Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
40118 | Murs de pedra seca de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-249 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | 41.6985700,2.2423600 | 436959 | 4616587 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
40119 | Murs de pedra seca de Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-250 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 | 41.6992100,2.2423800 | 436961 | 4616658 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||||
40196 | Casa Joaquim Alerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-alerm | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un àtic. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, on s'hi obren arcades de mig punt tancades amb un parament de vidre i un ampit de rajols formant triangles. La façana est, la principal, es composa simètricament segons tres eixos. A sobre de l'entrada principal, en destaca un balcó amb llosana i barana de ferro. La tanca del jardí és de ferro forjat sobre un basament de paret massissa amb quatre pilastres coronades amb capitell piramidal. | 08005-327 | C/ Major, 35 | 41.6716400,2.2608000 | 438467 | 4613584 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40217 | Torrent de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-larenys | Torrent que neix a Sant Nicolau i que drena les seves aigües a la conca del Congost. La masia de Ca l'Arenys, que dona nom al torrent, és una de les més antigues i importants del municipi. Bona part de la riquesa de la casa es basava en l'aprofitament de l'aigua del torrent per mitjà d'un complex entremat de mines i basses que van permetre desenvolupar una potent xarxa de regadiu. | 08005-348 | Ca l'Arenys | 41.6702200,2.2659500 | 438895 | 4613422 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
40219 | Murs de pedra seca de Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-calces | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquestes parets | Murs de pedra seca, fets amb pedres de la zona de color vermelloses, situats al davant de la casa. Com totes les cases del Serrat les terres s'estructuraven en feixes situades a l'entorn de la pagesia. Avui en aquesta casa ja no es treballen aquestes terres. | 08005-350 | Can Calces (Serrat Ocata). Polígon 1, parcel·la 4 | 41.6997200,2.2426900 | 436987 | 4616714 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
40229 | Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles | http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu | 08005-360 | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
40233 | Fons Eugeni Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar | XX | El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca. | 08005-364 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
40248 | Can Xacó-Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La coberta és de teula àrab a dues vessants desiguals. Les façanes estan arrebossades i pintades i algunes obertures estan emmarcades amb pedra. Se li adossa pel costat de llevant una edificació. | 08005-379 | C/ Sant Pere, 5-7. | 41.6645000,2.2627000 | 438619 | 4612790 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40257 | Bosc de Pins Americans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-pins-americans | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat al davant de l'actual IES Eugeni Xammar. És un bosc format de pi marítim (Pinus pinaster), ubicat a una antiga vinya. Segons notícies facilitades per la gent gran de la zona, que són els que anomenen aquest indret amb el nom del Bosc de Pins Americans, els arbres foren plantats a partir de pinyons. Avui en dia, el seu interès rau en el fet de que el exemplars d'aquesta tipologia de pins (Pinus pinaster) no són abundants al municipi. | 08005-388 | IES Eugeni Xammar | 41.6746900,2.2500300 | 437574 | 4613930 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40258 | Bosc de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d'alzina. Cal destacar la gran proliferació d'infraestructures protoindustrials de l'espai -pou de glaç i forn d'obra-. És molt destacable dins d'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat. | 08005-389 | Can Draper | 41.6554000,2.2642400 | 438738 | 4611778 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40258-foto-08005-389-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40259 | Bosc de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Plandolit, Can Catafau i Can Reixac, en una carena de la plana del Vallès. L'estructura d'aquest bosc és mixta entre pi blanc i pi pinyer, amb un sotabosc d'alzina. El seu valor paisatgístic s'integra en el marc del mosaic agroforestal de la plana de l'Ametlla i protegeix la conca visual d'aquest espai de les urbanitzacions adjacents. Antigament, en aquest bosc es va desenvolupar una potent activitat de forns d'obra. Pel seu marge est transcorre el torrent de Can Plandolit, que gràcies al seu bosc de ribera incrementa la biodiversitat de l'espai i el seu valor paisatgístic. | 08005-390 | Can Plandolit | 41.6496900,2.2553300 | 437991 | 4611151 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
40260 | Torrent de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers. | 08005-391 | Can Plandolit | 41.6491700,2.2532700 | 437819 | 4611094 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40261 | Bosc de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-forns | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Forns, Can Ros i la zona de Santa Creu. L'estructura del bosc és mixta de pi blanc i de pi pinyer amb un sotabosc escadusser d'alzina. La seva ubicació en una zona elevada, pràcticament de carena el fa visible des de bona part del sud del municipi i es constitueix com una fita en el paisatge. D'altra banda, destaca una potent xarxa de camins al seu interior així com nombrosos forns d'obra d'èpoques pretèrites. | 08005-392 | Can Forns | 41.6673100,2.2475600 | 437361 | 4613113 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40261-foto-08005-392-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40264 | Roure de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Roure (Quercus puvescens), de 30 a 35 m d'alçada, volta de Canó de 3,1 m, classe diametral de 95-100 cm, diàmetre de 99 cm, perímetre de capçada de 103,7 m i una edat aproximada de 110 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, capçada i fulles sense malalties. S'ha inclòs al catàleg per la seva majestuositat, impressionant tronc i capçada. Per sobre de tot destaca la seva bifurcació del tronc a 2 m d'alçada que li confereix un aspecte bífid. Segurament aquest exemplar és la unió de dos peus des de fa molts anys. | 08005-395 | Can Draper | 41.6621500,2.2637400 | 438703 | 4612528 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40271 | Casa Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-uriach | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', i d'un sol nivell. La coberta és plana. Els paraments són llisos i les finestres estan protegides amb persianes de llibret corredisses. El seu interior es compartimenta amb l'entrada i el garatge situats al vèrtex, la sala d'estar, el menjador i la cuina en una de les ales i els dormitoris i serveis a l'altra. | 08005-402 | C/ del Prat, 12 | 41.6637000,2.2615400 | 438521 | 4612702 | 1961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | José Antonio Coderch de Sentmenat, arquitecte | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
40290 | Can Draper: escultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-escultura | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d'una tomba d'època indeterminada, però no es pot confirmar.</p> | 08005-421 | Can Draper | <p>Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40297 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XV | Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l'extrem nord, i es va capgirar l'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d'entrada de Ca l'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l'esquerra. | 08005-428 | Ca l'Arenys, 12 | 41.6692000,2.2667500 | 438960 | 4613309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
40310 | Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles | L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres. | 08005-441 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||||
40253 | Can Noble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noble | XX | Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l'entrada. | 08005-384 | C/ Llerona | 41.6640900,2.2706000 | 439276 | 4612739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40253-foto-08005-384-1.jpg | Legal | Avantguardes | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte | 107 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
40021 | Can Draper: pedra esculpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-pedra-esculpida | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Pedra esculpida, situada a la façana meridional de la torre de Can Draper, a sota de la finestra del primer pis. És de forma rectangular i conté una inscripció que diu: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DE L'ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER. La llegenda està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per dues figures infantils nues, esculpides en alt relleu; a la part superior i inferior de la mateixa hi ha una carota.</p> | 08005-152 | Can Draper | <p>Els segles XVI i XVII foren segles importants per a la pagesia la qual prengué un nou impuls després d'anys de pestes, fams i lluites socials. A l'ametlla es reconstrueixen moltes masies i es basteix l'església parroquial (1679).</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 1624 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40021-foto-08005-152-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||
40292 | Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis | <p>AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. MARTÍ BONET, J.Mª. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>L' església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arlés, és d'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l'antiga església romànica només en queda un llenç de mur d'uns 12 m de llarg per 8 m d'alçada, que dona al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada. És de planta de tipus basilical, i absis circular amb volta de mitja taronja i un petit cos amb volta de llunetes. En destaca la seva portalada barroca formada per dos pilastres que sostenen un arquitrau senzill; el fris està decorat amb motius florals, la cornisa és senzilla. El frontó està partit en dues aletes que culmina en sengles pinacles coronats amb bolets. El cos superior, damunt el frontó, té una fornacina coronada amb una bola amb les imatges de sant Genís d'Arlés i sant Genís de Roma. Al damunt hi ha una imatge d'un home mort (evocació del martiri de sant Genís d'Arlés). El campanar, que ha estat reconstruït, és de planta quadrada; el cos per a les campanes té uns buits amb arcs de mig punt i uns altres al damunt, quadrats.</p> | 08005-423 | Plaça de l'Església | <p>La nova esglèsia es va començar a construïr l'any 1679. El mestre de cases fou Pere Cases i el picapedrer Rafael Serra, tots dos ciutadans de Vic. Des de 1610, aquesta parròquia té com a patrons els dos Sant Genís, el de Roma i el d'Arlès.</p> | 41.6738800,2.2597900 | 438385 | 4613833 | 1691 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
40293 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-0 | AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | La Casa Rectoral es troba adossada a l'edifici de l'església parroquial, amb una façana allargada en planta baixa amb soterrani. Té un porxo a la cantonada dreta amb teulada a una vessant. La teulada té el carener paral·lel a la façana amb imbricacions, i les obertures són totes planes, de carreu, alineades. Hi ha una segona porta amb marquesina de teulada àrab. En una de les finestres hi ha la data de 1671, i en una altra hi ha la mateixa data, amb el nom del rector Santmartí. | 08005-424 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós | Fou encarregada pel rector mossèn Joan Santmartí que fou l'artífex del gran complex Rectoria -Temple. | 41.6740600,2.2601000 | 438411 | 4613853 | 1668 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En aquest edifici s'hi ubicaven antigament les escoles i encara actualment s'utilitza com a equipament parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
40296 | Can Xammar de Baix: escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-escut | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | Escut situat a l'eix de la dovella clau de la porta de mig punt de Can Xammar de Baix. Es tracta d'un carreu que conté l'escut dels Xammar esculpit al seu centre, i una inscripció que diu: FOU EDIFICADA LA PRESENT CASA PER ANTONI XAMMAR A 10 DE MARÇ DE 1649. L'escut té forma oval i és travessat diagonalment per una faixa que separa el seu terç superior de la resta, i conté tres estrelles de sis puntes; sota la faixa hi ha un eixam d'abelles que penja damunt un mar on hi ha la silueta d'una embarcació. | 08005-427 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
39951 | Can Pagès Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIX | Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2. | 08005-82 | Can Pagès | Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6386700,2.2719400 | 439364 | 4609915 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
39979 | Can Ganduxé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ganduxe | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Masia de tipologia 1 segons Danès. La casa segons expliquen no té més de 100 anys. Possiblement era del 1915. Té 2 pisos i coberts annexos a banda i banda. La façana és arrebossada però antigament les 3 finestres i la porta eren amb brancals de totxo i biga superior de fusta. Destaca el rellotge de sòl de façana i unes pedres de molí a tall de detall. Interiors reformats amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Ocupació en planta (m2): masia 65 m2 + edificis bandes masia 178 m2 + 302 m2 granja annexa. Edificacions annexes: A la part de darrera, queda una granja lineal de grans dimensions que actualment també està en desús, de 302 m2. | 08005-110 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 109 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6543100,2.2553900 | 438000 | 4611664 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39979-foto-08005-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
39980 | Quadres de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-can-forns | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Els coberts de la part oest, presenten greus problemes de teulada, especialment les zones cantoneres i amenacen de caure. | Estructura en forma d'U construïda amb totxo entre els anys 1946 i 1950. Presenta un habitatge de dues plantes a la part est i uns coberts que s'extenen a partir d'aquest habitatge. D'altra banda, hi ha una pahissa al costat de l'habitatge. L'habitatge no té un interès arquitectònic destacat, únicament pel sostre d'embigat de fusta radial. El veritable interès rau en els coberts que són estructurats amb voltes de totxo on s'hi apunten els embigats de fusta. La configuració dels coberts és modulable i a partir d'aquests arcs de totxo es permetien fer estances de diverses mides. D'altra banda, hi ha un passadís aporticat. L'interior actualment, té un ús mixt entre residencial i estances agrícoles en desús. Antics trulls d'oli, espais del vi i coberts dels animals. | 08005-111 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6652200,2.2467700 | 437293 | 4612881 | 1946 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39980-foto-08005-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | arquitecte Lluís Bonet Garí | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
39999 | Can Casanoves (Pinar i Portús) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-pinar-i-portus | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga de la masia és de l'any 1932 any de construcció. Actualment, primera residència. Compta amb 2 plantes i golfes. La façana i murs són de pedra de la zona i trossos de maó amb rejunt de calç. Destaquen treballs decoratius amb totxo a la façana -cantoneres- i obertures. Trobem 4 finestres amb brancals de totxo a tot el vol. El portal també és amb totxo. Els sostres de l'interior són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada, presenta embigat de fusta, cairons i rajols amb teula tradicional catalana. Destaca la petit era que hi ha a la part davantera i un pou d'aigua Ocupació en planta (m2): masia 130 m2+ 50 m2 annexos. Elements exteriors: Cal destacar la bassa i el rec d'aigua que serveix tot el veïnat. | 08005-130 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99 | La masia en qüestió forma part d'una tipologia de masies construïdes o reformades a principis de segle XX amb una estètica molt similar. La pedra es combinava amb totxo i d'altres elements de ceràmica. Aquesta tipologia constructiva de ben segur volia seguir la corrent estètica d'aquell moment, el modernisme, tot i que la senzillesa de la construcció defugia elements decoratius destacats. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6429800,2.2578700 | 438196 | 4610404 | 1932 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39999-foto-08005-130-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En quant a infraestructures agràries, en destaca la bassa i el rec (vegeu fitxa 357) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
40002 | Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carlons | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a la masia de la seva antiguitat. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana està encalada i pintada de blanc a sobre. Les parets són fetes amb pedra de la zona i rejuntades amb calç. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària també de totxo per accedir al cobert annex, antic trull d'oli i vi. Trobem 4 finestres amb empits de totxo, els brancals han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Els sostres són amb embigat de fusta i llates en algunes zones i, en d'altres, amb canya encalada. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la masia ha estat restaurada i s'ha fet habitable. Destaca una petita era a la part davantera. Compta amb un torreó de mitjans de segle XX fet sobre un galliner. L'interior conserva molt l'aspecte original. S'hauria de preserva la zona de trull i premsa. Ocupació en planta (m2): masia 136 m2. | 08005-133 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99 | Masia de llarga història on va viure el pintor Josep Maragall. Havia estat mas de la Baronia de Montbui. El valor arquitectònic de la masia no és molt destacat però l'actual torreó a la part lateral de la masia la dota d'una singularitat destacada tot seguint l'estil de Can Feliu. Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6676000,2.2424600 | 436937 | 4613148 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40002-foto-08005-133-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- Pou i safareig. Construcció situada a la part davantera de la casa, a l'inici del torrent de Can Carlons. El pou està dins una barraca de totxo que té adossat, al seu costat de llevant, un petit safareig rectangular amb rentador de cairons.- Les basses (vegeu fitxa 156). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
40003 | Can Feliu o Can Sitjas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-o-can-sitjas | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1780 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia és probablement anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Al lateral dret de la casa hi ha una reforma del XX juntament amb el torreó de la cantonera que corresponen a l'ampliació que va realitzar en Xammar quan va anar a viure a la casa. Elements que barregen l'estil colonial amb nombrosos elements modernistes. Elements exteriors: Rec que va a la Bassa de Can Patrallus; la seva torre, el pou. Superfícies edificada (m2): 251 m2 cos principal + 48 m2 annex. Edificacions annexes: Antigues corts ara reformades amb un ús decoratiu (48 m2). | 08005-134 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 21 | Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6668400,2.2447400 | 437126 | 4613062 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40003-foto-08005-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El pou, situat al costat nord-est de la casa, arran del Camí Antic de Bigues cap a Can Forns. L'estructura del pou, feta de paredat comú, fa 1m de diàmetre, sobresurt aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, i se li adossa una barraca de maquinària.- El rec (vegeu fitxa 352). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
40012 | Piscines de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-de-ca-larenys | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX-XXI | Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina. | 08005-143 | torrent de Ca l'Arenys | L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal. | 41.6694800,2.2670900 | 438989 | 4613339 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40012-foto-08005-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
40018 | Jardins de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-forns | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | El sistema de recs està, a la totalitat del seu traçat, soterrat per fullaraca i terres. | Els jardins de Can Forns són obra de Nicolau Mª Rubió i Tudurí (1891-1981), arquitecte, urbanista i paisatgista. És ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals tant pel que fa a la mida com a l'edat, com un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenaria de 20 m d'alçada. Es tracta d'un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d'heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa. Aquests jardins adquireixen autonomia formal respecte al paisatge i hi apareix una de les constants de l'obra jardinera de Rubió: l'entroncament del jardí amb la naturalesa. Els agrupaments arboris es fusionen amb tot el paisatge que circumda el jardí i els eixos visuals fortament marcats, ens condueixen cap als diversos punts d'interès, al final dels quals es troben elements ornamentals, com ara estàtues o petites fonts. | 08005-149 | Can Forns | Amb motiu de la remodelació de la masia de Can Forns, a principis dels anys cinquanta es va construir un jardí que avui dia té un gran interès, tant pel seu disseny com pel seu autor, com pel seu complex sistema de recs. | 41.6656700,2.2478400 | 437383 | 4612930 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40018-foto-08005-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40018-foto-08005-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Nicolau Maria Rubió i Tudorí | Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Era fill del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Es graduà el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Forestier. Després fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins públics de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
40040 | Roure de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-camp | XX | En un futur, caldria fer una poda de regeneració per evitar la caiguda de branques mortes. | <p>Roure (Wisteria sinensis) de 20 m d'alçada, volta de canó de 4,4 m, classe diametral de 112 cm, diàmetre de 1,12 m, un perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 80 a 90 anys. És destacable la seva majestuositat -port de capçada de grans dimensions- i el seu doble tronc. L'estat fitosanitari de l'individu és immillorable. El fet d'estar en una zona amb un jardí molt extens fa que no tingui estrés hídric i un aport de nutrients abundant i regular.</p> | 08005-171 | Can Camp | 41.6611600,2.2592700 | 438330 | 4612421 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40040-foto-08005-171-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
40069 | Can Diví del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-divi-del-sot | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIV-XIX | <p>Edificació aïllada formada per dos cossos: l'antiga masia i una edificació posterior. L'antiga masia és de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta tres finestres, dues de les quals tenen permòdols a la part superior. La porta d'entrada és adovellada amb un arc rebaixat. A la façana sud, hi ha quatre finestres, una amb permòdols de pedra treballada, una altra amb arc de punt rodó i, finalment, dues d'estil clàssic amb dintell de fusta interior. L'entrada és allargada i amb habitacions a la banda esquerra, que formen una estructura de dues crugies. El segon cos, del segle XIX, , va ser la torre d'estiueig dels propietaris de la finca, amb una petita torre-mirador molt característica. És de planta quadrada i té planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants i el carener orientat en direcció nord-sud. A la part alta del segon pis i seguint l'escala hi ha una torre. L'estructura de la masia està feta amb parets de maó i sostres molt alts, recolzats sobre bigues de fusta. En destaca el gran balcó corregut de la façana, a la banda sud que permetia la comunicació de la casa vella amb la comuna.</p> | 08005-200 | C/ Can Diví, 2 | 41.6585400,2.2606000 | 438438 | 4612129 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40069-foto-08005-200-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries: - El pou de servei de la masia, situat a la banda de ponent de la torre, que omplia el safareig amb el rentador i servia per rentar i per regar l'hort de sota la casa. - El pou situat a prop del torrent, a tocar del Prat de Can Draper. L'aigua del torrent era bombejada fins a un dipòsit dins de l'actual urbanització de Can Camp i, posteriorment, enviada cap a la masia a través d'un rec. Va ser construït durant els anys quaranta per en Pere Puigdomènech. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
40090 | Complex piscina-canalitzacions de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-piscina-canalitzacions-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | actualment aquest complex resta en estat d'abandó. | <p>Piscina de grans dimensions, amb una capacitat per a 30.000 litres, que s'omplia amb l'aigua provinent de dos pous, un situat davant de la casa, prop del torrent de la font, i l'altre, al torrent de Can Feliu. Permetia regar els jardins dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí i tots els camps de davant de la casa, amb un sistema de canalització, que encara es conserva. Aquest complex salva els desnivells del terreny a través de diversos petits aqüeductes, d'una alçada aproximada d'1 m, fets de maó massís lligat amb morter. Actualment resta abandonat.</p> | 08005-221 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19 | 41.6666500,2.2474500 | 437351 | 4613039 | 1960 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
40105 | Casa Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soler | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb planta en forma de 'L', que consta de planta baixa, pis i soterrani. Es troba elevat respecte del carrer al que confronta. La piscina, a l'extrem de llevant és un element que forma part de la pròpia edificació.</p> | 08005-236 | C/ Mestre Ramon Capell, 4 | 41.6673100,2.2636000 | 438696 | 4613101 | 1967 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40105-foto-08005-236-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gabriel Mora, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
40199 | Pintures murals de l'església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-sant-genis | <p>Bellavista, Joan (2001). Les pintures al fresc de l'Església Parroquial de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Presenten algunes esquerdes. | <p>Les pintures al fresc de l'absis de l'església de Sant Genís foren creades l'any 1943 pel destacat cartellista Josep Morell i Macias. Al centre i a baix de les pintures murals, hi apareixen les imatges sobreposades dels dos patrons Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arle, i a ambdós costats les escenes de la vida dels Sants. A sobre de les mateixes, pels laterals, hi ha un grup d'àngels amb instruments musicals rodejats de núvols. Per sobre i al centre hi ha la Mare de Déu de les Neus amb el Nen Jesús als braços, i als costats les imatges de Sant Nicolau i Sant Oleguer. Al cim del conjunt apareixen Santa Maria Magdalena i Santa Filomena en estat de gloria, i l'Esperit Sant. Per sobre la porta de la sagristia hi ha una representació de Sant Pere i en el mur oposat la de Sant Pau.</p> | 08005-330 | Església de Sant Genís | 41.6739600,2.2600500 | 438407 | 4613842 | 1943 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40199-foto-08005-330-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Morell i Macias | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
40232 | Fons parroquial de l'església de Sant Genís de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-genis-de-lametlla | XVI - XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva la immensa part de l'arxiu parroquial de l'Ametlla del Vallès (1513-1971). Es tracta fonamentalment de: - Llibres sacramentals: baptismes, confirmacions, desposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual. - Testaments. - Fundacions - Administració: capbreus, censals, delmes, sentències, vendes, donacions, fundacions. - Cofradies: Cofradia de Ntra. Sra. del Roser.</p> | 08005-363 | Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
40236 | Mina Nova del Pla del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-nova-del-pla-del-verder | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Mina excavada amb mitjans manuals, als materials granodiorítics del pla del Verder. Té una longitud aproximada de 80 m. Actualment, resten dos pous de registre, tot i que, antigament en tenia tres. Destaca la singular boca d'entrada de la mina, amb unes escales i una volta de pedra per protegir-la de l'erosió del talús. Durant molts anys, la mina va alimentar l'aigua del poble com a suport a la resclosa de Mossèn Lluís Paradell. Des dels anys vuitanta dels segle XX, va quedar en desús i, fins i tot, ha estat objecte d'actes vandàlics. | 08005-367 | Pla del Verder | Es va construir cap als anys quaranta per intentar solucionar els problemes d'aigua d'una població creixent. Els senyors Balançó i Millet van encarregar a una empresa de Barcelona la construcció d'aquesta obra. La realització implicava un tracte: si l'empresa no trobava més de 80 o 90 plomes d'aigua, els propietaris no pagarien. Tot i el poc cabal que varen trobar l'empresa de Barcelona va cobrar l'obra realitzada. | 41.6833800,2.2480100 | 437414 | 4614896 | 1940 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40236-foto-08005-367-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
40254 | Camp d'aviació de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-de-rosanes | GESALÍ, D. i ÍÑIGUEZ, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga, 1933-1946. El camp d'aviació civil, l'aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga. http://aviacioiguerra.cat | XX | El camp d'aviació de Rosanes es troba ubicat entre els tres municipis de La Garriga, les Franqueses i l'Ametlla. Va ser construït com a aeròdrom privat, a l'inici de la dècada dels anys 30 del segle passat, per part d'un empresari argentí afincat a Barcelona, Esteve Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i apassionat per l'aviació. En arribar la guerra, el govern republicà el va incautar per tal de convertir-lo en aeròdrom de guerra, per la qual cosa el va ampliar, ocupant diverses finques agrícoles d'uns terrenys molt plans al límit dels termes municipals de La Garriga, Les Franqueses i L'Ametlla. Entre 1937 i 1938 va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l'Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona. A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l'entorn, que van aportar mà d'obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal i dels serveis vinculats: companyies de transmissions, gabinets d'interpretació fotogràfica, tallers i indústries de guerra... Tenia 1.200 metres de llarg i, actualment, encara conserva l'espai i les infraestructures que el van convertir durant uns anys en un espai d'activitat frenètica: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l'hangar, el xalet racionalista... El camp d'aviació de Rosanes es pot visitar a través d'un itinerari senyalitzat impulsat pels ajuntaments de la Garriga, les Franqueses i l'Ametlla del Vallès, juntament amb el Memorial Democràtic. La part del camp de vol corresponent al municipi de l'Ametlla ocupa un 9% del total de la seva superfície. | 08005-385 | Al límit del terme municipal de l'Ametlla amb la Garriga i les Franqueses | Durant la Guerra Civil Espanyola, el camp d'aviació de Rosanes va ser un dels més amplis de l'exèrcit de la República ja que disposava d'una pista de 'terra piconada' d'1,5 quilòmetres, un 'mas amb funcions de caserna' que permetia l'allotjament diari d'uns 150 soldats amb les respectives instal·lacions de menjadors i dormitoris. Aquest camp d'aviació va viure dues etapes diferenciades cronològicament. La primera, compresa entre el mes de maig fins el mes de desembre del 1938 correspon a l'etapa de l'aeròdrom quan pertanyia a la segona esquadreta del grup de 'Natatxes' republicà, que eren avions de bombardeig biplans relativament grans. Aquesta unitat de les forces aèries va ser dissolta el 24 de desembre del 1938 després d'una operació a la zona del Segre on la majoria de caces republicans van ser abatuts per l'aviació franquista. La segona etapa d'aquest aeròdrom, compresa entre el 15 de gener del 1939 i la fi de la guerra, va coincidir amb la dissolució de la unitat vinculada a l'aeròdrom de la Garriga, l'esquadreta de 'Natatxes', amb la retirada del 'gruix de l'aviació republicana' ubicada a la zona del Penedès. | 41.6623000,2.2776000 | 439857 | 4612535 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40254-foto-08005-385-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
40268 | Casa Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb múltiples vessants, i les façanes són d'obra vista amb maó. A l'extrem del costat llarg de la 'L' hi ha un porxo sustentat per columnes de maó. A l'interior de l'angle sobresurt un petit cos cobert amb una terrassa. | 08005-399 | C/ del Pinar, 23 | 41.6606200,2.2605400 | 438435 | 4612360 | 1968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Oscar Tusquets Blanca, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
40269 | Casa Carles Badia. 'El Maset' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-badia-el-maset | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la planta baixa de la façana principal, que està orientada a llevant, hi ha un porxo amb arcs rebaixats, i al pis superior, dos balcons, un dels quals en cantonada. Les façanes estan revestides amb arrebossat remolinat. | 08005-400 | Camí antic de Can Plantada | 41.6575300,2.2572100 | 438155 | 4612020 | 1969 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40269-foto-08005-400-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Benavent de Barberà i Abelló, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
39950 | Can Pagès Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-nou | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | Té alguns problemes estructurals a les bigues de la planta baixa amb el primer pis, algunes goteres al terrat i terres amb panxa a la part de les habitacions. | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants amb caraner paral·lel a façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data del 1858. Va ser reformada al 1902 seguint l'estil colonial amb elements modernistes, Pels elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. Façana estucada i pintada amb arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal compta amb 11 finestres, 3 balconeres i 1 porta. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres i teulada d'embigat de fusta. Conserva encara l'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l'edificació. Ocupació en planta (m2): 423 m2 masia principal + 632 m2 de cobert Edificacions annexes: Masoveria i 2 cossos annexos d'antigues corts i garatge (632 m2). Masia anterior al segle XVIII, reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 agafant un estil modernista amb aspectes d'estil colonial. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004. | 08005-81 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123 | Masia que va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que va voler entregar a la seva promesa que feia 17 anys que no veia en prova del seu amor. La reforma que inicia aquest senyor és de 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va usar un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l'època. En els darrers anys de vida d'aquest 'cubano' es construeix la tribuna i s'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d'un dels porxos que feia servir com a garatge. Els jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana. Situada a una àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6394000,2.2772700 | 439808 | 4609993 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca l'era (vegeu fitxa 401). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
40307 | Can Fàbregas de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-de-la-placa | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Casa entre mitgeres de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana meridional. Les façanes estan arrebossades i sense pintar. A la façana sud, la principal, en destaca una finestra de tipus conopial, que és feta amb carreu i amb un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria simulant fulles, i les impostes també estan ornamentades amb motius vegetals, amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. A l'angle de l'arc hi ha en relleu un escut de Barcelona. L'interior de la casa s'adapta al terreny originari amb pendent ascendent en sentit Nord. | 08005-438 | C/ Major, 8 | 41.6735000,2.2593500 | 438348 | 4613791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
40308 | Ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI-XX | Masia de planta irregular formada per tres crugies asimètriques. Estructuralment es composa de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, i el ràfec és de tres filades mixtes. De la façana en destaca el portal adovellat amb un gran arc de punt rodó, flanquejat a la banda esquerra per una finestra i a la dreta per dues més, totes d'estil clàssic amb gravats conopials a la llinda. A la planta pis hi ha quatre finestrals gòtics amb arc conopial i dentat amb arquets que presenten unes decoracions. L'entrada al barri es fa a través d'una porta porticada sota d'una galeria que encara es conserva. | 08005-439 | Carrer Major, 18 | L'actual Can Balançó o Ca l'Anglada consta a la documentació antiga com a Mas Viver Ferrer. A la Talla de l'any 1656 aquest mas era classificat en tercera categoria. | 41.6727200,2.2596200 | 438370 | 4613704 | 1518 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaca el pou, situat dins la mateixa propietat de Ca l'Anglada, sota un cobert a l'esquerra del pati i al davant de les voltes de la casa. De coll rodó i sense cobrir, té 1,2 m de diàmetre i 50 m de profunditat amb una columna d'aigua constant de més de 20 m. A l'interior hi ha una gran cavitat de la qual en surten dues galeries en direcció nord-est; del pou en surten també dues mines, una de les quals alimentava la Font de la Mina i l'altra marxava en direcció al camp de futbol. Aquestes mines eren fetes amb lloses apuntades que formaven una secció triangular. Segons unes proves de cabal fetes anys enrere les mines donaven al pou 50.000 l/h. És per tant el pou del municipi que possiblement gaudia del major cabal. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
40240 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. CALBÓ I BARBANY, J. (2006). Can Camp: L'abans i el després. Quaderns de l'Ametlla. Servei de Publicacions de la Fundació Universitària Martí l'Humà / Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV-XX | Antiga explotació agrícola estructurada a partir de dos grans patis. Les edificacions principals es situaven a la banda nord i els cossos auxiliars, destinats a quadres i magatzems, envoltaven els patis. El cos originari, datat al segle XIV i situat al costat nord-oest del conjunt, correspon a una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i planta sotacoberta. La coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Es constituïa per cinc crugies de mur de paredat comú col·locades en paral·lel a la façana principal, amb una torre de vigilància a la cantonada nord-oest. A principis del segle XX, es va construir el cos principal de quadres, que dividia l'espai interior en dos patis, i la capella a l'extrem nord-est. Amb una planta baixa de voltes de maó rebaixades i un cos enretirat a l'extrem nord, es tanca completament aquest pati principal. Al pati secundari, situat al costat de llevant, s'hi situa la capella i els diferents cossos annexos destinats a usos agrícoles, i està tancat amb un mur baix i pilars de totxo amb baranes de ferro. L'entrada de l'extrem sud-oest està emmarcada per pilastres de secció circular i rematades per un capitell de peces de motllo i un barret revestit de trencadís de ceràmica, coronat amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança. | 08005-371 | Ptge. Pi, s/n | 41.6624400,2.2597200 | 438369 | 4612563 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40240-foto-08005-371-1.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaca la mina (vegeu fitxa 136). | 98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
39955 | Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns | <p>COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> <p><span><span><span>PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007).<em><span><span><span> </span></span></span></em>Masies de l’Ametlla del Vallès</span></span></span><em><span><span><span>. </span></span></span></em>Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVI- XX | Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes. | <p>Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.</p> | 08005-86 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 | <p>Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l'ampliació dels anys 40 realitzada per <span><span><span>Jordi Bonet Garí, deixeble d'Antoni Gaudi, i</span></span></span> que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.</p> | 41.6658800,2.2482300 | 437415 | 4612953 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-30 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L'aqüeducte (vegeu fitxa 222). | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
40045 | Can Moncau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moncau | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII / XX | <p>Edifici en cantonada de planta rectangular, formada per soterrani, planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La coberta és a una sola vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana i situat a la seva part posterior. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç. L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol. Les obertures estan tancades amb arc rebaixat de totxo a plec de llibre. A l'alçada del segon sostre s'hi situa una imposta ceràmica i el ràfec està guarnit amb un emmotllurat ceràmic. La façana del costat meridional, que és on es situa la porta d'entrada, es composa amb un únic eix vertical.</p> | 08005-176 | C/ Major,6 | <p>L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol, dutes a terme quan la família Millet compra el mas de Can Xammar de Dalt i s'enretira la façana que confronta amb el carrer Major per tal d'afavorir el trànsit. L'any 2000, l'edifici es objecte d'una reforma integral que buida tot el seu 'interior, tot i que, els nous forjats es mantenen a la mateixa alçada que els antics sostres d'embigat de fusta amb llates i cairons. L'únic rastre visible a l'exterior d'aquesta intervenció és la fulla de la porta d'entrada i la pèrgola de fusta que corona la terrassa a la banda Sud.</p> | 41.6735700,2.2593700 | 438350 | 4613799 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol (reformes) | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
40294 | Can Xammar de Dalt o Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-dalt-o-can-millet | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII-XX | Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa. Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l'any 1643 fou objecte d'una important reforma. Tanmateix l'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l'any 1908. La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L'interior segueix l'estructura d'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat. | 08005-425 | Ctra. de Puiggraciós | L'any 1908 Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. És destacable la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes. | 41.6745800,2.2577600 | 438217 | 4613912 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | Infraestructures agràries:- La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.- La bassa gran (vegeu fitxa 338).- El pantà (vegeu fitxa 239).- L'aqüeducte (vegeu fitxa 240). | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
40299 | Can Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI-XX | Masia de planta irregular, formada per planta baixa, dos pisos i una divisió interior a partir de tres crugies. El carener de teulada és perpendicular a la façana. La façana és orientada cap al sud, i hi destaquen el portal adovellat, set finestres d'estil clàssic de pedra calcària i al centre, un gran rellotge de sol. A inicis del segle XX, fou objecte de reformes d'estil modernistes: el coronament del capcer en la seva part central, el treball de guarniment del ràfec, i el torreó coronat amb una balustrada. Es conserva un important celler, situat a la façana nord de la masia que, antigament, tenia premsa pròpia. El seu interior ha estat objecte de diverses reformes, per la qual cosa conserva pocs elements originals. | 08005-430 | Plaça Vella, 1 | La primera referència documental de Can Bachs és de l'any 1644 i correspón a l'acta de compliment pascual de la parròquia. La reforma de la casa, que fou pagada pel seu llogater, el senyor Guarro, s'efectuà a principis del segle XX, i obeïa a les noves necessitats del poble en el moment d'ampliació i transformació de centre agrícola a centre d'estiueig. | 41.6734000,2.2592400 | 438339 | 4613780 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml