Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80901 | Portada del pessebre al Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-del-pessebre-al-montcau | XX | <p>El dissabte abans de Nadal un grup de mainada, acompanyats pels seus pares i altres persones, pugen al cim del Montcau a deixar un pessebre. Surten al migdia de Mura i pugen caminant des de Coll d'Estenalles, deixen la capelleta amb el pessebre i una llibreta perquè tothom que pugi deixi anotacions, i mengen turrons abans de la tornada a Mura. Uns dies després de les festes de Nadal tornen per treure el pessebre. La capelleta de ferro era la d'un antic pessebre que estava a la Falconera i que va ser trobada estimbada al torrent d'Estenalles.</p> | 08139-179 | Montcau | <p>Aquesta tradició la va posar en marxa la parròquia l'any 1983 i la va continuar el Centre Excursionista de Mura. Els membres de diversos centres excursionistes de la zona, com el de Terrassa o el de Sabadell, posen pessebres a llocs emblemàtics de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.6751500,2.0044200 | 417130 | 4614188 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||||
| 61357 | Barraca de vinya de Clapers I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-clapers-i | La teulada presenta vegetació. Caldria netejar l'interior ja que s'hi troben amuntegats bidons i envasos de plàstic. | La barraca de vinya a la zona de Clapers es troba situada en una suau vessant rocosa dalt d'un petit turó en l'anomenat serrat de la Rovira, des del qual es divisa, en direcció nord-oest, la masia dels Arnaus, Bonells i Argilers. Tot el turó presenta multitud de zones delimitades per feixes de construcció amb pedra seca, denotant així la gran activitat vinícola de la zona. És una gran barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre exterior de 6 metres i un d'interior de 4 metres. El mur és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada a la obertura principal, la qual té una prima llosa a mode de llinda. Està coronada per una gran falsa cúpula i presenta un ràfec de lloses que ressegueix tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada al sud i dues petites finestres. A l'interior s'hi observa una cavitat a mode de lleixa per dipositar-hi objectes. | 08212-54 | Sector central del terme municipal | Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola. | 41.9335400,2.0001200 | 417106 | 4642881 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61357-foto-08212-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61357-foto-08212-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61357-foto-08212-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pel turó de la barraca de Clapers hi discorria el camí ral provinent de Sallent tal com ho demostra un petit tram delimitat per murs de pedra. A zona de Clapers s'hi conserva alguna feixa amb vells ceps conservant el marc del què va representar l'explotació vinícola al municipi de Sant Feliu Sasserra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 39288 | Tina de La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-travera | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. | XVIII | Hi ha hagut el furt de gran part de les rajoles del seu interior, degradant-ne l'estat de l'estructura. | Tina de planta quadrangular amb parets fetes amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter. Està elevada per sobre el nivell de terra. Al centre de l'estructura hi ha un forat d'1,5 m de diàmetre revestit amb petites rajoles de ceràmica del segle XVIII. A la paret meridional hi trobem una obertura en forma de porta. La tina està separada de la masia La Travera uns 50 m a l'est. | 08012-50 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar. | 41.8106200,2.0020100 | 417104 | 4629231 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39288-foto-08012-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 39640 | Les Tines de la Posa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tines-de-la-posa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici construït amb carreus de pedra lligats amb morter, i amb una superfície aproximada de 90 m2. El sostre és de doble vessant i fa de desguàs. Consta de dos pisos, corresponents a les dues alçades del terreny. Al pis de dalt es on es troba la premsa i les tines. Les tines estan construïdes de tal manera que l'accés és al primer pis. Hi ha un total de quatre tines cilíndriques, tapades amb tapes de fusta. | 08012-401 | Avinyó | Pel tipus d'estructura, aquest edifici satèl·lit de l'antic mas de La Posa seria molt posteriora aquella i respondria a un increment de la producció del vi, lligada amb l'increment de la plantació de vinya, lligada als segles XVII-XVIII. | 41.8722600,2.0008000 | 417083 | 4636076 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39640-foto-08012-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39640-foto-08012-401-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 61384 | Balma de les Pastorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-pastorelles | <p>http://www.gnosona.com/elsocells.htm</p> | La balma és freqüentada per vaques, provocant que la major part del terra de la balma sigui un fanguissar que dificulta l'accés normal. | <p>La balma de les Pastorelles està situada en el curs del torrent del Solerot, que neix prop de la masia que li dóna nom, en terme de Santa Maria de Merlès i desemboca a la riera de Relat al pla de la Meuca, prop del molí de Badia. La balma es troba a pocs centenars de metres de la unió del torrent del Solerot i la riera de Relat i s'hi accedeix, amb dificultats, per una pista forestal que creua el torrent uns metres al nord de la balma. La balma, situada a uns 522 metres, és sobrepassada pel torrent del Solerot, formant un salt d'aigua al centre quan hi ha cabal suficient. La llargada de la balma arriba pràcticament fins als 40 metres, descomptant els extrems on l'altura de la cavitat és mínima, té una fondària que oscil·la entre els 3 i 4 metres i una alçada que en alguns punts supera els 2 metres. Davant la balma, una roca plana i força llisa per on transcorre el torrent, crea una clariana entre el bosc. L'entorn proper a la balma està dominat per boscos de pi amb sotabosc dominat pel boix.</p> | 08212-81 | Sector nord del terme municipal | <p>La toponímia de la balma es refereix a la pastorella, un ocell que també es conegut com cuereta, que acostuma a viure associada als cursos d'aigua, sobretot al curs mig-alt, amb afloraments rocosos.</p> | 41.9556800,1.9994800 | 417081 | 4645339 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61384-foto-08212-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61384-foto-08212-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Degut a la nevada de gener de 2006, un pi va caure quedant penjat sobre la balma. Si no hi ha cap actuació, el pi pot estar mesos o anys sobre la balma fins que es podreixi o acabi de caure. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 39357 | La Caseta de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-la-rovira | XVII | Pateix un abandó gradual, en un procés inicial d'enrunament. | La masia original és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 360 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades i amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis hi té un balcó i a la de les golfes hi té un cos de dues galeries. A l'interior de la planta baixa hi té un celler amb el sostre amb volta i que encara conserva les tines i la premsa de vi. Destaca el forn situat al darrera de l'edifici. Adossada a la masia hi ha un volum de nova construcció de planta baixa, pis i golfes amb una superfície de 360 m2, construït amb maçoneria d'obra nova (totxana) i amb l'acabat exterior arrebossat amb ciment. Els dos volums es comuniquen interiorment. Al voltant té 5 edificis complementaris, coberts, corrals, pallisses i naus. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-129 | Sta. Eugènia de Relat | Aquesta casa ha estat històricament vinculada amb la de la Rovira, a l'igual que el molí que hi dóna nom. Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies, algunes de les quals quedaran buides amb la crisi de la fil·loxera. | 41.9233300,1.9997900 | 417065 | 4641747 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 67839 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-2 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 12, doncs aquesta fita és la dotzena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 50 cm d'alt per 40 cm d'ample i 15 cm de gruix.</p> | 08277-188 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7354300,2.0027100 | 417065 | 4620883 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67839-foto-08277-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67839-foto-08277-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 39461 | Roures de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-vall-de-la-gavarresa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de roures centenaris situats a l'entrada de la masia de La Vall de la Gavarresa, al sud-est d'aquesta. Es troben als marges de la riera Gavarresa. Tenen una alçada aproximada d'uns 20 metres, amb gran quantitat de fullam. Se situen tots en una zona d'uns 100 m2 aproximadament. | 08012-233 | Avinyó | 41.8803200,2.0004100 | 417061 | 4636971 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39461-foto-08012-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39461-foto-08012-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 39863 | Balç de La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-vall | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Vall de La Gavarresa, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses en trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. | 08012-635 | Avinyó | 41.8780900,2.0004000 | 417057 | 4636724 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39863-foto-08012-635-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39863-foto-08012-635-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 39400 | Barraca del Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-montsec | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura, de tan sols uns 70 cm d'alçada, en forma de porta. La barraca està construïda aprofitant una pendent del terreny. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses superposades. | 08012-172 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8089900,2.0013800 | 417049 | 4629051 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39400-foto-08012-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39400-foto-08012-172-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 39287 | La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-travera | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. | XVI | Està en un procés d'enrunament. La vegetació de paret del seu interior n'accelera el mateix procés. | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 636 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i altres arrebossades. El sostre de la planta baixa és amb volta. Hi ha elements de reforç a la façana lateral esquerra i posterior. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, i modificacions en el que queda de la coberta. Fora de la casa hi ha una tina amb peces ceràmiques i pedra en molt mal estat. Té una pallissa, era, un cobert i una bassa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. A la porta principal hi ha una inscripció en forma de llinda on es pot observar: 'ANO 1912 J.Z.'. Això ens fa entendre el gran nombre de reformes que s'han dut a terme a l'edifici. | 08012-49 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar. | 41.8106500,2.0012200 | 417038 | 4629235 | 1587 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39287-foto-08012-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 80795 | Bassa de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Tan sols resten fragments d'estructures. | <p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p> | 08139-73 | Coll d'Eres | <p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p> | 41.6669200,2.0034300 | 417037 | 4613275 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 39290 | Cal Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montsec | XVIII | Masia que consta de planta baixa i golfes, que és utilitzada com un pis per l'altura de la coberta. Té una superfície aproximada de 200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'observen intervencions de diferents èpoques i diferents materials, els envans interiors són de maó. Té un cobert, un corral i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-52 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8118200,2.0010800 | 417028 | 4629365 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39569 | Turcó de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turco-de-dalt | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 850 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. S'observa una ampliació a la façana principal com porxo-galeria, i un porxo cobert a la façana lateral. Té baluard, bassa, una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-330 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut (segurament es tractaria de l'actual Turcó de Baix, avui en ruïnes) donaria nom a la zona, tant al carrer que es creà posteriorment com a la nova masia, propera a l'original, el Turcó de Dalt. | 41.8309700,2.0006600 | 417018 | 4631492 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està molt transformada pels propietaris actuals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 39861 | Balç de La Travera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-travera | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Travera, a tocar del torrent del Riu Sec. A dalt de les roques blavoses en trobem en gran proporció els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. La gran quantitat de l'estrat guixenc ha fet que aquesta sigui una zona d'explotació del guix (fitxa 664). | 08012-633 | Horta d'Avinyó | 41.8099300,2.0007600 | 416999 | 4629156 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39861-foto-08012-633-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 39658 | La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1240 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Originàriament l'acabat exterior era de maçoneria de pedra vista i només es conserva en una de les façanes laterals. Ara és en gran part arrebossada i pintada de color blanc. Ha patit intervencions i ampliacions en diferents èpoques, a la façana lateral hi ha una galeria a l'alçada del primer pis. La porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Les reformes s'han fet per adaptar-la a turisme rural. Té diferents edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-419 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 1743 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39658-foto-08012-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39658-foto-08012-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39658-foto-08012-419-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 39660 | Pica de pedra de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Pica de pedra que s'insereix en una de les parets de la casa, on, posteriorment, s'hi col·locà un enrajolat decoratiu al voltant. Es tracta d'un bloc de pedra amb un forat, que serviria per rentar-se. Sobre de la pica hi trobem un armariet on es col·locarien diversos elements destinats a la higiene personal. | 08012-421 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39660-foto-08012-421-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 39661 | Fogons de pedra de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fogons-de-pedra-de-la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Fogons fets de pedra, situats a l'antiga cuina. Es tracta de diversos carreus treballats, i donen lloc a quatre fogons de pedra, els quals rebrien l'escalfor del foc des de sota, i, gràcies als sortints de les pedres, podrien posar els estris de cuina sense tancar l'entrada de calor i, així, poder mantenir viva l'escalfor. | 08012-422 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39661-foto-08012-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39661-foto-08012-422-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 39663 | Porta del baluard de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-baluard-de-la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Restaurada recentment | Porta d'una gran fondària, amb clares intencions defensives. Està construïda amb carreus irregulars lligats amb morter. La profunditat de la porta és de 4 m aproximadament. | 08012-424 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39663-foto-08012-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39663-foto-08012-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39663-foto-08012-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 61359 | Forn de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vilaclara | L'estructura del forn està mig colgada i coberta per vegetació, tot i així encara es possible entrar dins la cavitat on es feia el foc. | El forn de Vilaclara es troba situat a l'oest de la masia que li dóna nom i al sud del molí de Vallgatina, a tocar de la riera de Relat, en el marge de ponent d'aquesta i als peus d'una pista forestal. Es tracta d'una estructura construïda amb maçoneria de pedra de planta quadrada i uns cinc metres per costat. Les úniques obertures que té, que corresponen a l'entrada de la cavitat on es feia el foc, estan orientades a l'oest i consisteixen en dues arcades d'arc rebaixat separades per un pilar format per diversos carreus. Dins d'aquestes dues arcades hi ha un espai cobert de petites dimensions, al fons del qual hi ha dues noves arcades d'arc de mig punt que es troben a un nivell inferior, la de l'esquerra està colgada. Dins de l'espai tancat al que s'entra a través de les arcades es pot observar, encara, els efectes de la calor que produïa el foc sobre les parets de la sala, amb matèria fosa col·locada a mode d'estalactites sobre el sostre de la sala. De l'estructura que hi havia sobre aquesta cavitat i que corresponia a l'espai on es coïen els maons i les teules, només en queda una petita part del mur que la delimitava, actualment pràcticament cobert per vegetació. | 08212-56 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. | 41.9641000,1.9977500 | 416949 | 4646276 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És possible que la masia de Vilaclara comptés amb un altre forn més proper a la masia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 39485 | Font del Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-montsec | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està situada a la paret sud d'una caseta dipòsit feta de ciment i construïda a mitjans del segle XX. La font fa un dipòsit cúbic del qual surt un broc de plàstic molt ample (de canonada). El desguàs es canalitza i va a parar a dues piscines que hi ha més al sud de la caseta. | 08012-236 | Horta d'Avinyó | 41.8118200,2.0000200 | 416940 | 4629366 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39485-foto-08012-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 39864 | Guixera del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-del-riu-sec | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Espai utilitzat per extreure guix degut a la gran quantitat d'estrat guixenc de color blanquinós procedents de la fase lacustre en l'era Terciària. La regressió de les aigües marines de l'antic mar eocènic va afavorir un episodi lacustre de drenatges al fons de la vall. Un episodi continental succeït durant l'època de l'Eocè superior i Oligocè, entre els 36 i 23 milions d'anys. En aquest context, al rebliment de l'antiga cubeta trobem els guixos, lutites roges, gresos i calcàries com a materials sedimentaris més característics. | 08012-636 | Horta d'Avinyó | 41.8083000,1.9999300 | 416928 | 4628976 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39864-foto-08012-636-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39864-foto-08012-636-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 61393 | Font del molí de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-vallgatina | Degut a la nevada de gener de 2006, alguns arbres, especialment pins, han caigut sobre el camí que condueix a la font i a l'entorn d'aquesta. Tot i que encara es pot accedir a la font, convindria netejar l'entorn. | <p>La font del molí de Vallgatina està situada uns metres al sud de l'edifici que li dóna nom, al marge de ponent de la riera de Relat i prop del naixement d'aquesta, en la unió dels torrents del Soler, també conegut com torrent de la Cogullada, i el de la Costa. L'accés a la font es fa a través d'un camí de bosc que surt del mateix molí de Vallgatina i que segueix entre la vegetació en direcció sud, paral·lel al curs de la riera, fins trobar la font, ubicada a la banda dreta del camí. Es tracta d'una font de bassa, tot i que s'ha tapat convertint-se en dipòsit. D'aquest dipòsit, situat a un costat del camí, en surt una conducció feta amb teula que transporta l'aigua a l'altre costat del camí per sota d'aquest, fins que cau sobre un tronc amb una regata. Aquest tronc, sustentat per diverses branques, transporta l'aigua fins a caure pràcticament sobre mateix del curs de la riera. Es tracta, per tant, d'una estructura poc sòlida però que resisteix el pas del temps. L'entorn de la font està ocupat per un bosc de pins amb un sotabosc dominat majoritàriament per boixos.</p> | 08212-90 | Extrem nord-oest del terme municipal | <p>La font del molí de Vallgatina era utilitzada antigament pels masovers que habitaven el molí.</p> | 41.9654000,1.9974600 | 416927 | 4646421 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61393-foto-08212-90-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, es poden observar tritons a la bassa que actua com a dipòsit de la font, denotant una bona qualitat de l'aigua. A l'altre cantó de la riera de Relat, i uns metres al sud, s'hi ubica la font de l'escopeta que rep aquest nom pel fet que l'aigua rajava pel canó d'una escopeta. Segons fonts orals, aquesta font només raja quan plou. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 38495 | Barraca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca excavada en el marge de separació de dues feixes que actualment s'utilitzen com a pastura de bestiar boví i equí. És de planta circular d'1'65 metres de diàmetre i una alçada mitja d'1'50 m., amb el mur de 55 cm. d'amplada. Coberta sobreposada per aproximació de filades. Orientada a ponent amb una petita entrada, la llinda de la qual, també fa d'ampit una petita obertura superior. | 08010-146 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8020400,1.9999900 | 416925 | 4628281 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 67804 | Plans de la Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-la-mussarra | <p>LUJAN, ORIOL (2008) 'Historiadors bagencs revelen que Talamanca va viure una batalla de la Guerra de Successió', a Regió 7 de 05.04.08, Manresa.</p> | XVIII | <p>La Mussarra és un serrat que fa de límit natural entre el terme de Talamanca i el de Monistrol de Calders. Al costat talamanquí hi trobem una esplanada boscosa que s'estén tot seguint el serrat per el seu costat meridional. Aquest indret es coneix amb el nom de plans de la Mussarra, donat que al capdamunt del serrat hi trobem un mas amb aquest mateix nom, ja en terme de Monistrol.</p> | 08277-153 | Serra de la Mussarra, 08279 Talamanca. | <p>Aquest indret fou l'escenari de la batalla de Mussarra l'agost de 1714. A partir de la recent troballa d'una carta que va fer el marquès de Poal en que relata els fets, s'ha pogut saber que el 13 i 14 d'agost de 1714, Talamanca va ser l'escenari de l'última batalla que van guanyar els catalans abans de la caiguda de Barcelona, el setembre del mateix any.</p> | 41.7398600,2.0005200 | 416889 | 4621376 | 1714 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67804-foto-08277-153-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | En el moment d'elaborar aquest inventari, un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona acompanyat per historiadors locals, està realitzant unes tasques de prospecció arqueològica damunt del terreny, fet per el que caldrà estar alerta dels resultats. Igualment, és previst que un cop realitzades aquestes tasques es publiquin els resultats en un llibre junt amb els treballs de documentació que ha dut a terme l'historiador Francesc Serra. D'altra banda, les fonts orals expliquen que a mitjan segle passat, durant les obres a l'actual plaça de l'Església -antic cementiri- es va localitzar un conjunt de sepultures alineades. Primerament, es pensà en una pesta com a possible hipòtesi per entendre el conjunt de fosses, però la recent descoberta dels fets de Mussarra fa que sigui plantejable la teoria de que es tractin de cossos de soldats morts durant l'enfrontament de 1714. | 94 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 61325 | Molí dels Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-arnaus | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XIX | Presenta vegetació als murs i diverses reformes realitzades amb maó a diferents parts de l'edifici. | El molí del Arnaus està situat a la banda de ponent de la riera del Relat, a tocar d'aquesta i envoltat per feixes amb murs de pedra. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i dues estructures adossades al voltant. Està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades, algunes reformades amb maó. La façana principal està orientada al sud i presenta dues parts diferenciades, a l'esquerra la zona d'accés i habitatge i a la dreta un cobert que sobresurt perpendicularment amb coberta d'una sola vessant i d'alçada fins a nivell de primer pis. Destaca la porta principal emmarcada amb pedra i llinda que conté la inscripció següent: Anton 1801 Arnaus. Sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega construït amb maó. Al primer pis hi ha cinc obertures, tres d'elles emmarcades amb pedra, dos de les quals conserven l'ampit de pedra. A les golfes hi ha una petita finestra emmarcada amb maó i un porxo sota teulat amb baranes de fusta i un pilar de maó. La façana est presenta un pis i golfes degut al desnivell en el qual s'assenta l'edifici. S'hi obren tres obertures, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta d'accés a la que s'arriba a través de quatre graons de pedra. A pocs metres de la façana s'hi ubica un petit cobert de teulada a dues vessants construït amb pedra i maó. Davant d'ell s'hi conserva un petit safareig de pedra. La façana nord també presenta dos pisos degut al desnivell. Es troba totalment recoberta d'heura entre la que s'observen quatre obertures i un sòcol de construït amb pedres de grans dimensions. A uns metres de la façana hom hi pot observar les restes del rec que conduïa l'aigua al molí. La façana oest presenta tres obertures, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. A la planta baixa hi sobresurt perpendicularment un cobert. També s'hi pot observar un mur de pedra a nivell de primer pis que s'allarga a l'esquerra de la façana en direcció nord. | 08212-22 | Sector central del terme municipal | El molí dels Arnaus apareix documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. Tot i així l'edifici actual correspon a principis del segle XIX, tal com recorda la llinda de la porta principal amb la data de 1801, i no és descartable que fos una ampliació amb habitatge, d'un molí anterior. | 41.9364800,1.9970700 | 416857 | 4643210 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61325-foto-08212-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61325-foto-08212-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61325-foto-08212-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 39322 | Font de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marcal-de-relat | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font disposa d'una teuladeta feta d'uralita sobre del broc per evitar les esllavissades del terrenys superior a aquell. La font raja per un broc allargat amb un tub de plàstic. | 08012-94 | Sant Marçal de Relat | 41.9135200,1.9974200 | 416856 | 4640660 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 61308 | Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/badia-0 | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVI-XIX | La teulada es troba parcialment derruïda. Presenta esquerdes i esvorancs als murs, alguns amb força vegetació que els cobreix. L'arrebossat, diversos elements arquitectònics, els interiors i les bigues es troben en mal estat, impossibilitant l'accés al seu interior. | Badia està situada sobre un petit altiplà anomenat pla de Badia a la banda de ponent de la riera de Relat. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un robust volum central de planta rectangular composada per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades i murs eixamplats a la base. Al seu voltant diverses construccions annexades i independents es troben en estat de ruïna. La façana principal està orientada al sud-est. A la planta baixa, en elevació a causa del desnivell, hi predomina una gran portalada adovellada parcialment derruïda. Al damunt un gran finestral geminat d'arc lobulat d'estil gòtic amb imposta decorada amb motius florals parcialment derruït ja que la part esquerra es troba enderrocada. A la seva dreta s'obre una finestra emmarcada amb maó. Tanca la façana les edificacions annexes i dues arcades adovellades que delimiten l'accés a la porta principal a l'edifici que es troba a la façana nord-est. La façana nord-est presenta l'accés principal a l'edifici i diverses obertures disposades irregularment. A la planta baixa es troben diverses obertures emmarcades amb pedra on hi destaca una espitllera que li dóna un caràcter defensiu. Al primer pis i a les golfes es troben diferents obertures emmarcades amb maó. La façana nord-oest presenta, a la part esquerra, una estructura annexa construïda amb pedra i maó fins a nivell de primer pis. S'hi accedeix pujant uns graons i s'hi troba una porta amb llinda de fusta que dóna accés a la part de l'edifici on s'hi ubiquen les tines d'emmagatzematge del vi. Poques obertures disposades irregularment emmarcades amb pedra conformen la resta de la façana. La façana sud-oest està dominada per dues grans finestres geminades d'arc lobulat d'estil gòtic a nivell de primer pis, a les quals els hi manca la columna mitgera. Estan emmarcades amb pedra i tenen la imposta decorada amb sis motius florals. La resta de la façana, molt malmesa, presenta petites obertures disposades irregularment i emmarcades amb pedra. Al voltant de la masia es troben diverses estructures construïdes amb pedra d'ús agropecuari que actualment es troben en estat de ruïna. | 08212-5 | Sector nord del terme municipal | La masia de Badia, també esmentada com Abadia, es troba documentada a partir de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al paborde de Palau, fet que perdurà fins al segle XIII. En un capbreu de bens del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix Abadia superior Sasserra, formant part de la batllia de Relat. En un altre capbreu, en aquest cas de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de la masia Abadia inferior, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. També surt reflectit en els fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès i el 1553 a la vegueria del Lluçanès dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu, així com en un llibre de Consueta de 1618. Uns anys abans, el 1596, quan es posa en venda la Baronia de Lluçà, els Germans Francesc i Miquel Agulló compren el castell de Lluçà i també adquireixen els masos Badia Sobirana i Badia Jussana, fins aquell moment en mans del prior. Entre les seves propietats aquesta masia comptava amb un molí, anomenat molí de Badia, prop de la riera de Relat. | 41.9537700,1.9967700 | 416854 | 4645130 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61308-foto-08212-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61308-foto-08212-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61308-foto-08212-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana nord-est i a nivell de sota teulada es troba un petit sortint de pedra amb una obertura modificada, que podria haver constituït un matacà.Segons el diccionari etimològic Alcover-Moll, BADIA podria tenir entre altres sentits el de 'manat d'espigues', vigent a Borredà. També pot significar un cap o ramal de trena. El seu ètim llatí seria VITICULA (sarment o borcany enrevoltillat). Un altre significat provindiria de la reducció de ABADIA, casa on habita el rector d'un poble. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 61327 | Molí de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vallgatina | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | XVIII | L'edifici es va ampliar diverses ocasions, essent l'última als anys 30. Tot i portar uns 30 anys deshabitada i 150 sense funcionar com a molí i, gràcies a l'esforç dels propietaris, es conserva bona part de l'estructura i els elements immobles que constituïen el funcionament del molí. | El molí de Vallgatina es troba situat en una zona boscosa i a la ribera dreta de la riera del Relat, prop del naixement d'aquesta en l'encreuament dels recs de la Costa i de la Cogullada. Es tracta d'un edifici de petites dimensions format per un volum principal de planta rectangular, adossat perpendicularment als murs de pedra que delimiten la bassa del molí. El volum principal està format de planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i presenten carreus treballats en algun panys de paret, a les cantonades i emmarcant les obertures. En alguns panys de paret hi queda arrebossat, encara que força malmès. La façana principal, orientada al nord-est i a la riera, presenta dimensions força estretes i una obertura a cada pis, totes emmarcades amb pedra. A la planta baixa s'hi obre una porta d'arc deprimit convex amb curvatura doble amb brancals i llinda bisellats. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra i llinda datada al segle XVIII. A la dreta de l'edifici s'hi annexa, sense cap marca que indiqui discontinuïtat, un mur de pedra que correspon a la bassa del molí. La façana sud-est presenta sis obertures disposades irregularment en un mur de càrrega en el que es poden apreciar fins a tres ampliacions. En la part més antiga hi ha, a nivell de planta baixa, una espitllera emmarcada amb pedra bisellada, just a sobre del carcabà, per on sortia l'aigua utilitzada pel funcionament del molí, en una volta de canó adovellada que actualment queda a un nivell inferior a la casa. A l'esquerra d'aquesta part original, i al centre de la façana hi sobresurt una estructura construïda amb pedra i teulat a una vessant que correspon al forn. A la resta de la façana s'hi obren dues portes i tres finestres que combinen pedra, maó i fusta en l'emmarcat. La façana sud-oest queda a pocs metres del bosc i no presenta cap obertura. La façana nord-oest presenta només un pis ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell. Només presenta tres obertures, una porta a l'extrem esquerra, una finestra al centre i una altra a l'extrem dret. La façana presenta diversos forats que corresponien a les bigues de les estructures de la cort de porcs i la pallissa que s'adossaven a l'edifici. Actualment d'aquestes estructures només en resten murs de pedra de poca alçada i la coberta de maó amb volta de canó de l'extrem sud de la bassa. De la bassa, que s'adossa perpendicularment a aquesta façana en queda l'estructura circular per on entrava l'aigua al molí i els dos murs de pedra que la delimitaven, l'inferior dels quals està mes ben conservat i presenta una altura superior als tres metres. | 08212-24 | Extrem nord-oest del terme municipal | El molí de Vallgatina apareix documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. Tot i així l'edificació actual és una reforma del segle XVIII sobre un molí anterior, ja que segons consta documentat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'any 1753 Josep Vallgatina va obtenir la concessió hidràulica pel molí de Vallgatina. | 41.9669300,1.9965100 | 416850 | 4646591 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61327-foto-08212-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61327-foto-08212-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61327-foto-08212-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres davant de la casa, i a l'altre cantó de la riera, s'hi ubica l'horta, que consisteix en un mur de pedra de poca alçada que delimita un terreny que és recorregut per una canalització que permetia regar directament amb aigua del riu. En aquesta horta hi ha una barraca de pastor, construïda amb pedra i teulada a una vessant aprofitant un petita balma.A un centenar de metres del molí seguint el curs de la riera es troba la font del molí de Vallgatina. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 61322 | Argilers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/argilers | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | Avui en dia es conserven part de les estructures d'ús agropecuari i alguns dels murs de la masia. Al voltant s'hi ha construït diverses granges porcines i altres explotacions agropecuàries que desvirtuen l'entorn original. | Argilers està situada a la banda de ponent de la riera de Relat, en un turó sobre el pla d'Argilers, prop de la balma dels Carlins i divisant les masies de Bonells i Arnaus. Argilers era una de les masies més antigues del municipi de Sant Feliu Sasserra. Era una masia de grans dimensions amb la façana principal orientada al sud que conserva, actualment, part dels murs d'alguns estances interiors fins a nivell de 2 metres aproximadament i algunes estructures d'ús agropecuari, que encara s'utilitzen, situades a la banda de llevant. Els murs de càrrega eren de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions amb morter i presenta carreus treballats a les cantonades i a les obertures o accessos que encara conserva. A la façana principal hi resta un mur de pedra amb un accés principal que presenta els brancals emmarcats amb pedra i una llinda de fusta. A la seva dreta s'hi annexen unes corts i estables que salven un desnivell del terreny i mostren una teulada d'una sola vessant. A la part interior s'hi poden observar diverses estances a través de la disposició dels murs, els quals, en alguns casos, conserven el nivell de l'estança i en altres sols resten fins a nivell de dos pams del terra. | 08212-19 | Sector central del terme municipal | La masia d'Argilers, també esmentada com Argolès, Argellés i Argelers, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana com a propietat del prior de Lluçà. Ja al 1331, i en una visita pastoral, apareix la figura de Pere d'Argelers com a parroquià de Sant Feliu. La masia torna a sortir reflectida en un capbreu del Priorat de Lluçà, fet el 1434, en la que apareix Argelers formant part de la batllia de Relat, i apareix, també, en els fogatges generals de 1497 i 1553, esmentada com Argolès i dins de la vegueria del Lluçanès en el de 1497 i com a Argellés dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu al de 1553. | 41.9454200,1.9968000 | 416846 | 4644203 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fons orals la masia estava envoltada i delimitada per un mur de pedra que rodejava el turó en el qual està assentada. A l'interior de la masia hi havia una imponent escala de cargol de pedra amb grans graons i mitgera. El pas del temps i el poc condicionament de la masia van fer que s'anés degradant fins al punt d'enderrocar-se. Les runes de la masia es dipositaren en un gran pou a tocar de la masia. Veïns del poble recorden la masia dempeus als anys seixanta. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 39324 | Necròpolis de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. | XII | Ja no existeix | Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. | 08012-96 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9138600,1.9972000 | 416838 | 4640698 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 61392 | Font del molí dels Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-dels-arnaus | <p>Grup de Defensa del Ter, Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002</p> | La font va ser restaurada i condicionada recentment, l'entorn de la font i la mateixa font no presenten ni bardisses ni vegetació permetent un accés fàcil quan la riera de Relat té un cabal moderat. | <p>La font del molí dels Arnaus està situada a la banda de ponent de la llera de la riera de Relat, a escassos cinquanta metres al nord del molí que li dóna nom. S'accedeix a la font a través del camí que condueix al molí i que transcorre paral·lel a la riera pel cantó de llevant. Des del camí s'ha de creuar la riera per a accedir a la font, que està col·locada en una paret de pedra, a tocar de l'aigua. Aquesta situació de la font provoca que sigui inaccessible quan el cabal de la riera augmenta, ja que no hi ha cap estructura que en faciliti el creuament. La font consisteix en una estructura de planta rectangular construïda amb maçoneria de pedra col·locada, a mode de contrafort, sobre una cinglera de roca natural que transcorre paral·lela al curs del riu formant petites cavitats i balmes. D'aquesta estructura de pedra en sobresurt l'aixeta, que està orientada cap a la mateixa direcció que segueix la riera.</p> | 08212-89 | Sector central del terme municipal | <p>La font del molí dels Arnaus era utilitzada antigament pels masovers que habitaven el molí.</p> | 41.9369400,1.9968400 | 416838 | 4643261 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61392-foto-08212-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61392-foto-08212-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter entre el febrer i l'abril de 2002, la font del molí dels Arnaus presentava un índex de nitrats de 7'4 mg/l, mantenint, per tant, una bona qualitat de l'aigua, molt per sota del màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. Segons fonts orals, l'aigua d'aquesta font era molt valorada pels veïns del poble que sovint anaven a abastar-se'n. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 80794 | Camí empedrat de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Degradat | <p>Conjunt d'estructures de caire arqueològic, amb un sector empedrat que disposa d'un mur de contenció. Hi ha dos trams de camí empedrat amb un mur de contenció de considerable llargària i amplada. El mur és construït amb grans blocs de pedra amb una alçada propera als 2m en el seu punt més alt, tenia la funció de contenció del terreny i servia per anivellar el paviment del camí. El camí és d'uns 4m d'amplada mitja, amb un dels trams cobert amb pedres per salvar el desnivell. Aquesta zona estaria emplenada de terra i pedra petita que amb el temps s'ha anat perdent, quedant només el que serien els fonaments del camí.</p> | 08139-72 | Coll d'Eres | <p>Es tracta d'una part d' un camí d'origen medieval i que trobem documentat a l'edat mitjana com a 'l'estrata quae pergit al Matam de Pedra' (Ferrando i Roig, A., 1983). El camí fa un recorregut E-W. Per arribar cal agafar un camí que discorre al costat mateix d'un rierol que baixa de la carena del Pagès cap a coll d'Eres. Probablement el camí, tot i que s'han perdut molts trams, seguiria aquest itinerari al costat del rierol i enllaçaria amb el camí Ral de Barcelona a Berga. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6676400,2.0007200 | 416812 | 4613358 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop d'aquest tram de camí hi ha les restes d'una bassa. Les coordenades corresponen al primer tram del camí. El segon tram del camí té les coordenades: 416398/4613398, 814m alçada. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 39629 | El Ferrer Llàtzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-llatzer | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 264 m2. La coberta s'ha ensorrat però era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb pedra sense carejar i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. En la volumetria s'observa una ampliació posterior a la construcció inicial i a l'interior té parets divisòries de tàpia. Conserva les finestres amb festejadors i una tina. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-390 | Avinyó | En el fogatge de 1497, entre els masos corresponents a Horta, antigament vinculada al terme d'Artés, s'hi inclou, al costat de La Vall, un mas anomenat 'Lo Ferrer'. El mas, per tant, ja existia al segle XV, tot i que segurament l'edifici que avui dia està enrunat seria una estructura posterior. | 41.8846800,1.9972900 | 416808 | 4637459 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39629-foto-08012-390-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39629-foto-08012-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39629-foto-08012-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 61306 | Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnaus | AADD, Història del Bages, Selectes Parcir, Manresa, 1988 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XV-XVIII | Presenta esquerdes a les parets, murs erosionats i estructures parcialment reduïdes. Els voltants de la masia es troben descuidats, amb herbes i bardisses. | Els Arnaus està situada al centre del terme de Sant Feliu Sasserra, a la banda de ponent de la riera de Relat i al peu dels boscos dels Arnaus. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i dos cossos annexats a les façanes sud i nord. La masia està formada per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus de pedra picada a les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada a l'est presenta una estructura pràcticament simètrica vertebrada a través d'un gran portal d'arc de mig punt adovellat al centre que dóna accés a l'entrada on es distribueixen les corts, els estables, el celler, i l'escalinata de pedra, que des de la banda dreta, dóna accés al primer pis. Flanquejant la porta principal s'hi troben dues espitlleres petites emmarcades amb pedra, la de l'esquerra bisellada. Al primer pis s'hi obren tres obertures: un balcó a l'esquerra parcialment tapiat, emmarcat amb pedra bisellada; al centre una gran finestra que correspon a la sala principal, emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat; i a la dreta s'hi obre un balcó emmarcat amb pedra. A les golfes i sobre les obertures del primer pis s'hi obren tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La simetria de la façana queda trencada per dues finestres, una a la planta baixa i una altra al primer pis que probablement són fruit d'alguna reforma. La façana sud, que correspon a un dels dos cossos ampliats, presenta a la planta baixa una espitllera a l'esquerra i dues arcades d'arc de mig punt adovellades, una de les quals tapiada, que s'estenen en una volta de canó cap a l'interior de la masia, formant dues voltes de creueria a les sales interiors. El primer pis i les golfes estan destinats en la seva meitat dreta a una gran pallissa de dos nivells. Aquesta pallissa està sustentada per dos robusts pilars de pedra, de secció octogonal i capitell motllurat en el primer tram i de secció quadrada en el segon, i diversos pilars de maó. A la banda esquerra de la façana s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra, una de les quals presenta ampit motllurat, brancals bisellats i llinda amb inscripció. Al cos dret de la façana oest hi ha ubicada la capella privada dels Arnaus dedicada a Sant Josep. Presenta una porta emmarcada amb pedra bisellada i una inscripció. Sobre la porta un rosetó circular col·locat en un entrant de la paret dóna llum a la capella. La resta de la façana presenta diverses obertures disposades irregularment, essent les majors les del primer pis, totes emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat. La part central de la façana està reforçada per un contrafort a nivell de sòcol i en sobresurt a la seva esquerra una comuna de pedra. La façana nord presenta una porta al centre i una finestra emmarcades amb pedra que queden integrats en un cobert, construït amb pedra i maó, que sobresurt perpendicularment deixant una gran obertura central. En el cobert s'hi ubiquen tres tines de grans dimensions, testimonis del passat vinícola de la masia. Adossades a l'extrem dret de la façana principal, diverses construccions d'ús agropecuari de pedra, en algunes obertures treballades, tanquen l'era i una lliça de la que ja no es conserva la porta. També és remarcable un pou circular construït amb pedra ubicat a uns cinquanta metres a l'oest de la masia i una tina de pedra per a emmagatzemar glans, a l'est de la masia. | 08212-3 | Sector central del terme municipal | La masia dels Arnaus es troba documentada a partir de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia a la sagristia de Lluçà en indivís amb el prior del monestir de Lluçà. Així ho demostren dos documents del segle XV; en el primer, datat el 22 de novembre de 1406, hi apareix una relació de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial en la que hi apareix Arnaus. En el segon, datat l'any 1434, Arnaus surt reflectit en un capbreu de béns del priorat de Lluçà, formant part de la batllia de Relat. També surt reflectit en els fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès i el 1553 a la vegueria del Lluçanès dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. És un dels masos més antics i poderosos del terme de Sant Feliu. El seu origen és medieval i al llarg dels anys havia aconseguit fer-se amb diverses masoveries (com la Molina, el molí dels Arnaus o la Casanova dels Arnaus). Al segle XVIII i XIX tingué un cert esplendor arrel del conreu de la vinya. Després de la fil·loxera el mas anà perdent importància. L'annexe de la galeria és del segle XVIII. Des de principis del segle XIX els propietaris van passar a residir al poble de Sant Feliu Sasserra. | 41.9409900,1.9964000 | 416807 | 4643711 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61306-foto-08212-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61306-foto-08212-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61306-foto-08212-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llinda de la finestra de la façana sud presenta la següent inscripció:1742 Rosa ArnausViuda Ave MariaLa inscripció de la porta de la capella de Sant Josep és la següent:Joseph Arnaus + Farreras 1816 | 94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 80762 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-7 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVII-XX | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>Masia que ha anat creixent de forma linial al llarg de la vall del torrent. La masia antiga era de planta baixa, pis i golfes, i actualment es troba al centre del conjunt, ja que en el present segle es va transformar en casa d'estiueig, fent diferents reformes i afegint cossos davant la façana de migdia que van ocultar la façana antiga. Es poden distingir diferents etapes constructives en el conjunt, ja que a la banda de tramuntana els coberts que actualment s'utilitzen com a corrals podrien albergar la casa més antiga, de la que encara es poden veure parets de pedra grossa i tosca amb espitlleres. Més tard, aquesta casa s'ampliaria donant origen a un mas més gran que es va ampliar també al segle XVII. Sobre aquesta casa es va construir l'ampliació del segle XX, que va consistir en un cos afegit formant una L davant les façanes de migdia i ponent. La coberta de totes les construccions és de teula àrab, recolzada en ràfec de dues filades de teula; a la part moderna disposa d'alguna canalera de zenc amb gàrgola i penell amb un esquirol i un gall. El pendent de la coberta és superior a l'usual en la zona i segurament es va augmentar quan es va fer la reforma de principis de segle XX. La casa i la façana estan formades per tres cossos disposats de forma esglaonada, de manera que l'angle que queda a la banda de llevant es tanca amb un mur a modus de baluard amb una porta principal d'accés que salva el desnivell amb una garonada semicircular i que disposa d'un portal d'arc de mig punt de dovelles llargues; a la clau hi ha en relleu la data de 1765 i una creu amb els extrems en flor de llis i flanquejada per dos arbres molt estilitzats. Sobre la porta hi ha teuladeta, ja que es tracta d'una porta en un mur. En el primer pis dels dos cossos afegits hi ha galeries amb arcades de maó de caire noucentista i a la planta baixa tres portes d'arc de maó. L'estructura interna conserva la de tres cruïlles perpendiculars a la façana que corresponen a la casa antiga, amb els afegits del segle XX davant. Així, la façana antiga de la casa es troba darrera d'aquesta, Conserva una gran porta d'arc de mig punt adovellada a la planta baixa i al centre, donant accés a la crugia central coberta amb volta de canó. A la crugia de ponent, també coberta amb volta de canó, hi havia el celler on encara es conserva un gran premsa amb cavall de fusta amb la data 18 gravada i una roda que movia el cargol. Suposadament a aquest celler donarien les boixes de les tines. Al pis hi ha dues portes amb data, la primera que dóna a la crugia de llevant i que és la porta principal amb llinda gravada amb la data 1666 i les inicials JHS; la segona la trobem darrera d'aquesta, amb llinda que disposa d'una decoració en forma d'arc carpanel i la data 1664 amb una creu al centre. A l'interior es conserven finestres amb festejadors a la part antiga, una capella d'imatge a l'antiga sala, dues cuines (una més moderna i altra més antiga); cal assenyalar que les portes de la part més antiga tenen els brancals motllurats i que hi ha algunes portes que es van tapiar en la darrera reforma. La zona nova de la casa disposa de grans finestrals d'estil modernista amb vitralls. En la part de migdia i davant de la casa hi ha un jardí amb vegetació exuberant, una gran bassa circular amb tanca de baranes de ferro i pilars de pedres (còdols) amb una font disposada sota un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. Les edificacions que es troben a la banda de tramuntana són de diferents èpoques i es troben en mal estat. Correspondrien principalment a coberts i corrals. Probablement les tines de la casa es trobin en aquestes edificacions, però no s'han pogut veure degut al mal estat del conjunt.</p> | 08139-40 | Serra de Sant Lleïr | <p>La casa està documentada des del 1189, quan Bernat de Muredine desinfeuda un alou a la Vall de Mura a favor de l'abat de Sant Llorenç (AM). Des d'aquest moment el mas estava sota el domini del monestir, retent homenatge els seus ocupants al monestir. El 1238, Ponç Pere de Banyeres fa lloació a l'abat del monestir de Sant Llorenç, pel mas de la vall del terme de Sant Martí de Muredine (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173), (AM). A principis del segle XIV Guillem de Rauriga establí a Pere Vall, en el mas de la Vall. Poc després, també al segle XIV, un altre document fa referència al mas de Vall Jussana i al de Vall Subirana (Ballbé, 1997). El 1430 es fa una reducció de cens dels dos masos, feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo i sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt a Jaume Savall (AM, espèculo de Sant Llorenç). En la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que vivien al mas 9 persones. Un document inèdit de 1612 dóna a conèixer els límits de l'heretat del mas de la Vall (Ballbé, 1997). El 1651 el tenien arrendat junt el mas Xammar, essent el propietari el senyor Joan Roig Castellví de Montblanc. El 1925 Francesca Torra i Salallasera, vídua de Josep Vall i Torra, va vendre l'heretat anomenada Manso Vall a Amadeu Torrens i Astals. El 1935 l'antiga casa de pagès va ser transformada en una mansió moderna d'estiueig. Degut a aquesta transformació de principis del segle XX, així com a les diferents reformes que es farien al llarg del temps, a la casa pràcticament no conserven elements que deixin veure la seva antiguitat. Tan sols la inscripció de la porta resta com a element que ens informa d'una època, tot i que la datació és probable, ja que només disposa de tres números 765.</p> | 41.6922500,2.0002400 | 416804 | 4616091 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar s'agafa un camí a la dreta en el P.Q.19,100 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Està a uns 1.000 m. La casa disposava d'arxiu. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 39396 | Torrent del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-riu-sec | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Torrent afluent de la riera Gavarresa, que neix prop del Collet de la Bassa (Sta. Maria d'Oló) i desemboca a la Gavarresa a l'alçada de l'eix al terme d'Artés. Passa a l'est de La Travera i el Pla i el seu curs pel terme d'Avinyó fa un total aproximat de 3 quilòmetres. El riu sec dóna zones riques en guix i ha creat igualment grans balços, del que en destaquem el de La Travera. Actualment, el poc cabdal que hi ha a fet sorgir grans extensions de canyissar. | 08012-168 | Horta d'Avinyó | 41.8098200,1.9982600 | 416791 | 4629146 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39396-foto-08012-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 39472 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-0 | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Hi ha parts de la casa força deixades | Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 722 m2. Està documentada des del segle XIII. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'Jose Roca 1857'. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. S'hi observen intervencions de diferents èpoques, ampliació del volum original en la part de la façana principal i també ampliació vertical amb el canvi de coberta. A l'interior hi ha el celler excavat a la roca, amb el sostre amb volta i mantenen la premsa de vi. Hi ha adossat un volum en la part posterior, que forma part integral de la masia. A més té un cobert, una pallissa i era. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Hi ha dues llindes més ja que a l'interior de la segona porta, passada la premsa, hi trobem a la llinda '??? Francesch Roca/ 1675' i a dins del menjador hi ha una porta on trobem a la llinda '??P 1590'. | 08012-513 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1553 apareix el mas de La Roca, proper al del Vinyers. Aquest mas, doncs, existiria ja al segle XVI. L'edifici actual, tot i diverses reformes accelerades al llarg del segle XX, és encara l'originari del segle XVI, encara que s'ha anat ampliant amb les diverses necessitats agrícoles que han anat apareixent. | 41.9050200,1.9961000 | 416735 | 4639718 | 1590 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39472-foto-08012-513-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39472-foto-08012-513-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39472-foto-08012-513-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Podem observar en la fotografia 2 com la casa originària era la més baixa situada al nivell frontal de les imatges. Després es féu la part meridional d'aquesta i finalment la occidental. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 39474 | Pica per rentar plats de La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-per-rentar-plats-de-la-roca | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està a l'aire lliure i pateix efectes de líquens i algun fong. | Pica de pedra d'un sol bloc, que servia per rentar i disposar els plats per eixugar-se. Té una llargada aproximada de 2,10 m, amb una amplada de 70 cm aproximats. Les ranures que rodegen la pedra servien per poder aguantar els plats contra la paret sense que aquests caiguessin a terra. | 08012-515 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1553 apareix el mas de La Roca, proper al del Vinyers. Aquest mas, doncs, existiria ja al segle XVI. L'edifici actual, tot i diverses reformes accelerades al llarg del segle XX, és encara l'originari del segle XVI, encara que s'ha anat ampliant amb les diverses necessitats agrícoles que han anat apareixent. | 41.9050200,1.9961000 | 416735 | 4639718 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39474-foto-08012-515-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 39484 | Font d'El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està orientada a ponent. Té dos brocs que ragen molt i es troben molt arran de terra. Els brocs estan a la paret de pedra envoltats per un arc, fet amb ciment, igual que l'arrebossat de la pedra on surten els dos brocs. Hi ha una fornícula amb una Mare de Déu i una lleixa. S'hi accedeix baixant tres graons. | 08012-235 | Horta d'Avinyó | 41.8138800,1.9975200 | 416735 | 4629598 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39484-foto-08012-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39484-foto-08012-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 67840 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-3 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XIX | Es troba molt amagada per el gran nombre d'arbusts que hi ha a la zona, per bé que la fita està en bon estat. | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra quadrat que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 11, doncs aquesta fita és l'onzena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 40 cm d'alt per 37 cm d'ample i 10 cm de gruix. El desgast de la pedra, junt amb la tipografia de la lletra que duu gravada, fa determinar-ne la seva antiguitat i originalitat.</p> | 08277-189 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7420900,1.9985300 | 416726 | 4621626 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67840-foto-08277-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67840-foto-08277-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 39239 | El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixe | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | Masia que està constituïda per dos habitatges, la casa dels amos i la de masovers. Es compon de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1.160 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista en general arrebossat i pintat de color blanc, hi ha intervencions de diferents èpoques algunes en obra nova. Presenta un cos de galeries a la façana principal (1 vertical i 2 horitzontals) i a la façana posterior (1 vertical i 5 horitzontals). La planta baixa de la casa principal té el sostre amb volta, els sostres de la casa dels masovers són de cabirons. Hi ha una llinda a la vessant de ponent, interior a la casa, amb la xifra '1758'. Té dues pallisses i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Té una capella a l'interior de la casa dels propietaris considerada com a BCIL (fitxa 2). | 08012-1 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8128800,1.9971500 | 416703 | 4629487 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 39240 | Oratori de St. Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-st-antoni | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M. (1979) 'Bag. 32. Sant Antoni de Pàdua', a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 30. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XX | Es va fer una reforma total de la capella l'any 1943, amb la qual cosa l'estat de conservació és força bo. | Es tracta d'una habitació amb tres entrades, una frontal i dues de posteriors, a banda i banda de l'altar. La superfície és de 20 m2. aprox. La planta és rectangular i el sostre és pla. La sala es separa en dues parts: els bancs i l'altar, les dues al mateix nivell de terra i sense cap element arquitectònic que les divideixi. A la part de l'altar hi ha un reclinatori de dues places treballat en fusta amb estil barroc; l'altar està lleugerament elevat en una plataforma de fusta i aguantat per dues columnes amb estil neobarroc. El retaule és igualment d'estil neobarroc (fitxa 3) | 08012-2 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8129700,1.9971200 | 416701 | 4629497 | 1943 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al entrar a la casa dels propietaris, un cop pujada l'escala principal, la capella es troba tot recte, al lloc més central de la masia, al primer pis de l'edifici. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 39329 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars. | 08012-101 | Avinyó | 41.8692000,1.9958400 | 416667 | 4635741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 61310 | Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 ROCAFIGUERA, F de , El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVIII | Presenta esquerdes, vegetació i arrebossat degradat als murs així com també reformes a les obertures i ampits desgastats. | Bonells està ubicada en un punt elevat a ponent de la riera de Relat dominant una part de la vall, just per sobre la masia dels Arnaus i a tocar de la roca de les Tres Creus. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta rectangular, un cos adossat a la façana nord-oest i diverses construccions d'ús agropecuari que combinen pedra i totxo en la seva construcció. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. Està composada per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al nord-est, està dominada per un portal d'arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra. A banda i banda s'hi obre una finestra, ambdues reformades, la de la dreta amb llinda de pedra datada al 17+76. Al primer pis hi ha quatre obertures, tres de les quals emmarcades amb pedra. Destaquen les dues centrals, una amb brancals, llinda i ampit motllurats, i l'altra amb ampit motllurat i brancals i llinda bisellats on hi consta la data de 1779. Les golfes presenten dues obertures de petites dimensions, una de les quals emmarcada amb pedra. A la façana nord-oest s'hi adossa un cos a nivell inferior d'ús agropecuari construït amb pedra i teulada a una vessant on hi consten diverses obertures i una escala de pedra d'accés lateral. A la façana sud-oest s'hi obren diverses obertures disposades irregularment. Les de la planta baixa estan reformades i es troben mig tapades a causa d'un porxo de construcció posterior. El primer pis presenta un balcó flanquejat per dues finestres, totes elles emmarcades amb pedra bisellada. A les golfes s'hi troben dues obertures emmarcades amb pedra. A la part esquerra de la façana hi sobresurt una cisterna circular construïda amb pedra. La façana sud-est presenta una porta a la planta baixa, quatre balcons al primer pis i tres petites obertures disposades irregularment al nivell de les golfes, totes elles reformades. Al centre de la façana, fins a nivell de primer pis, hi ha adossat un estret contrafort. Diversos murs de pedra que envolten la façana principal tanquen la lliça que conserva una portalada d'accés emmarcada amb pedra a la part nord-oest. | 08212-7 | Sector central del terme municipal | La masia de Bonells, antigament també esmentada com Borrell, Borrels es troba documentada a partir de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al prior del monestir de Lluçà com ho demostra un document del 22 de novembre de 1406 en una llista de caps de casa súbdits del monestir, feta en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial i un capbreu del Priorat de Lluçà datat el 1434, en el que apareix Borrell formant part de la batllia de Relat. En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de la masia Bonells, corresponent a la batllia del mas Casanova al castell de Merlès i a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. També surt reflectit en els fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès, com a Borrels, i el 1553 a la vegueria del Lluçanès dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu, ja com a Bonells. Tot i aquests orígens tan antics, l'edifici actual correspon bàsicament al segle XVIII. | 41.9425000,1.9944600 | 416648 | 4643881 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61310-foto-08212-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61310-foto-08212-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61310-foto-08212-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 38402 | Mas de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-valls | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 155. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). Masia 'El Mas de les Valls'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). El Mas o el Mas de les Valls. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal hi ha un portal rodó adovellat, al seu damunt un balcó amb barana de ferro, fruit d'una reforma posterior, trenca l'aspecte de fortificació del mas. A la part superior presenta obres de restauració, aixecant una part del parament amb maó, destacant-se del parament de carreus irregulars de la resta de la façana. A la dreta del portal i a mitja alçada, per sota de la finestra de la planta pis, s'hi observa una espitllera. A la façana de migdia, també sobresurt un balcó, i s'obren diverses finestres amb llinda motllurada, ampits i muntants de pedra treballada. A la banda de ponent, s'alça una torre de defensa, de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. L'aparell és de carreus regulars col·locats a trencajunt i disposats en filades. Els baixos són amb el sostre de volta sostinguda per arcs de mig punt i d'altres apuntats. Cada planta disposa d'alguna finestra o espitllera, algunes de reformes posteriors, quan la torre degué de deixar la seva funció primigènia. Fa uns anys, un llamp va malmetre la part superior d'aquesta torre i la va escurçar un metre i mig. | 08010-53 | La Vall | També conegut com 'El Mas d'Artés', està documentat des de l'any 1199. Sabem que tenia un molí fariner des de l'any 1558 que aprofitava les aigües de la Riera de Malrubí. Aquest molí funcionà fins la Guerra Civil (1936-39). Segons un capbreu de l'any 1693 en posseïa el domini útil un tal Bernat Marquet, que l'havia comprat a carta de gràcia als hereus de Josep Mas, l'any 1682. S'interpreta que la família tornaria els diners o recuperaria el mas, perquè l'any 1774 consta Joan Mas com a propietari. La fil·loxera provocà un daltabaix econòmic. L'any 1872 apareix com a propietari Joan Vilavendrell i Singla; l'any 1915 Josep Vilavendrell i Reixac; i l'any 1960, Valentí Vilavendrell Morral. | 41.8044100,1.9965500 | 416642 | 4628547 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38402-foto-08010-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38402-foto-08010-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 39642 | Cal Tonimàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonimas | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El murs exteriors originals són de pedra i s'han arrebossat i pintat de color blanc. La porta és adovellada i les obertures arrebossades. S'observa un reforç a la façana principal i té ampliacions de diferents èpoques. A l'interior hi ha una escala de pedra, el celler amb el sostre amb volta, també hi trobem tines, tinardons i una pedra de molí. A la casa s'hi accedeix a través d'un baluard i a dins hi ha diferents coberts i pallisses. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-403 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8664300,1.9951600 | 416607 | 4635434 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 38494 | Barraca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya, dalt del marge que separa la feixa de blat del bosc de pins blancs. És de planta circular d'uns 3,40 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord-oest. Té una petita obertura a ponent. | 08010-145 | La Ponsa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8008300,1.9960900 | 416599 | 4628150 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 39319 | Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | X-XVII | L'edifici està força deixat pel poc ús que se'n fa i perillen els carreus inferiors de la porta de la façana ja que estan fets amb pedra arenisca que s'està desfent. | Església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt. Destaca un escut on apareix una creu a la dovella de la porta de la façana. | 08012-91 | Sta. Eugènia de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Gòtic|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|85|93|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 39320 | Imatge de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marcal | XIX-XX | <p>Estàtua de Sant Marçal bisbe. Està tallada en fusta i té una alçada aproximada de 70 cm. La figura porta una aurèola metàl·lica a la zona del cap mostrant la seva condició de sant. Aquest té barba blanca i va ornamentat com a bisbe ja que porta el bàcul (a la mà dreta), la mitra i la resta d'elements episcopals. A la mà esquerra porta un pergamí amb diversos noms. Està policromat, destacant el color vermell i blanc de la túnica.</p> | 08012-92 | Sant Marçal de Relat | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39320-foto-08012-92-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml