Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
29083 Font del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de raig situada sota una balma de pedra. 08002-151 A les proximitats de la riera de la Grevalosa. 41.7202800,1.6426500 387095 4619610 08002 Aguilar de Segarra Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29084 L'aigua sanadora de la Font dels Peuets https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La seva publicació en garanteix la conservació. A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. 08002-152 Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer 41.7252500,1.6609600 388627 4620138 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29085 Bosc del Torrent de Cal Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-torrent-de-cal-pere Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro. 08002-153 A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. 41.7228800,1.5871300 382482 4619973 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29086 Font del nucli de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-de-les-coromines XX Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa. 08002-154 Nucli de les Coromines, a peu del camí principal. 41.7191900,1.5781400 381727 4619576 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29086-foto-08002-154-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29087 Assut de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/assut-de-castellar PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XIX-XX Petita resclosa construïda transversalment a la Riera de Rajadell just per sota el Pont de Castellar amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit. Feta en un aflorament de roca natural sobre el quals'observen fins a una vintena de petits canalets definits per grans blocs de pedra a través dels quals circula l'aigua aconseguint així parar la seva força. Per la banda posterior i ja quasi per sota del pont, recentment s'hi ha col·locat en els extrems quatre daus quadrats de pedra per banda amb l'objectiu de canalitzar encara més l'aigua. Desconeixem si l'origen daquesta petita reclosa o peixera podria tenir relació amb el Molí de Castellar, però si pot haver estat utilitzada tant per pescar o fins i tot per banyar-se, ja que davant s'hi genera un petit embassament d'aigües més reposades que les de la riera. Tant la Riera de Rajadell com la de Grevasolsa les quals conflueixen a tocar del nucli de Castellar han jugat sempre un paper important en el nucli. En aquestes rieres les dones baixaven a rentar la roba (PARCERISES 2013: 159) i s'han documentat diverses crescudes, fruit de pluges intenses els anys 1866, 1907, 1917 o 1929 (PARCERISES 2000: 210) 08002-155 Plaça de Castellar 41.7293200,1.6543700 388086 4620598 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29088 Barriada de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-sant-miquel PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XV-XVII L'antic barri medieval no existeix però es mantenen alguns masos habitats. Durat la baixa edat mitjana a l'entorn de l'església de Sant Miquel hi havia un barri format per tretze cases, quinze si s'inclouen la Riera i Mas Pujol. Aquestes cases eren situades a banda i banda del camí vell de Calaf formant un petit poble, el centre del qual era l'església de Sant Miquel. Al segle XV hi havia tres masos principals El Mas Ferrer, el Mas Ferriola i el mas Sala, actualment Cal Cases, l'amo del qual n'era el batlle. Al voltant d'aquests tres n'hi havia altres més petits com el Mas Gal·li, el mas Coll, el mas Cucala el Mas Pons, el Mas Torroella. Al segle XVII però el barri estava completament abandonat i la població d'Aguilar es va anar concentrant progressivament al que avui és el barri del Raval. Actualment les evidències d'aquell antic barri són principalment l'església de Sant Miquel i el masos del Cal Montserrat i Cal Cases (antic mas de La Sala). 08002-156 Camí dels Plans, a tocar de l'església de Sant Miquel d'Aguilar Al capbreu de 1649 la família Sala haurà desaparegut i bona part d'aquestes cases més petites excepte el mas Pons, que serà de Cal Montserrat, formant part del mas de La Sala que canviarà el nom per Cal Cases. Després d'aquesta davalla les grans cases van ser ocupades de nou per noves famílies el segle XVI, però la recuperació va ser molt lenta i al segle XVII pràcticament tot estava ensorrat i abandonat. (PACERISES 2000: 73) 41.7477000,1.6283200 385952 4622673 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Actualment el barri com a tal ha desaparegut, però hi ha alguns masos habitats. 94|98|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29089 Pont de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-castellar XX Té baranes de seguretat Pont d'arcades sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, les pedres tots tenen forma d'hexàgon, el que fa pensar que són peces seriades, i la unió entre elles esta ressaltada amb morter de color rosat. Té tres arcs de mig punt rebaixats d'uns 14 m de llums i uns 5 m d'alçada definits per dovelles. Els tallamar, la prolongació dels pilars per disminuir la resistència a la corrent, son corbs i estan fet amb carreus rectangulars ben treballats. L'obra té uns 55 m de llarg i uns 8 m d'amplada, i forma part de la N-141g, la qual segueix bona part el traçat de l'antic camí ral. 08002-157 Nucli de Castellar 41.7294300,1.6549300 388133 4620610 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29089-foto-08002-157-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té un petit mirador en direcció al nucli de Castellar, i pas per circular a peu. 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29090 Festa Major de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre. 08002-158 Plaça de Castellar La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar. 41.7190700,1.5786200 381767 4619562 08002 Aguilar de Segarra Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29091 Festa Major d'Aguilar de Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. 08002-159 Plaça d'Aguilar La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. 41.7190700,1.5786200 381767 4619562 08002 Aguilar de Segarra Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
29092 Goigs de la Mare de Déu de la Candelera de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-candelera-de-les-coromines XXI Goigs amb la capçalera 'Goigs de de la Mare de Déu Candelera de les Coromines' i en una línia inferior, amb caixa més petita '(que es venera a la seva capella de la parròquia de Sant Pere de Seguers)'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge fotogràfica de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius vegetals de semblança modernista. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 6 estrofes i tornada. A sota s'hi acrediten les autories: 'Text: Mn. Carles Riera i Fonts. Valentí Miserachs, 2016 [música]'. Al peu, encara dins l'orla, conclou amb la partitura. Al revers, sense orla, s'hi repeteixen la capçalera i els autors de la lletra i la música. A sota, la partitura completa, amb la tonada i l'acompanyament musical. 08002-160 L'església de la Mare de Déu de les Coromines, amb origen al segle XI, havia estat parròquia i llavor del nucli de les Coromines. Va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). També es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. 41.7190700,1.5786200 381767 4619562 2016 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29092-foto-08002-160-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Mn. Carles Riera i Fonts (text) i Valentí Miserachs(música) Ens n'ha facilitat una còpia la Sra. Roser Parcerisas. 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 320,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml