Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73707 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-5 | 'Can Torres', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Masia de planta rectangular composta per diferents cossos. L'estructura principal consta de planta baixa i dos pisos i té coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de maçoneria i tàpia. Al pis superior, mirant cap a ponent, hi ha una galeria d'arcades de mig punt. | 08001-55 | Carrer de Can Torres - 08630 Abrera. | L'any 1626 és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria. | 41.5062900,1.9245100 | 410245 | 4595521 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73707-foto-08001-55-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73708 | Maset de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-can-torres | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII-XIX | Petita masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és en forma d'arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08001-56 | Camí del Suro - 08630 Abrera. | Podria haver estat una masoveria depenent de Can Torres, la qual ja es menciona als capbreus del segle XVII. | 41.5104900,1.9348600 | 411114 | 4595976 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73709 | Mas d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-ribes | <p>VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVIII | <p>Masia encimbellada dalt d'un turó, de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. Cada cantonada està reforçada per dos grans contraforts.</p> | 08001-57 | Camí de la Serra d'en Ribes - 08630 Abrera. | <p>La referència documental més antiga que es coneix és de mitjans del segle XV, la informació d'uns capítols matrimonials que es conserven a l'Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat apunten que era <span><span>propietari Pere Alost casat amb Laurença i que la seva filla Joana es va casar amb Barthomeu Riba l'any 1478. En aquest moment va canviar el nom de mas Alost per mas Ribas. Posteriorment, al </span></span>capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es anomenada com 'mansum d'en Riba'. </p> | 41.5289200,1.9319100 | 410893 | 4598026 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73709-foto-08001-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73709-foto-08001-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73709-foto-08001-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 73710 | Ca la Cilia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cilia | XVII | Masia encimbellada en un turó, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). El portal està format per un arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Encara conserva tines de planta quadrada revestides amb cairons per trepitjar el raïm. | 08001-58 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | No es coneix, fins ara, cap referència documental. | 41.5084100,1.9272200 | 410474 | 4595753 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73710-foto-08001-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73710-foto-08001-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73710-foto-08001-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73728 | Cal Santugeni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santugeni | 'Casa al carrer Major, 47', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XX | Edifici de planta baixa i tres pisos, de planta quasi quadrada, que ens recorda l'estructura d'una torre. A causa de la seva estretor, tan sols té una obertura en forma de balcó per planta. Sota els balcons dels últims dos pisos i a la cornisa s'aprecien unes petites mènsules. La façana està arrebossada i pintada en groc i blanc. La construcció està rematada per un balcó balustrat. | 08001-76 | Carrer Major, 47 - 08630 Abrera. | Al seu lloc existia en època moderna el Mas Castellbisbal, de Miquel Sucarrats. | 41.5149300,1.9026800 | 408435 | 4596503 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73752 | Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba | 'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XIX | Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'. | 08001-100 | Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita. | 41.5114600,1.9317600 | 410857 | 4596087 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73753 | Can Costa Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell | XIII-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. | 08001-101 | Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell | Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. | 41.5224000,1.9419000 | 411718 | 4597291 | 08001 | Abrera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73685 | Barri el Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-el-rebato | <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122.</p> | XIX-XX | <p>Està situat al nord del municipi, al llarg de l'antiga N-II, abans camí ral Barcelona-Lleida. Arquitectònicament, es defineix per les típiques cases de poble, estretes, de dos pisos i golfes, amb pati posterior. A la planta baixa s'obre la porta principal, d'obertura allindada i una finestra. Al pis superior normalment existeix almenys un balcó i alguna finestra, i a les golfes dos petits finestrons quadrangulars. Alguna de les cases conserva un rellotge de sol a la façana. Les teulades són a dues aigües de teula àrab.</p> | 08001-33 | Carrer del Rebato - 08630 Abrera. | <p><span><span><span>Es comença a construir a la primera meitat del segle XIX (1830) a banda i banda del que llavors era el camí ral, que amb el pas dels anys es convertiria, successivament, en la carretera de Madrid a França, la N-II i, actualment, en l'A-2. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia d’Esparraguera l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato. Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document que explica el fet. Altres teories, vinculen el nom de Rebato amb la paraula àrab ràbita o ribat, que indica la presència d'una petita fortalesa de frontera musulmana. Donat que el barri es formà al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals, i, com a conseqüència directa, el naixement de la tradició dels porrons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com tot Abrera, el Rebato era un barri poblat gairebé exclusivament per pagesos. Les cases —moltes de les quals avui, més o menys reformades, encara es conserven— estaven equipades amb petits cellers en què es vinificava el raïm collit al terme municipal i que, majoritàriament, es venia a tavernes de Barcelona. L'única casa que avui manté aquesta activitat i que en conserva la façana i l'estructura originals és cal Garrigosa, al número 70. També hi havia un parell de torres amb aires de casa d'estiueig. Una, la d'El Lince (anomenada així perquè els seus propietaris també ho eren de la fonda El Lince, al carrer Tallers, de Barcelona) encara existeix. L'altra, una caseta modernista que havia allotjat la petita clínica del Dr. Paulís —i que durant la guerra va ser la seu del comitè revolucionari— es va ensorrar i avui, en aquell solar, s'hi alça el bloc de l'esquerra a l'entrada del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'economia del barri va començar a canviar a mitjan segle XX. De fet, als baixos del número 16 s'hi va obrir la primera fàbrica d'Abrera, dedicada a la producció de sacs de paper. Però si hi ha una empresa que va marcar la història del carrer va ser l'escorxador Purlom. Va arribar al barri l'any 1966, concebut a imatge i semblança dels grans escorxadors americans de l'època. Amb la seva posada en marxa, la població d'Abrera es va triplicar en pocs anys. El descomunal assecador de pernils de 30 metres d'alçada amb el logotip gegant de l'empresa —“Purlom, cómeme”, hi havia pintat— va presidir l'entrada al poble fins al 15 de febrer del 2003, quan va ser enderrocat de manera espectacular amb explosius. Aquell solar, avui l'ocupa un barri nou, que disposa d'equipaments com un parc per al lleure i un centre cultural.</span></span></span></p> | 41.5214200,1.8945800 | 407768 | 4597232 | 1830 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73685-foto-08001-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73697 | Cementiri vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell | PONS, Carles (1988): Centenari del Cementiri d'Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. | XIX | Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella d'estil neogòtic.També hi trobem una làpida que recorda l'afusellament, en aquest indret, d'una sèrie de persones d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil. | 08001-45 | Passeig de l'església - 08630 Abrera. | La història del cementiri arrenca l'any 1887, quan el rector Mossèn Pau Boloix pensà en construir-ne un de nou donat que l'antic cementiri adossat a l'església de Sant Pere era massa petit. Una vegada obtingué el vist-i-plau del bisbat de Barcelona, Mossèn Pau encetà un seguit de gestions per aconseguir els terrenys que li oferia en permuta Pere Sucarrats. Mitjançant l'Acta de l'Ajuntament d'Abrera del dia 26 de gener de 1888, es concedí el permís municipal per començar la seva construcció. Presidí la sessió l'alcalde Miquel Sucarrats i assistiren Consellers i la Junta Municipal de Sanitat; a proposta del rector, escolliren la vinya de Cal Barnet, propietat de Pere Sucarrats, per l'emplaçament del nou cementiri, ja que reunia totes les condicions marcades per la llei i el B.O. del 19 de maig de 1882 (els cementiris han de ser traslladats a les afores dels nuclis de població per raons sanitàries). El dia 2 de febrer de 1888 es fan públiques les condicions pel constructor i es constitueix la junta que portarà la gestió de les obres, presidida per Mossèn Pau. El dia 12 de febrer es van fer públiques les ofertes presentades pels mestres d'obra d'Esparreguera: D. Pablo Mas, que l'ofertà a deu pessetes i vint-i-cinc cèntims la cana; D. Jaime Sanmartí oferí nou pessetes i setanta-cinc cèntims; i Antonio Puig que es va retirar per ser la seva oferta la més elevada de totes. La construcció va ser adjudicada a Jaume Sanmartí. Per finançar el nou cementiri es formà una llista de contribuents i Mossèn Pau va prometre a tots els qui col·laboressin que els absoldria del pagament dels drets d'obra als que després volguessin tenir un nínxol. Composaven la llista 98 persones del poble. El 15 de maig de 1888 es beneí el nou cementiri concurrent en processó tot el poble amb assistència de les autoritats civils i tots els rectors veïns. L'últim enterrament a aquest cementiri tingué lloc l'any 1987. | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 1888 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73699 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-17 | MARTÍNEZ, Lluís (1990): 'Una calçada romana al carrer Major?', dins del Butlletí Municipal d'Informació n. 18. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 3. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XV-XXI | El seu traçat arrenca a la Plaça de la Creu, on està situada la Creu de Terme, fins a la confluència amb el carrer Lluís Companys. És el carrer més antic d'Abrera, i en ell trobem edificis emblemàtics de la història del municipi de totes les èpoques: des de la mateixa Creu de Terme (segles XV-XVI), Cal Barnet (una de les cases més antigues del carrer ja mencionada a la documentació al segle XVI), Cal Xafre, Cal Sanmartí (d'estil modernista), l'Antic Ajuntament (1918), etc. L'any 1990, arran d'unes obres que va realitzar Telefònica al carrer Major, van quedar al descobert dos antics paviments de morter de calç i còdols petits de riu. L'historiador local Lluís Martínez es preguntava al Butlletí Municipal si s'hagués pogut tractar dels paviments d'una antiga calçada romana o del camí ral. Encara avui dia se'n desconeix la resposta. | 08001-47 | Carrer Major - 08630 Abrera. | Abrera va començar a formar-se com a nucli de població en els segles XI-XII amb la construcció de l'església romànica de Sant Pere, la qual aviat va ser envoltada per algunes cases agrupades al peu del camí a Montserrat, formant una sagrera a l'indret on avui dia es troben el Passeig de l'Església i l'Avinguda de la Generalitat. Cap als segles XV-XVI es va formar el carrer Major al llarg del Camí Ral de Barcelona a Lleida i Saragossa. A la documentació de l'època a aquesta via se l'anomenava 'el carrer' perquè no n'hi havia cap més. | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73699-foto-08001-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73699-foto-08001-47-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73727 | Conjunt de cases del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-pere | 'Conjunt d'habitatges al carrer Sant Pere', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XIX | Sèrie de tres edificis units entre mitgeres. Estan estructurats en planta baixa i dos pisos superiors. La façana està arrebossada, a excepció del costat exempt de la última casa, on es veu el mur amb aparell de maçoneria. Als dos pisos s'alternen balcó i finestra; hi ha algunes obertures tapiades però les parts més modificades són les inferiors. Les construccions estan rematades per una cornisa motllurada amb una sanefa a la zona més baixa. Les cobertes són a dues aigües de teula àrab. Hi ha una inscripció sota el balcó de l'habitatge núm. 10 on es pot llegir 'RTS 1885'. | 08001-75 | Carrer Sant Pere, 10-14 - 08630 Abrera. | 41.5140000,1.9025600 | 408424 | 4596400 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 102|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73743 | Carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-1 | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada <span><span><span><span lang='CA'>(que era el que donava la longitud de les bigues), o</span></span></span></span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. <span><span><span><span lang='CA'>Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. </span></span></span></span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, <span><span><span><span lang='CA'>destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer </span></span></span></span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'.<span><span><span><span lang='CA'> A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08001-91 | Carrer de la font - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E</span></span></span></span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra <em>Un calor tan cercano.</em></span></span></span></span></p> | 41.5137900,1.9030400 | 408463 | 4596376 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73743-foto-08001-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73659 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-11 | <p>'Creu de terme d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVI-XVII | Restaurada l'any 1954. | <p>Creu de pedra que s'alça sobre una base circular de pedra granítica amb tres graons. La columna, octogonal, aguanta una creu que té als extrems dels braços noves creus. En un costat té una imatge de Jesucrist crucificat i a l'altre una representació de la Mare de Déu. A sota, a mode de capitell, es troben les figures de Sant Antoni Abat, Sant Jordi i Sant Llorenç, així com un escut format per una flor de lis i dos ocells. A la base de la creu hi ha una inscripció que assenyala que va ser feta per en Roc Saller.</p> | 08001-7 | Plaça de la Creu - 08630 Abrera. | <p>Al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630, ja es fa esment a una creu de fusta que hi havia a Abrera, al camí ral de Montserrat, al punt on afrontava amb les terres el Camp de la Font o d'en Bassa. Aquest terreny es correspon al lloc on avui dia està el carrer de la Font, molt a prop de la creu de terme. Més tard, l'any 1890, Josep Reig i Vilardell descriu ja la creu de terme de pedra, la qual, afirma, fou traslladada des de prop de l'Hostal del Pi. El 1936 va ser trencada i es va restaurar l'any 1954.</p> | 41.5147800,1.9025200 | 408421 | 4596486 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73659-foto-08001-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73659-foto-08001-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73659-foto-08001-7-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||
| 73681 | Safareigs del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-del-carrer-de-la-font | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.</p> <p>'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa <span><span><span><span lang='CA'>i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. </span></span></span></span>Tenen forma quadrangular i aprofiten l'aigua d'una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d'ús públic.</p> | 08001-29 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | <p>Sembla que l'edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua de la Font d'Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.</span></span></span></span></p> | 41.5138000,1.9033100 | 408486 | 4596377 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73682 | Pou del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-de-la-font | 'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIX | Restaurat l'any 1976. | El pou, d'ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro. | 08001-30 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | Sembla que l'edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs del mateix carrer. Segons informació oral de Miquel Vives, descendent de l'antic propietari d'aquestes terres, anomenat en Bassa, aquest va fer, cap el 1850, un establiment amb cens emfitèutic de les seves propietats al Camp de la Font o de Maians. Junt amb aquests, la Font dels Peixos, i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès. | 41.5138000,1.9030800 | 408467 | 4596377 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73682-foto-08001-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73682-foto-08001-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73683 | Sínia de Cal Barnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-barnet | 'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIX | Està molt rovellada. | Enginy constituït per un pou quadrangular construït amb maó i morter a sobre del qual es conserva una sínia metàl·lica destinada a elevar aigua i conduir-la a la bassa situada molt a prop seu. | 08001-31 | Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. | Cal Barnet és una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. La sínia, més moderna, junt amb els safareigs del carrer de la Font, el pou del mateix carrer i la Font dels Peixos formen un conjunt etnològic de gran interès. | 41.5148600,1.9027400 | 408440 | 4596495 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73683-foto-08001-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73683-foto-08001-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73693 | Cup de vi de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-vi-de-la-rectoria | FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40. | XVIII-XIX | Aquest cup es troba en un petit edifici de dues plantes, annex al pati de la rectoria. La planta baixa està ocupada per la tina. Al pis superior s'hi accedeix per una escala adossada a l'exterior de l'edifici, per on s'accedeix a la boca del cup, actualment tapada amb taulons de fusta. Es traca d'una construcció de base rodona feta a base de pedra i morter de calç, que està rematada en la seva part superior de forma rectangular i impermeabilitzada amb cairons o grans rajoles de ceràmica envernissades de color vermellós o marronós. Fa uns 5-10 m de diàmetre i una fondària d'uns 10 m, i la cobreix un revoltó fet de maons. | 08001-41 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | Cap al 1600, les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte, aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX, moment del qual deu datar el cup de vi. En l'interior d'aquests cups s'hi dipositava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. La seva capacitat d'emmagatzematge és variable, depenent bàsicament de les vinyes que explotés la propietat. S'ha de tenir en compte que l'expansió de la vinya al llarg dels segles XVIII i, sobretot, del segle XIX va fer que les quantitats de verema s'incrementessin considerablement. Normalment, la tina estava tapada amb fustes durant bona part de l'any i quan arribava el moment de la verema, es treien les fustes, apareixia el brescat sobre el qual s'abocava la verema, es xafava i es realitzava tot el procés. La tina es solia buidar per la planta baixa, on devia estar la boixa o l'orifici per on el vi era trascolat cap a les bótes situades al celler de la casa. Es tornava a tapar la tina i l'habitació recuperava la seva funció habitual. | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73693-foto-08001-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73693-foto-08001-41-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73694 | Impostes visigòtiques de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/impostes-visigotiques-de-sant-hilari | AINAUD I DE LASARTE, Joan (1962a): 'La capilla de Sant Hilari en Abrera', dins de San Jorge, núm. 47, Barcelona, p. 40-43. 'Capella de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. JUNYENT I SUBIRÀ, Eduard (1983) : L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PAGÈS I PARETÀS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXIII), Barcelona, pp. 135-149. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Hilari', Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 320-321. | VII | Les impostes de Sant Hilari van ser reaprofitades a la reforma o reconstrucció de la capella preromànica bastida entre els segles IX-X; la decoració és de tradició visigòtica. A l'interior de la capella, són les dues primeres impostes de l'arc triomfal. Tenen al voladís un motlluratge format per dos bocells cilíndrics dins de dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet; en la cara frontal, entre els bocells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus. La de la dreta, abans de ser reaprofitada, fou objecte d'un treball escultòric a la cara lateral, la que és inserida al mur. S'hi representaren tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d'unes arcades. El treball de la pedra és tosc i rudimentari, fet per tècnica d'incisió. Els trets facials són molt esquemàtics i contrasten molt amb el cap de perfil que hi ha, dins la mateixa imposta, al petit espai que queda entre els cavets i que correspon al motlluratge tardoromà. | 08001-42 | Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. | La capella va ser bastida sobre una vil·la romana, fet que ha portat a algun autor a pensar que Sant Hilari podria ser la pervivència de l'antiga capella d'aquesta vil·la romana (AINAUD (1962: 43)). El fet que per a la construcció de l'ermita es reaprofitin unes impostes d'època visigòtica i la pervivència d'una cambra de factura més antiga a dins de la capella ens evidencien l'existència, en aquest punt o en un lloc proper, d'un temple cronològicament anterior. J. Ainaud proposa una datació del segle VII per a aquestes impostes, tot comparant-les amb fragments escultòrics de la mateixa cronologia localitzats a Sant Pau del Camp (Barcelona) i Sâo Pedro de Balsamâo (Portugal) (AINAUD (1962: 43)). Únicament l'arqueologia, però, ens permetria saber si l'actual església preromànica es bastí sobre un temple tardo romà o visigòtic i si la població que el va bastir era descendent, o no, de la població iberoromana que habitava la vil·la en època de l'imperi. La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim del Sant a qui es consagrà l'ermita, el qual entronca amb el culte a Sant Hilari de Poitiers, que va ser introduït a Catalunya en època carolíngia. | 41.5208200,1.9116100 | 409188 | 4597147 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73694-foto-08001-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73694-foto-08001-42-2.jpg | Legal | Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 87|80 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73700 | Font de Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-valls | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | Molt coberta de vegetació. | Font situada en una mina profunda que resta inundada per una petita represa que tapa la sortida d'aigua. Té l'aparença d'una bassa d'una certa fondària, tot i que es fa difícil apreciar les seves característiques constructives, donat que està coberta quasi en la seva totalitat per la vegetació.. Està envoltada d'una plataneda situada entre una zona d'alzinar i màquia. | 08001-48 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | 41.5142600,1.9432000 | 411815 | 4596386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73700-foto-08001-48-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73702 | Feixes i marges de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-i-marges-de-pedra-seca | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. GALLARDO, David (2003): 'Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. | XVIII-XIX | Resseguint el territori del municipi, sobretot a les zones de les Carpes, la serra d'en Ribes i als camps de Sant Ermengol, s'identifiquen, al mig d'un paisatge engolit pels matolls i els boscos de pins, amb algun brot de vinya borda isolat, restes de feixes i marges que denoten l'antiga vinculació de la pràctica totalitat del paisatge abrerenc amb el conreu de la vinya. Són encara abundants al terme, tot i que quasi invisibles, les parets de pedra seca que aguanten la terra i convertiren vessants costeruts de muntanya en marges conreables en l'època de màxima expansió del conreu vitícola, als segles XVIII-XIX. Ara, molts dels bancals i feixes ja no es conreen, i el bosc no dóna treva en la reconquesta del terreny. Trobem gran varietat de marges: cantoners, corbats, atalussats, rectes, etc.; segons la col·locació de les pedres. A la serra d'en Ribes, per exemple, hem trobat algun marge que, fins i tot, incorporava, un pujador o saltador per facilitar l'accés d'una feixa a l'altra. | 08001-50 | Camí del Suro a Les Carpes - 08630 Abrera. | Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu, però, de construcció de feixes i marges a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya,deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir-ne una no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors eren coneguts popularment com a margers, margeters o marjaires. En èpoques de poca pressió demogràfica només es cultivaven les terres més fèrtils situades a les planes. Quan va créixer la població, a partir d'època medieval, es començaren els treballs per augmentar la superfície conreable, guanyant terreny a boscos i zones marginals situades a les estribacions muntanyoses de complicada orografia. Després de despedregar el terreny s'obrien rases allargades, anivellades horitzontalment, on es col·locaven pedres grosses (els peus o repeus) que sobresortien de les rases i que feien la funció de fonaments. Al damunt d'aquests repeus s'aixecaven les parets o marges, lleugerament atalussades cap a l'interior i que eren el suport de la feixa. L'alçada del marge i l'amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat de construcció, ja que s'adapten perfectament a la topografia del terreny i es disposen en ziga-zaga per tal d'evitar al màxim l'erosió de la terra i permetre canalitzar l'aigua de la pluja fins als barrancs. | 41.5080300,1.9312700 | 410811 | 4595707 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73702-foto-08001-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73702-foto-08001-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73702-foto-08001-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73717 | Tina de les Carpes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-carpes | FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. | XIX | Recentment una part de la boca ha estat trencada. A més es fa servir d'abocador per tot tipus de deixalles. | Estructura de planta i boca circular feta de maons lligats amb morter de calç. Està quasi totalment enterrada, sobresortint tan sols la boca. Té una fondària visible d'uns 10-15 m i està arrebossada interiorment. Es localitza en una zona en què al llarg del segle XIX es va conrear vinya, cultiu al qual podria estar associada la seva funcionalitat, ara per ara desconeguda. | 08001-65 | Camí del Suro - 08630 Abrera. | Se'n desconeix el seu origen i funcionalitat originària, però per la seva situació en una zona on antigament es conreava vinya podria tractar-se del que es coneix com a tina en el repertori tradicional de construccions relacionades amb l'elaboració del vi. A la zona del Bages s'han documentat tines isolades construïdes a la mateixa vinya per tal d'elaborar el vi allà mateix, tot i que en aquests casos la tina apareixia associada a una cabana de pedra seca (FERRER, 2003: 153). Una altra possibilitat és que es tractés d'un dipòsit o cisterna per emmagatzematge de vi, gra, farratges, oli, etc., que imità el tipus d'origen romà conegut com a 'dolia'. Les 'dolia' eren grans recipients ceràmics de forma esfèrica i boca circular destinats a l'emmagatzematge dels productes del camp i que s'enterraven pel seu gran volum i per tal de mantenir en òptimes condicions de conservació les collites. | 41.5081100,1.9315500 | 410835 | 4595716 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73718 | Font de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morral-del-riu | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIX-XX | Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners, la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina. L'aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d'on desguassa per una canonada per sota del camí d'accés. La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la sorgència en forma d'arc de mig punt, que es perllonga cap als costats en forma d'una doble filera de bancs. La paret inscrita dins de l'arc està enrajolada. La sorgència és permanent, conduint-se l'aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu. | 08001-66 | Can Morral del Riu - 08630 Abrera. | La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa 'd'en Murral'. | 41.5261300,1.9082300 | 408914 | 4597741 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73718-foto-08001-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73718-foto-08001-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73719 | Font de la Gaià o de Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gaia-o-de-can-vilalba | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | Mina formada per una gran cisterna d'uns 3 m d'ample per 8 m de fondària i 2,5 m d'alçada. Presenta un sostre arquejat construït amb morter de calç. La porta queda a 1,5 m d'alçada del fons de la mina i està tapiada i reforçada amb maons. Presenta un canal de sortida amb una canonada de ceràmica associada. La cisterna està completament coberta d'esbarzers i el tapiat de la porta està guixat amb diversos grafits. | 08001-67 | Av. de Circumval·lació - 08630 Abrera. | Font que abastia aigua a la casa del germà del virrei Amat mitjançant una conducció de ceràmica. La font és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', l'any 1789. | 41.5203400,1.9201600 | 409901 | 4597085 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73719-foto-08001-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73719-foto-08001-67-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | Arqueocat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73720 | Font d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dabrera | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.</p> <p>'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>La font està integrada en el conjunt dels safareigs del carrer de la Font. La deu de la font se situa a pocs metres del brollador. L'estructura actual resta molt modificada a causa de les successives agressions que ha rebut. L'aigua surt a través d'un mecanisme de metall situat a l'interior d'una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una espècie d'arc de mig punt.</p> | 08001-68 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | <p><span lang='CA'><span><span>Aquesta font, de bona aigua, ha estat sempre molt important per al proveïment de la població. </span></span></span>La font com a sorgència, ja surt mencionada al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, l'any 1630, com la font del camp d'en Bassa, propietari al segle XVII dels terrenys on avui dia està el carrer de la Font i els safareigs. Sembla, però, que la construcció de la font és contemporània al bastiment dels safareigs i de les cases del carrer de la Font, al segle XIX. Junt amb els safareigs del carrer de la font, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’aigua de la deu era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa. </span></span></span></p> | 41.5139400,1.9033000 | 408485 | 4596392 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73720-foto-08001-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73720-foto-08001-68-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73721 | Font del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-0 | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | Enmig d'un canyissar i bardisses trobem una mina profunda, de més de 10 m de llargària, des d'on es canalitza l'aigua fins a un safareig. La mina, d'un metre d'alçada, està reforçada amb maons. A la sortida, hi ha un mur antic (possible origen romà?) que podria correspondre a una canalització. S'utilitza per regar els camps del Maset del Noguera i quan sobresurt el canal, l'aigua omple una bassa amb peixos exòtics. | 08001-69 | Can Torres - 08630 Abrera. | 41.5157400,1.9084500 | 408918 | 4596587 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73721-foto-08001-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 73723 | Font de Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-namat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | XX | S'hi ha construït de manera il·legal una bomba de formigó. Té una esquerda al costat dret per on s'escapa l'aigua. | Font situada a la part baixa d'un talús que aboca les aigües per un canaló des de la paret que reforça el talús. El canaló es troba tapat, sortint l'aigua per una esquerda al costat dret de la paret. Una bassa gran recull les aigües. Està envoltada per pins, plàtans i pollancres. | 08001-71 | Ca n'Amat - 08630 Abrera. | 41.5079500,1.8811000 | 406624 | 4595751 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73723-foto-08001-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73723-foto-08001-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73724 | Font de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torres | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | Mina amb un gran frontal de pedra, de construcció possiblement molt antiga, que presenta una obertura d'uns 0,80 m d'alçada a la part inferior dreta. Al peu del frontal hi ha una bassa de construcció actual. Està situada dins d'un hort envoltat de canyissar, a prop de la masia del mateix nom. | 08001-72 | Carrer de l'estrella, Les Carpes - 08630 Abrera. | L'any 1626 la masia de Can Torres és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria. | 41.5064500,1.9275300 | 410497 | 4595535 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73725 | Font de la riera del Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera-del-morral-del-moli | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | XIX-XX | Bruta i coberta de vegetació. Falta la cubeta que sembla haver estat trencada. | Font amb un frontal gran que podria recollir les aigües d'una mina excavada a la pedra. La sorgència d'aigua era mitjançant una canaló que deuria abocar les aigües a una cubeta ara desapareguda. Una canal conduïa l'aigua cap a un lloc indeterminat. Està enmig d'un alzinar amb espècies de ribera. | 08001-73 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | 41.5124000,1.9376300 | 411348 | 4596186 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73725-foto-08001-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73725-foto-08001-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73731 | Pou de glaç del Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-torrent-gran | <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 202.</p> <p><span><span><span>MATA, Victor (2018): Estudi de l’element patrimonial del pou de glaç d’en Margarit. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit</span></span></span></p> <p>PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 5.</p> <p>VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificulta la insolació i permet mantenir una temperatura més baixa. Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç. La part superior, que es veu des de l'exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja. <span>Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans,</span> <span lang='CA'>una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel</span><span lang='ES'>.</span> El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d'uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. <span>Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.</span></span></span></span></p> | 08001-79 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va construir en una data indeterminada, entre els segles XVII i mitjan segle XVIII, i, com la majoria de pous, va estar en actiu fins a finals del segle XIX</span>. La menció documental més antiga que ens consta del Pou de Glaç del Torrent Gran està inclosa al Capbreu del Marquès de Vilafranca de l'any 1751 on es diu que 'Antoni Prats confessava una peça de terra vocata la Pesa del Pou de Glas d'en Margarit que afrontava al sud amb el Torrent de Riutort' (antic nom del Torrent Gran). <span>Així, Antoni Prats, pagès d’Esparreguera, i la seva esposa, Maria Estruch, reconeixen al marquès de Vilafranca i de los Vélez, duc de Montalto i senyor jurisdiccional de Martorell, Castellví de Rosanes, Molins de Rei, Abrera i altres llocs del Llobregat, que tenen per a ell una vinya a Abrera que és pertinença d’una propietat més gran.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquella època, la família Margarit era una nissaga important d’Abrera, propietària del mas de l’Espluga. El pou de glaç el devien explotar directament o l’arrendaven a qui feia el comerç del gel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El glaç i la neu de l'hivern s'utilitzaven per refrescar begudes i conservar aliments, o bé com a remei sanitari en el tractament de cops, infeccions, febrades, etc. Tot i que ja s'empraven des de temps anteriors als romans, a Catalunya i a la resta de l'Europa mediterrània, la gran època de consum de neu i glaç natural es donà des del segle XVII fins a finals del segle XIX<span>, fet que va generar un comerç destacat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els pous de glaç van proliferar a costa d’un període de baixes temperatures conegut com “la petita edat del glaç”, que va afectar el clima de tot Europa des del segle XV fins a mitjan segle XIX. </span>En acabar el segle XIX, l'aparició de sistemes mecànics per fabricar gel artificial fou la causa que en molt pocs anys desaparegués una activitat comercial que havia arribat a tenir un considerable pes en l'economia de moltes famílies d'àmbit rural. A Catalunya, el sistema més usual per conservar el gel havia estat el dels pous de glaç. Aquests pous eren unes construccions cilíndriques fetes sota terra on es guardava el gel que es formava en uns canals o en unes basses properes. Dins del pou, s'intercalaven successives capes de palla i de gel, el qual, d'aquesta manera, es podia arribar a conservar fins l'estiu. A la nit, el gel es carregava als animals de bast ben protegit amb draps i palla i, de bon matí, arribava a les ciutats per poder ésser venut.</span></span></span></p> | 41.5146400,1.8899100 | 407369 | 4596484 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73739 | Barraca de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-garrigosa | XX | Ha perdut part de l'arrebossat, la teulada i el paviment. | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenta una petita espitllera a cada banda. Sobre la llinda de la porta hi ha gravada a l'arrebossat la data de 1918. La barraca està orientada a llevant. Presenta un detall curiós a la façana de llevant: a la paret hi ha adossat un ferro que, segons els pagesos de la zona, serveix per posar-hi coets contra les pedregades. | 08001-87 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5143200,1.8660800 | 405380 | 4596475 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73740 | Barraca del Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigosa-del-rebato | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja. | 08001-88 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX. | 41.5132000,1.8723200 | 405899 | 4596343 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73741 | Barraca del Morro blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morro-blanc | XVI-XVIII | Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés. | Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita. | 08001-89 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5146200,1.8774800 | 406332 | 4596496 | 08001 | Abrera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73742 | Pou del Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-garrigosa | XIX | Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell. | 08001-90 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX. | 41.5134800,1.8760900 | 406214 | 4596370 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73742-foto-08001-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 87685 | Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari | XX | <p><span><span><span>L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.</span></span></span></p> | 08001-112 | Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari | 41.5193000,1.9127800 | 409284 | 4596977 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070586.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 73657 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-23 | <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | <p>El camí ral entrava a Abrera pel camí que passava per l'Hostal del Pi, avui desaparegut, dirigint-se en línia recta cap al carrer Nou i la creu de terme. Des de la creu enfilava el carrer Major anant cap a l'església parroquial de Sant Pere. Des d'aquí seguia aproximadament per l'actual Avinguda de la Generalitat, per dirigir-se cap al Barri del Rebato, i acabava sortint de la població pel Pont de Magarola. Avui dia es coneix la totalitat del seu traçat al seu pas pel municipi, tot i que està utilitzat per vials actuals. Tanmateix de moment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí.</p> | 08001-5 | Carrer Major - 08630 Abrera. | <p>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera passant pel mig del Barri del Rebato.</p> | 41.5147800,1.9025200 | 408421 | 4596486 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73658 | Pont dels Francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-francesos | <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.36.</p> <p>VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | Està brut, cobert d'esbarzers i té algunes esquerdes. | <p>Pont fet de maçoneria, amb còdol de riu i morter de calç, d'un sol ull en forma d'arc de mig punt. Permet travessar el Torrent Gran en el punt en què aquest es troba amb l'antic Camí Ral, al final de l'actual carrer Nou, en direcció sud. Està molt tapat per la vegetació.</p> | 08001-6 | Camí de les Mates - 08630 Abrera. | <p>Es té constància en el segle XIX del pas de les tropes franceses, en la seva retirada després de la batalla del Bruc, per Abrera (1808), en què van perdre un canó en creuar un pont falsejat pel vicari d'Olesa, Joan Brada (segons consta a l'opuscle militar de juny de 1808). Segons alguns autors (SOLA, 1999: 36), aquest pont travessava el Torrent Gran a la sortida d'Abrera cap a les Mates. En aquest lloc, en efecte, existeix el pont que hem descrit aquí i que a Abrera es coneix com el Pont dels Francesos.</p> | 41.5129900,1.9019100 | 408368 | 4596288 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73658-img20210305114602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73658-img20210305114921.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73689 | Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-gr-97-de-la-tordera-al-llobregat | VV. AA. (1997): Topoguia del Sender GR-97. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona. www.ajuntamentabrera.cat http://totgr.senderisme.info/GR_97/GR97.htm | XX | El tram Viladecavalls- Abrera- La Beguda Alta (19,93 km) de l'anomenat 'Sender de la Tordera al Llobregat', de gran recorregut o GR, passa, venint de Viladecavalls i quan s'endinsa al terme d'Abrera, per la Serra d'en Ribes, pel cementiri nou d'Abrera, l'estació de Ferrocarrils i pel barri del Rebato. Des d'aquest punt el sender enfila l'antic Camí de Sagraments o de Sant Ermengol en direcció a les runes de l'ermita del mateix nom. De Sant Ermengol porta al Mas de Can Garrigosa i d'aquí es dirigeix cap a territori del municipi de la Beguda Alta. El Sender recorre en aquest tram la part més occidental del Vallès. Assoleix carenes i travessa torrents i rieres, com la de Sant Jaume. Gaudeix d'una àmplia visió sobre la muntanya màgica de Montserrat i arriba al Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Des d'Abrera, el Sender abandona el Llobregat per continuar per l'antic camí ral de la Beguda Alta. El paisatge canvia i les zones industrials donen pas a les terres de conreu, les oliveres, els ametllers i les primeres vinyes, que ja anuncien la proximitat de l'Anoia i l'Alt Penedès. Només petits boscos com el de Can Garrigosa ens faran recordar la majestuositat dels antics boscos mediterranis. El sender uneix, tot recuperant-los, diferents trams de camins ja coneguts d'antic. | 08001-37 | Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. | El Sender de la Tordera al Llobregat va ser inaugurat el 24 de maig de 1998, en un acte celebrat a la Torre Mossèn Homs de Terrassa. Reconegut com a sender de gran recorregut, GR 97, per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, el desembre de 1997, forma part dels més de cinc mil quilòmetres amb què compta la Xarxa de Senders de Catalunya. El seu itinerari amb més de 100 km. des de Sant Celoni fins a la Beguda Alta, degudament senyalitzat i descrit en la seva guia, esdevé un interessant mirador d'esplèndids paratges de les comarques del Vallès i del Baix Llobregat: camps de conreu, boscos, torrents i carenes, que mantenen notables valors naturals, històrics, culturals i socials. | 41.5102000,1.8622100 | 405051 | 4596021 | 1998 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73689-foto-08001-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | Queda afectat pel pas del Quart Cinturó. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 73690 | Camí de Vilalba (PR- C 168) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vilalba-pr-c-168 | XXI | Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest recorregut de 13 km. Aquest s'inicia al nucli de Santa Maria de Vilalba (Abrera) passant pel Castell de Voltrera i per la masia de Can Ribes, i segueix per l'espai que separava la Laietania de la Cossetania, endinsant-se al terme de Viladecavalls (Vallès Occidental) i tornant al Baix Llobregat fins arribar a Sant Pere Sacama amb l'actual ermita i restes coneguts del segle X. La Fundació Paisatge i Territori de Caixa Catalunya és el propietari de l'espai i ha condicionat diferents itineraris per donar a conèixer aquest espai natural. Des d'aquest punt és molt senzill connectar amb el senderó que puja a la Creu de Saba, l'ermita de Sant Salvador de les Espases o l'aeri de Montserrat, tots ells ja en terme d'Olesa de Montserrat. Els desnivells al llarg d'aquest recorregut són constants i creua el GR-97 i GR-6. El temps estimat per fer el camí d'anada es de 3.15 h. | 08001-38 | Can Vilalba - 08630 Abrera. | 41.5117100,1.9320200 | 410879 | 4596115 | 2006 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73690-foto-08001-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73691 | Camí històric d'Abrera (PR- C 169) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-historic-dabrera-pr-c-169 | XXI | Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest itinerari circular de 10 km. Sense gaire desnivell, passa pels principals punts d'interès històric del municipi. S'inicia a la estació dels Ferrocarrils Catalans, per on també passa el GR-97 que, amb petites variacions, segueix el recorregut de l'antic Camí dels Sagraments que comunicava l'església romànica de Sant Pere d'Abrera amb les masies de Can Garrigosa i de Can Gener, passant per les ruïnes de l'ermita de Sant Ermengol. El camí torna al nucli urbà d'Abrera travessant el Torrent Gran, espai de gran valor natural i biològic on es troba el Pou de Glaç. El temps per a realitzar-lo és de 2.35 h. | 08001-39 | Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. | 41.5225500,1.9063900 | 408755 | 4597345 | 2006 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73691-foto-08001-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 73701 | Antic pont sobre la riera Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-sobre-la-riera-magarola | MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona, pp. 38-39. | XIX | Gran pont de cinc arcs i uns 20 m d'alçada, construït amb pedra, maó i argamassa i per sobre del qual l'abans carretera N-II i ara Autovia A2 franqueja el desnivell de la riera Magarola. | 08001-49 | A2 Barcelona- Lleida - 08630 Abrera. | Fou construït l'any 1887 i es portà a terme per millorar el tram que uneix Abrera amb Esparreguera passant pel barri del Rebato. Fou restaurat l'any 1943. La forma cantelluda dels ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials. | 41.5241300,1.8841000 | 406898 | 4597544 | 1887 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73730 | Memorial d'afusellats de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil | FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51. | XX | Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi. | 08001-78 | Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera. | La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble. | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 1995 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73730-foto-08001-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 84489 | El Caramell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caramell | <p><span><span><span><span>Instal·lació artística a la natura realitzada amb la tècnica de la pedra seca, les seves mides són 10,40 m de longitud x 1,50 m alçada màxima x 2,20 m amplada màxima. En planta, la seva forma és d’un triangle isòsceles. El volum, tronco-cònic, és irregular, més alt al costat més curt i en decreixement fins arribar al vèrtex que formen els dos costats més llargs. Els còdols de pedra conformen un monument d’angles sinuosos emplaçat en un camp d’oliveres a la zona del torrent Gran de la vila, un dels espais d'interès natural més rellevants del municipi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció s’emmarca dins del corrent artístic de Land Art, en el qual s’inspira els seu autor: Víctor Mata Ventura. L’obra es circumscriu harmoniosament en el paisatge, la forma imita els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. L’autor, considera la seva obra tributària del pou de glaç d’Abrera, el qual li ret homenatge, també a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. </span></span></span></span></p> | 08001-103 | Camí dels Sagraments (Polígon Sant Ermengol II -trencall amb el pou de Glaç) | <p><span><span><span><span>L'Ajuntament d'Abrera va encarregar l’obra l'any 2018. En col·laboració amb Land Art Associació Catalunya (LAAC), pretén reivindicar el ric patrimoni històric i natural d'Abrera.</span></span></span></span></p> | 41.5153100,1.8913000 | 407486 | 4596557 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070498.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Víctor Mata Ventura | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 86913 | El porró del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porro-del-rebato | <p><span><span><span><span>Butlletí municipal d’Abrera (2014): “Un enorme porró donarà la benvinguda a Abrera”. <em>Abrerainfo,</em> n. 110 (juny 2014), p. 5. Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>Escultura de quatre metres i mig d’alçada que reprodueix un porró. L’estructura d’acer defineix la silueta de l’objecte, quedant el volum interior buit. S’assenta en una base de pedra a la part més alta d’una rotonda. Des d’aquest punt, un muret de pedra seca segueix en una línia espiral descendent que forma una feixa plantada de ceps alineats al límit del bancal, des de la part més alta fins a la base de la rotonda, on s’ubica en lletres grans el topònim “Abrera”. La rotonda és un dels principals accessos al nucli urbà.</span></span></span></span></p> | 08001-104 | Plaça Rebato - 08630 Abrera | <p><span><span><span><span>La rotonda està situada a l’entrada del barri del Rebato, per on passava l’antiga carretera N-II i hi havia diversos hostals que tenien, a la porta, els porrons com a reclam per als viatgers als quals oferien un bon àpat acompanyat del vi d’Abrera. Als anys cinquanta, Abrera era coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga carretera N-II, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. La nova rotonda del Rebato es va concebre com un record simbòlic al passat agrícola i a la tradició dels porrons per la que era coneguda la població. El disseny de la rotonda i la idea del porró és obra d’en Josep Sala, veí del Rebato que de manera desinteressada va col·laborar, juntament amb altres veïns del barri, en l’elaboració de la idea original. Un cop presentada la proposta per part de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament, els serveis tècnics municipals la van convertir en el projecte executat. </span></span></span></span></p> | 41.5209000,1.8962300 | 407905 | 4597173 | 2014 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070513.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Josep Sala (disseny) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 73696 | Escut del Virrei Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-virrei-amat | <p>BARNADAS, Josep Mª; DURAN, Eulàlia (1970): 'Manuel d'Amat i de Junyent', Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, Barcelona, pp. 757-758. CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.</p> | XVIII | <p>A la façana sud de la casa de Can Vilalba, avui desapareguda, hi havia l'escut en pedra del virrei Amat, el qual va ser recuperat i dipositat a l'Arxiu Municipal quan la casa es va enderrocar per ruïna l'any 1982. A l'escut es poden apreciar: el braç, un sorgint d'un núvol i empunyant espasa sobre un mar agitat, escut heràldic dels Amat, i la torre o castell propi dels Castellbell. L'escut dels Junyent era un lleó rampant sense corona que, si ens fixem, ha estat substituït, afegint al seu lloc, a mode de correcció en pedra i posteriorment a la factura de l'escut, un lleó coronat. Aquest fet podria indicar que l'escut originari, el qual segurament devia estar col·locat en inici al castell de Voltrera, es reaprofità a la nova casa que Josep Amat i Junyent, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, va construir al peu del castell sota les indicacions del seu germà Manuel d'Amat i Junyent, virrei del Perú. El lleó sense corona dels Junyent es devia substituir pel lleó coronat quan Manuel d'Amat accedí virregnat del Perú.</p> | 08001-44 | Plaça Constitució, 1-08630 Abrera. | <p>Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?-Barcelona, 1782) pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734). Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l'Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d'Amat. Des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera, per construir la casa de Can Vilalba sota el castell de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, de camí a Montserrat, féu una breu estada a Can Vilalba. La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Pròsper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera 'La Périchole' (1868). La tradició diu que les obres d'infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya. De tornada a Barcelona va fer construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina, i una torre d'estiueig a Gràcia que no s'ha conservat. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom. L'escriptor Rafael d'Amat de Cortada i de Senjust, baró de Maldà, conegut per la seva obra 'Calaix de sastre', era nebot seu.</p> | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 94 | 52 | 2.2 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 73716 | Retaule de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima-0 | <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 42.</p> | XVIII | <p>Pertanyent a l'estil barroc, està format per un tríptic, el marc arquitectònic del qual està compost per tres nínxols rematats amb pinacles d'estil gotitzant. Al nínxol central podem veure la imatge de la Immaculada Concepció, acompanyada als costat de dos sants. El retaule i les figures són de fusta policromada.</p> | 08001-64 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>Acabada la Guerra Civil, entre el 1939 i el 1944, el nou rector de l'església va enguixar de bell nou el temple, va reparar els danys soferts a la sagristia i va reemplaçar els bancs i els retaules que s'havien cremat. El foc havia destruït el retaule de l'altar major i el de la Puríssima. La restitució d'aquest darrer va córrer a càrrec del monestir de Montserrat, el qual va fer donació de l'altar de la Verge que encara avui podem observar a l'interior de la capella que porta aquest nom.</p> | 41.5178600,1.9019600 | 408379 | 4596829 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73716-foto-08001-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73716-foto-08001-64-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 87683 | Les campanes de Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-sant-pere-dabrera | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.</span></span></span></span></p> | 08001-111 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.</span></span></span></span></span></p> | 41.5178537,1.9020153 | 408384 | 4596828 | 1959 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070537.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73655 | Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia | <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> | XVI-XX | <p>Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.</p> | 08001-3 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)</p> | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-04-20 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 95|96|98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 73704 | Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-agropecuaria-de-can-morral-del-riu | PLANS, Jaume (2003): 'Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII', dins de les actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp.85-89. | XIX-XX | Excepte la màquina de pelar ametlles que ha estat restaurada recentment, els altres dos elements estan molt rovellats i han perdut alguns dels seus components. | A la masia de Can Morral del Riu, actualment en procés de rehabilitació, s'han recuperat una màquina per pelar ametlles, una sínia, actualment desmantellada i dipositada als magatzems de l'Ajuntament, i una premsa de vi. Tots tres elements eren part important en les tècniques agropecuàries utilitzades durant el segle XIX i part del XX a les grans propietats rurals com Can Morral del Riu. La sínia era una màquina emprada per elevar l'aigua de pous poc profunds, que consistia en una roda horitzontal, accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. La màquina de pelar és un enginy on s'abocaven les ametlles sense pelar i, fent rodar una manivela, sortien sense closca. Pel que fa a la premsa, es feia servir per aixafar la brisa (residu sòlid que queda del raïm després d'haver-se trepitjat i premsat, compost de rapa, pallofa, polpa i pinyol) i treure-li el vi. Normalment, una premsa està composta de cargol, nou, merlets, guia, cuixa, arreus, cogreny i gàbia o tanques. | 08001-52 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | Abrera ha estat, tradicionalment, fins als anys seixanta del segle XX, un poble agrícola. L'any 1860 s'inicià el període de substitució del cep francès, atacat per la fil·loxera, pel cep americà. Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l'any 1930 fins que va arribar la Guerra Civil i la postguerra. Llavors es van començar a estendre els camps de regadiu i es plantaren arbres fruiters. A Can Morral, per exemple, es plantaren hectàrees d'ametllers, que encara avui dia, donen bellesa i caràcter paisatgístic a la zona. | 41.5256400,1.9086000 | 408944 | 4597686 | 08001 | Abrera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 73715 | Col·lecció de pintures municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipal-0 | Bases del Concurs de Pintura Ràpida editades per l'Ajuntament d'Abrera. http://www.ajuntamentabrera.cat/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp | XX | Col·lecció d'unes 300 obres pictòriques el tema del les quals sol ser qualsevol aspecte relacionat amb Abrera. Abunden les vistes més tradicionals del poble, com són l'Església DE Sant Pere, el carrer Major, la Sínia de Cal Barnet, les masies, etc. Poden participar tots els artistes que ho desitgin dividits en les següents categories: GENERAL (a partir de 18 anys) i LOCAL (a partir de 14 anys). Cada concursant pot presentar una sola obra, d'una grandària mínima de 38x48 cm, i es pot fer servir qualsevol tècnica i procediment per a l'execució de l'obra. S'atorguen tres premis pecuniaris en la categoria general, un en la categoria local i tres premis especials (als que poden optar els premiats anteriorment) en les següents categories: aquarel·la i al quadre més original. Les obres premiades queden en propietat de l'Ajuntament, el qual en té una petita part emmagatzemada, mentre la resta estan decorant els diferents edificis municipals. | 08001-63 | Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera. | La col·lecció s'ha anat formant a partir de la convocatòria anual, per part del consistori, del Concurs de Pintura Ràpida des de fa uns 30 anys en el marc de la Festa Major d'Abrera per Sant Pere (29 de juny). | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 73726 | Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats | http://www.pianola.org/index.cfm | XIX-XX | Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905. | 08001-74 | Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA. | L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar. | 41.5152000,1.9243400 | 410243 | 4596510 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/