Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39572 | Mines d'aigua de La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-la-ruca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XX | Es tracta d'un seguit de galeries per on es pot extreure aigua a partir d'aixetes que connecten, mitjançant uns dispositius força recents, aquestes amb uns dipòsits força grans els quals serviren després de la Guerra Civil espanyola per embotellar aigua, però l'empresa fracassà. | 08012-333 | Horta d'Avinyó | Als anys 1930 en Pere Grau, de Barcelona, va adquirir la propietat de La Ruca, la caseta d'en Ponsa i Vilatarsana. Fóu aquest qui decidí canalitzar l'aigua de tres fonts diferents en un sol dipòsit: el dipòsit rodó, construït durant la guerra civil. Després de la guerra el senyor Grau s'arruïnà i vengué totes les seves propietats al senyor Fàbregues, qui va idear una planta embotelladora d'aigua. L'aigua que sortia cap als dipòsits ara ho féia des de les tres fonts abans citades i les mines d'aigua. | 41.8083500,2.0343000 | 419783 | 4628949 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39572-foto-08012-333-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 39850 | Font de Cabrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrassa | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella. | 08012-622 | Horta d'Avinyó | 41.8083300,2.0343400 | 419786 | 4628946 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39850-foto-08012-622-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 39589 | Hostal de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grossa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-350 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides en gran quantitat. Aquest edifici rep el nom d'hostal ja que la seva situació estratègica vora del camí entre Artés i Moià feia a l'indret un lloc ideal per poder descansar i fer un mos, d'aquí li ve el nom, de l'antic hostal que hi havia. Recentment hi ha hagut reformes de l'edifici. | 41.8061300,2.0377800 | 420069 | 4628699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 61307 | La Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-traveria | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 | XVII | La masia conserva diversos elements arquitectònics originals en bon estat. | La Traveria es troba situada a l'inici de la vessant sud-est del cingle de la Traveria, dominant l'esplanada que forma un meandre de la riera Gavarresa i que queda delimitada per l'esmentat cingle i el de les Nou Hores, en terme d'Oristà. És una masia de grans dimensions composada per tres volums annexats de teulades a diferent nivell que formen una estructura d'L, tancant la lliça amb diverses estructures d'ús agropecuari i dues portes d'accés. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter. El volum central, de planta rectangular, està format per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, orientada al sud-oest. La façana està dominada per un portal adovellat. A nivell de primer pis es troba una finestra emmarcada amb pedra i llinda datada al 1666 amb una inscripció. A la part de les golfes hi ha una finestra amb ampit motllurat, llinda decorada amb arc conopial i brancals bisellats ornamentats en la seva part inferior amb un motiu escultural que es repeteix en altres finestres. A la façana sud-est d'aquest volum hi sobresurt un porxo a nivell de primer pis sustentat per un pilar i dues columnes de pedra motllurades. Hi ha quatre obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el balcó del primer pis que té llinda motllurada amb la data de 1746 i la finestra de les golfes amb ampit motllurat i llinda decorada amb arc conopial. La façana nord-est d'aquest volum presenta només primer pis i golfes degut al desnivell del terreny en el que s'emplaça l'edifici, s'hi obren cinc obertures disposades irregularment entre les que destaca la finestra central de les golfes que presenta llinda de pedra decorada amb arc conopial. A la façana nord-oest composada per primer pis i golfes s'hi annexa un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant que presenta quatre obertures, tres de les quals emmarcades amb pedra. Al sud-oest d'aquests dos volums s'hi annexa una torre de planta quadrada i teulada de quatre vessants amb un pis més que la resta de volums. El pis superior presenta quatre finestres en galeria a la façana sud-est i espitlleres a la resta, conferint-li un caràcter defensiu. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la llinda del primer pis decorada amb arc conopial i la del segon pis amb tres motius geometrico-florals. A la façana sud-oest de la torre hi destaca a nivell de segon pis la finestra emmarcada amb pedra bisellada, llinda amb arc conopial, ampit motllurat i motius esculturals a la part inferior dels brancals, molt erosionats. Al primer pis sobresurt un petit porxo en el que es troba una finestra emmarcada amb pedra, ampit motllurat i llinda datada al 1724 amb una inscripció. Davant la façana principal, un pou, diverses estructures i un mur de pedra tanquen la lliça amb un petit accés per la part nord-oest i una porta de grans dimensions a la part sud-est. Fora de la lliça es troben diverses construccions d'ús agropecuari, la majoria de les quals construïdes amb pedra. | 08212-4 | Extrem sud-est del terme municipal | La masia de la Traveria està documentada en els fogatges generals de 1497 i 1553, tot i que probablement el seu origen és anterior. En el primer hi apareix com a Travoria, dins la vegueria del Lluçanès. En el segon, el de 1553, hi apareix com Traveria del Mas, dins la vegueria del Lluçanès i la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. En un document de mitjans del segle XIX hi apareix la Traveria, ja formant part del terme parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Tot i els orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII. | 41.9080000,2.0397600 | 420360 | 4640007 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fins fa poc temps funcionava com a casa de turisme rural. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61382 | Entorn de la Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-traveria | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987</p> | Convindria mantenir els camí forestal que condueix a l'entorn de la Traveria en bon estat. | <p>La Traveria i el molí de la Traveria estan situats a l'extrem sud-est del terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a tocar de la riera Gavarresa, en el punt amb menys alçada de tot el terme municipal, a poc més de 400 metres sobre el nivell del mar. L'entorn de la Traveria consisteix en un pla format per un gran meandre de la riera Gavarresa, envoltat de diversos cingles. La riera Gavarresa arriba a la zona de la Traveria en direcció sud-oest i gira pràcticament 180 graus davant la masia fins adquirir una direcció est i tornar a girar per seguir una direcció sud-oest. Aquest meandre envolta un turó de 500 metres i diverses cingleres, dos de les quals destaquen per sobre de les altres. La primera cinglera destacada és l'anomenat cingle de la Traveria, ubicada al sud de la masia i que salva un desnivell superior als 50 metres. A l'altre costat de la riera, a l'est de la Traveria i ja en terme d'Oristà hi ha el cingle de les Nou Hores, que salva un desnivell que arriba pràcticament als 100 metres. Els dos grans cingles esmentats, d'aspecte terrós i amb diferents capes d'estrats visibles, tanquen un espai amb un encant particular amb la riera, la vegetació de ribera que l'envolta i alguns camps de conreu, que contrasten amb l'exterior d'aquest espai, a major altura, ocupat totalment per boscos de pi.</p> | 08212-79 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.9072900,2.0407600 | 420442 | 4639928 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61382-foto-08212-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61382-foto-08212-79-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A través de les normes subsidiàries establertes per l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra el 1987, aquest entorn, que ocupa una extensió de 29'90 queda protegit pel seu interès paisatgístic per a mantenir les vistes i l'entorn dels edificis d'interès historicoartístic. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 61328 | Molí de la Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-traveria | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | XVIII | Es troba enclotat a un metre del terra a causa de la superposició de terra provinent de les crescudes de la riera Gavarresa. Presenta zones parcialment arrebossades, la teulada derruïda i vegetació als murs i a l'interior de l'edifici. | El molí de la Traveria es troba enclotat al mig d'un camp prop d'un meandre que forma la riera de la Gavarresa envoltat pels cingles de la Traveria i el de les Nou Hores. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum central de planta rectangular composat per planta baixa, primer pis i golfes, i un cos adossat perpendicularment a l'extrem esquerre de la façana principal conferint a l'edifici una estructura en forma d'L. El volum principal està construït amb maçoneria de pedra i tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, avui en dia no conservada. La part superior corresponent a les golfes així com també el cos situat a la façana nord són fruit d'una ampliació posterior i presenten cantonades diferenciades integrades als murs. Les obertures que corresponen a l'ampliació estan emmarcades amb maó i fusta. La façana principal, orientada a l'est, està dominada per un portal amb brancals de pedra picada i llinda de pedra bisellada datada i amb inscripció. Sobre la porta destaca una finestra amb brancals i llinda bisellats i ampit motllurat, que correspon a l'estança principal del primer pis conservant en el seu interior els festejadors de pedra treballada. A la resta de la façana principal hi trobem diverses obertures que combinen maó, pedra i fusta en l'emmarcat. A la part esquerra de la façana principal hi ha adossat un volum construït amb maçoneria de pedra que presenta dues obertures, una porta a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de fusta , i una finestra al primer pis emmarcada amb maó. La resta de façanes presenten poques obertures: a la façana sud hi ha una finestra de petites dimensions i a la façana oest n'hi ha tres que combinen maó i fusta en el seu emmarcat. A les façanes oest i sud es troben restes d'estructures de pedra que podrien correspondre a elements funcionals del molí. També s'hi troba un pou circular de pedra reformat amb una estructura d'obra arrebossada. | 08212-25 | Extrem sud-est del terme municipal | El molí de la Traveria consta documentat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'any 1753 quan Fèlix Traveria va obtenir la concessió hidràulica pel molí de la Traveria. Torna a aparèixer documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. El mateix any apareix en una relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'edificació actual data de la primera meitat del segle XVIII tal com es recorda a la llinda de la porta principal. | 41.9074100,2.0417900 | 420528 | 4639940 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llinda a la porta principal amb la inscripció i data següent:17 + 3 XJoseph Travaria | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 59694 | Fons de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya-0 | BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç de Munt i rodalia. Ed. Centre Excursionista de Terrassa i Diputació de Barcelona. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort està format per sis col·leccions diferents: 1.- Col·lecció cartografia: es tracta de fulls delineats en paper polièster, amb i sense toponímia, de 50 x 70, a escala 1:5.000 i 1:10.000. consisteix en una sèrie d'11 mapes topogràfics realitzats entre els anys 1993 i 1994 a partir dels vols efectuats l'any 1986. Escala 1:5000. També hi ha una sèrie d'11 mapes topogràfics revisats i editats en segona edició l'any 2000, a escala 1:5000. Més una altra sèrie de 10 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) a partir d'un vol realitzat l'any 1967, a escala 1:5000. Una sèrie de 8 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1977, a escala 1:5000. Una sèrie de 6 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1980, a escala 1:5000. I, finalment, una sèrie de 3 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1967, a escala 1:10.000. 2.- Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona realitzada a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1986 a escala 1:22.000. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. També hi ha, 11 ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona l'any 1967. 3.- Fons Cuyàs: 1 Fotografia realitzada per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) del drac, al Pont de Vilomara l'any 1983 (RF.11160) 4.- Ortofotomapes realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia: primera edició del juliol de 1987. 5.- Un mapa planimètric i 1 topogràfic del Pont de Vilomara i Rocafort (1914) . Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. (registre RM.125322 i R 125323 respectivament). 6.- 5 ortofotos de l'àrea geogràfica del Pont de Vilomara realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Area geogràfica el Pont de Vilomara (registres RFSACE.2334; RFSACE.2335; RFSACE.2336; RFSACE.2337 I RFSACE.2338. | 08182-296 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.5170100,2.3585500 | 446477 | 4596351 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch | Fotos: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.