Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40120 | Can Riera (Can Pau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-can-pau | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII-XX | <p>Conjunt edificatori format per diverses fases constructives. La coberta és plana i en sobresurt un petit cos a la cantonada. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, i la principal es composa segons tres eixos. L'edifici originari correspon a una masia, Can Pau, actualment visible només a la façana nord del conjunt. La segona fase correspon a la planta baixa que es situa alineada a tocar de la carretera. La següent fase correspon a la botiga, i finalment, a l'ampliació del primer pis, que unifica la façana més pública. El cos afegit present una mitgera i una cantonada.</p> | 08005-251 | Ctra. de Sant Feliu, 44 | 41.6655000,2.2586300 | 438281 | 4612904 | 1934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40120-foto-08005-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40120-foto-08005-251-2.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|120|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40218 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-0 | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular, reculat respecte l'alineació del carrer, i format per planta baixa i pis. La coberta és un terrat de pendents pronunciats. Les façanes estan recobertes amb estuc de calç i pintades. La façana principal es composa simètricament segons tres eixos verticals, amb una motllura que marca els forjats; en destaca un balcó amb una barana metàl·lica. En el centre de l'acroteri hi ha un medalló el·líptic de pedra amb la inscripció -Ca l'avi 1908-. La part davantera queda limitada per una balustrada de pedra artificial amb graonat central i lateral. | 08005-349 | C/ Major, 31 | 41.6720500,2.2605300 | 438445 | 4613629 | 1908 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40218-foto-08005-349-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40298 | Casa Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-garriga | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat, de tipologia ciutat-jardí, que es composa de planta baixa i pis, amb estructura allargada i simètrica, llevat de la torre mirador. Es situa en un terreny on hi crea un desnivell contingut amb un mur coronat amb una balustrada. La coberta és a quatre vessants, acabada en gran barbacana, i la façana, revestida amb morter de calç de color blanc, simula carreus de pedra a les cantonades. La torre, situada al costat de llevant, és de planta quadrada amb coberta de teula àrab composada de pavelló. La casa té una tanca d'obra amb balustres. | 08005-429 | Carrer Torregassa, 24 | A principis del segle XX, l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat. Aquesta situació va donar lloc a la construcció d'un nou fenomen arquitectònic: l'habitatge de temporada, que té una importància remarcable a l'arquitectura catalana del segle passat. Modernisme, noucentisme i Eclecticisme es perllonguen en aquest tipus d'arquitectura fins gairebé la guerra civil. | 41.6680100,2.2637900 | 438713 | 4613179 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40303 | Villa Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lola | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular. En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d'escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s'assembla a un cistell. Al voltant de l'edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat. | 08005-434 | C/ Sebastià Bassa, 7 | Es situa en el primer eixample de principis de segle XX, on es troben representats els estils arquitectònics més importants segle passat. Fou construïda com a residència d'estiueig de la família Rosselló, i se'n desconeix l'autor. | 41.6690300,2.2623900 | 438597 | 4613293 | 1911 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Ribera, mestre d'obres | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40158 | Km 32 de l'autovia de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/km-32-de-lautovia-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al Km 32 de l'autovia, en una zona que correspon a una carena que fragmenta la vall del Congost amb la del Tenes. Bona insolació, terres de cultiu relativament planes i poca persistència de la boira de les fondalades. Durant la construcció de l'autovia, al marge, es van detectar dues sitges amb ceràmica feta a mà, sense decoració. També hi van aparèixer fragments d'ossos. Les sitges van ser destruïdes durant les obres i actualment, amb la zona urbanitzada, no es localitzen restes arqueològiques en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers. | 08005-289 | autovia C-17 | Jaciment documentat l'any 1964 per Josep Estrada | 41.6449900,2.2674700 | 438997 | 4610620 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40158-foto-08005-289-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40169 | Corrals de Can Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-can-muntaner | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives i restes en superfície situades en el que avui és part de l'IES de l'Ametlla, l'antiga construcció annexa del corral de can Muntaner i la part alta de la urbanització de Santa Creu. Per l'orografia i les notícies que ens n'han arribat, el turó del costat de 'can Capmany' quedaria inclòs en aquest jaciment. Es tracta d'un lloc especialment apte per al cultiu ja que presenta nombrosos camps amb una orientació excel·lent. Fins avui encara es trobaven restes de ceràmica ibèrica feta a mà o a torn al voltant de l'antic corral de Can Muntaner. El Sr. Emili Ramon hi localitzà el que interpretà com una sitja, però no s'hi trobà cap tipus d'estructura aèria. Durant les obres d'urbanització de la zona les troballes van ser molt nombroses. Recentment ha desaparegut l'antic corral de Can Muntaner, a causa de la construcció d'un nou edifici. | 08005-300 | Can Muntaner | Documentat per Emili Ramon i Jordi Pardo. | 41.6898900,2.2481900 | 437435 | 4615619 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40169-foto-08005-300-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40157 | Turó d'en Grèsol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-gresol | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al que avui és part del camí d'accés a la urbanització de Pinar i Portús, en una zona relativament aturonada que presentava camps de cultiu força planers al llarg de la petita serra on s'assentava el jaciment. Queda uns 100 m al sud del camí antic de Bigues. Restes de ceràmica hallstàtica de pasta negra, localitzada en superfície. Es localitzaren dues vores, una d'elles biselada. Ceràmica feta a mà amb motius decoratius de cordó amb pessic. Actualment en aquest indret no s'observen restes arqueològiques de cap tipus en superfície. | 08005-288 | Pinar i Portús | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6725600,2.2427700 | 436967 | 4613699 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40157-foto-08005-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40157-foto-08005-288-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40163 | Al nord oest de Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-de-can-sous | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | Restes en superfície ubicades a prop del creuament de la carretera de Puiggraciós i la carretera de sant Bartomeu. La zona presenta uns camps de cultiu molt ben disposats de cara a sud amb pendents relativament suaus, a la zona anomenada Pla del Roure. En aquests camps apareixien restes de ceràmica ibèrica comuna grollera i a torn quan es llaurava. L'àrea de les troballes s'extenia paral·lelament al camí de Sant Bartomeu, d'est a oest. No hi apareixia cap tipus d'estructura, però la quantitat de restes de ceràmica feia pensar en l'existència de sitges. Amb anterioritat a Jordi Pardo, Emili Ramon hi havia localitzat abundants restes de ceràmica, entre les quals destacava un vaset de ceràmica grollera, actualment desaparegut. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | 08005-294 | Can Sous | Jaciment localitzat per Jordi Pardo l'any 1979. | 41.6898900,2.2481900 | 437435 | 4615619 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40154 | Can Catafau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafau | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona de la masia de can Catafau i del petit turó que hi ha al davant. Actualment és el restaurant el Racó de l'Ametlla. En aquest punt elevat, ben assolellat i d'accés fàcil a aigua i terres de conreu és on és més lògic l'assentament, malgrat que en la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Restes de sílex trobades en superfície. | 08005-285 | Can Catafau | 41.6451500,2.2561500 | 438055 | 4610646 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40154-foto-08005-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40154-foto-08005-285-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40155 | Pla de Magús II/Turó Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-magus-iituro-arbocer | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n'ha alterat la topografia amb la construcció d'un gran edifici i l'adequació del seu entorn. | Restes en superfície situades a la zona més o menys planera al nord-est del turó Arbocer, a la part final del c/Gralla. Zona aixecada, fàcil de protegir, amb bona insolació i propera a algunes terres de conreu relativament planes. A l'inici de la vessant sud es localitzaven fragments treballats de sílex associats a ceràmica grollera feta a mà, amb un desgreixant molt vast, força reduïda a la cara interna. La mida mitjana de les peces oscil·la entre els 5 i els 250 mm de longitud. El jaciment, que es troba a pocs metres del Turó Arbocer i al costat del jaciment ibèric del Coll de Magús, s'ha interpretat com una possible zona amb enterraments en urnes d'incineració. Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n'ha alterat la topografia amb la construcció d'un gran edifici i l'adequació del seu entorn. Es conserven els materials, cedits per Josep Estrada, al Museu de Granollers. | 08005-286 | Turó Arbocer | Jaciment documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon | 41.6916300,2.2373200 | 436532 | 4615820 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40156 | Coll de Can Sous I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-sous-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XII aC | Restes en superfície situades a mà esquerra de la carretera de Puiggraciós en direcció al Santuari. Des de l'actual carretera en direcció a les parcel·les que hi ha cap a la urbanització de la Miranda. Restes de ceràmica descontextualitzada, trobada en superfície a la zona més planera del coll de Can Sous. S'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà amb motius decoratius de tradició del bronze final, com ara cordons amb pessic. Es conserven els materials al Museu de Granollers. El jaciment coincideix en part amb el Coll de Can Sous II, de cronologia romana. Tot l'espai que ocupa es troba actualment urbanitzat excepte una petita zona ajardinada, que inclou la font de Can Sous, just davant del restaurant. | 08005-287 | Puiggraciós | Jaciment localitzat per Josep Estrada. | 41.6868200,2.2517900 | 437732 | 4615276 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40160 | Mas Dorca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona aturonada on actualment hi ha el restaurant la Quaranya i que representa un baluard respecte les zones més properes relativament planes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. Actualment la zona es troba totalment emboscada i ben a prop s'hi ha urbanitzat un nou polígon industrial. No es localitza cap tipus de resta. El jaciment romà de Mas Dorca II ocupa també aquest espai. | 08005-291 | Mas Dorca | Josep Estrada hi localitzà restes de sílex en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers. | 41.6509600,2.2685100 | 439090 | 4611282 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40167 | A prop de Can Ros de les Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-ros-de-les-cabanes | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Jaciment situat a la vessant de migdia d'un suau turó, a les rodalies de Can Ros de les Cabanes, en un camí obert en urbanitzar la zona, als anys 70, el que avui podria ser part del carrer obert per donar servei a les cases de can València. En una zona plana amb una lleugera elevació i propera al torrent, amb accés a l'aigua. Van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i fragments de sílex dispersos -trossos de ganivets, burins i ascles retocades-La terrissa és de pasta negrosa, amb el desgreixant molt groller. S'hi va loaclitzar un fragment amb restes de decoració de pentinat. Tanmateix, el material ceràmic apareix molt rodat. El jaciment s'ha interpretat com una zona de fons de cabanes i, per tant, com un lloc d'habitat. En la propsecció realitzada només s'han localitzat alguns fragments aïllats i molt rodats de ceràmica comuna ibèrica. Part dels materials, cedits per Josep Estrada, es troben en dipòsit al Museu de Granollers. | 08005-298 | Can Ros de les Cabanes | Jaciment documentat per Josep Estrada i Emili Ramon | 41.6688500,2.2439300 | 437060 | 4613286 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40273 | La Creu Major parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-major-parroquial | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2001). La Creu Major parroquial de L'Ametlla. Dins d' AMINDOLA, n.43. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2002). Una peça de l'orfebreria de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XVI | <p>Creu gòtica creada l'any 1593 per Andreu Tamarit, joier barceloní. És de plata repujada i enriquida notablement amb dosserets i imatgeria. Té una d'alçada de 121 cm per 55 cm d'amplada. Al centre de la creu hi ha un crucifix, amb cert relleu. En un extrem es situa la figuració de Sant Joan i a l'altre costat la de la Mare de Déu. Al cim travesser vertical hi ha un pelicà com a símbol de la immortalitat, i al cap d'avall, el Ressuscitat sortint del sepulcre. A la cara posterior, al centre, hi ha la Mare de Déu, i als extrems els quatre evangelistes: a dalt Sant Joan, a baix Sant Mateu, al costat dret Sant Marc i al costat esquerre Sant Lluc. El nus de la creu és de forma hexagonal, simulant un edifici gòtic, formant capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de sants i santes. Els capçals dels dos travessers són en forma de flor de lis. Hi ha petites floritures que ornamenten tot el voltant de la creu. Els encaixos pels medallons circulars, a banda i banda de la creu, amb les figuracions, són lleugerament quatrilobulats. El reposat que omple decorativament els espais correspon a un dibuix geomètric ondulat.</p> | 08005-404 | Església de Sant Genís | <p>Durant la guerra civil, la part inferior de la Creu va ser amagada per uns feligresos per tal de protegir-la del possible saqueig a l'església. La resta de la creu va romandre desapareguda fins que el rector mossèn Valentí Ganduxé, trobà les làmines restants i l'any 2000 va ser objecte d'una acurada restauració.</p> | 41.6739600,2.2600500 | 438407 | 4613842 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Andreu Tamarit | 93|85 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40159 | Puiggraciós (Turó del Pollancre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-turo-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IV-III aC | Restes estructurals situades a la part superior del turó del Pollancre o de Puiggraciós, fins arribar per la part oest a la casa del Pollancre. La major part del jaciment està situat dins el terme municipal de Figaró-Montmany, però una petita part es troba dins el de l'Ametlla. Disposem de relativament poques dades sobre el poblat del Turó de Puiggraciós. Leandre Villaronga hi va fer una petita intervenció arqueològica l'any 1950, i a partir d'aquest moment el jaciment ha estat objecte de successives destruccions i expoliacions, que van culminar amb la construcció de la torre de guaita després dels incendis de l'any 1994. Les úniques dades disponibles, doncs, són les poques publicades per Villaronga. Aquest autor divideix el poblat en dos sectors: la part més elevada, un recinte de 240 per 40 metres, recolzada a la muralla, de 240 metres de llargada i 1,60 d'amplada, que tanca l'espai per la part nord; el poblat s'estendria per la pendent que baixa en direcció sud i sud-oest, cap a la casa del Pollancre -on hi ha una important font d'aigua-, format per habitacions isolades, sense formar carrers. Les parets són de pedra seca. Aquesta zona ocuparia uns 22.300 m2 i, juntament amb la superior abans descrita, formaria un conjunt que arribaria a les 3,5 hectàrees. Aquest fet, i la troballa, al centre del recinte superior, d'una construcció singular, rectangular, de 10 per 17 metres fa pensar que el poblat de Puiggraciós es podria incloure a la categoria dels nuclis vertebradors del territori laietà. La muralla, segons Villaronga a mig construir, tanca el recinte superior només per la part nord, la menys fàcilment defensable. Tenim notícia també de la troballa d'abundant material arqueològic: ceràmica comuna i grollera ibèrica, campaniana B -una de les quals amb el grafit ibèric OL-, fusaioles, pesos de teler, un pesal de bronze que pesa exactament una unça romana. També nou monedes de bronze amb llegendes ibèriques -una de les quals de la seca de Lauro, Llerona-, la pràctica totalitat de les quals de la segona meitat del segle II a.C., tot i que n'hi ha una del segle I a.C. En definitiva, es tracta d'un poblat força important, que ocupa una superfície destacable. Actualment encara es localitza material ceràmic en superfície fins, almenys, la casa del Pollancre-, tot i que, amb les dades molt parcials de què disposem, no sembla comptar, a la zona dels habitatges, amb un urbanisme organitzat. Tot i així, hi ha un recinte diferenciat a la part més alta, amb almenys un edifici singular, protegit per una muralla, que, d'altra banda, no sabem si compta amb sistemes defensius complexos. Podria tractar-se del nucli que controlés bona part de la vall del Congost, incloent-hi a l'est tota la zona de Samalús i Marata i arribant a l'oest fins al riu Tenes. El territori actual de l'Ametlla, evidentment, en formaria part. De fet, la troballa de les monedes, pertanyents sobretot a la segona meitat del segle II a.C., evidencia la forta vitalitat i continuïtat del poblat ben entrada ja l'etapa de domini romà de la zona, fet que només es documenta normalment en assentaments d'importància, com el de la Torre Roja de Caldes, abandonat definitivament a finals del segle I a.C. Part de la zona d'habitació, a la vessant oest del turó, pertany al terme de l'Ametlla. En aquesta petita zona hi hem trobat abundant material ceràmic ibèric, principalment restes de ceràmica comuna, de pasta de sandwitch i d'àmfora. | 08005-290 | Turó del Pollancre | Excavat parcialment l'any 1950 per Leandre Villaronga. | 41.7022000,2.2402100 | 436783 | 4616992 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40161 | Pla de la Violona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-violona | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona central del Pla de la Violona. Per l'orografia de la zona s'ha marcat la zona més planera del terreny pertanyent al municipi de l'Ametlla. En aquesta zona actualment emboscada però relativament plana i apta per al conreu s'hi localitzaven fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Hi ha fragments de ceràmica comuna ibèrica, grollera i a torn, i també fragments de sílex. Actualment no es localitza ceràmica en superfície. Tanmateix, la vegetació impedeix la realització d'una prospecció de manera correcta. | 08005-292 | Pla de la Violona | 41.6836600,2.2390400 | 436668 | 4614934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40164 | Coll de Magús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-magus | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al final del carrer Gralla just abans d'arribar al pla de Puigllonell. Aquest indret presenta un petit turó, actualment amb un hotel en construcció. Entre aquest turonet i el Turó Arbocer es localitza el Coll de Magús. Al voltant d'aquest establiment es troben un seguit de terres relativament planes amb condicions òptimes per a ser conreuades. En aquest indret s'han detectat nombroses restes de ceràmica ibèrica grollera feta a mà i comuna a torn, en tots els casos de tradició ibèrica. Tot el material apareix en superfície i no hi ha restes estructurals. Actualment, però, la pràctica totalitat d'aquest espai es troba tancat i no s'hi pot accedir, i just al nord, les obres de construcció d'un gran edifici han modificat l'orografia del turonet amb importants excavacions. A la zona del Turó Arbocer pertanyent a l'Ametlla s'hi observen encara moltes restes de les feixes de paret seca de les antigues vinyes. | 08005-295 | Puigllonell | Jaciment localitzat per Emili Ramon. | 41.6923100,2.2389400 | 436668 | 4615894 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40193 | Edifici Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-badia | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al que pot ser l'antiga casa del sr. Carles Badia, el Maset Nou -zona de Can Valls-. Situat en un petit turó amb molt bon accés a terres de cultiu i un torrent a les proximitats. S'hi ha detectat ceràmica ibèrica comuna en superfície, sense restes de cap tipus d'estructura. La zona ha estat recentment urbanitzada i actualment no s'hi observa cap tipus de resta arqueològica, ni en superfície ni en els marges resultants de la urbanització al voltant del Maset Nou. Es conserven alguns materials del fons de Josep Estrada al Museu de Granollers. | 08005-324 | Can Valls | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6577300,2.2571800 | 438153 | 4612042 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40193-foto-08005-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40193-foto-08005-324-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40168 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades al marge de sota la bassa gran de Can Plantada, a peu de torrent, es descobriren dos forns ibèrics actualment difícilment localitzables entre la vegetació. Lloc molt apte ja que hi ha argila, aigua i fusta per a la cocció. D'altra banda, entre el torrent, la bassa i la casa hi ha les restes de les canalitzacions modernes de la mina de la casa, així com la bassa del cànem. A llevant de l'encreuament entre el camí de Can Plantada i el torrent del mateix nom, als marges d'aquest, es localitzen dos forns d'obra ibèrics. Actualment, en aquest espai, prop del camí s'hi ha localitzat un forn d'obra, amb dues fogaines i construït en bona part amb maó. La tipologia del forn és d'aparença moderna. El mateix passa amb dos forns del mateix tipus, d'importants dimensions, situats al mateix marge, però en aquest cas a ponent de l'encreuament entre el camí i el torrent. En aquesta zona també es localitza un forat que sembla correspondre a un indret d'extracció d'argila. D'altra banda, a l'espai protegit es localitzen dues basses, la de can Plantada i la del cànem, així com part de la mina de la casa, de finals del segle XVII. La mina és construïda amb maó i peces d'obra. El sostre és construït a base de conjunts de dos maons corbs, que formen una volta de mig punt. | 08005-299 | Can Plantada | Els forns ibèrics foren localitzats per Emili Ramon, mentre que els de tipologia moderna foren localitzats per Josep Vila. Les restes modernes foren localitzades per Jordi Puig. | 41.6523500,2.2482100 | 437401 | 4611451 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40288 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai arqueològic localitzat als camps situats al sud de Can Xammar de Baix i a llevant de l'església de Sant Genís, en un espai amb lleuger pendent en direcció a migdia i amb bona disponibilitat d'aigua. En el decurs de les obres d'urbanització d'aquest sector, l'any 2007, es localitzà una sitja seccionada, amb material ibèric i ossos al seu interior, així com el que semblaven restes d'algun altre retall o cubeta també seccionades. Aquestes restes foren excavades i es dataren al voltant del segle IV a.C. Sembla que la sitja podria formar part d'un conjunt de sitges que haurien estat arrasades per la urbanització. Prop d'aquest punt es localitzà també un forn d'obra seccionat per un dels nous vials, que una vegada excavat, es datà al segle XVII. Tot l'espai ocupat pel desenvolupament d'aquest Pla Parcial, així com les feixes situades immediatament sota la casa de Can Xammar de Baix, presenten unes condicions immillorables per a l'assentament humà. | 08005-419 | Can Xammar de Baix | Jaciment localitzat per Arantza Guilera i Enric Costa l'any 2007. | 41.6742900,2.2606800 | 438460 | 4613878 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40122 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers | <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> | IaC-IIIdC | <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> | 08005-253 | Museu de Granollers | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40165 | Can Ros de Cabanes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades entre el turó d'en Grèsol i can Ros. Per la topografia el que avui és la part alta dels carrers de la urbanització de can Carlons i part del circuit de motocross. En aquest indret es localitzaven restes de ceràmica campaniana en superfície, un dels quals, que es considerava perdut, conserva un gravat amb la lletra ibèrica 'tu'. Els materials es troben dipositats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen campanianes A i B. Actualment, en aquest espai, que es troba majoritàriament ocupat per una densa vegetació, només hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna de cronologia indeterminada. | 08005-296 | Can Ros de les Cabanes | Materials localitzats per Josep Estrada. | 41.6684700,2.2434700 | 437022 | 4613244 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40170 | Can Melitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-melitre-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIdC | Estructures negatives situades als voltants de la masia de can Melitre de Pinar i Portús, en un espai molt ben irrigat i amb camps de conreu enfeixats en direcció sud-oest. Situat a tocar de l'antic camí romà de l'Ametlla a Sant Feliu. Hem tingut notícia, per la informació aportada pel senyor Julià Pérez, de la troballa de material ceràmic ibèric en abundància en uns camps de conreu situats al costat nord de la carretera de Bigues, ben a prop de Can Melitre, un indret planer i ben irrigat, molt apte per al conreu. La quantitat i concentració de materials feien pensar en la possible presència de sitges. També a l'alçada de Can Melitre, just sobre la carretera, l'equip d'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codiens hi excavà una tombà de tegula romana molt arrasada. No s'hi localitzaren materials associats. Actualment, l'any 2007, les feixes no es troben conreades, fet que impossibilita la realització de la prospecció. Tanmateix, segons el que es pot veure al marge del costat de la carretera, sembla que la potència estratigràfica de la zona és més aviat poca. | 08005-301 | Can Melitre | Jaciment localitzat per Julía Pérez. | 41.6635200,2.2357500 | 436374 | 4612700 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40170-foto-08005-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40170-foto-08005-301-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40171 | Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IdC | Restes estructurals situades al voltant de l'actual masia de can Forns, del torrent que hi ha a llevant de la casa i també als camps de Can Forns Nou. Es tracta d'una zona ideal per a l'establiment rural, amb un suau pendent al sud, amb camps de conreu, espais forestals i molt bona disponibilitat d'aigua Prop de la casa de Can Forns, Josep Estrada hi localitzà diversos forns de ceràmica de tipus ibèric i romà que, evidentment, s'han de relacionar amb el nom de la finca, documentat a partir del segle X. En un marge proper a la casa hi aparegueren paviments d'opus testaceum, fragments de dolia, ceràmica ibèrica, campaniana, sigilata hispànica i sudgàl·lica. També s'hi localitzà una moneda de la seca d'Emporiton -Empúries-. Els materials conservats al Museu de Granollers corresponen en general a una cronologia que abarcaria també del segle II a.C. a l'I d.C, malgrat que també s'hi troba una vora d'un recipient de ceràmica africana de cuina. El senyor Manel Calbó va confirmar que als camps del voltant de la casa s'hi localitzava abundant material ceràmic, i també algunes monedes. Segons ell mateix, davant l'entrada a la casa, en el decurs d'unes obres, aparegué una sitja buida. Totes aquestes troballes fan pensar en l'existència d'una vil·la republicana, en una zona molt favorable per al conreu, però també molt favorable per a l'existència de forns de ceràmica: es tracta d'un terreny molt argilós, just al costat d'un torrent amb una bona disponibilitat d'aigua i ben a prop de les masses boscoses que s'estenen a les vessants dels turons situats just al nord de la casa. La cronologia del material trobat en superfície sobrepassa només esporàdicament el segle I d.C. D'altra banda, cal fer notar que es tracta d'un assentament situat just al costat de la via que creuaria l'Ametlla d'Est a Oest en direcció a Bigues. Actualment, però, només localitzem un forn d'aparença moderna, molt ben conservat, que aprofita en part el terreny natural endinsant-se en un marge i en part és construït amb maó, al costat del camí que, des de la casa, segueix el torrent en direcció nord, prop d'una bassa i unes restes estructurals que, probablement també actuaven com a basses. Probablement, les restes dels forns antics hagin quedat cobertes per la vegetació. El senyor Jordi Puig, d'altra banda, informava que als camps de Can Forns hi apareixien força fagments de ceràmica que identificaven com a ibèrica. Nosaltres no n'hem localitzat. Can Forns s'identifica també amb el vil·lar alt-medieval de Furnos, mencionat a l'acta de conagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla d'any 932.Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Pel que fa a Can Forns Nou, als camps situats davant de la casa s'hi localitza material de cronologia romana. Apareix de forma especialment abundant a la zona més propera a l'inici del camí de la bassa gran, on, barrejat amb força quantitat de pedres, hi hem localitzat ceràmica comuna i, sobretot, molt material constructiu -tègula, fragments de maons de grans dimensions i fragments d'opus signinum-. També hi hem localitzat un pivot d'àmfora, fragments de dolia i un tros d'una tapa ceràmica de dolia. A l'altra banda dels camps, a la part més propera a Can Forns, també hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna. | 08005-302 | Can Forns | El jaciment de Can Forns fou localitzat per Josep Estrada. El de Can Forns Nou fou localitzat per Virgínia Cepero. | 41.6658500,2.2482100 | 437414 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40173 | El Serrat de l'Ocata-Can Tomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-de-locata-can-tomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes estructurals situades al que avui són els entorns de la masia de can Tomeu -Serrat de l'Ocata-, a tocar d'una gran bassa d'aigua feta a la propietat de Puigllonell. Molt ben ubicada ja que és la primera zona conreable per sota del poblat ibèric del Turó del Pollancre. S'hi ha trobat material ceràmic ibèric i romà republicà abundant: Kàlathos ibèric, àmfora ibèrica i àmfora romana dels tipus Dressel 1 i 2, i dolia. Antigament s'hi podien observar restes de parets seques del què podia haver estat un conjunt d'habitacions que Josep Estrada interpretava com un vicus. Als anys 80 era ja difícil identificar les restes arqueològiques, a causa de l'abundant vegetació. Actualment la finca de Can Tomeu es troba tancada i no s'hi pot realitzar una prospecció. Tanmateix s'hi observen moltes restes de parets i feixes de pedra seca, així com les restes de l'antic edifici. | 08005-304 | Serrat de l'Ocata | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6989500,2.2417100 | 436905 | 4616630 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40174 | Can Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fusteret | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Estructures negatives i restes en superfície situades a l'extrem sud d'un camp situat al costat de Can Fusteret, en un marge, a l'est de la urbanització de Can Juli. Es tracta d'una zona molt apta per al conreu, amb un lleuger pendent a migdia i amb una bona insolació. En aquest indret aparegueren dues sitges de les quals no es tenen més dades que les proporcionades pels materials que contenien; Àmfores romanes Dressel, un pes de teler, fragments de dolia, una mola circular de conglomerat, fragments de ceràmica comuna ibèrica, una vora de plat, etc. Als anys 80 només es localitzava esporàdicament ceràmica ibèrica a torn. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen dos pondus ben conservats i ceràmica de parets fines. En la prospecció realitzada l'any 2007, i malgrat que els camps del voltant de la casa no es trobaven llaurats, s'hi ha localitzat un fragment de ceràmica comuna ibèrica i, en un marge situat just al costat de la casa, en el que sembla ser un retall indeterminat en el terreny natural, un fragment de dolium i una nansa d'una olla de ceràmica comuna ibèrica. | 08005-305 | Can Pau Adjutori | Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon. | 41.6991300,2.2561300 | 438105 | 4616639 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40177 | Can Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serral | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. El jaciment se situa a la zona entre Can Serral i la torrentera que passa a ponent de la casa, en una zona de suau pendent a ponent. A uns 150 metres de Can Serral en direcció oest, abans d'arribar a un alzinar i a la banda de migdia d'un camp d'avellaners, s'hi localitzaren tegulae, fragments de dolia i ceràmica comuna ibèrica a torn, però no s'hi trobà cap tipus d'estructura. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, aquest espai es troba tancat, ja que pertany a dues finques privades. No s'ha pogut, doncs, realitzar la prospecció corresponent. | 08005-308 | Can Reixac | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6526900,2.2638800 | 438706 | 4611478 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40178 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIIdC | Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-. | 08005-309 | carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina. | Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d'abelles que hi havia a la zona. L'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch. | 41.6700700,2.2617600 | 438546 | 4613409 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40181 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-1 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IdC | Restes en superfície situades a les feixes de sota de Can Mitjans, entre el torrent i l'actual cementiri. Es tracta d'una zona apta per al conreu, amb diponibilitat d'aigua i un lleuger pendent en direcció a ponent. Es tracta d'un jaciment localitzat a partir de les informacions orals aportades pel senyor Jaume Casas. Segons aquestes notícies, als camps del costat de l'actual cementiri hi apareixien nombroses restes en superfície de ceràmica romana i fins i tot s'hi havia localitzat algunes monedes de la mateixa cronologia. Una vegada prospectada la zona i malgrat no haver estat llaurada en els darrers temps, es localitzava abundant quantitat de ceràmica de tradició ibèrica, sobretot de pasta de sandwitch, però no material romà. En la darrera prospecció realitzada a la zona, l'any 2008, s'ha localitzat ceràmica ibèrica en superfície de manera molt abundant, especialment a les zones de les feixes on també apareix força quantitat de pedra de petites dimensions. Principalment es tracta de ceràmica comuna, però també de pasta de sandwitch i grollera. S'ha localitzat també àmfora ibèrica i força material constructiu. Així mateix, cal destacar la localització, en aquesta darrera prospecció, d'un fragment d'àmfora púnico-ebussitana, un fragment de tègula i restes aïllades de material medieval i modern. El material apareix sobretot a les feixes situades entre Can Mitjans i el cementiri, però també se'n localitzen restes aïllades al voltant de la casa de Can Mitjans. Cal fer notar que el jaciment se situa just als peu del turó de Sant Nicolau i, per tant, de l'assentament ibèric el mateix nom. | 08005-312 | Can Mitjans | Jaciment localitzat per Jaume Casas. | 41.6756600,2.2627900 | 438637 | 4614029 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40275 | Can Rodoreda Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodoreda-nou | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades ben a prop de l'actual encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles, en una zona de suau carena que separa les conques del Congost i del Tenes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. El jaciment es va descobrir en ajardinar el bosc pertanyent a una casa -Can Rodoreda Nou, situada just a ponent de la carretera C-17-. En un marge hi van aparèixer, sense estructures, restes de ceràmica comuna ibèrica i de ceràmica campaniana B, a la banda est de l'autovia. La finca es troba tancada i ha estat impossible realitzar-hi cap tipus de prospecció. | 08005-406 | Encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles | Localitzat per Lluís Valls i Torruella. Documentat per Emili Ramon i Josep Estrada. | 41.6505900,2.2653200 | 438824 | 4611243 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40276 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l'entorn immediat de l'ermita antigament s'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l'any 2007, en el camí d'accés i al voltant de l'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície. | 08005-407 | turó de Sant Nicolau | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6777400,2.2601900 | 438422 | 4614261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40278 | Cova del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes en superfície situades a la part oest del turó del Pollancre -Puiggraciós-. A prop de la font de la tosca i de les escaletes. Es tracta d'una cova propera a la casa del Pollancre i per tant, molt probablement relacionada amb el poblat ibèric de Puiggraciós. S'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica comuna i campaniana a més d'un esclat de sílex. Els materials es troben conservats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen dos fragments de ceràmica campaniana B. No hem pogut localitzar la cova, però per les informacions recollides i per l'orogafia del terreny és de suposar que es trobi a la zona de cinglera, amb accés des de la part inferior, venint des del Serrat de l'Ocata. | 08005-409 | Puiggraciós | 41.7019600,2.2396900 | 436740 | 4616965 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40277 | Can Ros de Cabanes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives i restes en superfície. Amb tota probabilitat el jaciment se situa al voltant del què avui són les feixes que hi ha a banda i banda de la masia de Can Ros, fins arribar als terrenys de can València. Zona molt adequada per al conreu, amb pendents, suaus, bona insolació i disponibilitat d'aigua. Prop de la casa de Can Ros, en obrir algun vial, es va localitzar una sitja el material de la qual feia pensar en la possibilitat de l'existència d'una vil·la romano-republicana: ceràmica campaniana A i B, ibèrica, àmfora itàlica, pondus i fusaioles -pesos de teler-, dolia i teules romanes. Tanmateix, en revisar recentment els materials conservats al Museu de Granollers, hi hem localitzat material que ens fa pensar en un origen més antic del jaciment: molta ceràmica a mà, grollera, amb decoracions de cordons incisos i de sanefes, un fragment de destral de pedra i un fragment d'un podall de ferro, prou ben conservat, amb l'extrem en forma de tub, on s'introduïa el mànec de fusta. Actualment, en la prospecció realitzada hem localitzat alguns fragments de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, tot i que les feixes més properes a Can Ros no són accessibles. A l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932, hi apareix un vil·lar altmedieval anomenat Kabannas, que s'identifica amb la zona de Can Ros i Can Carlons. És molt habitual que aquest tipus d'assentaments altmedievals aprofitessin estructures i construccions anteriors, fet que abona la hipòtesi d'una vil·la d'algun tipus d'estructura similar d'època romana. En aquesta zona, posteriorment, s'hi localitzen els masos de les Cabanes de Sol Ixent -Can Ros- i de les Cabanes de Sol Ponent -Can Carlons-. . | 08005-408 | Can Ros de les Cabanes | Localitzat per Josep Estrada | 41.6673100,2.2446200 | 437116 | 4613115 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 39949 | Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigllonell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | X | Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat. | 08005-80 | Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6970500,2.2408300 | 436830 | 4616419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39949-foto-08005-80-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39953 | Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. | 08005-84 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 | Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6489400,2.2522800 | 437736 | 4611070 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39963 | Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d'ús agroalimentari (198,8m2). | 08005-94 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6995300,2.2442200 | 437114 | 4616692 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39963-foto-08005-94-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l'interior de la casa, destinada a conservar potable l'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 39964 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | En runes | Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2. | 08005-95 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6997800,2.2439300 | 437090 | 4616720 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39964-foto-08005-95-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39965 | Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. | 08005-96 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.7002400,2.2432600 | 437035 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39966 | Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2. | 08005-97 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6999400,2.2429900 | 437012 | 4616739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39966-foto-08005-97-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39967 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament segueix l'estructura típica de la zona amb sostres d'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2. | 08005-98 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6998200,2.2427200 | 436990 | 4616725 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39967-foto-08005-98-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39969 | Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XI-XIV. Actualment segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que en un lateral queda la pedra amb reforç de calç a vista. La façana principal compta amb 5 finestres i 1 porta amb empits i brancal de pedra, i un frontis sobre el qual es troba un rellotge de sol. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres d'embigat de fusta, amb volta catalana i teulada amb biga de fusta i teula. Ocupació en planta (m2): masia 140 m2 + 81 m2 dels annexos. Edificacions annexes: Cobert adossat a la masia. 81m2. | 08005-100 | Sant Nicolau. Polígon 1, parcel·la 72 | Als peus del turó de Sant Nicolau i dins del domini de la casa pairal del Casal de la Visitació s'estenia un paisatge dominat per les enfeixades de vinya, olivera i posteriorment avellaner. En algunes zones marginals apareixien horts domèstics de poca importància. El paisatge agrest, pedregós va configurar un seguit de masies relativament pobres que, en la majoria de casos restaven sota el protectorat de les grans cases, inclòs Can Busquets. Econòmicament, la situació era precària i només la proximitat amb el poble permetia alleujar els pocs fruits del camp fent jornals a la construcció o amb d'altres oficis. | 41.6756600,2.2619300 | 438565 | 4614029 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39969-foto-08005-100-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:El pou, construït als anys quaranta, situat al torrent de Can Mitjans, una mica més amunt de la casa. Es troba dins d'una caseta de maó, amb teulada a dues vessants i una porta d'accés. Hi ha un petit safareig adossat a un dels costats, d'aproximadament 2,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada per 1 m dalçada, fet amb maó arrebossat amb ciment, i coronat amb totxo. D'aquest pou es bombejava l'aigua per regar part de les feixes que hi ha a sota la masia.- El complex mina-conducte-bassa (vegeu fitxa 303).- El canal de rec (vegeu fitxa 339). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39970 | Can Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piquer | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Problemes estructurals evidents a la teulada i sostres | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·leles a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència en desús, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i el mur interior és amb pedra de la zona i morter de calç. La façana principal compta amb 5 finestres, una balconera i 1 porta amb empits i brancal de totxo tot i que estan tapats per l'arrebossat. Les parets interiors principals són fetes amb pedra. Tot i que les distribucions són reformades dels anys 50 i fetes amb maons. Els sostres són amb bigues de porland i totxo en forma de volta. Els sostres són amb bigues, cairons i teula tot i que a la part de sota hi ha un cel ras amb canyes i palla per aïllar. Ocupació en planta (m2): casa principal 129 m2 +196 m2 annex. Edificacions annexes: Presenta un annex de dues plantes que actualment funciona com habitatge o masoveria de 196 m2. | 08005-101 | Can Pagès.Polígon 2, parcel·la 120 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6368700,2.2736700 | 439506 | 4609714 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39970-foto-08005-101-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39971 | Can Jaumira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumira | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Problemes estructurals evidents generals, tant externa com internament. | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements externs i morfologia, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIV-XV. Actualment està en desús. Consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que està en molt mal estat i s'aprecien els elements de façana. Els material són de pedra a la part antiga i en alguns dels cossos laterals s'aprecien reformes posteriors amb totxo. Destaca el lateral sud fet amb tàpia. La façana principal compta amb 9 finestres i 2 portes. No es pot determinar la tipologia dels brancals de finestres i de portes ja que estan arrebossats. Cal destacar que la porta principal està dobellada però en molt mal estat. Per les observacions fetes des de l'exterior, les parets interiors són fetes amb pedra, sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols, teulada, possiblement amb embigat de fusta. | 08005-102 | Can Jaumira. Polígon 3, parcel·la 25 | Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles. | 41.6456300,2.2610200 | 438461 | 4610696 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39971-foto-08005-102-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39974 | Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-adjutori | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Es detecten certes deficiències estructurals en els annexos | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment primera residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i l'interior és de tapial. La façana principal compta amb 4 finestres i 1 porta amb empits i brancals de totxo que han estat arrebossats. Els sostres són d'embigat, cairons i rajols. La teulada és amb bigues de fusta, cairons rajols i teules. Destaca una era de gran bellesa i uns coberts annexos d'interès ja que hi havia l'antic trull d'oli i de vi i el celler. Ocupació en planta (m2): 240 m2 de masia +179,2 m2 annexes. Edificacions annexes: Porxo, pallissa i celler. | 08005-105 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6389700,2.2539100 | 437862 | 4609962 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39974-foto-08005-105-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El pou, situat al davant de la casa. L'estructura és feta amb parets de totxo, de més de 30 m de profunditat i que conserva una petita bomba manual seu interior, per tal de bombejar l'aigua. La coberta és a dos nivells, l'inferior fet de paredat comú i el superior de totxo, amb una obertura a cada un per tal d'accedir al pou des del pati de baix o des del davant de la casa.Adossat a la coberta hi ha una petita pica i un safareig, de forma rectangular i fet de totxo, que actualment és buit.- La sínia (vegeu fitxa 207).- El cobert del celler (vegeu fitxa 398).- Les basses (vegeu fitxa 403). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 39978 | Mas Fabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Segurament té problemes estructurals importants tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | Masia de tipus 2 segons Danès. L'any de construcció es pot entendre que és el mateix de l'original vers els segles XIII-XIV. Presenta la teulada a una vessant fruit de formar part d'una divisió d'una masia de tipus 2. Actualment, la façana està arrebossada i pintada de blanc. Els materials de la façana són de pedra de riera. La façana té 2 finestres, totalment reformades i una porta d'accés fruit de la reforma que es va fer als anys 70. L'interior està totalment reformat amb materials moderns. Cal destacar que la façana resta tapada per un cobert de materials metàl·lics que desllueix completament la façana. Per la configuració actual, de cinc habitatges independents (Can Bernat, Can Borni, Can Manel, Can Mariet i Can Sagal), s'entén que la masia va patir un procés primerenc de desmembrament de la propietat. | 08005-109 | Mas Fabrera. | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6432600,2.2582600 | 438229 | 4610435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39978-foto-08005-109-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39981 | Can Bernardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardines | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | En runes | Masia que s'alinea amb el camí d'accés al Serrat de l'Ocata des de l'Ametlla. Estan disposades en un petit turó a l'altre costat de Ca l'Arcís. Al igual que la resta de masies de l'espai la seva arquitectura pobre es veu compensada per la integració paisatgística i la magnificència del conjunt. Resten vestigis. Ocupació en planta (m2): 40 m2. | 08005-112 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 20 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6982300,2.2449000 | 437170 | 4616547 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39981-foto-08005-112-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 39998 | Can Palau de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-carretera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII | Problemes estructurals a sostres i teulada, risc d'esfondrament | Masia amb teulada a una vessant perpendicular a façana. Aquesta configuració és singular i gairebé única al municipi, només comparable amb algunes masies del Serrat de l'Ocata. Es troben referències d'una antiga domus romana que a ben segur va evolucionar cap a la masia actual. La façana està arrebossada però està amb molt mal estat i en moltes part ha caigut. Les paret són de pedra de riera de la zona. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa 3 finestres tots amb brancals i empits de pedra calcària sorrenca. La porta té brancal i travesser de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 2 cossos, que corresponen a les ampliacions segurament a partir del cos inicial, actual cuina. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons, rajols i teules. Cal destacar una inscripció als rajols de la teulada que daten de la reforma de 1867. La cuina té una campana del segle XVII reformada i les toves encara es conserven al terres. A la part esquerra davantera de la masia hi havia l'era que estava envoltada per coberts per al bestiar. A partir de fotografies antigues s'ha constatat que l'ala esquerra de la masia tenia un arc de pedra que arribava al terra i donava estructura a un cobert lateral de grans dimensions. Avui en dia enderrocat. Elements interiors: Boca del forn de pa, i llar de foc amb calamastres. Elements exteriors: Forn de pa i pou adossats a façana. Existia una complexa xarxa de canals de rec que portaven l'aigua de la mina de Can Palau i permetien regar totes les terres properes fins a la Bogadella. Ocupació en planta (m2): masia 85 m2 + 976 m2 annexos. | 08005-129 | Can Palau. Polígon 5, parcel·la 32 | Malgrat el seu mal estat, la tipologia de la masia és única a la part sud del municipi i ens transporta a les masies del segle XII-XII. La seva senzillesa constructiva ens ha permès d'entendre com es construïa anteriorment al segle XVII, on noves tècniques constructives van revolucionar la pobresa constructiva de fins aleshores. La masia de Can Palau tot i la seva senzillesa va arribar a aglutinar bona part de les terres i poder de la zona est del municipi. Avui en dia encara hi ha topònims que fan referència a la casa de Can Palau al terme de Sta. Eulàlia. (El Serrat de Can Palau- Can Xico-). Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6632500,2.2464900 | 437268 | 4612663 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39998-foto-08005-129-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:El forn de coure pa, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al pou. És de planta semicircular, fet de pedra i totxo, i coberta de teula d'un sol aiguavés. No està en bon estat de conservació, ja que la vegetació que creix al seu interior està malmetent el morter de calç i han caigut algunes pedres. Actualment està abandonat i serveix com a cau d'un dels gossos de la casa.- El pou, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al forn de coure pa. L'estructura exterior, de planta quadrada, està feta de pedres i totxo rejuntats amb morter de calç, amb una coberta de teula a dues vessants, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La mina (vegeu fitxa 357). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40004 | Can Ros de les Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-les-cabanes | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es pot datar l'any de construcció però per les referències orals es pot afirmar que pot ser del segle XIII-XIV amb les pertinents reformes del XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La meitat de la façana de la casa ha quedat integrada a la reforma realitzada als anys 70 i ha perdut el seu valor, conserva 2 finestres i la porta d'accés fetes amb brancal de totxo i fusta travessera. Les parets són de pedra amb rejunt de calç i algunes zones amb tapial. Les parets interiors són fetes de pedra. Destaca l'era a la part davantera de la masia, desplaçada cap un costat. Ocupació en planta (m2): 105 m2 masia + 115 m2 casa moderna + 21 m2 cobert. Edificacions annexes: existeix un cobert a la part dreta de la masia que actualment serveix per a guardar cotxes 21 m2. | 08005-135 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 20 | Masia que ha perdut la seva singularitat arquitectònica per les reformes realitzades als anys 70 però per la seva disposició al territori i la història que porta associada mereix conservar l'estructura que en resta. Segons la història de tradició oral, en el seu origen es tractava de construccions arcaiques que hi havia a la zona, tipus coves, on monjos hi feien exercicis espirituals. Està situada a un àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6676500,2.2452100 | 437166 | 4613152 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40004-foto-08005-135-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40051 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-0 | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIV | <p>Casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants de diferent nivell amb teula àrab. A la façana principal hi destaquen els portals i les dues finestres amb brancals carreuats i llinda de pedra. Forma part d'una illa, constituïda per Can Garró, Can Pontí, Can Permanyer i Can Riera, que correspon a la zona més antiga del nucli urbà del poble, limitada al nord per la plaça de l'Esglèsia, al sud pel carrer d'Emma, a l'oest pel carrer Major, i a l'est pel jardí del recinte parroquial.</p> | 08005-182 | C/ Major, 5 | 41.6734300,2.2595000 | 438361 | 4613783 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40051-foto-08005-182-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40053 | Can Pontí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponti | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIV | <p>Edifici amb una paret mitgera, format per planta baixa i golfa. Es troba alineat al carrer amb servitud de vistes al pati de la casa nº5 del costat meridional. La coberta és a una vessant amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades. En destaca la porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra.</p> | 08005-184 | C/ Major, 3 | 41.6734700,2.2594900 | 438360 | 4613788 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40053-foto-08005-184-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml