Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39562 | Molí d'oli del L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-loliva | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està ubicat en un lloc poc propici per salvaguardar la seva salut. | Base de pedra d'un molí d'oli que queda dividit en dues cambres ja que hi ha una paret mitjera que se li adossa a sobre. Es tracta d'un sol bloc de pedra, que presenta un dipòsit treballat a l'interior, i d'on surt una protuberància igualment del mateix bloc en forma de con, en el punt central del dipòsit. | 08012-323 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8828600,1.9888400 | 416104 | 4637265 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39562-foto-08012-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39562-foto-08012-323-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba situat a l'edifici adjacent de la Masia, situat a la primera planta d'aquest. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 39444 | Barraca del Gras 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gras-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. Conserva encara una porta feta de fusta. | 08012-216 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8990800,1.9887000 | 416114 | 4639066 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39711 | Barraca de Les Acàcies 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-acacies-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Està just al límit sud de la propietat de Les Acàcies. Té la porta a la vessant de migjorn i el sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran que la resta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada. | 08012-472 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8940500,1.9888100 | 416116 | 4638507 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39711-foto-08012-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39711-foto-08012-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39711-foto-08012-472-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39561 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes (en una part de la casa) amb una superfície aproximada de 560 m2. La coberta és de tres vessants de teula àrab. L'acabat exterior és arremolinat i té la porta amb llinda de pedra amb dues inscripcions superposades: '1677' i 'D.Antonio E Barnola /año 1879'. Trobem dos cossos diferenciats, un amb la coberta a un sol vessant que sembla el més antic i l'altre amb la coberta de dues vessants fruit d'una posterior ampliació. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-322 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8827200,1.9890400 | 416121 | 4637249 | 1677 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'edifici adjacent, que sembla més antic que la casa principal, està estabilitzat amb ajuda d'uns contraforts a la paret posterior, tal com s'observa a la fotografia 2. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 80729 | Capella de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-lleir | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIII-XIX | <p>La capella es troba als peus del turó on es troben les runes del castell de Mura i davant de la masia del mateix nom. Està en una zona de camps de cultiu. És una edificació senzilla, de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent, on s'obre la porta, d'arc adovellat amb un ull de bou a sobre. Els murs exteriors són lleugerament convergents cap a l'interior. L'interior és cobert amb volta de canó. No té absis, ni diferenciació del presbiteri amb la única nau rectangular. Destaquen al mur de tramuntana les restes d'un contrafort de pedra i la base d'un anterior mur a la façana posterior. Sobre la porta hi ha una inscripció tallada en un bloc de pedra que fa referència al personatge que va fer reconstruir la capella: REDIFICA ESTA CAPELLA JOAN ST LLAHI LO ANY 1806. L'interior està decorat amb pintures de tipus ornamental d'estil neoclàssic a la volta del sostre.</p> | 08139-7 | Zona Sant Lleïr, castell de Mura | <p>L'actual obra és una reedificació sobre les runes d'un edifici anterior que va aprofitar les restes d'aquest, tal i com es pot veure en part dels murs i que queda testimoniat en la inscripció de la porta. Probablement la primera església fou edificada en època medieval, tot i que no n'hem trobat referències. Segons Ferrando i Roig és nomenada l'any 1240; també el 1338 en el testament de Galzeran de Sau, rector de Mura. També segons explica aquest autor, l'any 1506 va ser renovada pel seu propietari Joan Santllehir. A la consueta de Mura de l'any 1592 feta pel rector Jaume Oller, consta que des de temps immemorials la parròquia de Mura pujava en processó a la capella el dilluns de la setmana de l'Ascensió. Aquell dia es feia missa a Sant Lleïr, així com el 4 de setembre, diada del sant. Potser per això el camí de Mura a Sant Lleïr era conegut el 1620 com camí de Sant Lleïr. El 1796 la capella es trobava en estat ruïnós i el bisbe de Vic va prohibir la celebració de la missa de la processó fins que es reparés (Arxiu Episcopal de Vic, visites pastorals). Pels volts de 1798 es va fer la primera rehabilitació a càrrec del propietari, Joan Vall. Posteriorment, l'hereu del mas Sant Lleïr en va fer una altra més complerta, en la que es van renovar la volta i reparar alguns murs i l'interior de la capella, al que correspon la inscripció sobre la porta. Des de l'any 1680, de les relíquies dels Sants Màrtirs donades pel Papa Innocenci XI a Mura, la corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant Lleïr. L'any 1936 va ser profanada i des de llavors no mantenia el culte fins que l'any 1991 va ser restaurada i retornada al culte l'any 1995.</p> | 41.6969200,1.9921900 | 416140 | 4616617 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hem trobat el topònim escrit de diferents maneres: Sant Lleïr, Santlleïr, Santllehir. Agafem el de l'advocació de la capella com a original. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | ||||||||
| 39274 | Barraca del Mas Roqueta 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-1 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya amb planta rectangular, més estreta per la part septentrional i meridional, i allargassada pels laterals de llevant i ponent. Té una superfícies de 15 m2, i està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. Aquesta mateixa paret queda perfectament assimilada a un desnivell del terreny donant cohesió al paisatge. La majoria de la barraca està construïda sota d'un terreny. El sostre està acabat en una proto-volta cònica ja que passa de el rectangle de les parets a una sola filera de lloses al centre del sostre, fet amb lloses sobreposades les unes amb les altres. A l'interior, hi ha una zona més aixecada del nivell de terra que la resta, a la paret de tramuntana, com a funció de llit. Just al costat d'aquest, a la paret de l'esquerre hi ha un forat a la paret, amb algunes pedres al terra, funcionant, segurament, com a espai per a la foguera. | 08012-36 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8163300,1.9903700 | 416144 | 4629877 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39274-foto-08012-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La tècnica de construcció de la barraca és realment elevada i complexa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39469 | Barraca del Pla del Gil 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-gil-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, està fet a partir de la superposició de lloses de pedra que van tancant fins a arribar a una pedra central que dóna estabilitat a l'estructura. | 08012-288 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8114100,1.9904800 | 416147 | 4629330 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39586 | Barraca del Vinyés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vinyes | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre, de manera força singular en les barraques de planta circular, és fet amb grans lloses de pedra sostingudes per unes grans bigues de fusta. Sobre de les bigues hi trobem part de terra, encara que gran part del sostre ja ha cedit. | 08012-347 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9034800,1.9890300 | 416147 | 4639554 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39586-foto-08012-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39586-foto-08012-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39586-foto-08012-347-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39645 | Vilapudúa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilapudua-de-baix | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1470 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La casa es troba construïda directament sobre la roca que emergeix en parts de l'era i el camí. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Ha sofert intervencions en diferents èpoques, a la llinda de la porta de la galeria trobem la data '1642' i en una de les ales de la casa en trobem una altra '1784'. A començaments del segle XX es construí l'ermita i els estabuladors que tenen nou arcades fetes amb maó i envolten l'era. També hi ha una cisterna per a la recollida d'aigües pluvials. Hi ha tines i una premsa de vi. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-406 | Sta. Eugènia de Relat | La masia és documentada ja al segle XVI, car és esmentada al Fogatge de 1553, sota domini del monestir de Ripoll, que al segle XVIII passarà a la Seu episcopal de Vic. | 41.8916000,1.9894800 | 416169 | 4638234 | 1642 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39645-foto-08012-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39645-foto-08012-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39645-foto-08012-406-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39649 | Capelleta de Vilapudúa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-vilapudua-de-baix | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Faria falta netejar la pintura | Capelleta petita, ubicada al menjador de la casa, on hi ha un petit altell foradat a la pedra de 0,80 m d'alçada x 0,60 m d'amplada i 0,40 m de profunditat aproximadament. Està policromada amb pintures murals que imiten l'estil romànic, representant unes cortines. Dins de la capelleta hi ha una Mare de Déu, però sense massa valor patrimonial. | 08012-410 | Sta. Eugènia de Relat | La masia és documentada ja al segle XVI, car és esmentada al Fogatge de 1553, sota domini del monestir de Ripoll, que al segle XVIII passarà a la Seu episcopal de Vic. | 41.8916000,1.9894800 | 416169 | 4638234 | 08012 | Avinyó | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39649-foto-08012-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39649-foto-08012-410-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39646 | Casa adossada a Vilapudúa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-adossada-a-vilapudua-de-baix | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Està perdent l'arrebossat de calç exterior de la façana. | Casa de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 400 m2. És de construcció recent, d'obra nova en maó. Té dues portes d'accés a les façanes nord i sud. La coberta és de dues vessants, amb l'aspecte de tres des de façana nord. L'acabat exterior és arrebossat i hi ha algunes obertures en arc, igual que la planta baixa d'una terrassa de la façana sud. Les obertures són emmarcades amb rajoles ceràmiques i altres arrebossades. Es troba adossada a Vilapudúa de Baix. | 08012-407 | Sta. Eugènia de Relat | Aquest edifici es construí recentment, a mitjorn de l'antiga masia, ampliant l'espai habitable. | 41.8914500,1.9895200 | 416172 | 4638218 | 08012 | Avinyó | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39646-foto-08012-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39646-foto-08012-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 61383 | Balma dels Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-carlins | Una part de la roca que constitueix el sostre de la balma es troba enderrocat degut a l'erosió sobre la mateixa balma, tapant una part d'aquesta. | <p>La balma dels Carlins està ubicada a ponent de la riera de Relat, al capdamunt del clot de Bonells, que s'estén entre la masia que li dóna nom i Argilers, al sud-est de la Peça. Està situada a uns 593 metres, en un punt elevat orientat al sud-oest des del que es domina bona part de la vall de la riera de Relat, amb la masia de Bonells en primer terme. L'accés a la balma es pot fer des de Bonells, agafant un camí que marxa a la dreta remuntant el clot de Bonells fins arribar pràcticament al punt més elevat en una raconada que fa un camp, o des del bosc de la Peça, prop d'una pista forestal des d'on pràcticament no s'ha de salvar desnivell. La balma, envoltada d'un bosc mediterrani força àrid, té una llargada considerable superant els cent metres, tot i que en la major part del seu recorregut no permet l'aixopluc d'una persona, sinó que presenta un sostre baix. Pel que fa a la fondària, si bé en alguns punts és destacable, no es pot considerar aquesta balma com a gaire fonda ja que en la majoria dels punts no supera els dos metres de fondària.</p> | 08212-80 | Sector central del terme municipal | <p>La toponímia d'aquesta balma fa referència a la guerra Carlina, que va tenir certa influència en la vida del poble. Com a punt estratègic per les seves vistes, aquesta balma podria haver estat utilitzada per soldats carlins, tot i que no hi ha cap indici que ho confirmi.</p> | 41.9481200,1.9888200 | 416188 | 4644511 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61383-foto-08212-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61383-foto-08212-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:42 | ||||||||||
| 39647 | Marededéu de Núria (capella de Vilapudúa de Baix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-nuria-capella-de-vilapudua-de-baix | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. | XX | Capella construïda amb totxanes revestides de ciment, excepte a les juntures de les portes i sostre, que estan fets amb pedra. La capella fou creada el 8 de novembre de 1949, de la qual en destaca el retaule que es troba a l'entrada principal, firmat per J. Navarro. Té un campanar situat al mur de tramuntana. Dins de la capella hi ha una reproducció de la mare de Déu de Núria, consagrada el 8 de novembre de 1957. S'utilitza en poques ocasions. | 08012-408 | Sta. Eugènia de Relat | La capella és de recent construcció, el 8 de novembre de 1949, el pare de l'actual propietària decidí construir una petita capella dins de l'interior del baluard de Vilapudúa de Baix. | 41.8914200,1.9898000 | 416195 | 4638214 | 1949 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 67809 | Antic camí Talamanca-Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-talamanca-sant-llorenc-savall | <p>TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XV-XX | <p>Pista forestal amagada enmig d'una densa massa de pins blancs i que ressegueix l'antic camí de bast de Talamanca a Sant Llorenç Savall, encara avui utilitzat i molt ben conservat. Remunta des de la riera de Talamanca -prop de la capçalera d'aquesta- fins al capdamunt de la carena de la Mussarra, passant per el Collet de Lligabosses, i creuant-la ja en terme municipal de Monistrol de Calders.</p> | 08277-158 | Terme municipal de Talamanca | <p>Era el camí utilitzat per comerciants, traginers, veïns, etc, per arribar a St Llorenç Savall i endinsar-se així cap a la zona del Vallès, o viceversa. Talamanca disposava d'una relativa bona via de comunicació amb el poble veí de Navarcles, doncs primer un camí de carro prou ample i després la carretera (1918), així ho permetien. A més, un conjunt d'altres camins, en el que cal destacar-hi l'històric camí ral, complementaven una xarxa de comunicacions amb gairebé tots els pobles veïns més propers, com és el cas d'aquesta pista. Conforme s'anava enllestint la construcció de la carretera Terrassa-Navarcles a principis de segle XX, així com les vies dependents d'aquesta, aquest camí anirà entrant en desús, convertint-se a partir d'aquest moment en una via de comunicació secundària.</p> | 41.7323000,1.9927300 | 416231 | 4620545 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El recorregut d'aquest camí està dintre dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||
| 39264 | Barraca de Cal Toni Mas 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-toni-mas-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular d'uns 5 m de diàmetre feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la part de migjorn podem observar la porta d'accés a la barraca. Només conserva la part de migjorn ja que la part posterior de la barraca ha estat enrunada com a conseqüència en part de la gran vegetació que s'hi ha creat. | 08012-26 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8647300,1.9913200 | 416286 | 4635249 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39264-foto-08012-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39264-foto-08012-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39545 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XIX | Edifici de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1090 m2. El cos primitiu era datat del segle XVI però durant el segle XIX se li feren reformes importants que ens donen l'aparença actual. És construïda amb pedra i rajoles ceràmiques. Té l'aspecte d'arquitectura mudèjar amb decoracions en les obertures amb formes lobulades i amb ceràmica. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. S'observa una ampliació a la façana oest i una a la posterior formant una terrassa. Se situa en un entorn rural. | 08012-306 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 trobem dins del municipi d'Artés, a la zona d'Horta (actualment pertany al terme municipal d'Avinyó) un mas amb el nom de Pla, que reapareix al fogatge de 1553 amb el nom del propietari del moment Joan Pla. Per tant, sabem que la familia Pla vivia com a mínim des de 1497 al mateix lloc on ara hi ha el nou edifici. L'edifici antic del Pla tenia una estructura diferent a l'actual ja que la producció principal era agrícola. Fou a segle XIX quan es varià l'aparença de l'edifici, convertint-se en segona residència d'un magnat barceloní. | 41.8099900,1.9922200 | 416290 | 4629171 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 106|98|105|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 67802 | Pla del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-balc | <p>Ben a prop de la capçalera de la riera de Talamanca i enmig del seu curs, trobem una gran esplanada de roca calcària que ha estat erosionada pel fregament constant de l'aigua, donant lloc a incomptable ziga-zaga. Una gran roca que mira a migdia forma un alt i llarg penya-segat, complementant aquest paratge d'innegable atractiu paisatgístic el topònim del qual bé donat per les característiques geològiques de l'emplaçament.</p> | 08277-151 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7255700,1.9936000 | 416295 | 4619797 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67802-foto-08277-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67802-foto-08277-151-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquesta zona es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||||||
| 38462 | Font del Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jordi | entorn degradat. | Font que raja l'aigua per un tub de plàstic i cau en un regueró fet de pedres i es perd pel torrent. Envoltada de vegetació. | 08010-113 | El Bosquet - La Ponsa | 41.7981500,1.9926100 | 416307 | 4627856 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 80809 | Coll d'Estenalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-destenalles | XIX-XX | <p>Casa d'estructura rectangular amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al peu de la carretera, tot i que actualment la porta principal es troba a tramuntana. Conserva les característiques de les construccions de tipus industrial de principis del segle XX, amb les parets de pedra, muntants i ampits de portes i finestres de pedra, amb la llinda en forma d'arc rebaixat i sobresortint respecte a la paret fetes de maó, cantoneres de tota la construcció de maó i amb una decoració consistent en una línia de maó sobresortint que marca la base de cada pis per l'exterior. En la rehabilitació per l´ús actual es va afegir un cos a la cara de migdia per albergar serveis, així com una zona de barbacoes i jardí, a més dels aparcaments que es troben a l'altra banda de la carretera. Davant la casa surt el camí que porta a la casa de La Mata, seu de les oficines del Parc Natural.</p> | 08139-87 | Coll d'Estenalles | <p>Aquesta caseta es va construir a finals del segle XIX per guardar les eines i donar aixpluc als peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera de Terrassa a Navarcles, l'actual BV 1221. Durant molts anys va restar abandonada fins que l'any 1989 el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona la va restaurar i va instal·lar el servei d'informació del Parc així com una exposició permanent sobre el Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Actualment disposa d'una recepció-informació, d'una sala d'audiovisuals-reunions, i d'una sala amb una exposició permanent.</p> | 41.6699100,1.9946800 | 416312 | 4613616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80809-foto-08139-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | |||||||||
| 39593 | El Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinyers | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - PIÑERO, Jordi (1996). 'El Vinyés (Avinyó)' a FERRER Alós, Llorenç. Masies i cases senyorials del Bages, Angle Editorial, Manresa. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia documentada des del segle XVI que consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té una superfície aproximada de 1392 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista amb restes d'arremolinat, amb arrebossat i pintura actuals a la façana principal i una lateral. S'observa un element estructural de reforç de fonamentació a la façana lateral dreta. Hi ha galeries a la façana principal, tres nivells de pòrtics en vertical i els horitzontals disminueixen de cinc a tres amb l'alçada. S'observen intervencions de diferents èpoques, conservant la volumetría original i finestres emmarcades amb pedra carejada. Hi ha dues tines utilitzades com cisternes de recol·lecció d'aigües pluvials i un tanc d'aigua de reserva. Té baluard, una capella i diferents edificis complementaris: dues pallisses i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Destaquen les sis llindes amb inscripcions que hi ha a tot l'edifici: la més antiga és l'exterior que representa un sol i una lluna però que no està datada malgrat la seva espectacularitat artística. Igualment hi ha altres cinc llindes: dues al menjador principal de '1692' i '1707'; a l'exterior, al voltant de la primera, hi ha dues llindes més modernes que denoten la renovació de part de l'edifici: '1801' i '1867'. Finalment, al pati que donava a l'accés original, trobem la inscripció en un llindar de '1719', que dóna a les corts. | 08012-354 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9094200,1.9910000 | 416318 | 4640212 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39593-foto-08012-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39593-foto-08012-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39593-foto-08012-354-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39596 | Capelleta de la Mare de Déu al Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-mare-de-deu-al-vinyers | XVIII-XIX | Altar situat a la vessant de ponent del menjador de la Masia El Vinyers. És un petit receptacle decorat amb motius neoclàssics. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 10 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 0,80 cm. Dins del receptacle hi ha una escultura d'una Mare de Déu, figura feta de fusta policromada amb estil neobarroc. Es tracta d'una Mare de Déu amb l'infant sostingut a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa un rosari. Les dues figures estan coronades amb motius reials: amb una corona d'or, d'on sorgeixen els raigs que genera l'aurèola sagrada que els envolta. En ressalta els colors verds de la túnica i, sobretot, el daurat que impregna tota la figura. | 08012-357 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9094200,1.9910000 | 416318 | 4640212 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 80732 | Castell de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed. Barcelona, 1976. FERRANDO I ROIG, A. (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac). Col·lecció Cavall Bernat, 40. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | Es tracta de les ruïnes del castell i una torre. | <p>Les restes del castell de Mura, que es troben sobre un turó al costat de la casa Santlleïr, les composen un fragment de muralla situada a l'oest junt a un espadat i els basaments d'una torre trapezial a l'angle nord-est del pujol. El fragment de muralla té una llargària de 7,30m i pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins quedar colgat a terra. L'alçada màxima a l'exterior arriba al 3m. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, posats en fileres i units amb morter de sorra i calç. Els basaments de la torre arriben a 1,95m al punt més alt; els murs tenen 95cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.</p> | 08139-10 | Zona Sant Lleïr | <p>El castell formava part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. Era un dels castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona, essent un castell comtal que el 978 va acabar amb el seu domini, després que el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb d'altres possessions, a Riculf. Aquest va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. Al 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells, entre ells el de Mura, fet que mostra que continuaven essent els senyors del castell. En aquesta època, la documentació anomena a dos personatges com a senyors de Mura, tot i que desconeixem si eren els del castell. El 978 s'anomena a Guitard de Mura i el 1022 hi ha la família dels Mura. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que va engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passa al Ponç i Armengou de Banyeres i, a mitjans del segle XIII, passa a ser propietat de la corona i el rei Jaume en féu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, al segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, i a la mort d'aquest, el rei Pere II el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. A inicis del XV, Martí l'Humà adquireix novament el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles a la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura (1707). En aquest segle el castell quedà abandonat i es va anar enderrocant. Hi va haver diverses vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.</p> | 41.6975200,1.9943700 | 416322 | 4616682 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També està catalogat pel Decret de Castells, BOE 5-V-1949, R-I-51-5559. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | |||
| 39594 | Marededéu de l'Anunciació (capella d'El Vinyers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lanunciacio-capella-del-vinyers | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - PIÑERO, Jordi (1996). 'El Vinyés (Avinyó)' a FERRER Alós, Llorenç. Masies i cases senyorials del Bages, Angle Editorial, Manresa. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Exteriorment està perfectament, encara que l'interior necessita una neteja urgent. | Capelleta amb un estructura típicament romànica, malgrat que ha estat molt refeta i actualment presenta l'aspecte d'una sola nau, amb una petita rectoria. El sostre i part de l'interior, incloses les pintures murals amb motius dedicats a Sant Joan Baptista, són fets del 1892, tal i com demostra la inscripció feta a l'interior de la capella, sobre de la porta d'accés. Antigament es consagrà a l'Anunciació, tot i que actualment està en desús. | 08012-355 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9092400,1.9911500 | 416330 | 4640191 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39594-foto-08012-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39594-foto-08012-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39594-foto-08012-355-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39333 | Pou de La Torre del Muntanyola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-2 | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Pou de planta circular, construït amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Està afectat pel camí que va a La Torre del Muntanyola, la qual cosa provoca que hagi cedit en gran part i només en quedi la meitat en peu. Té una alçada aproximada de 2,20 m. No podem saber on seria la porta d'accés. | 08012-105 | Horta d'Avinyó | 41.8271600,1.9925900 | 416343 | 4631077 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 39344 | Pont del Vinyés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vinyes | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència, allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud en fa 20 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud respecte del punt més elevat és de 4 m. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 8 m, donant forma de circumferència aixafada. El pont està reforçat per dos contraforts a banda i banda de l'ull, fets de pedra lligats amb ciment. | 08012-116 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.9047100,1.9915200 | 416355 | 4639688 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39344-foto-08012-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 38458 | Font de La Ponsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ponsa | Font situada sota mateix d'una alzina i al darrera d'un roure. L'aigua raja per un broc de ferro que sobresurt per sota una llosa. L'aigua cau en forma de gota a gota omplint una petita pica de pedra de 45 x 60 cm. Per accedir-hi hi ha una escala feta de pedra. Al costat hi ha un banc de pedra aprofitant una antiga balconada. | 08010-109 | La Ponsa | 41.8011200,1.9932500 | 416364 | 4628185 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||||
| 39566 | Dipòsit de pedra del carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-pedra-del-carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Dipòsit fet amb un sol bloc de pedra, d'una llargada de 2 m x 1 m d'amplada i 0,80 de profunditat. Segurament funcionaria com a abeurador. | 08012-327 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9928800 | 416365 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39566-foto-08012-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39565 | Pou del carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Pou d'aigua del qual en surt una estructura quadrangular, d'uns 2,5 m d'alçada i feta amb totxanes. El sostre està fet amb teules sostingudes sobre de dues bigues de fusta. Dins de l'estructura hi ha una politja per tal de poder col·locar-hi una corda amb un recipient i, així, extreure'n l'aigua de dins. | 08012-326 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256700,1.9929300 | 416369 | 4630911 | 1880-90 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39565-foto-08012-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39565-foto-08012-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A banda i banda del pou hi ha dipòsits fets amb pedra massissa d'una proporció mitjana (1,5 m de llarg x 1 m d'ample) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 39729 | Font de Can Tonimàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tonimas | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Font ubicada al marge de la riera Gavarresa, i que consta d'un forat fet a una roca envoltada d'arbres. No hi ha cap mena de broc. L'aigua es diposita en una canal que va a parar a un dipòsit proper a la masia de Can Tonimàs. | 08012-490 | Avinyó | 41.8656500,1.9923400 | 416372 | 4635350 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39729-foto-08012-490-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 39652 | Vilapudúa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilapudua-de-dalt | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1090 m2. S'hi observen reformes en tota la volumetria per ampliació d'un altre pis realitzada recentment. La part original té l'acabat exterior de pedra vista amb restes d'arremolinat i les ampliacions estan fetes en obra (totxana). La coberta ha patit diferents reformes i és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada, arrebossades i altres amb rajoles ceràmiques. L'entrada d'ús actual la trobem a la façana de mestral, però la principal és la de xaloc. Hi ha una era amb restes de toves, un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-413 | Sta. Eugènia de Relat | La masia és documentada ja al segle XVI, car és esmentada al Fogatge de 1553, sota domini del monestir de Ripoll, que al segle XVIII passarà a la seu episcopal de Vic. | 41.8927000,1.9920100 | 416380 | 4638354 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39652-foto-08012-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39652-foto-08012-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39652-foto-08012-413-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39568 | Cal Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntanyola | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 500 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Presenta elements de reforç en pedra a totes les façanes, hi ha galeries en arc i en porxo a la façana posterior. Les golfes de la façana posterior són obertes. Hi ha un pou, tines i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-329 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256300,1.9931200 | 416385 | 4630906 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39568-foto-08012-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39568-foto-08012-329-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 38493 | Barraca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya. És de planta circular d'uns 3,10 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord. Té una petita obertura al sud-est. | 08010-144 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7994600,1.9936500 | 416395 | 4628000 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 38399 | La Ponsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ponsa | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Elements afegits i cos annex abandonat. | Masia de planta rectangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Antigament, la planta baixa estava destinada al bestiar, el primer pis a l'habitatge i el tercer a les golfes. Portal principal de punt rodó adovellat. Les finestres conserven l'ampit, els muntants i la llinda de carreus ben treballats. A la façana de ponent hi ha una galeria de tres arcs fets de maó i sostinguts per pilars i una finestra amb balconada amb la llinda gravada amb la data 1834. Al vessant est, perpendicularment, hi ha un cos adossat de planta rectangular. El conjunt està tancat per un barri. Fora el recinte tancat, a ponent, hi ha una construcció feta de pedra amb volta de canó rebaixada i sostinguda per arcs, en part esfondrada. S'hi accedeix per unes escales fetes de pedra. | 08010-50 | Camí de La Vall | Joan Ponsa, pagès d'Artés, consta en el capbreu de 1693 i en el cadastre de 1774, el mas Ponsa, propietat de Francesc Ponsa. L'any 1872 era de Benito Ponsa. L'any 1834 es demanava una rebaixa a la contribució per estar la finca afectada de mildiu i fil·loxera. L'any 1954 el mas tenia 35,2 Ha. i és declarat per Josep Reixac Estebanell de Calders. | 41.8013800,1.9936300 | 416396 | 4628213 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39330 | Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Antic mas en estat ruïnós, amb una planta quadrangular, i una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Hi ha diverses alçades dels murs i és difícil, per la quantitat de vegetació que hi ha, de poder-ne delimitar bé el seu perímetre. Dins de la casa hi ha una tina. | 08012-102 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39331 | Pica de La Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Pica per rentar els plats amb una forma quadrangular. Està feta d'un sol bloc de pedra treballat, creant un broc en una de les cares del bloc de pedra, que permetia la sortida d'aigua de la pica. Té una longitud aproximada de 70 cm, i una amplada (sense el broc) de 50 cm. Al voltant de totes les cares la pedra fa una vora per tal de contenir-hi l'aigua. | 08012-103 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 39839 | El Brunic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brunic | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És la casa més a l'oest del grup. És de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 129 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observen intervencions a l'interior en obra nova, totxana i elements de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-611 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256300,1.9933000 | 416400 | 4630906 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39839-foto-08012-611-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39839-foto-08012-611-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39839-foto-08012-611-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39570 | Cal Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claret | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII, és la segona d'oest a est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 162 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i les obertures són emmarcades amb pedra sense carejar i altres arrebossades. S'observen ampliacions a la façana posterior, té uns coberts d'uralita i uns corrals amb murs fets de pedra i panots de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-331 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256700,1.9933600 | 416405 | 4630911 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39332 | Pou de La Torre del Muntanyola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-1 | XIX-XX | Hi ha excés de vegetació al voltant | Pou de planta quadrada i una superfície aproximada de 4 m2, construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura al mur de llevant en forma de porta. L'alçada total de l'estructura és de 2,30 cm. Avui dia hi ha gran quantitat de vegetació externa. | 08012-104 | Horta d'Avinyó | 41.8275700,1.9933700 | 416408 | 4631122 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
| 39458 | Cal Planoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planoles | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Està abandonada | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És la situada més a l'est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 288 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observa una ampliació de la façana posterior, sobresortint de les altres cases, amb galeries en el primer pis. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-230 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9934200 | 416410 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39458-foto-08012-230-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39457 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-0 | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 288 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observen modificacions a les obertures de la façana principal i ampliacions cap a la façana posterior amb galeries en la golfa, estil pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-229 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9934600 | 416413 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39457-foto-08012-229-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39564 | Carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Carrer de quatre cases, tres de les quals estan adossades l'una amb l'altre. Es tracta de Cal Claret, Cal Frare, Cal Planoles, Cal Brunic i, la que resta independent, Cal Muntanyola. Es tracta d'una sola Masia inicial, Cal Muntanyola, que, deuria ampliar-se amb la creació de masies separades per poder albergar parcers o altres treballadors del camp i, que amb el temps, aquests agafarien suficient autonomia per poder quedar-se les cases. | 08012-325 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9934600 | 416413 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 80927 | Barraca de Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-santlleir | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra ben escairada disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior. Té una única porta allindada. Es troba als camps abans d'arribar a la casa Santlleïr. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-205 | Santlleïr | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6953300,1.9955200 | 416415 | 4616437 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80927-foto-08139-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:37 | |||||||||
| 39554 | Alzina de Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-oliveres | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Alzina centenària que es troba a 30 m a l'oest del Mas de Les Oliveres, just en front a la porta principal d'accés. Es tracta d'un arbre monumental en proporció i amb importància patrimonial, tan pel propietari com pel mateix entorn on està situada. | 08012-315 | Horta d'Avinyó | 41.8197000,1.9936400 | 416420 | 4630247 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
| 39634 | Torre del Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Refet recentment. | Edifici recentment refet de nou. Consta de diversos espais, donant uns 150 m2 d'espai construït. Està fet amb pedra carejada, malgrat que l'edifici situat més a l'oest, té part de la paret en guix estucat. Consta d'un paller, una caseta pel guarda i altres estances. Situat en un entorn de bosc. | 08012-395 | Horta d'Avinyó | Conjunt pertanyent a un antic amo Muntanyola que es féu construir aquest edifici i una petita ermiteta situada a uns dos-cents metres de la torre. Com diu el nom no es tracta d'un mas sinó d'una estructura més moderna, concebuda per com a segona resiència. | 41.8275300,1.9939700 | 416458 | 4631117 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39634-foto-08012-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39634-foto-08012-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
| 39298 | El Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat | XVII | Està en ruïnes | Mas enrunat que conserva diverses parets diferents i el sostre de dos cellers o estances. Els murs estan fets amb carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha tres blocs estructurals diferents: una paret de dos pisos que s'aguanta a una volta catalana que cobriria el primer pis. Just a uns 20 m del mur hi trobem restes d'un mur de la mateixa amplada però molt més reduït en alçada, paral·lel al primer (foto 1). El segon bloc és una paret molt més simple estructuralment que aguanta un mur i s'acaba en una volta igualment catalana (foto 2). El tercer bloc estructural és una paret molt ample que agafa una forma semicircular, recordant algun tipus d'estructura de fortificació (foto 3). | 08012-60 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8688000,1.9934900 | 416472 | 4635699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 67688 | Riera de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-talamanca | <p>AA.DD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | <p>La riera de Talamanca s'origina a la zona de conglomerats del Montcau i de la serra de l'Obac, d'on les aigües del torrent la Vall i del torrent de Cantacorbs baixen fins ajuntar-se tot formant una V a la zona coneguda com a 'Entreforcs', un punt limítrof dels termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. La riera segueix un recorregut d'uns 20 km, gairebé en paral·lel a la riera de Mura, i en direcció predominant del sud-est al nord-oest. Conflueixen a Sant Esteve per anar a desembocar, uns cinc km més tard, al riu Llobregat, prop dels Tres Salts. En el seu curs, la riera ha anat excavant les respectives valls, estretes i amb alguns trams tortuosos per la successió de meandres. En acostar-se al Llobregat les valls s'enfonsen, a la vegada que alguns vessants es drecen per esdevenir cingles. La consistència variable dels estrats de roca fa que l'aigua sovint no llisqui avall, sinó que salti esglaonada entre gorgs. Les valls estretes deixen poc espai al bosc de ribera, en canvi, les plantes properes a l'aigua hi són més nombroses: el canyís, les bogues, el creixen, la dolceta, la salicària, etc. AADD (1997:171)</p> | 08277-37 | Terme municipal de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>El paisatge de la riera de Talamanca manté restes de l'activitat humana. L'aigua de la riera ha servit històricament com a regadiu dels petits horts que es treballaven a la seva llera, una activitat avui abandonada però que ens ha deixat senyals inequívocs d'aquest fet, com són les quatre sínies que encara hi trobem, petites canalitzacions i rescloses.</p> | 41.7212900,1.9958200 | 416474 | 4619319 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67688-foto-08277-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67688-foto-08277-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La capçalera i el primer tram de la riera es troben dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 | |||||||||
| 39361 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfa amb una superfície aproximada de 756 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Originàriament era de planta baixa més golfa i es féu una ampliació vertical. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, adossat hi ha un volum més alt de maçoneria de pedra vista, de planta baixa més dos pisos, l'últim pis amb galeries. Té baluard i diferents edificis complementaris (coberts i corts). Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. En destaca la llinda de la finestra del primer pis de la façana de migjorn. | 08012-133 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 ens apareix el nom de Bartomeu Oliveres lligat a un mas que portaria el seu nom. Aquest mas està vóra d'El Freixa i de Roqueta o sigui que, sens dubte, pertany a l'antic mas de Les Oliveres. Segurament de l'antic edifici del segle XV o XVI ja no en quedi res, degut a l'aixecament al segle XVII d'un nou edifici que, reformat en diverses ocasions, és el que avui dia encara es manté dempeus. | 41.8199100,1.9943700 | 416481 | 4630270 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39361-foto-08012-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39361-foto-08012-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 39590 | Molí d'El Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vinyers | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Està començant a cedir el sostre de part de l'edifici. | Molí de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 300 m2. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista a excepció d'una part en obra nova: totxana i arrebossat actual. La porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1750' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals, no s'observen altres ampliacions. Es conserva part d'una volta plana, i resten parts de l'estructura del molí. Hi ha uns corrals també en mal estat i sense coberta. Se situa en un entorn rural envoltat de camps de conreu i bosc. A l'interior hi ha un molí de pedra d'un diàmetre aproximat de 1,30 m. Es tracta d'una mola que cobreix la base del molí, ambdues de pedra, i que serviria per poder moldre blat i altres cereals. Sota de la base, hi ha una cambra on es podia recollir la farina, a través d'un canal que transportava el material fins a receptacles, a un pis inferior. | 08012-351 | Sta. Eugènia de Relat | El riu Relat donava energia a dos molins importants al llarg del camí entre Sant Feliu Sasserra i Avinyó: el molí del Vinyers i el molí del Rovira, possiblement les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són del mateix període, que coincideix amb el creixament del conreu de blat a la zona. Els molins abastien un territori força ampli. | 41.9035200,1.9934200 | 416511 | 4639554 | 1750 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39590-foto-08012-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39590-foto-08012-351-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
| 39392 | Ermita de la Torre del Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-torre-del-muntanyola | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XX | Ermita de nova construcció però que imita les antigues ermites romàniques, tal i com podem observar en el seu campanar. Té una planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra però lligats amb ciment. El sostre és de doble vessant i està tapat amb teula. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. Al costat de la porta s'hi ha col·locat una figura d'un sant, a l'estil igualment romànic. | 08012-164 | Horta d'Avinyó | 41.8272000,1.9947000 | 416518 | 4631079 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39392-foto-08012-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39392-foto-08012-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39392-foto-08012-164-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
| 67818 | Forn de calç d'Entreforcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dentreforcs | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX-XX | Hi ha crescut molta vegetació, podent malmetre l'estructura. Convindria neteja i consolidació del parament del forn. | <p>Forn de calç de planta circular, amb un diàmetre de 260 cm. Està excavat al terreny natural, de composició argilosa, tot aprofitant el vessant de la muntanya. Al costat de migdia trobem l'únic parament exterior del forn. És fet de pedra seca, d'uns 300 cm d'alt i avui, parcialment enderrocat. Aquí hi veiem l'entrada a la cambra de combustió o fogaina, que està plena de blocs de pedra que hi han caigut a l'interior obstaculitzant-ne l'accés. Pel que fa al parament interior, trobem a la part superior del pou uns carreus a tot el perímetre, mentre que per sota d'aquests veiem la típica crosta d'entre 5 i 15 cm de gruix resultant de l'argila cuita en els diferents processos de cocció de les pedres. Amb el temps, a l'interior del pou hi ha crescut vegetació i s'hi han acumulat sediments, fet per el que no és possible veure el relleixó. Cal indicar que la ubicació del forn just al costat de la riera de Talamanca no és casual, doncs aquests forns es solien construir propers a llocs on fos fàcil proveir-se de les matèries primeres requerides (pedra calcària en aquest cas) i on es disposés d'un punt d'aigua, un element molt necessari. La tipologia d'aquest forn doncs, respondria al sistema de forns de campanya, una construcció en pou que resulta d'anar apilant pedres de calç al voltant d'un petit pou fins a formar una cúpula, al mig de la qual es deixava un espai buit on es feia la combustió i per on sortia el fum i es transmetia l'escalfor necessària per a la calcinació d'aquestes pedres. Aquest tipus de construcció estava encaixat en un marge i tenia a la part inferior una petita cambra de combustió, la fogaina. Per damunt, i envoltant-la, es disposava una mena de banc pla que s'anomena relleixó, i que servia de base per muntar la volta de pedres de calç a calcinar. Aquest procés de calcinació podia durar entre 7 i 11 dies, mantenint en tot moment la flama. Els calcianires, els forners especialistes en el procés, sabien quan la calcinació arribava al final per detalls com per exemple, el color del fum. Llavors, es procedia a desmuntar la volta de les mateixes pedres de calç i es retiraven per fer-ne les tasques d'hidratació o de polvorització. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 08277-167 | Zona coneguda com a Entreforcs, 08279 Talamanca | <p>La calcinació es un procés conegut des d'època antiga que permet obtenir pols de calç a partir de pedres calcàries, en un procés en el qual aquestes pedres, escalfades fins a una temperatura de 800 a 1000 graus, perden anhídrid carbònic i es genera òxid de calci, component essencial de la calç viva. El procés es completa amb l'apagada de la calç viva, quan s'afegeix aigua i la hidratació provoca el trencament de les pedres calcinades, que es converteixen en pols de calç. Un cop assolit aquest material, ja era adequat per a la preparació de morter. Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció (obra constructiva) derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. Cal dir que el seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, fet per el que han anat adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals proveïren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 41.7217400,1.9963600 | 416519 | 4619369 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67818-foto-08277-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67818-foto-08277-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El forn es localitza dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc