Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 29042 | Camí del Torrent de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-de-lobaga-de-lestrada | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció a La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, uns metres més endavant que l'accés al camí de la Carena de l'Estrada. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3.30 km de llargada i uns 159 m de desnivell que voreja tot el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. El ferm està en bones condicions, fet de terra compactada. La primera edificació que ens trobem a l'inici del trajecte és Cal Mosset, a partir d'aquí es va descendint poc a poc per la banda nord del torrent, travessant pel nord la Solana del Ribera, i al sud l'obaga de l'Estrada. Durant el recorregut també es travessa l'Obaga de Ca l'Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet, totes elles al sud del camí. Finalment, als terrenys de Cal Maset, al nord del Coll del Pollancre finalitza el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de cultiu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més aquest camí passa molt a prop de l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que travessa el municipi.</p> | 08002-110 | Al sud del terme municipal, vorejant el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7072638,1.6025818 | 383739 | 4618218 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 63132 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 134). PARCERISAS, Roser (1999). Cal Camps (treball inèdit). | XV-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada a un extrem del serrat de Sant Jaume, molt a prop ja del terme municipal d'Aguilar de Segarra. El conjunt inclou un gran cos residencial que té adossat a ponent una casa més petita (la masoveria) i a llevant una pallera. També trobem un bon nombre de coberts aïllats al voltant de la casa, alguns de construcció antiga i altres de més recents. El cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més dos pisos. La masia s'ha anat formant en una multiplicitat de fases. La part més antiga és a la part central de la casa. Al segle XVII es va ampliar cap a l'angle nord-est, on trobem un mur de bona factura i fet amb carreus ben escairats. És aquí on hi ha el portal principal, amb arc adovellat i, al seu damunt, un interessant balcó emmarcat amb pedra picada i motllurada. Aquest balcó té una inscripció il·legible però que sembla correspondre al segle XVII. La part de migdia es completà al segle XVIII (hi ha una inscripció del 1776). Aquesta façana destaca per una composició més simètrica, amb una galeria d'arcades a dos nivells i un balcó a cada costat. Al cantó nord, darrere la casa, hi ha les tines i la premsa. A l'interior la casa ha conservat molt bé la tipologia i les característiques tradicionals. La masoveria és una edificació també antiga però més senzilla. Disposa de planta baixa i un pis. La façana principal, encarada vers ponent, té un portal simple i diverses finestres de diferent tipologia, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Té un balcó de fusta que dona accés directament al primer pis. El conjunt conserva molt bé la tipologia i els volums originaris, amb uns pocs afegits moderns. | 08229-255 | Demarcació de Castelltallat | Coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica d'aquest mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (1999). El mas va iniciar-se en època medieval i antigament s'anomenava Sociats. Tot i que el seu origen deu ser anterior, sabem que a finals del segle XV hi viu Pere Sociats i la seva dona Paula. El seu hereu fou Joan Sociats, que es casa amb Càndia, una noia de Trullàs. El matrimoni va tenir un fill i moltes noies. El fill hereu és Pere Sociats Trullàs, que morí el 1552 deixant dona (Gràcia Stella) i una filla petita. Aleshores el batlle de Castelltallat, Cristòfol Figuera, nomena dos tutors i busca un arrendador que pugui tirar endavant el mas. Aquest és Pere Camps, un francès que havia vingut del poble de les Tuxoneres (al bisbat de Rodés) juntament amb la seva mare i un oncle seu capellà. Pere Camps i la seva família arriben a Sociats el dia 28 de desembre de 1552. Des d'aleshores fins al segle XIX el nom que figura en els documents és el de mas Camps de Sociats. El següent hereu va ser Joan Camps Bacardit (1549-1615), el qual molt probablement és autor d'unes interessants anotacions sobre remeis i oracions ancestrals. A la primera meitat del segle XVII Joan Camps Junyent acaba les obres al mas que havia començat el seu pare. El 1693 sabem que el mas Sociats pagava de cens al Duc de Cardona dues gallines i 6 quartans de civada. El 1736 el mas ha crescut, ja que l'hereu Rafael Camps apareix també com a amo de Vila-Seca. Durant la Guerra de Successió Rafael Camps paga l'enterrament d'un soldat portuguès que possiblement feia estada al mas i que morí ofegat el 1717. Ja entrat el segle XX, l'hereva era Josepa Camps Capsada (1914-1984) que es casà amb el pubill Josep Capsada Camps, procedent de cal Roig de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí els hereus porten el cognom Capsada fins a l'actualitat. Almenys en els temps més moderns la masia ha estat vinculada a la capella propera de Sant Jaume de Salerm. La devoció a aquesta capella va tenir un bon reviscolament durant el segle XIX i la primera meitat del XX. S'hi deien moltes misses i els feligresos de l'entorn i feien prometences. Després de la Guerra Civil, el 1939, Miquel Camps va fer reconstruir la capella. Cal Camps formava part de la parròquia d'Aguilar de Segarra. | 41.7667900,1.6029200 | 383874 | 4624827 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63132-foto-08229-255-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una arcada de l'eixida de migdia: Ave Maria Puríssima 1776Inscripció en un balcó lateral, amb una data il·legible que sembla correspondre al segle XVII.Inscripció al cobert sud: 1926Informació oral facilitada per Victòria Serra i Roser Parcerisas | 94|98|85|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63217 | Torre de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-prat-barrina | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. Reg. 7084. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | X-XI | En ruïnes, jaciment molt arrasat | Restes molt escadusseres d'una torre medieval, emplaçada en un turonet vora l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. Concretament, 60 m a l'oest de l'església, a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes sobre l'entorn. Al cim del turó es conserven restes de la fonamentació d'una torre medieval de planta circular fortificada, mentre que en els diferents vessants del turó hi ha quedat nombrosos enderrocs. Als peus del turó es poden observar restes d'un mura força llarg. A tocar d'aquesta estructura hi ha restes d'un àmbit d'habitació de 4 x 2 metres de planta, cobert de runa. També s'hi localitzen vestigis d'una antiga bassa. Sembla, doncs, que en aquest punt hi havia un petit nucli fortificat amb algunes dependències adossades. | 08229-356 | Prop de Sant Martí de Bertrans. Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre d'època alt-medieval, associada l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. L'església apareix situada al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document i altres de posteriors. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Pel que fa a la torre, estava connectada visualment amb altres torres similars, com la Torrota (prop d'Utgés), el nucli de Prades i també amb Claret dels Cavallers. Una altra torre similar és la Torrota de cal Gras (sobre Ratera). Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Tanmateix, les restes conservades a la torre de Bertrans semblen indicar que conformava un nucli fortificat petit però d'una certa entitat, encara que no consta enlloc amb la categoria de castell. Podria ser l'assentament que donà origen, més tard, al mas Bertrans. Aquesta torre era desconeguda i l'incendi forestal de 1998 la va deixar al descobert. El 2006 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona (dirigits per Jordi Gibert i Cristian Folch) van fer una prospecció de l'indret dins un projecte de recerca i van detectar la presència de ceràmiques medievals grises, algunes amb pastes ben compactades i d'altres d'aparença més grollera, amb abundant desgreixant visible. | 41.8070300,1.6023100 | 383896 | 4629295 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63217-foto-08229-356-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63120 | El Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-0 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 17, 36, 43, 64, 69, 88, 90, 91, 127, 128, 132, 160, 161, 185. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núms. 69 i 70). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada en un altiplà sobre la riera d'Otgers. Consta d'un cos residencial de planta quadrada que ha tingut ampliacions successives per la banda de llevant. La casa es troba acompanyada per diversos coberts a migdia, alguns de construcció recent, incloent-hi un que s'ha adaptat com a allotjament rural amb la denominació de Caseta de l'Era. La casa principal consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al nord, ha estat força modificada per les obres d'ampliació recents. Ara s'hi pot veure un cos més baix, recentment remodelat, i un porxo modern. Per aquest costat la casa també s'ha dotat d'una terrassa. La part més antiga de la construcció és visible a les façanes de ponent i migdia, on queden algunes finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i altres amb maó. Pel que fa a la Caseta de l'Era, es tracta d'una construcció amb dos cossos adossats que, per la part posterior, té dues plantes. Antigament era un corral i tenia una part obrada amb totxo. Entorn de 1995 l'edificació es va rehabilitar i la part de totxo es substituí per pedra, seguint l'estil tradicional. | 08229-243 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa deu ser una construcció de finals del segle XIX, tal vegada del 1881, segons indica l'única llinda que té una inscripció. L'àvia de l'actual propietària era Francisca Mas Gras. Era afillada, ja que els anteriors propietaris no havien tingut fills, i fou l'hereva. Es va casar amb Ramon Selves Duocastella, que venia de cal Cucala. Posteriorment, durant uns anys els seus fills van marxar a Calaf i a la casa s'hi van quedar uns masovers. El que havia de ser l'hereu va trobar un bon partit i es quedà a Calaf, mentre que el germà segon, Lluís Selves Mas, va tornar per fer-se càrrec de la casa del Marquet. La pubilla va ser Pilar Selves Palà, que es casà amb Pere Duocastella (de la masia de Biosca). Són els actuals propietaris. En els anys més recents els propietaris han reconvertit els coberts que hi havia adossats davant la casa i a llevant per ampliar la vivenda. Entorn de 1995 van rehabilitar un antic corral per tal de destinar-lo a allotjament rural, junt amb altres cases de la propietat: la Cabana i ca l'Alegre. | 41.8135300,1.6027400 | 383944 | 4630017 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63120-foto-08229-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda d'una finestra de la façana posterior: 1881Informació oral facilitada per Pere Duocastella i Pilar Selves | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63119 | Església de Sant Martí de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-bertrans | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | XII | Petita esglesiola romànica (de la segona meitat del segle XII) que es troba aïllada prop dels masos Bertrans i Prat Barrina, situada a la punta de l'altiplà on es troben aquestes cases i amb excel·lents vistes sobre la vall. Es tracta d'una construcció d'una sola nau, amb l'absis encarat a llevant, lleugerament cap al nord tot seguint la configuració del terreny. L'absis és semicircular llis, i al centre té una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt fet de dovelles. La façana principal, a ponent, té un portal amb arc escarser adovellat. També té un òcul modern que suplí un finestral cruciforme anterior. A la part superior hi ha un campanar d'espadanya simple, recentment restaurat. El parament és format per carreuons tallats i disposats en filades uniformes. La porta d'entrada, que és l'originària, conserva un bonic forrellat. A l'interior, trobem un arc triomfal i volta apuntada a la nau, mentre que l'absis té volta de quart d'esfera. Els paraments interiors són parcialment enguixats. | 08229-242 | Demarcació de Castelltallat | L'església es troba dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document. L'església de Sant Martí de Breneres es torna a documentar el 1095. No en coneixem més notícies fins al 1428, quan torna a aparèixer en llegats que se li fan. No degué passar de capella rural, dependent de Sant Miquel de Castelltallat. En un turó vora l'església es conserven restes d'una torre alt-medieval. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Aquesta masia estava a tocar de la de can Prat Barrina, però avui pràcticament no se'n conserva res. Després de 1739 s'hi van fer algunes reformes, possiblement per complir les disposicions del bisbe, que manava fer-hi reparacions. L'absis va quedar tapiat amb un envà que feia de suport a un quadre de Sant Martí i a una pintura barroca que imitava un retaule. Actualment tenen cura d'aquesta església els hereus del mas Prat-barrina, que l'han agençada. També hi ha fet una intervenció de consolidació interior els Amics de l'Art Romànic. Almenys un cop a l'any, per la festa de sant Martí, s'hi ret culte. | 41.8071100,1.6030900 | 383961 | 4629303 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63119-foto-08229-242-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63226 | Forn d'obra de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-bertrans | XIX | En ruïna i pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres d'un forn d'obra o teuleria que pertanyia al mas Bertrans. Es troba emplaçat uns 700 m al sud-est de l'antic mas de Bertrans, veí de cal Prat Barrina i avui pràcticament desaparegut. Del forn tan sols en queden restes de la construcció al nivell de fonamentació, sense que es pugui endevinar cap vestigi de la boca del forn. | 08229-365 | Demarcació de Castelltallat | 41.8019800,1.6033200 | 383971 | 4628733 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63226-foto-08229-365-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 28980 | Cal Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | L'edifici ha estat reformat recentment. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa i dos pisos, cadascun dels quals amb tres obertures ben distribuïdes. A la planta baixa, un gran portal adintellat ocupa la posició central, amb la següent inscripció a la llinda: 'ISIDRO / PALOMAS / Y MAS / AY 1884'. A banda i banda, hi ha sengles finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars, i a la segona planta hi ha un ampli finestral central coronat per un arc de mig punt (l'única obertura d'aquesta mena) flanquejat per dues petites finestres com les de la planta baixa. La coberta, a dues aigües, corona l'edifici. L'aparell és generalment de pedra vista (que probablement anava arrebossada originàriament) desbastada lligada amb morter, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. A la façana de llevant de l'edifici s'hi adossa un mur (que podia haver estat la façana d'un annex, actualment tan sols un mur perimetral) a la porta del qual hi ha una llinda ben treballada amb la inscripció 'ISIDRO . PALOMAS . Y . MAS . AN . 1889'. Davant de la façana principal hi ha un jardí, al voltant del qual hi ha una pallissa actualment adaptada com a habitatge i una barraca de vinya de planta circular. | 08002-48 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | El mas està documentat al capbreu de 1649 (amb el nom de Bacardit de Lloteres), tot i que és probable que tingués un origen anterior. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. Sobre el personatge anomenat a totes dues inscripcions, es tracta del propietari que comprà la casa l'any 1881 per 30.000 pessetes. Procedent d'una família de masovers, en poques generacions els Palomas havien anat assentant-se i comprant propietats a la zona, aixecant rumors que atribuïen el seu enriquiment a que havien trobat un tresor amagat (PARCERISAS, 2000: 178). | 41.7390800,1.6064900 | 384121 | 4621745 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 63148 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-1 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 127). | XVIII-XIX | En ruïna, sense coberta | Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, que està emplaçada a la part baixa d'un un coster de la vall del Torrent Bo. Es tracta d'una vall molt tancada, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. La casa tenia una planta quadrada i interiorment estava dividida en tres grans compartiments, el de l'extrem nord amb una alçada lleugerament superior. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres, en general fins a l'alçada de la teulada, però amb alguns trams esfondrats. La façana principal era encarada vers migdia, però a la part on hi havia el portal es troba esfondrada. Al costat de llevant la casa tenia un petit cobert i, més separat i cap a ponent, un altre cobert aïllat. | 08229-271 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819, amb el nom de Torrentbó o Costarrebia. Per la tipologia de les restes constructives conservades no sembla que hagi de ser gaire més antiga d'aquesta data: probablement de finals del segle XVIII. | 41.7729700,1.6060200 | 384143 | 4625509 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63148-foto-08229-271-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63220 | Barraca de pedra seca del Méndez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-mendez | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca situada vora les mines de lignit d'Utgés. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom, i per això és molt recordada. Concretament, la barraca es troba pocs metres a l'oest de la boca principal de la mina, però actualment és coberta en la seva totalitat per la vegetació i no és visible. | 08229-359 | Mines d'Utgés. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Reguant, de Cal Milhomes, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. | 41.8103800,1.6054500 | 384163 | 4629663 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63219 | Mines d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Entorn envaït per la vegetació. Diferents mines en estat desigual | Antigues mines de lignit que, en aquesta zona, incloïen quatre o cinc boques en punts propers. La mina principal i més ben conservada de totes les que es troben a Castelltallat és la que es situa en una petita esplanada prop d'una confluència de diversos camins. La mina s'endinsa sota la roca d'una cinglera en una cavitat que permet entrar-hi, d'uns 5 m d'ample i una fondària considerable però força baixa. Pocs metres a l'oest hi ha la coneguda Barraca del Méndez, ara completament coberta per la vegetació. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom. Una altra boca d'aquestes mines encara visible es troba 60 m a l'oest, al marge nord del camí (coordenades UTM ETRS89 384023; 4629618). En aquest cas només se'n pot veure un petit forat sota la roca, amb esllavissades que en dificulten el pas. | 08229-358 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant,, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Prop de les mines d'Utgés hi havia la bassa amb el mateix nom, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar. | 41.8105900,1.6057000 | 384184 | 4629686 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Hi ha un plafó informatiu col·locat pel PEIN Serra de Castelltallat | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63224 | Font i viver d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 43. | Entorn envaït per la vegetació | Font situada uns 300 metres al nord-oest del mas d'Utgés, actualment en ruïna. Es troba en el curs de la riera del mateix nom. La font actualment ha quedat colgada per la vegetació. Nodreix un viver força gran que servia per regar els horts que diverses cases tenien una mica més avall del viver. | 08229-363 | Demarcació de Castelltallat | 41.8090200,1.6059500 | 384202 | 4629512 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||||
| 63147 | Rabinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabinat | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 128). | XVIII-XIX | En ruïna. En estat avançat de degradació. | Casa de pagès de petites dimensions, actualment en ruïna, que està emplaçada en un coster de la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació tenia una planta més o menys quadrada. Se'n conserven parcialment i amb trams esfondrats alguns murs, sobretot de la part de migdia, que devia correspondre a la façana principal, més parts dels murs de les cantonades i laterals. No hi ha rastres visibles del portal ni de finestres. Adossada al mur de ponent es conserva una tina cilíndrica. A llevant la casa tenia un cos adossat, del qual pràcticament no en queden traces amb l'excepció d'unes escales que devien conduir a la planta superior. Els murs conservats són fets de maçoneria. | 08229-270 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per les poques restes conservades no sembla que hagi de gaire més antiga d'aquesta data. L'any 1872 pertanyia al mas Biosca i hi residien uns masovers. | 41.7715900,1.6074900 | 384263 | 4625354 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63147-foto-08229-270-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Fons (del mas Biosca) | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 29038 | Mas de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII-XVIII | Alguns edificis força deteriorats | El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment. | 08002-106 | Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon. | El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís. | 41.7298300,1.6084200 | 384265 | 4620716 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud. | 119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 29037 | Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon | LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953 | Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis. | 08002-105 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon | El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287) | 41.7300800,1.6084900 | 384271 | 4620744 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29040 | Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | S'observen algunes esquerdes. | Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. | 08002-108 | Mas del Còdol Rodon | No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7301300,1.6087100 | 384290 | 4620749 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29058 | Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | La seva publicació en garanteix la conservació. | <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> | 08002-126 | 41.7301200,1.6087100 | 384290 | 4620748 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-01-17 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 63278 | Polvorí de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-de-reguant | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37, 44-45, 132-133. | XX | Estat d'abandó | Polvorí d'unes mines de lignit, concretament de les mines de cal Milhomes o de Reguant, que es troben uns 600 m al nord-est d'aquest lloc. Eren propietat de la família Reguant, de Súria. El povorí es troba al marge d'un camí i consisteix en una cavitat amb diverses petites cambres excavades sota terra. Es distribueix en un petit vestíbul, un corredor d'uns 4 metres de llarg i dues cambres: una al fons i una altra de lateral. Les obertures d'accés són obrades amb maó i força baixes. El corredor té una paret també obrada amb maó i la resta de paret i sostre és excavat sota el terra. | 08229-417 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Sobre les mines de Milhomes, cal dir que eren propietat de la família Reguant de Súria, que també tenien el polvorí anomenat de Reguant. L'encarregat de les mines era un tal Jacint Vilaseca (Cintet), de la casa de cal Palà, a Prades. L'explotació a l'interior de les mines es feia mitjançant vagonetes amb rails. A l'anomenat Museu de l'Avi (al mas Pujol, de Súria, propietat de la família Reguant) s'hi exposa alguna fotografia i documents de l'explotació d'aquesta mina. Valentí Reguant, pare de l'actual propietari, n'havia fet l'explotació. | 41.8093400,1.6081800 | 384388 | 4629544 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63278-foto-08229-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63278-foto-08229-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngel Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 29021 | Cami de la Carena de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena-de-lestrada | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi. | 08002-89 | Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7161200,1.6108100 | 384439 | 4619190 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 63234 | Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/utges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 27, 36, 43, 64, 96, 128, 129, 161, 163. AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 176). | XVII-XIX | En ruïna. En greu perill de degradació | Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, emplaçada al cim d'un turonet dominant sobre una vall en la qual conflueixen diversos torrents que configuren la riera anomenada la Rasa d'Utgés. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb un gran cobert adossat a ponent. Constava de planta baixa més un pis. Se'n conserven els murs perimetrals i les parets mestres fins a una alçada molt desigual, enmig d'un munt d'enderrocs i en estat força precari. La façana principal devia ser la del sud-oest, que és la que es troba més esfondrada. Els murs, a pedra vista, són fets amb un parament de força qualitat format per petits carreus més o menys escairats. L'interior de la casa s'estructura en tres crugies. La del costat de llevant conserva dos arcs apuntats diafragmàtics que devien correspondre al celler. Un dels murs interiors conserva al nivell del primer pis dues portes emmarcades amb carreus motllurats, un indicador que es tractava d'un mas benestant. Al mur posterior hi ha un possible portal adovellat a la planta baixa i un altre portal motllurat al primer pis. La casa tenia el camí d'accés per la banda de migdia i donava a una era davantera protegida per un marge de pedra seca. | 08229-373 | Demarcació de Castelltallat | D'aquest mas probablement originat en època medieval en coneixem notícia de la segona meitat del segle XVII, quan era un dels principals masos de Castelltallat, el segon en l'aportació que feia per pagar la cera de la parròquia, amb 16 lliures. En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona consta que el propietari era Maurici Otgés, que tenia també part del mas Tornamira. El cens que pagava era de 21 sous barcelonesos i 8 punyeres de civada pagadores per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges corresponents. El mas Utgés encara consta en un llista de cases de Castelltallat de l'any 1819. Els anys 1940 i 1950 les mines de lignit d'Utgés, prop del mas, eren de les més importants de la zona. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Prop de les mines hi havia la font i viver d'Utgés, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar. | 41.8080800,1.6091300 | 384465 | 4629403 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63234-foto-08229-373-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 62927 | Barraca de pedra seca 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-65-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10589) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. A l'interior té una menjadora. L'amplada de la barraca és de 3,15 m i la llargada (fins a la menjadora) és de 2,90 m. La menjadora ocupa tota l'amplada de la barraca; en el cantó esquerre fa 40 cm, mentre que en el cantó dret fa 75 cm. L'altura interior és de 3,45 m. La porta fa 92 d'ample i 1,40 m d'altura. El gruix de les parets és de 75 cm. | 08229-65 | Demarcació de Castelltallat | 41.7717300,1.6108800 | 384545 | 4625365 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62927-foto-08229-65-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63216 | Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota | CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). | X-XI | En ruïnes i molt arrasada | Restes molt escadusseres d'una torre de guaita alt-medieval, emplaçada en una carena entre dos torrents, prop d'Utgés. Es troba al capdamunt d'un petit promontori i en un estat molt arrasat, de manera que tan sols s'hi pot observar la fonamentació d'una estructura circular entre un munt d'enderrocs. El diàmetre és molt reduït, d'uns 4 metres i amb un espai interior molt limitat. Aquest punt té comunicació visual amb Sant Martí de Bertans, on hi havia una torre similar, probablement de major entitat, i amb Claret dels Cavallers. | 08229-355 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre de guaita d'època alt-medieval, la qual estaria connectada visualment amb altres torres similars i amb el nucli de Claret dels Cavallers. Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Altres torres similars són la Torrota de cal Gras (sobre Ratera) o la de Bertans (al costat de l'església romànica de Sant Martí de Bertrans). | 41.8055700,1.6104000 | 384566 | 4629122 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63216-foto-08229-355-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63227 | Carbonera de Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL., p. 28 L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet) | XIX-XX | Vestigis molt arrasats | Restes de l'antiga carbonera que pertanyia al mas de can Prat Barrina. Es troba en un petit replà enmig d'un terreny boscós, al costat de la Torrota. De la carbonera només en queda rastre visible en el terra d'un color fosc. Aquesta carbonera pot servir d'exemple de les moltes que hi havia en aquest terme, algunes de les quals es troben llistades en publicacions fetes per la Cooperativa l'Arada. Concretament, les de Claret, Valentines, Boixeda, Soldevila i Bonveí, però n'hi havia moltes més. Segons es recorda, per fer una carbonera es feia una pila de llenya d'alzina i roure tapada amb diferents capes de vegetals i terra. La carbonera es deixava cremant a foc lent durant força temps. El carbó vegetal que se n'obtenia es venia a diferents llocs, com Súria o Manresa. | 08229-366 | Demarcació de Castelltallat | 41.8056600,1.6104100 | 384567 | 4629132 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63317 | Barraca de pedra seca 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-76-0 | XIX-XX | Entorn envaït de vegetació | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula . És al costat de la casa de cal Mensa. | 08229-456 | Demarcació de Castelltallat | 41.7706600,1.6112200 | 384571 | 4625245 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63317-foto-08229-456-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63138 | Església de la Puríssima del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-purissima-del-mas | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83). | XIX | Capella de petites dimensions adossada a l'angle nord-oest de la masia anomenada el Mas. És una construcció senzilla i de petites dimensions, d'una sola nau i sense absis. La façana principal està encarada a migdia. Consta d'un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra que té, sobre la llinda, un senzill òcul. La llinda és decorada amb un anagrama del nom de Maria i té la data MDCCCLXXI; és a dir, 1871. La capella té un petit espai a llevant per a la sagristia i, a la part posterior, té adossada una pallissa. Els murs són de maçoneria. | 08229-261 | A la masia anomenada el Mas. Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. | 41.7997100,1.6106600 | 384577 | 4628471 | 1871 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63138-foto-08229-261-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63139 | Alzina del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas | Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat. Es troba en un petit promontori vora l'era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l'actual, que ja tenia unes dimensions considerables. | 08229-262 | A la masia anomenada El Mas. Demarcació de Castelltallt | 41.7993500,1.6107300 | 384582 | 4628431 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||||
| 63150 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-3 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 129). | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en estat de ruïna, que està emplaçada en un altiplà amb bones vistes sobre la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació, de planta més o menys quadrada i amb planta baixa més un pis i golfes, ha estat aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals i, en general, l'estructura de l'habitatge, tot i que ha perdut el sostre. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució simple però regular, amb un portal i dues finestres al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però als laterals les finestres són més petites. Els murs, a pedra vista, són de pedra més o menys disposada en filades. A l'interior la casa està distribuïda en dues crugies, cobertes amb volta de pedra a la planta baixa. Una part del mur interior ha estat confeccionada amb grans carreus de característiques gairebé ciclòpies. També alguns brancals o llindes tenen la particularitat de ser força grans. Es conserva també l'escala i part de les habitacions del primer pis. Al costat de ponent hi ha una barraca de pedra seca. Més a llevant trobem dos coberts aïllats. | 08229-273 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció d'aquesta època; és a dir, del final del segle XVIII o principi del XIX. Fins a mitjans de segle XX encara hi vivien masovers. Després van marxar per anar a Governa. | 41.7707200,1.6113600 | 384583 | 4625252 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63137 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-6 | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 14, 43, 58, 59, 131, 133, 162, 164. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83). | XVI-XX | Masia de dimensions modestes que està emplaçada en una petita esplanada d'un dels contraforts nord de l'extrem occidental de la serra de Castelltallat. El conjunt inclou el cos residencial amb un petit barri al sud on hi ha diversos coberts i, a l'angle nord-oest, una petita capella adossada (la Puríssima) així com una pallissa. El cos residencial és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta, i posteriorment s'allargà cap a migdia, de manera que el portal adovellat ha quedat sota una mena de porxo. La façana principal continua orientada cap a migdia. Té un aspecte divers, fruit d'aquesta i altres ampliacions. S'hi poden veure obertures de diferents tipologies: algunes més petites i emmarcades amb llinda i brancals de pedra, i dues rematades amb arc als dos nivells superiors. La resta de murs de la casa són més homogenis. El parament és de pedra, amb restes d'arrebossat, i es conserven diverses finestres emmarcades amb pedra picada. A ponent el mur té tres petits contraforts. Les obertures d'aquest costat sembla que han estat reformades. Pel que fa a la capella, és una petita construcció d'una sola nau. A la part posterior té adossada una interessant pallissa, dotada amb una mena de porxo davanter amb la teulada en voladís. També són interessants els coberts de migdia, enfront d'un petit pati davanter, que conserven perfectament la seva forma tradicional, amb obertures de diferents tipus. La casa està envoltada d'un bonic jardí i, en un petit promontori, vora l'era de la masia, s'aixeca l'anomenada Alzina del Mas, un arbre centenari i emblemàtic de la zona. | 08229-260 | Demarcació de Castelltallat | Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. | 41.7996800,1.6108100 | 384589 | 4628468 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63137-foto-08229-260-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta de la façana principal: 1582Finestra de la façana principal: MIQUEL SOLDEVILA A FET FE LA PREn OBRA LO ANY 1850Llinda de la façana de llevant: 1718Inscripció a la llinda de la capella: MDCCCLXXI amb un gravat del símbol de Maria | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63152 | Església de Santa Eugènia de Governa (romànica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-romanica | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XII | En ruïna. Totalment coberta per la vegetació. | Petita església romànica (del segle XII) que es troba en estat de ruïna. Es troba emplaçada en un petit promontori vora un camp, a l'anomenada Solana de Governa, uns 500 m a l'oest del mas Governa i prop del camí que transitava per la carena de la serra de Castelltallat. De l'església en resten els murs perimetrals fins a una alçada d'uns 2,5 metres. Es tractava d'una capella senzilla i austera, obrada amb blocs de pedra sense polir, disposats en filades irregulars. La planta és formada per una sola nau, llarga i estreta, capçada al nord-est per un absis semicircular. No queda rastre de la volta, que devia ser de canó. Al mur de migdia hi ha l'obertura del portal, del qual es conserven els brancals inferiors. En aquest mur hi havia també una finestra d'una sola esqueixada. | 08229-275 | Demarcació de Castelltallat | En un document de l'any 955 en què el comte Borrell II compra unes terres a la zona de Castelltallat a un tal Domenic, ja s'esmenta la ubicació de Guerna (Governa). Aquest era un lloc important de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, semblant al lloc de la Sala però de menor pes. L'any 1031 el lloc ja apareix amb la grafia 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. En els darrers anys s'hi ha realitzat algunes excavacions i treballs de consolidació. | 41.7908000,1.6110700 | 384595 | 4627482 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment està totalment coberta per la vegetació, de manera que els murs pràcticament no són visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63146 | Cau de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-guineu | CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CASTANY LLUSSÀ, J. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero. 3, p .69-75. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1981). 'La balma sepulcral del Cau de la Guineu', Dovella, núm. 3, p. 31-32. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). GUERRERO SALA, L. A (1981). 'El Cau de la Guineu, a la prehistòria del Bages'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 4 (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Manresa, p. 37-44. | XXV aC. | Alteracions diverses des de 1932 fruit d'una explossió. Entorn cobert per la vegetació | Balma sepulcral formada per un gran banc de roca sorrenca, en un extrem de la qual hi ha el jaciment arqueològic. Es troba uns 15 m al nord del camí que va cap al Torrent Bo, en un terreny actualment terrassat amb feixes, prop de l'esmentat torrent. Es tracta d'una para-cista megalítica; és a dir una cista d'enterrament que aprofita una part de la roca però que té una part construïda artificialment. En aquest cas, la cavitat sota la roca ha estat arranjada amb unes lloses, de manera que conforma una mena de cista. L'interior contenia un atapeït conjunt d'ossos, especialment cranis i ossos llargs. Per això es va deduir que es tractava d'un cas típic d'enterrament secundari; és a dir, inhumacions fetes un cop s'ha consumat el procés de descarnament o putrefacció dels cadàvers, i després d'una selecció dels ossos més representatius. La cambra que contenia aquest enterrament mesura 1'40 metres d'amplada, 2 metres de llarg i 0'40 metres d'alçària, i es pot classificar com un model de cista evolucionada del tipus solsonià. Segons l'estudi antropològic fet per Lluís Guerrero, les restes corresponen a uns 30 individus, dels quals un 35 per cent són mediterranis gràcils, un 10 per cent gràcils amb trets robusts, un 52 per cent gràcils amb components alpins. La proporció entre els sexes és equilibrada i l'esperança de vida es situa a l'entorn dels 26'4 anys. L'aixovar o dipòsit funerari que es va recuperar consisteix en un petit fragment corresponent al llavi de terrissa, una làmina de sílex de color tabac bru, un dentàlium i un interessant botó de pedra del tipus Durfort: circular, bicònic i amb una perforació en V d'una gran precisió. Per diferents factors (el botó Durfort, els tipus humans i el model de cista) aquest jaciment es va datar als inicis de l'edat del Bronze (2000-1800 aC). La datació radiocarbònica (corregida amb les calibracions actuals) endarrereixen una mica la cronologia i la situen a mitjans del tercer mil·leni aC. Actualment, els botons del tipus Durfort es relacionen amb l'etapa del veracià, al neolític final. Actualment s'hi observa la presència de blocs possiblement caiguts de la mateixa balma a causa dels successius espolis anteriors a 1981 i de la dinamitació que s'hi va fer l'any 1932. | 08229-269 | Demarcació de Castelltallat | L'existència d'aquesta balma ja era coneguda el 1932, quan fou dinamitada per pagesos de la zona per fer fora una guineu que provocava matances en l'aviram. Aleshores s'hi van recollir tres destrals de pedra polida. Posteriorment, Josep Vila va informar de l'existència del jaciment a l'arqueòleg Miquel Cura, i el 1980 a un professor de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Al cap de poc s'hi realitzaren diverses excavacions clandestines que destruïren una vintena de cranis i bona part dels estrats arqueològics. Entre l'agost i el novembre de 1981 es realitzà una campanya sistemàtica d'excavació (dirigida per Josep Castany i Lluís Guerrero) que va ser motivada pel perill de destrucció dels estrats després de les excavacions furtives. | 41.7688900,1.6121500 | 384645 | 4625048 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63228 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-0 | Recentment restaurada | Font emplaçada en un petit prat, uns 300 m al nord-est de la masia coneguda com el Mas. És un indret agradable i que ha estat adequat amb una taula i bancs de pedra. La font brolla d'un marge revestit amb pedra. Recentment, l'aigua ha estat canalitzada cap a dos abeuradors que s'han construït per al bestiar. Antigament hi havia un viver i un hort, i s'hi anava també a rentar i agafar aigua. | 08229-367 | Demarcació de Castelltallat | 41.8023600,1.6120000 | 384693 | 4628764 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63228-foto-08229-367-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||||
| 29006 | Sepultura d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-daguilar | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). | Completament desapareguda, | Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents | 08002-74 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa. | 41.7406000,1.6134000 | 384699 | 4621905 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 63275 | Bauma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-negra | Indret força abandonat i envaït per la vegetació | Balma situada enmig d'un paratge frondós, uns 100 m al sud-oest de la casa de cal Milhomes, prop del punt on s'inicia un torrent que descendeix en direcció sud cap a la Rasa d'Utgés. La balma té uns 30 metres de llarg i és formada per un bloc de roca de color gris fosc degut a les humitats del lloc. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un indret ombrívol, expliquen el nom de Bauma Negra. Quan hi ha pluja abundant l'aigua salta entremig de la balma i baixa torrent avall. Tot l'indret és ocupat per una interessant vegetació de ribera, amb roures i aurons entre d'altres espècies. | 08229-414 | Prop de cal Milhomes. Demarcació de Castelltallat | 41.8135100,1.6119200 | 384706 | 4630002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||||
| 29057 | Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. | 08002-125 | 41.7410300,1.6135500 | 384712 | 4621952 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||||
| 29005 | Menhir de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988. | Erosionat pel pas del temps | Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir. | 08002-73 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7432100,1.6135200 | 384713 | 4622195 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir.També coneguda com la pedra dreta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29048 | Túmul funerari de la Vall de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana | No s'ha pogut contrastar | La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element. | 08002-116 | A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet | 41.7085700,1.6143000 | 384716 | 4618348 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||||
| 63277 | Mines de Mihomes o de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-mihomes-o-de-reguant | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37, 44-45, 132-133. | XX | Boques de les mines tapades, envaït per la vegetació | Antigues mines de lignit emplaçades uns 150 m al sud de la casa de cal Milhomes, al voltant d'una esplanada que hi ha vora un camí. De les mines en queda algun rastre de les cinc o sis boques que hi havia al voltant d'aquesta zona però que actualment es troben pràcticament cobertes. L'esplanada es feia servir per triar el carbó. Actualment tot el sector és ple de vegetació. | 08229-416 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de cal Milhomes o Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Sobre les mines del Milhomes, cal dir que eren propietat de la família Reguant de Súria, que també tenien el polvorí anomenat de Reguant. L'encarregat de les mines era un tal Jacint Vilaseca (Cintet), de la casa de cal Palà, a Prades. L'explotació a l'interior de les mines es feia mitjançant vagonetes amb rails. A l'anomenat Museu de l'Avi (al mas Pujol, de Súria, propietat de la família Reguant) s'hi exposa alguna fotografia i documents de l'explotació d'aquesta mina. Valentí Reguant, pare de l'actual propietari, n'havia fet l'explotació. | 41.8123000,1.6123500 | 384740 | 4629867 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63277-foto-08229-416-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngel Bosch | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 29009 | Camí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-fosses | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-77 | BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta | 41.7413000,1.6140400 | 384753 | 4621982 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 63225 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-0 | Entorn ple de bardissa | Font del tipus pou artesià que es troba emplaçada prop de la riera d'Utgés, uns 200 metres al nord-est del mas d'Utgés. Actualment l'entorn proper és ple de bardissa i de difícil accés. En els pous artesians l'aigua subterrània emergeix a la superfície de manera espontània per efusió. Això succeeix quan hi ha hagut fortes pluges i el nivell de la capa freàtica ha augmentat. Aleshores d'aquest pou en surt un raig abundant. | 08229-364 | Demarcació de Castelltallat | 41.8096300,1.6126400 | 384759 | 4629570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades UTM del lloc aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||||
| 29014 | Barraca i tina de pedra seca de La Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Reformada al 2005 | Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal. | 08002-82 | Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya. | 41.7549300,1.6138300 | 384760 | 4623495 | 2005 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 28979 | Mas del Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. | 08002-47 | A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. | El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. | 41.7380000,1.6142200 | 384762 | 4621615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 63145 | Cal Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-milhomes | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 71). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al sud de l'altiplà d'Otgers, vora un torrent que desemboca a la riera d'Otgers. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada que ha estat aixecada en una sola fase constructiva. Segons la inscripció del portal, el 1862. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució regular en base a dos eixos d'obertures. El portal i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte algunes obertures laterals que s'han reformat modernament i les de la part posterior. Actualment els murs són arrebossats amb ciment. La casa té alguns coberts adossats a ponent. Com a construccions aïllades hi ha un altre cobert més a ponent, parcialment de pedra però ampliat recentment amb totxo i, al nord, una interessant pallissa coberta amb una àmplia teulada amb voladís davanter. El conjunt ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris. | 08229-268 | Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa no consta en un llista de masies de Castelltallat de l'any 1819. Tal com indica la inscripció del portal, es devia construir el 1862 i sembla aixecada en una sola etapa. Posteriorment es va anar completant amb els diferents coberts. La pallissa, per exemple, té la data de 1914. | 41.8141800,1.6126700 | 384770 | 4630075 | 1862 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63145-foto-08229-268-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1862A la pallissa: JA 1914 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 29023 | El Soler de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-macana | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal. | 08002-91 | Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2 | Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga. | 41.7053800,1.6151500 | 384781 | 4617992 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals | Fitxa 47 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 29047 | Sepultura del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-grauet | http://hdl.handle.net/10687/97453 | Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps | En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies. | 08002-115 | A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet | Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425 | 41.7094900,1.6154000 | 384809 | 4618448 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 62928 | Barraca de pedra seca 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-66-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan M. Vives Teixidó (codi 10588) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. El diàmetre és de 2,50 m. L'altura interior és d'1,80 m. La porta fa 1,20 m d'altura i té una amplada de 62 cm (exterior) i 45 cm (interior). El gruix de les parets és de 60 cm. | 08229-66 | Demarcació de Castelltallat | 41.7692000,1.6142000 | 384816 | 4625079 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62928-foto-08229-66-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 29019 | Barraca de pedra seca del Pedegar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. | 08002-87 | Al límit nord del terme, al sud del camí travesser | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7686200,1.6150500 | 384886 | 4625014 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 29018 | Barraca de pedra seca del Pedregar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2, | 08002-86 | Entre el Pedregar i el Clot del pou | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7679600,1.6152000 | 384897 | 4624940 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 63192 | Caseta de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-loliva | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 52). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un altiplà amb bones vistes cap al nord, prop del naixement de la riera de Coaner i gairebé al límit del terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb un cobert adossat a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. Originàriament la casa era més estreta i posteriorment s'amplià cap a ponent. La façana principal, orientada vers migdia, té una distribució força regular en base a dos eixos d'obertures a la part antiga i un altre a la part ampliada de ponent. Les obertures de la part antiga són emmarcades amb pedra picada, mentre que les de ponent ho són amb maó. El portal és adovellat amb arc escarser. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes les obertures són més escasses i petites. El cobert de llevant consta d'una part antiga feta de pedra ampliada per davant amb obra de totxo. | 08229-323 | Demarcació de Castelltallat | Uns 1200 m al nor-oest d'aquesta casa (ja en terme municipal de Pinós) hi ha la masia de l'Oliva junt a l'església de Sant Pelai de l'Oliva. Els fundadors de la Caseta de l'Oliva devien procedir d'aquest indret. Per la tipologia de la casa es devia aixecar al final del segle XVIII o començament del XX. En un llistat de masos de Castelltallat de l'any 1819 ja hi consta. La inscripció en una llinda de l'any 1856 deu referir-se a alguna reforma o ampliació de la casa. En aquest moment pertanyia a Josep Oliva. En els darrers temps a la casa hi vivien masovers, i actualment està llogada com a segona residència. | 41.8244400,1.6141500 | 384911 | 4631213 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: JOSEPH OLIVA any 1858 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/