Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45501 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca esfondrada. | Barraca de pedra seca ubicada per sota dels penya-segats de cal Robert, un cop passada la masia i abans d'arribar al revolt on neix el torrent que porta el nom de la casa. La barraca està adossada a una de les franges rocoses que conformen la part mitja d'aquest turó. S'hi accedeix per un corriol estret que es perd dins del bosc, de pi blanc. Està envoltada per mata, marfull i aladern de fulla estreta. És de planta quadrangular, que mesura 3,40 per 3,10 metres a l'exterior, mentre que l'interior mesura 1,80 metres aproximadament de costat. Els rocs més grossos, més o menys desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'est, amb una doble llinda plana. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres a la part inferior i de 0,45 metres a la superior. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, però ha perdut la volta, resultat del despreniment i caiguda d'un roc del penya-segat. A l'exterior, conserva una bona part del voladís. Té una única espitllera orientada al sud. Degut a l'enderroc d'una part de la coberta, no es pot determinar si tenia algun tinell. La presència d'arbusts al voltant de la barraca la fan gairebé invisible. | 08053-404 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6322600,1.8874000 | 407328 | 4609546 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45501-foto-08053-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45501-foto-08053-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45501-foto-08053-404-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a aquesta barraca ha estat possible gràcies a l'acurat coneixement del terreny d'Aram Gonzàlez de cal Robert. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45504 | Mas rònec de Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ronec-de-viladoms | XVI-XIX | Es conserven molt poques restes que la vegetació oculta. | Restes de murs d'un metre d'amplada i uns trenta a quaranta centímetres d'alçada màxima, de pedra que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular, amb dependències, ubicat al capdamunt d'un turó roquer, on només hi creix brolla de romaní amb alguna alzina. S'hi accedeix per la pista que procedent de cal Robert va cap a la font de la Canaleta, dins del municipi de Rellinars. La construcció es localitza a mà esquerra de la pista, just en un revolt que fa el camí abans de canviar de terme municipal. Està envoltada per brolla de romaní, amb mata, roldor i argelaga. | 08053-407 | Els Pivents | Nom donat per Joan Valls, historiador de Castellbell i arxiver. | 41.6323200,1.8903800 | 407576 | 4609549 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquestes restes van ser descobertes després d'un incendi per la família de cal Robert. La informació i l'accés al jaciment ha estat possible mercès a la informació facilitada per Aram Gonzàlez. | 119|98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45485 | Barraca del bosc del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-puig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La pèrdua del voladís o ràfec i la manca de terra a la coberta fa que les filtracions d'aigua siguin cada vegada més grans. Això, pot provocar l'enfonsament de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada enfront de l'obaga del bosc del Puig, que dona nom a tot el vessant d'aquests turons de 341 i 357 metres d'alçada respectivament. Per accedir-hi cal pujar pel camí de terra que mena al camp de tir, que des de ja fa anys està en desús. Just abans d'arribar la caseta de formigó, vestigi d'aquella activitat, cal enfilar-se per un corriol obert per les motocicletes fins al capdamunt en direcció a la cinglera. La barraca està recolzada i construïda damunt de la roca mateix, envoltada de brolla de romaní. En aquest indret, les feixes són molt estretes i la construcció està en un cap de marge. És de planta circular, d'1,90 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Destaca una bona quantitat de trossos de teula i de maó trencats i reaprofitats com a reble. S'hi accedeix per una llosa de pedra recolzada pel costat orientat a l'oest, que formava part d'un conjunt de graons construïts entre dos blocs de pedra. El moviment natural, la manca de manteniment i les arrels han provocat l'esllavissada. La porta està orientada al sud amb una llinda simple, plana, que presenta una fissura. Al damunt hi ha una lleixa que alleugereix la pressió de la volta i alhora serveix de tinell o armari. Els brancals són rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment de terra. A l'interior, hi ha un doble tinell superposat i a la seva dreta un de simple. No té espitlleres. A l'interior s'han localitzat varies pedres, disposades a la volta amb unes línies gravades, o el que semblen xifres. Es tracta de marcadors. Amb aquestes incisions a la pedra, de vegades ratlles fetes amb carbonet o guix, els vinyataires, comptabilitzaves les portadores de raïm o les ensulfatades que feien a la vinya. Malauradament, les filtracions d'aigua ha provocat que es vagin esborrant. | 08053-388 | Enfront l'Obaga del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6324800,1.8740400 | 406215 | 4609584 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45485-foto-08053-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45485-foto-08053-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45485-foto-08053-388-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7747.No massa lluny d'aquí, prop del rasot del Puig, hi havia un forn d'obra propietat del mas Puig colgat durant l'execució de l'autopista E9-C16. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45518 | Font del Macià o del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia-o-del-boix | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2017). Les fonts de Viladoms de Dalt, del terme de Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 422, maig de 2017, pp. 11-12. | Font originada per filtració i degoteig provinent del sostre. Està situada al vessant d'obaga del bosc del Puig, a la vinya del Macià, just al bancal superior on hi ha la barraca de vinya i l'aixopluc. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que ressegueix el rasot fins a trobar el bancal amb la barraca. Està protegida per un mur de pedra seca de tres metres d'alçada. El seu interior està excavat a la roca i el terra actualment està arrebossat amb una xapa de morter. El propietari actual, ha col·locat una portella de ferro de 0,80 per 0,60 metres respectivament, amb un cadenat. Per sobre hi ha una lleixa que permet la renovació d'aire. Les juntes de la pedra de tot el voltant s'ha reblat amb morter. És molt probable que la façana que es veu actualment, estigués protegida per una volta de pedra, ja que a ambdós costats del mur s'observa una línia de pedra que sobresurt del mur prenent la forma característica de la volta. | 08053-421 | Rasot del Puig | 41.6325400,1.8780200 | 406547 | 4609587 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45518-foto-08053-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45518-foto-08053-421-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El propietari, a més a més de recuperar els bancals, per a plantar-hi està consolidant tot el patrimoni de pedra seca. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 45482 | Barraca de la peça del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-peca-del-macia | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El mur de pedra que aguanta la feixa superior ha estat restaurat. El propietari, a més a més de recuperar els bancals, per a plantar-hi està consolidant tot el patrimoni de pedra seca. | Barraca amb aixopluc posterior, amb menjadora per al bestiar de bast, ubicada a la vinya del Macià, per sobre d'unes feixes conreades que limiten pel vessant nord amb el rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que ressegueix el rasot fins a trobar les construccions. La barraca, situada en un cap de feixa, és de planta quadrangular. L'exterior mesura 3,75 per 3,45 metres. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada a l'oest , amb una llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,80 metres. Als muntants hi ha una porta, collada amb morter. Originàriament era de fusta, que es va recobrir per la part exterior amb xapa procedent d'un bidó de ferró. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres i en bona part estan collats amb fang. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament de grans dimensions, amb una obertura al mig, per a permetre sortir el fum. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, així comi el recobriment de terra i pedruscall, amb herbassar al damunt, que la protegeix de l'erosió. Només manca una part de les pedres cantoneres que conformen l'escaire entre els murs nord i oest i una llosa del voladís. A l'interior, hi ha un tinell o armari senzill. No té espitlleres però si una finestra tapiada (0,60 x 0,60 metres de costat) al mur orientat a l'est. Aquest és el mur que es va aprofitar en el seu moment per a construir un espai d'aixopluc per al bestiar de bast. Es conserven els tres murs originaris, de 2,50 metres per la part més alta (mur sud) a excepció de la coberta, que segurament era de bigues de fusta (actualment hi ha branques que donen ombra). Al fons, adossada al mur, hi ha la menjadora. Aquest espai mesura 2,60 metres d'amplada per 3,15 de fondària. | 08053-385 | Vinya del Macià - Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6326300,1.8781300 | 406556 | 4609597 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45482-foto-08053-385-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45482-foto-08053-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45482-foto-08053-385-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7146. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45568 | Barraca del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carner | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La llinda exterior presenta una fissura central. I només hi ha un lleuger despreniment provocat a la part posterior de la barraca, just on hi creix un arbust (Pistacia lentiscus) amb bardissar. Les branques fan pressió i cal tallar-ho abans que no provoquin un enfonsament. | <p>Barraca de pedra seca ubicada en terres del Carner, per sota del turó del Morral. S'hi accedeix des de la finca mateix, tancant els passos ramaders. I pujant per un fort pendent fins a trobar la barraca en una esplanada, al final del camí. Està situada per sota de la línia mateix de corrent. Al seu darrera hi ha un pal elèctric i des d'aquest indret les vistes a Montserrat són immillorables. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 1,80 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'un turonet planer. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest amb una triple llinda (la central està col·locada de manera vertical i no en sentit ample). L'entrada mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,73 metres a l'exterior i de 0,48 metres a l'interior. Els muntants són rectes, molt ben executats, alternant filades al llarg i en punta. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva una minsa part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja i ha perdut la capa de terra característica que recobreix la coberta exterior. Destaca el caramull, molt ben conservat.</p> | 08053-471 | El Carner | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6320400,1.8077600 | 400694 | 4609610 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45568-foto-08053-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45568-foto-08053-471-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3273. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 45138 | El Genovès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-genoves | VALLS i PUEYO, Joan (2017). El mas Genovès. Inèdit. | XVII-XX | El Genovès, que antigament s'anomenava Trullàs o Trullars, està edificat a l'esquerra del camí que puja del Borràs cap al Vilar. L'aspecte actual és fruit d'afegir construccions adossades al cos original, que ha quedat amagat. Tot el conjunt està tancat per un clos i un barri. Una tina conservada es carrega des de l'exterior d'aquest recinte. | 08053-41 | El Borràs | Els primers documents on trobem el nom d'aquest mas són del segle XIII (1244 i 1247). El seu propietari era Guillem de Trullars. A finals del segle ja consten a la documentació, Romeu de Trullars i la seva muller Elisenda, citats el 22 de febrer de 1294, així com Agnès, germana de Romeu, casada amb un Pellicer del terme de Castellet de Bages. El 8 d'abril de 1339 van signar-se els capítols matrimonials de Ramon de Trullars, fill de Pere, del terme de Castellbell, i Guillemona de Comtals, que té més de 12 anys, filla de Berenguer de Comtals i de la difunta Romia, de la parròquia de Manresa. Els capítols els signen Bartomeu, abat del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i Guillem Figuera, rector i notari públic de Sant Esteve de Marganell i de Santa Cecília de Montserrat, i Guillem de Trullars, germà de Ramon, també de Castellbell. L'any 1442 l'amo del mas Trullars, era Guillem Trullars. El veí mas Puig del Vilar, aleshores anomenat mas Ferran, era, l'any anterior, de Joan Ferran, àlies Trullàs. De moment, desconeixem el grau de parentiu entre ambdós personatges. L'1 de maig de 1508 el senyor del terme i del castell de Castellbell, Miquel de Maçanet, àlias Sarroca, va signar l'establiment del mas Trullars a Joan Vilardell. L'acte fou signat per Joan Sala, ciutadà de Manresa, 'per autoritat real notari public per tota la terra y señoria del señor rey de Aragó', a la rectoria de Sant Vicenç de Castellbell. A Joan Vilardell va succeir-lo la seva filla Magdalena Vilardell, casada amb Salvador Torrella, que el divendres dia 13 de febrer de 1534 van declarar-se propietaris del mas. El següent propietari fou Joan Ambròs, àlies Genovès, que declarà la propietat el 24 de novembre de 1597: 'ell dit confessant te y poseheix tot aquell mas vulgarment dit lo mas Trullas, alias Janoves, ab dos masos a ell units dit lo mas Puig Jussa y Subira, ab totes ses terres'. A Valentí Ambròs, que malgrat el testament de 1661, encara era viu l'any 1666, va succeir-lo el seu fill Isidre Ambròs, àlies Genovès. Aquest va testar el 7 d'agost de 1684. Josep Ambròs, àlies Genovès, signà capítols matrimonials amb Rosa Puig, filla de l'amo del mas Ferran o Puig del Vilar, el dia 29 d'ctubre de 1710. A l'acte de la signatura d'aquells capítols, el germà de Rosa, Francesc Puig, restituí als de cal Genovès una peça de terra que tenien els Puig i que era de l'heretat del Genovès. Fou aquest propietari qui comença a recuperar les terres que havien estat venudes pels seus avantpassats. El 27 de setembre de 1722 recuperà la peça que havia pertangut a Pere Elias, de mans de Joan Voltà, cirurgià de Monistrol de Montserrat, com a procurador de Maria Coll i Elias, vídua de Josep Voltà, sabater de dita vila. El 26 de novembre del mateix any comprà a Maria, vídua de Gaspar López, 'candaler de cera y Adroguer', de Monistrol de Montserrat, i al seu fill Jaume López, apotecari de la mateixa vila, la peça de terra de vuit jornals de llaurada, situada a La Plana del mas Trullàs alias Genovès. Dita Maria era successora del notari Pere Nabot. El 1741 es confeccionà un dels cadastres del terme i, entre els demés propietaris, hi consta el senyor Josep Ambròs. També era regidor de l'Ajuntament, amb Macià Viladoms, l'altre regidor, i Josep Carner, el batlle.A partir de l'1 de gener de 1841 exercí de batlle. El text que consultem, escrit per Joan Puig, amo del Puig del Vilar, corrobora aquesta notícia. El 3 d'abril de 1871 van signar-se, davant Ignasi Puig i Mas, notari de Manresa, els capítols matrimonials entre Pau Sallés i Gimferrer, de Rellinars, i Margarida Ambròs i Puig, de Castellbell i el Vilar. | 41.6326700,1.8584900 | 404920 | 4609623 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45138-foto-08053-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45138-foto-08053-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45138-foto-08053-41-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Alguns afegits no mantenen els valors de l'arquitectura tradicional que predomina el conjunt.L'any 1951, l'amo era Pere Sallés i Ambròs, que constava com a resident a Rellinars, ja que allí tenia la seva casa pairal, el mas Cellers. Les terres del mas Genovès estaven conformades per 3 ha de vinya de primera qualitat, altres 3 de vinya de segona qualitat, 3 amb arbres fruiters, 2 dedicades als cereals, 9 ha 30 àrees de 'Bajo y matorral', 10 ha 39 centiàrees de terres ermes i 9 Ha de 'rocales'. En total 39 Ha. 30 a. 39 ca. que afrontaven pel nord amb terres del marquès de Castellbell, pel sud amb el riu Llobregat, per l'est amb el Puig del Vilar i per l'oest amb el riu Llobregat i amb el mas Puig. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 89215 | Can Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figuera | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Can Figueres és una casa formada a partir de diversos cossos amb l’espai de vivenda en forma de “L” invertida. El cos en sentit nord-sud era l’antiga masoveria i el cos que presenta una orientació est-oest la vivenda dels propietaris. A mitjan segle XX la casa fou ampliada cap a tramuntana. Actualment Can Figuera manté l’estètica exterior de l’antic mas però interiorment fou dividida originant tres vivendes independents. L’edifici defineix un espai de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a l’antiga façana que es trobava orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Davant la casa hi ha un pati tancat que encara conserva part de l’enllosat. Actualment, a l’interior del pati s’hi pot accedir tant per la banda de tramuntana com de migjorn, punt on es conserva part de l’antic portal d’accés adovellat. Per la part posterior de la casa original també s’hi defineix un pati tancat amb una porta d’accés. En destaca la zona de l’antic celler, situat a la planta baixa de la casa i format mitjançant diversos arcs de mig punt de pedra que defineixen l’espai pròpiament del celler, l’espai dels antics cups de vi, de planta quadrada i la zona de la premsa. A l’extrem sud-oest hi ha l’edifici de reduïdes dimensions de dues plantes amb la coberta a una vessant. A la planta superior hi havia les porqueres i a la planta baixa el femer amb la coberta en volta de canó d’obra. A la banda de migjorn hi havia l’era petita, atès que aquesta finca gaudia de dues eres, amb un edifici independent que acollia un cup de vi. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-331 | Les Marrades. Est de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Can Figuera és un edifici de principis del segle XVIII. Sempre ha estat de la mateixa família, no obstant, Lluís Jubert, sastre de Manresa, va compra la finca a la pròpia família. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6310800,1.7065700 | 392264 | 4609625 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89215-img20210422121126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89215-img20210422124843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89215-img20210422124903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89215-img20210422124936.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45500 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca esfondrada. | Barraca de pedra seca ubicada a la dreta del camí, per sota els penya-segats un cop passat cal Robert, abans d'arribar al revolt on neix el torrent que porta el nom de la casa. La barraca està emboscada, a mà dreta d'un corriol que es perd dins del bosc, bàsicament de pi blanc i marfull. Només conserva una alçada de murs de 0,60 metres. Estava construïda aprofitant lleugerament el marge de terra, en un cap de feixa. Era de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Les restes conservades indiquen que la porta estava orientada al sud i els brancals eren rectes i la pedra emprada sense desbastar. L'amplada de la porta era de 0,60 metres i el gruix dels murs de 0,55 metres. | 08053-403 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6330600,1.8882300 | 407398 | 4609634 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45500-foto-08053-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45500-foto-08053-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45500-foto-08053-403-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a aquesta barraca ha estat possible gràcies a l'acurat coneixement del terreny d'Aram Gonzàlez de cal Robert. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45342 | Trull del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-puig | XX | Trull mecànic destinat a la fabricació de l'oli d'oliva del mas Puig. Està ubicat a l'exterior de la finca, davant d'un espai públic, enjardinat que dona accés al mas. A diferència del trull tradicional de corrons tronco-cònics de pedra sobre una solera també del mateix material, amb un sistema de funcionament discontinu, de moldre, batuda, premsat i decantació, aquest utilitza unes moles de pedra en posició vertical mogudes per un engranatge i una premsa hidràulica accionada per un motor i un sistema de corretges que pot transmetre la força necessària. A excepció dels cups de decantació, les corretges i la batedora, aquests elements s'han collat en una solera de ciment recoberta de maó pla. A un dels extrems hi ha un plafó explicatiu. A mà dreta del trull s'hi ha plantat una olivera, que creix ufanosa. | 08053-245 | El Puig - el Vilar | Aquest trull mecànic funciona al mas Puig des de la segona meitat del segle XX. Quan els propietaris del mas, van haver de fer obres a l'antic edifici on hi havia aquesta premsa, per habilitar-ho com a habitatge, decideixen recuperar el màxim d'elements i instal·lar, amb el vist i plau de l'ajuntament, al davant del portal d'accés, en un espai públic. | 41.6328400,1.8636300 | 405349 | 4609636 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45342-foto-08053-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45342-foto-08053-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Malgrat no poder funcionar per manca d'alguns elements, el conjunt s'ha recuperat i s'ha integrat completament en un paisatge on no fa pas massa temps tothom tenia plantades vinyes i oliverars. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45719 | Tard o d'hora a dormir al Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tard-o-dhora-a-dormir-al-puig | MASATS LLOVER, Joan (2002). Tard o d'hora a dormir al Puig, dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 262, novembre de 2002, p.3. | XIX-XX | Joan Masats dóna dues explicacions o interpretacions a aquesta expressió que diu que en un moment o altre s'ha d'anar a dormir al Puig. Una primera ho relaciona amb la proximitat del cementiri amb el mas Puig. L'altra interpretació cal buscar-la en l'acolliment que el mas Puig dispensava als pobres mendicants i pelegrins que volien passar la nit. El símbol d'aquest acolliment era un xiprés plantat a la casa. Era la frase que els captaires de la zona es deien l'un a l'altre: 'tard o d'hora a dormir al Puig'. Dormien a la pallissa on hi havia un lloc destinat a aquesta finalitat i se'ls donava pa, una almosta d'ametlles i mig petricó de vi. L'endemà seguien el seu camí. Masats també explica que algun cop havien acollit a parelles que estaven a punt de tenir un fill i parien al Puig. De seguida els portaven a batejar a l'església del Vilar i els amos del Puig feien de padrins. | 08053-622 | Castellbell i El Vilar | 41.6329000,1.8637200 | 405356 | 4609642 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45719-foto-08053-622-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres versions de la mateixa idea que es poden sentir a Castellbell i El Vilar són:'Anar dalt del Puig' o 'Veure's al Puig'. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 45119 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-1 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1993). El mas Llopart (després Ferran) i el mas Ferran (després Puig del Vilar); dins El Brogit, 159 setembre de 1993, pp. 8-9. VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), ATemes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015).El Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Castellbell i el Vilar: Zenobita edicions. | XIII-XXI | El Puig del Vilar es troba ubicat a l'extrem sud-occidental d'un un serrat rocós que s'estén com una llengua fins a l'església de Santa Maria, a l'extrem nord-occidental d'aquest. El punt més baix del vessant septentrional d'aquest serrat és el torrent anomenat, rasot del Puig, que desemboca al Llobregat. Pel costat meridional, les antigues feixes de vinya que arribaven al riu, són avui el Borràs, amb la fàbrica inclosa. Es tracta d'un mas clos, de planta rectangular, construït damunt de la cinglera. És de planta rectangular, dividit en planta baixa, pis i golfes practicables. La coberta és a dues aigües, en teula àrab, molt ample amb el carener de la façana, orientada a migdia. La construcció d'una torreta al damunt en distorsiona la imatge i sembla que adopti el tipus de coberta basilical. El parament és de pedres de mides diverses unides amb morter, amb pedra ben escairada a les cantoneres per tal de reforçar i embellir la construcció. La façana orientada al sud és la principal i conté un portal amb brancals i dovelles de pedra que ha quedat protegida per una ampliació posterior de la casa, amb dues ales laterals i galeries obertes per ambdós costats (la galeria orientada al sud va ser tapiada posteriorment). Quan l'any 2005 es va restaurar la casa, amb el repicat de la façana van aparèixer els arcs. Es va optar per deixar-los vistos. Les finestres de la façana principal mostren brancals i llindes de pedra ben treballada, sense motllures. Es conserva una part de l'era, de pedra, a la part posterior de la casa, (tot i que ha estat remodelada), així com un pou amb el safareig que aprofitaven l'aigua de pluja. L' edifici ubicat a l'altre costat de l'era, ara rehabilitat com a habitatge per a la família, era l'antic trull, que es va desmuntar i col·locar damunt d'una solera de maons a l'actual entrada principal. Els antics cellers, són a la planta baixa, majoritàriament excavats a la roca, amb volta de canó. Vàries sales acullen el museu que la família ha obert al públic amb tot els estris conservats durant segles pels habitants del mas. A l'exterior, davant de la façana orientada al sud, hi ha tot un seguit d'annexos que havien estat emprats com a corts i per a fer el vi. Un total de 14 cups o tines, majoritàriament conservats i restaurats (una de les tines s'ha rehabilitat com escala de cargol per accedir a la planta inferior). D'altres tenen un vidre al damunt i d'altres s'han tapat amb un parquet de fusta per aprofitar l'espai com a sala de recepcions. | 08053-22 | El Vilar | La denominació del Puig es deu a la signatura dels capítols matrimonials, el dia 17 d'abril de 1598 entre la Margarida, vídua de Salvador Ferran, del mas Ferran del Vilar i Magí Puig de Castellbell, propietaris del mas Puig del Llor, el futur Prat, de Sant Cristòfol. Així el cognom Ferran passa per la successió dels portadors del cognom Puig durant quatre segles. El primer personatge amb el cognom Ferran, abans de que passi a anomenar-se Puig, és Pericó i el seu pare Pere, que el dia 28 d'abril de 1245 declara davant del notari de Manresa que tenia un deute de 30 sous amb Ferrer Om, de la mateixa ciutat, per una terra que aquest Pericó conreava, situada al costat del molí de Sibil·la de Castellet. L'any 1598, Margarida, vídua de Salvador Ferran, es casa amb Magí Puig, originària del mas Prat, de Sant Cristòfol. Es produeix un canvi en la nissaga dels Ferran als Puig. L'any 1727, Josep Puig declara ser propietari '...de tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran'. L'any 1745 ja s'esmenta com a Puig. | 41.6330100,1.8634000 | 405330 | 4609655 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45119-foto-08053-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45119-foto-08053-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45119-foto-08053-22-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'any 1838, Joan Puig i Camprubí comença a escriure en unes llibretes totes les compres, vendes i altres fets que tindran a veure amb el mas. En morir, l'any 1890, ho continuarà el seu fill, Josep Puig Casajuana fins al 1909. Aquestes anotacions fetes en llibretes, han estat transcrites per l'historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo, i publicades per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar. Algunes de les aportacions més importants són els de caire demogràfic, com els naixements i les defuncions, o casaments. També proporcionen llistats de la composició dels diversos ajuntaments de l'època, les diferents collites efectuades a la seva heretat, el tipus de conreu (ordi, civada, faves, favons, besses i guixes), el nom dels diferents camps, amb la qual cosa ha permés recuperar un gran nombre de topònims. També es tracta la matança del porc i s'esmenten els diferents forns de calç i d'obra que tenien a la propietat. Sabem que tenien un forn d'obra al Pla de l'abeurador i un forn de calç al costat del riu Llobregat. I es poden llegir la part que es quedaven els parcers que fornaven i la part que es quedava el propietari. S'anoten també les diferents obres de reforma i d'engrandiment de la masia que es fan durant aquests anys. Crida l'atenció una data de l'any 1877 en que els amos del mas Puig permeten que s'arrenqui l'alzina més gran de la propietat coneguda amb el nom de 'l'alsina del Manrresà', del qual els llenyataires en van treure 50 quintals de llenya, o el 1908 en que els carboners de Marganell, coneguts com els Gasparons, van fer 45 càrregues de carbó aprofitant la fusta d'alzines i roures vells. L'any 1882, Joan Puig instal·la una premsa amb el seu fill Josep i el net Valentí, amb 'el caragol, ÿ gàbia, ÿ muntans, ÿ demés ferros, algun nos a serbit un fuste de Manresa, que se anomena lo Cañis, ÿ premsa xica per escorra lo most, tot jun 120 duros'. | 94|119|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45301 | Alzina del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cementiri | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/ | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al costat de la carretera BV-1273, davant mateix de la porta del cementiri municipal. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per altres alzines més joves i alguns exemplars de pi blanc. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada. Mesura uns 17 metres d'alçada total i 13 metres de capçada mitjana per2,05 metres de volt de canó i 2 metres de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08053-204 | Cementiri de Castellbell i el Vilar | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 41.6331200,1.8671800 | 405645 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al peu de l'arbre hi ha una biga de fusta amb el nom de l'espècie i la declaració d'aquest exemplar com a arbre d'interès local el 25 de gener de 1996. Regidoria de Medi AmbientTé una marca pintada al tronc de color rosat.A Catalunya hi ha un seguit d'arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d'acord amb la normativa derivada de la protecció d'espais i també de la urbanística o cultural. A més dels Arbres Monumentals (AM), declarats per Ordre del Departament, els consells comarcals i els ajuntaments poden declarar arbres d'interès comarcal (AC) i arbres d'interès local (AL) respectivament, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||||
| 45318 | Barraca Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-viladoms-de-dalt | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La manca de manteniment i el creixement de la vegetació al seu voltant en especial una mata està provocant que la corona exterior vagi enfonsant-se de mica en mica. Si el voladís cau, la seva pèrdua serà irremeiable. | Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del rasot del Puig, per sota mateix de la cinglera. Es tracta d'una construcció aïllada, arrecerada, en una petita vall formada entremig de dos turonets. És de planta circular, d'1,50 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força irregulars falcats per pedruscall, introduïdes a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una única llinda plana i els brancals rectes, i una lleixa al damunt. Mesura 1 metre d'alçada per una amplada de 0,52 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, i la terra que impermeabilitza així com el voladís. Aquest fet permet que l'aigua no es filtri directament cap a l'interior de l'habitacle. No té cap espitllera. La vall s'ha deixat de cultivar i la vegetació és cada vegada més densa. El seu accés es fa molt difícil. Està totalment envoltada de bruc i mata. | 08053-221 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6332800,1.8834300 | 406999 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45318-foto-08053-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45318-foto-08053-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45318-foto-08053-221-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7749. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45344 | Barraca del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-colomer-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Li falta la pedra del brancal i la llinda a lloc per tal d'evitar que es vagi ensorrant per aquest punt, ara esdevingut feble. Per altra banda, està totalment envoltada de vegetació, principalment de pi blanc (Pinus halepensis). Sense cap control forestal, la seva estabilitat perilla. La brancada acostuma a empènyer el ràfec que un cop desplaçat del seu lloc originari provoca el moviment de la coberta i el seu posterior enfonsament. | Barraca de pedra seca ubicada al costat dret del rasot del Colomer. S'hi accedeix agafant un corriol a mà dreta, pujant per la carretera BV-1122, un cop passat el quilòmetre 3. Allí es ressegueix un corriol que travessa pel costat dret un tros de sembrat anomenat la Boïga. Un cop passat el tros de sembrat, cal resseguir un corriol a mà dreta que travessa el rasot. La barraca es localitza a mà esquerra, totalment envoltada de pi blanc jove, que encara permet apropar-s-hi. Es tracta d'una construcció aïllada, rabassuda, construïda aprofitant un replà natural del terreny. És de planta circular, mesura 1,70 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són molt regulars, de manera que no hi ha massa pedruscall en forma de falques per impedir que els blocs de pedra facin moviment. La porta està orientada al nord, amb una doble llinda, plana i els brancals rectes. L'exterior ha caigut. Mesura 1 metre d'alçada per 0,75 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior, conserva una capa gairebé imperceptible de terra amb pedruscall. El voladís que protegeix la filtració per degoteig dels murs de les aigües pluvials es conserva força bé. No té ni espitlleres ni tinells. Malgrat la caiguda de la primera de les llindes, la distribució de les pedres en la seva construcció ha comportat que la barraca continuï en un estat de conservació excepcional. | 08053-247 | El Colomer - Sant Cristòfol | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6326900,1.8226600 | 401936 | 4609665 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45344-foto-08053-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45344-foto-08053-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45344-foto-08053-247-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5546. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45687 | Remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-populars | VALLS i PUEYO, Joan (1986). Algunes dades sobre medicina popular; dins El Brogit, 75-76, juliol - agost de 1986, pp.24. VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | Joan Valls (1986) recull oralment de veïns de Castellbell alguns remeis casolans i en publica alguns exemples. Diu que per guarir una cama trencada calia ficar un cap de be al brou i 'm'anaven fent banys a la cama, perquè es reforcés bé' li comenta l'informant. Un altre informant diu que per guarir els cucs, es penjaven tres o quatre grans d'all pelats al coll, com si fossin un collaret. Per fer desaparèixer les berrugues, un home del Baix Vilar explica que ' es diu el nom del que les té; es busquen unes fulles d'alzina, que són les que van millor, o bé lliris de ginebre; tot seguit es fa un clot al terra on es fica cada fulla, mentre es resa un parenostre a la santa Trinitat, i es diu «que les berrugues se li curin ben aviat». I afegeix que això s'ha de fer amb Fe. Malauradament no n'explica més tot i haver-los recollit. A les llibretes del Puig, també estudiades per Joan Valls (2004) també s'hi troben remeis populars diversos: 'Rameÿ per un aristo que no sigui rabentat: se agafa un ou de gallina sofurada, de la un cap de lo dit ÿ pasi, ÿ sen trau la clara, ÿ si queda lo robell, ÿ dit ou se ompla de sal bastan fina, ÿ si fica lo dit del mal fins ana fen clot asta a rebentar lo robeÿ, ÿ dexau tot ben embolicat; ÿ si fos molt fort, fero fins a 3 begadas cada 10 horas'. També hi trobem un remei per als dits clibellats: 'Fe bullí caselada que sigui ben bollida, y despues pendra tallets de canselada, ÿ posan un tallet a cada tall, ÿ ben lligat ÿ enbolicat, ÿ corats'. Finalment un altre per una ferida de bala o altra ferida: ', pendra una coÿarada de mel, ÿ altra coÿarada de tramantina, ÿ robell de ou ÿ llart dols, 4 cosas, ben ramanat'. | 08053-590 | Castellbell i el Vilar | Les llibretes del Puig, són llibretes escrites a mà, a modus de dietari de pagès. Les va començar l'hereu del mas Puig, Joan Puig i Camprubí, l'any 1838 i la va continuar el seu fill Josep Puig i Casajuana, amb alguna anotació residual dels successors. Arriben fins l'any 1909. A la llibreta número 1 es justifica i explica els continguts que hi haurà i comença d'aquesta manera: 'Llibreta que se trobaran Noticias del terma de Santa Maria del Vilar y Castellbell des del añ 1838 en aban. Seguin per numerosos tota la llibreta y es per cosas de Justisia y del que pasa al terma, y la só comensada Jo Juan Puig a la edat de 27 añs per exsarsitar alguns asuntos del que anem pasan y mantenir la poca lletra que un sap que es molt combenien per aquesta vida y la altra que la prengui en bon fi axis sia'. La segona llibreta comença d'aquesta manera: 'Llibreta dels comtes de Casa Puig que si trobará asentats tots los negosis enteresan á la Casa sia de collitas sia de cobransas sia de pagamens ÿ de demes cosas ÿ sensos ÿ sensals sin fan; llibreta comensada als 25 de Noembre de 1838 ÿ la so comensada Jo Juan Puig Pages del vilar á la edat de 27 anys, ÿ tanbé si trobaran alguns comtes de abans de aquest tems notat'. Un exemple del tipus de notes que s'hi poden trobar és el següent text: 'Lo dia 6 de Jane de 1838 sea fet lo tracte de una biña que ha pres lo Yÿsidro Vila ab terra de Ffrancisco Puig, satuada mes aball de las Casetas, deban de una biña que se nomena biña del Roy, en terra de Juseph Enbros, tarmanagan en so del Castell de Castellvell; lo consert de dita biña es 30 lliures de entrada pegan tot sagit, ÿ pega al cort las pars á lauro, sens poderi fer ningun frau ÿ que no en pugin tuca cap sarmen sino que se an de consumi a dita biña, ÿ conduirla á son tems, ÿ dit tros de terra sea pres per planta ha rebasa morta ÿ que no se pugi benrra ni empeña a ningu que no agradi al amo de la terra, la entrada de la biña ja ques pegada ha son tems, lo firmo Jo Juan Puig del Vila'. | 41.6331200,1.8631100 | 405306 | 4609667 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 45624 | Cementiri del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-vilar | VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | El recinte antic del nou cementiri és de planta quadrangular, amb l'entrada per la façána de ponent, i amb nínxols als quatres costats, un dels qual és porxat. Al mig hi ha un monument reciclat a les víctimes globals de la Guerra Civil espanyola i un accés en forma de creu dividint el pati en quadrants. A la façana de llevant s'ha fet una ampliació moderna. Es destaca el cementiri no pel seus valors arquitectònics o artístics sinó pels fets ocorreguts durant l'aixecament militar del 36. La paret sud sembla haver estat l'escollida per perpetrar diversos assassinats entre l'agost i el setembre de 1936. Totes les víctimes eren foranes. Entre l'1 i el 2 d'agost la víctima fou Martí Potellas i Pladevall, rector de Castellfollit del Boix. Pere Saldoni i Roca, Valentí Bohigues i Matarrodona, Joan Junyent i Puigbó, Víctor Font i Viñas, Joan Vila i Torres i Sebastià Llenas i Coll, tots habitants de la vila de Sallent, van ser executats a la voravia del cementiri del Vilar la tarda del 16 d'agost. A les parets del mateix cementiri van morir el 23 d'agost els següents habitants d'Olesa de Montserrat: Joan Gibert i Figueras, Marià Boada i Bayona, Carles Boada i Bayona, Artur Font i Pujabet, Miquel Jané i Pujol, Salvador Casals i Bernades, Ernest Rosias i Febres, Jaume Pascual i Font i Joan Pascual i Font. El 27 d'agost van matar a Castellbell i el Vilar a Antoni Bonfills Baraldés, de 46 anys, secretari de l'Ajuntament de Rellinars. El 16 de setembre van morir a Castellbell i el Vilar el senyor Josep Oliva Casas, de 61 anys, llaurador de Navàs, i Antoni Perich Comas, de 25 anys, frare claretià, natural de Sant Jordi Desvalls, poble de la comarca del Gironès. Finalment, el 26 de setembre va morir a Castellbell i el Vilar el jesuïta manresà Ignasi Vila i March, de 78 anys. | 08053-527 | Carreterea BV-1273 | L'antic cementiri del Vilar estava davant l'església de Santa Maria. El 19 de desembre de 1880 entrà en funcionament el nou cementiri del Vilar, construït dins l'heretat del mas Puig. El dia 23 es va fer el primer enterrament. El cos d'un nen de nou dies, fill de Pere Ambrós, de cal Ramonet. La nota parroquial diu que es tractava de Josep Ambrós Franch, fill de Pere i Antònia, que va morir el dia bans de 'neumonia de los lobulillos' i el rector escriu 'cadàver este de José Ambrós es el primero enterrado en el nuevo cementerio, bendecido a los diez y nueve de Diciembre 1880'. | 41.6332100,1.8675400 | 405675 | 4609673 | 1880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45624-foto-08053-527-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45624-foto-08053-527-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No tenim dades d'on es van dipositar les despulles, a la fossa comuna? | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 45362 | Àpat de Tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apat-de-tots-sants | AA.VV (1980). La castanyada; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 10, novembre de 1980, pp. 6. | XVIII-XIX | Ja no es fa. | Diferents testimonis de Castellbell recordaven un ritual molt estès a Catalunya però perdut des de fa molts anys. Mario Segura recorda 'Antiguamente la gente tenía como costumbre dedicar un día al año a sus familiares difuntos. Las familias se reunían y hacían una comida en recuerdo de sus muertos en la que dejaban un sitio vacío para ellos'. El Jordi Farras diu que per Tots Sants les families es reunien al migdia per dinar 'i en els difunts sels posaven plats i coberts com si encara fossin vius'. I, finalment, la Rocío Garzón diu que abans per la castanyada 'la gent feia uns grans sopars i menjaven castanyes i si tenien algun familiar mort posaven un plat i els coberts.'. Tots aquests testimonis estan publicats a la revista local El Brogit (1980) | 08053-265 | Castellbell i el Vilar | 41.6332200,1.8675800 | 405678 | 4609674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 45481 | Barraca del rasot del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rasot-del-puig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada per sota d'un camí de carro, un cop passada una construcció de formigó, a l'antic camp de tir. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que ressegueix el rasot del Puig. La barraca està adossada a un marge de terra, aprofitant l'orografia del terreny. Al seu voltant hi creixen, bàsicament, espècimens de pi blanc (Pinus halepensis), que poden arribar a malmetre la construcció tant a nivell de les arrels com de la brancada. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al nord, amb una doble llinda, plana. Els brancals són rectes i mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i mínima de 0,35 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment de terra i pedruscall, amb herbassar al damunt, que la protegeix de l'erosió. A l'interior, hi ha un doble tinell o armari superposat. Té una espitllera orientada a l'est. | 08053-384 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6334300,1.8755300 | 406341 | 4609688 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45481-foto-08053-384-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45481-foto-08053-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45481-foto-08053-384-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7147. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45759 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-6 | RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona. | X-XXI | Es coneixen trams i d'altres s'intueixen. | Sembla que una de les variants del camí Ral o Reial, que ve de Barcelona i es dirigeix a Manresa, passa per Castellbell i el Vilar. Una altra per Matadepera. En el nostre cas, entra a Castellbell i el Vilar venint de Vacarisses per l'hostal del Palà. Passa per la masia del Gall, continua fins ell Gall de Dalt, cal Guixà i travessa el Vilar (des del Puig fins l'església de Santa Maria). Des del Vilar es dirigeix al pont Vell. Abans de la construcció d'aquest pont (segle XV) no travessava el Llobregat per aquest punt, sinó que es dirigia al nord fins la riera de Rellinars on la travessava pel pont que encara es conserva parcialment. D'aquí es dirigia al Grauet i el terme de Sant Vicenç de Castellet. Una variant anava de Viladoms al Gall i des del Gall es dirigia a la Bauma, per l'actual carrer de la Riera i vorejava el riu Llobregat fins el pont. A partir del segle XV el pont gòtic formaria part també d'aquesta ruta. | 08053-662 | Castellbell i el Vilar | L'autopista ha esborrat part del traçat antic al seu pas per cal Guixa. Passant pel Vilar, baixava un camí ramader fins al riu Llobregat seguint el torrent del Puig, que al fer-se la colònia Borràs, quedà entre les cases de cal Cabaní i els terrenys de la masoveria, propietat de Can Borràs. | 41.6333800,1.8626600 | 405269 | 4609697 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | La bibliografia parla d'un altre camí Ral de Terrassa a Manresa que no passa per Castellbell i el Vilar. En realitat no existeix un sol camí Ral i les notícies de vegades es contradiuen. A més a més se sobreposen altres camins que la gent ha anat assimilant al camí Ral. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 86937 | Barraca del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castell | <p><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></p> | XIX | Enderrocs a la façana | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda inicialment amb la tècnica de la pedra seca. L’accés és mitjançant un portal que ha perdit la llinda de pedra orientat al sud. La coberta és en forma de volta apuntada coberta amb arena i vegetació. </span></span></span></p> | 08059-75 | Finca del Maset. Sud de Maians. | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6314800,1.6845800 | 390433 | 4609697 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86937-img20200602185507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86937-img20200602185545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86937-img20200602185554.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 45106 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-1 | XX | L'escorxador municipal es troba ubicat a la confluència de l'Avinguda Catalunya i l'Avinguda del Pare Claret. Es tracta d'un recinte construït per complir la funció d'escorxador. I per tant, consta de diverses naus o cossos. Destaquen dues naus d'estructura igual, de tres cossos, el del mig més alt i amb coberta a dues aigües, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un aiguavés. Els paraments són llisos sense ornamentacions i sense pintar. Disposen de diverses obertures. Destaca la façana de l'entrada principal amb una simple porta i una finestra al costat, ambdues amb maons resseguint l'obertura. El capcer és de composició simètrica, amb una part central arrodonida i les laterals rectes, separades per pilars amb terminació piramidal feta de maons. Al centre hi ha la data de 1930. L'entrada de bestiar es feia pel sector de ponent. | 08053-9 | Av. Del Pare Maria Claret, 20 | 41.6335400,1.8657600 | 405527 | 4609711 | 1930 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45106-foto-08053-9-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment hi ha les dependències de la policia municipal, la deixelleria i l'arxiu del Brogit. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45291 | Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit | <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> | XIX-XX | <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> | 08053-194 | Av. del Pare Claret, 20 | <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> | 41.6334600,1.8536500 | 404518 | 4609716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45288 | Veïnat del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-vilar | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 1 Ed. Ajuntament de Castellbell i El Vilar. | XIV-XX | El veïnat de Santa Maria del Vilar es troba ubicat en un serrat rocós que s'estén des del turó del Vilar fins el peu del turó del mas Puig. Està delimitat per l'església parroquial de Santa Maria, a l'extrem nord-occidental, i per la masia del Puig, a l'extrem sud-occidental. El punt més baix del vessant septentrional d'aquest serrat és el torrent del rasot del Puig, que desemboca al Llobregat. Pel costat meridional, les antigues feixes de vinya que arribaven al riu, són avui el Borràs, amb les fàbrica inclosa i el camp de futbol. | 08053-191 | El Vilar | Segons Valls (2003), el topònim de Vilar, podria fer referència a una possible vil·la, que hauria estat ubicada al serrat per on s'esten el barri del Vilar, en un lloc indeterminat. Val a dir que les cases estan fonamentades a la roca i per tant, no s'han localitzat restes que puguin confirmar la seva existència. Per altra banda, la documentació és escassa. La primera vegada que surt anomenat Vilar és de l'any 1047, en un testament on es fa donació d'unes terres 'prop de Santa Maria', però no és fins l'any 1294 que no s'esementa 'Sancta Maria del Vilario'. Fins a mitjans del segle XIX, el Vilar va ser el veritable nucli de població del municipi. Originàriament el camí que va al Burés passava per sota mateix de les tines del mas Puig, però en una època indeterminada, els propietaris del mas sol·licitaren que es travessés el nucli resseguint el serrat ja que aquelles terres per on passava el camí comunal eren d'ells. Les cases, majoritàriament construïdes durant el segle XIX, per parcers, eren a la banda nord-est, mentre que al davant de la casa hi tenien la tina amb el celler i l'hort. | 41.6335500,1.8615400 | 405176 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45626 | Remei per tenir descendència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-tenir-descendencia | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tener succecion' és el següent: 'pendras cuatro escrupolos del ambreguís; una dragma de cardamomo major tres escrupolos de espignart; cuatro de canela fina un y médio de arrel de baleriana de todo sen aran polbos, pasanlos per un sadas y de dichos polbos santomara una dragma en ayunes con la agua de altimiri noche igual no se puede usar durante al remedio'. | 08053-529 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat mosso del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45627 | Remei per treure el mal de panxa a una partera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-treure-el-mal-de-panxa-a-una-partera | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para quitar el dolor de barriga de una dona resienperida' és el següent: 'Pendrás una proció de llet de obella, necesaria per una cataplasma; una porció de polbos de camamilla, una porció de farina de blat pasada per sadas, y ó posaras en poch foch, que la llet no arribi abullir á nantó ramanan fins que la llet tinga cons tancia y antonses au tregues del foch y posas dos robells de ous del dia y au remenas be y opones al bentra de la fulana'. | 08053-530 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45628 | Remei per curar els oxiürs o cucs de la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-els-oxiurs-o-cucs-de-la-panxa | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para las lombrisas y basiar la barriga á una criatura ó persona grande' és el següent: 'Pendras cuyombres silvestres ó ámargos, trujas, gosanos de la tierra, pell de culebra, bien cosido con Aceite olivas y te unteras la barriga'. | 08053-531 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45629 | Remei 'per mal de cor' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-mal-de-cor | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'per mal de cor' és el següent: 'Pendras grana de niellas, las picarás be y ab vi ben bo, las pendrás al matí en deju'. | 08053-532 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45630 | Remei per curar fístules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-fistules | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar una fístula' és el següent: 'Tomaras Vidrio berde picado á polvo, una porción de tramantina, una de alum bien picado, y bien mes clado todo se pondrá como engüento y aplicado á pegaditos'. | 08053-533 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45631 | Remeis per curar el mal de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-per-curar-el-mal-de-pedra | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. A la llibreta, hi trobem dos remeis que Pere Frontera utilitza 'para curar el mal de piedra'. El primer és el següent: 'tomaras una porción de flor de noguera en la primebera y la asecas a la sombre y lo áces polbos y tomas lo que coje una media peseta con un vasito de bino blanco que sea bueno'. L'altre remei és el que diu: 'tomas medio gramo en ayunas y medio gramo á la noche de bicarbonato de Litina con dos dedos de sifont'. | 08053-534 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45632 | Remei per curar els fogots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-els-fogots | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'ramedioseguro para curar la sufucacion' és el següent: 'cojas recimos del sauco bien maduros, los mechacas bien sacas el sumo y lo colas y lo coloques en una botella bien tapado, y cuando tengas sufucacion tomaras dos cucharadas cuon aigua de la misma flor'. | 08053-535 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45633 | Remei per curar el 'hielo' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-el-hielo | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar el hielo' és el següent: 'tomaras una jicara de agua de romero aneyünes y curaras'. | 08053-536 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45634 | Remei per ajudar a parir i treure la placenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-ajudar-a-parir-i-treure-la-placenta | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para parir y para sacar lo llit de la criatura' és el següent: 'coje tres dragmas de borraitg mineral. 1º dragma y media de polbos de pereyralabraba (?) ygual de triaca de ponsem sufasiente cantidad de jarabe de altimira, aras una pasta, haras seis bolas y con agua de falgarina se dan dos bolas á la fulana y a los dos oras caldo y las dos oras ygual. Si tret lo llit te dolor perfums de Brots de modegas ó estepas berdes'. | 08053-537 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45635 | Remei per curar la melsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-la-melsa | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar lo mal de melsa' és el següent: 'tomeras hojas de tamariu. Las coceras con aceite de olivas y se unte bien bajo las costillas del lado izquierdo'. | 08053-538 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45636 | Remei per curar les llagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-les-llagues | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para apallar llagas' és el següent: 'Toma porcaria de conejo y bien polberisado fino apliquelo y curaras en pocos dias'. | 08053-539 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45637 | Remei per curar el mal de les dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-el-mal-de-les-dones | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar el mal de mara de las mujeras por que es tanto lo que sufran que á veces se ponen como locas' és el següent: 'Tomaras 9 brots de ruda: 9 brots de menta, es pica bien en un mortero y se hecha un poco mas de media jiraca de aguardiente buena y se esprima bien y se le ponen las hierbas en el pecho al medio de las mamellas y el sumo se hecha en una botella y se hecha medio baso de meados de niño y se le da a la mujer dos cucharadas de tres en tres oras: luego se le aplicara un pegat del grandor de un duro de plata de goma galbano en el lombrigo'. | 08053-540 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45638 | Remei per curar un herpes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-un-herpes | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar erpes (brians)' és el següent: 'toma consolida menor que es lo matafoch bort lo picaras bien y con el sumo te untes los brians'. | 08053-541 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45639 | Remeis per curar llagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-per-curar-llagues | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. Hi trobem dos remeis que Pere Frontera utilitza per les llagues; un primer 'para llagas y á un que sean de mala especia' i un altre 'para curar llagas por rebeldes que sean'. El primer diu així: 'Tomaras una libra de ojas tiernas del tabaco las picaras bien. tres onsas de pes grega tres onsas de será nueva, tres onsas de aceite de oliva opondras á cocer aste que el sumo del tabaco este consumido, y entonces pondrás tres onsas de trementina, y cuan aya hervido un poco colalo y esprimalo bien y aplícalo ace milagros. // Tomaras una porción crecida de aceitunes de laürel y una porción de ojas id. y lo picaras bien y lo pones á hervir y que hirbe mucho y la grasa que saca á flor de agua la recojes con una cuchara y la pones en una botella y aquello es la aceite fina de laürel y sirve para lo siguiente. por falta de mabámen (?) a los nerbios es bueno para los paralitichs para dolor de oreja gotas y tabien los que lo chupan poniéndolo en sima la natura de la mujer le provoca lo mes y bien untado sobre de dicha le ace salir lo llit cuando aparido'. A la pàgina següent diu: 'Tomese en güento de la Abera (?) y se hasen cuatro tiras de un rapo de tela fina y se en papan bien de dicho engüento y se ponen alrededor de la llaga y el medio unas i las untades del mismo y bien bendado es cura radical'. | 08053-542 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45640 | Remei per 'no arrogar la coda' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-no-arrogar-la-coda | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tener succecion' és el següent: 'Tomaras una honza de sumo de llimona, media dragma de sal de donsell y se hecha dentro de una botella y entonces hirbe y esperando el hervir se le hecha 2 onzas de agua de menta destilada y 5 minutos antes de tomar caldo el enfermo que tome una cucharada de dicho liquido y no harrojara mas'. | 08053-543 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45641 | Remei per curar 'mal de cañon y garrotilla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-mal-de-canon-y-garrotilla | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza per curar el 'mal de cañon y garrotilla' és el següent: 'pendrer una olla noba, y posaras bi claret bo posantlo al foch ab las herbas següents:malbas, violetas de bosch, plantatje, escorsa de magrana, de gabarrera vincle per vincle, caps de romaguera tendras, tot junt se fara bollir ab lo dit vi, tiranti despues una porsio de sal de cardona que quedi al vi bel salabros y gargarisant de cuan en cuan una cullerada curara y a un que se la en bia no li fara mal'. | 08053-544 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45642 | Remei 'para carbucles' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-carbucles | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para carbucles' és el següent: 'Tomerás escabiosa, la picarás y mesclarás una porción de ollin una porcion de jabon moll y una porción de cals viva y se aplica'. | 08053-545 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45643 | Remei per curar 'flujos de sangre de las narices' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-flujos-de-sangre-de-las-narices | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para flujos de sangre de las narices' és el següent: 'Tomeras media onza de Vidriol blanch la fondrás con cuatro onzas de água de plantatja y con este ingradiente coje dos calas de ilas y les pones dentro las narizes y cojes Artigas tiernes bien picades y las pones al clatell'. | 08053-546 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45644 | Remei 'para no gastarse las mujeres' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-no-gastarse-las-mujeres | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para no gastarse las mujeres' és el següent: 'tomaras un mes antes de á custumbrar á tener los flujos de sangre la mujer en baraza de lo que se puede coger con una media peseta de polvos de pell de serp en ayünes y los tomeras con un poco de vino ó brau de pa'. | 08053-547 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45645 | Remei per curar 'tels desfetas y cataratas al prinsipiarse' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-tels-desfetas-y-cataratas-al-prinsipiarse | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tels desfetas y cataratas al prinsipiarse' és el següent: 'pendras medio porron de agua natural medio escrupolo de verdet uno de vidriol blach, dos de India, un escrüpol de sucre candi, dos escrüpols de sucre de plom, y todo bien polberisado se echa dentro la água y se rebuelba bien y cada bes que se curan los ojos se echen tres gotitas y cada bes se rebuelba bien'. | 08053-548 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45646 | Remei per curar 'desipelas' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-desipelas | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para desipelas' és el següent: 'cojes áceite de olibas y la cueces bien con ruda y con dicho aceite te untes bien la desipela y te dejes un trapito untado en sima y el otro dia curada en fin á las 24 horas'. | 08053-549 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45647 | Remei 'para morenas' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-morenas | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para morenas' és el següent: 'Tomaras una porsio de fullas de orella de os las faras bollir ab oli de olivas haste que les fullas es tornin com carbons y o tiras ab una hampolla y untes lo ses al pasien y curara'. | 08053-550 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45648 | Remei pel mal de cap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pel-mal-de-cap | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'pel mal de cap' és el següent: 'cojes una onza de nin moreno y te frotes bien los pulsos y la frente con dicho liquido y dejas un trapito umedo ensima y un pañuelo á tado en sima y te echas en sima la cama una ora ó dos'. Aquest remei, pel que es pot llegir, sembla substituir un d'esborrat, per la migraña | 08053-551 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45649 | Remei per curar 'mal de costat fort ' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-mal-de-costat-fort | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'per mal de costat for' és el següent: 'pendra femte de bou, màls y greis de porch no fregirás en la pella, y posat entra dos draps, ho aplicaras á la part'. | 08053-552 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45650 | Remei 'para la camadura' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-la-camadura | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para la camadura' és el següent: 'una cuarta aceite de olivas una onza de cera del penal y tres nabos bien fritos con una casuela nueba y untarse dos beses al dia y curaras'. | 08053-553 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 45651 | Remei 'para una persona que no puede mear' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-una-persona-que-no-puede-mear | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para una persona que no puede mear' és el següent: 'que tome media onza de pez grega en polbos con dos beces y meara seguro'. | 08053-554 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc