Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63318 | Barraca de pedra seca 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-77-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop de cal Tenyit. | 08229-457 | Demarcació de Castelltallat | 41.7710500,1.6153600 | 384916 | 4625283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63276 | Roc de Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-milhomes | Roca natural que sobresurt de forma capritxosa i, segons la tradició popular, s'assembla a un bec de perdiu. Està emplaçat en un coster entre dos camps, uns 180 m al sud-est de la casa de cal Mihomes. | 08229-415 | Demarcació de Castelltallat | 41.8128700,1.6145300 | 384922 | 4629927 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||||
| 63136 | Cal Genís Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-nou | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 94, 95, 218. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 89). | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que està emplaçada vora el camí d'accés a Castelltallat, al lloc anomenat coma de Cal Genís, just al punt on comença, per la banda oest, la serra de Castelltallat. És una construcció de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes, molt regular i aixecada en una sola fase, l'any 1929 segons la inscripció del portal. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució totalment simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb tres balcons al primer pis i una petita galeria amb arcada al nivell de les golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les obertures són emmarcades amb maó, excepte les de la façana davantera, amb un emmarcament de pedra de major qualitat, tal vegada posterior. La casa està envoltada d'un jardí i té una antiga pallissa de pedra uns metres al sud. Exteriorment, cal Genís Nou ha conservat la tipologia i el volum originari. | 08229-259 | Demarcació de Castelltallat | Cal Genís Vell està situada uns 400 m al sud de cal Genís Nou i està adossada a una masia més gran, anomenada Governa. El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, en un emplaçament més proper al camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat. | 41.7940000,1.6155600 | 384974 | 4627831 | 1929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63191 | Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornamira-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 44, 95, 127, 162. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 80). | XVII-XIX | En ruïnes | Petita masia, actualment en ruïnes, emplaçada en un altiplà d'un contrafort septentrional de la serra de Castelltallat. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, tot i que als costats sud i oest s'han esfondrat gairebé totalment. La casa tenia planta rectangular, amb coberts adossats a nord i sud. Disposava de planta baixa més un pis. Interiorment estava compartimentada en tres estances. Els murs són fets de maçoneria i, el del costat de llevant, conserva dues finestres i un portal. L'exterior de la casa és poc visible ja que es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 08229-322 | Demarcació de Castelltallat | En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona una part del mas Tornamira consta unit al mas Utgés. Fins a mitjans de segle XX la casa encara era habitada. Pels volts de 1953 el propietari era Joan Ferrer Grané que, en aquestes dates, va marxar amb la seva família de masover a Soldevila. Posteriorment la casa fou adquirida pels propietaris del mas Biosca. | 41.8016600,1.6155400 | 384986 | 4628681 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63191-foto-08229-322-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63134 | Església de Santa Eugènia de Governa (segle XVII) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-segle-xvii | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XVII | En estat d'abandó. El sostre i la volta esfondrats. | Església construïda al segle XVII al costat de la masia de Governa per substituir una altra capella, en aquest cas romànica, existent en aquesta propietat i que es trobava en mal estat. Està situada vora el camí que va a la masia, uns 150 m abans d'arribar-hi, al cim d'un altiplà dominant. Actualment es troba en estat d'abandó, amb el sostre caigut. Es tracta d'una capella molt senzilla, que consta d'una única nau, de planta rectangular i sense absis, orientada cap al nord. L'entrada és als peus de la nau, on també hi havia una campanar d'espadanya, actualment ha desaparegut. El portal és adintellat, amb llinda i brancals de pedra amb motllures, i té gravat l'any 1642. L'aparellat dels murs és força irregular, fet amb carreus de tamany més aviat petit. La nau era coberta amb el que sembla una volta apuntada, que recentment s'ha esfondrat. | 08229-257 | A la masia de Governa. Demarcació de Castelltallat | La capella es trobava dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Governa. Aquest lloc és documentat des de l'any 955, quan apareix amb la grafia 'Guerna', mentre que el 1031 ho fa amb la de 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte d'aquesta primitiva església, d'estil romànic i que es devia trobar en males condicions, es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. Ja fa anys que la capella es troba abandonada, però a la dècada de 1980 encara conservava el campanar d'espadanya i la volta. El sostre estava fixat amb un tirant que no va poder evitar el seu esfondrament. | 41.7910100,1.6158800 | 384995 | 4627499 | 1642 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63134-foto-08229-257-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: AÑY 1642 | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 29022 | Mare de Déu del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XII-XIII | Restaurat el 1979 | Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades. | 08002-90 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet | Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52) | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 29067 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. | 08002-135 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 29068 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. | 08002-136 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 63133 | Governa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/governa | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 54, 65, 85, 106, 135,151, 156, 157, 221. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 99). PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XIII-XIX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Aquesta masia es troba adossada a una altra, anomenada cal Genís Vell. És una particularitat que també trobem en altres masos propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Així, el cos residencial de Governa, de planta rectangular, té adossat a l'angle nord-est cal Genís Vell (en ruïnes) i al costat de migdia una àmplia àrea de coberts. Més a llevant trobem dues construccions aïllades: una interessant pallissa i la capella nova de Santa Eugènia de Governa. La masia conserva un aspecte força arcaic, amb murs fets amb un aparell fet de carreus petits i de disposició irregular i, en general, amb poques finestres i petites, cosa que li dóna una aspecte de fortalesa. El mas veí de cal Genís també conserva una tipologia constructiva antiga, amb part d'obra feta amb opus spicatum. La masia de Governa s'ha format almenys en tres fases constructives, que són ben visibles al mur nord. La part més antiga podria correspondre a l'angle nord-oest. D'aquí la casa s'hauria ampliat cap a ponent i també cap al sud, probablement al segle XVIII, segons indiquen algunes inscripcions. La façana principal, encarada vers ponent, és molt austera. L'existència de dues grans esquerdes semblen indicar que aquest sector es va haver de refer després d'un esfondrament, tal vegada fruit d'un terratrèmol. La reconstrucció es devia fer de pressa, de manera que aquesta part conté alguns elements de tipologia diferent (com ara les dues finestres) o bé que semblen reaprofitats, com una pedra d'un forn. A la part dreta, corresponent ja a l'ampliació del segle XVIII, hi ha el portal, adovellat. A la façana de migdia les obertures, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra, són lleugerament més grosses, però tota aquesta part queda parcialment tapada per la presència d'un gran cobert, situat en un terreny amb desnivell. | 08229-256 | Demarcació de Castelltallat | El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Tal com hem indicat, al segle XVIII la casa va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. D'aquest època (1768) es conserva una inscripció que fa referència a un altre membre de la família Governa, que aleshores devia ser l'hereva: Maria Governa. En els darrers temps estava unit al mas Selves, proper al nucli de Castelltallat i junts constituïen una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou el polític Joan Selves i Carné (1898-1934). Més tard, l'heretat es partí i les filles del van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. A mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari. | 41.7911100,1.6168700 | 385077 | 4627508 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63133-foto-08229-256-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la façana principal, part dreta: 1773 i 1849 (al portal)Inscripcions a la façana de ponent: 176? I 1775Inscripció a la façana nord, al tram central: 1766Carreu amb una interessant inscripció (decorada amb flors als laterals) reaprofitat al portal de la pallissa: MARIA GOVERNA A FET FER LO PREZEN 1768Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec | 119|85|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 29073 | Font de Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fuster | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa. | 08002-141 | A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera. | 41.7622900,1.6175000 | 385078 | 4624308 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 29035 | Barraca pou de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-pou-de-cal-benet | Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda. | 08002-103 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7174900,1.6185200 | 385083 | 4619332 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 63126 | Pedra amb disc solar de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-disc-solar-de-biosca | Indet | Pedra amb un curiós i enigmàtic gravat situada a la façana de ponent de la masia de Biosca. Es tracta d'un carreu de forma rectangular que té gravat el que sembla un disc de característiques solars, amb un cap d'animal al centre. El gravat consisteix en un disc que té un anell exterior compartimentat amb diferents ratlles que configuren particions més o menys homogènies, amb 9 ratlles a la part superior i 16 a la part inferior. Entremig hi ha intercalada la forma d'un Sol a cada costat. Circumscrita a la part central hi ha la figura d'un cap d'animal, possiblement un bou o una cabra amb unes llargues banyes horitzontals. Desconeixem el significat i l'època d'aquest interessant gravat que, tal vegada, podria tenir una funció de protecció. Es descarta l'ús com a rellotge de sol, ja que el tipus de particions no encaixen. Sembla que a les Cases de Matamargó (municipi de Pinós, Solsonès) hi ha una pedra idèntica a aquesta, també situada en un mur del costat de ponent de la masia. | 08229-249 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | 41.7795400,1.6172500 | 385088 | 4626223 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||||
| 63135 | Cal Genís Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-vell | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 100). PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XIII-XIX | En ruïna. Ha perdut la coberta i part dels murs perimetrals. | Masia de petites dimensions, actualment en ruïnes, situada junt amb una altra masia més gran, Governa; totes dues emplaçades al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Concretament, cal Genís es troba adossada a l'angle nord-est de Governa. El fet d'agrupar-se dos masos en un mateix lloc és una particularitat que també trobem en emplaçaments propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Governa és una masia d'origen medieval i de grans dimensions, desenvolupada en diferents fases fins que s'acabà ajuntant amb cal Genís Vell. La construcció de Cal Genís Vell és probablement una de les parts més antigues del conjunt, ja que es troba a la part més alta del turó i les restes conservades tenen una aparença força arcaica, amb un tram de mur fet amb opus spicatum. La casa tenia una planta més o menys quadrada (d'uns 10 x 10 metres) de les quals resten dempeus els murs nord i, parcialment, el de llevant. Els altres dos es troben semiderruïts. La part conservada no té pràcticament finestres, cosa que dóna a la casa una aparença de torre o fortificació, i no es pot descartar que aquesta fos la funció inicial de l'edificació. Els murs són ferms i amb fets amb un aparell de qualitat, amb carreus de tamany petit però ben disposats en fileres. A la part interior del mur nord és on podem veure-hi un tram d'obra en opus spicatum. La façana de migdia, on hi devia haver el portal d'entrada, s'ha perdut totalment. De l'estructura interior de la casa tan sols queda l'inici de l'escala, adossada a una petita cambra. La casa era petita però alta, i devia tenir tres plantes. | 08229-258 | Demarcació de Castelltallat | El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, uns 400 m al nord i al costat del camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat. | 41.7912400,1.6170000 | 385088 | 4627523 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63135-foto-08229-258-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63124 | Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biosca | ABADAL, Ramon d' (1999). Catalunya carolíngia. Vol. IV: Comtats d'Osona i Manresa, segona part. Segona edició, p. 561. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.110). PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit). | XIII-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un altiplà situat a la part meridional i occidental de Castelltallat, un lloc antigament anomenat Calmeits. És un dels masos principals d'aquesta zona de l'antic terme de Castelltallat. El conjunt consta d'un gran cos residencial, amb una construcció adossada recentment reconstruïda que funciona com a allotjament rural (les Corts de Biosca), així com diversos coberts aïllats situats al sud-oest. També hi trobem l'anomenat Viver de Biosca, l'Om de Biosca i una teuleria. El cos residencial és de planta més o menys quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos i golfes. La masia s'ha anat completant en diferents fases. La part més antiga es troba al nucli de la construcció actual. Originàriament l'orientació de la teulada era inversa, amb el carener d'est a oest. Posteriorment la casa es va anar ampliant, sobretot cap a ponent i cap a migdia. En el mur de ponent es poden observar unes quatre fases d'ampliació. La façana principal és avui la de migdia. Té un portal adovellat i, als dos pisos superiors, quatre eixos d'obertures més o menys simètrics. Aquesta façana es va remodelar l'any 1918, segons indica una inscripció, quan es van reconvertir les finestres del primer pis en balcons. La resta de façanes tenen finestres de distribució irregular, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. L'aparell dels murs és fet de maçoneria, amb alguns sectors on hi trobem filades de carreus més o menys escairats. Interiorment, la casa ha conservat molt bé la tipologia tradicional, amb diverses voltes de pedra a la planta baixa i terres enllosats a les plantes superiors. A l'angle sud-est una antiga construcció en dues plantes, que tenia unes corts de porcs a dalt i un gran femer a baix, fou transformada a la dècada de 1980 en segona vivenda i, posteriorment, en casa d'agroturisme que es coneix amb el nom de Corts de Biosca. Al sector sud-oest es conserva una interessant pallissa de dues plantes, que actualment acull un obrador vinculat a l'explotació agropecuària, així com d'altres coberts de força qualitat arquitectònica. Tot el conjunt es troba actualment restaurat de manera modèlica. | 08229-247 | Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 41.7795300,1.6173700 | 385098 | 4626222 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63124-foto-08229-247-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dovella del portal principal: 1692Llinda en un dels balcons de la façana: 1918Inscripció a la llinda d'una porta lateral: 1776Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 94|85|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63125 | Corts de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-biosca | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.109). PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit) | XX | Antigues corts de porcs i femer de la masia de Biosca reconvertits en vivenda i que actualment funcionen com a casa d'agroturisme. La construcció, que està adossada a l'angle sud-est de la masia, és de planta rectangular i consta de dues plantes. A la part inferior es conserva l'antic femer, de grans dimensions i amb coberta de volta de pedra. A la part superior hi ha la vivenda. Aquesta part és la que ha estat més reconstruïda en la rehabilitació que s'hi va practicar els anys 1980, quan es va obrar la part alta i s'obriren les diverses finestres. A la façana de migdia s'ha conservat part d'uns coberts adossats, que antigament servien com a magatzems i garatge on es guardava el tractor. Al seu damunt s'hi ha habilitat una terrassa. L'accés a la casa es fa per unes escales que donen directament a la planta superior des de la petita façana de ponent, adossada a la masia. A la façana oposada hi ha un altre portal que dóna accés a l'antic femer. Tots els murs són de maçoneria i a pedra vista. | 08229-248 | Adossada a la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons | 41.7795200,1.6176200 | 385119 | 4626221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63129 | Om de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-biosca | Om centenari i de grans dimensions que es troba vora mateix de Biosca, concretament a l'angle nord-est de la masia. | 08229-252 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest arbre ja existia al segle XIX. S'explica l'anècdota que una de les pubilles d'aquesta època va trobar marit perquè la van veure enfilada a l'om i recollint fulles per al bestiar; d'aquí els avistadors van treure la conclusió que era una noia treballadora. | 41.7797500,1.6176400 | 385121 | 4626246 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63129-foto-08229-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||||
| 63166 | Tomba del General Vallmanya (megàlit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-general-vallmanya-megalit | CARRERAS, E (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del riu Cardener (Bages). En memòria de Miquel Cura i Morera '. Pyrenae. vol. 2, 36, p.41-85. CURA, M (1975). 'Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Catalunya'. XIII Congreso Nacional de Arqueologia. Huelva. CURA, M. 'El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat'. Cypsela. I. CURA, M (1991). 'Noves aportacions al megalitisme català: revisió de les sepultures del 'solsonià' amb l'aparició de les primeres cambres neolítiques'. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà-Andorra, p.262-264. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, p.7 - 12. PERICOT, L (1950). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; núm. 4). SERRA VILARÓ, J (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà. | XXII-XVIaC | Lloses caigudes, lleugerament coberta per la vegetació | Dolmen de dimensions modestes emplaçat a la carena d'un petit serrat que divideix dues valls, a nord i sud. Es troba més al nord de la Serra de Castelltallat i tocant ja a la riera de Coaner. No hi ha consens entre els diferents autors sobre la seva tipologia. Podria ser una cista o gran caixa megalítica, una cambra pirinenca, una cambra neolítica o una arca amb vestíbul-pou. Està orientat en sentit oest-est, amb una lleugera inclinació cap al nord, i en el seu estat actual conserva tres lloses corresponents a la cambra. Concretament, una a la capçalera de ponent i una llosa a cada lateral. En relació amb la planta publicada pel seu excavador, Mn. Serra Vilaró, hi faltaria una llosa petita del lateral sud. La llosa lateral nord s'ha partit en dues parts. Al cantó de ponent s'amunteguen algunes lloses, més petites, mentre que en el costat nord-est hi ha, quasi a tocar amb la llosa del lateral nord, una altra llosa de grans dimensions que podria haver estat la cobertera o bé la llosa lateral que tancaria el sepulcre. El túmul que cobria el megàlit es troba molt erosionat, però se'n poden apreciar lleus vestigis al voltant immediat de la cambra. Les lloses són de gres. Segons els treballs fets per Oriol Font, les mides són: 2,5 m de longitud; 1,7 m d'amplada a l'inici de la cambra; 1,35 m d'amplada a l'altura de la capçalera; 0,95 m d'altura (ambdues lloses laterals). Segons CARRERAS (2005), devia tenir un túmul d'uns 10 m de diàmetre, el qual no apareix en la planta publicada per Mn. Serra Vilaró. En el moment de l'excavació mn. Serra Vilaró ja es trobà que el sepulcre estava remogut, però encara hi recollí 69 peces dentàries, la qual cosa indica que es tractava d'un sepulcre col·lectiu. També hi documentà alguns fragments de ceràmica: un fragment de vora d'un vas campaniforme regional, del tipus pirinenc, amb decoració incisa, i un fragment informe de ceràmica amb decoració a base d'unglades (Serra Vilaró, 1927). Aquests materials indicarien una cronologia dins el calcolític o començaments del bronze inicial. Pel que fa a la tipologia del megàlit, hi ha diferents criteris. Ha estat classificat com una cista megalítica (Daura et al., 1995). Miquel Cura (1975) també havia defensat aquesta línia, tot i que ben aviat va entendre que es tractava d'una possible cambra pirinenca (1976) fins que, més endavant, va parlar d'una probable cambra neolítica (1991). Per Oriol Font, que l'estudià l'any 2003, no és possible determinar amb certesa la tipologia arquitectònica d'aquest megàlit. No descarta que sigui una arca amb vestíbul-pou, tot i que s'inclina més aviat per un dolmen simple del tipus cambra pirinenca, o bé una gran caixa megalítica. Mañé el classificà com una arca amb vestíbul-pou (2004), atès que la planimetria aixecada per Serra Vilaró reflecteix una llosa, de menors dimensions que les dues laterals, en el costat sud de la cambra, marcant la continuació d'aquest lateral (1927). | 08229-289 | Demarcació de Castelltallat | Mossèn Serra Vilaró va excavar aquest megàlit a la dècada de 1920. El seu estat no ha canviat gaire respecte a la planimetria publicada després d'aquesta excavació. Posteriorment, ja el 2003, un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per Josep Oriol Font Cot hi va portar a terme una campanya de prospecció. | 41.8257600,1.6168700 | 385139 | 4631355 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El material procedent de les excavacions es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 29008 | Barraca de pedra seca de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós. | 08002-76 | A l'oest del Mas Riera | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7505300,1.6185900 | 385148 | 4623001 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29007 | Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Parcialment ensorrada a la banda est | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada. | 08002-75 | A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós.. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7487700,1.6187100 | 385155 | 4622805 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 62912 | Barraca de pedra seca 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-50-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 8926) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. Les dimensions són de 2 x1,80 m, amb una altura interior de 2,10 m. La porta té una amplada de 50 cm i una altura d'1,20 m. | 08229-50 | Demarcació de Castelltallat | 41.7762400,1.6183300 | 385172 | 4625855 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62912-foto-08229-50-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63121 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 65). | XVII-XIX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès o masoveria de dimensions mitjanes, emplaçada en un altiplà sobre la vall de la riera anomenada la Rasa. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que té adossat a llevant un gran cos corresponent a antics coberts que actualment s'han rehabilitat per ampliar la vivenda. L'antic cos residencial consta de planta baixa més un pis. Originàriament la casa era més curta, i l'antic portal amb llinda i brancals de pedra (amb data de 1647) va quedar integrat dins la casa, després que aquesta s'allargués uns metres al nord. En aquesta façana ara podem veure-hi un portal més senzill, amb llinda de fusta, i dues finestres emmarcades amb pedra picada així com una més recent de maó. Els murs de la casa són de maçoneria, actualment a pedra vista, i les diverses finestres tenen una distribució irregular. Destaca a la façana de migdia la part baixa del mur feta amb opus spicatum. Més enllà de l'ampli cobert de llevant, acabat amb un porxo de construcció recent, es conserva un típic femer cobert amb volta de pedra, mentre que a ponent s'aixeca una pallissa, restaurada després de l'últim incendi. A l'interior de la casa es conserva la llar de foc original, amb el seu conjunt de taula i escons de fusta que tenen gravat l'any 1700. | 08229-244 | Demarcació de Castelltallat | Per la inscripció conservada sabem que l'any 1647 la casa ja existia, però no es pot descartar un origen anterior. Les restes constructives conservades, especialment el petit tram de mur en opus spicatum, podrien indicar un origen força més antic. En temps més recents era una masoveria de can Serra, de Claret de Cavallers. En els darrers anys la família Selves, de la casa propera del Marquet, eren els encarregat de menar les seves terres, mentre que la casa s'utilitzava com a segona residència. Entorn de l'any 2000 els Selves van comprar la casa i la van rehabilitar amb molt bon gust per poder-la destinar a allotjament rural. | 41.8187600,1.6176800 | 385194 | 4630577 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63121-foto-08229-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63121-foto-08229-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63121-foto-08229-244-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del portal interior: 1647Informació oral facilitada per Pere Duocastella i Pilar Selves | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 29034 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet | XVIII | Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / ANY 1933'. | 08002-102 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet. | 41.7185000,1.6199400 | 385203 | 4619443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 29070 | Font de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-trullas | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada. | Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics. | 08002-138 | A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra. | 41.7591300,1.6196100 | 385248 | 4623954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 63128 | Forn d'obra de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-biosca | XIX | Recentment restaurat | Teuleria o forn d'obra situat uns 150 m al nord-est de la masia del mateix nom. Se'n conserva integrament tota l'estructura, excepte la teulada, que ha estat reconstruïda recentment. El forn segueix la tipologia habitual i té la particularitat que conserva també la bassa que s'utilitzava per remullar l'argila. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, coberta amb arc escarser de maó i amb una obertura de secció convergent. A la part superior trobem la cambra de cocció, que conserva la graella del paviment, amb un seguit de forats. Els murs són de maçoneria al seu exterior i tenen un revestiment interior de maó. Al mur posterior hi ha l'accés a la cambra, amb una porteta i una escala que baixa. Uns metres al nord es conserva la bassa, encara plena d'aigua, de la teuleria. | 08229-251 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest forn o teuleria es va construir segurament durant el segle XIX, aprofitant un antic forn de calç. La teuleria abastia de rajoles, maons i cairons les diferents obres que es feien al mas de Biosca. Per exemple, l'enrajolat de l'era, les reformes de la pallissa, l'engrandiment de la casa pel cantó de la cisterna o bé la construcció de les Corts. Les peces fetes de terra d'argila s'entraven crues i es treien cuites per la porta de la façana posterior, que dóna a peu pla de l'anomenada plaça de la Teuleria. El control de la cuita de l'obra es feia des del cap de les parets, amb l'ajuda d'una forcalla. Les darreres fornades de teules i rajoles es van fer l'any 1929. La teulada de protecció es va fer el 1997. L'incendi de 1998 va cremar-ne algunes llates. Pel que fa a la bassa, no se sap si era anterior a la teuleria o es van construir els dos elements alhora. Aquesta era una bassa amb aigua més neta i s'utilitzava per les feines més delicades del mas. Evidentment, també es feia servir per tal de treballar l'argila abans de posar la pasta al motlle i introduir les peces al forn. | 41.7803400,1.6193000 | 385260 | 4626309 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa de dos plafons informatius | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 29046 | Torre del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet | CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96. | No s'ha pogut constrastar. | D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles. | 08002-114 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. | 41.7109500,1.6208000 | 385261 | 4618603 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||
| 63334 | Dolmen del mas de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-de-la-cabana | XXV-XI aC | Retes força malmeses | Restes d'un possible megàlit emplaçat a l'extrem sud de l'altiplà on hi ha el mas anomenat la Cabana, en un reducte erm a tocar del Camp Gran de la Cabana, amb excel·lents vistes sobre la vall que s'estén al sud. És format per un túmul de pedres i cambra central simple de lloses, de les quals resten in situ la de la capçalera, una mica desplaçada, i una de les laterals, ambdues de gres. Cronològicament, aquest jaciment es pot situar entre el neolític final i el bronze mitjà. El possible túmul es troba força malmès. | 08229-481 | Demarcació de Castelltallat | 41.8168900,1.6186200 | 385269 | 4630368 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63334-foto-08229-481-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 29036 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon | Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada. | 08002-104 | Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7247400,1.6209100 | 385295 | 4620134 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 29003 | Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica | 08002-71 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. | 41.7423500,1.6207800 | 385315 | 4622089 | 1947-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 28954 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio | XX | Creu de pedra aixecada per la Sant Missió de l'any 1954. De secció quadrada en totes les seves seccions, s'alça sobre un plint de tres graons (el darrer dels quals bisellat), un pilar rematat amb un senzill capitell i, finalment, la creu. Aquesta, té una base de secció quadrada, que al poc muda en octogonal. Al cantó de llevant, al creuer de la creu hi ha un monograma en relleu de 'Maria Mater' amb corona reial. Al cantó de ponent, al pilar, hi ha la inscripció 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY MCMLIV'. Al creuer de la creu hi ha un relleu amb el monograma 'IHS' culminat per una creu, envoltat per una cadena o corona d'espines estilitzada. | 08002-22 | A l'extrem nord de la Plana de Cal Vila, molt a prop de la parròquia de Sant Andreu d'Aguilar. | Les Santes Missions eren iniciatives destinades a enfortir la fe del poble, que van tenir especialment ressò amb posterioritat a la Guerra Civil. A més de l'erecció de creus de pedra o la instal·lació de creus de fusta a les esglésies, sovint implicaven la celebració d'eucaristies, viacrucis, processons, resos o altres esdeveniments de caire pietós. | 41.7434100,1.6208000 | 385319 | 4622207 | 1954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Segons consta a la cartografia cadastral, l'espai que ocupa forma part d'un camí d'ús públic, si bé a la realitat aquest ha quedat absorbit dins dels camps de conreu que el flanquegen. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 63229 | Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004), 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10. | -XX./XV | Sepulcre o eremitori excavat a la roca, del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. Albert FÀBREGA (2004), en un article molt ben documentat sobre la qüestió, s'inclina per la possibilitat que la cova del Roc Foradat sigui del tipus sepulcral, tot i que no descarta un ús també com a eremitori. Particularment, ens inclinem més per la segona opció. La cova es troba situada en un indret molt especial, a la part alta d'un petit cingle amb una excel·lent vista sobre la serra de Castelltallat. Excavada a la paret frontal del cingle, a una alçada de 1,8 m del nivell del sol, veiem la boca de la cova, gairebé circular. És una típica cova de forn, amb una planta el·líptica que té un eix major de 1,25 m i una alçada màxima de 0,9 m. Fàbrega considera que la cova devia tenia alguna porta de pedra o de fusta. En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes aquestes coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. En el cas del Roc Foradat Fàbrega s'inclina per la possibilitat que sigui una cova sepulcral d'una època que podria anar des de l'edat del bronze fins als primers temps del cristianisme, sense que es pugui descartar que fos utilitzada com a eremitori. Cal dir que en el camí d'accés s'hi troben fragments de ceràmica ibèrica oxidada i algun fragment de sílex, cosa que acostaria aquest jaciment a un context prehistòric. D'altra banda, en un context medieval hi ha una altra interpretació possible, seguint la tesi plantejada per Josep Bastardas sobre la presència de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat. El Roc Foradat es troba molt a prop de diversos indrets amb possible vinculació amb aquest orde. El més conegut és Claret dels Cavallers, però també Roters (que a principis del segle XIII era una torre propietat del fill del comanador del Temple Bernat de Claret) o el Codonyot (mas molt proper a la cova, d'origen antic i des de temps immemorials vinculat a Roters). Cal dir que de sobre estant de la roca on hi ha la Cova es té una perfecta visió d'aquests tres llocs. És sabut que alguns dels establiments templers es troben situats a prop de coves, que haurien estat utilitzades en rituals d'iniciació a la cavalleria. Un dels casos més emblemàtics és el de San Bartolomé del Cañón de Rio Lobos (Soria). D'altra banda, les proporcions de la cova del Roc Foradat són les justes perquè hi càpiga una persona asseguda en posició meditativa, davant d'una espectacular vista frontal de la serra de Castelltallat. Per tot això considerem que, si bé és possible que el jaciment hagi tingut un origen com a sepulcre prehistòric, també és força versemblant que hagi estat utilitzat com a eremitori o lloc ritual en època medieval. | 08229-368 | Demarcació de Castelltallat | 41.8139500,1.6192900 | 385319 | 4630041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons notícies orals, tradicionalment el Roc Foradat era un lloc de trobada dels veïns de la zona. | 76|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 29002 | Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central. | 08002-70 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1943-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol | Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 29062 | Goigs de Sant Andreu Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XXI | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. | 08002-130 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 2009 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 29063 | Goigs de Sant Andreu Apòstol (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20/07/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura. | 08002-131 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1936 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29063-foto-08002-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29020 | Camí del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-bo | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.</p> | 08002-88 | Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo | 41.7536400,1.6209800 | 385352 | 4623343 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 28978 | Pont a la Riera de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-la-riera-de-rajadell | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SÁNCHEZ CAMPOY, E. (2012): Memòria d'estudi i documentació d'un pont a la riera de Rajadell (Pont de l'estació d'Aguilar de Segarra, Bages). Obra desdoblament carretera C-25. Memòria núm. 11190 | XX | Arranjat recentment. S'hi ha afegit baranes de seguretat. | Pont sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, amb pedres ben treballades per formar les dovelles d'un únic arc de mig punt. L'obra té 21,50 m de llarg i 3,60 m d'amplada, i l'arc té 12,90 m de llum. El seu traçat dóna continuïtat al camí que uneix Cal Vendrell amb el barri de l'estació de ferrocarril. | 08002-46 | Sobre la Riera de Rajadell, gairebé sota un viaducte de la C-25. | La seva construcció fou motivada per la inauguració, l'any 1913, de l'estació de ferrocarril d'Aguilar, ja que obria la possibilitat de transportar fusta amb trens de mercaderies i calia facilitar-hi l'accés. | 41.7374000,1.6217000 | 385383 | 4621539 | 1913 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28978-foto-08002-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28978-foto-08002-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 28955 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIV | Ha estat reformada recentment, alterant alguns dels seus elements originals. | Gran casal format per un habitatge principal i diversos edificis annexes o segregats. El primer edifici que es troba des de l'accés a la carretera BV-3008 és una antiga pallissa que ha estat restaurada. Tan sols consta de planta baixa, i té un aparell de grans carreus ben treballats, una feina especialment notable a la porta adintellada que hi dóna accés. A la llinda hi ha gravat l'any de construcció i el nom del propietari del moment: '17[IHS]08 / RAMON TORA'. Al costat de la porta hi ha una premsa de vi sota la qual, a través d'un vidre, s'observa un cup. Finalment, una escala mena a un altell sota coberta per a l'emmagatzematge. Annex a aquesta construcció (ja que, a jutjar per les inscripcions, aquesta sembla haver estat la seqüència constructiva) hi ha l'edifici principal. És de planta rectangular orientada nord-sud. Situat sobre una elevació, la pendent fa que al lateral de ponent i al de migdia les construccions guanyin una planta respecte al nord i al de llevant. La façana de llevant consta de planta baixa i primer pis, units per una escala metàl·lica exterior. La façana de migdia, en canvi, consta d'una planta baixa on destaquen dos arcs de mig punt separats per un pilar de secció rectangular, una porta adintellada i una finestra rectangular. El primer pis constava de tres balcons adintellats, dels quals el central ha estat molt alterat en les darreres dècades fins formar una gran obertura semicircular. Els dos restants mostren a les llindes les inscripcions 'JOSEPh TOR / RA 1777' i 'ISIDRO / TORRA / 1869', respectivament. A la segona planta hi ha tres obertures rectangulars, també una modificació recent en substitució de les més petites i amb pedra ben treballada que hi havia. A la façana de ponent s'observen petites obertures (gairebé espitlleres) a la planta baixa, set obertures (una de les quals un balcó, amb una llinda de ciment amb la inscripció IT / 1936) a la primera i una llucana sota coberta. L'aparell de l'edifici és de blocs petits i mitjans desbastats lligats amb morter, amb carreus a les cantonades i a les obertures. La coberta és a dues aigües. De la resta d'edificis tan sols esmentarem el cobert que hi ha al sud-est del cos principal per com completa la seqüència d'inscripcions: a la seva façana oest, sobre la porta, hi ha gravat 'IGNACIO / TORRA / 1915'. | 08002-23 | A la plana gran de la Riera, al centre-nord del terme. | A més de la loquacitat de les inscripcions descrites, que mostren una seqüència de més de dos segles d'ampliacions i reformes fetes per la nissaga Torras, la riera és un dels masos originaris del terme. Consta en un capbreu de 1318 com a propietat de Sant Benet de Bages (PARCERISAS, 2000: 67). | 41.7504800,1.6214600 | 385386 | 4622991 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28955-foto-08002-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29004 | Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | No contrastable | Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707' | 08002-72 | Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació | No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats. | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 1707 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 29066 | Goigs de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003. | 08002-134 | La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707. | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 2003 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29066-foto-08002-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 29015 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Rejuntat amb ciment | Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu. | 08002-83 | Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7662500,1.6214200 | 385411 | 4624742 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 63143 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Castelltallat, a la cruïlla d'un altre camí que va cap a can Prat Barrina, a uns 500 m de la masia de cal Pons i del nucli de Castelltallat. Es tracta d'una creu construïda l'any 1906, de tipologia força semblant a altres que es troben al municipi, com ara la creu de Fontanet. Destaca per un sòlid pedestal, que està format per dos grans blocs de pedra esglaonats (el superior amb les arestes inclinades). Al seu damunt hi ha una creu llatina de pedra, amb les astes de secció quadrada i acabades de forma trilobul·lada. A la cara principal, orientada vers migdia, té les següents inscripcions: JUAN PONS [F]ETA L'A[N]Y MCMVI. INRI. Per la part posterior té gravada una creu llatina sobre un triangle. | 08229-266 | Demarcació de Catelltallat | Aquesta creu va ser construïda l'any 1906 per Joan Pons. Es troba als peus del camí ral que passava per aquest sector. Durant la Guerra Civil fou destruïda, i reconstruïda de nou un cop acabada la contesa. Ha estat sempre un punt de trobada pels veïns de Castelltallat, especialment pels homes de Boixeda, el Mas i cal Pons per anar a Calaf. Era també punt de parada a berenar de camí de retorn de l'escola. | 41.7965600,1.6213100 | 385456 | 4628108 | 1906 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada Creu de cal PonsTé un plafó informatiu de l'espai PEIN de la Serra de Castelltallat | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63158 | Valentines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentines | ABADAL, Ramon d' (1999). Catalunya carolíngia. Vol. IV: Comtats d'Osona i Manresa, segona part. Segona edició, p. 561. AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 45, 48, 60, 65, 95, 96, 115, 116, 128, 168, 208. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 76). | XII-XX | ***afegir Bastardas Templers | Masia de dimensions mitjanes que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat, entre els torrents anomenats Clot de la Quintana i el Clotet. El conjunt forma un clos tancat que inclou el cos residencial més diversos coberts i patis així com una pallissa, situada més a llevant i avui en ruïnes. El cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i planta sota coberta. La façana principal, encarada vers migdia, ha quedat pràcticament tapada pels diferents coberts. Té un portal rematat amb arc escarser i, al seu damunt, un balcó. Les diferents obertures d'aquesta façana, emmarcades amb maó, són força homogènies, probablement fruit d'alguna reforma relativament recent. En canvi, a la façana de ponent es conserven els finestrals originaris, amb llindes i brancals de pedra. En una d'aquestes llindes hi podem llegir la data 1759. Aquest cos principal en té adossat un de més petit a ponent (amb una galeria d'arcades) i un altre a llevant. Entre els coberts del costat sud-oest destaca un femer, cobert amb volta de pedra. | 08229-281 | Demarcació de Castelltallat | L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta el lloc de Valentines (ABADAL: 561). Segons l'estudiós Josep Bastardas, el mas de Valentines i el mas Codony tenien el mateix propietari dins d'una Condomina (Coromina) vescomtal, i el mas Valentines pagava un cens a la milícia del Temple. Segles més tard, en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona, ja l'any 1686, el mas Valentines és propietat de Melcior Boschs i Mariana Bosch i Valentines, conjugues. Presten un cens de 8 cortans de civada pagadors per la Mare de Déu d'Agost més el delme de carnelatge. Sembla, doncs, que Melcior Boschs va entrar en aquesta època com a pubill. A mitjan segle XVIII els Bosch (concretament Ramon Bosch) continuaven al capdavant del mas, segons una inscripció conservada a la casa. A la segona meitat d'aquest segle el mas es va ampliar. | 41.8075800,1.6212200 | 385468 | 4629331 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63158-foto-08229-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63158-foto-08229-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63158-foto-08229-281-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal exterior del barri: 1871Inscripció en una llinda de cos adossat a l'est: 1782Inscripció en una finestra lateral oest: RAMON BOSCH / A FET FER LA P= / REZEN AVA / MARIA SIN PE = / CADO ES SETD = / EVS SUPEROM / NIA AÑO 1759Informació facilitada per Josep Bastardas | 119|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 89383 | Barraca Solana de les Valls 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-solana-de-les-valls-3 | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | s. XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca adossada a un marge de roca natural per l’oest. S’hi accedeix per un portal de llinda plana, orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula malgrat ha perdut la pedra cobertora. A l’interior conserva un petit armari situat al la banda de ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-442 | Solana de les Valls. Oest de Grevalosa | 41.6894000,1.6238100 | 385473 | 4616206 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89383-img20210410132524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89383-img20210410132131_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89383-img20210410132247_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-04 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 29052 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | No contrastable. | Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual. | 08002-120 | Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7665500,1.6223700 | 385491 | 4624774 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29052-foto-08002-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29000 | Barri de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio | XX | Estació reformada el 2007 | És un dels barris que componen el nucli d'Aguilar, El nom i origen del conjunt veïnal està en relació amb l'arribada del ferrocarril al municipi i la construcció de l'estació. Les obres de la via van portar gent al municipi, que al 1860 comptava amb més de 600 habitants, i fins i tot sembla que va influir en un augment de la natalitat (PARCERISAS 2000: 190). La inauguració de l'estació l'any 1913 determinà la sorgència del barri. Pel que fa al conjunt veïnal és molt petit, està format per una desena de cases, la majoria de dues plantes, arrebossades a l'exterior i pintades amb tons groguencs i ocres, de la mateixa tonalitat que l'edifici de l'estació. Aquest grup de cases es troba al nord de l'edifici de l'estació, entre aquest i una petita placeta enjardinada, la plaça de l'estació. Un dels edificis, l'oficina de correus, conserva a la façana dues plaques de la beguda Canada dry fábula, una marca de refresc que es va popularitzar entre els anys '60 i '80 del segle XX. L'estació és propietat d'Adif, i pertany a la línia Barcelona-Manresa-Lleida. L'edifici de viatgers és de dues plantes i es troba a la dreta de les vies i andanes, mirant sentit Lleida. És només un baixador i roman sempre tancat. En la seva façana, fet amb rajols hi ha el rètol on es pot llegir Aguilar de Segarra. L'estació està situada entre les de Rajadell i Seguers - Sant Pere Sallavinera al punt quilomètric 282. | 08002-68 | Plaça de l'estació | El 30 de maig de 1860 es posà en marxa el servei del tram de Manresa a Lleida de la línia ferroviària. El 1878 passà a formar part de la -Compañía de los Caminos de Hierro del Norte- i el 1941 de RENFE. L'estació d'Aguilar es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa. (PARCERISAS 2000:224). A l'entorn de l'estació i durant la segona dècada del segle XX hi va créixer un barri nou, amb cases al voltant i botigues per aprofitar el tràfic de mercaderies. Els Ferrer Nou de Castellar, que tenien diferents negocis, finalment es van traslladar a l'estació on hi van posar botiga, cafè I sala de ball amb piano. En aquesta sala, hi havia la seu d'una entitat cultural anomenada 'La Flor de Maig' dedicada a organitzar festes i altres actes d'esplai, que es va crear el 1 de Gener de 1919. A banda de les botigues dels Ferrer Nou també es va obrir la botiga de Ca l'Esteve, i més tard la de Ca la Rossita, acabada el 1931 amb magatzem, botiga i cafè. A més a més s'hi feia un mercat setmanal., hi havia una serradora i una fabrica de teixits. Al barri també s'hi van instal·lar molts ferroviaris que treballaven al ferrocarril i que vivien en Casillas de la companyia o bé en pisos. (PARCERISAS 2000: 226) El 1980 s'electrifica la línia Manresa-Lleida. Pels volts de l'any 2002 s'eliminà la via desviada propera a l'edifici de viatgers, suprimint els canvis d'agulles als extrems i aixecant parcialment la via. El 2005 l'estació passà a formar part d'adif. L'any 2007 es fa una rehabilitació integral de l'estació, impermeabilització, rehabilitació de la façana, nova teulada, renovació de l'enllumenat, etc. Entre abril de 2009 i maig de 2011 la línia es talla entre Manresa i Calaf per renovar la via i finalment també la catenària, moment en què l'antiga via desviada passa a ser la general mitjançant una nova connexió i es renova l'andana ubicada al costat edifici de viatgers i la població. | 41.7390400,1.6233200 | 385521 | 4621719 | 1913 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29025 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Actualment s'utilitza com a graner | Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. | 08002-93 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) | 41.7582300,1.6231400 | 385540 | 4623849 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 28977 | Molí nou de Can Vila, la Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-can-vila-la-serradora | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | L'edifici mostra reformes recents. | Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies. | 08002-45 | Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25 | A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional. | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 1773 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 29059 | Història del llibre del Lluís Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. | 08002-127 | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||
| 89281 | Barraca del Bosc del Grauet 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-grauet-3 | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a tramuntana. La coberta és en forma de falsa cúpula. Per la banda de llevant s’adossa a un antic mur de feixa de 60 cm d’alçada construït també amb la tècnica de la pedra seca. </span></p> | 08059-371 | Bosc del Grauet. Nord-oest de Grevalosa | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.7037100,1.6245000 | 385556 | 4617794 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89281-img20210403111940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89281-img20210403112010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89281-img20210403112141.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 63176 | Mines de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-roters | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament no queden rastres de la mina | Vestigis d'una petita explotació minera de carbó o lignit feta durant els anys de postguerra prop de la masia de Roters. Concretament les mines de Roters constaven d'aquest punt d'extracció i dos més, emplaçats més o menys a un centenar de metres a l'oest de la masia. Aquest punt en concret es troba en un terreny amb pendent on s'hi pot apreciar una terra de color grisós i blavós i un lleuger esvoranc al lloc on hi havia la boca de la mina. Fa uns anys encara es podia entrar uns metres pel forat de la mina, que actualment ha quedat tapada. Les tres mines de Roters eren de poca entitat i, en general, les restes que en queden són molt poc visibles. | 08229-299 | Prop de la masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines de Roters, eren explotades per un tal Copons. Molts dels homes que hi treballaven vivien com a estadants a la masia de Roters i ajudaven en les tasques diverses del mas. Aquestes mines, però, eren poc rendibles i van ser explotades durant poc temps. Cal dir que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. | 41.8161800,1.6223300 | 385576 | 4630285 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l'Arada Cooperativa i per Josep M. Feixas, de Roters | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 152,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc