Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80831 | Roure del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-palau | <p>AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquest bell exemplar de roure es troba al peu del camí que s'agafa a la carena del Pagès i que descendeix cap a la zona de Coll d'Estenalles pel mig del bosc. Es troba a la vessant obaga de la carena dels Clapers, per tant, a un lloc bastant ombrívol i humit. Es tracta d'un exemplar de gran enverdagura, tan pel que fa al tronc com a la copa, d'uns 30m d'alçada. Es un arbre que es pot albirar des de bastant lluny degut a la seva grandaria.</p> | 08139-109 | Coll d'Eres | <p>S'ha atribuït la protecció d'aquet roure al carboner conegut com el Palau (el seu cognom) que hi treballava a la zona de la carena del Pagès.</p> | 41.6657400,2.0096500 | 417553 | 4613139 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 80832 | Alzina del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-farell | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>L'alzina del Farell es troba prop de la casa El Farell i al peu de la cruïlla del camí de la casa amb el camí de Santa Creu de Palou. És una alzina de capçada rodona i grans branques que surten totes d'una soca comuna. Aproximadament fa 10 m d'alçada. És un dels arbres emblemàtics de la zona.</p> | 08139-110 | El Farell | <p>L'alzina del Farell ha estat anomenada popularment alzina del Penitents, degut a que en les proximitats es trobava aquesta alzina relacionada amb el costum del pelegrinatge a Montserrat, ja que quan arribaven a aquest punt els pelegrins reposaven davant al peu de l'alzina que es trobava al costat de la riera. El pelegrinatge a Montserrat era un antic costum anyal en que els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera estranya, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. L'alzina dels Penitents es trobava al costat de la riera, abans d'arribar a la casa del Farell, i va desaparèixer en fer una tallada d'alzines un grup de furtius farà uns vint anys. Amb el temps l'alzina del Farell ha anat agafant protagonisme i actualment se li dóna també el nom d'alzina dels Penitents tot i que en origen no era aquesta la de la tradició.</p> | 41.6804200,1.9217400 | 410255 | 4614856 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 80833 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-0 | <p>BALLBÉ, M. (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Centre Excursionista de Terrassa. Matadepera. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquesta és una gran alzina situada en una esplanada, lloc d'aturada dels excursionistes. Es troba al camí que va des de Coll de Boix cap a Mura per la Serrallonga, prop del trencall cap a coma d'en Vila. És un imponent exemplar amb una capçada arrodonida, d'aproximadament 11 m d'alçada amb un perímetre de tronc a la base de 2,80m.</p> | 08139-111 | Coma d'en Vila | 41.6649100,1.9711700 | 414349 | 4613084 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 80834 | Cançons i rondalles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-i-rondalles-de-mura | <p>Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998.</p> | No es conserva la tradició | <p>Fruit de treballs de camp fets per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, es van recollir a Mura diferents cançons i rondalles infantils cantades per gent del poble i que van ser enregistrades l'any 1992. - Fum, fum. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Rcol·lectors Josep Crivillé i Ramon Vilar. - Conillets a amagar. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - L'espardenyeta. Cantada per Montserrat Viadiu. Recol·lectors: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - El pont de les formigues. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Els soldats se'n van a França. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Un pintor i una pintora. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - La vila de les taronges. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar.</p> | 08139-112 | Mura | <p>Les cançons enregistrades van ser editades en un CD: Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998. La recollida i la difusió va ser promoguda pel Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 80838 | Col·lecció de pintura ajuntament de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-de-mura | XX-XXI | <p>L'ajuntament conserva diferents obres pictòriques, principalment a l'oli, fruit dels premis que patrocinava aquest. Es tracta de pintures de diversos autors, entre ells Vila Arimany, Basora, Soriguera, Tomàs Viver, Vilapagès. Es tracta de pintures en què el tema és Mura, fonamentalment vistes de carrers del poble antic. La major part d'aquestes es troben penjades a les parets de l'Ajuntament i del local social.</p> | 08139-116 | Nucli urbà | <p>El Concurs de Pintura Ràpida de Mura es va cel·lebrar de l'any 1974 a l'any 2005. Es feia a la tardor, a mitjans d'octubre, mantenint-se l'exposició fins al dia 1 de novembre, quan començava la Festa Major de Mura. Aplegava aproximadament uns 50 pintors que podien fer el quadre el dissabte o el diumenge. Participaven pintors que freqüenten els concursos de pintura ràpida d'arreu de Catalunya i algun pintor local i afeccionats. Entre els pintors de més renom hi ha Vila Arimany, Basora i Soriguera. El tema dels concurs era lliure però sempre sobre Mura i fet al lloc. Hi havia un total de cinc premis d'entre 300 i 600 euros, que posaven els patrocinadors. Les obres guanyadores quedaven en propietat dels patrocinadors que eren l'Ajuntament i empreses vinculades amb el poble. L'Ajuntament va formar així una important col·lecció de pintura que, degut a la manca d'espai, va posar a la venda a particulars del poble. Igualment, els pintors que no guanyaven cap premi els podien posar a la venta. L'any 1984 es va incorporar dins el marc del mateix concurs un concurs de dibuix infantil.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 80839 | Tines de la font del Regal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-font-del-regal | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Es troben en ruina | <p>La construcció se situa al costat del camí que porta a Matarrodona, tal i com s'indica al plànol d'emplaçament. Conjunt format per dues tines rectangulars per la cara externa i amb els cups interiors circulars. La part inferior de la tina és de pedra i morter de calç. La part superior dels murs són fets amb pedra sense material d'unió on es localitza l'entrada a la tina. Tota la part superior està en mal estat i no s'identifiquen els rajols de cobriment dels cups, possiblement van quedar inacabades. No es pot determinar la fondària del dipòsit amb exactitud, ja que presenta runa de la pròpia construcció a l'interior i no se n'ha trobat el broc. Les tines es coneixen a partir de la web Bages terra de vins i del blogg Torcularium.</p> | 08139-117 | Font del Regal | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6781900,1.9315800 | 411071 | 4614598 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80839-foto-08139-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80839-foto-08139-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80839-foto-08139-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80840 | Tines del Docte, grup 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-docte-grup-2 | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Es troben en mal estat, cobertes per vegetació i algunes mancades de filades de cairons. Una es troba enderrocada. | <p>El conjunt de tines del Docte està format per dos grups; es troba al camí abans d'arribar a l'ermita de Santa Creu del Palou. El segon grup es troba més proper a l'antiga casa de ca la Miquela. Està format per dues tines independents entre elles i dues barraques, a més d'una altra edificació. Es troben en un desnivell del terreny, de manera que la porta de la tina queda al nivell superior d'un costat i la de la barraca al nivell inferior de l'altre costat. Les dues tines tenen el dipòsit de planta circular, encara que una d'elles queda inscrita dins d'una edificació rectangular. La part inferior dels murs és realitzada amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica. No queden restes de les cobertes de les tines ni de les barraques. La boixa de les dues tines donen a les barraques posteriors respectives de planta rectangular i amb porta. L'edificació auxiliar es troba en molt mal estat ja que resten només parts baixes de les parets; és de planta quadrangular i està al costat.</p> | 08139-118 | Zona El Farell | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6826400,1.9200400 | 410117 | 4615104 | 08139 | Mura | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80840-foto-08139-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80840-foto-08139-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80840-foto-08139-118-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Agricultura | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Partint del Pont de Vilomara i en direcció a Rocafort, a 150 m de l'inici de la carretera BV-1224 agafarem el Camí de la Casa Nova que va vorejant la riera de Santa Magdalena i la riera de la Casa Nova fins arribar a la Casa Nova de Sant Jaume. Continuarem pel camí de Can Padre vorejant la riera fins arribar a la font Nova. En aquest lloc trobarem una cruïlla on agafarem el camí de l'esquerra deixant enrera el camí que duu a Vallhonesta. Continuant pel mateix passarem per la masia de Can Padre, la tina de la pedrera i, a uns 480 metres trobem a aquest grup de tines. Molt a prop hi ha un altre grup format per dues tines i tres barraques, que porta el nom de Tines del Docte grup 1, i que es troben dins el t.m. De El Pont de Vilomara. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1767 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||
| 80841 | Tines dels Manyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-dels-manyetes | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Manquen les teulades i tot està molt cobert de vegetació. Ha perdut la llinda i alguns murs no es conserven. | <p>Conjunt format per tres tines i dues barraques de vinya. Cada tina es correspon a la seva barraca i els dos grups es troben un al costat de l'altre amb les barraques compartint una paret mitgera. Un grup està format per una tina de planta circular amb l'interior del cup folrat amb cairons ceràmics i amb l'estructura externa de pedra amb morter de calç, i és també circular. La part superior dels murs és de pedra sense material d'unió. La coberta està esfondrada i la porta de la tina no conserva la llinda. La barraca es troba a la part de darrera de la tina, a la que dóna la boixa; aquesta és de planta quadrada, disposa d'una porta d'entrada al costat oposat a la tina i està posada a l'angle NE de la barraca. La barraca també és de pedra seca i ha perdut la coberta, així com la llinda de la porta. Està molt coberta de vegetació. La segona tina forma un conjunt de dues. Són de planta rectangular, una al costat de l'altra, folrades interiorment amb rajoles ceràmiques, i exteriorment formen una edificació de planta rectangular en pedra amb una única porta d'accés a les dues tines. No es conserva la part del murs per sobre del nivell de les tines ni la teulada, ja que eren fets amb pedra sense morter. Les dues boixes donen a una barraca situada a la part de darrera de les tines, de planta rectangular i també de pedra unida sense morter. Té la porta davant la paret de les tines i ha perdut la llinda, així com la teulada. La tina circular tenia una capacitat de 9.970 litres, i cada una de les rectangulars 2.830 litres.</p> | 08139-119 | Zona El Farell | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6770100,1.9255100 | 410564 | 4614474 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80841-foto-08139-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80841-foto-08139-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80841-foto-08139-119-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80842 | Tines del Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-martinet | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Manquen les teulades i tot està molt cobert de vegetació. | <p>Conjunt format per quatre tines, posades una al costat de l'altra formant una filera. Els cups són de planta circular i folrats interiorment amb cairons de ceràmica. Les parets exteriors són de pedra: a la part baixa units amb morter de calç i a la part superior de pedra seca unida sense morter. Es troben situades en un desnivell del terreny de manera que l'entrada a les tines es fa pel nivell superior, mentre que la boixa per buidar es troba a la part inferior contrària. La tina situada més al nord té l'estructura externa de planta quadrada; les dues centrals tenen el mur de darrera recte i el de davant seguint la curvatura del cup; la última tina té les parets exteriors formant un cercle. Cap de les tines conserva la teulada, tot i que molt probablement seria de cúpula interna coberta amb teules a l'exterior.</p> | 08139-120 | Zona El Farell | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6795400,1.9323000 | 411133 | 4614748 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80842-foto-08139-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80842-foto-08139-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80842-foto-08139-120-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El conjunt de tines es troba molt a prop de la casa El Farell i la capella de Santa Creu de Palou, al peu d'un camí que passa per davant la capella i vorejant el rierol en direcció a la zona de El Regal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 80843 | Cisterna de la teuleria del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-teuleria-del-puig-de-la-balma | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'esquerra del camí, al costat de la teuleria del Puig de la Balma, en una esplanada petita, hi ha una cisterna per acumular aigua de pluja. Es tracta d'una cisterna construïda sota el nivell del terra, pel que queda subterrània. Està coberta amb dues voltes de canó de maó, amb un pilar de maó al centre, i tot cobert exteriorment per terra. Amida aproximadament 8 metres quadrats amb una alçada màxima d'un metre. Té una porta ubicada al sostre, és a dir, al nivell del paviment exterior; és rectangular i situada en un extrem lateral, de manera que hi ha tres graons per baixar fets de blocs de pedra encaixats a la paret. Actualment es troba buit d'aigua, però amb restes vegetals.</p> | 08139-121 | Puig de la Balma | <p>Aquesta cisterna recollia les aigües pluvials dels entorns i del torrent del Puig, acumulant-se per tal d'utilitzar-la en la teuleria que es troba al costat.</p> | 41.6897100,1.9624900 | 413659 | 4615846 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que passa per El Puig de la Balma cap a la granja, i a uns 1.200 m. cal agafar un trencall a la dreta, camí que planeja, i a uns 1.000m. a la dreta es veu l'edificació. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80844 | Forn de calç de la Blanquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-blanquera | XIX ? | Té alguna paret en mal estat, tot que en general l'estat és bo | <p>El forn és situat en un marge, essent l'interior del forn una cavitat de terra buidada amb una porta d'accés al nivell més baix en forma d'arc de mig punt. El forn té forma circular i actualment no té coberta, ja que aquesta era de cúpula i es feia de pedra un cop ple el forn. La pedra a cremar es posava al voltant de la paret, deixant un espai en forma de columna al centre, on s'omplia de llenya que es cremava.</p> | 08139-122 | Nucli de Mura, zona dels horts | <p>Aquest forn està proper de les ruïnes del Mas Verdaguer, documentat en el 1267 (AM, cartulari de Sant Llorenç del Munt) i que el 1540 consta com esfondrat i deshabitat. La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa es feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. La cuita de calç era feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tancava a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. El temps de cocció depenia de la quantitat de pedra que es cremava.</p> | 41.6983300,1.9752600 | 414733 | 4616790 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80844-foto-08139-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80844-foto-08139-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El forn també és conegut amb el nom del mas proper, Verdaguer. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Cal agafar un camí que surt de l'aparcament de sota l'Església de Sant Martí de Mura, travessa la Riera de Nespres, i s'enfila per la vall, i abans d'arribar al Salt de La Blanquera, a mà dreta hi ha la boca del forn. En un marge, al costat d'un camí i paral·lel i una mica més avall hi ha el torrent, que corre per una vall tancada amb molta vegetació. El mas està en la vessant obaga, fonamentat sobre roca natural. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80845 | Forn d'obra de Matarodona 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-matarodona-1 | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII-XIX | Mig enrunat | <p>A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions grans que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda dreta del camí, aprofitant un desnivell del terreny i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. Té una planta quasi quadrada (5,20 x 5,10 m.) i un volum cúbic amb una alçada de 3,70 m. La fogaina té dues cambres de combustió formades per dues voltes i separades per una paret mitgera, i les corresponents boques que són d'arc escarcer de 145 cm de llum i alçada màxima 125 cm. L'arc està fet amb pedra a sardinell. La cambra de cocció, situada sobre la de combustió, amida 370 x 352 x 300 cm i està colgada parcialment de terra amb arbres a sobre. Es conserva també la graella foradada entre les dues cambres. En general el forn està bastant sencer tot i que cobert de vegetació.</p> | 08139-123 | Matarodona | <p>Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.</p> | 41.6662200,1.9412800 | 411862 | 4613259 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la dreta i a baix, al costat del camí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 80846 | Coves de Mura / Les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-mura-les-mines | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. COLL i FERRET, Xavier (1985). Mura, la terra, la gent i Sant Martí. Segona edició de 1991. Edita parròquia de Sant Martí. Mura. LLOPIS LLADO, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra. Club Muntanyenc Barcelonés. Barcelona, pp. 29-35.</p> | No es conserva el jaciment | <p>Cavitat natural formada per una galeria d'uns 170m de fondària que es troba al sud del nucli de Mura i relativament proper a aquest, seguint el camí del Cargol. A causa del tipus de roca que la formen i a la humitat present s'han desenvolupat al llarg dels anys una sèrie de formacions calcàries d'estalactites, estalacmites, columnes i cristalls que han configurat un conjunt característic. Destaca la sala d l'entrada, on hi ha una columna central formada per l'erosió de l'aigua. Actualment es troben tancades amb una reixa.</p> | 08139-124 | Collet del Reixac | <p>Aquesta cavitat va ser ocupada com a lloc d'habitació ja en època del bronze antic, tal i com deixen constància les troballes arqueològiques realitzades a principis del segle XX, algunes de tipus clandestí de les que es desconeix els materials i altres realitzades per membres del Centre Excursionista Montserrat de les que resten els materials dipositats al Museu Comarcal de Manresa. Aquesta cavitat va ser descoberta casualment per membres del Club Muntanyenc Barceloní l'any 1890.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80846-foto-08139-124-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Malauradament, els darrers anys les formacions calcàries han sofert actes vandàlics i n'han desapargeut moltes, fent malbé el conjunt de la cavitat. | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80847 | Pelegrins a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelegrins-a-montserrat | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVI-XX | No es conserva la tradició igual que en origen | <p>Antic costum anyal en què els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera peculiar, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. Hi participaven els hereus de les principals cases del terme en record d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. L'itinerari que seguien els pelegrins s'iniciava al poble, on sortien darrera la creu alçada. Seguien cap al Puig de la Balma, on resaven una salve a la capella, després cap al serrat del castell del Puig, des d'on veien Montserrat per primera vegada; seguien cap a Santa Creu de Palou on tornaven a resar la Salve; reposaven davant la casa El Farell al peu de l'alzina que anomenaven l'alzina dels pelegrins; passaven per Rellinars i a l'església resaven una Salve; s'aturaven a la casa El Gall de Castellbell, on dinaven; a vegades s'aturaven a Monistrol i també resaven a l'església, però a vegades passaven de llarg per evitar les burles de la gent; pujaven a Montserrat per la drecera de la coveta i arribaven al santuari a mitja tarda, on resaven una Salve. A l'endemà, després d'oir missa, tornaven pel mateix camí i paraven a dinar a cal Felip Neri de Rellinars. La tornada la feien calçats i sense la camisa blanca i el gorro. Al Puig de la Balma paraven a berenar i es tornaven a vestir de pelegrins per arribar al poble, on els esperaven a la riera de Mura amb la creu alçada, ciris encesos i repics de campanes, entrant després a l'església. Pel camí, a més de resar les salves, resaven 20 parts del rosari, 10 en l'anada i 10 a la tornada. Els acompanyava una persona en cavalcadura que els portava provisions.</p> | 08139-125 | Mura | <p>Probablement s'iniciés el costum fruit d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. Sembla que d'alguna manera es perdria el costum ja que el 1854 es va tornar a fer la peregrinació degut a l'epidèmia de còlera que hi havia a la zona, tal i com consta a un document de l'Arxiu Parroquial (ABEV), especificant que s'havia de celebrar cada any. Aquest costum es va deixar de fer l'any 1931, en època de la República, però es va recuperar fa 27 anys com a ruta o caminada pel Centre Excursionista de Mura mantenint la mateixa ruta.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment s'ha substituït per una caminada popular. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80848 | Les Farinetes de Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-farinetes-de-carnaval | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XX | No es conserva igual que en origen | <p>Antic costum que es feia a Mura consistent en una mena d'olla dels pobres, en què participava i menjava tothom. El dissabte i diumenge de carnaval sortien voluntaris a demanar a les cases de pagès de Mura el que tenien preparat per contribuir a la festa: os de porc, carn, gallina, botifarres,...; el dilluns recollien al poble i preparaven un brou en grosses peroles d'aram al foc. Paraven taules i bancs a la plaça i servien les farinetes a tothom un cop acabat l'ofici de difunts que es feia a l'església. Era una festa a la que assistia tot el poble.</p> | 08139-126 | Mura | <p>Aquesta festa es celebrava pel Carnaval, fent l'àpat el diumenge. El costum servia per que tota la gent del poble es relacionés i per fer una festa distesa. Aquests àpats tenen el seu origen en l'aportació de menjar que es feia en un inici d'època de carestia als pobres de la zona. És una festa molt estesa arreu de Catalunya que s'ha recuperat en alguns pobles.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Activitat ue no és vigent. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 80849 | El Panet de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-panet-de-sant-marc | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII ? | <p>La festa comença al matí amb una celebració eucarística, i acabat l'acte es fa la benedicció i repartiment dels panets a la sortida de l'església. A més, es fan altres actes populars, tot i que és una festa de caire religiós, com un ball a la plaça a la tarda. Es celebra el dia 25 d'abril o un diumenge proper a la data.</p> | 08139-127 | Mura | <p>L'origen de la festa era demanar a Sant Marc la protecció contra tota classe de calamitats de llamps i temporals. Antigament el mateix rector recollia de les cases els productes per elaborar els panets i més tard era un grup de muratans els que ho recullien. Actualment és finançat per la Confraria de Sant Marc, ara Associació de Sant Marc. Aquest pa era fet amb farina de tots els pagesos i tenia la propietat de preservar dels llamps la gent del poble. Desconeixem el moment d'inici de la festa, tot i que a la consueta de Mura de 1592 ja s'explica que es donava el pa de la caritat (ABEV) així com la quantitat de forment que aportaven els pagesos de Mura a la parròquia el dia de Sant Marc.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80850 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-37 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII? | <p>Els actes de la festa ja comencen una setmana abans, fent diferents actes aptes per a totes les franges d'edat dels participants i organitzades per diferents entitats del poble: el Centre Excursionista, la parròquia, l'Ajuntament, el Casal de la Gent Gran, l'Escola, centre d'esports La Tosca, la TV de Mura. Entre les activitats més destacades n'hi ha de tipus religiós i de tipus popular: la cantada d'havaneres, concurs de dibuix infantil, missa, actuacions infantils, ball, teatre, excursions, la caminada popular. Com que l'època de la festa Major queda prop del Nadal, entre els actes que es cel·lebren estan incloses les posades de pessebres a diferents enclaus d'interès del terme, com el que es posa al Montcau. També la proximitat amb la castanyada, fa que aquesta formi part dels actes de la festa Major.</p> | 08139-128 | Mura | <p>La Festa Major de Mura es celebra el dia 11 de novembre, festivitat del patró del poble, Sant Martí de Tours. El dia 12, dins també dels actes de la Festa Major, es commemora el vot fet l'abril de 1681, quan els muratans celebraren una missa solemne i feren pregàries als sants Màrtirs demanant la pluja degut a una important sequera. La pluja no es va fer esperar i en agraïment els van nomenat co patrons del poble, fent el vot de celebrar una missa i el cant dels goigs. Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La festa Major té una relació directa amb aquesta cel·lebració, així com amb la del patró de la parròquia.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80851 | Tram empedrat del camí de Mura a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-de-mura-a-montserrat | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Mal estat general | <p>Hi ha un tram del camí de Mura a Montserrat que està empedrat. És just a l'encreuament amb el camí de les coves de Mura, al lloc del coll de la Creu, al costat del torrent d'en Reixac. Es troba en mal estat i ocupa un tram d'uns 10m de llarg amb una amplada d'1m. Malgrat el mal estat general, encara es poden veure els carreus ben disposats i tallats.</p> | 08139-129 | Camí del Cargol | <p>Aquest tram de camí forma part de l'antic camí de Mura a Montserrat que era una variant del camí Ral de Barcelona a Manresa que travessava la serra de l'Obac i que fou l'única via de comunicació fins la construcció del ferrocarril al segle XIX. Per tal de garantir el pas de persones i animals els camins es mantenien i alguns trams estaven empedrats. Aquest camí sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura (on hi ha aquest fragment de camí empedrat); el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, és el que correspon a aquesta fitxa i del que es conserven dos trams, el de Coll de la Creu i el dels Graons de Mura. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6956400,1.9739500 | 414621 | 4616493 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80851-foto-08139-129-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80852 | Camí Ral de Barcelona a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-a-berga | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Mal estat general | <p>Hi havia un ramal del camí ral que anava de Barcelona a Berga que no passava per Manresa. El camí entrava al terme de Mura pel coll de Tres Creus, és a dir, que es separava del camí ral a Manresa pel Coll de Daví. Aquest continuava cap a Talamanca seguint aproximadament el traçat de l'actual carretera, i de Talamanca seguia cap a Monistrol de Calders. D'aquí pujava cap Olost, on un ramal seguia cap a Berga i l'altre cap a Ripoll.</p> | 08139-130 | Mura | <p>Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Aquest seria el camí de Barcelona a Berga que no passava per Manresa, sinó que pujava per Talamanca cap a Monistrol de Calders. Probablement es va convertir en camí important tardanament, ja que al mapa de Catalunya d'Aparici del 1699 consta com un camí de poca importància. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament. Al peu d'aquest camí es va construir l'Hostal de l'Arengada al segle XIX, dins el terme de Mura, per tal de donar allotjament als viatgers i traginers. La construcció de la carretera de Matadepera a Talamanca va condicionar la desparaició de l'hostal així com de l'antic camí ja que aquesta segueix el traçat.</p> | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||
| 80853 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall-0 | XX | <p>A l'esplanada de Coll d'Eres hi ha un monument dedicat a Joan Maragall. És un monòlit de pedra sense tallar posat vertical amb una inscripció a la part central, que està polida. La inscripció diu: TERRASSA A JOAN MARAGALL – COLL D'ERES – XV.V.MCMIV – XI.V.MCMLXI– JO NO SÉ LO QUE TENIU – QUE US ESTIM TANT. MUNANYES.</p> | 08139-131 | Coll d'Eres | <p>Posat el dia 11 de maig de 1961 per membres del Centre Excursionista de Terrassa en commemoració del centenari de Maragall (1860-1960).</p> | 41.6705200,2.0078700 | 417411 | 4613671 | 1961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80853-foto-08139-131-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80854 | Bassa de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-biel | XIX | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Biel té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra de bona factura amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La de cal Biel és la que està en més bon estat de conservació; està al costat de ponent de la casa cal Martí i encara conserva les canalitzacions que porten l'aigua des de l'alçada del molí del Mig fins a la bassa per tal d'omplir-la. Aquesta bassa encara es manté plena, ja que s'utilitza per regadiu.</p> | 08139-132 | Raval de can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7014300,1.9618500 | 413622 | 4617148 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 80855 | Els recs dels Horts de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-recs-dels-horts-de-mura | XIV? | Es conserven alguns trams en bon estat, però no tot el conjunt per manca d'ús | <p>Hi ha un sistema de regadiu dels horts de Mura que aprofita l'aigua de les moltes fonts que hi ha a la zona. L'aigua d'aquestes fonts era canalitzada en sèquies i s'acumulava en basses, de les que s'extreia pel rec. Actualment, les sèquies s'han anat substituint per canonades, tot i que encara podem veure un fragment d'aquest enginyós sistema de canals que permet aquest tradicional sistema de conreus de regadiu al vessant sud del poble, a l'altra banda de la riera de Nespres. La font de la Coma forma part d'aquest sistema; raja sobre un bassal que fa les funcions d'emmagatzematge de l'aigua; també és el cas de les fonts del Formatget, del Foradot, la Blanquera, del Fèlix, Blanca, Sellerot i Sastre. Les feixes de conreu s'estan abandonant progressivament, tot i que se'n conserven moltes que proporcionen un paisatge molt característic dels horts de Mura, en el que es conserven els murs de pedra de les feixes, així com algunes basses i canalitzacions.</p> | 08139-133 | Nucli urbà | <p>Desconeixem el moment en que s'iniciaria aquest aprofitament de l'aigua de les fonts per regadiu, tot i que molt probablement dati d'època medieval i no s'hagi interromput al llarg de la història del poble. Aquest sistema comportava un ús racional de l'aigua, de manera que cada pagès tenia assignat dia i hora per poder regar quan es compartia l'aigua de la mateixa bassa, i cada un es cuidava del manteniment dels canals de la seva zona. A l'altra banda de la riera, al mateix poble, teníem el cas dels horts de cal Llobet i dels horts del Perich. Aquests horts es regaven amb aigua que es portava a l'altra banda mitjançat dos aqüeductes que salvaven el desnivell de la riera de Nespres i travessaven aquesta. Els dos aqüeductes, d'origen medieval, van desaparèixer en l'aiguat del 1962.</p> | 41.6984800,1.9762300 | 414814 | 4616806 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80856 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-6 | XX | <p>Aquesta font es troba a la zona dels horts del Rector, a llevant del nucli urbà. Es troba al costat de la riera de Nespres i en una zona d'horts. És un sortidor d'aigua del torrent d'Estenalles, que està canalitzat i obrat en pedra. Al costat de la font hi ha uns bancs també fets en pedra formant en conjunt un espai amb tres parets situades formant angle recte amb un costat obert. La paret del mig és la que té el sortidor de la font amb dues piques de pedra que recullen l'aigua que surt. Molt a prop d'aquesta font hi ha la de l'Escolà.</p> | 08139-134 | Horts del Rector | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera de l'Escolà, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6944700,1.9884500 | 415826 | 4616349 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80856-foto-08139-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80857 | Sarcòfag de l'església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-marti | XII ? | <p>Sarcòfag de pedra de forma paral·lelepipèdica cobert amb tapa que forma dues cares a modus de teulada. Totes les superfícies de les cares i de la tapa estan motllurades amb línies horitzontals, i a les dues cares del triangle lateral de la tapa hi ha una creu inscrita en un cercle i voltada de raigs solars. És petit, probablement dels que s'utilitzaven com a ossaris.</p> | 08139-135 | Església de Sant Martí | <p>Amb motiu de les obres de rehabilitació de l'església de Sant Martí entre 1982 i 1984 es descobrí un sarcòfag de pedra en obrir un portal emparedat a la part de llevant de la primera nau, és a dir, de la més antiga. La rehabilitació es va portar a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona que tenia la finalitat bàsica de fer més llegible el monument i consolidar les parets en mal estat degut a les diferents reformes al llarg dels segles. Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues peanyes de pedra.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80857-foto-08139-135-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La cronologia es relaciona amb l'època de construcció de les naus centrals, és a dir, el segle XII; per tant correspondria a final del romànic i principis del gòtic. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80860 | Fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-0 | <p>Es conserva un important fons bibliogràfic sobre temes diversos relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, des d'aspectes de natura fins a històrics. Conserva més de 2.000 documents, entre llibres, articles, estudis i fotografies. Edita un Dossier Bibliogràfic en què s'enumera tota la documentació acumulada.</p> | 08139-138 | Terrassa | <p>El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 80861 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona-0 | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Mura, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Documentació referent al traçat, plànols, projecte d'obres, d'execució, liquidació, subhastes, conservació i millora de carreteres i camins, des de 1834 a 1847, construcció de les carreteres BV-1323, BV-1221 i BV-1229, des de l'any 1860 fins al 1950; en concret, hi ha la documentació referent a la construcció de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamana, de la que formen part un seguit de tanques obrades en pedra i maó. Documentació que fa referència a l'aprofitament i proveïment d'aigües, des de 1840 a 1954, concretament als usos de la riera per aprofitaments de tipus industrials. Expedients sobre la divisió judicial, any 1889. Abitris sobre els fruits de la terra, anys 1945. Expedients dels damnificats per les inundacions de l'any 1962.</p> | 08139-139 | Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 80863 | Fons fotogràfic Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-cuyas-0 | <p>www.icc.es</p> | XX | <p>Es conserven al fons Cuyàs diverses fotografies de Mura. En concret són 21 fotografies (nº 1087 al 1107) de carrers del nucli, cases i esglésies de Mura.</p> | 08139-141 | Barcelona | <p>El fons fotogràfic va ser incorporat a la Cartoteca de Catalunya el mes de novembre de 1988. Es tracta d'un fons fotogràfic familiar iniciat per Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que s'establí com a fotògraf a Barcelona el 1899. Amb els anys va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions, monuments, etc., referits a l'àmbit dels països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 199?). El fons està format per més de 13.000 negatius en blanc i negre i consta de dues parts ben diferenciades: Fotografies de paisatges: cobreix tot Catalunya i zones de les illes Balears, País Valencià i Catalunya Nord; i Fotografies temàtiques que abracen els següents temes: Folklore (Gegants i nans i Tradicions); Santoral (majoritàriament imatges de Sant Jordi); Història (figures il·lustres de Catalunya); Medis de Comunicació (Carrilet, ferrocarril, auto i carro) i un apartat d'altres (Arquitectura, escultura i pintura; aspecte humà, especials, natura, regne vegetal i zoologia.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 80864 | Les Escomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escomes | <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Estructura de planta rectangular de la que resten la part baixa dels murs i la porta allindada de fusta oberta a migdia. És una construcció de pedra basta, amb les cantoneres escairades i sense obertures o finestres visibles degut a l'esfondrament general. Probablement, per la tipologia constructiva i per les dimensions, es tracti d'una barraca gran o d'un corral.</p> | 08139-142 | Nord del nucli, les Escomes | <p>Sembla probable, segons indicava Ballbé (1997) que al lloc hi hagués hagut un mas, tot i que ni resten vestigis de cap tipus. Les restes visibles corresponen a una pallissa o un corral que podria estar vinculat al possible mas o aïllat. Es troba sota la carretera de Mura a Talamanca, abans de la cruïlla amb la BV-1221, a la zona de la urbanització de les Escomes, envoltada de feixes provocades pel desnivell del terreny.</p> | 41.7092600,1.9899300 | 415968 | 4617989 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 80865 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-6 | XVIII | <p>Edifici industrial d'una planta situat dins el nucli urbà de Mura. L'estructura és la característica d'aquest tipus d'edificis; són dues naus paral·leles, cobertes cada una d'elles amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al carrer Mutanya, a llevant. La façana és compartida per les dues naus, de manera que té una porta principal situada en el lateral central de la nau de migdia, dos finestrals a un costat, i tres a l'altre, i dues finestres superiors sota el carener de cada teulada. Totes les finestres i porta són allindades amb fusta. La façana de ponent també disposa de finestrals allindats que proporcionen il·luminació natural a l'interior. Els murs exteriors són de pedra i la teulada de teula àrab. A l'interior, diverses pilastres adossades a les parets externes i columnes quadrades al centre permeten recolzar els cavalls de fusta que suporten la teulada, que disposen d'una estructura autoportant amb bigues entrecreuades que reparteixen el pes per aconseguir una gran llum a l'interior. Destaca la petita capella que es troba a la part interior de la façana principal, de petites dimensions, amb arc de mig punt i muntants motllurats i amb una porta de vidre.</p> | 08139-143 | Nucli urbà | <p><span><span><span>L'any 1782 Mura tenia una institució benèfica i fàbrica anomenada Hospici. Disposava de torns i cardes de filar llana, a més de 7 telers de teixir llana, i donava feina a 20 nois i noies. Més tard, segons ens explica el butlletí número 6 de l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1920: <em>Mura, ja compta amb força elèctrica i tal volta dintre de poc temps pot convertir-se en una colònia industrial, puix ja té recenment establerta una fàbrica de teixits de cotó d’uns vuitanta telers, propietat d’en Climent Verdaguer.</em><br /> <br /> La fàbrica va tancar el 1963. Després de romandre anys tancada una part es va rehabilitar com a magatzem d'antiguitats, conservant l'estructura original de la fàbrica que permet veure l'edifici com era en origen. Una altra part de l’immoble va ésser comprat per l’Ajuntament de Mura i recentment s'ha convertit en el Centre Cívic del poble. </span></span></span></p> | 41.6999000,1.9764000 | 414830 | 4616963 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 80866 | Llegenda del coll de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-coll-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | No és una llegenda molt popular | <p>La llegenda va ser recollida l'any 1923 per l'erudit excursionista sabadellenc Joan Montllor i Pujal. Al lloc on el serrat de Roca Picarda s'ajunta amb la carena de coma d'en Bou, al lloc on es creuen els camins de Barcelona i Rocafort i de Mura a Santa Creu de Palou, hi ha l'anomenat collet de la Creueta. Per aquí passava el camí Raló o camí de ferradura, anomenat així per distingir-ho del camí Ral de Barcelona a Manresa (el de coll de Daví). Segons la tradició, una dona va caure de la roca Picarda i va quedar morta. La van enterrar al lloc, posant una creu, motiu pel qual el lloc era conegut com el coll de la Creueta. Diuen que, quan el vicari de Mura passava pel lloc quan anava a dir missa a Santa Creu de Palou, sentia una veu misteriosa demanant que li donessin terra sagrada, per la qual cosa feu exhumar el cos i enterrar-ho en el cementiri. Un esperit piadós va gravar una creu en una alzina del paratge i, quan fou tallada, marcaven una altra alzina jove, i així successivament, de manera que la tradició de la llegenda no es perdés.</p> | 08139-144 | Mura | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 80869 | Barraca de vinya al camí de la Quebeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-quebeca | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra petita disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior, cosa que està provocant que es comenci a esfondrar la teulada. Té una única porta allindada. Es troba al costat del camí que porta al Farell després de la cruïlla amb el camí del Puig de la Balma. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-147 | Zona Puig de la Balma | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7002200,1.9566900 | 413191 | 4617019 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80869-foto-08139-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 80870 | Barraca de vinya camí de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-la-creu | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca arrambada a un marge, construïda en pedra seca amb les parets en decreixement cap a l'interior a mida que s'aproximen a la teulada, que està formada per lloses planes de pedra. L'aproximació de les filades forma una volta a l'interior de la barraca. La porta és allindada, tan alta com l'alçada màxima de la barraca i de la mateixa amplada que l'espai interior. A l'interior, al fons de la barraca, hi ha una menjadora. Per l'estructura de la barraca i per les dimensions de la porta i l'existència d'una menjadora, aquesta estava destinada a la protecció d'un animal, probablement un ruc.</p> | 08139-148 | Creu de la Vila | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6978600,1.9732800 | 414568 | 4616740 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80871 | Barraques de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-la-plana | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | <p>En un camp de feixes situat a l'esquerra de la carretera de Rocafort a Mura, poc abans d'arribar al Raval de Cal Biel, hi ha un grup de barraques. Hi ha tres barraques, de les quals dues es troben juntes, adossades a un marge, de manera que la teulada queda al nivell de la feixa posterior. La barraca de l'esquerra té porta allindada, i és de planta rectangular, feta amb pedra seca amb les filades que es van aproximant a mida que pugen cap a la teulada, que és de lloses cobertes amb terra en la que creix herba; té una fornícula a l'interior, a la paret del fons. L'altra té la porta d'arc de la mateixa amplada que l'espai interior, construïda igual que l'altra amb aproximació de filades de pedra i amb una menjadora al fons de l'interior protegida amb una biga horitzontal de fusta. La més baixa té una inscripció a la llinda: 1804 YSIDRO i una creu. La tercera barraca es troba a pocs metres, segueix la mateixa tipologia, adossada a un marge, de pedra seca per aproximació de filades i amb la porta allindada. Les dues primeres barraques eren destinades, la primera per guardar eines i utilitzada pel pagès, i la segona per estacar al mul.</p> | 08139-149 | Raval de cal Biel | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7044000,1.9595000 | 413430 | 4617480 | 1804 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 80872 | Corralot de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralot-de-matarodona | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Ruines | <p>Al costat de la pista forestal que porta de Matarrodona a les agulles de Matarrodona, hi ha les runes d'un antic corral de pedra. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de la que resten els murs amb una alçada màxima de 2m, i del que s'ha perdut totalment la teulada. A l'interior té dos murs divisoris de l'espai que formen una obertura al centre. Disposava d'una única porta d'entrada al costat de ponent, de la que no queden vestigis, ja que la paret està esfodrada; també té una finestra d'espitllera que es conserva al mur sud. Amidava uns 9 per 30 metres. Antoni Ferrando l'anomena com el sot de Matarodona, mentre que a la cartografia s'esmenta com a corralot de Matarodona.</p> | 08139-150 | Matarodona | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura. La presència de murs d'opus spicatum i l'antigütat de la casa ens pot suggerir que aquest corral podria datar d'època medieval, tot i que no disposem de coumentació per afirmar-ho.</p> | 41.6645700,1.9541100 | 412928 | 4613063 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80872-foto-08139-150-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80873 | Corral de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lera | XVIII ? | Estructura eterna en bon estat, però abandonat | <p>Edifici que es troba entre el carrer Sant Antoni i la riera de Nespres. És un edfici de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb el carener desplaçat a un costat, de manera que una banda de la teulada és més ampla que l'altra, amb planta i un pis que queda sota teulada. L'edifici és de pedra amb la llinda d'una finestra de pedra. Les obertures estan situades únicament a la façana principal que s'obre a llevant; hi ha dues portes grans, una de petita amb llinda de fusta, i dues finestres grans amb llinda de fusta, a més de la petita amb llinda de pedra que sembla correspondre a la part que es destinaria a habitatge. A la part posterior hi ha una segona edificació adossada que aprofita el desnivell del terreny i amb teulada a un vessant. Davant la façana s'obre una era enrajolada.</p> | 08139-151 | Nucli urbà | <p>Aquest edifici era utilitzat com a cobert d'emmagatzematge de cal Llobet, així com a corral de bestiar, Tenia un petit habitatge al pis pel pastor. No és un edifici amb un interès històric, però si la tipologia com a corral al poble el fa característic d'un sistema econòmic passat.</p> | 41.6989700,1.9780900 | 414970 | 4616859 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80874 | Aqüeducte de cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-llobet | Només conserva un fragment | <p>Fragment de l'arrencada de dos arcs de l'antic aqüeducte de cal Llobet. L'arrencada forma una pilastra baixa adossada a una paret dels horts de la casa, a la banda de migdia, sobre el que recolzen els inicis de dos arcs, un a cada banda, dels que no resta res més. A l'altre costat de la riera es pot veure lleugerament el punt en què recolzava l'altre extrem de l'aqüeducte.</p> | 08139-152 | Cal Llobet | <p>A, nucli urbà hi havia dos aqüeductes que portaven aigua per regadiu i altres usos. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit, al raval de Mura, i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. L'altre aqüeducte que era de factura similar es trobava davant de cal Llobet i portava aigua de la font de Foradot als horts de la casa que estaven a l'altra banda de la riera de les Nsepres. Els dos aqüeductes van desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, restant únicament aquest petit vestigi.</p> | 41.6989800,1.9753200 | 414739 | 4616862 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80874-foto-08139-152-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Jordi Perich i Octavi Surrallès. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80875 | Imatge de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marti | XVIII | <p>Imatge de talla en fusta policromada de Sant Martí. El sant està dret, vestit amb túnica, capa, mitra i portant el bàcul de bisbe a la mà dreta. Es troba sobre una peanya amb la inscripció AÑO DE 1786.</p> | 08139-153 | Nucli urbà, església parroquial | <p>Aquesta imatge molt probablement formava part de l'antic retaule barroc que estava a l'església i que va ser destruït a l'inici de la Guerra Civil. És la imatge del patró de Mura, Sant Martí de Tours. Fill d'un tribú romà que va viure entre 317 i 397 seguint carrera militar i sent més tard bisbe de Tours. Es representa iconogràficament de diferents formes: vestit de soldat romà, de bisbe, o tallant la meitat de la seva capa amb l'espasa per donar-la a un pobre quasi nu a la porta de la catedral d'Amiens.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 1786 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80875-foto-08139-153-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80876 | Carrer Faixò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-faixo | XVII | <p>El carrer comença a la cruïlla d'aquest amb els carrers Roquetes i el passatge Camil Antonietti, i acaba a la font de la Guineu, a la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVIII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. Generalment, les cases que conformen el carrer són habitatges unifamiliars verticals, de planta i un pis, tot i que algunes en tenen dos. Les teulades són a doble vessant amb careners perpendiculars a les façanes que s'obren al carrer. A la banda de ponent les cases tenen un antic hort convertit actualment en jardí i que es troba a la banda de la riera. Són habitatges construïts en pedra, principalment de tosca per les parets, i amb llindes de pedra calcària generalment, predominant les llindes horitzontals. La tipologia és de cases senzilles, ja que no predominen els elements decoratius. Hi ha alguna casa que conserva la llinda de la porta amb la data gravada, però la majoria ha estat molt reformada perdent les característiques originals, tot i que es mantenen les estructures. Elements destacables: -Font de la Guineu 1930-73. -Primera casa del carrer: a porta allindada amb data 1770 amb creu al entre, finestra primer pis data 1708. -nº 13: porta allindada amb data 1674. -nº 8: porta allindada data gravada 1720. -nº 3: porta d‘arc escarser, data 1795 gravada i creu al centre. -nº 1: Casa de pedra fent cantonada al començament del carrer, on acaba el carrer Roquetes i el passatge Camil Antonietti. Porta allindada amb data 1777 gravada.</p> | 08139-154 | Nucli urbà | <p>El carrer Faixò formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. El carrer Faixò és un carrer fruit probablement del creixement del poble cap a la banda nord, ja que la tipologia de les cases i les dates a les llindes el sitúen a principis i mitjans del segle XVIII. Les cases són d'estructura senzilla, tractant-se probablement d'una zona de petits propietaris o treballadors.</p> | 41.6998700,1.9757000 | 414772 | 4616961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80876-foto-08139-154-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 80877 | Trull d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli | <p>La casa que alberga el molí és un edifici de murs de pedra tosca, sostre amb bigueria de fusta i peces de ceràmica, coberta de teula a doble vessant. La casa conserva una tina de 4m de profunditat a l'interior, essent una de les més grans que es conserven al poble. L'estructura del molí es conserva a l'exterior, a la zona destinada a jardí de la casa, tot i que originàriament es trobaria a l'interior d'algun cobert. El molí està format per una plataforma circular de pedra amb un sòcol també de pedra al seu volt, formant una petita paret i una cavitat entre la plataforma i la paret per permetre la sortida del suc. A la part central s'encaixa verticalment un eix de fusta que queda subjectat al sostre per una biga travessera. Al voltant d'aquest eix gira una mola cònica de pedra. Al costat es conserva un cargol de fusta que podria pertànyer a una antiga premsa.</p> | 08139-155 | Nucli urbà | <p>La Casa del Molí, cal Patrici Lluc, està situada a una de les zones més antigues del municipi de Mura, ja que diferents cases del carrer es poden datar al segle XVII tot i que podrien estar fetes sobre cases anteriors. En concret aquesta casa data de principis del segle XVII i va ser durant molts anys un espai dedicat a l'habitatge i a les feines de pagès. La dècada del 1960 es va realitzar una important rehabilitació del conjunt mantenint l'aspecte extern i millorant-lo. Desconeixem la cronologia del trull d'oli, tot i que per les característiques es podríem situar entre finals del XVIII i principis del XIX; cal assenyalar que aquest molí no és originari de Mura, tot i que respon a la tipologia general que també es podria trobar a la zona. A Mura hi havia diferents molins d'oli, ja que hem vist vestigis a cases de pagès com El Farell i Puigdoure, així com a altres molins fariners com el molí del Mig i el del Faure.</p> | 41.6995900,1.9755300 | 414757 | 4616930 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80877-foto-08139-155-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Coneguda popularment com la Casa del Molí, tal i com s'ha anomenat a d'altres inventaris i a les Normes Subsidiàries. L'accés és restringit, ja que està en una propietat privada, però és visible des del carrer. Cal assenyalar que aquest molí no és originari de Mura, sinó que es va instal·lar en aquesta casa després d'una rehabilitació farà uns vint anys. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 80878 | Passatge Camil Antonietti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-camil-antonietti | XVII | <p>Carrer que comença a la cruïlla amb els carrers Faixó i Roquetes, i que arriba fins a la cruïlla amb el carrer Montserrat, que és la continuació del passatge. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers antics del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. És un carrer característic de Mura, principalment perquè les cases es desenvolupen a banda i banda de carrer de manera que aquest les divideix per la planta baixa, però mantenen la comunicació a través de dues eixides al pis que formen arcs sobre el carrer; així cada casa es comunica amb l'hort que està a la banda del riu. Al passatge hi ha tres cases; totes elles segueixen la mateixa tipologia, amb façana principal al passatge i la façana posterior al carrer Roquetes, amb l'hort entre el Passatge i el carrer Alfons Sala - Joan Alavedra. Són cases de pedra, principalment de tosca, de planta baixa, pis i golfes amb eixida oberta a la banda de ponent, als horts; amb porta principal d'arc escarser adovellat amb data gravada i finestres allindades en pedra; l'eixida queda sobre una volta de tosca que travessa el carrer i que permet l'accés a l'hort i jardí que es troben a la banda del riu. Els principals elements destacables d'aquestes cases són: -nº 4: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 i una inscripció d'una creu i un càntir a sota; finestra amb la data 1709. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca al costat de la porta, sobre una finestra. -nº 6: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 a la dovella central. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca de la porta. Per la banda del carrer Roquetes, exteriorment resta el perfil circular d'una antiga tina. -nº 7: Cal Patrici Lluc. Presenta un trull d'oli a la banda d'hort, visible des del passatge.</p> | 08139-156 | Nucli urbà | <p>Aquest passatge probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, o més probablement es tractaria de la zona d'eixample del nucli. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals.</p> | 41.6997800,1.9755700 | 414761 | 4616951 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80878-foto-08139-156-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 80879 | Rectoria de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-mura | XVII | <p>La rectoria de Sant Martí es troba al costat de la casa Els Caus, ja que formen un conjunt. És un edifici de planta i pis amb teulada a doble vessant i accés doble: per la placeta darrera l'absis, i pel carrer Sol. La façana que comparteix amb Els Caus pel costat de ponent presenta una llinda de la porta amb la inscripció 1655 JHS dins un sol i un rectangle. La casa té un terrat al pis obert a l'angle de ponent, en el que hi ha una columna moderna amb un capitell que porta la inscripció LLUIS COSTA RECTOR, que es va fer a finals del segle XX essent rector Mn. Lluís Costa.</p> | 08139-157 | Nucli antic | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i la rectoria.</p> | 41.6990600,1.9760500 | 414800 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80879-foto-08139-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80879-foto-08139-157-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Des de l'any 2011 és la seu d'una cooperativa de turisme i hi ha restaurant i alberg. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 80880 | Forn de calç del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-perich | XVIII-XIX | Ensorrat | <p>El forn és situat en un marge, a l'esquerra del camí, poc després del trencall al mas de la Roca en direcció al Perich. Es tracta d'una estructura construïda en pedra unida amb morter, de planta rectangular, que aprofita el desnivell del terreny, amb un accés al nivell més baix que no conserva llinda. Actualment no té coberta ja que aquesta era de cúpula i es feia de la mateixa pedra que es coïa i que omplia el forn. La pedra a cremar es posava al voltant de la paret, deixant un espai en forma de columna al centre, on s'omplia de llenya que es cremava. A l'interior hi ha dos bancs de maó a dues parets. Es troba en bastant mal estat.</p> | 08139-158 | Nucli urbà, zona cementiri | <p>Aquest forn està proper a la balma del Perich, al mas de la Roca i a cal Jan Bonic. Probablement s'utilitzaria en obres d'alguna d'aquestes cases. La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa es feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. La cuita de calç era feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tancava a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. El temps de cocció depenia de la quantitat de pedra que es cremava.</p> | 41.7034200,1.9762000 | 414818 | 4617354 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80881 | Fons fotogràfic Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-arxiu-mas | XX | <p>A l'Institut Amatller es conserva el fons fotogràfic Mas, a més d'altres fons fotogràfics. Està format per una col·lecció de fotografies i de negatius recopilats des del 1900, plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat. El fons corresponent a Mura està format per 63 fotografies que provenen del fons Mas; són d'interiors de cases, de cuines, exteriors de l'església, portalada i capitells. D'aquest conjunt de fotografies n'hi ha 13 que són de xemeneies de cases de Mura. Cronològicament corresponen als anys 1911 i 1913 principalment, tot i que n'hi ha algunes de 1921.</p> | 08139-159 | Barcelona | <p>Adolf Mas Ginestà (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936), fotògraf de l'època del modernisme, que va realitzar fotografies de diferents ambients de Catalunya. Va estar vinculat a l' Institut d'Estudis Catalans, creat per Prat de la Riba el 1907. L'objectiu de les seves fotografies de Mas era plasmar tots els aspectes de la cultura catalana, iniciant l'any 1909 l' Inventari Iconogràfic de Catalunya, base de l ‘Arxiu Mas. A inicis del segle XX va col·laborar amb l'editorial Espasa-Calpe en el primer volum de l'Enciclopèdia Universal Il·lustrada, l'any 1905. A la seva mort, el seu fill Pelai Mas va seguir la tasca del seu pare que es va veure interrompuda amb la Guerra Civil i a partir del 1941 va iniciar la seva col·laboració amb l'Institut Amatller d'Art Hispànic, afegint als fons fotografies d'altres fotògrafs. Actualment l'Arxiu Mas forma part de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànica, que conserva uns 350.000 documents gràfics des de 1851 a l'actualitat de diferents autors i principalment dels Mas. La planta principal de la casa Amatller, amb una decoració dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, conserva el mobiliari original, les col·leccions d'Antoni Amatller i la biblioteca i fototeca de l' institut. La col·lecció de negatius, començada poc després del 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 80882 | Fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya hi ha un recull de fotografies de Mura de principis del segle XX. Hi ha diferents fons corresponents a diferents fotògrafs: Biosca, Rosend Flaquer, Mas. Es tracta principalment de fotografies del nucli urbà de Mura, interiors i natura. -Fons general: 12 fotografies de detall de la portalada romànica, capitell i porta, església i relicari, detall geològic (siguiendo los estratos), roca del Duc, 3 fotografies de carrers de Mura, altar de l'església parroquial. -Fons Biosca: 18 fotografies de 4x4,5cm de carrers del poble, afores, detalls de l'església. -Fons Rossend Flaquer: sis fotografies del poble. -Fons estudi de la masia catalana (algunes formen part del fons Mas): hi ha un total de 28 fotografies de carrers del poble i interiors de cases. Corresponen cronològicament als primers 20 anys del segle XX.</p> | 08139-160 | Barcelona | <p>El 26 de novembre de 1876, Josep Fiter , jove de vint anys alumne de l' Escola de Belles Arts de Barcelona, junt amb quatre partícips dels mateixos objectius determinaren la creació d'una associació excursionista per desenvolupar el seu ideal, anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona el segon pis d'un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I. El 1891 s'elegí l'il·lustre Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876. El 1907 a la Sala d' Actes del Centre Excursionista de Catalunya es funda l'Institut d'Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, sent-ne el primer president Antonio Rubió i Lluch, expresident del Centre. La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per la consolidació de l'obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja contava amb 25 anys d'existència. El 1923 el Centre rebé del patrici Rafael Patxot els mitjans per realitzar un estudi sobre la Masia Catalana, avui considerat un conjunt de documentació de valor incalculable sobre l'evolució de l'hàbitat rural a Catalunya. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 80884 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola-0 | <p>Ca l'Arola és una casa de poble que ha sofert recentment una important rehabilitació que ha procurat ser fidel a l'antiga estructura de la casa, així com tenir cura de la recuperació d'elements típics del lloc. Cal distingir entre la casa antiga i la casa nova, tractant-se de dues cases diferenciades, que formen part del mateix conjunt, ja que una va ser el primer mas que va ser ampliat posteriorment (en època modernista), quedant la casa dividida en dos habitatges, un a la planta baixa i un altre al pis; el segon aprofita estructures de la rehabilitació que es va fer a finals del s. XIX i que manté elements d'estil modernista rural, mentre que el de la planta baixa i la planta semi-soterrani era l'antic mas. L'edifici és de planta baixa que queda a nivell del carrer, un pis que queda sota teulada i un soterrani que queda a un nivell més baix a causa del desnivell que presenta el terreny on s'assenta el conjunt. L'estructura general manté tres crugies paral·leles que es repeteixen als tres nivells, i una perpendicular a totes elles, que és l'ampliació de la banda de migdia, sobre la que hi ha les eixides. A la planta soterrani hi ha els cellers i les antigues corts del bestiar. Els cellers són de volta de canó de tosca, excepte la zona de l'angle NO, que és de bigues de roure que suporten un sostre de taulons de fusta sobre els que hi ha un re-ompliment de pedra i sorra sobre el que s'assenta el paviment de rajols del pis. Aquest tipus de sostre és el que correspon a la casa més antiga, probablement anterior al s.XV, quan es comença a generalitzar la volta a la zona. En aquest espai dóna la boixa d'una antiga tina de la que queden vestigis al pis. A l'angle NE hi ha un antic pou o cisterna circular excavada a la roca. L'accés a aquesta zona de cellers es realitza a través d'un passatge que actualment està cobert en part per una terrassa de nova construcció, amb el paviment fet amb còdols de pedra i que baixa en pendent salvant el desnivell entre la planta baixa i la planta soterrani; a banda i banda hi ha els compartiments que servien per corts de bestiar. La planta baixa ha estat molt reformada, tot i que conserva l'estructura de tres crugies, amb la sala al centre i les habitacions a cada costat, amb una eixida que tanca per la banda de migdia en la que s'obren dos arcs de mig punt. A la sala es van posar un rellotge i una capella encastats procedents d'altra casa. La cuina conserva els antics fogons tallats en pedra, la boca dels forn i la campana del foc. Al pis de la casa es conserva també la mateixa estructura, però amb una tipologia constructiva de finals del s. XIX pel tipus de portes i alçada de parets. El conjunt es completa amb una tina exterior que queda comunicada actualment amb la casa a través del primer pis. Era una tina d'una capacitat considerable i probablement tingués dos compartiments, ja que conserva dues boixes que donen a l'exterior. En la rehabilitació noucentista es va habilitar com una torre de vigía, amb una escala de cargol que permet accedir a una terrassa superior, augmentant l'alçada de la tina i fent una decoració d'arcuacions i merlets a la part superior, que li dóna un aspecte singular al conjunt. La segona tina de la casa, de la que hem parlat abans, es trobava a l'angle NO i va ser integrada a l'estructura de l'habitatge, ja que a la planta baixa es conserva la meitat de la paret circular folrada amb cairons ceràmics i al primer pis es va habilitar com un balcó semicircular. La casa no conserva cap llinda amb inscripció original, ja que les que hi ha actualment són re-aprofitades d'altres cases. Cal anotar l'existència d'un celler habilitat en la darrera reforma en el que es van ubicar diferents utensilis relacionats amb el vi, com un alambic, una premsa, barrils i una important bóta de roure. Es conserven molts mobles, eines i diferents útils típics de les cases de pagès, fins i tot un carro i una tartana. Al costat de l'era de la casa es va habilitar un cobert com a capella particular.</p> | 08139-162 | Nucli urbà | <p>No disposem de documentació que permeti saber quina de les cases que s'esmenten a la consueta de Mura correspon a ca l'Arola. Hem de distingir dues cases, la més antiga amb estructura de casa de pagès que estava envoltada de camps de conreu, i la moderna de factura modernista fruit d'una important rehabilitació que es va portar a terme a finals del segle XIX sobre la casa de pagès ja existent. A la mateixa època es va fer una rehabilitació de la tina exterior allargant l'alçada, fent un terrat amb barana de merlets per donar-li l'assemblança a una torre, fet que li proporciona una fesomia singular tot i que ha modificat el destí d'origen de la tina. No es conserven llindes amb data originals a la casa. Per l'estructura general podria tractar-se d'un edifici dels voltants del segle XVII, per tant de l'època en que es construeixen altres cases al nucli de Mura de factura similar.</p> | 41.7001094,1.9771796 | 414895 | 4616986 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de la Sra. Adela Tapioles. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 80885 | Tines de ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-larola | <p>Ca l'Arola conserva diverses tines: una al pati exterior de la casa i dues interiors. De les interiors una es va habilitar com a cisterna d'aigua, tot i que es conserva la boixa que dóna a la cuina; és circular i havia estat folrada amb cairons. La segona estava adossada al murs externs de la casa que donen al carrer Muntanya; era de planta circular folrada amb cairons i la boixa dóna al celler que es troba al semi-soterrani de la casa. Es conserva la meitat de la tina, ja que es va incloure en l'habitació contigua, conservant els carreus d'aquest mig cilindre. La tercera tina és la més espectacular per la transformació que es va fer a finals del segle XIX, convertint-la en torre. És una tina de planta circular obrada en pedra exteriorment i que tenia gran cabuda amb tres boixes a la part baixa que s'obren al pati. Probablement, l'interior estaria dividit en tres compartiments que actualment han desaparegut, ja que resta la planta sencera. Es va fer una divisió en pisos, es va comunicar amb el pis de la casa, es va instal·lar una escala que puja seguint les parets i es va fer una coronació de merlets i arquets de maó que protegeixen una terrassa superior.</p> | 08139-163 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. Ca l'Arola és un exemple de casa al poble que havia tingut importants explotacions de vinyes. En aquesta casa hi havia hagut una destileria de vi, fet que mostra altra vessant de la producció vitivinícola a la zona.</p> | 41.7003056,1.9773138 | 414906 | 4617008 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80885-foto-08139-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||
| 80887 | Carrer Joan Alavedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-alavedra | XVII | <p>Carrer que discorre en direcció N-S cap a l'església parroquial des de la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. És un carrer amb habitatges a cada banda configurant una estructura de trama urbana. Els habitatges són cases unifamiliars de planta, pis i golfes sota teulada que, pel fet d'aprofitar el desnivell del terreny, disposen d'una planta semi-soterrani que s'obre a la banda de la riera, on es troba la zona d'horts de cada una d'elles. Les característiques arquitectòniques són similars, ja que són construïdes en pedra, amb portes adovellades i finestres amb llindes en molts casos datades. La tipologia d'aquestes cases és més senyorial que la d'altres carrers del poble, probablement a causa de que es tractaria de les propietats més antigues i amb més disponibilitat de terreny. A la banda de ponent d'aquestes cases, que es troben a continuació de cal Llobet, hi ha la zona d'horts que limita amb la riera, fet que li proporcionava la facilitat de rec. Les cases del costat de llevant són més modernes, de cap a finals del XVII, i no presenten hort, ja que queden entre dos carrers. Destaquen les següents cases: -nº 2: porta d'arc de maó. -nº 4: Porta adovellada, data 1663. -nº 6: Cal Palau, 1702 a finestra, 1575 i creu a finestra, escut amb tisores a la porta adovellada, inscripció JESIIIIIA a finestra. -nº 8: cal Teixidor, escut a la porta adovellada. -nº 10: Cal Costa. Té dues tines.</p> | 08139-165 | Nucli urbà | <p>El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals.</p> | 41.6993800,1.9755200 | 414756 | 4616907 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80887-foto-08139-165-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 80888 | Cal Jaumetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumeto | XVII | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra, igual que les altres cases del mateix. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent on es troben els horts. La façana del carrer és molt senzilla, amb la porta aovellada al centre i una finestra al pis també centrada. Les dovelles centrals de la porta són molt llargues i s'han tapat amb l'arrebossat. La finestra presenta ampit motllurat i llinda amb la data 1663 gravada dins un rectangle. La façana posterior d'aquesta casa no presenta elements remarcables.</p> | 08139-166 | Nucli urbà | <p>El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVII i principis del XVIII. Probablement substituint un habitatge més antic.</p> | 41.6993300,1.9754900 | 414754 | 4616901 | 1663 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80888-foto-08139-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80888-foto-08139-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80889 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-8 | XVI | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes feta en pedra calcària i tosca vista. La porta és adovellada i situada a un costat, amb un escut amb el relleu d'unes tisores obertes, mentre que a l'altre costat hi ha una finestra amb la data 1575 i una creu gravades en una llinda que forma un petit arc conopial. Al pis hi ha dues finestres, disposades sobre les obertures de la planta, la de la dreta amb la data 1702 gravada a la llinda, i l'altre amb la inscripció JESIIIIIA, amb motllura ondulada a l'ampit i als muntants, i amb una decoració motllurada disposada sobre la llinda. A les golfes s'obren tres finestres d'arc de factura moderna. La façana dels horts no presenta elements remarcables, únicament un pas elevat que forma un pont i que comunica la casa amb l'hort per salvar el carrer que queda entre mig. A l'interior conserva la volta en la planta baixa que, pel desnivell del terreny, queda subterrània per la banda de llevant i mig excavada a la roca. Es tracta de l'espai destinat a celler en el que també resta la part baixa de la paret d'un tina circular.</p> | 08139-167 | Nucli urbà | <p>El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic. Les múltiples remodelacions fetes al llarg del temps han modificat l'estructura originària tot i que resten elements puntuals com les llindes i el celler amb volta i tina.</p> | 41.6993800,1.9754700 | 414752 | 4616907 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80889-foto-08139-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80889-foto-08139-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La casa es coneix com cal Ferrer, ja que havia estat una ferreria. Les tisores de la llinda de la façana poden recordar que en algun moment hi havia un sastre, poden estar relacionat amb la casa de Guillem Diner anomenada cal Sastre a la consueta de Mura de 1595. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 80890 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-6 | XVII? | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra, igual que les altres cases del mateix. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes i està arrebossada. La porta principal està a un costat, adovellada amb un escut a la dovella central, i una finestra al costat. Al pis hi ha un balcó amb ampits, muntants i llinda de pedra sobre la porta, i una altra finestra petita. La llinda del balcó presenta una arrencada d'arc conopial i una creu grega al centre. A les golfes hi ha tres finestres petites. A la façana hi ha una placa ceràmica amb la inscripció: CAL TEIXIDOR- casa pairal d'en Joan Alavedra, autor del poema El Pessebre musicat per Pau Casals- 14 juny 1981. La façana dels horts no presenta elements remarcables.</p> | 08139-168 | Nucli urbà | <p>Aquesta era la casa de la família de Joan Alavedra i Segurañes. Aquest personatge fou secretari dels presidents de la Generalitat Macià i Companys, periodista de formació i escriptor de vocació. Li va proporcionar fama el fet que el seu poema El Pessebre fou musicat per Pau Casals quan els dos compartien l'exili a Prada de Conflent. Joan Alavedra va néixer a Barcelona, però sempre es va sentir muratà, fins al punt que va signar com el Joan de Mura el seu llibre dels Pelegrins a Montserrat. L'any 1981 es va retre un homenatge a la família posant la placa a la casa familiar. El seu fill, Macià Alavedra, ha seguit la nissaga política a la Generalitat de Catalunya. El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic.</p> | 41.6994500,1.9754300 | 414749 | 4616914 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80890-foto-08139-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80890-foto-08139-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/