És el cas d'un pont, un forn d'obra, de calç, etc. Les delimitacions més comunes, però, són les afrontacions amb d'altres propietats. En el cas de les pedres, n'hi ha de gravades, ben escairades, clavades al terra, de monolítiques, sense marques i d'altres que en el seu moment col·locades d'una manera molt senzilla, dalt d'un turó, en un revolt, limitaven una, dues o varies propietats. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 45601 | Construcció dels bastons per la colla de bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-dels-bastons-per-la-colla-de-bastoners | BOLÓS, Oriol de; VIGO, Josep (). Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la 'Botànica popular' de l'any 1891. Ed. Montblanc-Martin/ Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. Col·lectiu El Brogit (1989). Agrupació de bastoners de Castellbell i el Vilar, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 105, pàg. 10. Ed. El Brogit. | XX | L'element indispensable per a poder fer el ball de bastons és, el bastó. Aquest està fet en fusta de corner (Amelanchier ovalis), que cal renovar cada dos anys. Se'l van tallar ells mateixos en nits de lluna nova i no els arrodoneixen, ni els embelleixen. Els deixen ben naturals. El corner, és un arbust caducifoli de grans dimensions (fins a quatre metres d'alçada), que no defuig els ambients rocosos calcaris. Pertany a la família de les rosàcies. Les fulles són petites i lleugerament ovalades, amb el marge serrat. La flor ben blanca. A la tardor, les fulles prenen tonalitats groguenques i vermelloses. | 08053-504 | Castellbell i el Vilar | En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica. | 41.6298400,1.8573700 | 404823 | 4609310 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45601-foto-08053-504-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45601-foto-08053-504-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un aforisme recollit per Cels Gomis l'any 1891 a Ossera diu: 'Any de curnes, les arques buides' | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 45623 | Torre de l'amo de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-bauma | GORDI, Rosa (2009). La torre modernista de l'amo de la fàbrica de la Bauma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 334, maig de 2009, pp. 4. SERRA, Rosa (2000). Les colònies tèxtils a Catalunya; dins Patrimoni artístic de la Catalunya central; 8; Manresa: Fundació Caixa Manresa; Angle, pp.310. | XIX | L'antiga torre de Joan Vial, que fou l'amo de la fàbrica a partir de 1896, està adossada a les naus industrials, per la façana de ponent. És un edifici de planta rectangular on es diferencien dues parts: un primer cos, quadrangular, amb les cotxeres a la planta baixa i una planta pis, a la que s'accedeix per una escala, des de la façana de llevant; i un segon cos, de planta rectangular, de planta baixa i tres pisos, de diferents alçats. Entre els dos, s'aixeca un torreó amb galeria a la darrera planta i coronat per merlets. Més que la distribució d'espais, força racional, el que destaca de l'edifici són els paraments de maons vermellosos vistos i l'ús de la ceràmica vidrada per a teules i elements ornamentals. També destaquen les arcades tripartites de les cotxeres. En aquesta obra es deixa sentir d'una manera clarivident la influència que l'arquitecte rebé del seu mestre Lluís Domènech i Montaner. | 08053-526 | La Bauma | Construïda a instàncies de Joan Vial, quan aquest compra la fàbrica a partir de 1896. Aquest industrial contractà els serveis de l'arquitecte Alexandre Soler i March, el qual va dissenyar els plànols i procedí a l'aixecament de la Torre de l'Amo, annexada a la fàbrica, i de l'església de la Sagrada Família, a l'altra banda del riu, que fou inaugurada l'any 1908. | 41.6239000,1.8661800 | 405548 | 4608640 | 1896 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45623-foto-08053-526-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45623-foto-08053-526-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45623-foto-08053-526-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Alexandre Soler i March | Actualment són les oficines de l'empresa MATSA | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||
| 45678 | Estendard de la 'Sociedad Coral La Amistad' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-sociedad-coral-la-amistad | VALLS i PUEYO, Joan (2017). El cant coral al Borràs; dins El Brogit,periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 421; abril de 2017, pp. 11 - 13. | XIX | Ensenya de la Societat Coral l'Amistat en forma de banderí, que a diferència de la tipologia més usual d'estendards que pengen d'una vara horitzontal que alhora penja d'una de vertical, aquesta penja directament de la vara vertical. Sobre un fons estampat amb motius vegetals de color blau turquesa es pot llegir 'Sociedad Coral la Amistad' amb lletres brodades en vermell. A sota, l'escut del municipi, i per sota el nom del municipi i l'any 1886, també brodat en vermell. | 08053-581 | C. de Joaquim Borràs, 40 | La Societat Coral La Amistad, fou fundada l'any 1886, al barri del Borràs. D'aquells primers anys de la seva vida ho desconeixem tot i tant sols es conserva l'estendard amb la data de la seva fundació. Els estatuts de la societat coral foren signats pels seus directius Rafael Palà i Ramon Pintó el 9 de desembre de 1899 i rubricats tres dies més tard per Eduardo Sanz, governador civil de la província de Barcelona. Coneixem un exemplar d'aquells 'Estatutos de la Sociedad Coral «La Amistad» de Castellvell y Vilar', impresos l'any 1902 a l'impremta del germans Viñals, situada al número 6 del carrer d'Urgell de Manresa. Un escrit adreçat al Govern Civil, el 29 d'agost de 1904, ens fa saber que el president de la societat del cor del Borràs era Pere Suñé i el secretari el senyor Francesc Pintó, els quals van formalitzar la inscripció de la societat, exposant que «habiendo organizado la junta provisional de esta Sociedad una agrupación obrera con caracter instructivo y recreativo y habiendo llegado el caso de legalizar los Estatutos que han de regirnos, acompañamos con las formalidades que exige la Ley de asociaciones el correspondiente duplicado, por lo que suplicamos la inscripción de la Sociedad en este Gobierno Civil». Tenien la seva seu en un local llogat a Jaume Playà, situat al número 16 del carrer del Borràs, i el dia 8 de setembre de 1904 van celebrar la sessió constituent sota la presidència de Pere Suñé. El primer en prendre la paraula fou Ramon Pintó, qui remarcà la necessitat de 'cultivar el arte del maestro Clavé, haciendo que sus piezas musicales prevalezcan en el canto'. Lluís Torres proposà la instal·lació d'una biblioteca 'instructiva para solaz de los socios y favorecedores'. Joaquim Talló i Josep Pintó va proposar que es passés a la votació dels càrrecs directius de l'entitat i foren elegits els següents: 'Pedro Suñé, presidente; Valentin Sala, vice-presidente; Francisco Pintó, secretario; Pedro Martí, contador; Magin Codina, tesorero; Jaime Gost, Joaquin Talló y Alberto Sierra, vocales, y andador Juan Oller'. El mes de juliol de 1907 n'era president el senyor Joan Pintó i tresorer Lluís Torres i els socis pagaven una quota de 0'50 pessetes mensuals, com ho veiem en els rebuts presentats pel soci Joaquim Talló, veí de la Bauma, que en aquella data havia estat expulsat de la societat coral. Aquest home va queixar-se al Govern Civil de l'actuació i mala gestió del president de la Societat Coral i, com en aquell moment el Talló era l'abandera't van instar-lo a que tornés la bandera a l'entitat. Els del govern van respondre-li que no hi tenien competència en aquells afers interns de les associacions. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1886 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45678-foto-08053-581-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 45679 | Estendard de la 'Sociedad Coral La Unión - La Bauma de Castellvell y Vilar' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-sociedad-coral-la-union-la-bauma-de-castellvell-y-vilar | GORDI, Rosa (2008). Els estendards del Casino de la Bauma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 322, abril de 2008, pp. 14 i 15. | XX | Estendard clàssic que penja d'una vara horitzontal que alhora penja d'una de vertical. Està fet de roba avellutada en vermell ribetejada amb una franja daurada. L'emblema central, en forma de rombe i sobre fons verd s'hi pot llegir 'LA UNION', brodat en daurat. Al centre s'hi veuen dues mans encaixades. Fora l'emblema i a la part alta de l'estendard, s'hi llegeix 'Sociedad Coral' i sota l'emblema: 'BAUMA DE CASTELLBELL Y VILAR'; també brodades amb lletres daurades. Per sota, l'estendard es fa més estret i hi ha brodat l'escut del municipi. A la part posterior, hi trobem brodat en groc l'any 1903. | 08053-582 | C. de Joaquim Borràs, 40 | En contraposició al Cor del Casino de la Bauma, controlat per l'amo de la fàbrica, els de la Unió eren els independents del barri i és trobaven a la seva seu social, a la casa que posteriorment coneixerem com a cal Picarrocs, la lleteria de la Bauma. Fou allí on possiblement s'originà la Colla de Bastoners de la Bauma, que reprengué les seves actuacions un cop passada la Guerra Civil, encara que per poc temps. Posteriorment, un dels seus components, el senyor Jaume Sánchez, després d'intentar infructuosament que els directius de la Capella de Música Burés l'ajudessin a revifar la tradició del Ball de Bastons, va començar a ensenyar-lo als alumnes de l'escola parroquial del Vilar, entre els anys 1961 i 1973, per convertir-se posteriorment en l'actual Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, que manté la tradició. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1903 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45679-foto-08053-582-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 45680 | Estendard del 'Cor de Castellbell y Vilar - Barri Burés' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-del-cor-de-castellbell-y-vilar-barri-bures | XX | Estendars del cor Clavé del Burés amb el nom del municipi en una banda i l'escut de Catalunya en l'altra, a sota del qual hi ha una sanefa floral. Sota el nom del municipi també s'ha brodat: 'ANY 1909'. En aquest costat la roba és vermella, mentre que a la banda de l'escut, el fons és groc/daurat. | 08053-583 | C. de Joaquim Borràs, 40 | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1909 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45680-foto-08053-583-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45680-foto-08053-583-3.jpg | Física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camparola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98|105 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 45681 | Estendard de l''Orfeó del Casino de la Bauma' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lorfeo-del-casino-de-la-bauma | GORDI, Rosa (2008). Els estendards del Casino de la Bauma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 322, abril de 2008, pp. 14 i 15. J.M.Ll [Joan Masats Llover] (1993). L'estendard del Casino de La Bauma serà custodiat a l'Ajuntament; dins El Brogit, 161, novembre de 1993, pp. 3 -5. | XX | Brodat metàl·lic daurat, on hi figura un grup que representa la indústria, l'agricultura i la ciencia, l'escut de Castellbell i el Vilar i les muntanyes de Montserrat, combinat amb les quatre barres. Al damunt de l'estendard hi ha una arpa que sobresurt d'unes fulles i flors. Aquest estendard es treia al carrer el dia de Pasqua per presidir el cor de Caramelles del Casino i rivalitzava amb els cors de la Sociedad Coral La Unión, de la sala de baix, al mateix barri de la Bauma. | 08053-584 | C. de Joaquim Borràs, 40 | Fou confeccionat per la casa P. Jorba i Fills de Manresa, l'any 1911 per encàrrec del fabricant Joan Vial i Solsona, amo d'una de les fàbriques de la Bauma i un dels promotors del Casino. La inauguració oficial fou l'any 1911; la primera visita es va fer a la Moreneta, el 23 d'abril. Els components de la Junta i altres socis van pujar amb el Cremallera. Després de l'acte oficial es va fer un dinar a l'hotel Perelló i Busquets. L'any 1993, després d'estar molt de temps en un estoig de fusta en una habitació de nom 'La Secretaria', seguint les indicacions de l'article 27 del reglament intern es traspassa la custòdia a l'Ajuntament. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1911 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45681-foto-08053-584-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45681-foto-08053-584-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 45682 | Estendard de l''Orfeó La Formiga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lorfeo-la-formiga | VALLS i PUEYO, Joan (2014). Cant coral a Castellbell i el Vilar. Amb motiu del centenari de la Capella de Música Burés. (1914-2014); dins Dovella. Revista cultural de la Catalunya central. Tardor-Hivern 2014. | XX | Estendard ensenya de l'Orfeó La Formiga bellament decorat amb tons burdeos i crema. És allargat i sustentat per una vara vertical i agafat pel costat. Al dors es pot llegir 'ORFEÓ' a dalt, 'LA FORMIGA' a baix. Entremig, l'escut municipal amb corona i ornamentació vegetal geomètrica als costats. A la capçalera i als peus, sengles sanefes ornamentals amb motius vegetals. | 08053-585 | C. de Joaquim Borràs, 40 | El 1914 es funda el Cor de Caramelles del Burés, que no trigaria gaire en convertir-se en el reconegut Orfeó La Formiga, el precedent de l'actual Capella de Música Burés. L'article 1r dels seus estatuts diu: 'esta Sociedad tiene por objeto la instrucción y el recreo, entendiendose por recreo toda clase de diversiones que no afecten a la moral ni a determinadas personas. Un cop aquella Societat Coral es transformà en l'Orfeó La Formiga, 'ha representat tota la cultura, l'art i l'amor a Catalunya d'aquesta joliua barriada del Llobregat. Les seves melodies, filades primer modestament recloses sota el Montserrat, després escampades per la comarca ja rica de cançons, finalment en arribar al cap i casal de la nostra terra proclamaren als quatre vents, que ací en un reconet del Bages, ran del Llobregat i al peu de la muntanya de la Verge Bruna, en mig de quatre cases aplegades a l'entorn d'una colònia industrial, hi batega la més rica i pura espiritualitat'. Florenci Vila i Vilaseca era el fill dels hortolans de la fàbrica del Burés. Tenia una educació musical sòlida i quan van oferir-li la direcció del Cor La Formiga, va veure que havia de fer-ne un Orfeó. Durant més d'un any, el Florenci després de treballar tot el dia a l'horta de la fàbrica, pujava a Manresa, per perfeccionar-se al costat dels cantaires de l'Orfeó Manresà. L'herència que deixà Vila a Enric Gibert i Camins, fou immensa i aquest va multiplicar-la. Al temps que el valor artístic de l'Orfeó La Formiga arribava a una gran alçada, hi cantaven 90 veus, s'estimulaven els valors socials. Tot el poble se sentia identificat amb el seu Orfeó. El president, Josep Torras, deia que en cada llar del poble s'hi trobava un cantaire o un soci o tots dos alhora, i es donava el cas en més d'una casa que els pares i els fills eren cantaires i socis de l'Orfeó. El 10 de gener de 1930, es tractà la renovació de la junta, aleshores dirigida per Josep Torras, acordant-se la seva continuïtat, fins a aconseguir el permís per a traslladar-se 'al nuevo local que nuestros patrones los señores Dª Eulalia de Burés y su hijo D. Francisco han hecho construir para el Orfeón”. Parlem del Casino del Burés, una obra que calia agrair a les gestions fetes per la senyora Eulàlia Regordosa i Soldevila, esposa de l'amo de la fàbrica del Burés. Acabada la guerra, l'Orfeó La Formiga dóna pas a la Capella de Música Burés. Comencen amb actuacions de caire estrictament musical, fins el 8 d'abril de 1945 en què tornaren a cantar sota la batuta del mestre Gibert, a qui ajudava Francesc Vila. L'autorització governamental no arriba fins el 26 d'octubre de 1949, quan es constituí la nova junta de la Capella presidida per Enric Frontera i Torras. L'estiu de l'any 1956 van fer la seva primera sortida a l'estranger, participant al Concurs Polifònic Internacional 'Guido d'Arezzo”. Després van ser els cantaires de Castellbell i el Vilar, els que van convidar a les corals foranes a cantar en el nostre poble. Amb la col·laboració de la berguedana Coral Joventut Sardanista de Puig-reig, entitat de la que nasqué l'actual Polifònica de Puig-reig, la Capella de Música Burés va començar a partir de l'any 1980 a organitzar el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre. La Capella de Música Burés, és una entitat que al llarg de la seva història no ha oblidat la tasca pedagògica, contribuint a la formació musical dels infants de Castellbell i el Vilar, fent-los participar en la seva secció infantil, en l'Agrupació de Joves Percussionistes, en l'Escola de Música i, avui, en la recent constituïda agrupació del Cor Infantil La Formiga. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1915 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45682-foto-08053-585-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45682-foto-08053-585-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 45683 | Estendard de la 'Secció d'Infants Burés' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-seccio-dinfants-bures | VALLS i PUEYO, Joan (2014). Cant coral a Castellbell i el Vilar. Amb motiu del centenari de la Capella de Música Burés. (1914-2014); dins Dovella. Revista cultural de la Catalunya central. Tardor-Hivern 2014. | XX | Petit estendard, ensenya de la secció d'infants, possiblement de la Capella de Música Burés. A l'anvers es pot llegir amb lletres brodades de vermell 'SECCIÓ D'INFANTS' i a sota 'BURÉS'. Al mig un pom de flors. Tot sobre un fons amb motius vegetals. Al revers, té la mateixa estructura però es llegeix 'CASTELLBELL / Y VILAR'. | 08053-586 | C. de Joaquim Borràs, 40 | El 1914 es funda el Cor de Caramelles del Burés, que no trigaria gaire en convertir-se en el reconegut Orfeó La Formiga, el precedent de l'actual Capella de Música Burés. L'article 1r dels seus estatuts diu: 'esta Sociedad tiene por objeto la instrucción y el recreo, entendiendose por recreo toda clase de diversiones que no afecten a la moral ni a determinadas personas. Un cop aquella Societat Coral es transformà en l'Orfeó La Formiga, 'ha representat tota la cultura, l'art i l'amor a Catalunya d'aquesta joliua barriada del Llobregat. Les seves melodies, filades primer modestament recloses sota el Montserrat, després escampades per la comarca ja rica de cançons, finalment en arribar al cap i casal de la nostra terra proclamaren als quatre vents, que ací en un reconet del Bages, ran del Llobregat i al peu de la muntanya de la Verge Bruna, en mig de quatre cases aplegades a l'entorn d'una colònia industrial, hi batega la més rica i pura espiritualitat'. Florenci Vila i Vilaseca era el fill dels hortolans de la fàbrica del Burés. Tenia una educació musical sòlida i quan van oferir-li la direcció del Cor La Formiga, va veure que havia de fer-ne un Orfeó. Durant més d'un any, el Florenci després de treballar tot el dia a l'horta de la fàbrica, pujava a Manresa, per perfeccionar-se al costat dels cantaires de l'Orfeó Manresà. L'herència que deixà Vila a Enric Gibert i Camins, fou immensa i aquest va multiplicar-la. Al temps que el valor artístic de l'Orfeó La Formiga arribava a una gran alçada, hi cantaven 90 veus, s'estimulaven els valors socials. Tot el poble se sentia identificat amb el seu Orfeó. El president, Josep Torras, deia que en cada llar del poble s'hi trobava un cantaire o un soci o tots dos alhora, i es donava el cas en més d'una casa que els pares i els fills eren cantaires i socis de l'Orfeó. El 10 de gener de 1930, es tractà la renovació de la junta, aleshores dirigida per Josep Torras, acordant-se la seva continuïtat, fins a aconseguir el permís per a traslladar-se 'al nuevo local que nuestros patrones los señores Dª Eulalia de Burés y su hijo D. Francisco han hecho construir para el Orfeón”. Parlem del Casino del Burés, una obra que calia agrair a les gestions fetes per la senyora Eulàlia Regordosa i Soldevila, esposa de l'amo de la fàbrica del Burés. Acabada la guerra, l'Orfeó La Formiga dóna pas a la Capella de Música Burés. Comencen amb actuacions de caire estrictament musical, fins el 8 d'abril de 1945 en què tornaren a cantar sota la batuta del mestre Gibert, a qui ajudava Francesc Vila. L'autorització governamental no arriba fins el 26 d'octubre de 1949, quan es constituí la nova junta de la Capella presidida per Enric Frontera i Torras. L'estiu de l'any 1956 van fer la seva primera sortida a l'estranger, participant al Concurs Polifònic Internacional 'Guido d'Arezzo”. Després van ser els cantaires de Castellbell i el Vilar, els que van convidar a les corals foranes a cantar en el nostre poble. Amb la col·laboració de la berguedana Coral Joventut Sardanista de Puig-reig, entitat de la que nasqué l'actual Polifònica de Puig-reig, la Capella de Música Burés va començar a partir de l'any 1980 a organitzar el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre. La Capella de Música Burés, és una entitat que al llarg de la seva història no ha oblidat la tasca pedagògica, contribuint a la formació musical dels infants de Castellbell i el Vilar, fent-los participar en la seva secció infantil, en l'Agrupació de Joves Percussionistes, en l'Escola de Música i, avui, en la recent constituïda agrupació del Cor Infantil La Formiga. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45683-foto-08053-586-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45683-foto-08053-586-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 45684 | Estendard del 'Sometent Armat de Catalunya de Castellbell y Vilar' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-del-sometent-armat-de-catalunya-de-castellbell-y-vilar | GORDI, Rosa (2008). El sometent a Catalunya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 321, març de 2008, pp 14-15. MASATS LLOVER, Joan (2003). Sometent, dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 274, desembre de 2003, p.21. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0211484.xml | XX | Estendard ensenya del Sometent de Castellbell i el Vilar, fet de vellut i seda amb brodats d'or. Porta les quatre barres sobre el fons de la bandera espanyola; i amb la imatge de Montserrat i la Moreneta encapçalant-lo sobre el lema del Sometent: 'PAU, PAU I SEMPRE PAU'. A sota, l'escut municipal de Castellbell i el Vilar. A les franges vermelles de la bandera espanyola s'hi pot llegir: 'SOMETENT ARMAT DE CATALUNYA / CASTELLBELL I EL VILAR'. | 08053-587 | C. de Joaquim Borràs, 40 | Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l'antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716). Durant la Guerra Gran, davant l'angoixosa situació de l'exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent (1794), que fou novament actiu durant la guerra del Francès (1808-14), i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona. Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau. Des d'aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d'ordre públic. La Primera República l'abolí novament (1873), però poc després fou restablert i resultà summament eficaç per a combatre els carlins, a la tercera guerra. El 1877 publicà una revista titulada Paz y Tregua, publicada en català (Pau i Treva) des del 1934. El sometent intervingué al costat de les autoritats en diverses ocasions, com en la detenció de Francesc Ferrer i Guàrdia (1909) a Alella (Maresme) i en l'acció contra vaguistes durant els anys que precediren la Dictadura de Primo de Rivera. Aquest decidí d'estendre el sometent a la totalitat de l'Estat espanyol, temptativa que no sobrevisqué la Dictadura (1923-30). A la fi de la Guerra Civil el sometent restà dissolt, fins que el 1945 fou reorganitzat amb criteris molt peculiars i amb la finalitat principal de combatre el maquis. L'organització del sometent a les ciutats es realitzà únicament damunt el paper. El 1978 el sometent fou desarmat i reduït a simple agrupació civil. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1911 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45684-foto-08053-587-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45684-foto-08053-587-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Una vegada a l'any passaven revista. Ho acostumaven a fer davant el mas Puig i acostumaven a fer un dinar de germanor. El toc de Somatent era quan les campanes avisaven d'algun perill: lladres, foc. Amb el tipus de toc es podia determinar si el perill era a llevant, ponent, sud o nord. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 45703 | Fons patrimonial dels marquesos de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-dels-marquesos-de-castellbell | XII-XVIII | A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Per a consultar-lo cal demanar els lligalls del fons de Can Falguera, pertanyent a la secció de Diversos. El nom es degut a que es va respectar la denominació del darrer lloc on estava ubicat el fons documental, el palau Falguera, de Sant Feliu de Llobregat. Era un dels palaus d'estiueg dels marquesos de Castellbell, residents habitualment a la casa que tenien a la cantonada de l'actual Portal de l'Àngel i carrer de la Canuda de Barcelona. Són lligalls que contenen documentació redactada en pergamí i en paper, majoritàriament, classificada en diverses seccions, especialment representades pels principals cognoms que conformaren la nissaga: Desfar, Desbosc, Sarroca, Amat, Despalau, Planella, Vilallonga... Hi ha una important part del fons que correspon a la baronia de Maldà i una altra part del fons és conformada per diversos llibres enquadernats. | 08053-606 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6424300,1.8583500 | 404923 | 4610706 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 45718 | Festa del Pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pubillatge | MASATS I LLOVER, Joan (2003). 35 anys d'història del pubillatge de Castellbell i el Vilar (1968-2003). Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XX-XXI | El pubillatge és una tradició arrelada a molts pobles de Catalunya, especialment a l'interior. Els joves escollits representen el seu municipi arreu on van, en un context cultural i festiu. La festa del pubillatge a Castellbell i el Vilar se celebra des de l'any 1968. Per tant, està a punt de complir el mig segle. Des de l'any 2015 el certamen és bianual. Entre el jovent del poble comprès entre els 16 i els 22 anys, es proclamen públicament la pubilla, la dama, l'hereu i el fadrí de Castellbell i el Vilar, alhora que els 'sortints' s'acomiaden del poble i dels seus companys/es del pubillatge. Aproximadament un mes abans de la Festa del Pubillatge, l'Ajuntament convoca els representants sortints del pubillatge local (amb un vot per persona i secret) i els representants del teixit associatiu del municipi (amb un vot per entitat i secret), per votar i escollir els nous representants del pubillatge local fins al certamen següent. Es vota d'entre tots els joves que s'han presentat per ser Pubilla o Hereu o que tenen l'edat per convertir-se'n. Els que han obtingut una segona posició en número de vots es converteixen en Dama i Fadrí. Després de les votacions que, des de l'any 2009, es realitzen al Centre cultural de Joan Masats, una delegació de persones relacionades amb el món del pubillatge (normalment, els representants sortints junt amb els 'caducats' d'anys anteriors que, anys enrere, conformaven l'entitat Comissió del Pubillatge de Castellbell i el Vilar) es desplacen a casa dels escollits per informar-los de la seva elecció, intentant que la notícia no s'escampi més enllà o a més gent de la necessària, per mantenir la curiositat i la incertesa entre la població. Durant la Festa del Pubillatge, normalment per la Festa Major i a la plaça de Lluís Companys (si es realitza a l'aire lliure) o al teatre del Casino Borràs (si es realitza en un espai tancat), organitzada per l'Ajuntament (anys enrere conjuntament amb el jovent i per la Comissió del Pubillatge) amb actuacions relacionades amb la cultura catalana, s'escenifica la proclamació dels nous representants del pubillatge amb l'entrega i la col·locació de les bandes i de les faixes als escollits, de la mà dels sortints per simbolitzar la presa del relleu. Aquest acte és obert, hi assisteix la ciutadania i, a més a més, hi són convidats totes les pubilles i dames, hereus i fadrins, de la Catalunya Central (Bages, Berguedà i Solsonès i els municipis amb pubillatge de l'Anoia i d'Osona) i, excepcionalment, d'algun municipi del Maresme o de les comarques gironines, si és que durant l'any dels 'sortints', aquests han fet molta amistat amb alguns d'ells i han volgut venir per acomiadar-se'n. A Castellbell i el Vilar, ser Pubilla i Hereu implica representar el poble arreu de les festes i proclamacions del Pubillatge dels municipis de la Catalunya Central i, al poble, presentar o col·laborar en actes d'àmbit cultural o de joventut. | 08053-621 | Castellbell i el Vilar | Durant els segles XVIII i XIX la pubilla era la dona instituïda hereva per conservar la propietat quan no hi havia fill. Aquesta figura jurídica i legal és pròpia de Catalunya que sorgeix a l'Edat Mitjana per tal d'evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l'economia familiar basada en l'agricultura. En cas de contraure matrimoni amb un noi que no era hereu, aquest havia d'aportar certs bens en concepte d'aixovar i en determinats indrets, que prometia a la pubilla la soldada que era una quantitat pagada normalment els primers 10 anys de matrimoni. El pubill era un fill no instituït hereu. A la Catalunya Vella, si un pubill es casava amb una pubilla, acostumava a aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar que consistia en diners que aquest rebia dels pares o si ja no en tenia, de l'hereu. A partir de la meitat del segle XX, arreu de Catalunya va iniciar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava imposat per la moralitat, imposada pel franquisme que es basava en la bellesa física, les virtuts morals de la candidata. L'any 2000, al Foment de les Tradicions Catalanes, es va demanar la figura de l'hereu que finalment es va imposar. El propòsit del Foment és de preservar la història i els costums de Catalunya. Aquest permet un segon nivell que és escollir una dama i un fadrí. Al municipi, la primera pubilla va ser nomenada l'any 1968, de 17 anys i va ser Candelària Puig i Soler. Les dames van ser Conxita Esquius i Paloma i Francesca Plans i Frontera. Vint anys després, l'any 1998 s'instaura la figura de l'hereu, i el fadrí. El primer serà Josep Maria Claret i Ibàñez i el fadrí Joan-Andreu Gost i Álvarez. Des d'aquest any només hi haurà quatre figures: la pubilla i l'hereu i la dama i el fadrí. Castellbell i el Vilar ha estat la seu i el municipi organitzador de l'elecció i de la proclamació de la Pubilla i l'Hereu Comarcal del Bages en tres ocasions: el 15 de maig de 1982, el 31 de maig de 1992 i el 5 de juny de 2004. Tanmateix i a partir de l'any 2006, amb la confluència dels diferents certàmens comarcals en l'elecció i la proclamació de la Pubilla i l'Hereu de la Catalunya Central, Castellbell i el Vilar n'ha acollit l'organització en una ocasió: el 10 de maig de 2008. Alguns d'aquests joves han obtingut títols a nivell nacional i comarcal com la Josefina Llobet i Abizanda que va ésser pubilla local l'any 1983, i pubilla del Bages l'any 1984. L'Anna Maria Oliveras i Cugueró, va ésser pubilla local l'any 1991 i dama del Bages l'any 1992. La Maria Casanovas i Moreno va ser pubilla local l'any 1995 i dama del Bages l'any 1996. En Joan-Andreu Gost i Àlvarez va ser nomenat hereu local l'any 2001 i hereu del Bages l'any 2002. En Valentí Torras i Grífol, va ésser hereu local l'any 2000 i fadrí del Bages l'any 2001. / En Genís Frontera i Vila, va ésser hereu local l'any 2003 i hereu del Bages l'any 2004. La Montserrat Berenguer i Alert, va ésser pubilla local l'any 2003 i dama del Bages l'any 2004. L'Anna Bagués i Vivancos, va ésser pubilla local l'any 2004, dama del Bages i pubilla de les comarques barcelonines (segona dama de Catalunya) l'any 2005. En Marc Llopart i Riera, va ésser hereu local l'any 2004 i fadrí del Bages l'any 2005. La Laia Botinas i Mayordomo va ser pubilla local l'any 2005 i dama de la Catalunya Central l'any 2006. | 41.6291700,1.8607800 | 405106 | 4609231 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45718-foto-08053-621-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Genís Frontera | Els vestits de la pubilla i la dama representen les dues cares de la societat catalana, la riquesa i la pobresa. El cos és de vellut negre, simbolitza la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i el cosset del vestit tradicional. La faldilla és un brocat d'estampats diversos; al dessota hi ha els enagos. Per damunt s'hi col·loca el davantal, de color negre, símbol de la dona treballadora. Les mitges, de preferència blonda, són de color blanc. Les sabates són amb taló, a diferència de la pagesa tradicional que calça espardenyes. La mantellina, blanca i feta de puntes simbolitza la bona posició. A la mà, porta la gandalla, de color negre i reixada i cobrint el braç, des del colze fins la mà a la meitat del polze i el començament dels altres dits, les mitenes, de color negre i reixada. La pubilla i la dama llueixen una banda de color blanc amb l'escut de la població.L'hereu porta uns pantalons de vellut negre fins a sota el genoll. El cos és de vellut negre i de vegades la part dorsal pot ser d'una tela diferent, de color. La camisa és de màniga llarga i de color blanc amb un llaç negre al coll. i els mitjons llars o mitges són blancs. Als peus porten espardenyes de set vetes, de color negre i la barretina posada damunt de l'espatlla. L'hereu i el fadrí llueixen una faixa de color blanc amb l'escut de la població. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 45729 | Fons referents a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-comarcal-del-bages | VALLS i PUEYO, Joan (1984). Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942): un lusòfil català; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 50, abril del 1984. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Ignasi Ribera i Rovira, un castellvilarenc a Portugal; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 359, agost-setembre del 2011. | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi de Castellbell i el Vilar. destaquen els fons notarials dels segles XIII - XV. També conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres de Castellbell i el Vilar es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Cal destacar també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. A l'arxiu comarcal es conserven tres obres originals d'Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar 1880-Barcelona1942): 'El Jou'; 'La cortina verde', traducció de l'obra de teatre del portuguès Juli Dantas, i 'Vora les quietuds de la Llacuna d'Arêlho'. | 08053-632 | Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) | 41.6291500,1.8607000 | 405099 | 4609229 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 45762 | Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XI-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> | 08053-665 | Castellbell i el Vilar | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6418200,1.8616900 | 405200 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 45763 | Fons procedent de Castellbell i el Vilar del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-castellbell-i-el-vilar-del-museu-comarcal-de-manresa | http://www.museudemanresa.cat | Als anys 70 del segle passat uns nens que juagaven al mas les Comes, localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa, ja que les originals les va adquirir la Fundació de Caixa de Manresa. | 08053-666 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 - Manresa) | El Museu Comarcal de Manresa, s'inaugura amb aquest nom i una renovada presentació de les seves col·leccions l'any 1977, després d'haver estat uns anys tancat. És un museu d'abast territorial comarcal per les seves col·leccions i pels serveis que ofereix. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s'hi exposen se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 86998 | Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-de-la-pell-digualada | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt diferents lots </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>amb material arqueològic provinent dels jaciments del Túmul I de la Serra de Clarena, Túmul II de la Serra de Clarena, Can Paleta, Maians, de Cal Pessetero, Can Regordosa, de Sant Marc de Grevalosa, Vilaclara, Can Prat, Can Paleta, Castellfollit del Boix, Can Pere Vila, Entre la Baraquera i Cal Carner, Mas Clarena, el Pubill, Maians Vell i Sant Pere del Mont. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> | 08059-134 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l’any 1954 i ocupa dos edificis, l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l’any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Restringit | Bo | Legal i física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83|85 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 89230 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-5 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>A la línia divisòria entre els termes municipals de Castellfollit del Boix, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola, a la zona de la Serra de Montgròs s’hi localitzen dues fites situades aproximadament a tres metres de distància una respecte l’altre. La primera fita correspon a una pedra monolítica </span><span lang='CA'><span><span><span>de forma rectangular coronada amb semicercle. Té gravades les lletres C i G a les dues cares corresponents als municipis de </span></span></span></span><span lang='CA'>Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola i en un lateral una U, direcció a Rajadell. Tres metres al nord s’hi documenta una segona fita realitzada en una pedra irregular i plana amb les lletres gravades C (Castellfollit del Boix), R (Rajadell) i G (Sant Salvador de Guardiola) amb les línies d’orientació termenals gravades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-346 | Serra de Montgròs. Nord-est de Castellfollit del Boix | 41.6942600,1.7343400 | 394680 | 4616605 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89230-img20210429140111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89230-img20210429140115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89230-img20210429140133.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 80436 | Torre del Breny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-breny | <p>Almagro, M. ; Serra Ràfols, J.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Barcelona. CSIC, Madrid. Cid, C. (1950). La torre del Breny, sepulcro romano en las cercanías de Manresa. Ampurias nº 12. Puig i Cadafalch, J.; Falguera, A. De; Goday i Casals, J. (1909-1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Pardo, D. (1987). Història del Bages. Parcir. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01475, any 1988. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16421. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p> | III | Manca part de l'edifici i l'entorn immediat no està gaire cuidat. | <p>Sepulcre en forma de torre, del que es conserva actualment el basament. Correspon a una ferma construcció amb els seus costats orientats seguint els quatre punts cardinals. Exteriorment i a la part superior presenta un conjunt de motllures i dentellons força deteriorats. A l'interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. L'aparell és força regular, format de grans carreus molt ben tallats de pedra sorrenca grisa, units en sec i de forma allargada. A partir d'uns dibuixos de Laborde que féu abans de la seva destrucció podem fer-nos una idea de com seria originalment. Tenia un basament (conditiorium) de 10x10,5m i de 3 m d'alçada; exteriorment presentava motllures i dentellons com a elements decoratius; interiorment estava dividit en dues cambres i cobert amb volta de canó. Sobre el basament hi havia la cel·la, coberta segurament amb volta de canó de mig punt. La part superior quedava rematada per un fris ornamental sobre el que hi havia una cornisa on es recolzaven els vessants de la coberta. En aquest fris hi havia relleus escultòrics: un lleó a cada costat, una figura de dona nua. Per altra banda, E. Hübner i J. Gudi recolliren un grafit o inscripció gravada en un carreu que Marc Mayer considera que devia dir: V VILGELMO QUE, i que es podria datar entre els segles X-XI i podria correspondre a un tal Wilgemus. Diferents investigadors pensen que faria referència al propietari de la zona on hi havia l'edifici, però posterior a la construcció d'aquest, per tant al propietari de l'edat mitjana.</p> | 08061-7 | Urbanització de Boades. | <p>L'existència de la torre sepulcral ja es coneguda d'antic i hi ha diferents autors que en parlen, com Francisco de Zamora, Jaume Caresmar, Antoni Pons. La primera referència històrica la trobem el 1678 a la Catalunya Ilustrada d'Esteban Corbera publicada a Nàpols. J. Masdeu testimonia que l'edifici va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia. Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu 'Viatge pintoresc i històric a Espanya' en recull l'existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806). El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a 'Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny'. L'any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. Entre molts estudiosos que donen referència hi ha J. Puig i Cadafalch i Albertini. Joan Santmartí la considera del tipus d'edícula o cel·la sobre pòdium. El 1975 la Diputació de Barcelona realitzà la restauració i enjardinament de l'entorn i va posar una valla protectora. El 1985 Josep M. Gurt, en col·laboració amb un grup de topògrafs de la Subdirección general de Arqueología del Ministerio de Cultura, realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils.</p> | 41.6781000,1.8548000 | 404680 | 4614671 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80436-foto-08061-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80436-foto-08061-7-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2023-01-24 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | També coneguda com Torre dels Dimonis. La Torre del Breny va ser mutilada ja a l'edat mitjana quan es va construïr adossat un mas: es va obrir una porta, una finestra, es fan fer forats per les bigues. | 83|80 | 45 | 1.1 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||
| 80445 | Ca l'Amigant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigant | <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del Bages. Publicacions Abadia de Montserrat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.</p> | XVII | <p>Immoble situat al bell mig del casc antic, a la plaça principal del poble, davant la parròquia. Edifici de planta rectangular format per dues plantes independents, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer Manresa. Els murs són de pedra i de maçoneria. La planta baixa, amb accés des del carrer Manresa, alberga el Museu Municipal, mentre que el pis, amb accés des de la Plaça Catalunya, alberga el Casal Cultural de Castellgalí. La planta baixa està formada per quatre estances, disposades de dues en dues; a dues d'elles hi ha una gran pilastra central de pedra, són les dues que es troben tocant a la façana del carrer Manresa. Totes estan pavimentades amb grans lloses de pedra i les parets deixen veure la maçoneria de pedra. El Museu ocupa tres de les quatre sales, mentre que la quarta s'utilitza com a magatzem. Les dues sales que toquen al carrer Manresa estan obertes amb sostre pla, mentre que les dues de darrera estan cobertes amb voltes de canó de pedra. Al celler hi ha dos arcs apuntats de pedra fets amb blocs ben escairats i que suporten una volta apuntada de pedra. Hi havia dues tines amb la boixa que donava a aquest celler. Al costat que queda sota la plaça Catalunya hi ha uns passadissos subterranis coberts amb volta de canó i dividits en tres trams. Segons la tradició oral el passadís comunicava amb el castell i cal Vives. A l'interior es conserva un forn de pa, un dels graons de l'escala antiga que queda elevat i forma part de la paret; també destaca una gran pica de premsa d'oli que es va trobar formant part del parament de la casa. La porta principal s'obre al carrer Manresa, a la façana oest, la llinda principal te la inscripció 16IHS84 (1684 Iesus Hristus), sota una creu. A la façana principal hi ha un balcó seguit al primer pis amb obertures; a la part superior, sota un ull de bou, hi ha l'escut de la família Amigant. Són notables les llindes i els brancals de pedra a la planta baixa i els carreus de les cantonades. La teulada sembla que ha estat sobre alçada. En un carreu a la cantonada del carrer Manresa hi ha representat un equid en forma d'alt relleu. En un altre carreu al costat després de la cantonada hi ha un relleu que sembla un bastó. A la primera planta hi ha una gran sala amb portes d'accés a la façana lateral que dona a una plaça, l'interior s'ha rehabilitat per destinar-ho a Casal Cultural.</p> | 08061-16 | Nucli antic. Carrer Manresa, 2. | <p>La casa de l'Amigant era un antic hostal situat al camí ral. Tot i que les dades documentals que es conserven d'aquesta casa són de finals del segle XVII, molt probablement ja existia anteriorment. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà, foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana. Va afavorir la fe cristiana fent portar les relíquies dels patrons del poble i va vendre les parcel·les del camí ral per formar el nucli urbà. El seu germà Francesc, canonge i vicari general de Barcelona, donà les relíquies de Sant Honest el 27 de juliol de 1673 i va convertir aquest sant junt a Sant Repel·lió en copatrons del poble. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola. Els Amigant sembla que no van viure mai en aquesta casa, de fet el 1763 van llogar la casa de l'Hostal a altres persones (AVM). Pere Playà Vilaseca, hereu de cal Mas, va comprar ca l'Amigant el 1873. Actualment l'edifici és de l'Ajuntament de Castellgalí. El museu es va inaugurar el 5 de maig de 1991; el Casal de Cultura es va inaugurar el 25 de novembre de 2002. La part que ocupa el local social era l'antic Hostal Cafè de Castellgalí i en les seves sales es celebraven balls i projeccions de cinema a principis del segle XX.. Actualment hi ha ubicat el Punt d'Informació Jove, s'organitzen xerrades, hi ha sales per reunions d'entitats, sala d'ordinadors.</p> | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 1673 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80445-foto-08061-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80445-foto-08061-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | La rehabilitació interior de l'edifici per destinar-ho a Museu la van fer un grup de persones de Castellgalí que més tard es van constituir com els Amics del Museu. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 80475 | Senyal de pas de cavalleries a ca l'Amigant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyal-de-pas-de-cavalleries-a-ca-lamigant | <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del bages. Publicacions Abadia de Montserrat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.</p> | XVI-XVII | Una part del relleu ha caigut recentment. | <p>En un dels carreus de la façana lateral de ca l'Amigant, tocant al carrer Manresa, hi ha un alt relleu on hi ha representat un èquid. Es troba en mal estat de conservació ja que pel pas del temps ha quedat bastant desfigurat el relleu tot i que encara es distingeix amb claredat.</p> | 08061-46 | Nucli antic. Can Amigant, c/ Manresa nº 2. | <p>La casa Amigant era un antic hostal situat al peu camí ral de Barcelona a Manresa que passava per Castellgalí seguint l'actual carrer Manresa. Al 1673 la família Amigant comprà l'immoble a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). En Josep Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, va prendre possessió de Castellgalí el 1673. El 1684, data al llindar de la porta, va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes. Anteriorment la casa havia fet la funció d'hostal de camí i la senyal de la cavalleria podria indicar als viatgers el pas del camí o bé el lloc en el que es podien deixar les cavalleries a la part de darrera de la casa-hostal.</p> | 41.6764500,1.8393600 | 403392 | 4614505 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 80477 | Blasó dels Amigant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-dels-amigant | <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del bages. Publicacions Abadia de Montserrat.</p> | XVII | <p>Ca l'Amigant és un immoble situat al bell mig del casc antic, a la plaça principal del poble, davant la parròquia. La planta baixa, amb accés des del carrer Manresa, alberga el Museu Municipal, mentre que el pis, amb accés des de la Plaça Catalunya, alberga el Casal Cultural de Castellgalí. A la façana oest, la llinda principal te la inscripció 16IHS84 (1684 Iesus Hristus), sota una creu; també hi ha, sota un ull de bou, l'escut de la família Amigant. Es tracta d'un escut tallat en pedra, de tipus nobiliari amb un cercle central amb dues mans que s'agafen en senyal d'amistat (Amigant). La part externa de l'escut està envoltada de volutes que l'emmarquen, rematat a la part superior per una figura humana dempeus que subjecta una ploma a una mà i un bastó de fusta a l'altra.</p> | 08061-48 | Nucli antic. Can Amigant, c/ Manresa nº 2. | <p>La casa de l'Amigant era un antic hostal situat al camí ral. Tot i que les dades documentals que es conserven d'aquesta casa són de finals del segle XVII, molt probablement ja existia anteriorment. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà, foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana. Va afavorir la fe cristiana fent portar les relíquies dels patrons del poble i va vendre les parceles del camí ral per formar el nucli urbà. El seu germà Francesc, canonge i vicari general de Barcelona, donà les relíquies de Sant Honest el 27 de juliol de 1673 i va convertir aquest sant junt a Sant Repel·lió en copatrons del poble. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola. Els Amigant sembla que no van viure mai en aquesta casa, de fet el 1763 van llogar la casa de l'Hostal a altres persones (AVM). Actualment l'edifici és de l'Ajuntament de Castellgalí. El museu es va inaugurar el 5 de maig de 1991; el Casal de Cultura es va inaugurar el 25 de novembre de 2002. La part que ocupa el local social era l'antic Hostal Cafè de Castellgalí i en les seves sales es celebraven balls i projeccions de cinema a principis del segle XX.. Actualment hi ha ubicat el Punt d'Informació Joves, s'organitzen xerrades, hi ha sales per reunions d'entitats, sala d'ordinadors.</p> | 41.6764500,1.8393600 | 403392 | 4614505 | 1684 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 80492 | Imatge de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-miquel | XVII | <p>Imatge de Sant Miquel en pedra en la que es representa al sant dempeus amb els seus atributs. Amb túnica i un bastó a la mà coronat amb una creu, un escut a l'altre, i als peus un drac, imatge del dimoni. La imatge es conserva bastant malmesa i li manca el cap. S'exposa al Museu de Castellgalí sobre una columna i un capitell que procedeix de l'antiga església de Santa Maria del Castell. La imatge fa uns 80 cm d'alçada.</p> | 08061-63 | Nucli antic. Museu de Castellgalí, Carrer Manresa, 2. | <p>Aquesta imatge de Sant Miquel procedent de la parròquia de Castellgalí es conserva actualment al Museu. És una imatge realitzada l'any 1632, i fins l'any 1889 o 1890, quan es reformà l'església presidia l'altar major, posteriorment passà al cementiri. Durant la guerra civil fou tirotejat i decapitat, el Joan Giralt ('el Xicotín') el recollí i l'amagà. Posteriorment va ser restaurat i actualment es conserva al Museu. Sant Miquel és un dels patrons del poble, del que es celebra la festa el 8 de maig, coincidint amb l'inici dels treballs d'estiu al calendari tradicional agrícola i ramader. La tradició de la festa del sant és el repartiment del panellet a la sortida de missa després de beneir-lo. El costum ve de donar el pa de subsistència als necessitats. Sant Miquel era un arcàngel, vencedor del dimoni.</p> | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 1632 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80492-foto-08061-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80492-foto-08061-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80492-foto-08061-63-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 80494 | Museu de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-castellgali | XVII-XIX | <p>El Museu de Castellgalí es troba ubicat a ca l'Amigant, edifici situat al centre del nucli antic de Castellgalí i al peu del camí Ral, i amb un interès històric peculiar ja que va ser residència dels Amigant, senyors del terme de Castellgalí. El Museu ocupa actualment tres sales de les quatre que formen la planta baixa de l'edifici, i els dos trams de passadís al castell. La primera sala, que és l'entrada, recrea la quadra o entrada a una casa típica de la zona: en ells es mostren eines del camp, dos carros petits, una presma de pedra d'oli, una mola d'oli, cedasos, arreus, una vitrina amb objectes religiosos donats per l'anterior rector, i una maqueta que representa un taller de fuster. Des d'aquesta sala s'accedeix a l'inici d'un passadís subterrani que sembla que comunicava ca l'Amigant amb el castell i que ha estat recuperat fa poc temps. La segona sala esta dividida en tres espais: un recrea un dormitori, amb un llit de barrots, calaixera, escaparata amb imatge, bressol, i altres elements que es podrien trobar a una habitació. A l'altre espai hi ha una caixa de núvia, un aiguamanil de ceràmica datable entre els segles XVI i XVII, ceràmica, joguines,... La tercera sala disposa d'una finestra oberta al carrer i conserva un antic forn de pa; recrea una cuina de pagès amb tots els elements: la cuina econòmica, la pica de pedra, el foc a terra, la pastera i parament de cuina. La tercera sala és el celler cobert amb volta de canó en el que s'ha representat un celler típic de la zona amb tots els elements característics: una premsa, botes, portadores i diferents eines i estris per treballar la vinya. Destaca la premsa de vi de dos cargols que procedeix de cal Josepó de Sant Vicenç de Castellet; la pedra de la premsa per un costat té el forat de premsada quadrat i a l'altre costat és circular, probablement tenia doble ús, per premsar vi i per premsar oli. També destaca un vaixell de roure del segle XVIII. Aquesta casa tenia dues tines, i les boixes de les tines donen a aquest celler. A l'accés del celler, espai que queda sota l'antiga escala de la casa, hi ha dues vitrines amb una col·lecció de fòssils i minerals de diferents llocs cedits en dipòsit per Sergi Falguera; així com una vitrina amb monedes i paper moneda de Castellgalí.</p> | 08061-65 | Nucli antic. Ca L'Amigant, Carrer Manresa, 2. | <p>El Museu de Castellgalí va ser inaugurat el 5 de maig de 1991 (Festa del panellet) pel Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, el senyor Gomis, i l'alcalde de Castellgalí, Joan Vila. La casa Amigant va ser adquirida a la família Playà de can Mas per tal de dedicar-la a centre social i altres activitats del poble. Es van inaugurar inicialment dues sales. L'edifici va ser rehabilitat amb ajuda de moltes persones del poble i de forma altruista. Més endavant es van obrir noves sales: sota l'escala, el celler i el passadís subterrani. Igualment s'han millorat les instal·lacions, s'ha rotulat les peces. Cal assenyalar que els objectes que formen el fons del museu han estat donats o cedits pels mateixos habitants del poble. El Museu disposa d'una col·lecció permanent exposada, tot i que celebra alguna exposició temporal, així com alguna demostració d'activitats artesanes tradicionals de forma puntual i coincidint amb alguna festa del municipi. Es va iniciar un concurs de fotografia a càrrec de Jordi Fontanet. Actualment es fa en honor d'ell i ha proporcionat un fons fotogràfic de gran qualitat que es conserva al Museu. Hi ha una associació d'Amics del Museu que periòdicament organitzen sortides i visites a altres centres culturals de tot Catalunya. Porten també una activitat de recerca amb la que han recuperat en arxius de Barcelona, Els Comdals i Castellgalí una col·lecció de goigs d'advocacions de la parròquia que s'han reeditat. Els museu actua no només com a recopilador i conservador d'objectes, sinó que els explica i és un lloc de trobada on s'estudia, és una entitat dinamitzadora d'activitats culturals, folklòriques, cíviques i gastronòmiques. Així el Museu ha actuat com a recuperador de festes i tradicions com el concurs de coques, l'aplec de Santa Margarida i ha col·laborat en diferents festes i en la publicació local L'Amigant.</p> | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Legalment, no es tracta d'un museu, sinó d'una col·lecció oberta al públic. | 98|94 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 80495 | Col·lecció del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Cura Morera, M. (1977). Aportaciones al conocimiento del proceso de iberización en el interior de Cataluña. Ampurias nº 38-40. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Daura, A.; Pardo, D. (1990). Nous testimonis de la baixa romanitat a les conques mitjana i alta del Cardener i el Llobregat. La romanització del Pirineu: 8é col·loqui internacional d'arqueologia de Puigcerdà. Desembre de 1998. Puigcerdà. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01476, any 1988.</p> | -III/V | <p>Al Museu Comarcal de Manresa es conserven materials de les diferents excavacions de Boades. Els materials procedents d'aquestes excavacions tenen la problemàtica que no tenen context i no sabem a quina zona del jaciment corresponen, ja que no es va utilitzar metodologia arqueològica per a la recollida. Hi ha ceràmica romana de la vil·la procedent de les excavacions fetes per mossèn Santamaria i de les que es desconeix el context d'excavació: terres sigillates itàlica, sud-gàl·lica, hispànica, clara o africana; ceràmica romana comuna; vidres. Hi ha dues copes jòniques datades en la segona meitat del segle VI aC; ceràmica d'origen grec de figures roges (segona meitat segle V), de vernís negre (segle IV); campanianes A i B ( segle II); ceràmica comuna grisa i estampillada. També es conserven els materials de les campanyes de 1984-85 del camp de sitges, format per fragments ceràmics d'època ibèrica i fauna.</p> | 08061-66 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. 08240 MANRESA | <p>A partir de 1938, després de la Guerra Civil, els materials procedents de les excavacions que es van fer a Boades els anys 1930, van ser dipositats al Museu de Manresa, en assumir la direcció Mn. Valentí Santamaria. Anteriorment aquests materials els conservava el Centre Excursionista de Manresa.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 81|83 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 80498 | Fons fotogràfic del Museu de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-museu-de-castellgali | XX | <p>El Museu de Castellgalí conserva un fons fotogràfic format per fotografies antigues del terme que han anat recopilant els membres del Grup d'Amics del Museu, i les fotografies premiades del concurs de fotografia memorial Jordi Fontanet que es celebra cada any el mes de maig des de l'any 1991. Les fotografies són totes del terme de Castellgalí, en color i en blanc i negre. No es troben classificades.</p> | 08061-69 | Nucli antic. Museu de Castellgalí, Carrer Manresa, 2. | 41.6763700,1.8394500 | 403400 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 80501 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-manresa | <p>Gasol, J.M.; Torras, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88. Torras, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa.</p> | XVIII-XX | <p>A l'Arxiu Comarcal de Manresa es conserva documentació diversa referent a Castellgalí. -Documents notarials, entre els quals destaca l'inventari de bens de Miquel Pladellorens de can Malandango (1861), així com diferent documentació notarial: capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques, establiments, plets, requeriments (segles XVIII-XIX). -Corregiment de 1775 a 1812. -Comptaduria d'hipoteques. -Correspondència de l'Ajuntament, lligalls 1865, 1870. Documentació vària del segle XIX. Correspondència de l'Ajuntament de 1932-39. -Inventari de la fàbrica Barrera-Monteys, any 1848, notari Josep Mandres. -Documentació de cal Ferrer (arrendaments de 1900, 1915). -Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. -Fons del Reial Cadastre de Castellgalí des de 1741 a 1797. El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret. Hi ha també un fons bibliogràfic antic en el que hi ha documentació que tracta sobre Castellgalí: -Novena en honor del gloriós màrtir Sant Fèlis, Jaume Nonell, 1911. -Inauguració de les obres de l'església, 1897, al Diari La Verdad de Manresa, nº 645.</p> | 08061-72 | Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA | <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. Propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 80502 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-0 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIV-XX | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). L'església parroquial de Castellgalí es troba situada dins l'antic terme del castell, al nucli antic. Es creu que sempre ha estat l'església parroquial del terme, documentada des del 924. Fins el 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232. Els orígens d'aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. Degut a la dependència de la parròquia del bisbat de Vic, al seu arxiu es conserva documentació referent a Castellgalí. Es conserva la següent documentació: Mensa Episcopal: - Provisió de càrrecs i Concursos a beneficis curats vacants a les esglésies parroquials del bisbat de Vic,1793-1796. - Beneficis eclesiàstics i causes pies. 1363-1880. - Comptes del culte 1861-1862. 1863-1864. 1865-1866. 1869-1870. 1871-1875. 1873. 1878-1881. 1887. 1893. 1895. 1896-1901. 1898-1902. 1902-1906. 1906-1908. 1908-1909. 1910. 1910-1911. 1912. Arxiu Parroquial de Castellbell (surten documents referents a Boades i Castellgalí): - Manuals notarials, 1491-1613. - Testaments, 1491-1717. 1556-1838. 1593-1720. Visites Pastorals a Sant Miquel de Castellgalí: 1331/12/11, 1425/11/07, 1553/10/29, 1592/06/13, 1592/10/11, 1604/07/22, 1605/10/09, 1614/09/27, 1625/04/31, 1627/02/19. Anys 1685, 1698, 1711, 1725, 1735, 1745, 1753, 1755, 1759, 1761, 1764, 1769, 1771, 1775, 1793, 1802, 1856. Cens de les parròquies del Bisbat de Vic de 1626. Oficina de la Cúria, carpeta Castellgalí, segle XIX. Varis documents, visites pastorals, correspondència, estadística parroquial.</p> | 08061-73 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 80503 | Fons documental de la Seu de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-seu-de-manresa | XVI-XVIII | <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva diferent documentació sobre Castellgalí, degut a que aquesta parròquia tenia un vincle amb la Seu. Documentació conservada: - Llibreta de notes de Ramon Vilardaga, rector de Castellgalí entre 1699 i 1741. Aquest rector era procedent de Sant Martí de Biure (Berguedà); va començar a escriure les notes el 1699, quan va començar a ser rector de Castellgalí. En aquesta llibreta hi ha diferents notes relatives al municipi: venda d'una terra a la plaça, cens sobre la casa de la plaça, descripció de la casa i l'hort, avaluació del terme amb el preu de les cases, establiments de censals.... - Llibre de cobraments del rector de la parròquia (1820-1850). - Documents judicials. (segle XIX) - Establiments de peces de terra. (segles XVIII-XIX). - Censals. (segles XVIII-XIX). - Capbreu del terme de Castellgalí i quadra de Boades. (segle XVIII). - Capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques. (segles XVI al XIX). - Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida, lligall Castellgalí, 1649. - Lligall de Castellgalí, 1649. Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida. - Lligall Castellgalí, diferent documentació des del 1592. Hi ha referent al veguer de Manresa, concòrdies, denúncies de robatoris.</p> | 08061-74 | Seu de Manresa, plaça de la Seu. 08240 MANRESA | <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva documentació referent a les parròquies que depenien de la Seu de Manresa.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 80504 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellgali | <p>Torner Planell, J. (2001). Inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí. Ajuntament de Castellgalí.</p> | XIX-XX | <p>L' Arxiu Municipal de Castellgalí és un arxiu administratiu bastant modern. El document més antic és de l'any 1895, del jutjat de pau. Està classificat en els següents temes: - Administració general - Hisenda - Proveïments - Beneficència i assistència social - Sanitat - Obres i urbanisme - Seguretat pública - Serveis militars - Població - Eleccions - Instrucció pública - Cultura - Serveis agropecuaris - Col·leccions factícies - Altres - Informàtica</p> | 08061-75 | Nucli urbà. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>L'inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí es va fer l'any 2001 a càrrec de Jordi Torner i Planell, tècnic d'arxius del Consell Comarcal del Bages. Anteriorment el mateix arxiver va fer un primer inventari amb sistema de base IV l'any 1995. La classificació de l'arxiu està feta per temes i per anys. La documentació es guarda en un espai destinat a ell, en 7 armaris compactes.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80507 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-1 | XVIII | <p>La festa del Panellet es celebra el mes de maig, fent-la coincidir amb un dels patrons del poble, Sant Miquel, que es celebra el 8 de maig, i amb l'inici dels treballs d'estiu al calendari tradicional agrícola i ramader. Durant el dia de la festa es fan diferents actes, però el més significatiu és el repartiment del panellet a la sortida de missa després de beneir-lo. La tradició diu que es dóna un panet i en retirar la mà es deixa oberta com a símbol de que el tracte no ha acabat com quan es paga i es tanca la mà amb els diners. El costum ve de donar el pa de subsistència als necessitats. Es celebren altres actes, un concurs de pintura (33è l'any 2006), de fotografia (aquest any s'ha celebrat el 15è).</p> | 08061-78 | Nucli antic. | <p>Probablement tingui l'origen fa més de 200 anys, ja que sabem que en el segle XVIII es van crear moltes ordres religioses i associacions, com si hi hagués competència en l'afany de fer el bé. L'economia dels pobles era precària i de pobres n'hi havia més que ara, motiu que movia a les persones a buscar remeis. Sovint era la parròquia que, assabentada de les necessitats que hi havia, demanava l'ajut dels generosos. Era costum que, el diumenge a la missa, tothom portava el cistellet amb fruits de la terra que més tard eren distribuïts als qui ho necessitaven. També es celebraven algunes diades que recordem amb el nom de 'afartar als pobres', les 'farinetes de Núria' per Sant Pere, i el dia de 'l'arròs i l'escudella', que tenen nomenada en molts pobles de Catalunya. No fa molts anys, en les festes anyals o de precepte, i enterraments, famílies determinades oferien pa en memòria dels difunts o donant gràcies a Déu, i fins i tot, hi introduïen diners que atipaven algun pobre. Hi ha llocs que, en dies senyalats, oferien a tothom un tall de coca i un porró, compartint així la festa. Castellgalí probablement ha seguit aquest camí, i com que la misèria ja ha passat, es recorden temps passats, no 'afartant' però sí donant de cor 'un panellet' a qui comparteix la festa. Actualment, tot i que es manté el símbol del panellet, aquesta és una festa de trobada dels habitants i nascuts a Castellgalí. La festa del Panellet sempre se celebrava el 8 de maig i era festa local, fos el dia que fos, però actualment es fa el primer diumenge de maig. Aquest dia s'anava en processó a beneir el terme des de l'era de Casajoana, amb les banderes i autoritats, costum que s'ha perdut de fa temps.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Hi ha una associació de col·laboradors que paguen una quota amb la que es sufraguen les despeses de la festa. El panet es reparteix entre tots els assistents a la festa. És una festa de trobada dels castellgalinencs. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80509 | Nans de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-castellgali | XX | <p>Els nans són tres caps molt grossos de cartró pedra. La cara és somrient i piquen l'ullet. Els braços dels portadors surten per dos forats a l'alçada del coll del nan i porten unes faldilles per tapar el cos de la persona.</p> | 08061-80 | Nucli. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. | <p>Castellgalí té diferents elements festius format per un conjunt de figures de nans i altre bestiar. L'Ajuntament va adquirir tres nans, la Margarideta, Quela i Repel·lió, que formen les comparses del poble. Van ser construïts en fibra de vidre pels volts de 1970 per encàrrec d'una capitalitzadora de Manresa avui desapareguda. L'aspecte original era el de tres guardioles amb una moneda a mig entrar. Després van ser comprats per un supermercat de Manresa. Els dos amb finalitats de reclam publicitari voltant pels carrers de la ciutat. En posar-se un altre cop en venda els va adquirir un veí de Castellgalí que els repintà i els deixà al poble per les festes. Finalment l'Ajuntament els va comprar i els van vestir. El 1994 van ser restaurats i els van donar un nou aspecte. Són els tres nans més grans de Catalunya. L'any 1983 es va construir el 'Pollastre' també conegut com 'la gallina', fet per la gent del poble per la festa de Carnestoltes d'una casa particular i que posteriorment es va donar al poble. L'any 1988 el grup d'animació de Castellgalí, Els Vampirets, van construir la 'Cucagalina', inaugurada a la festa Major. La 'Tortuga' va ser construida pels mestres de l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona. Va sortir per primera vegada a la rua del Carnaval de Barcelona i la deixaren a Castellgalí. Posteriorment van dir que no la tornessin i s'ha quedat al poble.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 1970 | 08061 | Castellgalí | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80513 | Receptes de cuina recollides per Ignasi Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-recollides-per-ignasi-domenech | <p>Domènech, Ignasi (1960, 9º edició). La Teca. Barcelona, Ed. Quintilla i Cardona.</p> | XX | <p>La gastronomia de Boades es tradueix en una cuina contundent i aromàtica, basada en productes de la zona com el conill, els cargols i els bolets. Si hi afegim Vallhonesta, la riquesa culinària d'aquesta petita àrea s'incrementa notablement. Les receptes que va recollir Ignasi Domènech eren les que feien les mestresses de casa de la zona amb els ingredients que tenien disponibles, cargols, conill, patates, bolets de la zona com els fredolics. Són receptes senzilles però gustoses a les que s'afegeixen herbes aromàtiques de la zona.</p> | 08061-84 | Boades. | <p>A finals del segle XIX el cèlebre cuiner manresà Ignasi Domènech va visitar la zona de Boades i Vallhonesta, i va recollir directament de les mestresses de casa un seguit de receptes en el seu llibre: cargols a la Vallhonesta, patates i bolets a la Vallhonesta, conill guisat a l'estil de Boades, cargols a l'estil de Boades, lluç a l'estil de la torre del Breny. Aquest recull de receptes el va difondre en la seva obra 'La Teca', publicat a Barcelona, en el que també donava orientacions per servir bé la taula, festes gastronòmiques de Catalunya, consells per cuinar i finalment un important recull de receptes principalment de Catalunya. Al seu llibre, Ignasi Domènech va descriure Vallhonesta com a 'un pintoresc poble enclavat entremig de Manresa i les muntanyes de Montserrat, ric per la quantitat i qualitat d'herbes aromàtiques de molta vàlua per a la cuina i per als fabricants de licors'. De Boades va dir que 'és un poblet de Catalunya, on s'hi crien exquisits cargols, i on el romaní és abundant per alimentar-se'. També 'el pintoresc poblet de Boades està situat al raval de Castellgalí, prop de Sant Vicenç de Castellet, i gaudeix de gran bellesa panoràmica i esplèndides muntanyes, en les quals hi abunden les herbes aromàtiques, que serveixen per condimentar els guisats i que s'usen també per a la fabricació de licors'.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Les mestreses de casa de Boades i Vallhonesta | Van ser recollides per Ignasi Domènech. Hi ha un exemplar del llibre a l'Arxiu Històric de Manresa. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 80514 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells | <p>Ferrer, D.; Malgosa, J. (2000). Notes històriques sobre el Ball de Cascavells a Castellgalí. L'Amigant nº 26. Agost 2000.</p> | XIX | <p>El ball de cascavells és un ball rodó que es balla en parella. Tots els balladors poten cascavells als turmells, de manera que sonen en ballar-lo.</p> | 08061-85 | Nucli antic. Plaça Catalunya. | <p>No es pot precisar l'antiguitat del ball a Castellgalí, però en Joan Amades, al Costumari, diu que és típic a zones del Bages i Berguedà, i que en concret a Manresa està documentat el 1594. La tradició oral ubica cronològicament el ball a finals del segle XIX, acompanyant els caramellaires o camillaires. No tornem a saber res més fins els anys 1920 quan s'organitza de nou el ball dirigit per Josep Giralt, el Pepet de cal Boter, amb acompanyament musical de l'acordió d'en Pere Obiols, de cal Naixó, i el llaüt d'en Francisco Viladoms i el violí que tocava el seu germà Domingo. Hi havia un grup de 18 nois entre 14 i 18 anys. Es disposaven en grups de quatre portant una bandera cada grup. El Dissabte de Glòria a partir del toc de campanes de les vuit del matí, i durant tot el dia, els camillaires recorrien els diferents barris del poble i les masies més properes; el Diumenge de Pasqua, abans de la missa major es feia el poble i, sortint de missa, les cases més properes a l'església. En cada actuació interpretaven una cançó i després el ball de cascavells. Els balladors portaven barretina, camisa blanca, faixa i espardenyes, i un camal de cascavells a cada cama. La tonada pròpia dels cascavells de Castellgalí fa que en la primera part del galop soni la música d'una cançó tradicional: Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, quan el pare no té pa la canalla fa ballar. La colla va fer el ball de cascavells fins al 1936 i es tornà a organitzar la dècada dels 40 en què a cada actuació es va afegir una sardana i un vals a més del ball de cascavells. El ball no es tornà a interpretar fins a la festa del panellet de 1986, amb motiu de la inauguració del nou edifici de l'Ajuntament, i la seva recuperació va ser impulsada per Carles Bruguera i la seva esposa Conxita. La coreografia i la partitura es van refer a partir de les explicacions de gent gran del poble i la transcripció de la melodia al piano la va fer Regina Lapeña. No serà fins el 1997 que una colla del poble el tornen a recuperar durant la Festa del Panellet, però ballant música i coreografia del ball de cascavells de Cardona. L'any 2000 es recupera la pròpia de Castellgalí gràcies a la memòria d'antics components de la colla. A primeres de segle les Caramelles es cantaven el diumenge de Pasqua. El dissabte al vespre, el grup de Caramelles pujava a dormir a la pallissa del Talló, al matí cantaven el que se'n deia el 'crit a les Caramelles', tot seguit es cantaven les Caramelles (aquí s'entrenaven) i es ballava el 'ball de cascavells'.</p> | 41.6763800,1.8397000 | 403421 | 4614496 | 08061 | Castellgalí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80520 | Jaciments fòssils zona del mas Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-pla | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>Al terme de Castellgalí hi ha diferents tipus de jaciments fòssils. Aquest jaciment es troba a 1km a l'Est del nucli, als entorns del mas Pla. És una zona d'arenisques i lutites grises, conté Spondylus cisalpinus.</p> | 08061-91 | Entorn Mas Pla. | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limonites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.</p> | 41.6726900,1.8459700 | 403937 | 4614080 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80532 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Castellgalí, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquesta hi destaquen: -Sol·licitud d'autorització feta per D.J. Hosta per construir una presa al Cardener, canal, desguàs, per moviment d'un molí i una fàbrica. 1873. -Diferents projectes de la carretera d'Esparraguera a Manresa al seu pas per Castellgalí, 1882-1954. -Arbitris d'aprofitaments hidràulics. -Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. -Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destinació a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08061-103 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Diputació de Barcelona | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 80541 | Fons documental Palmerola de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-palmerola-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XVI-XIX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons del Llinatge Despujol, marquesos de Palmerota, dels segles XVI al XIX. El fons conté documentació diversa referent a propietats dels Despujol. En aquest fons la documentació referent a Castellgalí és la de finals del segle XIX, quan els Palmerola hereten les propietats dels Amigant. Es tracta de documentació privada referent a les diferents propietats, Lligall Amigant (des de 1453). Hi ha diferents documentació familiar, testaments, capítols matrimonials,... el document d'arrendament de l'Hostal de Castellgalí el 1763 a tercers, vendes diverses.</p> | 08061-112 | Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). c. Jaume I, 33-35. 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS | <p>La genealogia dels Senyors del Castell de Palmerola té fins a 7 generacions dels Marquesos de Palmerola. ANTIC de Palmerola, Senyor de Palmerola, va tenir una filla: Helena de Palmerola. Helena de Palmerola es va casar amb Jaume d'Alemany-Descatllar, baró de Callús. Era fill i hereu del Cavaller Francesc d'Alemany-Descatllar. Així es va introduir, la linea dels Alemany-Descatllar, la qual en el segle XVIII es va constituir el Primer Marqués de Palmerola en la persona de Francesc Xavier Despujol i Alemany-Descatllar. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola, que van heretar les propietats d'aquests, inclosa la casa ca l'Amigant. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 80546 | Jaciments fòssils zona del mas Planoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-planoi | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>A la zona dels entorn del mas Planoi tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Dipòsit d'aigua Mas Planoi: jaciment a 1km a l'Oest del nucli. En una columna estratigràfica es van reconèixer una base de lutites grogues amb nòduls limonitzats, a sobre un banc de 3,3m de caliça coralina (boundstones) molt abundants, amb colònies de coralls. Conté Spondylus cisalpinus i Hyotissa martinsi. Formen part del complex de Sant Llorenç del Munt. -Urbanització Mas Planoi-Santa Margarida: jaciment a 1,5km a l'oest del nucli i segueix cap al nord pel camí del Telló. Té una base de lutites carbonatades, a sobre una capa d'arenisca groga amb valves de Hyotissa martinsi, a sobre un banc de 4m de caliça coralina amb exemplars de Hyotissa martinsi i colònies de Cyathoseris castroi.</p> | 08061-117 | Zona mas Planoi | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6723300,1.8365700 | 403154 | 4614050 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 80547 | Jaciments fòssils zona Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-cornet | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícils d'observar. | <p>A la zona dels entorn del mas Cornet tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Pedrera de Montlleó: jaciment a 2,2km al nord-oest del nucli. Base de lutites grogues amb Chlamys biarritzensis, a sobre margues grises amb abundants coralls. -Camí de Cornet a la pedrera de Montlleó: a 2,3km al nord-oest del nucli, geològicament situat a les capes de calcàries grises coral·lines, pertany al complex de Sant Llorenç del Munt. Conté Modiolus modioloides, Chlamys biarritzenses, Spondylus cisalpinus, Hyotissa martinsi. -Riera de Cornet: jaciment a 2km al nord-oest del nucli. Es troba al nivell deels gresos del jaciment Mas Planoi-Santa Margarida. Són abundants els briozous i equinoideus. Conté valves de Lentipecten corneus.</p> | 08061-118 | Entorn Mas Cornet | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6867700,1.8275600 | 402426 | 4615664 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/