Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 29023 | El Soler de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-macana | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal. | 08002-91 | Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2 | Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga. | 41.7053800,1.6151500 | 384781 | 4617992 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals | Fitxa 47 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28938 | Molí de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar | PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XVIII | Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L'edifici originari era l'anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l'edifici) on hi ha els molins. Al segle XIX s'hi afegí la part davantera (que ofereix actualment la façana vers l'exterior), anomenada Cal Pepó. Entre les diferents instal·lacions visibles s'observen conilleres, galliners, un forn amb volta i un pou (al davant) datat el 1749), vinculades segurament als últims usos de l'edifici. L'entrada principal és a l'est, i encara són visibles restes de la porta dovellada en arc de mig punt original. Tanmateix una reforma posterior en tapià una part, i ara hi ha una porta rectangular definida amb brancals i llindes de pedra perfectament escairats. Segurament i en relació a aquesta reforma, s'ha de relacionar el balcó del primer pis, delimitat amb la mateixa tipologia de pedra, i on hi ha una llinda amb la data 1881. Al sud del conjunt, per unes escales exteriors, de construcció o reforma força recent, s'accedeix a la bassa. Aquesta, té planta semi rectangular amb extrems arrodonits i més de 60 m de llargada, és plena d'aigua i encara és visible el seu cacau rodó. El rec que l'omple agafa l'aigua prop de la confluència de la riera de Maçana amb la de Rajadell. Des d'aquesta zona més elevada, també es té accés al segon pis del molí. La construcció feta amb pedres escairades lligades amb argamassa, és evident que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, i fou adaptada com habitatge. Poca a poc si han anat adossant diferents edificacions, el que en fa difícil definir el perímetre del molí i de les estructures vinculades, com les dependències dels moliners. Actualment hi ha tres edificis annexats, Cal Fuster (casa sobre el molí), Cal Papó i Cal Molí (cases adossades al molí), que podrien tenir relació amb el conjunt. Tot i que no hem pogut accedir a l'interior, sembla que es conserva part de l'aparell propi d'una instal·lació d'aquestes característiques, així com una sala amb arcades de pedra. Segons es desprèn d'un petit rètol informatiu a tocar de la porta, la casa del molí (Cal Molí) al costat, es va refer completament al segle XVIII. A més a més aquest mateix rètol apunta que antigament hi havia hagut dos molins i una ferreria. | 08002-6 | A la Plaça de Castellar, al Nucli de Castellar | Molí fariner d'origen feudal, que sempre va estar sota la propietat del senyor del Castell de Castellar. Les primeres referències documentals daten del segle XIV en relació a un servei al qual estaven obligats a acudir tots els pagesos del terme. El molí restà actiu fins a la dècada dels '70 del segle XX i habitat fins fa poc per la darrera molinera de Castellar, Rosa Cots i Closa, coneguda com la Rosita, vídua de Miquel Clotet, (PARCERISAS 2013: 165). El 2013 el comte de Sant Miquel de Castellar feu donació de l'edifici del molí a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, i també se'n preveu la restauració. | 41.7288000,1.6538200 | 388039 | 4620541 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28939 | Font de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar | XX | Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. | 08002-7 | A la Plaça de Castellar | La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, | 41.7287400,1.6540200 | 388056 | 4620535 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 28940 | Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pala | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XX | Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació. | 08002-8 | Al nord del nucli de Castellar. | Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g. | 41.7297000,1.6555500 | 388185 | 4620639 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça, | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||
| 28943 | Rellotge de sol de Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pala | XX | Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques. | Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon. | 08002-11 | Al nord del nucli de Castellar | 41.7297000,1.6552500 | 388160 | 4620640 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 28944 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Completament reformada | Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. | 08002-12 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té cartell informatiu | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||
| 28945 | Campana de la capella de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve | XX | <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve. La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria'</p> | 08002-13 | Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. | <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això i amb motiu de la victòria del bàndol franquista durant la guerra civil espanyola es fer una campana nova, que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar.</p> | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 28946 | Nucli de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'. | 08002-14 | Al nord-est del nucli de Castellar. | A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases. | 41.7304800,1.6580100 | 388391 | 4620723 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar. | 98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28947 | Nucli de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVIII | Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter. | 08002-15 | A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5 | El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental. | 41.7287500,1.6544900 | 388095 | 4620535 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 28948 | Monòlit de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar | S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. | Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, | 08002-16 | A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar | 41.7301700,1.6528100 | 387958 | 4620695 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 28963 | Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-31 | Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7306800,1.6398300 | 386879 | 4620768 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Algun tram amb indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 28964 | Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable. | 08002-32 | Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7216600,1.6323900 | 386244 | 4619777 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 28965 | Camí del Castell de Castellar i la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-castellar-i-la-rectoria | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Caldria una esbrossada dels laterals del camí | Un cop arribats al nucli de Castell, rere el Molí i a tocar de la seva bassa, s'enlaira un petit sender, que comunica els peus del turó i actual nucli habitat de Castellar amb el conjunt monumental del Castell, la Rectoria i l'església de Sant Miquel de Castellar. En relatiu bon estat, el camí té un recorregut d'uns 600 m i 40 m desnivell, i és per fer a peu. Passats els primers metres, el camí passa a tocar del dipòsit del Cal Jeroni i després s'endinsa en la zona boscosa de l'obaga i la solana del castell fins a arribar al recinte. Aquest era el camí natural que comunicava la plana amb el castell, i per tant té també un alt valor històric Igual que la resta de camins del terme, també té interès paisatgístic. El recorregut d'aquest camí és apte per activitats culturals, d'oci i esbarjo. | 08002-33 | Nucli de Castellar, al nord est. | Fins als anys '50 del segle XX que es va dir missa a l'església de Sant Miquel de Castellar, aquest camí va estar en ús com és desprèn d'algunes fonts orals recopilades a PARCERISAS 2000: 160 | 41.7286400,1.6539000 | 388046 | 4620524 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28965-foto-08002-33-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Permet l'accés a peu al Castell des del nucli de Castellar. | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28966 | Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellar | <p>BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http://www.castelldecastellar.cat</p> | XI | Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora. | <p>El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.</p> | 08002-34 | Al turó de la Serra del Castell | <p>Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.</p> | 41.7283100,1.6492800 | 387661 | 4620493 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||
| 28967 | Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.castelldecastellar.cat | XI | Refeta al segle XVIII-XIX | Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès. | 08002-35 | Recinte del Castell de Castellar | La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45 | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Actualment no s'hi fa culte. | 94|96|98|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28968 | Rectoria de Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-miquel-de-castellar | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, http://www.castelldecastellar.cat</p> | XVIII | Rehabilitat al segle XXI | <p>Edifici rectangular amb planta baixa i primer pis amb l'entrada principal a la cara nord i coberta a dues aigües. Adossat a l'església de Sant Miquel de Castellar, està fet amb pedra de mida mitjana i petita, lleugerament escairades i lligades amb morter. Les pedres de majors dimensions estan a la part baixa de l'edifici, mentre que a mesura que guanya en alçada les pedres són més petites. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres escairades i ben treballades. A la façana de migdia hi ha adossat un porxo amb arcades. La construcció inclosa dins el recinte del castell, inclou també els 'horts de la Rectoria'.</p> | 08002-36 | Recinte Castell de Castellar | <p>Tot i que l'edifici actual és del segle XVIII, fou construït sobre un d'anterior datat al segle XVI. Durant els últims anys la construcció ha estat rehabilitada i restaurada. Les pedres de la façana han estat rejuntades i la coberta, de teules, és completament nova. L'edifici fou adquirit per l'ajuntament l'any 2011 amb el propòsit de recuperar-lo,</p> | 41.7279679,1.6493264 | 387664 | 4620455 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 76 del Càtaleg de Masies. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 28969 | Font del Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-de-castellar | XXI | Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora | 08002-37 | Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell | Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí. | 41.7282700,1.6485700 | 387602 | 4620489 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 28970 | Font d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daguilar | XX | Construcció feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s'aixeca un mur de 1.70 m d'alçada coronat per lloses de pedra planes. En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix 'Aguilar de Segarra portada d'aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983' La font està formada per una pila de pedra aguantada per un pilar circular. L'aixeta està col·locada directament a la paret, sota la placa. | 08002-38 | C/ Raval s/n | Construïda amb motiu de la portada d'aigües al municipi el 1983, | 41.7393200,1.6317100 | 386219 | 4621738 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Rere la font, hi ha una petita senyalització, amb un perforador per marcar l'etapa. Circuit Permanent d'Orientació d'Aguilar. | 119|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 28971 | Nucli d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-daguilar | XVIII-XIX | Nucli situat al nord de la riera de Rajadell i limita al sud amb la serra de Còdol-rodon, al nord amb la Serra de la Vall, a l'oest amb el Puig Pedrós i finalment a l'est amb els petits nuclis de Plans i Cal Palomes. Té forma allargassada i està constituït per dos barris, el de l'Estació i el del Raval separats uns 900 m i units pel C/ del Raval. L'origen històric de nucli foren el castell del mateix nom, avui ensorrat, i l'antiga església parroquial amb advocació a Sant Andreu ja des del segle XII. Ambdós foren els elements aglutinadors de població, i a redós d'ells s'aixecà l'antic nucli, avui despoblat i on es conserven les restes del Castell algunes restes d'habitat, el cementiri Vell d'Aguilar o les antigues esglésies de Sant Andreu i Sant Miquel d'Aguilar per citar alguns elements. La importància d'aquest nucli d'origen medieval, queda palesa en l'existència del barri del Raval, l'origen del qual estaria associat amb el creixement urbà a les afores del castell d'Aguilar ja al segle XVIII. El nucli de l'Estació, com el seu propi nom indica, té origen a l'any 1913, quan aquesta va ser posada en servei. | 08002-39 | Sortida 114 de la C-25, després seguir indicacions, fins Aguilar. | 41.7395100,1.6318900 | 386234 | 4621759 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28971-foto-08002-39-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||||
| 28972 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal | http://www.aguilardesegarra.cat/INICI/INICI.html | XX | L'Ajuntament està situat al Barri del Raval i ocupa l'edifici de les antigues escoles. Inclou una sala de cultura, utilitzada per reunions i conferències. A la planta baixa hi ha el dispensari i l'arxiu municipal mentre que al primer pis hi ha les dependències consistorials. L'arxiu municipal està compost per una sala tancada amb clau, on es conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals. | 08002-40 | Carrer del Raval s/n | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28972-foto-08002-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es troba al mateix edifici de l'Ajuntament. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 29000 | Barri de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio | XX | Estació reformada el 2007 | És un dels barris que componen el nucli d'Aguilar, El nom i origen del conjunt veïnal està en relació amb l'arribada del ferrocarril al municipi i la construcció de l'estació. Les obres de la via van portar gent al municipi, que al 1860 comptava amb més de 600 habitants, i fins i tot sembla que va influir en un augment de la natalitat (PARCERISAS 2000: 190). La inauguració de l'estació l'any 1913 determinà la sorgència del barri. Pel que fa al conjunt veïnal és molt petit, està format per una desena de cases, la majoria de dues plantes, arrebossades a l'exterior i pintades amb tons groguencs i ocres, de la mateixa tonalitat que l'edifici de l'estació. Aquest grup de cases es troba al nord de l'edifici de l'estació, entre aquest i una petita placeta enjardinada, la plaça de l'estació. Un dels edificis, l'oficina de correus, conserva a la façana dues plaques de la beguda Canada dry fábula, una marca de refresc que es va popularitzar entre els anys '60 i '80 del segle XX. L'estació és propietat d'Adif, i pertany a la línia Barcelona-Manresa-Lleida. L'edifici de viatgers és de dues plantes i es troba a la dreta de les vies i andanes, mirant sentit Lleida. És només un baixador i roman sempre tancat. En la seva façana, fet amb rajols hi ha el rètol on es pot llegir Aguilar de Segarra. L'estació està situada entre les de Rajadell i Seguers - Sant Pere Sallavinera al punt quilomètric 282. | 08002-68 | Plaça de l'estació | El 30 de maig de 1860 es posà en marxa el servei del tram de Manresa a Lleida de la línia ferroviària. El 1878 passà a formar part de la -Compañía de los Caminos de Hierro del Norte- i el 1941 de RENFE. L'estació d'Aguilar es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa. (PARCERISAS 2000:224). A l'entorn de l'estació i durant la segona dècada del segle XX hi va créixer un barri nou, amb cases al voltant i botigues per aprofitar el tràfic de mercaderies. Els Ferrer Nou de Castellar, que tenien diferents negocis, finalment es van traslladar a l'estació on hi van posar botiga, cafè I sala de ball amb piano. En aquesta sala, hi havia la seu d'una entitat cultural anomenada 'La Flor de Maig' dedicada a organitzar festes i altres actes d'esplai, que es va crear el 1 de Gener de 1919. A banda de les botigues dels Ferrer Nou també es va obrir la botiga de Ca l'Esteve, i més tard la de Ca la Rossita, acabada el 1931 amb magatzem, botiga i cafè. A més a més s'hi feia un mercat setmanal., hi havia una serradora i una fabrica de teixits. Al barri també s'hi van instal·lar molts ferroviaris que treballaven al ferrocarril i que vivien en Casillas de la companyia o bé en pisos. (PARCERISAS 2000: 226) El 1980 s'electrifica la línia Manresa-Lleida. Pels volts de l'any 2002 s'eliminà la via desviada propera a l'edifici de viatgers, suprimint els canvis d'agulles als extrems i aixecant parcialment la via. El 2005 l'estació passà a formar part d'adif. L'any 2007 es fa una rehabilitació integral de l'estació, impermeabilització, rehabilitació de la façana, nova teulada, renovació de l'enllumenat, etc. Entre abril de 2009 i maig de 2011 la línia es talla entre Manresa i Calaf per renovar la via i finalment també la catenària, moment en què l'antiga via desviada passa a ser la general mitjançant una nova connexió i es renova l'andana ubicada al costat edifici de viatgers i la població. | 41.7390400,1.6233200 | 385521 | 4621719 | 1913 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29001 | Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-valenti | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | Reformada el 1979 | Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel. | 08002-69 | Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell. | Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48) | 41.7202100,1.6285800 | 385925 | 4619621 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet.També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada.S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29002 | Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central. | 08002-70 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1943-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol | Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||
| 29003 | Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica | 08002-71 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. | 41.7423500,1.6207800 | 385315 | 4622089 | 1947-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29004 | Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII | No contrastable | <p>Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707'</p> | 08002-72 | Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació | <p>No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats.</p> | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 1707 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||
| 29005 | Menhir de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988. | Erosionat pel pas del temps | Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir. | 08002-73 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7432100,1.6135200 | 384713 | 4622195 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir.També coneguda com la pedra dreta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29006 | Sepultura d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-daguilar | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). | Completament desapareguda, | Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents | 08002-74 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa. | 41.7406000,1.6134000 | 384699 | 4621905 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 29007 | Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Parcialment ensorrada a la banda est | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada. | 08002-75 | A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós.. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7487700,1.6187100 | 385155 | 4622805 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29008 | Barraca de pedra seca de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós. | 08002-76 | A l'oest del Mas Riera | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7505300,1.6185900 | 385148 | 4623001 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29009 | Camí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-fosses | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-77 | BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta | 41.7413000,1.6140400 | 384753 | 4621982 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||||
| 29012 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder | XIV | Molt modificat i degradat, | Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt. | 08002-80 | Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa | Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt. | 41.7597700,1.6261000 | 385789 | 4624016 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 3 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29013 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment. | Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals. | 08002-81 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar. | 41.7599600,1.6236800 | 385588 | 4624041 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 81 del Catàleg de Masies | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29014 | Barraca i tina de pedra seca de La Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Reformada al 2005 | Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal. | 08002-82 | Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya. | 41.7549300,1.6138300 | 384760 | 4623495 | 2005 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||
| 29015 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Rejuntat amb ciment | Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu. | 08002-83 | Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7662500,1.6214200 | 385411 | 4624742 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29016 | Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares | DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78. | XV | S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps | Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi. | 08002-84 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta. | Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar. | 41.7601200,1.6266700 | 385837 | 4624055 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com tombes de Cal Pallarès | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29017 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Totalment reformada el 1989 | Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural. | 08002-85 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra | Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari. | 41.7610100,1.6235900 | 385582 | 4624157 | 1989 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29017-foto-08002-85-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 48 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||
| 29018 | Barraca de pedra seca del Pedregar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2, | 08002-86 | Entre el Pedregar i el Clot del pou | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7679600,1.6152000 | 384897 | 4624940 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29019 | Barraca de pedra seca del Pedegar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. | 08002-87 | Al límit nord del terme, al sud del camí travesser | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7686200,1.6150500 | 384886 | 4625014 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 29020 | Camí del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-bo | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.</p> | 08002-88 | Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo | 41.7536400,1.6209800 | 385352 | 4623343 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29021 | Cami de la Carena de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena-de-lestrada | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi. | 08002-89 | Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7161200,1.6108100 | 384439 | 4619190 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||
| 29022 | Mare de Déu del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XII-XIII | Restaurat el 1979 | Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades. | 08002-90 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet | Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52) | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||||||||
| 29037 | Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon | LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953 | Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis. | 08002-105 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon | El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287) | 41.7300800,1.6084900 | 384271 | 4620744 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 29038 | Mas de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII-XVIII | Alguns edificis força deteriorats | El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment. | 08002-106 | Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon. | El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís. | 41.7298300,1.6084200 | 384265 | 4620716 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud. | 119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29039 | Rellotge de sol de Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-codol-rodon | http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | XIX-XX | Quasi desaparegut | Rellotge de sol vertical ubicat a la façana sud d'un paller. De planta quadrangular, està molt malmès, només es conserva la meitat est del seu lliscat de base, que sembla fet amb morter. També s'intueix que podria tenir un regruix exterior, una espècie de marc, possiblement pintat de blanc. No hi ha restes de pintura ni de números, es conserva però el gnòmon de vareta. | 08002-107 | Cal Còdol Rodon | Pertany al Mas de Can Codol-Rodón, edifici datat des del segles XVII-XVIII | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Referència 5568 del Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 29040 | Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | S'observen algunes esquerdes. | Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. | 08002-108 | Mas del Còdol Rodon | No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7301300,1.6087100 | 384290 | 4620749 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml