Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61405 | Festa de Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere-almato | <p>http://www.santfeliusasserra.cat/</p> | Les dates en les que es celebra la festa, en les que una bona part dels habitants del poble estan de vacances, perjudica la festa amb una assistència que últimament no ha estat massa alta. | <p>La festa de Sant Pere Almató es celebra cada últim diumenge d'agost a Sant Feliu Sasserra en honor al Sant. Es tracta d'una festa religiosa, organitzada pel Consell Parroquial, en la que s'obre al públic la casa natal de Sant Pere Almató, la casa Almató o cal Metge. Entre les activitats que es repeteixen any rere any en destaquen dos: la missa i el Treure Ball. La missa es celebra a les onze del matí en la petita capella ubicada a l'interior de la casa Almató. Una hora més tard, a les dotze, es balla el Treure Ball davant la casa del Sant, en la plaça que té el Pas Nou. A diferència de la festa Major, en aquesta festa el Treure Ball és ballat per dos o tres grups i no es reserva únicament el dret a ballar als més grans, sinó que és una de les festivitats en que els joves balladors poden practicar el Treure Ball en públic. A més d'aquestes activitats, per la festa de Sant Pere Almató s'acostuma a ballar sardanes i a escoltar la coral del poble.</p> | 08212-102 | Casa Almató | <p>Pere Almató i Ribera, nascut a Sant Feliu Sasserra l'any 1830 i mort a Haidu'o'ng, Tonkin, Xina el 1861, va ser missioner exercint a Filipines i posteriorment a l'Indoxina, a l'actual Vietnam. El dia 1 de novembre de 1861 va morir decapitat en esclatar una revolta anticolonialista i anticristiana. Va ser beatificat l'any 1906 pel papa Pius X i canonitzat el 1988 per Joan Pau II. La seva festa litúrgica es celebrada pel bisbat de Vic i pels dominicans el 3 de novembre, tot i que a Sant Feliu Sasserra es celebra la festa de Sant Pere Almató l'últim diumenge d'agost.</p> | 41.9450700,2.0221400 | 418946 | 4644140 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||
| 61368 | Font de Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-almato | XX | La font de Sant Pere Almató està situada a la façana nord de la casa Almató, també coneguda com cal Metge, a l'extrem est del Pas Nou, prop de la cantonada amb el carrer Sant Pere Almató. La font està ubicada dins d'una petita volta d'arc escarser, adovellat i amb un escut a la clau, que s'introdueix uns centímetres dins la façana. En l'espai que queda dins la volta hi ha la pica, l'aixeta, dues pedres a mode de festejadors i tres plaques de pedra, sobresortint del mur posterior decorat amb ceràmica que combina el blau, l'ocre i el blanc en les sanefes. La pica, de forma semicircular, està construïda amb pedra treballada i presenta diverses motllures a més d'un escut al centre. Sobre la pica hi ha un relleu del cap d'un lleó, de petites dimensions i esculpit en pedra de tons clars, de la boca del qual en sobresurt l'aixeta. A sobre i als costats de l'aixeta hi ha col·locades tres plaques de pedra commemoratives. La central recorda la data en la que es va construir la font, 17-3-68; la de l'esquerra conté la inscripció 'Sant Feliu Sasserra alçada 617 mt. Partit judicial de Manresa. Bisbat de Vich' i en la de la dreta es pot llegir: Font del nostre beat Pere Almató O.P.. | 08212-65 | Sector central del nucli urbà | La font de Sant Pere Almató va ser construïda l'any 1968, tal com es recorda en una placa de pedra. | 41.9451100,2.0221200 | 418944 | 4644144 | 1968 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61368-foto-08212-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61368-foto-08212-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61333 | Cal Prim i cal Batzó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prim-i-cal-batzo | XVIII-XIX | Cal Prim conserva la majoria d'obertures i la teulada original, i cal Batzó ha estat reformada recentment. | Cal Prim i cal Batzó estan situats al nord del nucli de Sant Feliu Sasserra, en un contrafort del serrat de Gurrians des del que es domina gran part del terme d'Oristà. Es tracta de dues cases adossades orientades al sud-est, de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria amb carreus grans treballats envoltant les obertures, les cantonades i alguns panys de paret de cal Prim. La façana principal de cal Prim presenta tres úniques obertures ubicades en una mateixa vertical a la part esquerra de la façana. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre aquesta trobem una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellats i ampit de maó. A les golfes una única finestra emmarcada amb pedra sota la qual es conserva una part del ràfec de la teulada antiga, denotant una ampliació en alçada. La façana sud-oest presenta una única obertura a nivell de primer pis emmarcada amb pedra treballada. A La façana nord-oest hi ha un terrat de pedra que sobresurt a nivell de primer pis amb una porta emmarcada amb pedra a la planta baixa. A la resta de la façana hi ha tres finestres, dues a nivell de primer pis i una a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. Cal Batzó està composat per dues parts diferenciades, una molt reformada i arrebossada, i la més antiga construïda amb pedra, que es troba adossada a cal Prim. Té a la façana principal una obertura per pis, totes tres emmarcades amb pedra. A la part posterior presenta un terrat d'obra i dues obertures emmarcades amb pedra, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. A uns metres davant la façana de cal Batzó hi ha un petit pou circular construït amb pedra. | 08212-30 | Sector est del terme municipal | Antigament aquestes dues cases conformaven un carrer juntament amb cal Groc, cal Menut i cal Campàs. La tipologia de carrer o agrupació de cases separat del nucli urbà però relativament a prop, es repeteix al poble de Sant Feliu Sasserra, com al carrer de la Mongia o al carrer del Gafarró, en terme municipal d'Oristà. | 41.9492800,2.0218400 | 418926 | 4644608 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61333-foto-08212-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61333-foto-08212-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61333-foto-08212-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 39606 | Molí del Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-clapers | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Masia molt derruïda, de la qual només en podem apreciar algunes parets i murs molt dispersos i amb poca presència física. Als voltants del mur hem trobat forces indicis de ceràmica, corresponent segurament a una tina. La gran quantitat de vegetació ens ha fet impossible un millor reconeixement de la zona. | 08012-367 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8132900,2.0238500 | 418921 | 4629507 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39606-foto-08012-367-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 61304 | Nucli urbà de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-feliu-sasserra | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages, 2003. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 (cal Salero i cal Veiret) | XI-XX | L'estat de les cases que conformen el nucli és heterogeni mantenint algunes el seu aspecte i elements originals i d'altres totalment reformades. | Sant Feliu Sasserra és un municipi de la comarca del Bages situat a la zona del Lluçanès. Es composa d'una àmplia zona boscosa vestint les valls de la riera de Relat i el riu d'Ases entre les que s'ubiquen diverses explotacions agropecuàries i el nucli urbà. El nucli de Sant Feliu Sasserra es troba emplaçat sobre la serra de Sant Feliu a l'extrem est del terme municipal. És un poble de mitjanes dimensions que s'ha anat constituint al llarg del temps. Està articulat per un centre històric de cronologia medieval, on hi ha emplaçada l'església de Sant Feliu i els carrers més antics, estrets, sinuosos i amb desnivell que donaven entrada al camins rals que travessaven per dins del poble. Aquests són bàsicament el carrer Arquebisbe Badia, situat a la banda sud del nucli amb una orientació sud-nord, el carrer Balmes situat al sud-est amb una orientació est-oest, i el carrer Jacint Verdaguer que enllaça els dos circumdant l'església per la part de llevant i en el que es troba cal Salero, una de les cases protegides per els normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra . En aquests carrers s'hi conserven cases que tenen una cronologia que va del segle XVI al XVIII, tot i que algunes tenen orígens anteriors, on hi destaquen alguns finestrals gòtics. També destaca en aquesta zona la casa de cal Veiret, una casa decorada amb maó, ubicada a l'avinguda Catalunya, i protegida per les normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra. Paral·lela a la plaça de l'església hi ha la plaça de Baix, una petita placeta d'accés tortuós que condueix a la plaça Major. Aquesta té forma trapezoïdal i engloba les cases de famílies nobles i menestrals distingits construïdes bàsicament al segle XVIII on hi predominen les grans portalades adovellades d'arc de mig punt. A la plaça Major s'hi ubica l'antiga seu de la Sotsvegueria del Lluçanès anomenada casa del Consell i Jurats del Lluçanès, actualment seu de l'ajuntament del municipi. El nucli continua vertebrat, en direcció nord, per un carrer principal, el carrer Sant Pere Almató que enllaça amb el carrer de la Bassa fins a tocar del serrat de les Forques. En ells s'hi basteixen cases del segles XVIII i XIX d'estructura urbana, façana d'estretes dimensions, constituïdes per planta baixa i dos pisos amb aigües a les façanes principals, algunes de les quals conserven l'estructura i alguns elements originals. A mig tram del carrer Sant Pere Almató, s'endinsa a la banda de llevant el carrer Santa Magdalena que condueix a un nucli format entorn de l'església de Santa Magdalena coneguda també com a Sant Salvador d'Horta situada a l'extrem del carrer. Tot i que algunes cases poden tenir un origen anterior, la majoria es construïren al segle XIX, essent les més antigues les més properes a l'església. Finalment cal destacar el carrer del Raval, situat a la banda de ponent del nucli, amb cases del segle XVIII que enllaça, un cop travessada la carretera, amb el carrer Vilaclara que s'uneix al seu capdamunt amb el carrer Sant Pere Almató. Modernament el poble ha crescut a banda i banda de la carretera i també per la zona de ponent en l'anomenat barri de Sant Roc. | 08212-1 | Sector est del terme municipal | El nucli primitiu del poble es va formar al voltant de l'església de Sant Feliu, documentada al 946 la qual tingué funcions parroquials abans del 1154. Fou reedificada al segle XI i enriquida amb una portalada romànica amb capitells esculpits i arquivoltes treballades al segle XII. A partir del segle XIII apareix documentada una petita capella dedicada a Santa Magdalena, la qual cosa fa suposar que el nucli s'estengué més enllà dels voltants de l'església. Un cop superat el despoblament provocat per les pestes del segle XIV el poble va entrar, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVI, en un període d'expansió demogràfica i econòmica gràcies a la indústria tèxtil tradicional (parairia) i al comerç. Aquest fet ho demostra la relació de focs fets al 1553 i 1595, on es passa de 57 a 105 focs, essent a principis del segle XVII la principal població del Lluçanès, la qual cosa va propiciar el fet de ser la capital de la Sotsvegueria del Lluçanès. Durant el segle XVII el nucli seguí creixent amb cases circumdants i s'hi establí una comunitat de preveres, documentada a partir de 1636. A finals de segle, el cens eclesiàstic de 1686 atribuïa a Sant Feliu Sasserra 118 cases juntes i 12 pagesies que suposaven una població propera als 700 habitants. A principis del segle XVIII i en el marc de la Guerra de Successió el poble fou cremat per les tropes filipistes comandades pel comte de Montemar al febrer de 1714 en represàlia a l'adhesió del poble a la causa de l'arxiduc Carles. El poble es recuperà econòmicament a partir de la manufactura tèxtil, tal com ho demostren els 16 telers de llana que tenia el poble a l'any 1760. Aquest sector seguí progressant fins a la segona meitat del segle XIX quan l'arribada de la mecanització va fer decaure la producció artesanal. Paral·lelament l'evolució del sector tèxtil, la zona rural del municipi visqué un període d'esplendor arrel de la producció i la comercialització del vi, sobretot durant els segles XVII, XVIII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera. Així ho demostren les feixes i les tines de la majoria de masies i cases del municipi. | 41.9450200,2.0217800 | 418916 | 4644135 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61304-foto-08212-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61304-foto-08212-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61304-foto-08212-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'entorn del poble hi ha diverses agrupacions al voltant de petits carrers com és el cas del carrer de la Mongia, el carrer de cal Prim i cal Batzó, el carrer del Serrat o el carrer del Gafarró, en terme d'Oristà. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61373 | Fira de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-les-bruixes | <p>http://www.santfeliusassera.llucanes.net</p> | XXI | La bona assistència de públic i el fet que fins a 200 persones s'involucrin en la preparació de la fira, augura un gran futur a la fira com a mínim a curt i mig termini. | <p>La fira de les Bruixes es celebra cada diada de Tots Sants a Sant Feliu Sasserra des de l'any 2000. En aquesta fira es vol recordar diversos processos contra bruixes que van succeir al poble uns quatre segles enrera, essent alhora un homenatge a les dones innocents que van morir a la forca. Cada any la fira s'inicia el dia anterior a Tots Sants, el 31 d'octubre, amb la Festa Bruixa, que consisteix en una petita actuació teatral i cercavila, que serveix per invocar la festa, i un ball. L'endemà, quan s'inicia la fira pròpiament, es comença amb el pregó. Tot seguit es representa, davant del portal romànic de l'església de Sant Feliu, una història de taverna en la que es narra algun fet que té relació directe amb el procés de les bruixes i en la que apareix el personatge de 'Tarragó', un 'caçabruixes' històric que va intervenir en els processos de bruixes a Sant Feliu als principis del segle XVII. Pels volts del migdia, i a la plaça de l'església, es fan els saraus de les petites bruixes en el que quatre grups, repartits per edats, ballen danses de creació recent ambientades en el món de les bruixes. Tot seguit es balla el Samaniat, on un grup de bruixes fan honors, ballen i s'extasien en honor del mascle cabró. A la tarda es repeteix l'estructura, i es representa la història de taverna i es tornen a ballar tant els saraus com el Samaniat. Entre actuació i actuació es van succeint, durant tot el dia, diverses activitats pel poble com cercaviles o representacions teatrals, que es canvien cada any. A la tarda, i també a la plaça de l'església, es representa el judici, on els caps de la Sotsvegueria del Lluçanès i els homes benestants del poble jutgen a les bruixes que són acusades per 'Tarragó', que busca les marques del dimoni en el cos de les acusades. Després d'escoltar els testimonis i haver resolt la sentència es porta en processó a la bruixa condemnada al serrat de les Forques, en un acte conegut com l'escarni públic. Un cop la bruixa condemnada arriba al serrat de les Forques, al capvespre, es procedeix a la execució de la sentència de la bruixa, que inevitablement és penjada a la forca.</p> | 08212-70 | Nucli urbà de Sant Feliu Sasserra | <p>Tot i que les representacions teatrals no pretenen recrear un fet històric exacte, si que es refereixen, en forces ocasions, al procés de 1618, quan Cosme Soler, conegut com 'Tarragó' va identificar na Gallifa, na Marquesa Vila i na Montserrat Fàbregas, veïnes de les contrades, com a bruixes. Antigament, cada diada de Tots Sants es feia una fira d'artesania al poble, però any rere any anava decaient l'assistència, fet que va motivar a l'Ajuntament i a diverses entitats locals a canviar el tipus de fira creant l'actual fira de les Bruixes.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61373-foto-08212-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61373-foto-08212-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'èxit de la fira de les Bruixes és un esforç de molts sectors del poble. Hi participen activament tant l'Ajuntament com diverses entitats locals, entre els que hi ha el grup de joves Q-Fois. La coreografia i la música que es balla en els saraus i en el Samaniat és de creació recent, essent els coreògrafs els germans Cirera i el compositor Marcel Casellas. Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61374 | Dansa del Treure Ball i el Ball Robat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-treure-ball-i-el-ball-robat | <p>CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002 http://www.santfeliusasserra.llucanes.net REIXACH, Roser, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999</p> | El bon estat de conservació es deu al fet que es balla diverses vegades l'any amb dansaires de totes les edats i s'ensenya als més petits que la practiquen en els actes de la festa de la gent gran. | <p>La dansa del Treure Ball es balla a la plaça Major per la festa major del poble (el segon diumenge de setembre) i també per la festivitat de Sant Pere Almató (l'últim diumenge d'agost). Els dansaires són dues parelles que representen l'autoritat senyorial. Per la festa Major es balla amb una parella d'adults i amb un nombre indeterminat de parelles de diferents edats per les altres festes. Tot i que no hi ha una vestimenta estipulada, els homes porten barret de copa, camisa clara, pantalons foscos, espardenyes de betes i un ram de flors a la mà dreta. Les senyores es vesteixen amb xal, tot i que a vegades han portat una caputxa, amb faldilla estampada i espardenyes de betes. Els quatre balladors fan diferents evolucions al voltant de la plaça, una part caminada i una altra ballada, repetint-se dues vegades. La dansa del Treure Ball té els mateixos passos que una sardana curta; té trenta-dos compassos que es repeteixen quatre vegades i per tant té un tiratge sencer de cent vint-i-vuit passos. Es dansen trenta-dos passos de passeig i trenta-dos punts de saltat, amb la particularitat que en el compàs setze, el ballador passa el ram per sobre el cap de la donzella. Pel què fa a la música s'hi troben dues classes de melodia, és a dir, dues tirades de setze compassos i cada vuit la melodia es va repetint. Tot seguit es procedeix a ballar el Ball Robat que és un vals-jota també amb repetició. En una primera part ballen només les dues parelles que han dansat el Treure Ball. A la segona part, dos homes del públic prenen les dues balladores a les seves respectives parelles, els quals es veuen obligats a buscar-ne d'altres d'entre el públic per continuar ballant. Això es va repetint mentre hi hagi homes del públic disposats a 'robar' les parelles, establint així una llarga cadena fins que s'acaba la peça musical.</p> | 08212-71 | Nucli urbà de Sant Feliu Sasserra | <p>El Treure Ball té uns orígens molt antics que es podrien remuntar als drets senyorials medievals en el fet de tenir el privilegi d'iniciar el ball. La dansa del Treure Ball que es balla en l'actualitat a Sant Feliu Sasserra és importada aproximadament l'any 1885 per algun traginer o mercader que l'aprengué del Pirineu. Tant la versió original com la importada estan recollides en el llibre 'Folklore del Lluçanès de Josep M. Vilarmau i Cabanes', editat pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61374-foto-08212-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61374-foto-08212-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61406 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-20 | El dinar a la font és un dels actes populars i de caire tradicional que ha perdut la seva essència original i que seria interessant recuperar. | <p>La festa Major de Sant Feliu Sasserra es celebra anualment a mitjans de setembre en el nucli urbà del municipi. La festa es celebra el segon cap de setmana de setembre, des del divendres fins al dimarts, tot i que a vegades s'inicia abans ja que acostuma a coincidir amb la diada de Catalunya, l'onze de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi exactament any rere si que hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen. Els principals actes són els següents: El diumenge és el dia on es realitzen dos dels actes més tradicionals de la festa Major: la missa solemne que es celebra en honor del patró de la parròquia, Sant Feliu, i la dansa del Treure Ball. Aquesta dansa d'origen senyorial es balla a la plaça Major per dues parelles de dansaires. Seguidament es balla el Ball Robat i es toca per part de la cobla la sardana de l'Angeleta de l'Hostal, una sardana que es va crear per homenatjar l'Angeleta, una senyora que vivia a l'Hostal de la plaça Major i que va participar activament en ensenyament de la dansa del Treure Ball al jovent per tal que perdurés. El mateix diumenge al vespre, i també a la plaça Major, es succeeixen l'audició de sardanes, el concert i el ball. El dilluns, es concelebra una missa solemne amb els sacerdots veïns, i el dimarts es celebra un altre dels actes amb més tradició: el dinar popular. Antigament aquest dinar era conegut com el dinar a la font, ja que en aquest dia les famílies del poble es trobaven per dinar a l'entorn de diverses fonts properes al nucli o a les masies. Alguna de les fonts on la gent anava a dinar aquest dia de festa era la font de Comes Vertides o la font de la Serra, aquesta última ubicada en terme d'Oristà. Recentment, però, aquest dinar popular s'organitza des de l'Ajuntament i es celebra al parc dels Castanyers, prop de la Torre Vilaclara, al centre del nucli urbà. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any. Un d'aquests actes és la cercavila pels carrers del poble amb els gegants Feliu i Magdalena de Sant Feliu Sasserra acompanyats pels grallers.</p> | 08212-103 | Nucli urbà | <p>La festa Major de Sant Feliu Sasserra es celebra a mitjans de setembre tot i que festivitat de Sant Feliu és l'1 d'agost. Aquest fet es deu a la influència del treball agrícola tenia en la vida quotidiana del poble ja que l'1 d'agost coincidia amb un època d'intens treball al camp.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||||
| 61408 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-4 | <p>http://www.santfeliusasserra.cat/pessebre/</p> | XX | El fet que cada any es millori l'escenificació i que hi hagi tanta gent del poble involucrada, demostren un bon estat de conservació. | <p>El Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra es representa un únic dia, el 25 de desembre de cada any, enmig de les festes nadalenques. S'inicia a partir de 2/4 de 7h del vespre fins a les 8h i té l'entrada al Pas Nou. El Pessebre Vivent té un itinerari marcat que s'inicia al carrer Sant Pere Almató i segueix en direcció a la plaça de l'església resseguint els estrets carrerons medievals del nucli antic del municipi. El recorregut passa per la plaça Major, segueix cap a la plaça de Baix i continua al capdamunt del carrer Catalunya. S'avança en direcció a la plaça de Torres i Bages o plaça de l'església on les escenes es distribueixen tant pel carrer Arquebisbe Badia com pel carrer Balmes. En el seu recorregut s'hi mostren diferents escenes de la infantesa de Jesús juntament amb diferents quadres de tradicions i oficis populars catalans i escenes tradicionals de la vida quotidiana a pagès. És un pessebre viu on les figures del pessebre tradicional conviuen amb les bugaderes, els cistellers, els corders, els ferrers, etc. Aquests quadres escènics s'ubiquen a les entrades de les cases que s'ambienten i es decoren amb utensilis, eines, i vestuari adequats a la representació de cada espai. Després de les representacions s'obsequia a tots els assistents amb coca i xocolata. Els quadres que es representen són els següents: 1. Entrada 2. Contes de l'àvia 3. Anunciació 4. El Caganer 5. Escriptori 6. Munyint les cabres 7. La Lleteria 8. Buscant posada 9. Els pastors 10. Embotint porc 11. Cosidores i planxadores 12. El forn de pa 13. La Farinera 14. El vi 15. Cal ferrer 16. Els corders 17. Cisteller i espigador 18. El Celler 19. L'infern 20. Mercat 21. Bugaderes 22. Pastors 23. Família pagesa 24. Fusteria 25. El paller 26. La filadora 27. Llenyataires 28. L'Hostal 29. Portal 30. Els Gegants</p> | 08212-105 | Sector central del nucli urbà | <p>A Sant Feliu Sasserra les representacions dels Pastorets es van popularitzar al segle XX, gràcies a la tasca de diverses persones de la localitat i a l'empremta que va deixar mossèn Pere Vergés. Una evolució d'aquest teatre ha estat el Pessebre Vivent. Les representacions del Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra es van iniciar l'any 1995, sota l'organització de l'entitat cultural Agrupació Teatral 'Pere Vergés' i amb la participació desinteressada de moltes persones del poble. Aquesta participació es concreta en diferents àmbits: des de la construcció i manteniment de les instal·lacions, passant per l'organització prèvia de la distribució de vestits i persones als diferents quadres escènics, fins a la pròpia representació de les escenes i atenció al públic. Cada any l'evolució del Pessebre ha anat acompanyada d'una transformació de diferents espais, materials i una millora i sofisticació dels quadres escènics i de les instal·lacions de serveis. També s'han incorporat noves escenes, s'han ampliat espais per una millor visibilitat del públic i s'ha perfeccionat l'atrezzo.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61408-foto-08212-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61408-foto-08212-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61409 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-23 | <p>http://www.festes.org</p> | Actualment poques cases continuen fent el donatiu d'ous. | <p>Les caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Sant Feliu Sasserra les caramelles són cantades el diumenge de Pasqua per la Coral de Sant Feliu, un grup d'entre 20 i 30 aficionats al cant de totes les edats que canten al poble en les dates més assenyalades. Els caramellaires el formen dos grups, un grup d'adults i un grup de joves de diverses edats, que vestits amb indumentària tradicional passen pels carrers del nucli urbà cantant les caramelles. Els nens van vestits amb camisa blanca, barretina i faixa vermella i espardenyes de betes, i les nenes amb faldilla estampada, camisa blanca, cosset negre i espardenyes de betes. Porten un cistell per recollir els donatius que acostumen a ser ous i diners, amb els quals era tradicional organitzar un sopar. Actualment amb els donatius que s'obtenen s'organitza una excursió per als caramellaires.</p> | 08212-106 | Nucli urbà | <p>La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644133 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61409-foto-08212-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61409-foto-08212-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61356 | Necròpolis medieval del serrat de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-medieval-del-serrat-de-les-forques | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | No està localitzat el lloc exacte de la necròpolis. Les tombes resten soterrades. | La necròpolis medieval està situada a la part alta de Sant Feliu Sasserra, en el tossal anomenat el serrat de les Forques. Es tracta d'un lloc d'enterrament inhumació col·lectiu que es composa de diverses tombes de cista, aparegut arran de fer un rebaix en un marge, situat entre dos nivells del tossal. Així hom va descobrir, tallades per talús, algunes caixes fetes amb lloses de pedra. | 08212-53 | Sector nord del nucli urbà | 41.9474300,2.0215300 | 418898 | 4644402 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||||
| 61400 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola | <p>PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVII | L'edifici conserva l'estructura i els elements originals, ja que només es denota una ampliació en alçada a nivell de golfes. | <p>Ca l'Arola està situada al sector nord del nucli urbà en el punt on comença el carrer de la Bassa i acaba el carrer Sant Pere Almató. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular amb un cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat en algunes parts, i estan delimitats per cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un gran portal emmarcat amb pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra, també emmarcada amb pedra. Al primer pis s'hi obren també dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat sobre la finestra de la planta baixa i un balcó emmarcat amb pedra bisellada sobre la porta principal. A les golfes es repeteix l'estructura amb dues finestres emmarcades amb pedra, en aquest cas de menors dimensions. La façana nord-oest presenta únicament dues obertures, una al primer pis i de menors dimensions a mode d'espitllera a la planta baixa, ambdues emmarcades amb pedra. A la part superior de la façana es pot observar la diferència del parament de la casa fruit d'una ampliació en alçada. A l'esquerra d'aquesta façana i per tant a la part posterior de l'edifici hi ha el cos adossat, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada a una vessant. En aquest cos hi ha només una porta a la que s'accedeix a través de diversos graons de pedra. A la llinda de la porta hi ha inscrita una data, que tot i no ser llegible completament sembla indicar una data del segle XVII.</p> | 08212-97 | Sector nord del nucli urbà | <p>Construïda durant la segona meitat del segle XVII, ca l'Arola té un passat lligat estretament a la indústria tèxtil. Al llarg dels últims segles la família Arola havia tingut diversos telers, que es van ubicar a diversos punts del poble en moments diferents. Actualment ja no es conserva la maquinària que formava part d'aquestes petites fàbriques.</p> | 41.9460900,2.0213000 | 418878 | 4644254 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61400-foto-08212-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61400-foto-08212-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61400-foto-08212-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61334 | Torre Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vilaclara | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XIX | La façana nord presenta erosió progressiva de l'arrebossat i força humitat. | La torre Vilaclara està ubicada a la part central del carrer Vilaclara, al capdamunt d'un passeig envoltat de castanyers que els hi servia d'accés. És un gran casal de planta rectangular format per planta baixa i tres pisos amb teulada a quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició simètrica d'eix vertical, quedant els diferents pisos delimitats per una imposta. A la planta baixa s'hi obren tres finestres centrals flanquejades per dues finestres més. A les finestres centrals, i entre les mènsules de pedra que sostenen el balcó del primer pis, hi ha una placa de marbre amb el nom del promotor: Rafael Vilaclara Gibert, i la data de la construcció, 1895. Al primer pis hi ha tres balcons, estructura que també es repeteix al segon pis essent el central geminat. Al tercer pis s'hi obren deu finestres petites en galeria, i sobre aquestes, diverses mènsules de pedra sostenen el ràfec de la coberta fet de maó i cabirons de fusta. A la part posterior s'hi adossa una torre amb un pis més d'alçada i està formada per tres finestres en galeria a cada un dels quatre costats. La façana nord perd la simetria i conserva sols la imposta que separa el tercer pis. Annexat a l'est de la torre s'hi ubica una casa més antiga, d'un nivell inferior, arrebossada i amb totes les obertures emmarcades amb pedra, entre les que destaca la porta principal, emmarcada amb pedra, amb la inscripció a la llinda Hyacinto 1695 Serra. A nivell de primer pis s'hi troba un balcó amb brancals i llinda motllurats on s'hi pot llegir la següent inscripció: Joan Vilaclara y Serra. | 08212-31 | Sector oest del nucli urbà | El promotor de la torre Vilaclara fou Rafael Vilaclara Gibert. Es tracta d'un cavaller del mas Vilaclara que va passar a residir a Barcelona, va fer fortuna, renuncià al dot familiar i va començar la construcció d'aquest edifici, a la vegada que comprava diferents peces de terra al municipi de Sant Feliu. L'interior de la torre, unes grans habitacions recorden l'ambient del segle passat: carruatges, mobiliari, eines del camp, etc. Avui pràcticament no s'hi viu ja que els propietaris habiten, en règim de segona residència, a la casa que hi ha al costat, més petita i acollidora. | 41.9455000,2.0204300 | 418805 | 4644189 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61334-foto-08212-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61334-foto-08212-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61334-foto-08212-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El passeig de castanyers que els senyors Vilaclara tenen davant la torre Vilaclara, i que en fa ús de pas la gent del poble, es tanca un dia a l'any per tal de conservar el caràcter privat que té. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61329 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVII-XIX | La masia presenta reformes amb maó als murs i a les obertures. Es conserva adossat part de la torre del castell de la Cirera. | La Cirera està ubicada sobre un petit turó dominant la vall del riu d'Ases, prop del que havia estat l'església de Sant Julià de la Cirera i annexada a les restes de l'antic castell de Sa Cirera. El mas és de petites dimensions, de planta rectangular compost pper lanta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades, una de les quals queda integrada al mur denotant una ampliació posterior. La façana principal orientada al sud-oest està vertebrada a través d'un imponent portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres, la de l'esquerra emmarcada amb maó i la de la dreta emmarcada amb pedra. Al primer pis i sobre el portal s'obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra hi ha un balcó de nova construcció. La façana sud-est presenta dues obertures a nivell de primer pis, la de la dreta emmarcada amb pedra. Al a dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta amb brancals de pedra i llinda de fusta, actualment tapiada. La façana nord-est presenta sis obertures disposades irregularment que combinen pedra i maó en el seu emmarcat, tres d'aquestes obertures són espitlleres que remarquen el caràcter robust i defensiu del conjunt. A la part dreta de la façana hi sobresurt una cisterna construïda amb maó i una estructura d'ús agropecuari construïda amb pedra la qual té l'accés pel lateral dret. La façana nord-oest presenta una porta, una finestra i la comuna. En la part dreta d'aquesta façana s'hi ubiquen les restes de la torre circular que formava part del Castell de Sa Cirera. A la zona de ponent del conjunt s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó i teulada de doble vessant, alguna de les quals en mal estat de conservació. | 08212-26 | Sector sud del terme municipal | L'estructura del mas actual no és anterior al segle XV. És un mas simple que possiblement es bastí després de la decadència del castell de Sa Cirera, iniciada després de la revolta remença. Presenta una part reformada al segle XIX. | 41.9246100,2.0202500 | 418763 | 4641870 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61329-foto-08212-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61329-foto-08212-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61329-foto-08212-26-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61305 | Castell de Sa Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sa-cirera | <p>AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1995. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005.</p> | XI | Sols es conserva la part d'una torre del castell. S'hauria de procurar evitar l'enrunament. | <p>El castell de Sa Cirera, del qual sols en queda un tros de la torre rodona, es troba adossat a la façana nord-oest del mas Cirera. Els murs de la torre que s'aixequen fins a una alçada de 3,20 metres des del terra, formen una circumferència, interrompuda per l'esfondrament d'una part del mur. Les mides corresponen a un diàmetre extern de 6,10 metres i un diàmetre intern de 2,60 metres. Els murs estan formats per carreus ben treballats de mides reduïdes disposats en filades regulars i units per morter oferint un aspecte consistent i compacte. Cal assenyalar que a l'interior es mostren els fonaments de la torre en contacte amb el nivell del sòl, i exteriorment, la part baixa de l'edifici és engruixida per una socolada, poc sortida, d'uns 85 centímetres. Partint doncs, dels trets que ofereix aquest aparell i les característiques generals dels vestigis subsistents, hom creu que pot datar aquesta construcció militar com una obra erigida el segle XI, i realitzada per mans expertes. (AADD;1984)</p> | 08212-2 | Sector sud del terme municipal | <p>El castell de Sa Cirera formava part de l'antic terme del castell d'Oristà, i adquirí entitat pròpia quan a final del segle XI aquest desaparegué. La seva jurisdicció, però, no sobrepassava el terme de la parròquia de Sant Julià de la Cirera. Les primeres notícies del lloc es remunten a l'any 952 en una venta d'un alou que limita pel costat oriental a la vila de Cirera, situat al comtat d'Osona, a l'apèndix del castell d'Oristà, al lloc de Relat. Les poques referències del castell varien en la seva denominació, per tant surt esmentat tant com a castell com a domus. Possiblement el domini del castell passà a la canònica de Sant Pere de Vic a través d'una donació al segle XI, ja que aquesta l'infeudà a la família d'Olost. Així doncs trobem que Ramon d'Olost al 1155 disposa en el seu testament sobre el castell de Sa Cirera. Pocs anys més tard, però, al 1198 Pere de Lluçà disposa en el seu testament el castell de sa Cirera salvant els drets de l'Església de Vic. Així el castell de Sa Cirera quedà vinculat al patrimoni de la família de Lluçà i al castell de Quer, que la mateixa família tenia en feu dels bisbes vigatans, mantenint-se el lligam almenys fins al segle XIV (AADD;1984). D'aquest castell en provenia la família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera, feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic. (AADD; 1995)</p> | 41.9247000,2.0202000 | 418759 | 4641880 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||
| 61344 | Glorieta Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-vilaclara | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XX | La pintura d'algunes panys de paret així com del voltant d'algunes obertures es desprèn. Caldria també mantenir nets els voltants i en bones condicions. | La glorieta Vilaclara està situada al capdamunt del serrat de les Forques dominant el poble de Sant Feliu Sasserra i amb vistes als termes municipals de Sant Feliu Sasserra, Oristà i Prats de Lluçanès. És un edifici de reminiscències modernistes, de petites dimensions (5x5 metres aproximadament) i de planta octogonal formada únicament per planta baixa. Les vuit cares de l'edifici presenten la mateixa composició d'una gran finestra amb dos porticons de fusta i emmarcada amb motllures senzilles de color salmó. Sobre les finestres hi ha unes petites obertures per a la ventilació. Només la cara orientada al sud-oest presenta l'accés principal, una porta a la qual s'hi accedeix a partir de sis graons de maó. Cada cara de l'edifici acaba en forma triangular i coronat amb teulada de doble vessant que es reuneixen al centre formant una teulada piramidal de vuit costats. La teulada és, precisament, una de les parts més interessants de l'edifici. Està construïda amb ceràmica vidriada vermella als diferents vessants i blava als careners. La teulada està coronada per un penell de ferro amb unes figures representades (àngels), i presenta la teulada de la façana d'accés coronada per una creu de ferro. | 08212-41 | Sector nord del nucli urbà | Va ser construïda a principis del segle XX per la família Vilaclara després d'haver-se instal·lat al poble. Hom creu que la glorieta Vilaclara es construí per controlar l'administració, feina i rendes de les propietats que els senyors Vilaclara tenien a tot el terme i nucli de Sant Feliu Sasserra, al mateix temps que ostentava riquesa, poder i domini econòmic de la dita família. | 41.9471700,2.0197300 | 418749 | 4644375 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61344-foto-08212-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61344-foto-08212-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61344-foto-08212-41-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El serrat de les forques, punt d'ubicació de la glorieta Vilaclara, s'ha habilitat com a mirador ja que des d'aquí es gaudeix d'una bona vista panoràmica. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61398 | Cal Pabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pabana | XVIII | El pis de golfes és de nova construcció i presenta reformes en diverses obertures. | <p>Cal Pabana està situada al sector oest del nucli urbà integrada al carrer Raval, prop de la carretera B-431. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan delimitats per cantonades diferenciades. De l'edifici només en destaca la façana principal ja que la façana posterior, encarada al sud i l'oest presenten arrebossat als murs i diverses reformes a les obertures. La façana principal, orientada al nord presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través de dos portals a la planta baixa. El de l'esquerra està emmarcat amb brancals de pedra, força erosionats, i llinda de grans dimensions on hi ha esculpit en baix relleu un escut separat en franges horitzontals en els que hi ha diverses inscripcions, pràcticament il·legibles. El de la dreta és de nova construcció. Sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obren dos balcons a nivell de primer pis. Ambdós presenten la llinda i els brancals bisellats i el de la dreta té un motiu geomètric esculpit a la llinda, tot i que és de nova construcció. A les golfes, on la maçoneria de pedra és de nova construcció i per tant és diferent de la dels pisos inferiors, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra, seguint la línia vertical que marquen les obertures de la planta baixa i del primer pis.</p> | 08212-95 | Sector oest del nucli urbà | <p>Cal Pabana data del segle XVIII, com cal Torné i cal Boixeres, ubicades també al carrer del Raval. L'any de construcció podria ser 1719, ja que aquesta data sembla aparèixer a la inscripció de la llinda de la porta principal.</p> | 41.9450400,2.0197300 | 418746 | 4644139 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61398-foto-08212-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61398-foto-08212-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61398-foto-08212-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 39856 | Teuleria d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-berenguer | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Forn d'obra de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, excavat en gran part a la roca natural i construït en menor part amb totxanes i carreus de pedra irregulars. A la vessant de llevant hi ha una obertura al forn. Es situa en un entorn de bosc. | 08012-628 | Horta d'Avinyó | 41.8121600,2.0217500 | 418745 | 4629383 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39856-foto-08012-628-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39856-foto-08012-628-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39856-foto-08012-628-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 61395 | Font Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salabert | XX | La font està envoltada de vegetació. Si bé l'entorn més proper a la font està net, convindria netejar de bardissa els voltants. | <p>La font Salabert es troba situada al sector sud del terme municipal, al sud de la Cirera i a l'oest de Comulleda, a ponent del riu d'Ases. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Coll de Bassa amb Torroella, masia ubicada en terme municipal de Santa Maria d'Oló. S'ha d'agafar un camí que surt perpendicular de la pista forestal en direcció est fins a trobar un petit canyissar al marge d'un camp. En aquest punt comença el profund clot del torrent en el que es troba la font. Vorejant el clot pel marge dret s'arriba a la font, envoltada de vegetació La font, està formada per una estructura d'obra, el dipòsit, en el que hi ha inscrit el nom de l'autor i la data de l'obra: 'Juan Sansalvador. Any 1962.' Davant la paret d'obra en sobresurt el brollador, totalment recobert per molsa i de formes arrodonides. L'aigua que en surt cau directament sobre el terra del bosc, filtrant-se cap al torrent.</p> | 08212-92 | Sector sud del terme municipal | <p>Segons fonts orals, l'aigua d'aquesta font podia haver estat conduïda a la masia de Comulleda, que tot i trobar-se a l'altre cantó del riu d'Ases té una situació que permet portar l'aigua rodada des d'aquesta zona.</p> | 41.9183200,2.0197900 | 418717 | 4641172 | 1962 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61395-foto-08212-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61395-foto-08212-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61395-foto-08212-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61332 | Cal Boixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixeres | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 | XVII-XX | L'arrebossat, la teulada i els sostres del primer pis van ser reformats a principis dels anys 90. També s'ha reformat el graner. | Cal Boixeres està situada al sector oest del nucli urbà integrada al carrer Raval i a peu de la carretera B-431. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossats, i estan delimitats per cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A cada banda del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, la de l'esquerra presenta la data de 1618 a la llinda i la de la dreta un motiu geomètric, actualment molt malmès. Al primer pis i seguint la distribució simètrica de la planta baixa trobem tres finestres emmarcades amb pedra en les quals es poden observar les següents inscripcions: 'salvador' (finestra esquerra); 1(?)64 (finestra del mig); 'plan(?)sogas' (finestra dreta). A les golfes es repeteix la simetria amb tres finestres de menors dimensions, emmarcades amb pedra que conserven l'ampit motllurat força erosionat.. La façana oest presenta cinc obertures disposades irregularment, dues de les quals estan emmarcades amb pedra. La façana nord, que dóna a la carretera, està dominada per una construcció annexa de teulada a una vessant que antigament constituïa el graner. A causa del desnivell del terreny en el qual està assentada la masia, l'accés des d'aquesta façana es troba a nivell de primer pis i es fa a través d'una única obertura emmarcada amb pedra. A uns 15 metres a l'oest de la masia hi ha ubicat un pou, de forma troncocònica, construït amb maçoneria de pedra i arrebossat. Es troba coronat per una petita creu de ferro. Presenta una petita obertura des de la qual s'obtenia l'aigua que abastava la masia. El pou està adossat a una estructura de pedra, rehabilitada recentment com a cobert. | 08212-29 | Sector oest del nucli urbà | Cal Boixeres apareix documentada en el fogatge general de 1553, com a Boxeres, dins la vegueria del Lluçanès i a la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. També apareix al 1681, en un document que consisteix en un inventari de béns del paraire Antoni Boixeres. També va ser coneguda com a cal Notari. Feia la funció de masia i es trobava separada del nucli urbà. | 41.9453100,2.0192500 | 418707 | 4644169 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61332-foto-08212-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61332-foto-08212-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61332-foto-08212-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals a la dovella central de la porta principal hi havia gravat un símbol notarial que consistia en una ploma i un tinter. Aquest símbol feia referència a l'ofici que tingué un dels seus propietaris. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61349 | Sant Julià de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-la-cirera | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Bages i Centre d'estudis del Lluçanès, 2003 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XI | No es conserva cap element identificable amb l'església a part de diverses pedres parcialment colgades. | Sant Julià de la Cirera es troba situada sobre un turó a la banda de ponent del riu d'Ases entre les masies de Coll de Bassa i la Cirera. De l'antiga església de Sant Julià de la Cirera només en queden poques restes dels fonaments de la planta colgats per la vegetació i els arbres que han crescut arreu. Sembla que constava d'una nau rematada per un absis, probablement essent una construcció romànica erigida al segle XI. | 08212-46 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Julià de la Cirera es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, prop d'on sorgí el castell de Sa Cirera. En un principi tingué consideració de parròquia, però aviat la perdé. El lloc de Cirera es troba documentat des del 952 quan apareix una villa Ciresia, i l'església es troba citada al 1034 com a Sant Julià de Ciresia. La funció de parròquia s'esmenta en una llista de totes les parròquies del bisbat d'abans del 1154 com a parròquia de Ciresia. Segurament a causa de la despoblació ocasionada per la Pesta Negra del 1348, en una altra llista de parròquies del 1361 ja no hi figura. A partir d'aquest moment passà a ser sufragània o capella de Sant Feliu Sasserra tal com surt reflectida el 1685 quan es parla de Sant Julià de la Cirera com a una capella rural (AADD;1984) S'abandonà la capella al segle XVIII tot i que en una visita pastoral al 1724 encara s'hi oficiava (AADD;2003) | 41.9245900,2.0189200 | 418653 | 4641869 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61331 | Cal Monget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monget | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XVIII-XIX | Els murs de càrrega de la masia presenten un estat deficient amb esquerdes i vegetació en algunes façanes. | Cal Monget està situada a pocs metres de la carretera B-431, a l'altre cantó del carrer de la Mongia, al sud de l'enclavament de les Comes Òlibes, pertanyent a Oristà, i del nucli de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta rectangular constituït en dos cossos, amb planta baixa i un pis i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, que en algun cas han quedat integrades al mur. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat adovellat que té a cada banda una finestra emmarcada amb pedra. Al primer pis, i sobre les tres obertures de la planta baixa s'obren tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A nivell de sòcol, el mur de càrrega presenta un eixamplament a mode de contrafort. La façana nord presenta a nivell de planta baixa una cisterna construïda amb pedra i teulada a doble vessant. A la resta de la façana s'hi obren dues obertures, una a cada pis, conservant la del primer pis un desaigua de pedra sota l'ampit. La façana oest presenta dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra i una estructura d'ús agropecuari construïda amb pedra i teulada a una vessant que sobresurt perpendicularment del centre de la façana a nivell de planta baixa. La façana sud queda parcialment tapada per un cobert de construcció recent adossat a la masia. Es poden entreveure tres obertures, una a la planta baixa, una altra al primer pis i una tercera sota teulada, totes emmarcades amb pedra. | 08212-28 | Sector est del terme municipal | Cal Monget apareix documentada a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. Probablement, però, els orígens són anteriors. | 41.9345300,2.0185500 | 418635 | 4642973 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61331-foto-08212-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61331-foto-08212-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61331-foto-08212-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 39573 | Caseta d'en Ponsa (Urbisol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-ponsa-urbisol | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Edifici de planta baixa més dos pisos amb una superfície aproximada de 2300 m2. Està totalment reformat, l'edifici original ha quedat transformat per les successives ampliacions o reformes, la major part recents. En la part original, les parets són de maçoneria de pedra vista només en petita part, i la resta amb arremolinat i pintat. La part nova és d'obra nova i arrebossat actual o amb cobriment de pedra. Es compon de tres cossos diferenciats, un dels quals és una torre de planta baixa i tres pisos. Se situa en un entorn rural envoltat de bosc. | 08012-334 | Avinyó | Als anys 1930 la Caseta d'en Ponça la va adquirir Pere Grau que la reformà i li donà l'aspecte que té actualment, amb grans reformes que respectaren poc la fesomia original del mas. Després de la guerra civil l'edifici passà a mans del senyor Fàbregues, qui començà a explotar comercialment l'edifici, creant-ne el primer restaurant i ampliant-ne els espais. | 41.8025300,2.0203800 | 418619 | 4628315 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 61396 | Ca l'Esteva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteva | XVIII | Edifici molt reformat presenta el segon pis construït amb totxana i les façanes laterals arrebossades. | <p>Ca l'Esteva està situada a l'oest de nucli urbà, al nord de l'enclavament de Comes Olives al peu d'un dels camins forestals que condueix a la zona de la riera de Relat. Es tracta d'un edifici de tipologia de casa urbana formada per planta baixa i dos pisos, el segon amb reformes de totxana, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Només en destaca la façana principal, orientada al sud-est, construïda amb maçoneria de pedra i morter la qual conserva elements originals de l'edifici. La planta baixa està composada per una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra picada i data de 1789 a la clau de l'arc. A la part esquerra s'hi obre una finestra apaïsada emmarcada amb pedra, de menors dimensions i pràcticament arran de terra. El segon pis està vertebrat per dues finestres simètriques emmarcades amb pedra picada, les quals presenten l'intradós motllurat.</p> | 08212-93 | Sector oest del nucli urbà | <p>Tal com es recorda a la llinda de la porta principal, l'edificació actual és de finals del segle XVIII.</p> | 41.9442000,2.0179700 | 418599 | 4644047 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61396-foto-08212-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61396-foto-08212-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61396-foto-08212-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 39836 | Font de La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ruca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font que rep aigua de les mines properes (fitxa 704). Es tracta d'un dipòsit fet amb pedra i totxanes del qual en surt un broc metàl·lic amb aixeta i que diposita l'aigua que brolla a un petit dipòsit a sota del broc. A la pedra hi ha inscrita la data 16-7-85. | 08012-608 | Horta d'Avinyó | 41.8063600,2.0195900 | 418559 | 4628741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39836-foto-08012-608-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39836-foto-08012-608-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 61381 | Entorn del serrat de les Forques i Puig Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-serrat-de-les-forques-i-puig-sobira | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987</p> | L'accés és fàcil als dos miradors, tot i així convindria mantenir net de vegetació el camí que condueix al capdamunt del serrat de les Forques | <p>El petit turó on s'assenta el Puig Sobirà, i el serrat de les Forques, on es troba la glorieta Vilaclara, constitueixen dos dels punts més privilegiats per gaudir d'una panoràmica del terme de Sant Feliu Sasserra i el seus voltants. Aquests dos punts, separats per la carretera B-431, disten un de l'altre uns 300 metres i són dos dels punts més elevats del terme municipal. El serrat de les Forques, ubicat a l'extrem nord del nucli urbà, es troba a una altura aproximada de 645 metres. Des d'aquest petit turó, en el que es troba la glorieta Vilaclara i un dipòsit d'aigua, es domina tot el nucli urbà i es poden divisar a la llunyania Montserrat, el Montseny i el Pirineu i en primer pla bona part dels termes municipals de Sant Feliu Sasserra i d'Oristà, a més de punts elevats de la resta del Lluçanès i del Moianès, com l'església de Santa Eulàlia de Pardines i l'església de la Mare de Déu de Lourdes a Prats de Lluçanès o el castell de Lluçà. El turó on s'assenta el Puig Sobirà, situat a 628 metres permet gaudir d'una panoràmica similar tot i trobar-se a menor altura. Des d'aquest turó també es poden observar diversos dels punts elevats propers a més de gaudir d'excel·lents vistes sobre tota la meitat nord del terme municipal. Es poden divisar diverses masies i una extensa zona boscosa que s'estén a banda i banda de la riera de Relat.</p> | 08212-78 | Sector nord del nucli urbà | 41.9486900,2.0174200 | 418559 | 4644546 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61381-foto-08212-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61381-foto-08212-78-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'entorn de Puig Sobirà i del serrat de les Forques estan protegits per les normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra de 1987 per interès paisatgístic, històrico-artístic i per a conservar les vistes panoràmiques. L'espai protegit ocupa una extensió de 3'42 hectàrees en el cas de Puig Sobirà i de 3'21 en el cas del serrat de les Forques. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61362 | Bòvila del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bovila-del-pilar | El conducte d'extracció de fum es troba parcialment perforat en dos punts deixant a la vista l'obra ennegrida pel fum. La coberta del forn i les arcades es troben pràcticament cobertes per vegetació i parcialment derruïdes. | La bòvila del Pilar es troba situada al capdamunt d'un petit turó a tocar de la masia del Pilar, a la banda de llevant de la carretera que travessa el terme municipal. És una bòvila semicontinua constituïda per una xemeneia, el forn de cocció i el conducte d'extracció del fum. La xemeneia és d'estructura senzilla construïda amb obra vista. És de planta rectangular amb el fust en forma troncocònic i s'alça en una altura aproximada de 10 metres a sobre el monticle. A la base té una petita obertura orientada al sud-est, direcció en la qual segueix el conducte d'extracció de fums, construït amb obra i soterrat seguint el desnivell de la vessant del turó. Aquest conducte enllaça amb el forn, el qual es situa a uns cinquanta metres de la xemeneia. El forn de cocció d'obra està format per una estructura en forma de cub construït amb maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb obra vista. Presenta una doble arcada parcialment derruïdes, emmarcades amb maó a plec de llibre, una d'elles totalment coberta per vegetació. | 08212-59 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Modernament van sorgir les bòviles, que oferien una funció similar amb un sistema evolucionat. La bòvila del Pilar va deixar d'utilitzar-se als voltants de 1980. | 41.9326100,2.0173900 | 418536 | 4642761 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61362-foto-08212-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61362-foto-08212-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 61391 | Font Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-angelina | <p>Grup de Defensa del Ter, Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002</p> | La font està envoltada de vegetació. Si bé l'entorn més proper a la font està net, convindria netejar de bardissa els voltants. | <p>La font Angelina es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, al nord- oest de Torroella, masia que pertany al terme municipal de Santa Maria d'Oló, i a llevant del riu d'Ases. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Coll de Bassa amb l'esmentada Torroella. A l'est del camí, en una zona enclotada en el curs d'un torrent, i després de baixar quatre graons de pedra, trobem una petita balma dins de la qual s'hi ubica la font Angelina. La font, resguardada sota una balma de modestes dimensions, està formada per una estructura semblant a un abeurador que es troba coberta de molsa, per la que discorre l'aigua que es filtra de la paret de la balma. A la punta de l'esmentada estructura en sobresurt un tub pel que passa l'aigua. A la dreta de l'estructura, i sobre la paret de la balma hi ha una aixeta, que actualment no es fa servir.</p> | 08212-88 | Extrem sud del terme municipal | <p>La font Angelina era utilitzada per la propera masia de Torroella, ubicada en terme municipal de Santa Maria d'Oló.</p> | 41.9121000,2.0174700 | 418517 | 4640484 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61391-foto-08212-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61391-foto-08212-88-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter entre el febrer i l'abril de 2002, la font Angelina presentava un índex de nitrats de 0'0 mg/l, mantenint, per tant, una excel·lent qualitat de l'aigua, poc comuna a la zona. Tot i així, aquestes dades van ser recollides al 2002, pel que convindria seguir realitzant anàlisis que puguin confirmar l'excepcional qualitat de les aigües d'aquesta font. Segons fonts orals, és una font que sol rajar tot l'any, fins i tot en èpoques de molta secada. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 39857 | Balç d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-del-berenguer | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Transició entre les roques de nivells lacustres -situades a sota i de color gris blavós- i les d'origen continental -situades a la part més alta i de colors vermells- de l'aflorament proper al Berenguer, a tocar de la riera de Malrubí. Situats entre els estrats vermells i els estrats de color gris blavós, hi ha els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. | 08012-629 | Horta d'Avinyó | 41.8126400,2.0189400 | 418513 | 4629439 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39857-foto-08012-629-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39857-foto-08012-629-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 39868 | Torrent de Malrubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-malrubi | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Afluent de la riera Gavarresa per l'esquerra; neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d'Oló i Moià i, després de passar per Avinyó i Artés, aflueix al seu col·lector. El torrent creua el terme d'Avinyó al llarg de dos quilòmetres i escaig. Destaquen els balsos que el torrent ha anat creant, especialment destacable és el del Berenguer. La vegetació que trobem al voltant d'aquest torrent és sobretot de roures i alzines. | 08012-640 | Horta d'Avinyó | 41.8120200,2.0186500 | 418488 | 4629371 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39868-foto-08012-640-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39868-foto-08012-640-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||||
| 61360 | Forn de Puig Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-puig-sobira | Les restes del forn es troben colgades per la terra i les bardisses, que ocupen completament l'entorn proper. | El forn de Puig Sobirà està a tocar de la carretera B-431, al nord del petit turó on s'assenta la masia que li dóna nom. Uneix el forn i la masia un corriol que ascendeix ràpidament per la carena de l'esmentat turó, travessant una pista forestal. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra, de planta rectangular i d'uns cinc metres d'amplada per quatre de fondària. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala interior, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur que és realment visible és el que es troba orientat al nord, en el que es troben les dues obertures per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures, situades al centre, són de forma rectangular i estan emmarcades amb llinda de fusta i pedra a la resta. Entre el forn i la masia de Puig Sobirà s'hi pot observar encara la forma d'una bassa que hauria servit per proveir el forn quan es necessitava. | 08212-57 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. | 41.9509900,2.0164300 | 418480 | 4644802 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61360-foto-08212-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61360-foto-08212-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61360-foto-08212-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 39740 | El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-berenguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Masia del segle XVI, de planta baixa, pis i golfes, aquestes últimes han estat adaptades també com a pis. La superfície aproximada és de 880 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Part del sostre de la planta baixa és amb volta. L'acabat exterior es compon de murs de pedra amb arrebossat de ciment modern. A la façana principal s'observa un reforç pel mur i l'adossament de l'escala d'accés al primer pis. Conserva els sostres originals, a la planta baixa hi ha una part amb el sostre amb volta. La coberta ha estat totalment refeta degut a l'ampliació vertical. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura. Se situa en un entorn rural envoltada d'una era i diversos coberts i pallisses. | 08012-501 | Horta d'Avinyó | Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma. | 41.8114000,2.0184000 | 418466 | 4629302 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 39742 | Pica del menjador d'El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-menjador-del-berenguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Pica de pedra amb una estructura força curiosa. A banda i banda hi ha uns bancs de pedra, tot i que al centre hi trobem un petit sortidor d'aigua fet amb un bloc de pedra on hi ha esculpida una cara molt esquemàtica. El conjunt és tancat per dalt amb una volta aixafada. Creiem que la part de la pica i de la font són anteriors a la resta d'estructura. | 08012-503 | Horta d'Avinyó | Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma. | 41.8114000,2.0184000 | 418466 | 4629302 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39742-foto-08012-503-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39742-foto-08012-503-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 61320 | Puig Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-sobira | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVIII-XX | Masia molt reformada, es conserven pocs elements originals. | Puig Sobirà es troba ubicada en un dels punts més elevats del terme municipal, en un petit turó al nord-oest del nucli de Sant Feliu Sasserra, sobre la carretera B-431. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular composat per diversos cossos i volums adossats. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals i amb el carener partit presentant una de les vessants a nivell inferior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, presenta carreus treballats a les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'una portalada d'arc de mig punt adovellat a la qual s'accedeix a través de cinc graons. Flanquejant la porta hi ha dues finestres, i una porta d'accés a nivell del terra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra. Al primer pis s'hi obren quatre finestres totes emmarcades amb pedra, la de l'esquerra amb la llinda datada l'any 1834. A les golfes i seguint la vertical de la porta principal hi ha una única finestra. La façana est presenta tres finestres a nivell de planta baixa emmarcades amb pedra bisellada picada de nou i quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord presenta una única finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. La resta de la façana queda tapada fins a nivell de primer pis per un volum adossat de construcció recent que combina la pedra i el maó en la seva construcció. La façana oest presenta sis obertures emmarcades amb pedra disposades irregularment entre les que destaquen una espitllera i una finestra a nivell de planta baixa, dues finestres quadrades en galeria tancada i una finestra amb ampit de pedra original força desgastat. Envoltant la façana principal hi ha una lliça delimitada per un mur de pedra que té un accés principal a la part sud amb barbacana i una porta al costat, ambdues emmarcades amb pedra. La lliça queda tancada a l'est per un cobert de pedra i teulada de doble vessant amb grans obertures que antigament constituïen les corts i els estables i que actualment es troben rehabilitats com a sales de la casa. | 08212-17 | Sector est del terme municipal | La masia de Puig Sobirà, també esmentada com Puig de Munt, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en que apareix Puig Sobirà a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. També surt reflectit en un capbreu del Priorat de Lluçà, al 1434, formant part de la batllia de Relat. A tall d'hipòtesi, sembla força probable que el Jaume de Puig, que apareix com a parroquià de Sant Feliu en una visita pastoral de 1331 fos de Puig Sobirà. També apareix en el fogatge de 1497. | 41.9502200,2.0160800 | 418450 | 4644717 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61320-foto-08212-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61320-foto-08212-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61320-foto-08212-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El significat etimològic del mot Sobirà significa que està situat més amunt que un altre. El nom es deu probablement al seu emplaçament. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61353 | Creu de terme de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-feliu-sasserra | BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983 COSTA, R, Què signifiquen les creus de terme? dins Sàpiens. Descobreix la teva història, núm 38, desembre 2005 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVII | Presenta erosió als motius figuratius de decoració de la creu i desgast de la pedra del fust i del sòcol. | La creu de terme de Sant Feliu Sasserra es troba situada al peu del camí d'accés particular a la masia del Pilar, a tocar de la carretera B-431. La creu és sustentada per una columna que reposa sobre un sòcol constituït per un graó de planta circular en la seva part inferior i un de troncocònic a la superior. El fust està coronat per un nus que sosté la gruixuda creu esculpida amb pedra, la qual presenta uns braços curts amb els extrems decorats amb flors de lis. La decoració de la creu així com de les seves cares concorda amb la tipologia de creu monumental. D'aquesta manera trobem en el seu envers, orientat al sud-oest, la figura de Crist crucificat, i en el seu revers, orientat al nord-est la figura de la Mare de Déu orant. | 08212-50 | Sector est del terme municipal | Documentades a partir del segle X, les creus de terme es posaven com a fites en els límits d'una parròquia, en les propietats privades o per delimitar l'espai destinat als enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians (COSTA;2005) Després les utilitzarien com a monument situats en el límit d'un terme o d'una comarca, cosa que ha fet que es coneguessin popularment amb el nom de 'creus de terme'. En una fotografia de l'any 1917 la creu mostra un sòcol de tres graons circulars (actualment només se'n conserva un) i un graó troncocònic que avui en dia encara es conserva (BASTARDES;1983). Segons fonts orals la creu de terme del Pilar es va trencar en nou parts a l'inici de la guerra civil, l'any 1936. Per tal de conservar-la, el masover del Pilar, la va guardar a la pallissa de la masia durant diversos anys. | 41.9321600,2.0163600 | 418450 | 4642712 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya a la creu hi ha inscrita la data de 1690. Segons el decret del 14 de març de 1963 núm. 571/63 sobre la protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, totes les creus de terme de més de cent anys, com és el cas de la del Pilar, queden protegides de qualsevol intervenció sense l'autorització del 'Ministerio de Educaión y Ciencia' de l'Estat espanyol. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 39544 | La Ruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ruca | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | L'edifici és datat del segle XIX i té planta baixa, dos pisos i golfes, posteriorment ampliades com a pis. La superfície aproximada és de 750 m2. La coberta ha estat refeta totalment amb estructura metàl·lica i és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Les reformes i ampliacions són fetes en obra nova, s'observen reformes en finestres i portes amb arrebossat actual. A l'última planta hi havia hagut una capella. L'acabat exterior és de pedra vista. Davant de la façana posterior hi ha una era de llosa de pedra. També hi ha un edifici separat anomenat el Molí, destinat a aules. Se situa en un entorn rural. | 08012-305 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8087700,2.0180500 | 418434 | 4629011 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39544-foto-08012-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39544-foto-08012-305-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 61350 | Capella del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pilar | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. PLADEVALL, A, El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, vol. 8, núm. 82-83, 1976 | XVII | Diverses parts de la capella s'han restaurat recentment mantenint un bon estat de conservació exterior. | La capella del Pilar es troba situada a tocar de la masia del Pilar, a uns metres de la seva façana nord-est. És una capella de planta rectangular amb un absis semicircular coberta per teulada de doble vessant coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual conserva una campana a l'ull dret. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista les cantonades diferenciades de pedra treballada. Dos contraforts a la façana sud-est i quatre a la façana nord-oest reforcen l'estructura exterior als laterals. La façana principal orientada al sud-oest presenta una porta d'accés emmarcada amb pedra treballada, amb els brancals i la llinda amb una fina motllura. A la llinda hi ha inscrita la data de 1673. Sobre la porta principal s'hi obra una petita finestra emmarcada amb pedra. A la façana sud-est s'hi troben dos contraforts que presenten una petita cobertura d'una vessant amb teula àrab. A l'extrem esquerre s'hi troba una petita obertura emmarcada amb pedra d'un sol bloc per costat. La façana nord-est està dominada per l'absis semicircular, arrebossat i de teulada piramidal, en el qual s'hi obra una finestra emmarcada amb pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre contraforts disposats simètricament al llarg de la façana, i un petit cobert amb pilars de maó. | 08212-47 | Sector est del terme municipal | És una capella del segle XVII edificada al costat de la masia, tipologia molt freqüent en les cases senyorials d'aquesta època. Apareix documentada en una visita pastoral del 13 de desembre de 1686. La capella havia estat erigida sota advocació de Santa Julita i Santa Bàrbara. A l'interior hi havia un retaule barroc que fou cremat durant la guerra civil (els propietaris del mas en conserven una fotografia). La capella fou reformada al segle XIX. | 41.9317500,2.0157800 | 418402 | 4642667 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61404 | Barraca de vinya del planell de l'Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-planell-de-laurora | No conserva la coberta. | <p>La barraca de vinya està situada sobre el planell de l'Aurora, a tocar de la zona esportiva del nucli de Sant Feliu Sasserra. És una barraca de petites dimensions construïda amb tècnica de pedra seca. El mur és de pedres irregulars, essent de majors dimensions les que delimiten l'obertura d'accés que es troba orientada a l'est. Presenta parts parcialment enderrocades i no conserva la coberta que suposadament era de falsa cúpula i tampoc tot el ràfec de lloses que delimita el perímetre.</p> | 08212-101 | Extrem oest del nucli urbà | <p>Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9438700,2.0154400 | 418389 | 4644013 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61404-foto-08212-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61404-foto-08212-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61404-foto-08212-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'Ajuntament té previst rehabilitar la barraca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61309 | El Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pilar | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 ROCAFIGUERA, F de , El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVII | La masia presenta l'arrebossat dels murs de càrrega força degradat, en alguns panys de paret a la part nord hi ha vegetació i humitat i en la façana nord-oest presenta un entramat de canonades per al desaigua que desvirtua la construcció. També presenta diverses obertures reformades. | El Pilar està situada en un punt elevat sobre la carretera B-431, a ponent del Clot de la Forriola, on s'inicia el riu d'Ases, a llevant de la baga del Pilar i al nord del Clot de Matacans. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular, constituït per diversos cossos provinents d'ampliacions. El volum principal està format per soterrani, planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats, exceptuant el cos de l'esquerra, construït amb maó. Presenta cantonades diferenciades amb carreus grans i treballats. La façana principal, orientada al sud-est presenta dos nivells diferents, el superior dels quals correspon al cos de la dreta. A la planta baixa destaca la porta principal emmarcada amb pedra motllurada i la inscripció a la llinda: Gabriel Fabregas / Rr Sti Vicenth de Calders / S. T. D. 1680, a la que s'accedeix a través d'una rampa construïda amb pedra treballada. A cada banda hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra hi ha dues finestres, la més gran de les quals emmarcada amb pedra, i a la banda dreta una arcada d'arc de mig punt adovellat, que s'ha rehabilitat com a una finestra i una porta d'accés amb cinc graons. Del primer pis, i sobre la porta principal, en sobresurt perpendicularment una passarel·la elevada de grans dimensions. A la part esquerra hi ha una arcada que forma part de la galeria de la façana sud-oest. A la resta del primer pis hi ha tres balcons i tres finestres emmarcats amb pedra bisellada i ampits motllurats. A les golfes hi ha dues finestres de petites dimensions a l'esquerra i a la dreta cinc finestres d'arc de mig punt que formen una galeria sota la qual una imposta separa els nivell de golfes de la resta. La façana nord-est té una porta d'accés emmarcada amb pedra bisellada a la que s'accedeix a través d'una escalinata construïda amb pedra de set graons. També a la planta baixa, i a l'esquerra, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A nivell de primer pis hi ha un balcó reformat, emmarcat amb pedra, i a l'esquerra una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, molt erosionat. Entre les dues obertures hi sobresurt un escut esculturat sustentat per dos angelets esculpits en alt relleu, tot i que el conjunt està molt desgastat per l'erosió. A les golfes hi ha dues finestres que formen part de la galeria de la façana principal. A uns metres davant d'aquesta façana s'hi ubica la capella del Pilar. La façana nord-est presenta una composició simètrica amb cinc finestres a la planta baixa i cinc més al primer pis, totes emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, alguns dels quals força erosionats i d'altres substituïts per ampits de maó. Una d'aquestes finestres, a l'extrem dret, està tapiada. La façana sud-oest està dominada a la dreta pel cos construït amb maó i format per una galeria al primer pis. A la planta baixa té dues finestres emmarcades amb pedra, al primer pis tres arcades d'arc rebaixat i tres finestres de petites dimensions a les golfes. A la part esquerra de la façana s'hi obren tres finestres emmarcades amb pedra, una de les quals tapiada, un balcó emmarcat amb pedra i una estructura de pedra de nova construcció. Entorn de les façanes sud-oest i nord-oest hi ha diverses estructures d'us agropecuari construïdes amb pedra i totxana que tanquen una lliça a l'esquerra de la façana principal, encara que a un nivell inferior. Davant de la façana principal, un mur construït amb pedra i maó delimita un pati que té l'accés principal al costat de la capella del Pilar. | 08212-6 | Sector est del terme municipal | Bastida en 'la heretat del mas Cirera' la masia del Pilar era coneguda com Fàbregas i potser primitivament com el Vilar. El Vilar es troba en una llista de bens de Sant Feliu propietat del Priorat de Lluçà. La masia queda documentada, des de la baixa Edat Mitjana, en un capbreu del monestir de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV on apareixen unes peces de terra del mas Fabrega que hipotèticament podria correspondre a l'actual Pilar, corresponents a la batllia del mas Serra de Sant Feliu i a la batllia del mas Casanova, al castell de Merlès. És a partir dels segle XVII que la família Fàbregas, investida més endavant amb el títol nobiliari de 'ciutadans honrats', adquireix prestigi social. En un inventari de la masia de 1625 s'hi recullen, entre altres dades, la dotació d'un celler de grans magnituds, la qual cosa fa pensar que l'esplendor de la masia va lligada al conreu de la vinya, que perdurà fins a l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. La puixança econòmica es reflecteix en la construcció de la capella del Pilar l'any 1673 i l'actual edificació, datada a la llinda de la porta principal a l'any 1680. | 41.9316400,2.0155600 | 418383 | 4642655 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61309-foto-08212-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61309-foto-08212-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61309-foto-08212-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al nord de la casa hi ha una font construïda amb pedra amb bancs semicirculars que l'envolten. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61313 | Coll de Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-bassa | MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVII-XIX | Presenta la teulada parcialment derruïda, esquerdes als murs i vegetació a les façanes així com també reformes de ciment i obra a nivell de sòcol. Les estances interiors es troben en estat de ruïna. | Coll de Bassa està situada en un petit coll sobre la carena per on discorria el camí ramader i el camí ral de França. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central composat per tres cossos de plantes rectangulars, annexats fruit de les diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades, que es troben integrades als murs. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter. Les teulades dels diferents cossos es troben a diferents nivells, de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal està orientada a l'est. El cos de l'esquerra està format per planta baixa i un pis. Aquí s'hi troba la porta principal emmarcada amb pedra que és d'arc deprimit convex i dues finestres, la de la dreta emmarcada amb ampit, brancals i llinda bisellada. Els dos cossos annexats a la dreta de la façana presenten una alçada superior incorporant les golfes. Hi destaca un pou al centre, semicircular i construït amb pedra, sobre el qual, a nivell de primer pis, s'hi troba una finestra emmarcada amb pedra i llinda decorada amb formes dentades. A la resta de la façana hi ha diverses obertures disposades irregularment, emmarcades amb pedra, una de les quals presenta un ampit motllurat. La façana nord presenta una única obertura a nivell de primer pis emmarcada amb ampit, brancals i llinda bisellats. A nivell de planta baixa s'hi troba un ampli contrafort arrebossat que ocupa pràcticament tota l'amplada de la façana. La façana est està dominada per una petita porta formada per brancals de pedra i llinda de fusta a la qual s'accedeix a través d'uns graons que condueixen, a nivell de primer pis, a una estança on s'hi troba ubicada una tina enrajolada i un forn de pedra. A la resta de la façana hi ha diverses obertures disposades irregularment que combinen la pedra i el maó en l'emmarcat. A la part esquerra de la façana s'hi annexa perpendicularment una estructura construïda amb pedra i maó amb teulada, a nivell inferior, d'una vessant. A la façana sud s'hi observen tres cossos separats per cantonades diferenciades i un ràfec de l'antiga teulada que quedaren integrats als murs. En aquesta façana hi ha diverses obertures disposades irregularment: destaquen una porta amb llinda de fusta que dóna accés a la planta baixa i dues finestres del primer pis amb ampits motllurats, brancals i llindes bisellades. A uns metres de la façana est es troben diverses estructures de pedra, actualment en estat de ruïna, que constituïen les quadres, estables i corts de la masia. | 08212-10 | Sector sud del terme municipal | La masia de Coll de Bassa, també esmentada com Coll la Bassa i Collabassa, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al prior del monestir de Lluçà, com es recull en un capbreu de 1434. També en aquella època, el Paborde de la seu de Vic comptava amb els honors que Pere Clapers posseïa entre les pertinences de la masia. Tot i aquests orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII. En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de Bernat de Coll la Bassa, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. | 41.9236100,2.0156300 | 418379 | 4641763 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61313-foto-08212-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61313-foto-08212-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61313-foto-08212-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A 50 metres al sud-est de la masia s'hi troba l'estructura d'una bassa on antigament s'hi abeuraven els ramats transhumants que avançaven pel camí ramader que travessa el terme de Sant Feliu Sasserra. La masia era un dels llocs de parada dels pastors transhumants que portaven els seus ramats als prats pirinencs. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61367 | Gegants de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-feliu-sasserra | XX | Es conserven en un magatzem dins d'un remolc en posició horitzontal. | <p>Es tracta d'una parella de gegants que representen la parella típica de la dansa del Treure Ball de Sant Feliu Sasserra, i porten per tant, els vestits de gala de la dansa. Els seus noms són Feliu i Magdalena en honor al patró del municipi, i a la estimació popular que envolta la capella de Santa Magdalena. El gegant Feliu pesa 47 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, i faldilla negra amb l'escut del municipi cosit al centre. Amb el braç dret en angle recte porta a la mà un ram de flors. La geganta Magdalena pesa 45 quilos i té una alçada de 3,80 metres. Vesteix amb un vel blanc aguantat al cabell, brusa blanca, xal, davantal i mitenes reixats de color negre. S'agafa amb la mà dreta la faldilla que és de color rosa amb una punta blanca. Porta també arracades i un collaret.</p> | 08212-64 | Sector oest del nucli urbà | <p>L'aparició dels gegants de Sant Feliu Sasserra s'atribueix a la il·lusió del jovent que formaven part de la Comissió de Festes per poder gaudir d'uns gegants que formessin part del patrimoni cultural de Sant Feliu. Després d'un curset de gralla fet per membres de la Comissió de Festes el novembre de 1987, amb les sortides com a acompanyants de colles que no tenien grallers propis i amb l'ajut econòmic de tot el poble es va procedir a construir els gegants de Sant Feliu Sasserra. Els constructors dels gegants van ser Gabi Boixader i Judit Camps de Vidrà, i el seu bateig es feu el 8 d'octubre de 1989. La colla de Geganters i Grallers de Sant Feliu Sasserra la formen quatre o cinc geganters, uns nou o deu grallers, i una caixa i un tabal per acompanyar-los. També hi ha tres capgrossos però aquests surten en molt poques ocasions. La trobada de geganters que es fa a Sant Feliu Sasserra escau el segon dissabte de juny, i a part d'aquesta acostumen a assistir en deu o dotze trobades a l'any per tot Catalunya. També són presents a la cercavila de la Festa Major del poble que es celebra el segon cap de setmana de setembre.</p> | 41.9438000,2.0149900 | 418352 | 4644006 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61367-foto-08212-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61367-foto-08212-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els padrins dels gegants són per un costat, els gegants d'Olost: Perot Rocaguinarda i Mercè de Pecamins; i per un altre costat els gegants de Vidrà: Lhilari i Llúcia. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61363 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-13 | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages, 2003 TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Cal controlar les agressions i apropiacions indegudes detectades en alguns trams i zones de parada del camí. Caldria assegurar la conservació del camí ramader i dels elements ambientalment o culturalment valuosos vinculats a ell. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Feliu Sasserra, forma part de la Ruta I, identificada pel Grup de Treball de Transhumància entre les que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000). El camí ramader quan entra al terme municipal de Sant Feliu Sasserra al sector sud-oest, es troba bifurcat en dos ramals. La bifurcació es produeix a l'altura de l'horta del Borró en terme municipal d'Avinyó. Els dos ramals voregen, l'un per llevant i l'altre per ponent, el serrat de Coll Lligó fins a trobar-se a la masia de Coll de Bassa. En aquest tram, el ramal de llevant enllaça amb el camí que manava de Santa Maria d'Oló a Sant Feliu Sasserra, i el ramal de ponent amb el camí procedent de Manresa i Avinyó. Des de la masia de Coll de Bassa es continua el camí en direcció nord, en un tram aproximat de 350 metres, fins arribar a la carretera B-431, per la qual hem de continuar en direcció al nucli de Sant Feliu fins arribar al trencant de la masia del Pilar. En aquest tram d'aproximadament 500 metres de carretera asfaltada s'hi enllacen els camins que procedien de Santpedor i Sallent, i l'antic camí ral de Balsareny, Navàs i Sallent, conegut com la carretera de Solsona (AADD;2003) La masia del Pilar era un lloc de parada i pernoctació dels ramats transhumants des de la qual continuaven seguint l'actual carretera fins desviar-se a la dreta prop del carrer de la Mongia i arribar al pla Moixons. L'empriu del Pla Moixons era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre (TORRES;2003) Des d'allí es continua seguint pel camí (empedrat en uns quaranta metres a banda i banda per tal de que el bestiar no es mengés els conreus) que discorre per l'exterior del límit del terme municipal en l'anomenat pla de cal Martí fins a can Poll. En aquest punt el camí travessa la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà i agafa el carrer del Gafarró. Continuant en direcció nord es voreja el nucli urbà per la banda de llevant, passant prop de la font del Barber fins a l'extrem nord-est del serrat de Gurrians on el camí ramader s'endinsa en el terme municipal d'Oristà. Cal dir que fins aquest punt també discorre per un traçat semblant el camí de França, conegut també com el camí de Manresa a Ripoll o el camí de Puigcerdà. | 08212-60 | Creua el terme de sud-oest a nord-est | Quan la transhumància estava en el seu punt àlgid, al voltant dels segles XVII, XVIII i XIX, al Lluçanès es vivia en funció als camins ramaders. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí i moltes fires també s'ubicaren al llarg del seu recorregut. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i atenien les necessitats d'aquests La casa de parada dels pastors transhumants més important al municipi de Sant Feliu Sasserra fou la gran masia del Pilar, anomenada anteriorment mas Fàbrega. A la casa tenien lloc per a tres ramats. El primer que arribava podia tancar el ramat al corral, el segon a la lliça i el tercer s'ubicava a un pla d'herbes i grans alzines que donaven aixopluc al ramat (TORRES;2003). Els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9310600,2.0149900 | 418335 | 4642591 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61363-foto-08212-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61363-foto-08212-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61363-foto-08212-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha constatat l'apropiació d'una part del terreny de l'empriu de Pla Moixons per part de la casa anomenada Pla Moixons. Els emprius estan protegits per llei (3/1995 de 23 de març, de vies pecuàries), tenen les mateixes funcions que les revoltes, i gaudeixen dels mateixos drets (TORRES;2003). Fonts orals han constatat també la sostracció de pedra que delimita els camins contribuint a la destrucció d'aquest. | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 39386 | Cal Parenostres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parenostres | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Està en ruïnes | Masia datada del segle XIX de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 537 m2. La coberta era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i algunes parets són de tàpia. Part del sostre de la planta baixa és amb volta. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una part en voladís que sobresurt de la façana actual, en estructura de formigó i maó, i altres cossos adossats a la casa principal com coberts. Hi ha una tina a la façana nord-est i un pou. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-158 | Horta d'Avinyó | 41.8195500,2.0148100 | 418178 | 4630210 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39386-foto-08012-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39386-foto-08012-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39386-foto-08012-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 80808 | Les Elíes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-elies-0 | <p>Auladell, J. (1950). La història i la llegenda de l'Abat Biure. Guia, año II, nº 24. Sant Cugat del Vallès. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIX | <p>Construcció de planta baixa i pis, amb una planta soterrani que aprofita el desnivell del terreny. El cos principal de la casa és de planta rectangular i coberta a doble vessant nova amb carener paral·lel a façana principal, de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. La façana principal, orientada a migdia, té estructura simètrica. El portal té brancals i llinda de pedra sorrenca vermellosa, amb la inscripció de 1828 FRANCISCO RUC i s'ha afegit una teuladeta per protegir-la. Les finestres tenen brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca. Hi ha pedres originals, tant en les finestres de la planta pis com en el portal. El mur és de pedra vista amb junta enrasada. Per la banda nord, té un cos adossat de planta baixa, i per la banda de ponent hi ha una ampliació recent amb coberta plana i un gran finestral amb llinda de fusta. Pocs metres més avall, hi ha unes quadres de cavalls i un xalet, tot recent, sense interès arquitectònic.</p> | 08139-86 | Serra de les Garses | <p>La tradició oral explica que les terres de Les Elíes, les del Borrel i les del Carner (les dues últimes pertanyents al terme de Sant Llorenç Savall), foren parcel·lades i repartides per la justícia, per haver participat els antics propietaris en l'assassinat de l'Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, Arnau Ramon de Biure, l'any1350, durant la Missa del Gall, en no estar d'acord en fer donacions al monestir (Auladell, 1950). La masia ha estat rehabilitada recentment, tot i conservant l'estructura externa antiga. L'única dada que coneixem és la data 1828 que apareix a la llinda de la porta principal, fet que en fa pensar que no quedaria res de la possible antiga masia medieval i que aquesta construcció és de principis del segle XIX.</p> | 41.7139800,2.0157500 | 418122 | 4618489 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80808-foto-08139-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. Està a uns 350 m. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 61385 | Font de l'horta de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-vilaclara | La font es troba ben conservada i neta ja que es continua utilitzant per a regar l'horta que té al costat. | <p>La font de l'horta de Vilaclara està situada a l'extrem nord del terme municipal, a tocar del terme municipal d'Oristà i a mig camí entre la masia de Vilaclara i la carretera B-431. S'accedeix a la font a través d'un dels camins forestals que comuniquen la masia de Vilaclara amb la carretera B-431. Seguint la pista forestal que passa més al nord es troba, a mig camí, un trencant a mà esquerra que condueix a l'horta de Vilaclara, que es troba a escassos cinquanta metres de la pista forestal. La font es troba dins d'un petit cobert construït amb maçoneria de pedra i teulada a una vessant situat davant d'un viver de forma ovalada. Aquest cobert queda tancat en tres dels seus quatre costats, quedant obert pel costat que dóna al viver, orientat al sud. L'accés al cobert es fa a través d'una porta situada a la banda de ponent. Dins del cobert, i al centre, en surt el brollador a molt poca alçada, envoltat d'una estructura de pedra a mode de banc. Davant del cobert i la font s'hi troba un viver, delimitat en una part pel desnivell del terreny i en l'altra per un mur de pedra, que emmagatzema l'aigua abans que aquesta segueixi, a través de conduccions, fins als horts que es troben sota la font.</p> | 08212-82 | Extrem nord del terme municipal | <p>Aquesta font s'utilitzava, i es segueix utilitzant, per regar l'horta de Vilaclara.</p> | 41.9637600,2.0113100 | 418072 | 4646225 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61385-foto-08212-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61385-foto-08212-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 39583 | Barraca del Camp del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-feliu | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar que la porta és excepcionalment baixa. | 08012-344 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8929100,2.0106300 | 417925 | 4638359 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 39686 | Coll-Lligó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-lligo | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Masia de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 160 m2, de la qual es conserva tot el mur perimetral gairebé en dues terceres parts de l'original. Igualment, dins de la casa hi observem diversos murs i elements arquitectònics relacionats amb la casa, com un possible pou i un forn. | 08012-447 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.9144200,2.0102500 | 417921 | 4640748 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39686-foto-08012-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39686-foto-08012-447-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha molta vegetació tan a l'exterior com a l'interior que posen en perill l'estructura. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 39684 | La Casanova de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-torroella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Conjunt de tres edificacions. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 600 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. El volum original era de dos cossos i es feu una ampliació visible clarament a la banda esquerra amb dues arcades a la planta baixa. Té una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-445 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9017100,2.0098900 | 417875 | 4639337 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 39454 | Pont del Solernou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-solernou | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Hi ha vegetació als murs del pont, fet que podria causar a mitjà termini l'esquerda de determinades zones per l'acció de les arrels. | Pont de 7 m de longitud per 3 metres d'ample i uns 4 m d'alçada. Està construït amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. A la volta hi ha totxana igualment lligada amb ciment. A banda i banda del pont, a la part superior, hi ha unes baranes fetes de pedra, d'una alçada de 20 cm i que ressegueixen la longitud del pont. | 08012-226 | Horta d'Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8197300,2.0107900 | 417845 | 4630234 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39454-foto-08012-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39454-foto-08012-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha força vegetació a la seva part inferior, a la zona de terra. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 39719 | Font d'El Borró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borro | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font originària de bassal, ha estat recentment arreglada (al 1992) i avui en dia es tracta d'un broc de plàstic que surt d'un bloc de formigó. | 08012-480 | Santa Eugènia de Relat | 41.9059000,2.0094300 | 417842 | 4639803 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39719-foto-08012-480-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.