Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40149 | Bassa antiga de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-antiga-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Bassa situada a tocar del costat nord de la casa, integrada dins l'estructura d'un cobert agrícola. És de forma arrodonida i allargada, feta pedra lligada amb morter de calç, i fa aproximadament 12 m de llargada per 7 m d'amplada. Actualment ja no es fa servir com a bassa, ja que es va aprofitar la seva estructura per a construir a sobre un cobert agrícola. Hi ha una font adossada a part del davant, recentment restaurada, amb una paret semicircular feta de pedra i coronada amb totxo, amb un broc i un bonó de teula. | 08005-280 | Can Plantada | 41.6520300,2.2493100 | 437492 | 4611415 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40151 | Tanca de l'hort de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lhort-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Tanca de grans dimensions, situada a la part sud de la casa. Està feta de pedres lligades amb morter de calç, i tanca la zona d'horta, d'uns 37 m de llargada per 23 m d'amplada aproximadament. El mur de la zona del nord-oest fa gairebé 3 m d'alcada, i les altres dues aproximadament 1 m d'alçada. | 08005-282 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 | 41.6515100,2.2487500 | 437445 | 4611358 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40151-foto-08005-282-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40159 | Puiggraciós (Turó del Pollancre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-turo-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IV-III aC | Restes estructurals situades a la part superior del turó del Pollancre o de Puiggraciós, fins arribar per la part oest a la casa del Pollancre. La major part del jaciment està situat dins el terme municipal de Figaró-Montmany, però una petita part es troba dins el de l'Ametlla. Disposem de relativament poques dades sobre el poblat del Turó de Puiggraciós. Leandre Villaronga hi va fer una petita intervenció arqueològica l'any 1950, i a partir d'aquest moment el jaciment ha estat objecte de successives destruccions i expoliacions, que van culminar amb la construcció de la torre de guaita després dels incendis de l'any 1994. Les úniques dades disponibles, doncs, són les poques publicades per Villaronga. Aquest autor divideix el poblat en dos sectors: la part més elevada, un recinte de 240 per 40 metres, recolzada a la muralla, de 240 metres de llargada i 1,60 d'amplada, que tanca l'espai per la part nord; el poblat s'estendria per la pendent que baixa en direcció sud i sud-oest, cap a la casa del Pollancre -on hi ha una important font d'aigua-, format per habitacions isolades, sense formar carrers. Les parets són de pedra seca. Aquesta zona ocuparia uns 22.300 m2 i, juntament amb la superior abans descrita, formaria un conjunt que arribaria a les 3,5 hectàrees. Aquest fet, i la troballa, al centre del recinte superior, d'una construcció singular, rectangular, de 10 per 17 metres fa pensar que el poblat de Puiggraciós es podria incloure a la categoria dels nuclis vertebradors del territori laietà. La muralla, segons Villaronga a mig construir, tanca el recinte superior només per la part nord, la menys fàcilment defensable. Tenim notícia també de la troballa d'abundant material arqueològic: ceràmica comuna i grollera ibèrica, campaniana B -una de les quals amb el grafit ibèric OL-, fusaioles, pesos de teler, un pesal de bronze que pesa exactament una unça romana. També nou monedes de bronze amb llegendes ibèriques -una de les quals de la seca de Lauro, Llerona-, la pràctica totalitat de les quals de la segona meitat del segle II a.C., tot i que n'hi ha una del segle I a.C. En definitiva, es tracta d'un poblat força important, que ocupa una superfície destacable. Actualment encara es localitza material ceràmic en superfície fins, almenys, la casa del Pollancre-, tot i que, amb les dades molt parcials de què disposem, no sembla comptar, a la zona dels habitatges, amb un urbanisme organitzat. Tot i així, hi ha un recinte diferenciat a la part més alta, amb almenys un edifici singular, protegit per una muralla, que, d'altra banda, no sabem si compta amb sistemes defensius complexos. Podria tractar-se del nucli que controlés bona part de la vall del Congost, incloent-hi a l'est tota la zona de Samalús i Marata i arribant a l'oest fins al riu Tenes. El territori actual de l'Ametlla, evidentment, en formaria part. De fet, la troballa de les monedes, pertanyents sobretot a la segona meitat del segle II a.C., evidencia la forta vitalitat i continuïtat del poblat ben entrada ja l'etapa de domini romà de la zona, fet que només es documenta normalment en assentaments d'importància, com el de la Torre Roja de Caldes, abandonat definitivament a finals del segle I a.C. Part de la zona d'habitació, a la vessant oest del turó, pertany al terme de l'Ametlla. En aquesta petita zona hi hem trobat abundant material ceràmic ibèric, principalment restes de ceràmica comuna, de pasta de sandwitch i d'àmfora. | 08005-290 | Turó del Pollancre | Excavat parcialment l'any 1950 per Leandre Villaronga. | 41.7022000,2.2402100 | 436783 | 4616992 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40162 | Ermita / Serrat de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-serrat-de-santa-creu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al que són les restes de l'ermita de Santa Creu i les proximitats de l'assentament. Es tracta d'un espai aturonat, ara completament cobert pel bosc, a tocar del terme de Bigues. En aquesta zona, als anys 80, es localitzaven alguns fragments dispersos de ceràmica medieval, però era difícil la localització de cap estructura, per la densa vegetació de l'espai. En aquest turó es localitzava probablement l'antiga ermita de Santa Creu, refernciada documentalment en època medieval. Durant els anys 70, a ponent del camí del Pla de la Violona, en una vessant orientada a llevant i ocupada antigament per vinyes, era freqüent la troballa de restes de sílex de cronologia indeterminada en superfície. Dalt del turó, amb una panoràmica privilegiada vers Nord, Sud i Oest, es conserva un pany de paret de construcció molt sòlida que es pot atribuir a l'antiga ermita. El parament del mur és de pedra, lligada amb morter de calç i intercalant-hi alguns fragments de teula. El pany de paret està orientat Sudoest-Nordest, té uns 6 metres de llargada i uns 70-80 cm de gruix. Seguint la carena en direcció a ponent, a pocs metres, es localitzen algunes acumulacions de pedres que podrien correspondre a antigues estructures. | 08005-293 | Santa Creu | Jaciment descobert als anys 70 del segle XX per A. Valldeoriola. Propsectat en diverses ocasions per Emili Ramon, Josep Estrada i P. Font. | 41.6738600,2.2483300 | 437431 | 4613839 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40171 | Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IdC | Restes estructurals situades al voltant de l'actual masia de can Forns, del torrent que hi ha a llevant de la casa i també als camps de Can Forns Nou. Es tracta d'una zona ideal per a l'establiment rural, amb un suau pendent al sud, amb camps de conreu, espais forestals i molt bona disponibilitat d'aigua Prop de la casa de Can Forns, Josep Estrada hi localitzà diversos forns de ceràmica de tipus ibèric i romà que, evidentment, s'han de relacionar amb el nom de la finca, documentat a partir del segle X. En un marge proper a la casa hi aparegueren paviments d'opus testaceum, fragments de dolia, ceràmica ibèrica, campaniana, sigilata hispànica i sudgàl·lica. També s'hi localitzà una moneda de la seca d'Emporiton -Empúries-. Els materials conservats al Museu de Granollers corresponen en general a una cronologia que abarcaria també del segle II a.C. a l'I d.C, malgrat que també s'hi troba una vora d'un recipient de ceràmica africana de cuina. El senyor Manel Calbó va confirmar que als camps del voltant de la casa s'hi localitzava abundant material ceràmic, i també algunes monedes. Segons ell mateix, davant l'entrada a la casa, en el decurs d'unes obres, aparegué una sitja buida. Totes aquestes troballes fan pensar en l'existència d'una vil·la republicana, en una zona molt favorable per al conreu, però també molt favorable per a l'existència de forns de ceràmica: es tracta d'un terreny molt argilós, just al costat d'un torrent amb una bona disponibilitat d'aigua i ben a prop de les masses boscoses que s'estenen a les vessants dels turons situats just al nord de la casa. La cronologia del material trobat en superfície sobrepassa només esporàdicament el segle I d.C. D'altra banda, cal fer notar que es tracta d'un assentament situat just al costat de la via que creuaria l'Ametlla d'Est a Oest en direcció a Bigues. Actualment, però, només localitzem un forn d'aparença moderna, molt ben conservat, que aprofita en part el terreny natural endinsant-se en un marge i en part és construït amb maó, al costat del camí que, des de la casa, segueix el torrent en direcció nord, prop d'una bassa i unes restes estructurals que, probablement també actuaven com a basses. Probablement, les restes dels forns antics hagin quedat cobertes per la vegetació. El senyor Jordi Puig, d'altra banda, informava que als camps de Can Forns hi apareixien força fagments de ceràmica que identificaven com a ibèrica. Nosaltres no n'hem localitzat. Can Forns s'identifica també amb el vil·lar alt-medieval de Furnos, mencionat a l'acta de conagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla d'any 932.Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Pel que fa a Can Forns Nou, als camps situats davant de la casa s'hi localitza material de cronologia romana. Apareix de forma especialment abundant a la zona més propera a l'inici del camí de la bassa gran, on, barrejat amb força quantitat de pedres, hi hem localitzat ceràmica comuna i, sobretot, molt material constructiu -tègula, fragments de maons de grans dimensions i fragments d'opus signinum-. També hi hem localitzat un pivot d'àmfora, fragments de dolia i un tros d'una tapa ceràmica de dolia. A l'altra banda dels camps, a la part més propera a Can Forns, també hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna. | 08005-302 | Can Forns | El jaciment de Can Forns fou localitzat per Josep Estrada. El de Can Forns Nou fou localitzat per Virgínia Cepero. | 41.6658500,2.2482100 | 437414 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40178 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIIdC | Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-. | 08005-309 | carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina. | Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d'abelles que hi havia a la zona. L'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch. | 41.6700700,2.2617600 | 438546 | 4613409 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40182 | Can Tiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiano | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-VdC | Restes estructurals situades entre el pont de la Terrera i el Carrer Raval i el carrer Avellaners i el carrer Pollancre. S'estén fins arribar al torrent del Sorral. Zona de pendent suau cap al sud-oest, ben assolellada i amb bona disponibilitat d'aigua. La bibliografia situa el jaciment de Can Tiano davant de la casa del mateix nom, just al marge nord de la carretera de Bigues. Tanmateix, per les informacions que hem anat recollint, l'ampliem a tot l'espai comprès entre el pont de la Terrera i el camí de Can Guineu, sobretot al costat nord de la carretera i almenys fins arribar a la casa de Can Tiano. El senyor Esteve Argemí ens ha explicat que, en obrir la carretera actual, les troballes de ceràmica antiga en tot aquest sector eren molt abundants. En el sector més proper a l'encreuament entre l'Antic Camí de Caldes i la carretera s'hi ha localitzat abundant material ceràmic d'època republicana, així com escòria de ferro i material ceràmic imperial -per exemple, sigilata africana-. Així mateix, l'any 1976, en fer els fonaments d'una torre en aquell sector, es localitzà una paviment d'opus testaceum i un petit cap esculturat representant un silè, actualment desaparegut. D'altres notícies diuen que en aquest mateix moment també aparegué una olla sencera i el que es va identificar com un possible forn. També durant les obres de construcció de dues cases al carrer Avellaners, davant de Can Suari, el mateix Esteve Argemí ens ha confirmat que aparegueren algunes tombes de tègula, força quantitat de tègules i una mena de pica de pedra amb un forat -probablement el desaigüe-. El senyor Terricabras, de la Garriga, ens ha confirmat la troballa en aquesta mateixa zona, d'una mena de canalitzacions de tegula, durant les obres d'urbanització de Can Camp, en què realitzava les tasques de lampisteria. També en aquesta zona es realitzà l'any 2006 una petita excavació arqueològica que documentà diversos espais d'habitació, amb paviments d'opus signinum, i restes d'una premsa i d'espais probablement dedicats a la producció de vi. Més a prop del pont de la Terrera i també al marge nord de la carretera, un equip vinculat al que després ha estat el Museu de Sant Feliu de Codines, format entre d'altres pels senyors Martí Garriga i Joan Grau hi va excavar una altra tomba de tègula, que entre d'altres materials va proporcionar una bonica gerra de ceràmica comuna quasi sencera, i que es datà entre els segles II i III d.C. Una tomba molt similar a aquesta és la que aparegué en decurs de les obres d'urbanització realitzades l'any 2006 al tram final del Carrer Antic Camí de Caldes. Així mateix, es conserven dos fragments de bases de sigil·lata africana D1, que Ramon Járrega datà entre els anys 350 i 450. Finalment, pel que fa al marge sud, a la zona de l'antic camp de futbol, diverses fonts asseguren que durant els treballs agrícoles s'hi localitzaven nombrosos paviments de molt bona qualitat, que identificaren en alguns casos amb dipòsits, cisternes o, potser, banys. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen alguns materials que demostren l'amplitud cronològica del jaciment: un pondus ibèric o fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, al costat de sigil·lates africanes, per exemple. Ens trobem, doncs, davant d'una altra vil·la important i amb una àmplia cronologia, que començaria al segle II a.C. i que, almenys, encara continuaria ocupada durant la segona meitat del segle IV o la primera del V. Actualment resten encara alguns solars d'aquesta zona per urbanitzar. | 08005-313 | pont de la Terrera | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6659000,2.2556400 | 438032 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40186 | Casc Antic / Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic-sagrera | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | VIII-X | Restes estructurals situades al nord, C/ de la Font; a l'est, el Pla Parcial del Casal; a l'Oest, la Baixada Roca, i al Sud el C/ Pep Munné. Zona de suau pendent a migdia situada al voltant de l'església parroquial de Sant Genís, i que inclou tot l'espai construït del nucli antic i de la sagrera de l'Ametlla. Jaciment que inclou l'antiga Sagrera de l'Ametlla i les seves proximitats. L'estudi d'aquest sector permetria aprofundir en el coneixement de l'evolució del nucli històric de l'Ametlla, en el seu desenvolupament urbanístic i arquitectònic. Cal destacar la troballa, en algunes cases del carrer Emma i durant la construcció de l'aparcament del mateix carrer, sota l'església, d'inhumacions on l'esquelet estava situat en un clot directament excavat a terra, sense cap estructura, fet que fa pensar en la possibilitat de l'existència d'enterraments en tombes antropomorfes, característiques dels segles VIII-X. La seva situació al costat de l'espai de l'església, ens confirmaria l'existència prèvia al segle X del temple religiós. | 08005-317 | Sagrera | 41.6732700,2.2595400 | 438364 | 4613766 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40186-foto-08005-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40186-foto-08005-317-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40191 | Mas Fabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a prop de la masia de mas Fabrera, en una zona avui urbanitzada. Es tracta d'una petita fondalada, amb bona disponibilitat d'aigua, però lleugerament ensotada respecte els camps de conreu, força planers, del voltant. A la fondalada del Mas Farbera s'hi han localitzat restes romanes molt disperses. Josep Estrada hi localitzà, sempre en superfície fragments de tegulae, dolia, àmfora i un fragment desprès de paviment d'opus testaceum. La pobresa i la poca definició de les troballes no permeten especificar el tipus de jaciment, més tenint en compte que es tracta d'una zona urbanitzada on actualment no es localitzen més restes. Així mateix, el Mas Fabrera s'identifica amb la vil·la altmedieval de Vilalba, que apareix citada a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932. | 08005-322 | Mas Fabrera | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6432500,2.2586400 | 438260 | 4610433 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40191-foto-08005-322-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40192 | Conjunt Bañó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-bano | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular i aixecat respecte del terreny ,que consten de planta baixa. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta és holandesa amb remat a la part superior dels capcers amb un petit vessant. Es tracta d'una promoció creada en dues fases, la primera sota la direcció de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mallol, corresponent a les cases dels números 32 a 36 del carrer Francesc Macià, i la segona fase, sota la direcció de l'arquitecte Emili Sala i Pibernat, corresponent a les cases dels números 24 al 30 del mateix carrer. L'entrada està protegida per un atri cobert a tres vessants i recolzat sobre dues columnes amb capitell toscà. A cada costat de la porta hi ha una finestra d'arc rebaixat. Les façanes estan recobertes amb estuc de calç amb una imposta ceràmica que marca el sostre de la planta baixa per sobre de la qual hi ha una faixa esgrafiada amb motius florals. La tanca del jardí és de reixa de ferro forjat assentada sobre un parament de paret massissa amb dues pilastres coronades per capitells que sustenten una bola, emmarcant la porta d'accés. La casa corresponent al número 34 interior centre és una edificació aïllada, de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, estructurada com a masia del tipus basilical amb coberta de teula àrab a dues vessants trencades amb ràfec emmotllurat ceràmic. | 08005-323 | C/ Francesc Macià, 24-36 | 41.6687700,2.2601300 | 438409 | 4613266 | 1933-35 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol i Emili Sala Pibernat, arquitectes | 106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40194 | Pont de Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-moret | XX | Pont d'un ull que salva el torrent de Can Moret al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. És construït amb parets de mamposteria i volta de totxo a plec de llibre. La boca del pont fa aproximadament 2 m d'alçada, 1 m d'amplada i uns 10 m de llargada. | 08005-325 | Can Moret | 41.6632100,2.2385300 | 436605 | 4612664 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40194-foto-08005-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40194-foto-08005-325-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40195 | Casa Ana Viñas Vda. de Lucas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ana-vinas-vda-de-lucas | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i terrat, i aixecat respecte del terreny. Les façanes estan revestides d'estuc de calç amb especejament carreuat, la principal està coronada per una barana massissa de perfil sinuós amb elements vegetals de ferro forjat. La tanca del jardí és composa per un basament de paret massissa revestida amb ceràmica vidrada de motius vegetals i pilastres amb capitell floral, amb reixa de ferro forjat. La porta és de ferro forjat amb la grafia 'A' i 'V'. | 08005-326 | C/ Torregassa, 9 | 41.6709300,2.2614900 | 438524 | 4613504 | 1906 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40195-foto-08005-326-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Joaquim Raspall i Mallol | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40196 | Casa Joaquim Alerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-alerm | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un àtic. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, on s'hi obren arcades de mig punt tancades amb un parament de vidre i un ampit de rajols formant triangles. La façana est, la principal, es composa simètricament segons tres eixos. A sobre de l'entrada principal, en destaca un balcó amb llosana i barana de ferro. La tanca del jardí és de ferro forjat sobre un basament de paret massissa amb quatre pilastres coronades amb capitell piramidal. | 08005-327 | C/ Major, 35 | 41.6716400,2.2608000 | 438467 | 4613584 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40201 | Paller de Can Sagimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-sagimon | XX | Cobert agrícola situat a la part del davant de la casa, construït a la dècada dels anys 20 o 30. És de planta rectangular, fet de totxo, a dos nivells, fa 56 m2 de superfície, i està recentment reformat. La coberta és de teula, a dues vessants. Hi ha tres portes d'accés situades a la planta baixa de la façana principal del cobert, i una porta enlairada al pis superior per la qual s'entrava la palla. | 08005-332 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65 | 41.6664200,2.2322700 | 436087 | 4613025 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40201-foto-08005-332-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40202 | Casa- cafè Dr. Bassa o El Cafè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cafe-dr-bassa-o-el-cafe | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici entre parets mitgeres, format per planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants amb façana plana de composició simètrica. La façana està revestida de pedra i en ella s'hi combinen diferents materials com a únics motius decoratius: paredat, maó vist i ceràmica. El totxo marca els límits de la façana i els diferents tipus d'arcs de les finestres de les tres plantes, decorades amb ceràmica vidrada. En destaquen les finestres dels baixos, amb el trencadís ceràmic, i els elements de ferro dels balcons i baranes, que representen l'element més identificatiu de la primera etapa modernista de Raspall: l'estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s'endinsa orgànicament. L'interior d'El Cafè conserva els arrambadors ceràmics originals i l'estètica de cafè de primers de segle. | 08005-333 | C/Torregassa, 25. | El Cafè és una de les obres més rellevants de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Fou construït com a Cafè i residència del Dr. Sebastià Bassa i Barbany, metge i alcalde de l' Ametlla del 1902 al 1915 i promotor de la transformació urbanística de la vila com a centre d'estiueig. | 41.6699600,2.2620000 | 438566 | 4613396 | 1906 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40202-foto-08005-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40202-foto-08005-333-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40203 | Bassa del Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-casal | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada davant la façana principal del Casal, de forma rectangular, allargada i estreta. És feta de paredat comú coronat amb totxo, i fa aproximadament 2 m d'amplada i 6 m de llargada. S'omple amb aigua de la mina i pous de la finca. | 08005-334 | Can Xammar de Baix (Casal de la Visitació) | 41.6744100,2.2604500 | 438441 | 4613892 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40203-foto-08005-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40203-foto-08005-334-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40204 | Bassa dels Boscos de la Vivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-boscos-de-la-vivera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a tocar del circuit de motocròs del Bosc de Can Carlons. És de forma rectangular i fa aproximadament 5 m d'amplada i 8 m de llargada. S'omplia a partir d'aigua bombejada d'un pou, construït per Josep Maragall al torrent del Sot de la Barca, als anys cinquanta. Actualment resta buida i en estat d'abandó, tot i que està en bon estat de conservació. | 08005-335 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 77 | 41.6703600,2.2439500 | 437063 | 4613454 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40204-foto-08005-335-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40206 | Casa Ignasi Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ignasi-sola | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular, alineat a dos carrers. Està format per planta baixa, planta pis i una segona planta, que es troba reculada respecte el carrer del Mestre Pompeu Fabra. La coberta d'aquesta segona planta és de teula àrab a dues vessants, la de la resta de l'edifici és plana. Les façanes estan arrebossades i coronades per una motllura, i a les cantonades i entre els buits hi pengen uns medallons verticals. Les dues façanes principals es composen simètricament segons tres eixos verticals. | 08005-337 | C/ del mestre Pompeu Fabra, 2 | 41.6694900,2.2619500 | 438561 | 4613344 | 1910 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40206-foto-08005-337-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40210 | Villa Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-elvira | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i en sobresurt el badalot de la caixa d'escala. La façana, que està revestida d'estuc de calç i coronada per una motllura que marca el sostre del terrat, es composa segons quatre eixos verticals. A l'eix central hi ha l'entrada i dos balcons de ferro forjat. | 08005-341 | C/ Torregassa, 13 | 41.6705900,2.2615200 | 438526 | 4613467 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40210-foto-08005-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40210-foto-08005-341-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40212 | Casa Miquel Blancher | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-blancher | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, que es composa de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un grup de tres cases: a la banda nord comparteix paret mitgera amb la casa del Doctor Satorras i a la banda sud amb Ca'l Barber. La coberta és de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. La central és simètrica, amb elements decoratius amb predomini de la línia corba. Al primer pis hi ha un balcó enllaçat amb un altre del segon pis per un arc conopial de gran profunditat. En destaca un petit capcer amb la data de 1906 i les inicials J.B. | 08005-343 | C/ Torregassa, 3 | 41.6711100,2.2611400 | 438495 | 4613525 | 1906 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40212-foto-08005-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40212-foto-08005-343-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40213 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau | AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. | XVII | Ermita d'una sola nau, de planta rectangular. L'actual capella, refeta amb una doble paret a la cara de tramuntana, fou probablement construïda sobre l'edifici romànic, tot i que actualment l'arrebossat de l'aparell no permet destriar-ne les parts primitives. Les seves mesures aproximades són 12 m de llarg per 6 m d'ample. A la façana de ponent, destaca el campanar d'espadanya amb arc de mig punt i la porta d'accés de llinda plana. La façana septentrional conserva els vestigis d'una petita barbacana o ràfec. A la façana meridional hi ha una porta d'estil romànic. | 08005-344 | Turó de Sant Nicolau | 41.6776800,2.2605000 | 438448 | 4614255 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40213-foto-08005-344-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40215 | Pou i banc de Can Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-banc-de-can-xammar | XX | Pou i banc situats a la zona de la Mina, a prop del torrent del Verder. És una estructura formada per una caseta, amb un pou a seu interior, i un banc de pedra adossat a un dels seus costats. La caseta del pou és de totxo, amb les parets arrebossades i la coberta de teula a dues vessants. Fa aproximadament 2 m llargada, 1 m d'amplada i uns 2,5 m d'alçada. El banc fa uns 3 m de llargada, i està format per dos grans esglaons de pedra coronats amb totxo, d'aproximadament 50 cm d'alçada i 40 cm d'amplada cada un. | 08005-346 | Can Coromines. Polígon 1, parcel·la 50 | Pou i banc construïts a la dècada dels anys 50 del segle passat. El pou abastia d'aigua Can Millet, on s'utilitzava per cultivar xampinyons. | 41.6737700,2.2562500 | 438091 | 4613823 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40220 | Cal Picapedrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-picapedrer | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Aixecat respecte del terreny, consta de planta baixa i soterrani. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb la crestallera paral·lela a la façana principal. Les façanes són de pedra carreuada. La façana principal es composa horitzontalment amb una basament de pedres, una imposta i una cornisa. Les cantonades estan formades per cadenes i les obertures es troben emmarcades per pedra. A la banda est s'hi situa un pati i a la banda sud un passadís estret el separa de la tanca mitjanera. El material que composa l'habitatge de la finca veïna per la banda est és el mateix que el d'aquest edifici, denotant el seu origen comú. | 08005-351 | C/ Pompeu Fabra, 7 | 41.6681100,2.2627300 | 438625 | 4613190 | 1931 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40220-foto-08005-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40220-foto-08005-351-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40221 | Rec de Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-feliu | XIX | Petit canal de rec, situat al davant de la casa, que condueix l'aigua des de la bassa de Can Patrallus fins a Can Feliu. Parts del seu traçat són fets d'obra i altres trams estan excavats directament a terra, sense revestir. Dins les propietats de Can Feliu, el canal és molt estret, uns 15 cm d'amplada, i bastit amb rajoles rectangulars. | 08005-352 | Can Feliu (Can Carlons). Polígon 5, parcel·la 22 | 41.6666400,2.2445700 | 437111 | 4613040 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40221-foto-08005-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40221-foto-08005-352-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40222 | Casa Montfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montfort | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat de planta concentrada, format de soterrani, planta baixa i pis. Es situa a la banda de ponent d'una parcel·la que ocupa una illa sencera, envoltada per quatre carrers. La coberta és de teula àrab a quatre vessants en el cos principal, i acaba en un ràfec recolzat sobre cartel·les de formigó armat. En sobresurt, a la cantonada est, una torre-mirador amb coberta de pavelló. Les façanes, revestides d'estuc de calç, no tenen eixos vertebradors ni compositius a excepció de la part central de la façana principal. L'entrada s'emmarca en un porxo flanquejat per dues columnes de pedra picada. A sobre hi ha tres balconeres amb un arc de mig punt i amb reixes de ferro. | 08005-353 | C/ Torregassa, 75 | 41.6671900,2.2652800 | 438836 | 4613087 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40222-foto-08005-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40222-foto-08005-353-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Emili Sala i Pibernat, arquitecte | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40224 | Font del Raspall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raspall | XX | Font pública d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Està formada per un mur de paredat amb un coronament sinuós de maó a plec de llibre, amb un broc i una pica a cada costat. A cada extrem del mur hi ha un petit banc. | 08005-355 | C/ de la Torregassa amb C/ del Mestre Pompeu Fabra | 41.6693700,2.2621900 | 438581 | 4613331 | 1932 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40224-foto-08005-355-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | 106 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40226 | Complex mina de Can Palau-bassa-rec de Can Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-de-can-palau-bassa-rec-de-can-casanoves | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Mina que neix al torrent del Sot de la Barca, capta l'aigua amb una antiga resclosa i, per mitjà d'un rec, la condueix fins les masies de Can Ros, Can Feliu, Can Casanoves i, finalment, a Can Palau de la carretera. Aquesta mina omple la bassa de Can Casanoves, també coneguda com la bassa de Can Patrallus, situada a sobre de la casa. És de planta trapezoïdal, i li surt un rec excavat al terra, sense bastir, que subministra aigua als camps del voltant de la casa. | 08005-357 | Can Casanoves. Polígon 5, parcel·la 94 | 41.6635200,2.2453100 | 437170 | 4612693 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40226-foto-08005-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40226-foto-08005-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40226-foto-08005-357-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades UTM i la ubicació són les de la bassa. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40228 | Pont de Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-palau | XX | Pont d'un ull que salva el torrent del Sorral al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 3 m d'alçada i 4 m de llargada. Construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d'entrada, amb l'arc també de totxo. | 08005-359 | Can Palau de la carretera | 41.6633400,2.2470200 | 437312 | 4612672 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40228-foto-08005-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40228-foto-08005-359-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40229 | Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles | http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu | 08005-360 | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40231 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago | Organitza el seu fons documental en 9 seccions i conserva el document més antic que fa referència a la vil·la de l'Ametlla. Es tracta d'un pergamí de l'any 906 on es confirmava que la Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla era una propietat de la abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós. | 08005-362 | C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleorila | 94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40233 | Fons Eugeni Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar | XX | El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca. | 08005-364 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 40238 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-0 | XVIII-XXI | Festa organitzada per la Germandat de Sant Sebastià, la Parròquia de Sant Genís, la Quaranya i la Regidoria de Festes. Cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes, on participen un gran nombre de cavalls i alguns carruatges. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. | 08005-369 | Nucli urbà | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40239 | Complex resclosa-rec dels horts del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-dels-horts-del-metge | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Resclosa situada al torrent del Sorral, a tocar del pont de Can Palau. Desvia el curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un singular rec que marxa pel costat dret del torrent, fet de pedra lligada amb morter de calç, que omple un seguit de basses, -la dels horts del Metge, la bassa dels horts del Ferrer-Sidro i les basses de Can Panedes-. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 3 m de llarg i 40 cm d'alçada. | 08005-370 | Torrent del Sorral | 41.6632600,2.2470900 | 437318 | 4612663 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40241 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici en alineació de vial, de planta rectangular, situat a l'extrem de migdia de la parcel·la original. L'edificicació principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, i la crestallera perpendicular a la façana principal. Els dos cossos laterals annexos, de només una planta, estan coberts amb un terrat. La façana principal és simètrica i s'estructura verticalment mitjançant cinc eixos que responen a les crugies interiors. Els brancals i llindes de les obertures, així com els arcs, estan revestits amb esgrafiats. Els arcs de mig punt del segon pis a més, s'emmarquen amb peces vidriades de color verd. A la part superior de la façana es situa el respirador de les golfes, emmarcat amb un esgrafiat i tancat amb una reixa. La tanca que delimita el pati davanter és una extensió del basament de paredat. | 08005-372 | C/ Torregassa, 77 | 41.6663900,2.2657800 | 438877 | 4612997 | 1920 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40241-foto-08005-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40241-foto-08005-372-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Salvador Valeri i Pupurull, arquitecte | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40242 | Pont de Can Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-segimon | XX | Pont d'un ull que salva el torrent de Can Fàbregues del Bosc al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb parets de pedra, i volta de totxo a plec de llibre; fa aproximadament 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. | 08005-373 | Can Segimon | 41.6664100,2.2331000 | 436156 | 4613023 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40242-foto-08005-373-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40243 | Pont de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-larenys | XX | Pont d'un ull que salva el torrent de Ca l'Arenys, al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 5 m d'alçada i 3 m de llargada. És construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d'entrada, amb l'arc també de totxo. | 08005-374 | Ca l'Arenys | 41.6688800,2.2696700 | 439203 | 4613271 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40244 | Pont de la Terrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-terrera | XX | Pont d'un ull que salva el el torrent de la Mina al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb base de pedra i volta de totxo a plec de llibre, amb laterals de pedra i cadena cantonera també de pedra. Fa aproximadament 6 m d'alçada, 5 m d'amplada i 3 de llargada. | 08005-375 | La Terrera | 41.6644800,2.2531900 | 437827 | 4612794 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40244-foto-08005-375-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40245 | Bassa dels Horts del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-horts-del-metge | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada als horts del Metge, ran el camí de Can Panedes, molt pròxima a la bassa dels horts de Ferrer-Sidro. S'omple de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i rega els horts d'aquest camp. És de forma rectangular, feta de formigó i s'assenta sobre les restes d'una estructura de pedra lligada amb morter de calç, que podrien correspondre a les de l'antiga bassa. | 08005-376 | Can Palau. Polígon 4, parcel·la 9018 | 41.6605800,2.2463900 | 437257 | 4612366 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40245-foto-08005-376-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40246 | Bassa dels Horts de Ferrer-Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-horts-de-ferrer-sidro | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a tocar del camí de Can Panedes, al capdavall del torrent de Can Palau i molt pròxima a la bassa dels horts del Metge. S'omple de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i rega aquest camp. És de forma quadrada, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb una reforma posterior que cobreix tota l'estructura antiga amb totxo. | 08005-377 | Can Palau. Polígon 4, parcel·la 35 | 41.6602700,2.2459700 | 437222 | 4612332 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40246-foto-08005-377-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40247 | Basses de Can Panedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-panedes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada ran el camí de Can Panedes, en direcció als horts del metge, un cop superat el torrent del Sorral. S'omplia de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i servia per a regar aquests camps i per a rentar. És de forma rectangular, construïda amb pedra i totxo lligats amb morter de calç,i coronada amb totxo. Té un rentador fet de cairons, i un petit contrafort de pedra a un dels seus laterals. Una reforma posterior, la va dividir en dos amb un mur de formigó, per tal de separar la zona del rentador de la resta. Actualment és buida i abandonada. | 08005-378 | Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 36 | 41.6593800,2.2456200 | 437192 | 4612234 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40248 | Can Xacó-Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La coberta és de teula àrab a dues vessants desiguals. Les façanes estan arrebossades i pintades i algunes obertures estan emmarcades amb pedra. Se li adossa pel costat de llevant una edificació. | 08005-379 | C/ Sant Pere, 5-7. | 41.6645000,2.2627000 | 438619 | 4612790 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40249 | Torre Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sant-josep | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola planta, en alineació de vial, que es troba situat a l'extrem nord-est d'un solar en cantonada. La coberta és plana i forma un terrat. Sobrepassant aquest nivell hi ha un badalot de planta quadrada. Tant la façana com el badalot estan decorats amb merlets amb coronament aixamfranat i revestits de ceràmica vidrada. La façana, que està revestida de morter de calç i pintada, s'assenta sobre un basament i es col·loca una doble imposta que emmarca la cambra de ventilació del terrat. Les obertures estan tancades amb una reixa de ferro forjat i s'emmarquen amb decoració esgrafiada. La tanca del jardí està formada per un mur baix i pilars amb reixa de ferro forja, i porta d'entrada també de ferro forjat. | 08005-380 | C/ Francesc Macià, 14 | 41.6695200,2.2605900 | 438448 | 4613349 | 1909 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40249-foto-08005-380-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Miguel Bertrán, arquitecte | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40253 | Can Noble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noble | XX | Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l'entrada. | 08005-384 | C/ Llerona | 41.6640900,2.2706000 | 439276 | 4612739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40253-foto-08005-384-1.jpg | Legal | Avantguardes | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte | 107 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40254 | Camp d'aviació de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-de-rosanes | GESALÍ, D. i ÍÑIGUEZ, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga, 1933-1946. El camp d'aviació civil, l'aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga. http://aviacioiguerra.cat | XX | El camp d'aviació de Rosanes es troba ubicat entre els tres municipis de La Garriga, les Franqueses i l'Ametlla. Va ser construït com a aeròdrom privat, a l'inici de la dècada dels anys 30 del segle passat, per part d'un empresari argentí afincat a Barcelona, Esteve Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i apassionat per l'aviació. En arribar la guerra, el govern republicà el va incautar per tal de convertir-lo en aeròdrom de guerra, per la qual cosa el va ampliar, ocupant diverses finques agrícoles d'uns terrenys molt plans al límit dels termes municipals de La Garriga, Les Franqueses i L'Ametlla. Entre 1937 i 1938 va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l'Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona. A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l'entorn, que van aportar mà d'obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal i dels serveis vinculats: companyies de transmissions, gabinets d'interpretació fotogràfica, tallers i indústries de guerra... Tenia 1.200 metres de llarg i, actualment, encara conserva l'espai i les infraestructures que el van convertir durant uns anys en un espai d'activitat frenètica: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l'hangar, el xalet racionalista... El camp d'aviació de Rosanes es pot visitar a través d'un itinerari senyalitzat impulsat pels ajuntaments de la Garriga, les Franqueses i l'Ametlla del Vallès, juntament amb el Memorial Democràtic. La part del camp de vol corresponent al municipi de l'Ametlla ocupa un 9% del total de la seva superfície. | 08005-385 | Al límit del terme municipal de l'Ametlla amb la Garriga i les Franqueses | Durant la Guerra Civil Espanyola, el camp d'aviació de Rosanes va ser un dels més amplis de l'exèrcit de la República ja que disposava d'una pista de 'terra piconada' d'1,5 quilòmetres, un 'mas amb funcions de caserna' que permetia l'allotjament diari d'uns 150 soldats amb les respectives instal·lacions de menjadors i dormitoris. Aquest camp d'aviació va viure dues etapes diferenciades cronològicament. La primera, compresa entre el mes de maig fins el mes de desembre del 1938 correspon a l'etapa de l'aeròdrom quan pertanyia a la segona esquadreta del grup de 'Natatxes' republicà, que eren avions de bombardeig biplans relativament grans. Aquesta unitat de les forces aèries va ser dissolta el 24 de desembre del 1938 després d'una operació a la zona del Segre on la majoria de caces republicans van ser abatuts per l'aviació franquista. La segona etapa d'aquest aeròdrom, compresa entre el 15 de gener del 1939 i la fi de la guerra, va coincidir amb la dissolució de la unitat vinculada a l'aeròdrom de la Garriga, l'esquadreta de 'Natatxes', amb la retirada del 'gruix de l'aviació republicana' ubicada a la zona del Penedès. | 41.6623000,2.2776000 | 439857 | 4612535 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40254-foto-08005-385-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40262 | Can Calet Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet-nou | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, format d'una planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, amb ràfec emmotllurat ceràmic. Les façanes, revestides amb estuc de calç, es recolzen en un sòcol de paredat comú coronat per una filada de totxo pintat. A la façana principal, una imposta ceràmica trencada emmarca la porta, el capcer està coronat per una cornisa i flanquejat per dues mènsules laterals coronades per una esfera ceràmica. Les obertures estan tancades amb un dintell pla a excepció de la porta, que presenta un arc conformat per tres arcs de circumferència tot i que hi ha un envà que conforma un dintell pla. A la part posterior es situa una edificació annexa amb coberta també de teula àrab a dues vessants, i una altra edificació destinada a usos agrícoles. La tanca del jardí es composa d'un basament de paredat comú, amb una faixa ceràmica de motius florals emmarcada per dues filades de totxo, i coronat amb rajola vidrada verda. Al capdamunt hi ha la reixa de ferro forjat. Les dues entrades al solar estan tancades amb portes de ferro forjat. | 08005-393 | C/ Torregassa, 53 | 41.6684800,2.2637400 | 438709 | 4613231 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40262-foto-08005-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40262-foto-08005-393-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40264 | Roure de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Roure (Quercus puvescens), de 30 a 35 m d'alçada, volta de Canó de 3,1 m, classe diametral de 95-100 cm, diàmetre de 99 cm, perímetre de capçada de 103,7 m i una edat aproximada de 110 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, capçada i fulles sense malalties. S'ha inclòs al catàleg per la seva majestuositat, impressionant tronc i capçada. Per sobre de tot destaca la seva bifurcació del tronc a 2 m d'alçada que li confereix un aspecte bífid. Segurament aquest exemplar és la unió de dos peus des de fa molts anys. | 08005-395 | Can Draper | 41.6621500,2.2637400 | 438703 | 4612528 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40268 | Casa Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb múltiples vessants, i les façanes són d'obra vista amb maó. A l'extrem del costat llarg de la 'L' hi ha un porxo sustentat per columnes de maó. A l'interior de l'angle sobresurt un petit cos cobert amb una terrassa. | 08005-399 | C/ del Pinar, 23 | 41.6606200,2.2605400 | 438435 | 4612360 | 1968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Oscar Tusquets Blanca, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40269 | Casa Carles Badia. 'El Maset' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-badia-el-maset | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la planta baixa de la façana principal, que està orientada a llevant, hi ha un porxo amb arcs rebaixats, i al pis superior, dos balcons, un dels quals en cantonada. Les façanes estan revestides amb arrebossat remolinat. | 08005-400 | Camí antic de Can Plantada | 41.6575300,2.2572100 | 438155 | 4612020 | 1969 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40269-foto-08005-400-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Benavent de Barberà i Abelló, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40271 | Casa Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-uriach | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', i d'un sol nivell. La coberta és plana. Els paraments són llisos i les finestres estan protegides amb persianes de llibret corredisses. El seu interior es compartimenta amb l'entrada i el garatge situats al vèrtex, la sala d'estar, el menjador i la cuina en una de les ales i els dormitoris i serveis a l'altra. | 08005-402 | C/ del Prat, 12 | 41.6637000,2.2615400 | 438521 | 4612702 | 1961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | José Antonio Coderch de Sentmenat, arquitecte | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40272 | Basses de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pau-adjutori | XX | Bassa i safareig, situats a prop del torrent del Sot d'en Girbau, a tocar de la sínia. S'omplien amb l'aigua provinent de l'aqüífer del torrent. La bassa, de planta rectangular, és feta de maó massís lligat amb ciment, i fa aproximadament 4 m de llargada, 3 m d'amplada i 1 m de fondària. Adossat a la bassa, hi ha el safareig, que s'omplia a través del bonó de la bassa. És de planta rectangular, de totxo, i fa aproximadament 2 m d'amplada, 2 m de llargada i 1 m de fondària, amb el rentador fet de cairons. Actualment la bassa i el safareig resten buits i abandonats. | 08005-403 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | 41.6395800,2.2579300 | 438198 | 4610026 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/