Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59694 | Fons de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya-0 | BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç de Munt i rodalia. Ed. Centre Excursionista de Terrassa i Diputació de Barcelona. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort està format per sis col·leccions diferents: 1.- Col·lecció cartografia: es tracta de fulls delineats en paper polièster, amb i sense toponímia, de 50 x 70, a escala 1:5.000 i 1:10.000. consisteix en una sèrie d'11 mapes topogràfics realitzats entre els anys 1993 i 1994 a partir dels vols efectuats l'any 1986. Escala 1:5000. També hi ha una sèrie d'11 mapes topogràfics revisats i editats en segona edició l'any 2000, a escala 1:5000. Més una altra sèrie de 10 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) a partir d'un vol realitzat l'any 1967, a escala 1:5000. Una sèrie de 8 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1977, a escala 1:5000. Una sèrie de 6 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1980, a escala 1:5000. I, finalment, una sèrie de 3 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1967, a escala 1:10.000. 2.- Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona realitzada a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1986 a escala 1:22.000. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. També hi ha, 11 ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona l'any 1967. 3.- Fons Cuyàs: 1 Fotografia realitzada per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) del drac, al Pont de Vilomara l'any 1983 (RF.11160) 4.- Ortofotomapes realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia: primera edició del juliol de 1987. 5.- Un mapa planimètric i 1 topogràfic del Pont de Vilomara i Rocafort (1914) . Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. (registre RM.125322 i R 125323 respectivament). 6.- 5 ortofotos de l'àrea geogràfica del Pont de Vilomara realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Area geogràfica el Pont de Vilomara (registres RFSACE.2334; RFSACE.2335; RFSACE.2336; RFSACE.2337 I RFSACE.2338. | 08182-296 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.5170100,2.3585500 | 446477 | 4596351 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch | Fotos: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61328 | Molí de la Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-traveria | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | XVIII | Es troba enclotat a un metre del terra a causa de la superposició de terra provinent de les crescudes de la riera Gavarresa. Presenta zones parcialment arrebossades, la teulada derruïda i vegetació als murs i a l'interior de l'edifici. | El molí de la Traveria es troba enclotat al mig d'un camp prop d'un meandre que forma la riera de la Gavarresa envoltat pels cingles de la Traveria i el de les Nou Hores. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum central de planta rectangular composat per planta baixa, primer pis i golfes, i un cos adossat perpendicularment a l'extrem esquerre de la façana principal conferint a l'edifici una estructura en forma d'L. El volum principal està construït amb maçoneria de pedra i tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, avui en dia no conservada. La part superior corresponent a les golfes així com també el cos situat a la façana nord són fruit d'una ampliació posterior i presenten cantonades diferenciades integrades als murs. Les obertures que corresponen a l'ampliació estan emmarcades amb maó i fusta. La façana principal, orientada a l'est, està dominada per un portal amb brancals de pedra picada i llinda de pedra bisellada datada i amb inscripció. Sobre la porta destaca una finestra amb brancals i llinda bisellats i ampit motllurat, que correspon a l'estança principal del primer pis conservant en el seu interior els festejadors de pedra treballada. A la resta de la façana principal hi trobem diverses obertures que combinen maó, pedra i fusta en l'emmarcat. A la part esquerra de la façana principal hi ha adossat un volum construït amb maçoneria de pedra que presenta dues obertures, una porta a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de fusta , i una finestra al primer pis emmarcada amb maó. La resta de façanes presenten poques obertures: a la façana sud hi ha una finestra de petites dimensions i a la façana oest n'hi ha tres que combinen maó i fusta en el seu emmarcat. A les façanes oest i sud es troben restes d'estructures de pedra que podrien correspondre a elements funcionals del molí. També s'hi troba un pou circular de pedra reformat amb una estructura d'obra arrebossada. | 08212-25 | Extrem sud-est del terme municipal | El molí de la Traveria consta documentat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'any 1753 quan Fèlix Traveria va obtenir la concessió hidràulica pel molí de la Traveria. Torna a aparèixer documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. El mateix any apareix en una relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'edificació actual data de la primera meitat del segle XVIII tal com es recorda a la llinda de la porta principal. | 41.9074100,2.0417900 | 420528 | 4639940 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llinda a la porta principal amb la inscripció i data següent:17 + 3 XJoseph Travaria | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61382 | Entorn de la Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-traveria | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987</p> | Convindria mantenir els camí forestal que condueix a l'entorn de la Traveria en bon estat. | <p>La Traveria i el molí de la Traveria estan situats a l'extrem sud-est del terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a tocar de la riera Gavarresa, en el punt amb menys alçada de tot el terme municipal, a poc més de 400 metres sobre el nivell del mar. L'entorn de la Traveria consisteix en un pla format per un gran meandre de la riera Gavarresa, envoltat de diversos cingles. La riera Gavarresa arriba a la zona de la Traveria en direcció sud-oest i gira pràcticament 180 graus davant la masia fins adquirir una direcció est i tornar a girar per seguir una direcció sud-oest. Aquest meandre envolta un turó de 500 metres i diverses cingleres, dos de les quals destaquen per sobre de les altres. La primera cinglera destacada és l'anomenat cingle de la Traveria, ubicada al sud de la masia i que salva un desnivell superior als 50 metres. A l'altre costat de la riera, a l'est de la Traveria i ja en terme d'Oristà hi ha el cingle de les Nou Hores, que salva un desnivell que arriba pràcticament als 100 metres. Els dos grans cingles esmentats, d'aspecte terrós i amb diferents capes d'estrats visibles, tanquen un espai amb un encant particular amb la riera, la vegetació de ribera que l'envolta i alguns camps de conreu, que contrasten amb l'exterior d'aquest espai, a major altura, ocupat totalment per boscos de pi.</p> | 08212-79 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.9072900,2.0407600 | 420442 | 4639928 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61382-foto-08212-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61382-foto-08212-79-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A través de les normes subsidiàries establertes per l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra el 1987, aquest entorn, que ocupa una extensió de 29'90 queda protegit pel seu interès paisatgístic per a mantenir les vistes i l'entorn dels edificis d'interès historicoartístic. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 61307 | La Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-traveria | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 | XVII | La masia conserva diversos elements arquitectònics originals en bon estat. | La Traveria es troba situada a l'inici de la vessant sud-est del cingle de la Traveria, dominant l'esplanada que forma un meandre de la riera Gavarresa i que queda delimitada per l'esmentat cingle i el de les Nou Hores, en terme d'Oristà. És una masia de grans dimensions composada per tres volums annexats de teulades a diferent nivell que formen una estructura d'L, tancant la lliça amb diverses estructures d'ús agropecuari i dues portes d'accés. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter. El volum central, de planta rectangular, està format per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, orientada al sud-oest. La façana està dominada per un portal adovellat. A nivell de primer pis es troba una finestra emmarcada amb pedra i llinda datada al 1666 amb una inscripció. A la part de les golfes hi ha una finestra amb ampit motllurat, llinda decorada amb arc conopial i brancals bisellats ornamentats en la seva part inferior amb un motiu escultural que es repeteix en altres finestres. A la façana sud-est d'aquest volum hi sobresurt un porxo a nivell de primer pis sustentat per un pilar i dues columnes de pedra motllurades. Hi ha quatre obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el balcó del primer pis que té llinda motllurada amb la data de 1746 i la finestra de les golfes amb ampit motllurat i llinda decorada amb arc conopial. La façana nord-est d'aquest volum presenta només primer pis i golfes degut al desnivell del terreny en el que s'emplaça l'edifici, s'hi obren cinc obertures disposades irregularment entre les que destaca la finestra central de les golfes que presenta llinda de pedra decorada amb arc conopial. A la façana nord-oest composada per primer pis i golfes s'hi annexa un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant que presenta quatre obertures, tres de les quals emmarcades amb pedra. Al sud-oest d'aquests dos volums s'hi annexa una torre de planta quadrada i teulada de quatre vessants amb un pis més que la resta de volums. El pis superior presenta quatre finestres en galeria a la façana sud-est i espitlleres a la resta, conferint-li un caràcter defensiu. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la llinda del primer pis decorada amb arc conopial i la del segon pis amb tres motius geometrico-florals. A la façana sud-oest de la torre hi destaca a nivell de segon pis la finestra emmarcada amb pedra bisellada, llinda amb arc conopial, ampit motllurat i motius esculturals a la part inferior dels brancals, molt erosionats. Al primer pis sobresurt un petit porxo en el que es troba una finestra emmarcada amb pedra, ampit motllurat i llinda datada al 1724 amb una inscripció. Davant la façana principal, un pou, diverses estructures i un mur de pedra tanquen la lliça amb un petit accés per la part nord-oest i una porta de grans dimensions a la part sud-est. Fora de la lliça es troben diverses construccions d'ús agropecuari, la majoria de les quals construïdes amb pedra. | 08212-4 | Extrem sud-est del terme municipal | La masia de la Traveria està documentada en els fogatges generals de 1497 i 1553, tot i que probablement el seu origen és anterior. En el primer hi apareix com a Travoria, dins la vegueria del Lluçanès. En el segon, el de 1553, hi apareix com Traveria del Mas, dins la vegueria del Lluçanès i la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. En un document de mitjans del segle XIX hi apareix la Traveria, ja formant part del terme parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Tot i els orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII. | 41.9080000,2.0397600 | 420360 | 4640007 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fins fa poc temps funcionava com a casa de turisme rural. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 39589 | Hostal de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grossa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-350 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides en gran quantitat. Aquest edifici rep el nom d'hostal ja que la seva situació estratègica vora del camí entre Artés i Moià feia a l'indret un lloc ideal per poder descansar i fer un mos, d'aquí li ve el nom, de l'antic hostal que hi havia. Recentment hi ha hagut reformes de l'edifici. | 41.8061300,2.0377800 | 420069 | 4628699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 39850 | Font de Cabrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrassa | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella. | 08012-622 | Horta d'Avinyó | 41.8083300,2.0343400 | 419786 | 4628946 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39850-foto-08012-622-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 39572 | Mines d'aigua de La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-la-ruca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XX | Es tracta d'un seguit de galeries per on es pot extreure aigua a partir d'aixetes que connecten, mitjançant uns dispositius força recents, aquestes amb uns dipòsits força grans els quals serviren després de la Guerra Civil espanyola per embotellar aigua, però l'empresa fracassà. | 08012-333 | Horta d'Avinyó | Als anys 1930 en Pere Grau, de Barcelona, va adquirir la propietat de La Ruca, la caseta d'en Ponsa i Vilatarsana. Fóu aquest qui decidí canalitzar l'aigua de tres fonts diferents en un sol dipòsit: el dipòsit rodó, construït durant la guerra civil. Després de la guerra el senyor Grau s'arruïnà i vengué totes les seves propietats al senyor Fàbregues, qui va idear una planta embotelladora d'aigua. L'aigua que sortia cap als dipòsits ara ho féia des de les tres fonts abans citades i les mines d'aigua. | 41.8083500,2.0343000 | 419783 | 4628949 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39572-foto-08012-333-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 61323 | Casanova de l'Oblaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-loblaguer | Arxiu de Secretaria del Bisbat de Vic, Arreglo parroquial 1855. Arxiprestat d'Olost Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 | XVIII-XIX | Presenta esquerdes a les façanes, obertures tapiades i/o reformades, mal estat de la teulada i les canaleres així com també murs refets amb materials diferents, especialment a la façana nord. | La Casanova de l'Oblaguer està situada als peus d'un petit turó a llevant del riu d'Ases, proper a les masies de la Comulleda i el Purgatori. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb un cos annexat a la dreta d'inferior nivell de teulada i diverses estructures al voltant de la façana principal, d'ús agropecuari, que tanquen formant una lliça. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra presentant reformes amb maó en alguns sectors. La façana principal, orientada a l'oest, queda tancada al seu davant per diversos estables construïts amb pedra i teulada de doble vessant. Presenta una composició pràcticament simètrica en el volum principal, amb dues obertures per pis. A la planta baixa hi destaca una porta amb brancals de pedra i llinda de fusta. El primer pis hi ha dues finestres amb brancals de pedra, ampit motllurat i llinda de fusta, i a les golfes s'hi troben dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord presenta els murs molt reformats i diverses obertures tapiades. S'hi obren dues finestres, una a nivell de planta baixa i l'altra a nivell de primer pis, ambdues emmarcades amb maó. La façana est presenta diverses obertures disposades irregularment, la majoria d'elles amb brancals de maó, entre les que s'hi troben algunes obertures tapiades. A nivell de planta baixa s'hi obre una petita finestra apaïsada i a nivell de primer pis n'hi ha tres, entre les que destaca la de l'extrem dret amb brancals de pedra , ampit motllurat i llinda de fusta. A les golfes s'hi troben dues finestres emmarcades amb maó. La façana sud queda dominada per un cos annex a nivell de planta baixa construït amb pedra i teulada a una vessant, i pel cos adossat a diferent nivell de teulada el qual presenta una finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha una pallissa construïda amb obra que tanca un extrem de la lliça, ubicada davant de la façana principal. A l'entorn de l'edifici s'hi ubiquen diverses basses que s'utilitzen per l'abeuratge del bestiar. | 08212-20 | Sector sud del terme municipal | Es troba una referència de la Casanova de l'Oblaguer a mitjans del segle XIX, quan apareix en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, l'any 1854. El mateix any, en una llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854 apareix la Casanova de l'Oblaguer i deu anys més tard, trobem una referència a la masia en la descripció del terme parroquial de Sant Feliu Sasserra que passa pel 'coll de Casanova de l'Oblaguer'. Tot i així es pot situar l'origen de la masia entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.9151900,2.0326700 | 419781 | 4640812 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61323-foto-08212-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61323-foto-08212-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61323-foto-08212-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61314 | El Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-purgatori-0 | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XIX | L'edifici es va cremar i va ser refet. Tota la part superior de l'edifici està reformada i ampliada amb totxana. | El Purgatori està situada en un punt elevat sobre la vall del riu d'Ases, al nord de la Cogullada i a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions composada per planta baixa, primer pis i golfes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular fins al primer pis i de totxana al nivell de golfes. La teulada és a doble vessant amb aigües a la façana principal, encara que originalment l'orientació de la teulada era perpendicular a l'actual tal com ho demostra un tros de ràfec conservat a la façana oest. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició asimètrica amb dues portes emmarcades amb maó i fusta. Sobre aquestes dues obertures s'hi obre un balcó i una finestra, també emmarcades amb maó i fusta i a les golfes trobem tres obertures, totes de nova construcció. La façana est només presenta una petita obertura, a nivell de primer pis. La façana nord presenta cinc obertures disposades irregularment i de diferent tamany que combinen la pedra i el maó en l'emmarcat, en destaca una de petites dimensions al primer pis, de forma apaïsada i emmarcada amb llinda de pedra. S'adossen perpendicularment a banda i banda d'aquesta façana dues estructures d'us agropecuari, una construïda amb pedra i l'altre amb pedra i totxana. Aquesta última estructura s'estén davant la façana oest fins a nivell de primer pis deixant només dues obertures en aquesta façana, una a nivell de primer pis i l'altre a nivell de golfes. A uns metres al nord de l'edifici s'hi troba una bassa, utilitzada per a l'abeuratge de bestiar. | 08212-11 | Sector sud del terme municipal | La masia del Purgatori es troba documentada a mitjans del segle XIX, en una llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, que es troba a l'arxiu municipal, en la que apareix el masover del Purgatori. Tot i així, és probable que les seus orígens es remuntin al segle XVIII. | 41.9103100,2.0320000 | 419720 | 4640271 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61314-foto-08212-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61314-foto-08212-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61314-foto-08212-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'era del Purgatori es troba a uns metres de la casa en direcció sud. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 39867 | Bosc de Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilagonella | <p>- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (04-05-2000), núm. 3132, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.</p> | <p>Zona de bosc a l'est de Vilagonella que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) a la zona del Moianès, concretament a la de Moianès Bussanya. Agafa concretament 9,11 hectàrees del terme municipal d'Avinyó. Les espècies més abundants són els pins tot i que en ressalten algunes alzines i roures, en menor proporció.</p> | 08012-639 | Horta d'Avinyó | 41.8109200,2.0326600 | 419650 | 4629235 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39867-foto-08012-639-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 61317 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt-0 | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | Presenta arrebossat parcialment degradat. Recentment s'han fet reformes a l'interior. | Pujalt està situada en una carena que fa de límit municipal pel sector est entre les valls del riu d'Ases i la de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular amb una ampliació lateral i una en alçada, composat per planta baixa, primer pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita i plana amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal orientada a l'oest queda tancada dins la lliça i presenta una composició pràcticament simètrica de deu obertures. A la planta baixa destaca la porta principal emmarcada amb pedra bisellada flanquejada per una porta a l'esquerra i dues finestres a la banda dreta, una d'elles emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada flanquejat per dues finestres emmarcades amb maó. A les golfes i seguint l'alineació del primer pis s'obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb maó. La façana sud presenta únicament tres obertures disposades irregularment, dues a la planta baixa i una al primer pis, totes elles emmarcades amb maó. La façana est presenta una cisterna al centre de la planta baixa i dues obertures a la seva dreta emmarcades amb maó. A nivell de primer pis hi destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat força erosionats, i una finestra a la dreta emmarcada amb maó. A les golfes sols hi ha una finestra al centre emmarcada amb maó. La façana nord queda dominada per una pallissa adossada amb nivell de teulada inferior a doble vessant, construïda amb pedra i maó. Presenta diverses obertures emmarcades amb maó i unes escales de pedra que condueixen al primer pis. Davant al façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó que tanquen la lliça juntament amb un únic accés construït amb pilars de maó i coronat per una barbacana. | 08212-14 | Extrem est del terme municipal | La masia de Pujalt té uns provats orígens medievals (MASRAMON; 1990). Es troba una referència documental de la masia de Pujalt en el llibre de Consueta de 1618. Tot i així, l'edificació actual no és anterior al segle XVIII. | 41.9257500,2.0306700 | 419629 | 4641987 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61317-foto-08212-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61317-foto-08212-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61317-foto-08212-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 39542 | El Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cellers | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Masia que consta de planta baixa i un pis amb una superfície aproximada de 200 m2. La coberta era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista en general, però també hi ha alguns murs de tàpia. La porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. No s'observen ampliacions ni modificacions recents. A l'exterior en front de la façana principal hi ha una tina de pedra deteriorada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-303 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8130300,2.0315600 | 419561 | 4629471 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 61358 | Barraca de vinya del pla de Gurrians I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-de-gurrians-i | Presenta vegetació a la coberta | La barraca de vinya a la zona de Gurrians es troba situada a l'extrem nord-est del terme municipal. Està ubicada a l'extrem nord d'un camp des del qual es divisa la masia de Comes Vertides i el mas Bassi, prop de la masia de Gurrians que li dóna nom. És de petites dimensions, construïda amb pedra seca amb pedres irregulars, algunes d'elles treballades, falsa cúpula i amb un ràfec de lloses, força ben conservat, que ressegueix tot el seu volt. Està constituïda per una obertura d'accés de baixa alçada orientada a l'est la qual té una gran llosa coronant-la a mode de llinda. Tres petites finestres orientades al sud, nord i oest constitueixen els punts de llum i ventilació de l'interior. | 08212-55 | Sector nord-est del terme municipal | Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola. | 41.9566900,2.0282300 | 419465 | 4645424 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61358-foto-08212-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61358-foto-08212-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61358-foto-08212-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 39543 | Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilagonella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | En el moment de fer la fitxa s'estava restaurant l'interior de l'immoble. | Masia datada el segle XVIII de planta baixa més un pis amb una superfície aproximada de 320 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. La coberta és l'original i en general no presenta reformes importants en l'estructura principal. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada al primer pis i amb rajoles ceràmiques a la resta. S'hi observen algunes intervencions d'obertures en la façana lateral en obra nova, i a l'interior hi ha una tina oberta. Té volums adossats utilitzats com a coberts i una pallissa. Se situa en un entorn rural. | 08012-304 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8130800,2.0286700 | 419321 | 4629479 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 61315 | Comulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comulleda | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XIX | Presenta teulada no reformada i degradat de l'arrebossat amb vegetació a alguns murs i a l'entorn de la masia, així com també alguns panys de paret que presenten escrostonament. S'hi feren reformes a l'any 1971 amb maó. | La Comulleda està situada sobre un cingle a pocs metres a l'est del riu d'Ases, entre la baga de la Cirera i els Quintans de la Casanova. Es tracta d'una masia de petites dimensions composada per dos volums adossats de plantes rectangulars amb teulades de doble vessant. Estan formats per planta baixa i primer pis amb murs de maçoneria de pedra presentant reformes de maó, arrebossat parcialment degradat i cantonades diferenciades en un dels volums. El volum més antic, situat a l'esquerra, presenta tres obertures a la façana principal que està orientada al sud: una porta i una finestra a la planta baixa i una porta amb brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. De la part dreta del volum antic i de la façana principal del volum adossat en sobresurt una estructura construïda amb pedra i maó amb teulada de doble vessant a nivell inferior, on s'hi ubica la pallissa, les corts i el corral, i que s'estructura a partir de diverses arcades d'arc de mig punt a nivell de la planta baixa. La façana oest presenta tres obertures, una al centre de la planta baixa i dues al primer pis, la de la dreta antigament emmarcada amb pedra i actualment reformada. La façana nord presenta sols el nivell de primer pis a causa del desnivell en el que s'emplaça la masia. Mostra una cobert annexat al volum antic, d'un sol vessant i tres obertures al volum adossat, una finestra a nivell superior de la planta baixa i dues obertures al primer pis, una de les quals és una porta a la qual s'hi accedeix a partir de quatre graons de maó. La façana est presenta dues obertures simètriques a nivell de primer pis i un accés al cobert que sobresurt de la façana principal. | 08212-12 | Sector sud del terme municipal | La masia de Comulleda es troba documentada a mitjans del segle XIX, en una llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, que es troba a l'arxiu municipal. També apareix a mitjans del segle XIX, en una descripció del límit del terme parroquial de Sant Feliu Sasserra i en una relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, a la que pertanyia. Tot i així, és probable que els seus orígens es remuntin al segle XVIII. | 41.9159200,2.0259500 | 419225 | 4640900 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61315-foto-08212-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61315-foto-08212-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61315-foto-08212-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 39696 | Pantà de Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vilagonella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Pantà situat al sud-oest del mas de Vilagonella. Està ubicat en un paratge envoltat de bosc. En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l'any 1980 per Jaume Gibert. Té gran quantitat d'aigua. | 08012-457 | Horta d'Avinyó | 41.8098700,2.0266800 | 419152 | 4629124 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 61389 | Font de les Comes Vertides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-comes-vertides | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005</p> | XVIII | La vegetació cobreix bona part de l'estructura de pedra, tot i que aquesta es manté en bon estat, exceptuant algunes reformes a la paret que tanca la volta al fons. | <p>La font de les Comes Vertides, també coneguda com a font de les Comes, està situada al marge dret del torrent de les Comes Vertides, entre la casa que dóna nom a la font i al torrent, al sud, i can Passavia, al nord. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt en direcció nord de la masia de Comes Vertides. Un cop s'arriba al torrent, la font queda uns metres a la dreta. La font està formada per una volta de canó construïda amb maçoneria de pedra, adovellada en l'entrada. Dins la volta hi ha un safareig amb batent de pedra que ocupa tota la meitat esquerra i que té a sobre el brollador que normalment està obturat amb un tap de suro. A l'esquerra del safareig, sobre la paret lateral de la volta, hi ha una obertura que forma un petit espai, la utilitat del qual desconeixem.</p> | 08212-86 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim', en aquesta font hi ha una inscripció del segle XVIII i era una de les fonts a la que acollien els veïns del poble en el dinar de la festa Major.</p> | 41.9595600,2.0243300 | 419146 | 4645746 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61389-foto-08212-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61389-foto-08212-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61389-foto-08212-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font de les Comes Vertides presentava uns índexs de nitrats de 50'3 mg/l, 139'2 mg/l i 71'4 mg/l respectivament, superant el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||
| 61321 | Comes Vertides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-vertides | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVII-XVIII | L'edifici presenta la façana principal, orientada al sud, i la façana est totalment reformades amb totxana i ciment, d'una reforma realitzada durant els anys seixanta | Les Comes Vertides està situada al vessant est de la carena en la que es troba emplaçat el poble de Sant Feliu Sasserra i la carretera que travessa el terme. Es troba al peu del Bosc de Comes Vertides, en un punt des d'on es divisa la vall del riu Bassí i la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de grans dimensions composada per un volum central de planta rectangular, una masoveria, i diverses construccions annexes d'us agropecuari que tanquen la lliça. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. El murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb reformes de totxana a les façanes sud i est. Presenta cantonades diferenciades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació de la masia. La façana principal, orientada al sud, presenta grans reformes i només conserva una part original a l'extrem esquerra on es mantenen tres finestres emmarcades amb pedra, dues amb brancals i llinda bisellats i una de les quals amb ampit motllurat. La resta de la façana està totalment reformada i només resulten destacables els brancals de pedra de la porta principal i un carreu a la cantonada de l'extrem dret on hi ha la següents inscripcions: 1704, i 1688 Anton Comas. La façana oest presenta set obertures, sis de les quals emmarcades amb pedra, una a la planta baixa, tres al primer pis destacant la de l'extrem dret emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i tres a les golfes. A l'esquerra de la façana hi sobresurt a nivell de planta baixa una estructura construïda amb pedra i teulada a una vessant que correspon al galliner. La façana nord presenta nou obertures disposades irregularment. A nivell de planta baixa hi ha una porta de nova construcció i tres finestres a mode d'espitllera emmarcades amb pedra. A nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb data de 17+99. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra, una de les quals amb decoració geomètrica a la llinda. La façana est està dominada per una eixida que ha estat reformada i presenta dos contraforts a la planta baixa. A la part dreta i a nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb pedra i ampit motllurat. A uns metres d'aquesta façana s'hi ubiquen el femer i la masoveria, ambdós construïts amb pedra. Al costat de la masoveria hi roman una porta emmarcada amb pedra d'arc rebaixat adovellat i data de 1629 a la clau, que dóna accés a la lliça delimitada per diverses estructures annexes d'us agropecuari, amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, que formen les quadres, les corts i els corrals. | 08212-18 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Comes Vertides, també esmentada com Comes Bartides, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana amb documents de 1300 conservats pel propietari. Va passar a pertànyer al monestir de Santa Maria de l'Estany i tenia terres repartides entre diversos senyors alodials com el Paborde de Palau, l'abat de la Portella i la família Tord, que senyorejaven el castell de la Cirera. En un capbreu del monestir de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra del mas Comes, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. A tall d'hipòtesi, sembla probable que l'Arnau de Comes, que apareix com a parroquià de Sant Feliu en una visita pastoral de 1331 fos de Comes Vertides, encara que també podria ser de Comes Òlibes. En un document de 1537, Guillem de Pinosa, prior de l'Estany fa carta precària a Joan Flaquer com a propietari útil del mas Comes Vertides i altres masos. Uns anys més tard, al 1553, es troba reflectida al fogatge general com a Pere Blanguer, mas Comes Bartides. | 41.9587400,2.0242200 | 419136 | 4645656 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61321-foto-08212-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61321-foto-08212-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61321-foto-08212-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61390 | Font dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-traginers | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003</p> | L'entorn de la font està en bones condicions, l'únic aspecte negatiu és la presència de diversos elements metàl·lics al costat de la font. | <p>La font dels Traginers està situada al nord-est del nucli urbà i al nord-oest de la masia de Gurrians, en un racó enclotat sota uns camps on es troba la balma en la qual hi ha la font. Sobre la font i a tocar dels camps hi transcorre el camí ral de França. L'accés a la font és fa a través d'un camí veïnal que passa pel Raval de Sant Feliu, en terme d'Oristà, i condueix a la masia de Gurrians, des d'on s'ha de baixar al torrent en el que es troba la font. La font, situada al fons d'una humida balma, està formada per un brollador i una aixeta que sobresurten del fons, cobert de vegetació. A l'esquerra hi ha el dipòsit, tancat amb una porta metàl·lica. Tant l'aigua de la font, com la que es filtra per les parets i la que s'escola per sobre de la balma cap al torrent, formen un espai molt humit, mig embassat, davant la balma. A la dreta de la font hi passa el torrent que després de superar la balma segueix envoltat de pollancres delimitant uns plans davant la balma . El cantó oposat al torrent presenta diverses grans roques de suaus contorns, en una de les quals es troba una anella per a subjectar bestiar.</p> | 08212-87 | Sector est del terme municipal | <p>Situada prop de l'antic camí ral de França, la font era un punt de parada pels traginers i conductors de carros i tartanes que solien aturar-s'hi per tal de descansar i d'abeurar el bestiar. Així en dóna testimoni l'anella per a subjectar bestiar que es conserva sobre una roca propera a la font.</p> | 41.9514100,2.0241800 | 419123 | 4644842 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61390-foto-08212-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61390-foto-08212-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font dels Traginers presentava uns índexs de nitrats de 119'5 mg/l, 179'6 mg/l i 176'4 mg/l respectivament. Superant àmpliament el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 61364 | Camí ral de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-franca | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages,2003 | La toponímia ha deixat indicis per on transcorria el camí. Caldria, però, senyalitzar-lo degudament perquè no es perdi. | El camí de França, conegut també amb el nom de camí de Ripoll a Manresa o camí de Puigcerdà, provenia de Manresa i es dirigia a Ripoll. Passa pel terme municipal de Sant Feliu Sasserra resseguint una part del mateix traçat que el camí Ramader. El camí de França entra al terme municipal de Sant Feliu Sasserra pel sector sud-oest i enllaça amb el camí Ramader en el ramal de ponent de la serra de Coll Lligó, passa per la masia de Coll de Bassa i es dirigeix, en direcció nord, fins a la carretera B-431 on segueix passant per la masia del Pilar. És, precisament, la zona de l'enclavament de la masia del Pilar, un tram força concorregut, fet que ho demostra la gran quantitat de camins que hi confluïen. En aquest tram hi enllaçaven el camí Ramader, que junt amb el camí de Santa Maria d'Oló a Sant Feliu Sasserra portaven resseguint els mateixos passos una bona estona, amb els camins que procedien de Santpedor i Sallent, i l'antic camí ral de Balsareny, Navàs i Sallent, conegut com la carretera de Solsona. (AADD;2003) El camí de França continuava fins arribar el Pla Moixons, gran emplaçament de parada i descans per part dels traginers que aprofitaven per anar al poble a comprar. A partir d'aquí el camí vorejava la casa de Pla Moixons i es dirigia a l'entrada del nucli urbà, punt on el camí es trifurcava. Un ramal vorejava el nucli urbà per la part de ponent; un altre ramal entrava pel carrer Arquebisbe Badia, passava per la plaça de l'església fins a travessar tot el nucli urbà, i el darrer ramal vorejava per la banda de llevant fins arribar al carrer Balmes, passava per l'era d'en Vall i es dirigia cap a la font del Barber. El camí continuava resseguint les vores dels camps fins a l'extrem del serrat de Gurrians, des del qual, girant en direcció nord-oest, es dirigia cap a la font dels Traginers. Aquesta font, tal com indica el seu topònim, era una zona de parada i beuratge dels mercaders i traginers que transcorrien pel camí de França. El camí continua pel pla de Gurrians, passant per el Rossinyol en direcció a la masia de les Comes Vertides i s'arriba a la zona de la font de les Comes Vertides, des de la qual seguint en direcció nord s'endinsa en el terme municipal de Oristà. | 08212-61 | Creua el terme de sud-oest a nord-est | El camí de França era un camí de gran recorregut que enllaçava la zona de muntanya amb el pla del Bages, travessant el Lluçanès. Per ell hi transcorrien traginers, mercaders i conductors de carros i tartanes que solien passar prop de les poblacions per tal satisfer els menesters que comporta la vida transhumant. Així mateix, al llarg dels camins naixeren diversos hostals que donaven resposta a aquestes necessitats. En el cas del tram del camí de França que discorre per terme municipal de Sant Feliu Sasserra, s'hi trobaven dos hostals, avui en dia inexistents. Un hostal estava situat als peus de la vessant de cal Prim i cal Batzó. L'altre hostal era el Rossinyol, del qual se'n conserva la toponímia de la zona on es trobava ubicat, així com un monticle d'enderrocs que han quedat enmig d'un camp. | 41.9403500,2.0243200 | 419121 | 4643614 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61364-foto-08212-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61364-foto-08212-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 61378 | Riu d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dases | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005</p> | Al llarg del curs del riu d'Ases no hi ha ni indústria ni grans explotacions agropecuàries. Tot i així, el fet que el naixement sigui proper al nucli urbà provoquen que la qualitat de l'aigua no pugui ser òptima. Un dels punts a on es pot valorar el grau de contaminació de l'aigua és a la font Forriola, a on neix el riu d'Ases. Els resultats de les anàlisis de l'aigua d'aquesta font dóna un valor de nitrats que oscil·la entre els 130 i els 160 mg/l, molt per sobre del màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | <p>El riu d'Ases neix prop de la font Forriola, al sud del nucli de Sant Feliu Sasserra i travessa, en direcció sud, tot el quadrant sud-est del terme municipal, superant un desnivell d'uns 140 metres, des del punt a on neix a 557 metres sobre el nivell del mar, fins al punt a on abandona el terme municipal, a uns 420 metres. Es pot ubicar el punt a on neix el riu d'Ases a la font Forriola, tot i que és la unió de diversos recs al voltant d'aquesta font la que dóna lloc a un primer torrent que podem considerar com riu d'Ases. D'aquest punt, situat al sud del carrer de la Montgia i a l'est del Pilar, avança en direcció sud fins vorejar el turó sobre el que està assentat la Cirera, punt a on rep les aigües del torrent de la vinya de la Serra, que a la seva vegada recull les aigües del torrent de la baga de la Serra. De l'altura de la Cirera segueix avançant en direcció sud vorejant pel marge oest la baga de la Cirera, per la que discorren diversos recs, rebent les aigües pel marge est del rec del Pujalt i del rec de la Comulleda. Just després de rebre les aigües d'aquest rec es troba la casa que li dóna nom: la Comulleda, situada sobre un cingle al marge est del riu. Des de la Comulleda fins a sortir del terme municipal, el riu d'Ases rep les aigües dels recs que provenen de les masies properes: Casanova de l'Oblaguer, el Purgatori i Torroella. El riu queda enclotat entre serres, formant diverses cingleres, en tot el tram que va de la Cirera fins a sortir del terme municipal, ja que salva un fort desnivell. En la major part d'aquest tram el riu queda envoltat de boscos de pi, formant en alguns punts petits canyissars. A la capçalera del riu, aquest queda envoltat per hortes, canyissars i algun camp de conreu.</p> | 08212-75 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9186700,2.0243500 | 419096 | 4641206 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61378-foto-08212-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61378-foto-08212-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | De tots els afluents de la riera Gavarresa, només dos tenen el qualificatiu de riu: el riu d'Ases i el riu Bassí. Es desconeix el motiu d'aquesta distinció ja que, basant-nos en criteris de cabal d'aigua, el riu d'Ases no podria ser considerat més que una riera. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 61397 | Barraca de vinya del pla de Gurrians II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-de-gurrians-ii | Presenta vegetació a la coberta i una zona enrunada | <p>La barraca de vinya es troba situada al bell mig d'un camp en la zona anomenada el clot del Tori per sota la casa de cal Nons i uns metres per sobre de la font dels Traginers. És una barraca de petites dimensions construïda amb pedra seca amb pedres irregulars, algunes de majors dimensions i treballades emmarcant la porta d'accés orientada al sud. Està coronada per coberta de falsa cúpula resseguida parcialment per un ràfec de lloses, conservant-se bàsicament a la zona de migjorn. La coberta presenta una part enrunada que també afecta el mur de la zona de ponent. Tres finestres de petites dimensions s'obren al voltant del mur.</p> | 08212-94 | Sector est del terme municipal | <p>Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9527600,2.0233100 | 419053 | 4644992 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61397-foto-08212-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61397-foto-08212-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61397-foto-08212-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61335 | Carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-balmes | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVII-XIX | Presenta una variació de cases reformades i elements estructurals i arquitectònics originals, alguns dels quals força erosionats. | El carrer Balmes és un dels més antics del poble, és estret i molt típic de Sant Feliu Sasserra. El carrer s'inicia al camí de la Torre i desemboca a la part sud de la plaça Major. Discorre al llarg d'uns 100 metres aproximadament i té una orientació d'est a oest. Compta amb diverses cases a banda i banda del carrer que combinen planta baixa amb un i dos pisos i teulades tant a una com a dues vessants i aigües a les façanes principals. Estan construïdes amb maçoneria de pedra i amb carreus més o menys regulars diferenciant les cantonades. Tot i que algunes de les cases han estat reformades, rehabilitades o reconstruïdes, moltes conserven elements originals a les seves façanes. Cal destacar les següents cases: - Ca la Paula: fa cantonada amb la plaça Major i hi destaca una finestra geminada d'arc lobulat a nivell de primer pis emmarcada amb pedra, els lòbuls de la qual han estat tapiats amb maó. A la línia d'imposta conserva la decoració de 6 motius geomètrics. - Ca la Tieta: casa reformada que té una data picada de nou (1641) a la llinda de la porta, i situa els seus orígens al segle XVII. També conserva una finestra motllurada emmarcada amb pedra al primer pis. - Cal Ros: conserva l'eixida amb una porta emmarcada amb pedra i coronament motllurat en forma d'entaulament. - Cal Fornells: fa cantonada amb la plaça Torres i Bages. Conserva dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada. Destaca una finestra geminada d'arc lobulat a nivell de primer pis. Els lòbuls d'aquesta es troben tapiats amb ciment. Conserva la imposta decorada amb quatre motius geomètrics. A la banda de la plaça destaca una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra i on s'hi troba la data de 1802 a la clau d'arc; una finestra a nivell de primer pis amb ampit motllurat, brancals bisellats i llinda amb doble motiu triangular i decoracions de cavitats ovals a l'interior d'un arc. També s'intueix una finestra, actualment tapiada, d'arc conopial. - Cal Feliu: casa reformada que conserva algunes finestres originals emmarcades amb pedra treballada. Destaquen dues finestres a la part posterior, una d'arc conopial emmarcada amb pedra, i l'altra de menors dimensions d'arc deprimit convex també emmarcada amb pedra. - Cal Serra Goday: veure fitxa particular - Cal Sant Pare: fa cantonada amb el carrer mossèn Cinto Verdaguer. Destaca la porta situada a la cantonada, amb brancals i llinda de pedra treballada que conté una inscripció, actualment il·legible per l'erosió de la pedra. A la banda del carrer Balmes es conserven tres finestres a nivell de primer pis amb ampits motllurats força desgastats, brancals i llinda de pedra treballada. - Nº 8: presenta una porta d'arc rebaixat i diverses obertures al primer i segon pis, totes elles emmarcades amb pedra. | 08212-32 | Sector sud-est del nucli urbà | El disseny urbanístic del poble de Sant Feliu Sasserra, i per tant del carrer Balmes, respon a la tipologia urbanística medieval de carrers estrets i places de petites dimensions. Al segle XV Sant Feliu esdevingué un dels caps de la Sotsvegueria del Lluçanès i començà el gran desenvolupament del poble. Aquest fou cremat durant la guerra de successió del 1714 per les tropes filipistes tot i que els seus carrers conservaren el seu disseny i moltes de les seves cases. Al carrer Balmes s'hi denoten reformes a algunes de les cases degut a aquest fet. Un dels exemples és Ca la Paula. | 41.9442800,2.0232500 | 419037 | 4644051 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61335-foto-08212-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61335-foto-08212-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61335-foto-08212-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61348 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-0 | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural, Centre d'Estudis del Bages, 2003 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVIII | Alguns dels elements arquitectònics de pedra estan força erosionats i l'arrebossat del mur nord està degradat per les humitats. | La capella de Santa Magdalena es troba situada al final del carrer Santa Magdalena. És una capella de petites dimensions orientada a ponent, d'una sola nau decorada amb un seguit de columnes i cornises de guix. Presenta una coberta amb teulada de doble vessant, la qual es troba coronada per un campanar d'espadanya d'època posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i emblanquinats, deixant a la vista les cantonades diferenciades. La façana principal orientada a l'oest està articulada per una gran portalada emmarcada amb grans blocs de pedra regular treballada. A la llinda, s'hi troba la data de 1762 inscrita dins d'un segell. Coronant la porta s'hi ubica un frontó motllurat triangular amb els vèrtexs decorats amb petits pilars d'extrems ovalats, i amb una creu llatina al centre. Flanquejant la porta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra. Per sobre la porta principal s'hi obre un òcul circular. A la façana est s'hi obre una única finestra emmarcada amb pedra, la qual queda parcialment tapada per un arbre que té al davant. La façana nord presenta un cos al centre que sobresurt, té alçada fins a mitja façana, teulada de doble vessant i correspon a la sagristia. | 08212-45 | Sector nord-est del nucli urbà | Situada dins l'antic terme d'Oristà, al lloc de Sasserra, on sorgí la població actual de Sant Feliu Sasserra, no degué passar de capella de la població. L'església apareix esmentada el 1288 tot i que l'actual edificació no conserva cap resta d'època romànica. L'edifici conservat actualment d'estil neoclàssic fou bastit sota la nova advocació a Sant Salvador d'Horta el 1762 segons mostra la data de la llinda. | 41.9470700,2.0232000 | 419036 | 4644361 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61348-foto-08212-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61348-foto-08212-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61348-foto-08212-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61410 | Exvot de Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exvot-de-sant-salvador-dhorta | <p>VILARÓ, E, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998. Núm. 9937.</p> | XVIII | <p>A l'església de Santa Magdalena s'hi conserva un exvot de Sant Salvador d'Horta (1700-1850). És una pintura d'oli sobre tela de 120 x 80 cm. Es troba situat a la zona de l'absis, sobre una fornícula de la imatge de la Santa Magdalena. Al centre del quadre hi ha Sant Salvador d'Horta vestit amb hàbit de frare. A la part inferior hi ha tres figures: un home amb un tors nu, una dona amb un nen als braços i una tercera figura en un pla més llunyà, poc definida. En l'angle de la part superior esquerra hi ha una Mar de Déu amb el nen. Estat de conservació bo (Vilaró i Móra;1998).</p> | 08212-107 | Església de Santa Magdalena | 41.9470600,2.0232000 | 419036 | 4644360 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61410-foto-08212-107-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61351 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta algunes reformes amb maó a l'emmarcament de la rosassa central | La capella del Santíssim es troba adossada a la façana nord de l'església de Sant Feliu Sasserra, a la zona de l'antic nucli urbà medieval. És un edifici de planta rectangular d'una sola nau de volta de canó apuntat i amb presbiteri a llevant. Presenta teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. La façana principal orientada a l'oest es troba dominada per una gran rosassa delimitada per bloc de pedra i amb reformes de maó, la qual proporciona llum a l'interior. La part superior de la façana està ornamentada un relleu denticulat que segueix la doble vessant de la teulada. La façana nord de la capella queda dominada per uns alts contraforts que s'introdueixen a cal Serra Goday o cal Vicari. La part superior de la façana est es troba ornamentada per el mateix relleu denticulat que segueix les vessant de la teulada. Sota seu s'hi obra un llarg finestral que conserva els vitralls originals, és d'arc geminat amb un òcul a la part de dalt, delimitada a la seva part superior per un motllura semicircular a mode de guardapols. | 08212-48 | Sector sud del nucli urbà | La capella del Santíssim va ser construïda al 1881 promoguda per Rafael Vilaclara, propietari del mas Vilaclara, dins el terme municipal. Per tal de poder reforçar la capella amb contraforts, el mateix propietari va comprar la casa del costat, cal Serra Goday o cal Vicari la qual es va modificar lleugerament per poder-hi introduir els suports de la capella. | 41.9440600,2.0231300 | 419027 | 4644027 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una capella d'estil neogòtic que no trenca amb l'harmonia estilística de l'església de Sant Feliu Sasserra del segle XVI construïda amb un estic gòtic tardà. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61339 | Casa Serra Goday | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serra-goday | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII-XIX | Restaurada durant l'últim terç del segle XX, la casa presenta petites reformes amb maó. La majoria dels elements originals presenten desgast per erosió i alguns altres s'han substituït per elements de nova construcció que segueixen l'estil original. | La casa Serra Goday, també coneguda com cal Vicari, està situada dins del nucli medieval de Sant Feliu Sasserra, adossada al nord de l'església de Sant Feliu i amb façanes als carrers Balmes i Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça Torres i Bages. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per dos cossos diferenciats. El cos principal, i més gran, està composat per planta baixa i dos pisos, i coberta a doble vessant amb aigües a la façana principal. El cos secundari, probablement annexat posteriorment, només té façana al carrer Balmes i presenta una estructura de planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant perpendicular a la del cos principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus petits lligats amb morter i presenten carreus més grans i regulars a les cantonades i envoltant les obertures. La façana principal, orientada a l'est hi ha un petit pati davant del carrer Mossèn Cinto Verdaguer, està dominada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat sobre el que s'obren dues finestres, una a cada pis i que, com la majoria de les obertures de l'edifici estan emmarcades amb brancals i llinda bisellats i ampit motllurat. A l'esquerra de la porta hi sobresurt una cisterna de planta circular que arriba fins l'altura del primer pis on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerra hi ha encara dues finestres més, ambdues d'estil gòtic. La de la planta baixa està decorada amb un arc conopial i la del primer pis és geminada d'arc lobulat, amb motius florals a l'imposta i al capitell que corona una esvelta columna. A la part dreta de la façana, que presenta una alçada lleugerament superior, s'hi obren tres finestres col·locades en una mateixa línia vertical. Les tres estan emmarcades amb pedra i en destaca la central que correspon al primer pis que té un ampit motllurat que és compartit amb una finestra de la façana nord. En aquesta façana nord, que dóna al carrer Balmes, s'hi observen els dos cossos clarament diferenciats. El de l'esquerra presenta dues obertures, una al segon pis i la ja mencionada al primer pis que comparteix ampit motllurat amb una finestra de la façana principal. El cos de la dreta presenta un pis menys i tres obertures, totes emmarcades amb brancals i llinda bisellats i ampit motllurat. Degut a les edificacions annexes, la façana oest, que dóna a la plaça Torres i Bages, és de reduïdes dimensions i presenta una porta emmarcada amb brancals i llinda motllurats, diverses obertures emmarcades amb pedra i un porxo sustentat per tres robustes columnes de pedra. Finalment, la façana sud queda en diverses parts adossada a la capella del Santíssim, que forma part de l'església de Sant Feliu, i en altres a pocs pams de distància. | 08212-36 | Sector sud-est del nucli urbà | La casa Serra Goday es va utilitzar durant una bona part del segle XX com un conjunt de dependències parroquials entre les que hi havia una part dedicada a l'estudi. L'origen de la casa és medieval tot i que l'edificació actual correspon a reformes i ampliacions fetes durant els segles XVII, XVIII i XIX. Cal Serra Goday va ser comprada per Rafael Vilaclara per tal de poder introduir els contraforts de la capella del Santíssim a la façana sud de la casa. Segons fonts orals, la casa era coneguda com can Vall i tenia una masoveria que es troba al final del carrer Balmes anomenada l'Era d'en Vall, topònim que segueix vigent. | 41.9441900,2.0231100 | 419025 | 4644041 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61339-foto-08212-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61339-foto-08212-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61339-foto-08212-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana sud s'hi insereixen diversos contraforts procedents del reforç de la capella del Santíssim, construïda el 1881, ja que per falta d'espai els van fer introduir a dins la casa. | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61352 | Porta de l'església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sant-feliu | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca, Editorial Montblanc-Martín, Granollers, 1980 AADD, L'arquitectura romànica a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1909-1918 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XII | El portal romànic fou restaurat per C. Pallàs per encàrrec del Servei de Restauració de la Diputació de Barcelona. Els dos capitells interiors han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions fins el punt que dificulten la interpretació de les escenes representades. | El portal romànic de l'església parroquial de Sant Feliu Sasserra està situat a la façana sud de l'església. És un portal d'arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una imposta que s'estén, sota els arcs, d'un extrem a l'altre de la portalada. La imposta al mateix temps fa d'àbac de la parella de capitells en relleu sobre pla que hi ha a cada banda, els quals són sostinguts per columnes de fust força llarg que sorgeixen d'una base i que estan adossades als brancals. L'arquivolta interna està ornamentada amb entrellaços de vímets, mentre que l'externa ha estat cisellada amb fulles que es disposen entre cintes nuades. Els dos capitells interiors són esculpits amb escenes històriques amb representacions de dos conjunts de personatges, ricament treballats en la vestimenta (túniques, vestits), les formes i els detalls. Malauradament han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions fins el punt que dificulten la interpretació de les escenes representades. Els dos capitells exteriors estan decorats amb elements vegetals i animals. Així el capitell exterior esquerre presenta tres àguiles representades dempeus, en posició frontal, el pit inflat, mirant de costat, amb les ales esteses i amb les urpes agafant el collarí. Aquesta representació és freqüent a la tipologia romànica catalana. El capitell exterior dret també s'inclou a una tipologia molt corrent dins el repertori català i consta de dos pisos superposats de dues tipologies diferents de fulles, plenes de nervis. | 08212-49 | Sector sud del nucli urbà | De l'església romànica erigida el segle XI només en resten alguns murs que es van aprofitar per bastir el nou temple d'estil gòtic tardà que romanen englobats en la nova edificació. Tanmateix, s'ha conservat intacta la portalada amb la qual el segle XII fou ornamentat aquest temple. | 41.9438800,2.0230900 | 419023 | 4644007 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61330 | Goigs de Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-almato | XX | Es tracta dels Goigs en honor de Sant Pere Amató, màrtir al Tonquín (1861). La música dels Goigs va ser composada per Mn. Valentí Miserachs i la lletra va ser escrita per Lluís Badia i Torras. La primera edició va sortir el setembre de 1991, uns tres anys després de la canonització del Sant per Joan Pau II. Els Goigs estan emmarats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior es mostra un retrat del Sant, i per sota una línia divisora els Goigs narren la vida de Sant Pere Almató des de ben petit fins que morí a Tonquín, passant per les seves estades a Oristà, Vic i Manila. A la part inferior hi ha la seva partitura. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum històric de la vida del Sant la descripció de la seva família. Aquest material va ser recopilat per Mn. Lluís Freixa, Rector de Sant Feliu Sasserra. | 08212-27 | Nucli urbà | 41.9439400,2.0230600 | 419021 | 4644013 | 1991 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61330-foto-08212-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Valentí Miserachs (música) i Lluís Badia i Torras (lletra) | Les campanes de l'església toquen la tornada dels Goigs de Sant Pere Almató cada dia a les 12h del migdia. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61347 | Església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu-0 | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopedia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XI-XIX | S'ha practicat diverses actuacions de restauració els anys 1994 i 1998 que ha contribuït a mantenir la església en un bon estat de conservació. | L'església de Sant Feliu Sasserra es troba situada a l'antic centre medieval del nucli urbà, a la plaça Torres i Bages coneguda popularment com la plaça de l'església. És un edifici de tres naus de planta rectangular orientat a l'oest amb teulada de doble vessant coronada per una estructura esglaonada de pedra amb un arc de mig punt i una creu al capdamunt. Té annexada a la zona de tramuntana una capella construïda al segle XIX. Els murs de càrrega són de carreus regulars ben treballats i escairats, presentant cantonades diferenciades, amb algunes parets arrebossades. L'interior és de tres naus de volta de creueria que presenten les claus de volta decorades i amb nervadures que desemboquen a uns pilars que tenen columnes adossades. A l'altar s'hi troba, sobre un pedestal de fusta, una talla de Sant Feliu que porta els símbols del seu martiri. L'accés des de la façana oest es fa a través un cos annex, construït modernament, que sobresurt en alçada fins a mitja façana, de teulada d'una vessant flanquejat per dos cossos a mode de torre, formant un rebedor en el que es troba la porta d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat. A banda i banda de la porta s'hi obren dues finestres, a mode d'espitllera arrodonida, essent les més petites les que es troben més a prop de la porta. A la part superior de la façana s'hi obren tres finestres juxtaposades que formen una petita galeria. El centre de la façana sud hi sobresurten dos contraforts. A la part esquerra hi ha la portalada romànica amb un rosetó al damunt. A sobre s'hi obre un porxo tancat per una barana de fusta. A la banda dreta s'hi obren diferents obertures: dues a mode d'espitllera a la planta baixa i dues emmarcades amb pedra al primer pis. Annexat a la banda dreta de la façana est arrenca des del terra el campanar de torre de l'església de Sant Feliu. Presenta tres obertures en eix vertical i a la zona de les campanes alterna una o dues finestres d'arc de mig punt amb marcada línia d'imposta a les diferents cares. La façana nord té annexada la capella del Santíssim construïda al 1881 que deixa un espai al davant formant un petit pati. En aquesta zona hi ha una porta emmarcada amb pedra, actualment tapiada que constituïa la porta d'accés lateral a l'església. | 08212-44 | Sector sud del nucli urbà | L'església de Sant Feliu Sasserra, originalment dedicada a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra. El terme d'Oristà es troba documentat des del 908, i l'església apareix citada el 946. Tot i així l'església de Sant Feliu surt denominada al 952 com a domum de Sant Feliu i com església al 997 amb funcions parroquials existents abans del 1154. Així doncs molt aviat va adquirir funcions parroquials que no deixaria fins avui en dia. L'església que es troba esmentada al segle X fou reedificada al segle XI i enriquida amb una portalada romànica amb capitells esculpits i arquivoltes treballades al segle XII. Va ser el 1581 que fou reedificada en gòtic tardà tot aprofitant una part de l'interior, alguns murs i la portalada. El 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim a la banda nord i un segle més tard, als anys vuitanta, es va arranjar la façana (AADD;1984) Finalment als anys 1994 i 1998 s'hi ha practicat diverses actuacions de restauració que ha contribuït a mantenir-la en un bon estat de conservació. | 41.9439400,2.0230600 | 419021 | 4644013 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61347-foto-08212-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61347-foto-08212-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61347-foto-08212-44-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la part de ponent de l'església s'hi trobava l'antiga rectoria que es va enderrocar al fer reformes a l'església, deixant un petit pati al davant de la capella del Santíssim que s'obre a la plaça de Torres i Bages. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61336 | Carrer Arquebisbe Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-arquebisbe-badia | XVII-XIX | Diverses de les cases que conformen el carrer han estat reformades, tot i així la majoria conserven l'estructura i diversos elements arquitectònics originals. A cal Not la majoria de llindes s'han refet conservant la decoració amb els motius originals. | El carrer Arquebisbe Badia està situat a tocar de l'església de Sant Feliu, en el nucli medieval del poble. Constituïa un dels principals accessos ja que hi transcorria l'antic camí ral de França que passava per la plaça de l'església. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb un pendent pronunciat ja que en els poc més de cinquanta metres de recorregut supera un desnivell d'uns deu metres. Les cases estan situades a banda i banda del carrer, la majoria tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i conserven elements originals de pedra, com ampits, brancals i llindes, que en alguns casos són datades. Les cases són d'estructura i alçada heterogènia, tot i que totes tenen coberta de doble vessant amb aigües a la façana principal. Destaca a la part superior del carrer cal Puig, que conserva un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres al primer pis d'estil gòtic, amb decoració floral a l'imposta, i cal Not, que fa cantonada amb la plaça de l'església, i que conserva diverses finestres emmarcades amb pedra entre les que destaquen les decorades amb motius geomètrics i florals. A la part inferior del carrer hi han dos llindes datades, una al 1673 i l'altre al 1702, ubicada a cal Barraquer. | 08212-33 | Sector sud del nucli urbà | El disseny urbanístic del poble de Sant Feliu Sasserra, i per tant del carrer Arquebisbe Badia, respon a la tipologia urbanística medieval de carrers estrets i places de petites dimensions. Al segle XV Sant Feliu esdevingué un dels caps de la Sotsvegueria del Lluçanès i començà el gran desenvolupament del poble. Aquest fou cremat durant la guerra de successió del 1714 per les tropes filipistes tot i que els seus carrers conservaren el seu disseny i moltes de les seves cases. Al carrer Arquebisbe Badia s'hi denoten reformes a algunes de les cases degut a aquest fet. | 41.9435600,2.0228800 | 419005 | 4643971 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61336-foto-08212-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61336-foto-08212-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61336-foto-08212-33-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 61355 | Conjunt de finestres del nucli de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-finestres-del-nucli-de-sant-feliu-sasserra | AADD, Història del Bages. Selectes Parcir. Manresa, 1988. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | L'estat de conservació de les finestres és molt variable, algunes es troben parcialment tapiades, altres s'han reformat i d'altres estan molt erosionades. | En el nucli medieval de Sant Feliu Sasserra, als carrers Balmes, Arquebisbe Badia i a l'entorn de l'església de Sant Feliu s'hi troben ubicades diverses finestres d'estil goticitzant. S'hi poden observar dues tipologies de finestres: les finestres geminades d'arc lobulat, i les finestres d'arc conopial. Entre les finestres geminades d'arc lobulat destaca la finestra ubicada al primer pis de la façana principal de cal Serra Goday, també coneguda com cal Vicari, amb els brancals de pedra picada, imposta decorada amb cinc flors a l'esquerra i cinc flors i dues flors de lis a la dreta. També té una columna de fust prim coronada per un capitell de motius florals de possible incorporació posterior. A cal Puig i a nivell de primer pis s'hi conserven tres finestres geminades d'arc lobulat que presenten el lòbul parcialment tapiat. Cap d'elles conserva la columna mitgera però si la decoració a les impostes amb cinc flors per banda. A ca la Paula es conserven a nivell de primer pis dues finestres d'aquesta tipologia, amb els lòbuls tapiats, sense columna mitgera i amb decoració floral a les impostes, sis flors per banda en una, i tres flors per banda a l'altra. Finalment al primer pis de cal Ros s'hi troba una finestra de la mateixa tipologia amb l'arc lobulat tapiat i la imposta decorada amb sis flors per banda. Entre les finestres d'arc conopial destaca la finestra de cal Feliu situada a la façana nord. L'arc està format per dos blocs de pedra i els brancals emmarcats amb pedra picada. A cal Vicari i a nivell de planta baixa s'hi conserva una finestra d'arc conopial amb l'arc format per un sol bloc de pedra i amb l'intradós motllurat. Finalment a cal Fornell també s'hi conserva una finestra originàriament d'arc conopial, tot i que avui en dia es troba parcialment tapiada i reformada. Una de les finestres que cal remarcar, tot i el seu mal estat de conservació, és la finestra que es troba situada al primer pis de la façana nord de cal Not. És una finestra molt treballada de forma rectangular amb una ornamentació en alt relleu tant en l'arc de forma conopial com en els seus brancals. | 08212-52 | Sector sud del nucli urbà | Les finestres trobades en residències de nobles famílies com dels Tord o els Sacirera, així com d'altres menestrals distingits al nucli urbà de Sant Feliu Sasserra tenen una semblant tipologia constructiva i escultòrica, fet que fa suposar que es van fer en una mateixa època amb l'estil decoratiu que dominava: el gòtic. Algunes d'aquestes finestres, però, podrien tenir l'origen en masies pairals de la zona. | 41.9439100,2.0228500 | 419003 | 4644010 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61355-foto-08212-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61355-foto-08212-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61355-foto-08212-52-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 61343 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVIII-XIX | Presenta l'arrebossat dels murs parcialment erosionat, obertures deteriorades i força humitat a les parets obagues. S'hi observen reformes amb maó i ciment. | La Farinera és una casa de mitjanes dimensions situada entre la plaça de Baix i el carrer Catalunya pel qual hi té l'accés principal. Està formada per dos cossos adossats de diferent altura amb teulades de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són fetes de maçoneria de pedra, treballada a la façana, i morter, amb reformes i ampliacions fetes amb maó i ciment. Presenta cantonades diferenciades amb pedra treballada integrades al murs denotant l'ampliació d'un cos. La façana principal està orientada al sud. Està composada per planta baixa i dos pisos, amb un pis superior al cos de la dreta que presenta una doble arcada de maó tapiat i reformes amb ciment. La planta baixa presenta una portalada amb brancals de pedra i arc de mig punt adovellat. A la dreta una altra porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra. Al primer pis destaca una finestra amb ampit motllurat, brancals i llinda bisellats flanquejada per dues espitlleres. El cos de la dreta presenta dues obertures on hi destaca un antic balcó emmarcat amb pedra que actualment es troba tapiat amb maó. A la zona del segon pis hi ha un balcó de fusta, força deteriorat pel pas del temps, amb una porta d'accés a l'edifici. Al seu costat un desaigua de pedra picada sobresurt a sota la teulada la qual presenta un ràfec amb llates de fusta de gran volada. Al cos de la dreta hi destaca una de les dues obertures que està emmarcada amb pedra. La façana nord està composada per diverses obertures disposades irregularment, cinc de les quals estan emmarcades amb pedra, destacant la de l'extrem dret del primer pis amb llinda i brancals bisellats. L'element més remarcable és la porta elevada a la qual s'hi accedeix a partir d'una escala de quatre graons de pedra per banda, reforçats per dos petits contraforts. | 08212-40 | Sector sud del nucli urbà | La Farinera va ser un edifici destinat a habitatge fins a principis del segle XX. L'edifici adossat feu la funció de farinera que donava servei de mòlta al poble. Primerament funcionà amb motor elèctric i més endavant amb fuel-oil. | 41.9438900,2.0225600 | 418979 | 4644008 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61343-foto-08212-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61343-foto-08212-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61343-foto-08212-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La porta situada a la plaça de baix que es troba a un nivell superior tenia la finalitat d'estar al mateix nivell dels carros que carregaven la farina. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61338 | Ca l'Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnaus | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta arrebossat degradat en algunes parts dels murs. | Ca l'Arnaus està situada prop del nucli antic de Sant Feliu Sasserra fent cantonada amb els carrers Catalunya i Santiago Russinyol i a escassos metres de la plaça de Baix i la plaça Torres i Bages. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un cos central de planta baixa i dos pisos, i un cos adossat a la dreta d'un pis d'alçada. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossades. La teulada, que presenta un ràfec de fusta d'una volada considerable, és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al nord, presenta una composició pràcticament simètrica. A la planta baixa s'hi obre una portalada d'arc rebaixat amb brancals i llinda motllurats, i la data inscrita de 1800. A banda i banda de la porta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis es repeteix la composició en tres obertures, que en aquest cas són tres balcons emmarcats amb brancals i llinda motllurats. La llinda del balcó central presenta una inscripció amb les lletres ABCD emmarcades en una filigrana geomètrica. Al segon pis també hi ha tres obertures emmarcades amb brancals i llinda motllurats, la central correspon a un balcó i les dues restants a dues finestres. Només trenca la simetria un petit nínxol de pedra amb la imatge de Sant Anton amb un nen, que es troba situat al primer pis, a la banda esquerra del balcó central. A la dreta de la façana hi ha adossat un altre cos d'alçada inferior, força reformat. Té dues grans obertures, una porta a la planta baixa i una finestra al primer pis entre les quals hi queda inserit a la paret un carreu treballat amb la inscripció de 1779 acompanyat d'una ferradura i una creu. La façana oest, que dóna al carrer Santiago Russinyol, correspon al cos adossat. Presenta diverses obertures i té el tram inferior de la paret construït amb maçoneria de pedres grans lligades amb morter. La façana sud dóna a un pati interior i presenta diverses obertures, entre les quals algunes arcades i una terrassa. | 08212-35 | Sector sud del nucli urbà | El portal d'entrada, segons la llinda, data la casa a l'any 1800. Fou construïda per l'hereu del mas Arnaus (un dels masos més importants de Sant Feliu Sasserra) amb la intenció d'establir-hi la seva residència i posar un masover al mas. A part de la vivenda, la casa també s'utilitzava com a centre d'emmagatzematge dels fruits que es collien a la finca, especialment vi i oli. S'hi havia produït oli i per aquest motiu al soterrani hi ha tot un seguit de canalitzacions. Era costum que per la festa major del poble família obsequiés amb una peça de caça a cada convidat. | 41.9437500,2.0225500 | 418978 | 4643993 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61338-foto-08212-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61338-foto-08212-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61338-foto-08212-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana principal es troba una petita capelleta dedicada a Sant Anton, nom de l'hereu dels Arnaus que va fer construir la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61399 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-0 | XVI | L'edifici es troba força reformat, conservant només algunes obertures i panys de paret originals a la façana principal | <p>Cal Mingo està situat al sector sud del nucli urbà amb la façana principal encarada al carreró estret on es troben la plaça Major i la plaça de Baix, tot i que també té façana a la plaça de Baix i a la plaça Torres i Bages. Es tracta d'una casa de grans dimensions de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, estan delimitats per cantonades diferenciades i arrebossats a les façanes sud i est. De l'edifici només en destaca la façana principal ja que la façana posterior, encarada a l'est i la sud presenten els murs arrebossats i les obertures reformades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través de tres portals a la planta baixa. Els tres estan emmarcats amb pedra bisellada i en destaca el de l'extrem esquerra, que té un escut en baix relleu a la llinda. Aquest escut presenta un relleu dentat en el seu contorn i la inscripció IHS MA en l'interior. A la part superior i a banda i banda hi apareix la data de 1581. Al primer pis, i sobre els tres obertures de la planta baixa, hi ha dues tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues finestres i un balcó, situat a l'extrem dret. A les golfes es repeteix l'estructura de tres obertures, amb tres finestres emmarcades amb pedra, tot i que són de nova construcció.</p> | 08212-96 | Sector sud del nucli urbà | <p>Cal Mingo data del segle XVI, tal com es recorda a la llinda de la porta principal. Originalment formava una unitat amb cal Solà, ubicada al costat nord de cal Mingo, fent cantonada amb la plaça Major, però actualment són dues cases separades.</p> | 41.9440400,2.0225100 | 418975 | 4644025 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61399-foto-08212-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61399-foto-08212-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61399-foto-08212-96-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61346 | Casa del Consell i Jurats del Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-consell-i-jurats-del-llucanes | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII | Reformada l'any 1972 | La casa del Consell i Jurats del Lluçanès està situada a l'extrem nord de la plaça Major, a la banda est d'aquesta. L'edifici està composat per planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una bonica composició renaixentista sobre murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb un sistema de pilastres cantoneres que emmarquen els tres finestrals del primer pis. La façana està estructurada en dos cossos de desigual proporció, definits per una imposta. Al pis superior, set finestres es disposen horitzontalment formant una galeria. Resulten destacables les motllures que emmarquen la gran finestra central del primer pis, coronada amb un frontó d'estil clàssic on hi ha representada la figura al·legòrica del justicier. La porta d'entrada d'arc de mig punt es troba emmarcada per dues petites pilastres que sostenen un entaulament, on hi ha dues figures al·legòriques que mostren l'escut de la vila. A cada banda de la porta hi ha una finestra que conserva la llinda de pedra i està emmarcada amb pilastres que s'allarguen fins a tocar les finestres del pis superior. La teulada sobresurt formant un ràfec sustentat per llates de fusta treballada en els seus extrems. | 08212-43 | Sector central del nucli urbà | L'edifici va ser construït el 1611 per a ubicar-hi la seu de la Cúria de la Sotsvegueria del Lluçanès, funció que va conservar fins l'establiment del Decret de Nova Planta, moment en el que va passar a ser la seu de la casa de la Vila. Des de l'any 1972, quan es va acabar la restauració de l'edifici, és seu de l'Ajuntament, l'arxiu municipal i el jutjat. | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61346-foto-08212-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61346-foto-08212-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61346-foto-08212-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fotografies de la primera meitat del segle XX mostren la façana principal de l'edifici amb la decoració original força malmesa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61354 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages, 2003 BASTARDES, A, Les Creus al vent, 1983 GUDIOL, J, Les Creus monumentals de Catalunya, 1919 | Les imatges presenten erosió i desgast de la pedra. | El Pedró de Sant Roc es conserva, actualment, a l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra en espera de trobar-li una ubicació idònia. Les creus-pedró estan formades per dos elements bàsics que són el pilar o pedra i una capelleta dins la qual s'hi aixopluga la imatge d'un sant, santa o sants. Generalment corona una creu que es preferentment de ferro o de pedra. Del Pedró, dedicat a Sant Roc, se'n conserva una creu de pedra de 55 x 27 x 12 centímetres que presenta els braços escapçats i un trencament reajuntat a la part baixa. Mostra dues imatges esculpides en relleu, per un costat mostra Crist Crucificat i per l'altra la Mare de Déu Orant. | 08212-51 | Sector central del nucli urbà | L'estructura constructiva de les creus-pedró o pilaret de terme es caracteritza per un pilar o pedró, una capelleta i una creu coronant-la. Com en el cas de les creus monumentals, les creus-pedró dedicades a un sant, santa o sants també s'han usat per a presidir molts dels actes de la vida dels cristians, com a senyal de protecció (dels homes del camp, del bestiar...), de fitació i/o de predisposició a l'oració. El Pedró de Sant Roc es trobava situat a l'anomenat barri de Sant Roc, just a l'entrada de l'actual zona esportiva. A causa d'un petit accident viari es va considerar oportú conservar-lo en les dependències municipals i preservar-lo de les agressions externes a fi de poder-ne restituir una còpia a la zona original i ubicar-li un lloc adequat, en el qual els veïns del poble hi puguin tenir accés. | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61354-foto-08212-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61354-foto-08212-51-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una fotografia del treball d'Eduard Grilló i Ramon Boatella 'Sant Feliu Sasserra' (1985) mostra la creu ubicada dins una blanca capelleta d'estructura rectangular coronada per una coberta piramidal a l'entrada de l'actual zona esportiva (AADD;2003) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61366 | Denes de collaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/denes-de-collaret | <p>GUITART, I, Objectes d'ornament personal prehistòrics del moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic, AUSA XII/116, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1986 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990</p> | Es conserven a la sala de la reserva del Museu Episcopal de Vic, cosides en un cartró dins d'una capsa. | <p>Es tracta de sis denes de collaret fetes sobre petxina amb forma ovalada; divuit denes de collaret circulars amb perforació central i dos fragments de petxina procedents d'una tasca d'exploració portada a terme pels membres del Centre Excursionista de Vic a principis del segle XX.</p> | 08212-63 | Museu Episcopal de Vic | <p>Tot i que no s'ha pogut definir la cronologia concreta d'aquestes peces cal dir que la tradició d'elaborar ornaments personals a partir de materials malacològics marins s'arrela en un moment tant antic com és el Paleolític Superior i coneix una perduració que s'endinsa a l'Edat dels Metalls, essent però durant l'Eneolític quan experimenta un especial desenvolupament i difusió. És però indispensable considerar el context arqueològic de les peces en qüestió. (Guitart i Perarnau;1986)</p> | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61366-foto-08212-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61366-foto-08212-63-2.jpg | Física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Van estar exposades a la sala d'arqueologia de l'antic Museu Episcopal de Vic. El seu número d'inventari actual és el següent: 11211. La primera imatge és extreta del Museu Episcopal de Vic. | 78|76 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61369 | Arxiu municipal de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-feliu-sasserra | XVII-XXI | Caldria que les sales on es conserva l'arxiu es mantinguessin netes i amb un control d'humitat periòdic. | L'Arxiu conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. La documentació es troba situada en dos espais: la sala de la planta baixa, de petites dimensions i amb llum natural (topogràfic 1) i l'estança del segon pis (topogràfic 2) en un total de 102,50 metres lineals, dels quals 97,5 corresponen a documentació municipal. La major part del es sèries documentals s'inicien entre mitjan i la darreria del segle XIX, per bé que aleshores presenten força continuïtat cronològica. Cal destacar, per la seva antiguitat i importància, nombrosa correspondència de la primera meitat del segle XIX, comptes comunals i municipals de la primera meitat del segle XVIII, un llibre d'actes que s'inicia el 1792 i un plet del jutjat corresponent a la primera meitat del segle XVII. Altres fons documentals s'han tractat mínimament, no s'han inventariat però s'han col·locat en un prestatge a la sala 1. Aquests consten de la documentació del jutjat de pau (21 caixes) i altres fons: entitats i documentació particular, altres municipis i Falange i Movimiento. La documentació de l'arxiu municipal es troba classificada en les seccions següents: 1. Administració General (1857/2002) 2. Hisenda (1721/2002) 3. Proveïments (1908/2002) 4.Beneficència i assistència social (1900/1999) 5. Sanitat (1910/2002) 6. Obres i urbanisme (1914/2002) 7. Seguretat Pública (1914/ 1996) 8. Serveis militars (1910/ 1975) 9. Població (1854/2000) 10. Eleccions (1853/2000) 12. Cultura (1968/2002) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919/2002) 14. Col·leccions factícies (1974/1988) | 08212-66 | Sector central del nucli urbà | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61369-foto-08212-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61369-foto-08212-66-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'arxiu disposa d'una sala de consulta amb equipaments informàtics que també és utilitzada per algunes entitats del poble.Aquest arxiu va estar organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, durant el mesos d'octubre a desembre de 2002. | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 61370 | Arxiu parroquial de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-feliu-sasserra | XIV-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Feliu Sasserra conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XIV i XX. Cal dir que de la vària notarial s'ha destriat una part que pertany a l'administració civil (sub-fons). D'aquesta forma el sub-fons de l'administració del terme civil de Sant Feliu Sasserra conté la documentació generada per la seu de la Sotsvegueria del Lluçanès (Sant Feliu Sasserra) en l'activitat de les seves funcions. La cronologia va del 1485-1699, tot i que la majoria de la documentació pertany a la primera meitat del segle XVII. Les sèries són les següents: 2.126.01.01. Administració general del terme (1485-1699) 2.126.01.01.01. Administració general del terme. Llibre de Cort del Batlle (1485-1498) 2.126.01.01.02. Administració general del terme. Actes i privilegis (1601-1678) 2.126.01.01.04. Administració general del terme. Correspondència (1600-1699) 2.126.01.01.05. Administració general del terme. Nomenaments de batlles, regidors i altres (1627) 2.126.01.02. Finances i patrimoni (1600-1671) 2.126.01.02.04. Finances i patrimoni. Comptabilitat i recursos (1600-1626) 2.126.01.02.06. Finances i patrimoni. Arrendaments (1616-1671) 2.126.01.03. Administració de justícia (1601-1640) 2.126.01.03.01. Administració de justícia. Plets i processos (1601-1640) La documentació pròpiament parroquial de Sant Feliu Sasserra conté les següents sèries: 2.126.51. Baptismes (1701-1852) 2.126.52. Confirmacions (1636-1849) 2.126.53. Matrimonis (1701-1809) 2.126.54. Defuncions (1738-1786) 2.126.56. Aniversaris i celebracions (1636-1926) 2.126.56. Aniversaris i celebracions (1647-1999) 2.126.59. Consuetuts (1601-1700) 2.126.61. Comptes i factures (1701-1900) 2.126.62. Llevadors de rendes (1624-1888) 2.126.63. Causes pies (1637-1881) 2.126.67. Vària d'administració (1601-1927) 2.126.68. Manuals notarials (1301-1699) 2.126.69. Capítols matrimonials (1525-1733) 2.126.70. Testaments (1513-1624) 2.126.71. Actes notarials (1498-1888) 2.126.73. Processos (1701-1800) 2.126.74. Registres de documents i formularis (1524-1861) 2.126.75. Vària notarial (1501-1900) 2.126.76. Pergamins (1401-1600) El Registre s'ha elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig</p> | 08212-67 | Arxiu Episcopal de Vic | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.abev.net | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 61372 | Atles parcel·lari de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atles-parcellari-de-sant-feliu-sasserra | XIX | Presenta taques d'humitat i estrips en algunes pàgines. | <p>L'atles parcel·lari es troba conservat a l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. El seu títol és 'Plano geométrico estadístico del distrito municipal de Sant Feliu Sacerra', realitzat pel director de camins veïnals Leandre Pons, l'any 1863. Es tracta d'un llibre de 53 x 65,5 centímetres amb 26 fulls enquadernats amb cartró i tela, separats cadascun per un fina làmina protectora. L'inici consta d'un plànol general de la superfície del terme a escala 1:10.000 dividit per seccions de 100 hectàrees cadascuna. També hi ha representat la relació de l'estat del sòl de cada secció segons unes anàlisis fetes. A continuació es representen les diverses seccions, una per full a escala 1:2.500. En aquestes s'hi reflecteixen els termes de propietat així com també els edificis i les eres, els camins, les rieres, els torrents, etc.</p> | 08212-69 | Sector central del nucli urbà | 41.9445600,2.0224100 | 418968 | 4644083 | 1863 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una obra força interessant per ésser un dels pocs exemplars de mapes que agrega dades edafològiques. També és interessant per resseguir l'estat de les propietats a mitjans del segle XIX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 61375 | Recull de llegendes de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-llegendes-de-sant-feliu-sasserra | <p>TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002 TORRES, J, Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003</p> | L'estat de conservació dels diversos relats es heterogeni ja que si bé alguns són força recordats, especialment per la gent més gran del poble, altres pràcticament no es recorden. Seria interessant recuperar i transmetre aquestes llegendes que formen part de la memòria històrica del municipi. | <p>Com en moltes altres contrades, a les cases i masies de Sant Feliu Sasserra s'explicaven contes, rondalles o llegendes que es transmetien oralment de generació en generació. Aquests contes podien parlar de temes molt diversos tot i que el component misteriós i màgic sempre hi tenia un paper clau. Una bona quantitat d'aquests relats s'han conservat a través de dos llibres editats. La relació d'escrits que estan relacionats directament amb Sant Feliu Sasserra i que són de temàtica bruixenca és la següent: - L'ós de la gola de les Cabanes i el llibre màgic de Sant Feliu Sasserra - El jugador de cartes i el mossèn - El ruc ballarí per no haver pagat misses - La creu de Comesòlibes i l'aparició del jove galant - El masover de Fontermona va vendre l'ànima al Dimoni - El jordà de Rocafesa, el cavaller endimoniat - La veïna que suposadament li feia mal d'ull - La bruixa de Badia, de Sant Feliu Sasserra - Diademes i cintes embruixades - El mal blau era considerat cosa de bruixeria - El noi embruixat que entrava pel forat de la clau</p> | 08212-72 | Municipi de Sant Feliu Sasserra | 41.9445600,2.0224100 | 418968 | 4644083 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 61345 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII-XIX | Tot i que la majoria de les cases s'han reformat o restaurat, la plaça conserva l'estructura, i bona part de l'estètica antiga. | La plaça Major es troba ubicada en una zona cèntrica del nucli urbà, a la confluència dels carrers Balmes i Sant Pere Almató amb la plaça de Baix, i dins l'antic traçat del camí ral de França. Es tracta d'una plaça de petites dimensions, de forma trapezoïdal, on s'hi ubiquen cases senyorials i de menestrals que combinen diferents estils i èpoques de construcció, la majoria presenten una estructura amb planta baixa, primer pis i golfes, que en alguns casos són ocupades per una galeria. Seguint la numeració de la plaça trobem en el numero 1, en el punt on comença el carrer Sant Pere Almató pel costat est, la seu del Consell i Jurats del Lluçanès, descrita en una fitxa individual (fitxa 43). A la seva dreta trobem una casa de petites dimensions força reformada, de la que destaca un balcó de grans dimensions emmarcat amb pedra a nivell de primer pis. Més a la dreta hi ha cal Canonge, casa de grans dimensions separada en dos cossos per cantonades diferenciades, que presenta fins a cinc portes, quatre d'elles emmarcades amb pedra treballada. La part dreta d'aquesta casa presenta dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits motllurats a nivell de primer pis. Al segon pis, diverses arcades d'arc rebaixat construïdes amb maó formen una galeria. A l'extrem dret, i a la cantonada amb el carrer Balmes, hi ha ca la Paula, construïda amb maçoneria de pedra de carreus de pedra grans i regulars, de la que destaquen dos finestrals d'estil gòtic parcialment tapiats, un dels quals dóna al carrer Balmes. Tancant la plaça pel cantó sud, entre els carrers Balmes i la plaça de Baix, trobem cal Solà, de la que destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una petita capella construïda amb maó. En el número 6, ja en la banda oest, trobem els pisos de cal Vila amb esgrafiats a la façana i a la seva dreta cal Quim, força reformada, de la que en destaca el balcó esquerra, emmarcat amb llinda i brancals motllurats. A la seva dreta hi ha cal Paraire, dominada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat, i més enllà l'Hostal, descrita en una fitxa individual (fitxa 91). En el número 10 hi ha cal Pau Xali, casa força reformada d'estretes dimensions i al seu costat el bar Comas, o cal Correu, que sobresurt de la línia de façanes tancant la plaça. En destaca la llinda de la porta de la dreta del bar, que tot i estar repicada de nou, recorda la data de construcció de la casa, l'any 1665. | 08212-42 | Sector central del nucli urbà | La plaça Major no era el nucli original del poble sinó que prové d'un període d'urbanització de tradició renaixentista, fruit del moment d'esplendor econòmic que es vivia entorn de la parairia, la ramaderia i el comerç. El nucli medieval i original del poble estava en l'actual plaça Torres i Bages, a l'entorn de l'església de Sant Feliu. En el número 2, la casa que es troba al costat de la Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, s'hi havia ubicat les escoles municipals. | 41.9443600,2.0223900 | 418966 | 4644061 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La majoria de les cases ubicades a la plaça Major estan protegides legalment a través de les Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, de l'any 1987 | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 61407 | Sardana de l'Angeleta de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-langeleta-de-lhostal | XX | El fet de ballar la sardana diversos cops a l'any denota un bon estat de conservació que caldria mantenir per tal que no es perdi. | <p>La Sardana de l'Angeleta de l'Hostal és una sardana que es va crear el 20 d'octubre de 1983 per F. Mas Ros per a homenatjar la senyora Angeleta que vivia a l'Hostal, edifici del segle XVII situat a la plaça Major del municipi de Sant Feliu Sasserra. És una sardana llarga, de 4 tirades de 33 passos curts i 6 tirades de 69 passos llargs amb els dos contrapunts. La Sardana de l'Angeleta de l'Hostal es balla el dia de la festa Major, celebrada a la segona setmana de setembre, just després de la dansa del Treure Ball, el dia de la festa dels avis, i en altres diades en les que es ballen sardanes, en la que aquesta sardana és sempre la primera a ballar-se.</p> | 08212-104 | Hostal de la plaça Major | <p>La senyora Angeleta que vivia a l'Hostal, edifici del segle XVII situat a la plaça Major del municipi de Sant Feliu Sasserra, va participar activament, durant la segona meitat del segle XX, en l'ensenyament del ball de la dansa del Treure Ball als joves del poble i va contribuir d'aquesta manera a incentivar l'aprenentatge d'aquesta dansa als més menuts, els quals serien els transmissors culturals posteriors. És en homenatge a aquest esforç i dedicació que se li va composar una sardana en honor seu anomenada l'Angeleta de l'Hostal.</p> | 41.9443500,2.0223900 | 418966 | 4644060 | 1983 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 61342 | Ca l'Eures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leures | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII | Cal Eures va ser reformada l'any 1970, tal com es recull en la inscripció a una llinda d'una finestra del segon pis. La majoria dels elements originals presenten força desgast per l'erosió. L'emmarcat de les dues finestres del segon pis, els brancals de la porta principal i els ampits de les dues finestres del primer pis estan picats de nou. | Cal Eures està ubicada al costat est del carrer Sant Pere Almató, a escassos metres de la Plaça Major. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, amb parets de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus regulars treballats. Està composada per planta baixa, primer i segon pis i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, amb un ràfec de dimensions considerables. La façana principal, orientada a l'oest, està dominada al centre per una gran portalada d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra de la porta principal s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit força malmès per l'erosió. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada ubicades sobre les dues obertures de la planta baixa, la llinda de la finestra de la dreta presenta una inscripció, actualment il·legible. Al segon pis es repeteix la disposició de dues finestres, encara que en aquest cas són de nova construcció. | 08212-39 | Sector central del nucli urbà | Documentada des de l'any 1337 tal com es recorda en una placa de ceràmica col·locada a la dreta de la porta principal, la construcció actual és de 1670 amb reformes posteriors. | 41.9449500,2.0222900 | 418958 | 4644126 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61342-foto-08212-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61342-foto-08212-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61342-foto-08212-39-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61394 | Hostal de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-placa-major | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Bages i centre d'estudis del Lluçanès, 2003</p> | XVII | Tot i haver-se arranjat recentment, la casa conserva la majoria del elements originals essent una de les cases més ben conservades del nucli urbà. | <p>L'Hostal de la Plaça Major es troba ubicat al davant de la casa del Consell i Jurats del Lluçanès, a la banda de ponent de la plaça. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, amb planta baixa, primer pis i golfes i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'est, està dominada per un imponent portal adovellat d'arc de mig punt a la meitat esquerra de la planta baixa. Es tracta d'un portal de grans dimensions, amb llargues dovelles que fins i tot traspassen el nivell de primer pis. A la dreta del portal hi ha una altra porta, de menors dimensions, emmarcada amb llinda i brancals de pedra treballada, que dóna accés a una botiga. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obre una finestra a l'esquerra i un balcó a la dreta. Estan emmarcats amb pedra treballada als brancals, ampit motllurat en el cas de la finestra i guardapols, també motllurat, a la llinda. A les golfes, i seguint també l'estructura dels pisos inferiors, hi ha dues finestres de petites dimensions ubicades just sota teulada. Estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat.</p> | 08212-91 | Sector central del nucli urbà | <p>Els ajuntaments tenien fins a finals del segle XIX el monopoli de la instal·lació d'establiments comercials als seus respectius termes. Dins d'aquest monopoli s'hi incloïen els hostals, que suposaven una font d'ingressos per a la casa de la Vila, que els arrendaven a través de subhastes públiques. En els contractes d'arrendament, el més antic dels quals és datat al 1719 i es conserva a l'Arxiu Històric de Moià, es regulaven els productes que es podien o s'havien de vendre així com els preus i el marge de benefici que tenia l'arrendatari. També s'obligava a l'arrendatari a mantenir en bones condicions la casa i a pagar un cens anual. En contrapartida, ningú més estava autoritzat a tenir un altre hostal ni a vendre els productes del camp que s'hi venien. (AADD:2003) L'Hostal de la plaça Major també es va utilitzar com a servei social per a les parelles que volien casar-se però no tenien prou diners per comprar el parament de la casa. L'Ajuntament, si es demostrava que la parella no tenia prou ingressos, cedia per espai d'un any l'Hostal a la parella sense cobrar-los lloguer. Durant aquest any, la noia feia d'hostalera i el noi es llogava de mosso. Al finalitzar l'any, es considerava que ja havien fet els diners necessaris per comprar el parament de la casa. Si es donava el cas que cap altra parella esperava la gestió de l'hostal podien continuar fent d'hostalers, tot i que havien de pagar lloguer, fins que una altra parella ho demanés.(AADD:2003)</p> | 41.9445100,2.0222700 | 418956 | 4644077 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 61388 | Font Forriola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-forriola | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005</p> | La vegetació, en especial la molsa, cobreix bona part de l'estructura de la que en brolla l'aigua i els voltants de la font estan recoberts de bardissa i canyís. Tot i així l'accés a la font és fàcil. | <p>La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l'extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d'Ases. L'accés a la font es fa a través d'una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l'altura de cal Ferrer Parell d'Ous en direcció est. A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d'horts, al costat de la qual es troba la font. La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l'esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta. A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació. A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s'accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s'hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l'aigua. Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.</p> | 08212-85 | Sector est del terme municipal | <p>Segons es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats. El propietari de la dreta va fer l'aixeta a un nivell inferior que el de l'esquerra per a prendre-l'hi l'aigua. L'aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s'utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.</p> | 41.9321900,2.0224000 | 418951 | 4642709 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61388-foto-08212-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61388-foto-08212-85-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130'8 mg/l, 137'9 mg/l i 158'7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||
| 61340 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-6 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta degradació en l'arrebossat dels murs i estat de deixadesa denotat per l'estat de conservació de les finestres i les portes. | Cal Serra és una casa de petites dimensions en façana que correspon a la tipologia de casa urbana. Es troba situada a la banda de ponent del carrer sant Pere Almató. Està construïda amb murs de pedra treballada i coberta de doble vessant amb aigües a la façana principal, orientada a l'est. Està constituïda per planta baixa i dos pisos presentant una composició simètrica. La planta baixa hi ha tres obertures. L'entrada principal situada al centre dóna accés als baixos de la casa, és d'arc rebaixat i està emmarcada amb pedra treballada. Té una inscripció emmarcada dins una figura oval a la clau de la volta. Els brancals presenten desgast a 50 centímetres del terra i unes roderes marcades a la part baixa per facilitar l'entrada dels carros. A la banda esquerra hi ha una porta que condueix als pisos, i a la banda dreta s'hi obre una finestra, ambdues emmarcades amb pedra. Al primer pis hi trobem tres balcons disposats simètricament. Són interessants les decoracions que els envolten, que consisteixen amb dues columnes coronades amb capitells corintis que sostenen la llinda. El balcó central és el més treballat, presenta rostres humans i escuts en relleu força malmesos. El segon pis segueix l'estructura simètrica de tot l'edifici. S'hi obren tres balcons de dimensions menors i emmarcats amb pedra treballada. La teulada, no reformada, presenta un petit ràfec sostingut per mènsules de pedra. | 08212-37 | Sector central del nucli urbà | Aquest edifici fou construït a les darreries del segle XIX per Josep Serrajòrdia, cavaler de la finca de Serrajòrdia de Sant Feliu Sasserra, que volgué que el conjunt no fos exclusivament un habitatge i per aquest motiu a la part de darrera hi feu construir un mirador amb forma de campanar, un bosquet i una bassa. | 41.9449100,2.0221900 | 418950 | 4644122 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61340-foto-08212-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61340-foto-08212-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61340-foto-08212-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61337 | Carrer Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-almato | XIV-XIX | Algunes de les cases que conformen el carrer han estat reformades o reconstruïdes, tot i així es conserven diversos elements originals. | El carrer Sant Pere Almató s'inicia a la plaça Major del municipi i avança en direcció nord fins a enllaçar amb el carrer de la Bassa. Està format per cases de cronologia variada que van des del segle XIV al XIX, les quals han sofert diverses modificacions, reformes i rehabilitacions al llarg dels anys. Destaquen les següents cases: Nº 3 (Restaurant), amb portal d'arc de mig punt i brancals de pedra. Nº 7. Cal Casas, amb portal d'arc rebaixat amb brancals de pedra. Balcons del primer pis emmarcats amb pedra treballada. Nº8. Cal Eures, veure fitxa particular. Nº9. Cal Serra, veure fitxa particular. Nº15. Casa Almató, veure fitxa particular. Nº17. Cal Roca, presenta finestres amb ampit i emmarcades amb pedra treballada. En una de les llindes es conserva un 6 gravat. Nº19, amb finestres emmarcades amb pedra treballada Nº20, amb ampits rodons de pedra. Nº 24, amb obertures emmarcades amb pedra treballada i cantonades diferenciades. Nº 27. Cal Capellà, amb portal, finestres i balcó emmarcats amb pedra treballada. La llinda de la porta principal presenta la següent data: 16 IHS S8. Nº 29. Ca la Calamanda, presenta obertures emmarcades amb pedra treballada i decoració a la llinda de la porta principal que consisteix amb dos motius geomètrics de cresteria i dos motius florals a l'interior. Nº31. Ca l'Aro, destaquen dues finestres simètriques emmarcades amb pedra que comparteixen brancal interior i únic ampit motllurat de pedra. Nº32, presenta els brancals de les obertures emmarcades amb pedra. A l'altura de la casa Almató surt en direcció de ponent el carrer Pas nou. Uns metres més endavant conflueix a la banda de llevant amb el carrer Santa Magdalena i al capdamunt del carrer marxa a la banda de ponent el carrer Vilaclara pel qual s'hi accedeix a través d'una volta de canó. | 08212-34 | Sector central del nucli urbà | És un carrer estret que té una orientació de sud a nord-oest i que es va formar a banda i banda del camí ral anomenat camí de França que discorria per l'interior del municipi. | 41.9452100,2.0221500 | 418947 | 4644155 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61337-foto-08212-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61337-foto-08212-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61337-foto-08212-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom del carrer prové del nom del Beat Amató i de la casa situada al mateix carrer. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 61341 | Casa Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-almato | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVIII | Tota la façana està arrebossada i pintada de color cru salmó. | La casa Almató, també coneguda com cal Metge, està ubicada a la cantonada entre el carrer Sant Pere Almató i la plaça del Pas Nou. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions construïda amb murs de càrrega que combinen la pedra i el maó. La façana que dóna al carrer Sant Pere Almató, orientada a l'est, presenta planta baixa, primer i segon pis. A la planta baixa té dos accessos, el de la dreta és la porta principal, d'arc deprimit convex i de grans dimensions, emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada on hi ha gravada la inscripció: ANY + 1782. La porta de l'esquerra, de menors dimensions, està emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada formant un motiu geomètric triangular amb una creu gravada a la part superior. Sobre aquesta porta hi ha una placa quadrada de pedra amb un oval ornamentat amb cintes i la inscripció IHS. El primer pis té dues obertures, un balcó emmarcat amb pedra a la dreta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit a l'esquerra. Al segon pis s'hi obren dues finestres d'idèntiques dimensions amb brancals, llinda i ampit de pedra, i sobre la façana s'hi ubica un petit campanar d'espadanya. La façana nord, encarada a la plaça del Pas Nou, presenta una estructura de casa pairal amb coberta de dues vessants amb aigües a les façanes laterals, està composada per planta baixa, primer i segon pis, i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb barbacana a la banda esquerra, una font urbana dedicada al beat Almató i dues finestres enreixades a la part dreta. Al primer pis s'hi obren tres balcons disposats simètricament i tres finestres intercalades, totes emmarcades amb pedra. Destaquen les inscripcions de les llindes dels tres balcons: a la primera es pot llegir SANT PERE ALMATÓ / 1830 + 1861, a la segona: Conserveu-nos la fe pura / glorios martyr Almato / Canonge Collell 1906 i a la tercera: ARQUEBISBE BADIA / 1807 + 1844. Al segon pis hi han cinc obertures seguint la disposició del primer pis, totes de dimensions semblants i emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres al centre d'arc de mig punt, emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta la façana s'estén amb un mur que presenta barbacanes a diferents nivells i diverses obertures d'arc rebaixat disposades simètricament. | 08212-38 | Sector central del nucli urbà | La inscripció de la porta principal data la casa l'any 1782. Anomenada casa Almató o cal Metge va ser la casa natalícia de Sant Pere Almató (1830-1861). És coneguda també per cal Metge, ofici que tenia el pare del sant. Aquesta casa encara conserva els mobles que havien pertangut a la família del Sant, així com un oratori o petita capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. | 41.9450800,2.0221400 | 418946 | 4644141 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En diversos punts de les dues façanes de la casa hi ha ubicades rajoles de ceràmica pintades amb motius que recorden la vida de Sant Pere Almató. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.