Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39307 | Barraca de L'Olivetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliveta | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i ha estat refet recentment amb uralita. Entre les dues vessants d'uralita hi ha una filera de teules per protegir el conjunt del sostre. La obertura de la porta està tancada amb una porta metàl·lica i tancada amb un cadenat. A la cantonada entre els murs oriental i meridional hi ha una parra que tapa gran part de la barraca, sobretot en la vessant frontal d'aquesta. | 08012-69 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8780300,1.9612900 | 413812 | 4636756 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39307-foto-08012-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39308 | Barraca de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-miquel | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha absència de mur, o sigui que és una barraca disposada en tres murs i l'obertura que serveix d'entrada està a l'est. El sostre és d'una vessant, fent pendent de nord a sud. Està cobert per grans lloses de pedra que estan subjectades per un tramat de bigues de fusta. A sobre de les lloses s'hi ha col·locat terra per aïllar tèrmicament la barraca. A les vores del sostre, però, hi ha una filera de pedres per sobre de les lloses per tal d'ajudar a l'estabilitat de l'estructura. | 08012-70 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8781500,1.9628700 | 413943 | 4636767 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39308-foto-08012-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39309 | Barraca del Xuclà 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xucla-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. La paret oposada, oriental, ens mostra una obertura al centre del mur en forma de petita finestra. El sostre és de doble vessant i fet amb grans lloses aguantades per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal d'aïllar tèrmicament l'estructura. Avui dia, pràcticament la totalitat del sostre ha cedit. | 08012-71 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8785500,1.9572900 | 413481 | 4636817 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39309-foto-08012-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39309-foto-08012-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran vegetació tan a dins com a fóra de l'estructura. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39310 | Barraca del Xuclà 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xucla-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Algunes de les bigues comencen a esquerdar-se. Està en un estat previ a l'enrunament. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada d'uns 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant mostra una obertura en forma de porta mentre que a l'interior, tan a la paret meridional com a la septentrional, podem observar dos petits forats al mur (dos a un i dos a l'altre), que funcionaria com a receptacle per col·locar-hi diversos elements i eines. El sostre és de doble vessant i està fet amb grans lloses de pedra, tapades per terra a sobre aïllant l'estructura tèrmicament. A sobre de la terra hi ha alguns blocs de pedra, sobretot als laterals del sostre. Aquest es recolza sobre un tramat de bigues de fusta. | 08012-72 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8795000,1.9562300 | 413394 | 4636924 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hem trobat a l'interior alguns pals, bastons i altres que formarien part dels utensilis del pagès. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39311 | Barraca de La Portella 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-5 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular i una superfície de 5 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre està totalment després i no podem apreciar-ne la seva estructura. | 08012-73 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8768100,1.9555000 | 413330 | 4636626 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39311-foto-08012-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39311-foto-08012-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està ple de vegetació tan a dins com a fora de la barraca. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39312 | Barraca de La Portella 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-6 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes. Les pedres presenten força presència de líquens. | Barraca de vinya de planta circular i una superfície de 4 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra, lligada en sec. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre està totalment després de la part central però podem entreveure que es tractava d'un sostre de volta cònica amb la superposició de lloses de pedra, fins tapar-la amb una llosa central, dalt de tot. Estava recoberta amb terra per tal de protegir de les temperatures. | 08012-74 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8764500,1.9539300 | 413199 | 4636588 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39312-foto-08012-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39312-foto-08012-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està ple de vegetació tan a dins com a fora de la barraca. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39313 | Barraca del Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-casas | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Aquesta conté una porta de fusta, amb un cadenat, que tanca el conjunt. El sostre és de doble vessant i està fet de grans lloses de pedra, amb terra i petits còdols de pedra col·locats al damunt. La barraca es troba situada sobre un petit turó. | 08012-75 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8753800,1.9529200 | 413114 | 4636470 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39313-foto-08012-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39314 | Barraca del Simón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-simon | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | El ciment és dolent a la llarga per la pròpia pedra ja que posa en risc la salut d'aquesta | Barraca de vinya, actualment utilitzada com a corral per a l'aviram. Té una planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligada amb morter. La paret de ponent ens mostra una obertura en forma de porta, que actualment ha estat reformada posant ciment a la zona de la llinda. Altres parts de la barraca també demostren gran quantitat de ciment. El sostre està molt tapat per la vegetació però deduïm que seria d'una sola vessant, amb pendent d'est a oest. La porta presenta una reixa per tal de no deixar escapar als animals. | 08012-76 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8694500,1.9496200 | 412832 | 4635815 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39315 | Barraca de La Portella 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-7 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada d'uns 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la llinda de la porta podem observar l'escrit: 'AÑO 1909'. A la paret meridional, hi ha un petit forat a l'interior a mode de receptacle per posar-hi utensilis. El sostre és de proto-volta cònica feta a base de lloses de pedra superposades les unes a les altres, fins a situar-hi una sola llosa a dalt de tot. L'inici de la volta és quadrangular amb la qual cosa, passa de ser una forma quadrangular a acabar sent tapada amb una sola pedra, en forma circular. Sobre del sostre hi ha terra aixafada per tal de protegir tèrmicament el conjunt. | 08012-77 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8785800,1.9450800 | 412468 | 4636833 | 1909 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39315-foto-08012-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39316 | Barraca de la Casa Nova de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-nova-de-la-portella | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Comença a haver-hi força brutícia dins de la barraca. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. Al mur de ponent hi ha una petita obertura com a finestra. El sostre és de proto-volta cònica ja que parteix d'una planta quadrada des d'on hi ha una superposició de lloses fins a arribar a un grup de tres lloses grans que culminen el conjunt. Sobre del sostre hi ha pedres mitjanes i una mica de terra aixafada amb una funció d'aïllant tèrmic. | 08012-78 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8767900,1.9489700 | 412788 | 4636631 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39317 | Barraca de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. Alguns elements estan fets amb totxana, com la porta o una finestra tapiada a la paret de llevant. La barraca aprofita un desnivell del terreny. A la paret de llevant, doncs, hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és d'una sola vessant i fa pendent del mur septentrional al meridional. Està fet amb teules sostingudes en un tramat de bigues de fusta. Ha patit diverses intervencions. | 08012-89 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9071500,1.9808000 | 415469 | 4639969 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39317-foto-08012-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39318 | Barraca de l'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescorxador | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. No tenim cap rastre de com hauria sigut el sostre. Les parets de la barraca es conserven totes però en un estat molt avançat d'enrunament. | 08012-90 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8719300,1.9811900 | 415455 | 4636059 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39318-foto-08012-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39318-foto-08012-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La situació boscosa on es troba la barraca fa que hi hagi un excés de vegetació a dins i fora de l'estructura. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39319 | Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | X-XVII | L'edifici està força deixat pel poc ús que se'n fa i perillen els carreus inferiors de la porta de la façana ja que estan fets amb pedra arenisca que s'està desfent. | Església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt. Destaca un escut on apareix una creu a la dovella de la porta de la façana. | 08012-91 | Sta. Eugènia de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Gòtic|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|85|93|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39320 | Imatge de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marcal | XIX-XX | <p>Estàtua de Sant Marçal bisbe. Està tallada en fusta i té una alçada aproximada de 70 cm. La figura porta una aurèola metàl·lica a la zona del cap mostrant la seva condició de sant. Aquest té barba blanca i va ornamentat com a bisbe ja que porta el bàcul (a la mà dreta), la mitra i la resta d'elements episcopals. A la mà esquerra porta un pergamí amb diversos noms. Està policromat, destacant el color vermell i blanc de la túnica.</p> | 08012-92 | Sant Marçal de Relat | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39320-foto-08012-92-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 39321 | Pica baptismal de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està força bruta degut al poc ús que se'n fa. | Pica baptismal composta de dos elements: la pica i el suport. El suport està fet de pedra i té una base quadrada de 40 cm x 40 cm. La columna que hi ha sobre del suport és circular i és d'uns 20 cm de diàmetre. La pica és igualment de pedra, amb un diàmetre de 60 cm, i una alçada de 30 cm. L'exterior de la pica té relleus amb motius florals. | 08012-93 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39321-foto-08012-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39321-foto-08012-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39322 | Font de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marcal-de-relat | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font disposa d'una teuladeta feta d'uralita sobre del broc per evitar les esllavissades del terrenys superior a aquell. La font raja per un broc allargat amb un tub de plàstic. | 08012-94 | Sant Marçal de Relat | 41.9135200,1.9974200 | 416856 | 4640660 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39322-foto-08012-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 39323 | Cementiri de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La gran vegetació que l'envolta fa que s'hi hagin instal·lat líquens. La pluja també ha anat gastant la pedra. | Cementiri situat a migjorn de l'església de Sant Marçal, on destaquen quatre tombes: Tomba primera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció: 'sepultura de joan pont vinyés (...) de 1701' situada a la part superior de la llosa. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles, aquesta tomba és la situada més a la dreta. Tomba segona que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció a la part superior de la llosa il·legible degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha. La llosa està partida. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada al centre. Tomba tercera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba no s'hi llegeix cap tipus d'inscripció encara que se'n pot deduir alguna lletra. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada més a l'esquerra. Tomba quarta que consta d'una llosa de grans proporcions de 2 m de llarg x 60 cm d'ample. A la tomba s'hi llegeix la inscripció 'IHS ROCA' a la part superior de la llosa. Al revés que la resta de tombes de la mateixa necròpolis, aquesta està mirant d'est a oest, i està separada del conjunt de les tres tombes anteriors. | 08012-95 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 1701 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39323-foto-08012-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39323-foto-08012-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|99|85|93 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39324 | Necròpolis de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. | XII | Ja no existeix | Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. | 08012-96 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9138600,1.9972000 | 416838 | 4640698 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 39325 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Camí ramader per on solien circular principalment els ramats en època de transhumància. Es tracta de dos murs fets amb carreus irregulars lligats en sec, i disposats de manera paral·lela, creant un camí. El mur té trams en què arriba als 2 m d'alçada aproximadament. Aquest camí lligava Artés, Avinyó, i anava en direcció a Prats de Lluçanès. Recentment el Grup Ecologista del poble n'ha fet una neteja i una adequació. | 08012-97 | Sta. Eugènia de Relat | El moviment sud-nord dels ramats es feia pels camins ramaders, també anomenats cabaneres o carrerades. Aquests camins eren utilitzats quasi exclusivament pels pastors. L'objectiu de la transhumància era proveir als ramats de l'herba fresca segons canviaven les estacions; d'aquesta manera es desplaçaven cap al nord quan a l'estiu, els prats de les planes de l'interior ja no reunien les condicions que asseguraven pastures per al ramat i baixaven dels prats del Pirineus quan l'hivern, amb l'arribada del fred i la neu, els ramats no podien pasturar. | 41.8788500,1.9870000 | 415946 | 4636821 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39325-foto-08012-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39326 | Plàtans d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-davinyo | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de plàtans que es situen a l'interior del poble, disposats en dos nuclis principals: el passeig i just a llevant del Pont Nou. Tan en un com en altre cas, aquests plàtans fa uns setanta anys que es varen plantar, d'una manera ordenada i tenen una alçada aproximada d'uns 15-20 metres. | 08012-98 | Avinyó | 41.8650600,1.9707700 | 414581 | 4635306 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39326-foto-08012-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 39327 | Plàtans de la font de l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-labadal | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de plàtans que estan situats entre la riera d'Oló i la font de l'Abadal, donant un espai de vegetació frondosa. Aquests exemplars, de manera diferent de com es va fer a l'interior d'Avinyó, estan disposats de manera aleatòria i no tenen cap tipus d'ordre. Tenen una alçada força considerable, d'uns 20 metres, i estan situats en una àrea d'uns 100 m2, just al davant de la font de l'Abadal. | 08012-99 | Horta d'Avinyó | 41.8336800,1.9674800 | 414266 | 4631825 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 39328 | Forn d'obra de Cal Moratones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-moratones | XIX-XX | Forn d'obra de dues plantes, amb una superfície aproximada de 80 m2, on el pis superior i un porxo exterior està fet amb totxanes, mentre que el pis inferior presenta una estructura feta amb carreus de pedra lligats amb morter, i és en aquí on hi havia el forn per poder fer-ne totxanes, teules i altres elements d'obra. El pis superior està cobert per una teulada de doble vessant coberta amb teules. | 08012-100 | Avinyó | 41.8710900,1.9738500 | 414845 | 4635973 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 39329 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars. | 08012-101 | Avinyó | 41.8692000,1.9958400 | 416667 | 4635741 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 39330 | Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Antic mas en estat ruïnós, amb una planta quadrangular, i una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Hi ha diverses alçades dels murs i és difícil, per la quantitat de vegetació que hi ha, de poder-ne delimitar bé el seu perímetre. Dins de la casa hi ha una tina. | 08012-102 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39331 | Pica de La Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Pica per rentar els plats amb una forma quadrangular. Està feta d'un sol bloc de pedra treballat, creant un broc en una de les cares del bloc de pedra, que permetia la sortida d'aigua de la pica. Té una longitud aproximada de 70 cm, i una amplada (sense el broc) de 50 cm. Al voltant de totes les cares la pedra fa una vora per tal de contenir-hi l'aigua. | 08012-103 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 39332 | Pou de La Torre del Muntanyola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-1 | XIX-XX | Hi ha excés de vegetació al voltant | Pou de planta quadrada i una superfície aproximada de 4 m2, construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura al mur de llevant en forma de porta. L'alçada total de l'estructura és de 2,30 cm. Avui dia hi ha gran quantitat de vegetació externa. | 08012-104 | Horta d'Avinyó | 41.8275700,1.9933700 | 416408 | 4631122 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 39333 | Pou de La Torre del Muntanyola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-2 | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Pou de planta circular, construït amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Està afectat pel camí que va a La Torre del Muntanyola, la qual cosa provoca que hagi cedit en gran part i només en quedi la meitat en peu. Té una alçada aproximada de 2,20 m. No podem saber on seria la porta d'accés. | 08012-105 | Horta d'Avinyó | 41.8271600,1.9925900 | 416343 | 4631077 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 39334 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de tres ulls en forma semicircular sostinguts en dos pilastres de maçoneria concertada amb carreus als extrems. Els extrems de les piles són en forma circular. Fa 42 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, a mode de barana. És una sola barana d'uns 32 m de llarg x 1 m d'alt. A cada banda de la barana, tan al sector de llevant com el de ponent, hi ha dos petits murs de contenció de 2 m de llarg cadascun, just al costat de la barana més llarga. | 08012-106 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8595200,1.9774000 | 415124 | 4634685 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39334-foto-08012-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39334-foto-08012-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39335 | Pont de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-serra | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 14 m de longitud mentre que per la cara sud fa 9 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 6 que tenen 2 m. De llarg x 80 cm d'alt x 40 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 4 m de longitud x 1 m d'alt x 40 cm d'ample. A la cara nord hi ha quatre dels murs més reduïts, dos a banda i banda del mur més gran, mentre que a la cara sud només n'hi ha un a cada banda del mur gran. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-107 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8706000,1.9697700 | 414506 | 4635922 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39335-foto-08012-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39336 | Pont del Torrent de la Bena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-bena | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 5 m de longitud a la part més baixa i 2 m a la part elevada. Per la cara sud fa 7,5 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud no es pot apreciar degut a la gran quantitat de vegetació. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 3 que tenen 1,5 m de llarg x 50 cm d'alt x 30 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 1,5 m de longitud x 80 cm d'alt x 30 cm d'ample. A la cara nord hi ha tan sols aquest mur més alt mentre que a la cara sud hi ha dos murs més reduïts a llevant del mur més gran i un de reduït a ponent. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-108 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8734300,1.9677300 | 414340 | 4636239 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39336-foto-08012-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39336-foto-08012-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39337 | Pont de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa-nova | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Si plou, l'aigua es queda en una zona del pont degut a la gran quantitat de fang que hi ha. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant oriental i occidental fa 7,5 m de longitud. Té una amplada de 4 m, mentre que l'altitud total en el seu punt més elevat és d'uns 3 m encara que no es pot apreciar bé degut a la gran quantitat de vegetació. Als laterals de la superfície, just al costat del paviment cimentat, hi ha unes tanques metàl·liques a banda i banda. La volta de l'ull del pont està feta amb una successió de totxanes. | 08012-109 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8732600,1.9672900 | 414303 | 4636220 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39337-foto-08012-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39338 | Pont de Cal Xopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-xopa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de 15 m de longitud a la seva cara de ponent, i de 12 m a llevant. D'ample fa 6 m, i l'alçada en el seu punt més elevat és de 4,5 m aprox. Es tracta d'un pont subjectat per dos suports en forma rectangular, fets de pedra lligada amb ciment. Aquests pilars tenen una alçada de 4 metres i l'amplada és la del pont (6 m). La profunditat és d'uns 70 cm. A l'alçada de la plataforma hi ha dues tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. | 08012-110 | Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8693200,1.9712500 | 414627 | 4635779 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39338-foto-08012-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39338-foto-08012-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39339 | Pont del Relat 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 15 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 1,5 m. | 08012-111 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8743400,1.9749100 | 414937 | 4636332 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39339-foto-08012-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39340 | Pont del Relat 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-2 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 13 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 12 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 2 m. | 08012-112 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8754500,1.9761200 | 415039 | 4636454 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39340-foto-08012-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39341 | Pont del Relat 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-3 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma d'una circumferència oberta donant lloc a un el·lipse aixafat, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud a l'igual que a la cara sud-oest. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 8-9 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la gran vegetació que hi ha que ens en dificulta fins i tot la fotografia. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. | 08012-113 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8787200,1.9796100 | 415333 | 4636814 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En aquest cas concret, hi ha un excés preocupant de la vegetació degut a l'entorn de bosc on es troba, sense posar en perill el pont degut a la seva gran obertura però que, visualment no permet fer-se una idea massa aproximada del pont. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 39342 | Pont de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eugenia-de-relat | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 20 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 18 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 5 m. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 4,5 m. | 08012-114 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8861400,1.9825700 | 415588 | 4637635 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39342-foto-08012-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39343 | Pont de Rosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rosses | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord fa 28 m de longitud mentre que per la cara sud en fa 32 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud respecte del punt més elevat és de 6 m. El pont es troba fent un revolt en el trajecte de la carretera, anant de direcció oest a nord. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 2,5 m. | 08012-115 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8925900,1.9853200 | 415825 | 4638348 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39343-foto-08012-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39344 | Pont del Vinyés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vinyes | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència, allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud en fa 20 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud respecte del punt més elevat és de 4 m. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 8 m, donant forma de circumferència aixafada. El pont està reforçat per dos contraforts a banda i banda de l'ull, fets de pedra lligats amb ciment. | 08012-116 | Sta. Eugènia de Relat | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.9047100,1.9915200 | 416355 | 4639688 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39344-foto-08012-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39345 | Aqüeducte del rec del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XVIII-XIX | En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. | Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. | 08012-117 | Horta d'Avinyó | Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. | 41.8228500,1.9654100 | 414080 | 4630625 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 39346 | Pont de l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-labadal | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Pont de cinc ulls en forma semicircular sostinguts en dos pilastres de maçoneria concertada amb carreus als extrems. Els extrems de les piles són en forma circular. Fa 68 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 6 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha unes tanques metàl·liques de contenció per protegir la circulació. Les voltes del pont són: les tres centrals molt més amples, mentre que a banda i banda d'aquestes tres hi ha dues voltes amb una extensió inferior de proporcions. Mentre que les voltes centrals tenen una amplada de 8 m, les dues laterals tenen 2 m. Entre les voltes més amples i les laterals hi ha uns contraforts per donar estabilitat al conjunt. | 08012-118 | Horta d'Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. Ha estat reformat molt recentment. | 41.8335000,1.9684800 | 414349 | 4631804 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39346-foto-08012-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39346-foto-08012-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de fer la fitxa vam poder apreciar com s'havia dipositat runam per part de les obres recents que s'havien fet en el traçat a uns 5 m de la zona més septentrional, posant en perill ús dels ulls per poder assumir grans quantitats d'aigua. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 39347 | Els Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pujols | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Està en ruïnes | Masia que era de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 975 m2. Havia de ser una masia important de la zona. Ha patit diferents intervencions posteriors a la construcció inicial. Sembla que la coberta havia de ser dues vessants però costa de precisar-ho per l'estat de deteriorament. A la planta baixa es manté el sostre amb volta. Conserva una estructura tipus torre amb possible accés vertical. Hi ha adossats altres volums com coberts. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-119 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8668900,1.9545700 | 413239 | 4635526 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39347-foto-08012-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39347-foto-08012-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39347-foto-08012-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39348 | El Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tonico | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Està en ruïnes | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 300 m2. Actualment només en queden les restes dels murs perimetrals que ens permeten veure la volumetria. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La coberta era de dues vessants. Al costat té un cobert en estat ruïnós. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-120 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8673400,1.9528500 | 413097 | 4635577 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39349 | Molí de la Barnola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-barnola | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està en un estat inicial d'enrunament | Edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 624 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades. La façana principal és simètrica. Té volums adossats que es feien servir de coberts. A l'interior, part de la planta baixa té el sostre amb volta i a les plantes superiors és de cabirons. Se situa dins el Polígon industrial Molí de la Barnola. | 08012-121 | Avinyó | La riera Gavarresa donava energia a dos molins importants al llarg del poble d'Avinyó: el molí del Verdaguer i el molí de la Barnola, pertanyents a les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són aproximadament del mateix període. Els molins abastien un territori força ampli. | 41.8560000,1.9755400 | 414965 | 4634296 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39349-foto-08012-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39349-foto-08012-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39349-foto-08012-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 39350 | Capelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 800 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha un element de reforç estructural a la façana principal. Al davant de la casa hi ha una era. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-122 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9014600,1.9856400 | 415863 | 4639333 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39350-foto-08012-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39350-foto-08012-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39350-foto-08012-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39351 | Capella del Mas Capelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-mas-capelles | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | En un afegit adossat a la Masia Capelles, no molt posterior a la realització d'aquesta, es troba a la vessant oriental de l'edifici un sortint rectangular, d'una 15 m2, fet igual que la casa amb carreus regulars lligats amb morter i amb un sostre de teules. L'entrada de la capelleta és a la vessant de llevant, igual que tot l'edifici. La capella no és res més que una volta catalana en forma de sostre al llarg de tot el receptacle, recordant un celler. No hi ha cap porta sinó una senzilla reixa de ferro. La capella té un petit altar de fusta i la figura d'una verge disposada en un altell al fons del receptacle (sembla una escultura força moderna). | 08012-123 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9014700,1.9857600 | 415873 | 4639334 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39351-foto-08012-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39351-foto-08012-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39351-foto-08012-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39352 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-0 | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 580 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La façana principal és simètrica. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'Miquel Pont 1900' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. A la porta de la façana posterior hi ha una inscripció amb la data '1856'. A la façana lateral hi ha una cisterna. Al voltant de la casa hi a coberts, corrals i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-124 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1493 podem observar com a Avinyó hi havia un tal Planes que exercia de masover, no sabem si es pot relacionar directament amb l'adquisió posterior de la propietat de la casa, si que és cert, però, que posteriorment es cosntruí un edifici lligat amb la benaurança del camp d'Avinyó durant el segle XVIII. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39352-foto-08012-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39352-foto-08012-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39352-foto-08012-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39354 | Pica de pedra de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-les-planes | XVIII | Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret. | 08012-126 | Sta. Eugènia de Relat | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||||
| 39356 | Altar de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | XX | Capella de sala situada a la vessant de ponent del menjador de la Masia Les Planes. És un petit receptacle decorat amb columnes i una llinda amb motius neoclàssics. A la llinda de l'altar es pot llegir 1900, i un símbol que segurament seria de la casa o del propietari. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 15 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 1 m. Dins del receptacle hi ha una escultura tallada en fusta de la Mare de Déu de la Mercè sostenint l'infant Jesús. Els dos porten una aurèola demostrant el seu sentit sagrat. Ella porta a la mà dreta un bàcul i al cap hi porta una corona daurada. Els colors predominants en la figura de la Verge són el rosa de la túnica, el blau i daurat de la capa i el blanc del mantell. El nen Jesús està cobert només amb una túnica d'un color verd-ocre. El conjunt fa uns 90 cm d'alt incloent l'aurèola. | 08012-128 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 1900 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39357 | La Caseta de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-la-rovira | XVII | Pateix un abandó gradual, en un procés inicial d'enrunament. | La masia original és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 360 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades i amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis hi té un balcó i a la de les golfes hi té un cos de dues galeries. A l'interior de la planta baixa hi té un celler amb el sostre amb volta i que encara conserva les tines i la premsa de vi. Destaca el forn situat al darrera de l'edifici. Adossada a la masia hi ha un volum de nova construcció de planta baixa, pis i golfes amb una superfície de 360 m2, construït amb maçoneria d'obra nova (totxana) i amb l'acabat exterior arrebossat amb ciment. Els dos volums es comuniquen interiorment. Al voltant té 5 edificis complementaris, coberts, corrals, pallisses i naus. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-129 | Sta. Eugènia de Relat | Aquesta casa ha estat històricament vinculada amb la de la Rovira, a l'igual que el molí que hi dóna nom. Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies, algunes de les quals quedaran buides amb la crisi de la fil·loxera. | 41.9233300,1.9997900 | 417065 | 4641747 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 39359 | Barraca dels Pujols 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pujols-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya quadrangular amb una superfície de 12 m2. Està feta amb carreus irregulars lligats en sec i al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. A 2,5 m de la porta podem apreciar una espitllera en el mur. Té el sostre de doble vessant i està fet amb lloses que s'aguanten en un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-131 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8711400,1.9535700 | 413162 | 4635999 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.